375537182-672537-Eval-Continua-Llengua-6-Vln-Prm.pdf

Recursos per a l’avaluació À

R

AI MI R P T A R O S S E F O R P L E D A C E T OI L BI B

Avaluació de continguts Llengua 6 El quadern d’Avaluació de continguts de Llengua, per a sisé curs de primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./ Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila. Soldevila. En la seua elaboració ha participat l’equip següent: TEXT Gemma Gemma Avellan B isbal Anna An na Can yell es Roca Ro ca Maria Colomer Canyelles Xavier Molina Martí IL·LUSTRACIÓ Azulam Azu lam arill ari ll o EDICIÓ Gemma Avellan Bisbal DIRECCIÓ DEL PROJECTE Immaculada Gregori Soldevila DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite L ópez-Sáez ópez-Sáez Rodrígu ez-Piñero ez-Piñero

Presentació Un sistema d’avaluaci ó complet El projecte Saber Fer ofereix un ampli conjunt de recursos per a facilitar la tasca del professorat i respondre a les seues necessitats, atenent tots els aspectes de l’ava - luació: •

•

•

•

•

•

•

Avalu Av aluaci aci ons on s ext ernes: ern es: i ntr nt r oduc od ucci ció ó i pr oves ov es all i berades ber ades.. Anàlisi de les principals avaluacions externes d’àmbit autonòmic, nacional i internacional, destinades a l’alumnat d’educació primària, i mostres de proves alliberades. Avalu Av aluaci aci ó de cont co nt in guts gu ts.. Proves de control per a cada unitat didàctica i proves d’avaluació trimestrals i finals, per a comprovar el nivell d’adquisició dels conceptes i procediments principals. Avalu Av aluaci aci ó per co mpetèn mp etènci cies. es. Proves que avaluen el grau d’adquisició de les competències. competències.

Rúbriques d’avaluació. Document en què es proporcionen, per a cada unitat didàctica, criteris per a l’observació i el registre del grau d’avanç dels alumnes, en funció dels indicadors d’assoliment. Generador de proves d’avaluació. Eina informàtica que permet elaborar fàcil- ment proves d’avaluació personalitzad es mitjançant la selecció d’activitats a tra - vés d’un sistema de filtres. També permet editar i modificar les activitats selecci- onades i que el professorat n’incloga d’altres d’elaboració pròpia. Gestor de qualificacions. Aplicació informàtica que facilita portar un registre detallat de les qualificacions. Informes i estadístiques. Eina que permet elaborar informes d’avaluació i grà- fics comparatius a partir de les dades del gestor.

Recursos per a l’avaluació de continguts L’avaluació de continguts permet controlar el procés d’ensenyament i aprenentatge efectuant una comprovació permanent del nivell d’assoliment dels objectius. Com a suport per a facilitar aquesta tasca, s’ofereixen els recursos següents:

2. Avaluació de les unitats uni tats didàctiq ues. Per a cada unitat es proporcionen els elements següents: •

Proves Proves de c ontrol. S’ofereixen dues proves de diferent nivell: – Prova B. Prova de nivell bàsic en què s’avaluen els continguts mínims

que tots els alumnes han d’adquirir.

– Prova A. Prova de nivell avançat. •

Estàndards d’aprenentatge i solucionari. En una taula es presenten els estàndards d’aprenentatge de cada unitat didàctica i es relacionen amb les activitats de les proves plantejades. Així mateix, s’inclouen les solucions de totes les activitats.

3. Avaluacions trimestrals. Per a dur a terme un seguiment de l’alumnat al final de cada trimestre, es proporcionen els recursos següents: •

Proves d’avaluació trimestral. Estan destinades a avaluar els continguts més importants que s’han treballat duran t cada trimestre. Es faciliten tres proves: – Avaluació trimestral B. Prova de nivell bàsic. – Avaluació trimestral A. Prova de nivell avançat.

destinada a un nivell d’excel·lència, d’excel·lència, que – Avaluació trimestral E. Prova destinada

su- posa un repte intel·lectual més gran.

•

Estàndards d’aprenentatge i solucionari.

4. Avaluació final. Per a realitzar una avaluació global de l’aprenentatge, s’inclouen els elements següents: •

Proves d’avaluació final. Dissenyades per a avaluar el grau d’adquisició dels continguts fonamentals del curs. Es proporcionen dues proves: – Avaluació final B. Prova de nivell bàsic. – Avaluació final A. Prova de nivell avançat.

•

Estàndards d’aprenentatge i solucionari.

5. Quadres de registre. regist re. S’ofereixen quadres de registre trimestrals per a reco- llir-hi la valoració de l’aprenentatge de l’alumnat.

Llengua 6

3

Índe x

CONTROL I AVALUACIÓ Avalu Av alu aci ó i ni cial ci al .............. ............................... .................... ... 6 Proves Proves de control unitat 1 Prova de nivell nivell bàsic bàsic (B) .......... ................... .............. ..... 10 Prova de nivell nivell avançat (A) ......... .................. ............. 12

Proves Proves de control unitat 2 Prova de nivell nivell bàsic bàsic (B) .......... ................... .............. ..... 14 Prova de nivell nivell avançat (A) ......... .................. ............. 16




Avalu Av alu aci ó del d el pr im er t r im est re Prova de nivell nivell bàsic bàsic (B) .......... ................... .............. ..... 30 Prova de nivell nivell avançat (A) ......... .................. ............. 32 ......................... ......... 34 Prova d’excel·lència (E) ................


Proves Proves de contro l unitat 7 Prova de nivell nivell bàsic bàsic (B) .......... ................... .............. ..... 40 Prova de nivell nivell avançat (A) ......... .................. ............. 42


4

Llengua 6

Prova de nivell nivell bàsic bàsic (B) ......... .................. ............... ...... 48 Prova de nivell nivell avançat (A) ................ ....... ............. .... 50

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONARI

Proves Proves de contr ol unit at 10

................................ ................... 80 Avalu Av aluaci aci ó i nici ni ci al ...............


.................................. ................................ ............... 81 Unitat 1 .................

Proves Proves de control unitat 9

Avalu Av alu aci ó del d el segon seg on tr i mestr mes tr e Prova de nivell nivell bàsic bàsic (B) ......... .................. ............... ...... 56 Prova de nivell nivell avançat (A) ................ ....... ............. .... 58 Prova d’excel·lència (E) ................. ......................... ........ 60


.................................. ................................ ............... 82 Unitat 2 ................. .................................. ................................ ............... 83 Unitat 3 ................. .................................. ................................ ............... 84 Unitat 4 .................

Unitat 5 ................. .................................. ................................ ............... 85


Avalu Av aluaci aci ó d el p ri mer trimestre............... ............................... ................................ ................ 86


.................................. ................................ ............... 88 Unitat 6 .................


Unitat 7 ................. .................................. ................................ ............... 89

Avalu Av alu aci ó f in al Prova de nivell nivell bàsic bàsic (B) ......... .................. ............... ...... 70 Prova de nivell nivell avançat (A) ................ ....... ............. .... 74

.................................. ................................ ............... 90 Unitat 8 ................. .................................. ................................ ............... 91 Unitat 9 .................

Unitat 10 ............... ............................... ................................ ................ 92 Avalu Av aluaci aci ó d el s egon ego n trimestre............... ............................... ................................ ................ 93 ............................... ................................ ................ 95 Unitat 11 ...............

Unitat 12 ............... ............................... ................................ ................ 96 ................................ ..................... .... 97 Avalu Av aluaci aci ó f i nal ...............

Quadres de registre ........................... 98

Llengua 6

5

Prova d’avaluació inicial Nom

Data

Relaciona aquestes aquestes for mes de comunic ació amb la situació c orresponent. 1 Relaciona 1

2

3

4

Benvolguts veïns, Esteu convidats a la inauguració de la fira. L’alcaldessa

Un gest

Un senyal visual

Un senyal acústic

El llenguatge

• Classif Classifica ica les imatges segons segons q ue siguen comunic ació verbal o no verbal. Verbal

No verbal

2 Fixa’t en el dibuix 2 de l’activitat 1 i encercla les opcions corr ectes que identifiq uen els elements elements d e la comunicació. • Emissor: els veïns / l’alcaldessa l’alcaldessa

• Receptor: els veïns / l’alcaldessa l’alcaldessa

• Codi: el valencià / el paper

• Canal: el valencià / el paper

• Missatge: agrair la participació participació en la fira / convidar convidar a la inauguració de la fira

3 Escriu els dos substantius del tipus que s’indiquen en cada sac. jugador equip orquestra músic arbre

Substantius col·lectius

alegria riu pilota mestre solitud

Substantius abstractes

4 Forma els plurals d’aquests substantius.

6

• cosí

• flauta

• arbre

• lleó

• poma

• forn

• pis

• país

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

AVALUACIÓ INICIAL

5 Completa amb amb articl es determinats, damunt de la línia contínua, i amb artic les indeterminats, damunt de la línia discont ínua. Hola, Martí, Acabem d’arribar d’arribar a Par ís. ís. Ja ens hem instal·lat a maletes. Encara no hem vist res però, amb taxi, ja n’he tingut prou... Quina ciutat!

hotel i hem desfet recorregut del

Ah, saps què? A aeroport ens hem trobat amics dels teus pares. Ells ja anaven a agafar vol de tornada i estaven comprant últims regals. Els en faltava un i ja no sabien si comprar camiseta, puzle o clauer. Continuaré contant-te coses. Carme

6 Encercla l’opció que pot substituir l’expressió destacada. • Aniré a l’excursió l’excursió amb Roser i tu. tu .

• nosaltres

• vosaltres

• ells

• Vam donar a Vicent les gràcies.

• -li

• -vos

• -me

• Ells

• Nosaltres

• Carles i Àngela són els néts de Toni. • Elles

• Copia els els pr onoms que has encerclat encerclat i c ompleta la taula. taula.

PRONOM

TIPUS DE PRONOM PERSONAL (fort o f eble)

PERSONA (primera, segona o tercera)

7 Observa i escriu oracions en què hi haja un adjectiu en el grau que s’indica. • Superlatiu:

• Comparatiu de superioritat: superioritat:

• Comparatiu d’inferioritat: d’inferioritat:

Material fotocopiable fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

7

AVALUACIÓ INICIAL

les fo rmes compos tes, i de verd, 8 Encercla de roig les formes verbals s imples; de bl au, les les formes perifràstiques. Al país de Valica, Valica, vivia una princesa princesa que havia havia robat el cor d’un criat, de nom Joan. Joan. El rei, que no sospitava les relacions de la filla amb el criat, la va comprometre amb el príncep del país d’Argullera. Intentava així solucionar el greu problema de sequera que patia el regne, ja que Argullera disposava disposava d’aigua d’aigua abundant i el el rei esperava esperava que, amb la unió unió dels dos regnes, regnes, Valica superara definitivament les dificultats que provocava la falta d’ai gua. JOSEP BATALLER . Contalles populars valencianes II (adaptació)

• Copia les formes verbals simples separant l’arrel de la desinència.

9 Completa els buits amb la forma que s’indica entre parèntesis. Quan Rafel i Marc

(PASSAT PERIFRÀSTIC D ’ENTRAR )

el que els esperava. Qui

(CONDICIONAL PERFET DE PENSAR )

ser tan divertida. Ells mai no però de segur que

al Museu de Prehistòria, no que una visita a un museu

(PLUSQUAMPERFET D ’ESTAR )

(FUTUR DE REPETIR )

(IMPERFET D’IMAGINAR) (IMPERFET DE PODER)

en cap visita teatralitzada,

l’experiència.

10 Escriu què són les formes no personals , quines són i posa’n algun exemple.

11 Completa cada parell amb les grafies que s’indiquen. ira-sol, ra

j / g

ola

tj / tg

s / ss

ro

ella, mu

ol

c/ç

b/v

in

ent, pe

rella

l / l·l

pela

e, pe

ada

ervatell, eri be

ar, camami

ó a

• Copia les paraules paraules anteriors anteriors q ue corresponguen als dos c amps lèxics següents. ELS ANIMALS LES PLANTES

8

Llengua 6


AVALUACIÓ INICIAL

12 Escriu els sig nes de puntuació necessaris a partir partir del codi s egüent. egüent.

♠

♦

?/!

,/:

♠

–Per fi s’ha acabat acabat l’estiu

♠ –Que –Que sí, que sí♠ –Què –Què dius, Lluís

No m’ho puc creure

♠

Que per fi hem acabat les vacances

Jo ja no podia més; tot era platja –Però... –Però... Ho dius de veritat

♦

♦

piscina

♠

televisió...

♠

–Sí, –Sí, sí, sí... Crec que tenen tota la raó quan diuen «Com a l’escola, en cap lloc».

♦

13 Encercla l’opció correcta en cada cas. A el / Al juliol Al juliol es van descobrir descobrir a la / l’ cova Fosca unes restes arqueològiques de / d’ època indeterminada. Des de / d’ aquell dia es va iniciar un estudi per comprovar a quin moment de el / del paleolític pertanyien. El / L’ estudi s’està realitzant a partir de / d’ la comparació de els / dels objectes que es trobaren a la / l’ cova de els / dels Ocells. Confien que l’anàlisi es farà en un temps rècord.

14 Busca en el text anterior i escri u una paraula de cada tipus. • Aguda sense accent:

• Aguda amb accent:

• Plana sense accent:

• Plana amb accent: accen t:

• Esdrúixola:

15 Explica en què consisteix cada fenomen i posa’n un exemple. • Paraules sinònimes:

• Paraules antònimes:

• Paraules polisèmiques:

• Família de paraules: paraules:


Llengua 6

9

1

Prova de contro con troll

MODEL B

Nom

Data

1 Copia les paraules on corresponga i encercla’n els prefixos. injecció • prehistòric • extraterrestre • submarí

2 Marca les tres paraules que tenen prefix i relaciona-les amb el que expressa. inhumà

premi

desfer

Negació o idea contrària.

preescolar

desert

Situació en el temps (abans de).

paraula al al cost at de la definició que li correspon . 3 Escriu cada paraula pomada • pastilla • xeringa • injecció a) Medicament que es fa entrar dins del cos a través d’una xeringa. b) Medicament en forma de crema cre ma que s’estén damunt de la pell. c) Trosset de medicament que es mastega o s’engul. d) Tub menut de vidre o de plàstic, amb una agulla a la punta.

4 Encercla i copia el nucli de cada grup nominal. farmacèutic simpàtic simpàtic • El farmacèutic • Les meues germanes menudes • Aquelles tres pastilles pastilles • Alguns arbres arbres fruiters fruiters

5 Subratlla el grup nomi nal en cada oració. oració.

10

• La meua dentista viu ací prop.

• Aquest telèfon nou s’ha espatlat. espatlat.

• El xarop de maduixa no m’agrada.

• La dona de Miquel està embarassada.

• La tenda del teu carrer obri prompte.

• Aquella senyora alta viu allí.

Llengua 6


1

MODEL B

6 Ordena i escriu els grups nominals tal com s’indica. Després, analitza’ls segons les funcions. • Demostratiu + substantiu + adjectiu

nou.

Aquell Aquell cotxe

• Article Article + substantiu + preposició + substantiu

ram

• Article + substantiu + preposició + substantiu substantiu

de

• Article + possessiu + substantiu + adjectiu

meu

de

roses.

macarrons.

llibre

El

Un

preferit.

plat

El

7 Marca en quins casos hauries d’escriur e la primera lletra en majúscula. Per a escriure el nom de la teua localitat.

Per a escriure el nom d’un objecte de la classe.

Per a escriure el teu nom.

Per a escriure el nom d’un riu.

8 Marca, en cada cas, l’opció l’ opció correcta. a) Després d’un punt, sempre s’escriu... un determinant. determinant.

un substantiu.

una lletra majúscula.

una coma.

b) Al b) Al principi d’una d’una oració o d’un d’un text, escrivim... escrivim... un senyal de perill.

una lletra majúscula.

un substantiu.

un verb.

9 Completa amb cinc lletres majúscules i cinc de minú scules. l senyor

nric despatxava

xarops o esparadrap, per a tot el món.

empre amb un somriure.

l senyor

ui s’ha jubilat,

oren pastilles,

nric sempre tenia una paraula tots els veïns del barri el

mable

robarem a faltar.

escrivint int l es quatre lletres majúscules que hi falten. 10 Copia escriv arnau sempre ha desitjat viatjar per àsia, amèrica, àfrica...


Llengua 6

11

1

Prova de contro con troll

MODEL A

Nom

Data

1 Completa els noms amb els prefixos corr esponents.

marí

terrestre

jecció

històric

2 Encercla el el prefix en aquestes aquestes paraules i escriu què indica c ada un. • inhumà • desfer • preescolar • subterrani definic ió. 3 Escriu la paraula que correspon a cada definic • Tub menut de vidre o de plàstic, amb una agulla a la punta. • Medicament en forma de crema que s’estén damunt de la pell. • Trosset de medicament que es mastega o s’engul. • Medicament que es fa entrar dins del cos a través t ravés d’una xeringa.

4

Subratlla els els gr ups nom inals i escriu q uina funció fan les seues seues paraules. • La meua dentista del poble viu ací. • Aquest telèfon nou s’ha espatlat. espatlat. • El xarop de maduixa no m’agrada. • Aquella botiga botiga cantonera obri obri tard.

destacat en cada grup. 5 Escriu a quin ti pus de paraula correspon el mot destacat • El farmacèutic del meu barri • Les meues germanes menudes • Aquel Aq uelles les pastilles per a la tos • Algu Al guns ns arbres fruiters

12

Llengua 6


MODEL A

1

6 Escriu grups nominals tal com s’indica. Després, analitza’ls segons les funcions. • Demostratiu + substantiu + adjectiu

• Ar ticle ticle + substantiu + preposició + substantiu

• Article indeterminat + substantiu + preposició + substantiu

• Article + possessiu + substantiu + adjectiu

7 Escriu el nom de la teua localitat, el teu nom i el títol d’una pel·lícula que t’agrade.

escriu re majúscula? 8 Escriu. En quins casos c al escriu • Al principi • Després de • •

9 Completa el el text amb les lletres que hi falten. Vigil Vigil a les majúscules. l senyor

nric despatxava sempre amb un somriure.

arops o esparadrap, ui s’ha jubilat, i

oren pastilles,

empre tenia una paraula amable per a tot el món.

ots els veïns del barri el trobarem a faltar.

aquestes oracions escri vint les majúscu les que hi falten. 10 Copia aquestes • el professor sempre ha desitjat desitjat viatjar per àsia, amèrica, àfrica... àfrica...

• josep i anna volen anar al teatre. jo preferisc anar al cine.


Llengua 6

13

2

Prova de control contr ol

MODEL B

Nom

Data

1 Subratlla els els suf ixos i co ntesta. • futbolista, periodista, artista…

• Quin sufix tenen en comú?

• gelateria, papereria, papereria, fruiteria…

• Quin sufix tenen en comú?

2 Fixa’t en les paraules anteriors i completa. • El sufix

significa ‘lloc on es ven alguna cosa’.

• El sufix

forma paraules que indiquen oficis o professions.

paraules noves a partir dels elements elements següents. 3 Forma paraules • gota + -ejar

• esperar + -ança

• calor + -ós

• amable + -ment

paraules i compl eta les les definici ons. 4 Tria les paraules fresc • precuinat • congelat • saludable • Un aliment que és bo per a la salut es diu que és • Un producte alimentari sotmés al procés de congelació és un aliment

• Un aliment

es ven ja mig cuinat perquè l’elaboració

siga més ràpida. • Un aliment és

quan fa poc que s’ha agafat o collit i en

conserva totes les qualitats.

5 Encercla els demostratius i classifica’ls. • Aquest aliment és refrigerat, aqueix és congelat congelat i aquell, fresc. Quin Q uin comprem? • Aquella cuinera vol preparar aqueix corder amb aquestes verdures. verdures . PROXIMITAT

14

Llengua 6

DISTÀNCIA DISTÀNCIA MITJANA MITJ ANA

LLUNYANIA


MODEL B

2

6 Escriu al co stat dels demostr atius destacats la funci ó que tenen: determin determin ant (D), (D), nucli (N) (N) o c omplement (C). Quan pense en el dia aqueix, aqueix , em pose molt contenta. va ser un regal fantàstic. Aquel Aq uelll No sé què em regalareu aquesta vegada per superar-ho.

7 Subratlla i analitza els els demost ratius s e guint l’exemple. • Aqueix és mon pare. Masculí, singular , distància mitjana, funció de nucli del grup nominal. • La xica aquella és Sara. • Aquestes caixes tenen sabates. • Aquest és el millor.

8 Posa els els accents gràfics necessaris necessaris en les paraules paraules agudes següents. • conill • estoig

• pastis

• matalas • paper • torrat

• melo

• cabas

• flasco

• doctor • camio

• cacau

• espes

• apren

• caloros

• retolador

Segueix el model i escriu. Per què porten accent? 9 Segueix • cantàveu: Perquè és plana i acaba en diftong. • Berlín: • violí: • telèfon: • pólvores:

10 Completa les formes verbals següents. Vigila l’accentuació. jo cantava

jo fiu

jo dormia

tu cantaves

tu feres

tu

ell/ella cantava

ell/ella féu

ell/ella

nosaltres

nosaltres

nosaltres dormíem

vosaltres

vosaltres

vosaltres dormíeu

ells/elles

ells/elles

ells/elles


Llengua 6

15

2


MODEL A

Nom

Data

1 Troba els els d os suf ixos que es repeteixen repeteixen i compl eta. eta. • futbolista

• astronauta

• papereria

• cambrer

Els sufixos que es repeteixen són

• carregador carregador

• fruiteria • periodista

i

2 Fixa’t en els dos sufixos anteriors i completa. • El sufix

forma paraules que indiquen

• El sufix

forma paraules que indiquen

3 Forma paraules paraules noves amb els sufixo s següents: • gota

• amable

• greix

• esperar

-ança, -ment , -ós i -ejar .

les definicio ns següents. 4 Completa les • Un aliment saludable és • Un aliment congelat és • Un aliment precuinat és • Un aliment aliment fresc és

5 Encercla els els demostratiu s i cla ssifica’ls. Al supermercat, la mare sempre comença amb les ordres i les preguntes: «Aquest aliment és refrigerat o congelat? I aquell, és fresc? Agafa aqueixes maduixes; no, aquelles no! Vols comprar aquesta beguda? I si agafes aqueixa?». Uf, quin embolic!!!

PROXIMITAT

16

Llengua 6

DISTÀNCIA DISTÀNCIA MITJANA MITJ ANA

LLUNYANIA


MODEL A

2

6 Completa els els buit s entre parèntesis parèntesis amb les funci ons qu e fan els els demostr atius destacats. Quan pense en el dia aqueix, aqueix , ( ) em pose molt contenta. Aquel Aq uelll ( ) va ser un regal fantàstic. No sé què fareu aquesta ( ) vegada per superar-ho. superar- ho. Si voleu, us done algunes idees. Aqu idees. Aqu est a ( ) és la càmera que vull!

els d emostratius assenyalant assenyalant el g ènere, ènere, el el no mbre, la dist ància 7 Subratlla i analitza els que indiquen i la func ió que fan. • La xica aquella és Sara. • Aquestes caixes tenen sabates. • Aqueix és el el millor. paraules agudes següents. 8 Posa els accents gr àfics a les paraules • conill

• estoig

• pastis

• melo

• cabas

• arros

• menjar

• apren

• menu

• fesols

9 Escriu. Per què port en accent aquestes paraules? paraules? • cantàveu: • fórmula: • plàtan: • llàgrima:

10 compl eta les les fo rmes verbals següents. Posa-hi accents si és necessari. necessari. jo cantava

jo fiu

jo dormia

tu cantaves

tu

tu

ell/ella cantava

ell/ella féu

ell/ella

nosaltres

nosaltres

nosaltres dormíem

vosaltres

vosaltres

vosaltres

ells/elles

ells/elles

ells/elles


Llengua 6

17

3


MODEL B

Nom

Data

1 Marca. Què són les paraules parònimes? Les paraules parònimes són les que tenen el mateix significat. Les paraules parònimes són les que s’assemblen ta nt en la forma o es pronuncien de manera tan semblant que es poden confondre.

2 Encercla en cada cas la paraula que corresponga a la imatge.

• bell

• vell

• tromba

• trompa

• canaló

• caneló

3 Encercla el parell de paraules de cada requadre que són parònimes entre si. efecte • afecte • perfecte

actitud • rectitud • aptitud

adoptar • optar • adaptar

4 Tria i completa amb el possessiu c orrecte en cada cas. cas. • Vés a buscar el

germà a l’escola.

• Tinc tots els • La

seus / teu / nostra / seua

llibres a casa.

vostre / teues / meu / seus

casa està a la part alta del poble.

nostre / teues / vostres / nostra

5 Escriu el pos sessiu que cor responga a les característiques. característiques. Fixa’t en l’exemple.

teus

18

Llengua 6

CLASSE DE PARAULA

PERSONA

possessiu

segona

un

masculí

plural

possessiu

primera

un

femení

singular

possessiu

tercera

més d’un

masculí

plural

possessiu

primera

més d’un

femení

singular

POSSEÏDORS

GÉNERE

NOMBRE


MODEL B

3

6 Tria i escriu la funció co rresponent dels pos sessius destacats en cada oració. nucli

complement

determinant

• La meua germana és xicoteta. • De tots els els treballs, el teu és el millor. • Hui he vist aquella amiga teua. teua. Quines paraules port en accent diacrític? 7 Encercla. Quines exàmens exàm ens • camí • és • sí • bé • mà • ressò • móra

8 Copia cada oració amb la paraula adequada. adequada. • A la nit sempre tinc molta

• El policia ha trobat un

• El

net / nét

son / són .

pel / pèl

del lladre.

del senyor Llopis és molt amable.

9 Completa amb amb un a paraula paraula que pot port ar accent accent di acrític. Què diuen?

paraules següe s egüents. nts. 10 Completa el text amb les paraules abstracta • esbós • llenç • cavallet Joan, ja tinc preparat l’ del quadre. Trobaràs el col·locat damunt del . És una mica complicat d’entendre perquè és una pintura , però espere que t’agrade. Marta Material fotocopiable fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

19

3


MODEL A

Nom

Data

1 Escriu. Què són les paraules parònimes? Posa’n dos exemples.

2 Subratlla en cada cas la paraula que corresponga a la imatge.

bell / vell

tromba / trompa

canaló / caneló

asos / ases

gurmet / grumet

cavallet / cavaller

paraules parònimes. 3 Completa amb paraules • actitud

• afecte

• adaptar

• velar

4 Completa cada oració amb el pos sessiu adequat. • Dóna’m les

(de mi) sabatilles, per favor!

• Andreu, vés a buscar el • Els

( de tu) germà a l’escola.

(de vosaltres) llibres són molt antics.

• Dimarts et deixarem les

( de nosaltres) polseres.

5 Escriu el poss essiu que correspong a a les característiq característiq ues. POSSESSIU

20

Llengua 6

PERSONA

POSSEÏDORS

GÈNERE

NOMBRE

primera

un

femení

singular

tercera

més d’un

masculí

plural

primera

més d’un

femení

singular


MODEL A

3

6 Escriu un grup nom inal amb amb un possessi u que tinga les funcions i ndicades. determinant nucli complement

7 Copia cada oració amb les paraules adequades. • El policia ha trobat un

• El

net / nét

pel / pèl

del lladre

del senyor Jornet és molt

pel / pèl

saló.

net / nét .

• Cada nit, nit, quan son / són les 10, jo ja tinc molta

son / són .

8 Encercla i escriu. Quines paraules porten accent diacrític? Què és l’accent diacrític? exàmens • bóta • camí • és • sí • bé • mà • ressò • móra

Relaciona les paraules amb la definició que els corr espon. 9 Relaciona meu

os

mèu

ós

Miol del gat

Possessiu

Animal

Part de l’esquelet

10 Tria i completa el text amb les paraules que calga. abstracta • realista • esbós • llenç • paleta • retoc • cavallet • pinzell Joan, ja tinc preparat l’ del quadre. Trobaràs el col·locat damunt del . És una mica complicat d’entendre perquè és una pintura , però espere que t’agrade. Marta Material fotocopiable fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

21

4


MODEL B

Nom

Data

1 Relaciona Relaciona per formar les definicion s. Els eufemismes

•

• són paraules que es consideren ofensives o poc elegants.

Les paraules tabú •

• són expressions que usem per a substituir les paraules tabú.

Relaciona cada eufemisme amb la paraula tabú a què subs titu eix. 2 Relaciona dement

defunció

desocupat

conflicte conflict e armat

donar a llum

guerra

parir

boig

mort

aturat

paraules tabú pels eufemismes següents. 3 Copia les oracions canviant l es paraules excrements • invident • pleneta • Hi ha caques de gos a l’entrada. • La iaia està una mica grossa. • La meua amiga Joana és cega.

4

Subratlla els els tr es numerals numerals i encercla els tres indefinit s. Alguns diuen que Pere sol ser el primer a acabar els exàmens, però jo no ho crec. Moltes vegades l’he vist acabar el quart o el cinqué. Siga com siga, pocs mestres tenen en compte la rapidesa; el que volen és que fem bé l’examen.

5 Llig els numerals següents i classifica’ls en la graella. huit

desé

primer

onze

quatre

vinté

CARDINALS ORDINALS

22

Llengua 6


MODEL B

4

6 Encercla els els in definits en aquestes oracions i escriu si són v ariables ariables o inv ariables. ariables. bastants quilòmetres quilòmetres hui. • Sara ha fet bastants • Encara tenim més coses per a fer. • Ha vingut algun client client que demanava demanava per Lluís. Lluís. • Al concert hi havia poques persones.

7 Explica per què por ten dièresi les paraules següents. • Països, raïm i fluïdesa porten dièresi • Següent, ambigüitat i aqüeducte porten dièresi

8 Completa el quadre. SINGULAR

PLURAL

llengua pasqües amiga antigues

dièresi on calga. 9 Escriu l a dièresi • aigua

• pinguí

• paraiguer

• veina

• suisses

• rei

• cuina

• egues

• raqueta

• aquífer

elements i co ntesta. 10 Escriu els nom s dels elements

• Què vol dir ser flexible? Material fotocopiable fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

23

4


MODEL A

Nom

Data

1 Encercla els els eufemismes i subratlla les p araules araules tabú. donar a llum • orina • dement • mort • aturat • bany • guerra • parir • boig • tercera edat

eufemisme? I una paraula tabú? tabú? 2 Escriu. Què és un eufemisme?

Detecta les paraules tabú, canvia-les canvia-les per un eufemisme i escriu l es oracions. 3 Detecta • Hi ha caques de gos a l’entrada. • El meu cosí cosí Lluís és cec. • Marta està una una mica grossa.

4 Subratlla els numerals del text i encercla’n els indefinits.

Alguns diuen que Pere sol ser el primer a acabar els exàmens, però jo no ho crec. Bastants vegades l’he vist acabar el quart o el cinqué. Siga com siga, pocs mestres tenen en compte la rapidesa; el que volen és que fem bé l’examen.

5 Transfor Transfor ma els els cardinals s egüents en ordinals i respon. • un

• quatre

• vint

• trenta-tres

• setze

• setanta-huit

• Què indiquen els numerals cardinals?

• Què indiquen els numerals ordinals?

24

Llengua 6


MODEL A

4

6 Escriu tres indefini ts de cada tipus . VARIABLES INVARIABLES

7 Explica per què port en dièresi les paraules següents. següents. • Països, raïm i fluïdesa porten dièresi • Següent, ambigüitat i aqüeducte porten dièresi

8 Completa el el quadre amb els plu rals de les paraules propos ades. ades. SINGULAR

PLURAL

llengua pasqua amiga antiga

9 Posa dièresi dièresi s obre les i que en necessiten. • aigua

• agraien

• conduia

• veina

• suisses

• rei

• xiulet

• espia

• coia

• temia

10 Escriu els noms dels dibui xos i escriu u na oració oració en cada cas.


Llengua 6

25

5


MODEL B

Nom

Data

1 Encercla les paraules onomatopeiques. • Si et quedes en silenci, sentiràs sentiràs raucar les granotes i piular piular els ocells. • No vull sentir ni el brunzir d’una mosca.

2 Completa amb les paraules onomatopeiques següents. xiuxiuejar • miolen • belen • dringar •

és el soroll que es fa quan es parla en veu baixa.

• A Roger, li encantava fer • Els gats

les monedes a la mà. i les ovelles

3 Escriu l’onomatopeia corresponent a cada verb. • raucar

• piular

• belar

4 Classifi Classifi ca els adverbis adverbis destacats. Tomàs es va amagar ràpidament a l’armari perquè perquè no el pogueren vore. El seu germà pujava per l’escala i poc abans li havia prohibit que entrara a la seua habitació. Tranquil·lament , va obrir la porta, va deixar la motxilla a terra i després, després, quan es dirigia a obrir l’armari, la mare el va cridar perquè baixara a agafar el berenar. Uf, sort que no el va vore allí! allí!

ADVERBIS DE LLOC

DE TEMPS

DE MANERA

DE NEGACIÓ

DE QUANTITAT

5 subratlla la paraula que complementa en cada cas l’adverbi molt i escriu de quin tip us és.

26

• Pau menja molt. molt .

• Mar sua molt quan balla.

• Camina molt lentament.

• Elles són molt boniques.

Llengua 6


MODEL B

5

6 Fixa’t en els adverbis destacats i escriu-los al costat de la locució equivalent. Daniel té aproximadament cinquanta anys, però no se li nota gens. gens . L’altre L’altre dia, que el mirava fixament, fixament , no li vaig trobar ni una arruga. Ho dic sincerament: sincerament : està molt jove!

• Més o menys menys

• De fit a fit

• En absolut

• De tot cor cor

7 Marca les correctes. En quins casos s’utilitza el guionet? En els numerals, entre la desena i la unitat i entre la unitat i la centena. En les paraules simples, a mitjan paraula. En les paraules compostes que tenen el nom d’un punt cardinal. En altres paraules com ara cavall, retorn, etc.

8 Relaciona i forma quatre paraules compostes. vigila l’ús del guionet. para

solta

poca

robes

penja

xocs

mata

mosques

poca-solta

9 Escriu en lletres els números següents. 266

758

10 Escriu la paraula al costat de la definic definic ió cor responent. agrunsar

bolquer

pediatre

• S’adapta al cos i absorbeix i r eté eté els excrements dels bebés. • Balancejar, moure d’un costat a • Metge especialitzat en l’estudi dels Material fotocopiable fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

27

5


MODEL A

Nom

Data

1 Encercla les paraules paraules onomatopeiques i escriu. De quin so provenen? • Si et quedes en silenci, sentiràs sentiràs raucar les granotes i piular piular els ocells. • No vull sentir sentir ni brunzir brunzir una mosca. mosca.

2 Completa les oracions amb p araules araules onom atopeiques. •

mèu!

és el soroll que es fa quan es parla en veu baixa.

• Els gats

i les ovelles

• El lladre feia

les monedes al sac.

3 Escriu. Com es formen les paraules onom atopeiques? Posa’n dos exemples.

4 Troba els adverbis del text i classifica’ls. Tomàs es va amagar ràpidament a l’armari perquè no el pogueren vore. El seu germà pujava per l’escala i poc abans li havia prohibit que entrara a la seua habitació. Tranquil·lament, va obrir la porta, va deixar la motxilla a terra i després, quan es dirigia a obrir l’armari, la mare el va cridar perquè baixara a agafar el berenar. Uf, sort que no el va vore allí!

ADVERBIS DE LLOC

DE TEMPS

DE MANERA

DE NEGACIÓ

DE QUANTITAT

5 Encercla els els adverbis i cop ia les paraules paraules que co mplementen en cada cas. cas.

28

• Pau menja molt per dinar. dinar.

• Aquest cotxe és més car.

• Estava massa cansat.

• Prompte es farà de nit.

Llengua 6


MODEL A

5

6 Encercla els adverbis del text i copia’ls al costat de la locució equivalent. Daniel té aproximadament cinquanta anys, però no se li nota gens. L’altre dia, que el mirava fixament, no li vaig trobar ni una arruga. Ho dic sincerament: està molt jove! • En absolut

• De tot cor cor

• De fit a fit

• Més o menys

7 Completa. En quins casos s’utilitza el guionet? • En els numerals, entre • En les paraules i la segona comença en

, quan la primera acaba en ,

o

• • paraules com postes r epresentades epresentades . Fixa’t si cal guionet o no. 8 Escriu l es paraules

gira

para

9 Escriu en lletres els números següents. • 266 • 22 • 1965 definic ió. 10 Escriu la paraula corr esponent al costat de la definic • El porten els bebés que encara no saben anar al bany. • Balancejar, moure d’un costat a l’altre. • Metge especialitzat especialitzat en l’estudi dels dels infants. Material fotocopiable fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

29

Aval Av alu u aci ac i ó d el p r i m er t r i m est es t r e

MODEL B

Nom

Data

Transfor ma les paraules paraules següents afegintafegint- los sufixos o prefixos. Fixa’t en l’exemple. 1 Transfor -ista

re-

-itat

sub-

• feble: + -esa (sufix) feblesa.

• hàbil:

• marí:

• humà:

• guitarra:

• fer:

2 Tria i marca l’opció correcta. • Les paraules paraules parònimes... parònimes... tenen un significat semblant.

s’assemblen en la forma o la pronunciació.

• Les paraules paraules onomatopeiques... onomatopeiques... signifiquen ‘soroll’.

imiten determinats determinats sorolls.

• L’eufemisme de vell és... tercera edat .

iaio.

3 Subratlla el grup nominal i encercla’n el nucli. Fixa’t en l’exemple. • Les meues botes d’hivern s’han trencat.

• La seua cosina és molt amable.

comandament negre ha desaparegut. desaparegut. • Aquell comandament

• El bolígraf roig no va bé.

• El germà de Carme pinta bastant bé.

• La meua motxilla verda és la més bonica.

An alitza tza els el s g rups ru ps nomi no minal nalss sub s ubrat ratllllats ats indi in dican cantt l a fu nció nc ió de cada c ada elemen el ement. t. 4 Anali • Aquelles sabates són les meues sabates preferides.

• El nostre llibre d’història és aquest llibre blau.

• Aquesta jaqueta jaqueta té unes ratlles ratlles verdes que no m’agraden.

30

Llengua 6


MODEL B

les definici ons amb les paraules següents. següents. 5 Completa les indefinits

numerals

ordinals

cardinals

• Les paraules que indiquen quantitat o ordre de forma precisa s’anomenen • Els

indiquen quantitat exacta.

• Els

indiquen la posició que ocupa una persona o un objecte en un ordre.

• Les paraules que indiquen quantitat quantit at o identifiquen alguna cosa o algú de forma imprecisa són els

6 Encercla els els adverbis i escriu la paraula que complementen. • Arribarà a casa prompte. • L’arbre fa aproximadament aproximadament tres metres. • Demà parlarem d’aquell assumpte. • Laia estava massa calmada. calmada.

7 Posa accent o dièresi, si és necessari, en les paraules destacades. • Son millors les aigues del Pirineu que les d’aci d’aci..

• Anir An ir as a Berlin o als Alps suissos? suissos ?

• La teua veina te el costum de prendre te. te .

• El cami dona a l’aquifer l’aquifer de la serra Blava.

Vigila les m ajúscules. 8 Completa amb les lletres que f alten. Vigila aria viu a és i

astelló.

seu llibre preferit

obinson Crusoe .

ls seus amics són

làudia.

ots van a la mateixa

artí

scola.

9 Torna a escri escriure ure les paraules que necessit necessiten en guionet. • vintiset

• nordest

• matamosques

• penjarobes

• rentaplats

element. 10 Escriu el n om de cada element.


Llengua 6

31

Aval Av alu u aci ac i ó d el p r i m er t r i m est es t r e Nom

MODEL A

Data

Transfor ma les les paraules paraules següents afegint-los afegint-los su fixo s o prefixos. 1 Transfor feble

hàbil

marí

humà

guitarra

fer

2 Completa amb amb el tipu s de paraules paraules corr esponents a cada definic definic ió. • Paraules que s’assemblen tant que es poden confondre. • Paraules ofensives ofensives o poc elegants que es tendeix tendeix a substituir. • Paraules no ofensives que substitueixen les paraules tabú. • Paraules que es formen per imitació d’alguns sorolls.

3 Escriu grups nominals segons s’indica. • Article + possessiu possessiu + substantiu • Demostratiu + substantiu substantiu + adjectiu adjectiu • Indefinit + substantiu substantiu + adjectiu adjectiu escriure ure les oracions c anviant les paraules paraules destacades destacades per un p ossessiu . 4 Torna a escri • Aquelles sabates sabates velles són de mi. mi .

• El llibre d’Història de tu i de mi és el llibre blau.

• La germana de tu treballa al supermercat. supermercat.

les definici ons. 5 Completa les • Les paraules que indiquen quantitat o ordre de forma precisa s’anomenen - Els

indiquen quantitat exacta.

- Els

indiquen la posició que ocupa una persona o un objecte en un ordre.

• Les paraules que indiquen quantitat o identifiquen alguna cosa o algú de forma imprecisa són els

32

Llengua 6


MODEL A

paraula complementa. complementa. 6 Encercla l’adverbi, digues de quin tipus és i quin t ipus d e paraula • Arribarà a casa prompte. • L’arbre fa aproximadament tres metres. • Demà parlarem d’aquell assumpte. • Laia estava estava massa tranquil·la.

7 Posa els els accents i les di èresis èresis que falten en aquestes aquestes or acions. • Son millors les aigues del Pirineu que les d’aci. • La teua veina te el costum de prendre te. • El meu cosi Pau es trilingue: sap parlar tres llengues. • Els aquifers son acumulacions d’aigua que es formen davall del sol. • Sebastia esta estudiant: estudiant: la setmana que ve te un examen de Matematiques. Matematiques.

8 Completa amb amb les majúscul es i minú scules que falten. aria és una xica que viu a obinson Crusoe.

ots van a la mateixa

astelló.

l seu llibre preferit és

ls seus amics són

artí,

làudia i

arc.

scola.

9 Contesta. • Com s’escriu el número 357? • Com es diu cap al sud i cap a l’est alhora? • Com es diu on es pengen les peces de roba? • Com es diu l’aparell que renta els plats? amb els noms dels dibuixo s. 10 Escriu una oració amb


Llengua 6

33

Aval Av alu u aci ac i ó d el p r i m er t r i m est es t r e Nom

MODEL E

Data

1 Escriu les paraules corresponents i encercla el sufix o p refix que porten. • L’home que arregla sabates és el • La mare del iaio és la meua llegir un text text és • Tornar a llegir

2 Contesta. Què tenen en comú aquestes paraules? • Tromba / trompa i asos / ases tenen en comú que són paraules • Xiuxiuejar , brunzir i belar tenen en comú que són paraules penitenciari i invident tenen en comú que són • Centre penitenciari

paraula tabú. 3 Escriu u n eufemisme per a cada paraula • mort

• vàter

• aturat

• vell

• cec

• guerra

4 Contesta. Què és un grup nominal? Posa’n un exemple i marca’n el nucli.

5 Indica quin tip us de determinants determinants són i escri u una oració amb cada un. • massa:

• poques:

• aquella:

• els:

• bastant:

34

Llengua 6


MODEL E

6 Marca l’opció correcta en cada cas. • Els adverbis adverbis es poden crear afegint... afegint... -ment a un adjectiu femení.

- ment a un substantiu masculí.

• En l’oració Hem quedat ací ,… ací és un substantiu.

ací és un adverbi.

• En l’oració L’alumne és molt hàbil ,… ,… l’adverbi molt complementa l’adjectiu hàbil.

l’adverbi molt complementa el verb és.

Ac centu tua a o pos p osa a dières di èresii q uan calga. cal ga. 7 Accen Monica, la meua veina, es farmaceutica. A la seua farmacia ven medicaments molt curiosos que prepara ella mateixa: unguents de plantes d’aquifers gelids, cremes d’herballuisa, pomades magiques fetes amb aigues termals... Jo crec que mes que de farmacia sap de bruixeria, no ho creieu?

8 Escriu els significats d’aquests parells de paraules. • més / mes • té / te • mèu / meu • bé / be

9 Escriu cada paraula amb la forma correcta segons l’ús del guionet. • compta + gotes :

• dos + cents + trenta:

• Vila + real: real:

• vice + president:

• penja + robes: robes:

• vint vint + i + quatre:

10 Defineix amb paraules teues. • dibuix abstracte: • injecció: • aliment refrigerat: • fer estiraments: • llenç: Material fotocopiable fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

35

6


MODEL B

1 Substitu eix el el verb fer per una paraula més precisa. Fixa’t en l’exemple. pintar • ha guanyat • prendre • Va fer (realitzar ) un reportatge sobre la situació econòmica. • Marc va fer (

) un retrat de sa mare.

• Vols fer (

) un café?

• En la seua vida ha fet (

) molts diners.

el text amb paraules paraules qu e siguen precises lèxic ament. ament. 2 Completa el Hui he

un bescuit de carlotes. Les he

bé amb aigua, les he pelat i les he Després, les he

molt

amb la màquina trituradora. triturador a.

en un bol amb la farina, el sucre, el rent i els

ous; tot ben araules del requadre. 3 Completa les oracions amb les p araules mitjà

• Per a saber la nota, hem de traure la

medi

• És important tindre cura del

mitjana

• La televisió és un

de tots els exercicis. ambient.

de comunicació comunicació molt poderós.

4 Encercla els enllaços i copia’ls més avall. El meu amic Roger és un poc despistat, sempre es deixa alguna cosa o una altra: la setmana passada no portava ni el llapis ni la goma; ahir es va deixar l’entrepà a casa, i hui ha oblidat els retoladors. Però sempre hi ha algun company que li deixa el que necessita. Què faria sense nosaltres?

5 Digues si les paraules paraules destacades destacades són conjunci ons o preposic ions.

36

• Me’n vaig a l’habitació.

• Hui, ni cante ni balle!

• Vull un got got de llet i galetes.

• Estic entre això o allò.

• Tinc son, però aguantaré despert.

• Vull Vull un café sense sucre.

Llengua 6


5

MODEL B

6 Escriu. Què expressen expressen les c onjunci ons d estacades? estacades? • Agafa la poma o el plàtan. • He estudiat estudiat molt, molt, però no he aprovat. • No m’agraden ni el xocolate ni les anous.

7 Completa la norma i posa’n exemples. Quan s’escriu la lletra h ? • En totes les formes del verb

.

Exemple: • En paraules que comencen per hum- més

.

Exemple: • En altres paraules com ara home, hivern, hora, ahir , hui, hort, herba, història … i els seus derivats. Exemple: superhome,

,

,

8 Escriu la ll etra h en les paraules q ue calga. Fixa’t que comencen per um- o hum-. •

umor

•

•

umil

umbracle

•

umit

•

umbilical

•

umus

9 Tria l’opció correcta. • En valencià huevos s’escriu... ous.

hous.

• En castellà coet s’escriu... coete.

cohete.

• La paraula correcta de la família d’ humor és... humorístic.

morista.

els n oms d els materials materials següents on c orresponga. De què estan estan fets? 10 Copia els plàstic • paper • llanda • vidre


Llengua 6

37

6


MODEL A

Nom

Data

verb 1 Substitu eix el verb

fer per una paraula més precisa.

• Marc va fer (

) un retrat de sa mare.

• Vols fer (

) un café?

• La gallina fa (

) un ou cada dia.

• El pare d’Albert ha fet (

) molts diners.

despertes usant el voc abulari més precís poss ible. 2 Explica breument el que fas quan et despertes

3 Completa les oracions amb les p araules araules del requadre. mitjà

• Han començat una hora i

tard.

medi

• Per a saber la nota, hem de traure la

mitjana

• Al

mig

• És important tindre cura del

mitja

de tots els exercicis.

del carrer s’havia parat una moto. ambient.

• La televisió és un

de comunicació molt poderós.

destacats. 4 Escriu de quin tipu s són els enllaços destacats. • Agafa la poma o el plàtan. • Hui anirem cap a València. • Hem de llegir més. • He estudiat estudiat molt, molt, però no he aprovat. Relaciona les paraules paraules de les columnes i escriu els gr ups nomi nals corresponents. 5 Relaciona café •

• cap al •

• ella

regal •

• de

•

• llet

• amb

•

• cotó

• per a

•

• nord

tren • camisa •

38

Llengua 6


MODEL A

6

6 Ratlla Ratlla les preposic ions i ncorrectes i torna a escriure les oracions amb les adequades. adequades. • Laura ha fet un ocell a paper.

• Hui aniré contra el tren sense València. València.

• El metge ha passat davall les dues per a la matinada.

7 Completa. Quan s’escriu la lletra h ? • En totes les formes del verb

. Exemple:

• En paraules que comencen per

. Exemple:

• En altres paraules com ara home,

,

i els seus derivats. Exemple: superhome,

, ,

, etc. ,

, etc.

paraules següents i co ntesta. 8 Completa amb h , si és necessari, les paraules •

umor

•

umil

•

umbracle

•

umit

•

umbilical

•

ostal

•

ogre

•

ora

•

ossos

•

ivern

• Què tenen en comú les paraules de la primera fila?

9 Contesta a les preguntes següents. • Com s’escriu huevos en valencià? • Com s’escriu coet en castellà? • Com s’escriuen les paraules de la família d’ humor ?

10 Escriu els noms dels materials següents. De què estan estan fets?


Llengua 6

39

7


MODEL B

Nom

Data

1 Completa amb amb el símbol c orresponent, segons el ti pus de paraules. 

Paraules individuals



Paraules col · lectives

• bosc

• llum

• orquestra

• músic

• arbre

• enllumenat

2 Completa les oracions amb u na de les paraules paraules co l·lectives següents. eixam • ramat • bancs • flota • bandada • Les oronetes volen en • La

quan arriba la primavera. primavera. de camions ha envaït el carril esquerre de l’autovia.

• Miquel ha trobat un

d’abelles a l’entrada de casa.

• El pastor guarda el

d’ovelles al prat.

• A les profunditats del mar, sol haver-hi

de peixos.

3 Marca les paraules que siguen verbs. colom

caminar

gent

cosir

terrat

témer

somiar

roures

partit

tossir

anomenar u n verb? 4 Copia la resposta correcta. Quina forma verbal serveix per a anomenar • La forma verbal que serveix per a anomenar un verb és el futur. • La forma verbal que serveix per a anomenar un verb és l’infinitiu. • La forma verbal que serveix serveix per a anomenar un verb és l’arrel.

5 Subratlla l’arrel i encercla les desinències dels verbs següents.

40

• il·luminar, il·lumines

• dormir, dormies

• escoltar, escolta

• perdre, perdràs

• parlar, parlava

• cosir, cosiria

Llengua 6


MODEL B

7

6 Escriu dues oracions seguint els requisits s egüents. egüents. • Una oració amb un verb de la primera conjugació.

• Una oració amb un verb de la tercera conjugació conjugació i forma verbal verbal simple.

• Una oració amb un verb de la segona conjugació conjugació i forma verbal verbal composta.

un a paraula acabada acabada en en 7 Escri u una

tx o ig a partir de les p araules araules següents.

• batejar:

• empatxar:

• passejar:

• encapritxar-se:

• bussejar:

• cartutxera:

8 Completa amb x o t x.

imo, com que és un capri de formatge amb an

ós, ha volgut esmorzar un sandvi

oves. Se l’ha menjat tan de pressa que

després es queixava d’unes pun

ades a la pan a. Sort

que son pare l’ha dut a urgències amb el co

e!

paraules correctes i c orregeix les errònies. 9 Encercla les paraules rotx • xupló • lleig • miloxa • txinesa t xinesa • busseig • sortetx s ortetx • despatx desp atx • passeig • txarrada txar rada

10 Completa les oracions amb els noms dels dibuixo s. • Encén el • El

i posa’t a estudiar! de l’escenari s’ha apagat de sobte.

• No t’oblides de la

quan te’n vages a l’acampada. l’a campada.

• L’ajuntament ha instal·lat un


davant del meu edifici.

Llengua 6

41

7


MODEL A

Nom

Data

1 Classif Classifica ica les paraules paraules segons que siguen indi viduals o c ol·lectives. alumnat • colom • persona • gent • estoig • eixam • pineda • roure • partit • serralada INDIVIDUALS COL·LECTIVES paraula individu al o col·lectiva que corr esponga en cada cas. 2 Escriu l a paraula • vaixell

• bandada

• llum

• orquestra

• arbre

• banc

3 Completa cada oració oració amb l es paraules paraules col ·lectives ·lectives anteriors. • La

d’ànecs es dirigeix cap al sud.

• Al mar Carib, hi ha molts • El músic toca en l’

de peixos tropicals. simfònica de Viena.

les form es verbals verbals i c opia-les opia-les on cor responga. 4 Encercla les

Quan la mestra va entrar a classe tots ens sorprenguérem moltíssim. Venia disfressada amb un vestit una mica estrafolari, amb plomes de molts colors i amb la cara maquillada. Ens va semblar un pallasso! El dia anterior havia anat al teatre i havia vist una obra molt interessant que representarem e n la funció de l’escola. Quina passada! • Formes simples: • Formes compostes: • Formes perifràstiques: An alitza tza l es for f ormes mes següen seg üents ts segui seg uint nt el mod m odel. el. 5 Anali

42

• il·lumines: il·lumin + -es

• dormies:

• escoltar:

• perdràs:

• parlava:

• cosiria:

Llengua 6


MODEL A

7

6 Escriu la co njugació a què pertanyen pertanyen aquestes formes verbals. • vaig riure

• dormir

• perdia

• va tornar

• havia plantat

• ha descobert

paraula. 7 Escriu el v erb corr esponent a cada paraula. • bateig:

• passeig:

• empatx:

• capritx:

• busseig:

• cartutx:

8 Completa amb x , t x o ig . •

uta la pilota quan l’àrbitre toque el

• Trau-te Tr au-te les mans de la bu • Penja la fi

aca, que queda lle

a al tauler amb les

• Marc és un bo

del busse

iulet.

in

etes que t’he donat.

a la mar.

9 Completa les normes ortogràfiques que afecten l’escriptura de x , tx i ig . • S’escriu

a principi de paraula o després de consonant. Exemple:

• S’escriu

entre vocals i a final de paraula si els seus derivats també en porten.

Exemple: • S’escriu

a final de paraula si els seus derivats porten j/g o tj/tg. Exemple:

el text amb algunes de les paraules paraules següents. 10 Tria i comp leta el fanal • il·luminar • apagar • flexo • focus • tènue • intensa • ciri • encenga

Col·loca bé el de l’escenari perquè enfoque l’actriu. Ha de fer pampallugues, és a dir, ha d’ de manera intermitent, perquè semble una discoteca. Ha de ser una llum , amb força. Vull que s’ quan entre el personatge a escena.


Llengua 6

43

8


MODEL B

Nom

Data

1 Relaciona Relaciona i afig un exemple exemple a cada definici ó. Interjecció •

• Expressió que té un significat diferent de les paraules que la formen si les pensem d’una en una. Exemple:

Frase feta •

• Paraula o grup de paraules que s’usen per a expressar emocions. Exemple:

2 Subratlla de color blau les frases fetes fetes i de color verd, les interjeccions. –Uau! És molt bonica. bonica. L’has feta tu sola? sola? –Sí. –Sí. Però, si és molt fàcil! f àcil! –Mare meua! Damunt Damunt t’ha resultat resultat fàcil. –Si –Si vols, un dia et telefone i em dónes un colp de mà; així ho veus. –Ai... –Ai... Crec que no toques massa de peus a terra. Sóc pèssim per a les manualitats.

3 Marca Marca la corr ecta. Què signifi quen les expressions en negreta? negreta? • Joan ha ha pagat pagat en metàl·lic al supermercat. Joan ha pagat amb una peça de ferro.

Joan ha pagat amb bitllets i monedes.

• Ei, Ei , això és veritat! Escolta, això és veritat!

Bo, això és veritat!

4 Indica en quin nomb re estan les les for mes verbals següents. • jugue

• canten

• escoltem

• escriviu

• balla

• dorm

5 Escriu la fo rma verbal segons el que hi ha entre parèntesis. parèntesis. De menut, no m’

(agradar , passat) gens les verdures. Em

(semblar , passat) un càstig haver de menjar-ne. Ara, jo les coses canvien i que me les

( menjar , present) més bé. Ja

(vore, futur) vosaltres que, quan sigueu majors, us

44

Llengua 6

( vore, present) que ( agradar , futur) molt!


8

MODEL B

6 Completa el text amb les paraules del requadre. gerundi • participi • infinitiu • formes no personals Algunes formes verbals verba ls no expressen persona, per això s’anomenen Aquestes són l’

(parlar ), ), el

.

(parlant ) i el

(parlat , parlada , parlats, parlades).

7 Marca les paraules que tinguen el so de la

x de Xàtiva.

xiclet

cartutx

caixó

planxa

Xeraco

brioix

Xúquer

despatx

xafada

calaix

8 Completa amb x o ix per a representar el so de la

ca

a

arop

x de Xàtiva.

e

am

ifra

9 Ordena les lletres i escriu el nom cor responent. • Animal que viu viu a l’aigua.

EPXI

• Número que segueix el 59.

AATNEXIS

• Peça de la boca amb què masteguem.

Q UAI X E L

10 Classifica les paraules de l’oficina en la graella. Què són? informàtic • pantalla tàctil • secretari • impressora • missatgera • telèfon

PERSONES APARELL APA RELLS S


Llengua 6

45

8


MODEL A

Nom

Data

1 Completa amb amb el terme cor responent. Interjecció o f rase feta? feta? • La

és una expressió que té un significat diferent

de les paraules que la formen si les pensem d’una en una. Exemple: pagar en metàl·lic . • La

és una paraula o grups de paraules que s’usen

per a expressar emocions. Exemple: eh!; per descomptat! fetes i de color verd, les interjeccions. 2 Subratlla de color blau les frases fetes –Uau! És molt bonica. bonica. L’has feta tu sola? sola? –Sí. –Sí. Però, si és molt fàcil! f àcil! meua! –Mare –Mare m eua! Damunt t’ha resultat fàcil. –Si –Si vols, un dia et telefone i em dónes un colp de mà; així ho veus. –Ai... –Ai... Crec que no toques massa de peus a terra. Sóc pèssim per a les manualitats. • Contesta. Què Què signif iquen les fr ases ases fetes que has su bratllat?

3 Relaciona Relaciona les frases fetes destacades destacades amb el sig nific at corresponent. 1. Pau es va mossegar la llengua. llengua . No tenia ganes de discutir.

Xarrar molt.

2. Aina i Neus, hui heu menjat menjat ll engua? engua ? Encara no heu callat!

Callar.

aquestes formes verbals. 4 Escriu en qui n nombr e i en quina persona estan aquestes • jugue:

• canten:

• escoltem:

• dorm:

5 Escriu els verbs següents en el temps que s’indica. Quan era menut, no m’

(agradar , passat) gens les verdures. Ara jo

present) les coses diferents i cada vegada me les

( menjar , present) més bé. Ja

(vore, futur) vosaltres que, quan sigueu majors, us

46

Llengua 6

( vore,

( agradar , futur) molt!


MODEL A

8

6 Completa la informació. • Algunes formes verbals verbals no expressen expressen persona, persona, per això s’anomenen s’anomenen • Aquestes són l’ (parlar ), ), el (parlat , parlada , parlats , parlades).

(parlant ) i el

7 Completa amb x o ix , i copi a les paraules que tenen el so de la ocolate • e

am • ca

a •

urro •

x de Xàtiva on corresponga.

ifra • pan

a •

arop

8 Escriu oracions amb els noms dels dibuixos.

9 Completa amb x o ix , i explica per què s’escriuen d’aquesta manera. manera. • cala •

:

eraco:

• madu

a:

10 Escriu u n text amb les paraules següents. escàner • informàtic • missatger • secretari • pantalla tàct il


Llengua 6

47

9


MODEL B

Nom

Data

1 Escri u V (verdader) o F (fals). Les sigles són paraules que s’han format a partir de lletres majúscules. DNI vol dir document nacional d’identitat. ONG vol dir Homes Natius de Gandia.

2 Relaciona Relaciona cada sigla amb amb el sig nific at que li corr esponga. NIF

•

• Empresa Municipal de Transports

UA

•

• Número d’identificació fiscal

ONG • EMT

• Organització no governamen g overnamental tal

•

• Diari Oficial de la Comunitat Valenciana

DOCV •

• Universitat d’Alacant

3 Inventa una sigla en cada cas. • Associació d’Estudiants d’Estudiants de Sisé: Sisé:

• Organització Mundial de Pàdel:

4 Tria i comp leta amb amb els verbs regulars del requadre. viu • ajupia a jupia • corre c orre • vaig • tancà • passaven pass aven • L’atleta

a la pista coberta del poble.

• El conserge

la porta de l’escola a les sis de la vesprada.

• Robert s’

cada vegada que li

la pilota.

5 Completa amb amb la prim era persona persona del sin gular i marca amb una X si són r egulars o irregulars. Present Present indi catiu Ser Anar An ar

Passat Passat simp le

48

Llengua 6

IRREGULAR

vaig pujaré sé

Tancar Vindre

REGULAR

fui

Pujar Saber

Futur

tancaré vinguí Material fotocopiable fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

MODEL B

9

6 Marca Marca la corr ecta en en cada cas segons l es irregularitats q ue presenten aquests aquests verbs . • bec

En l’arrel canvia la vocal.

Canvia l’última l’última vocal per una consonant.

• vas

Canvia l’arrel.


• puc


Canvia l’última vocal per una consonant.

partici ó corr ecta de cada cada paraula. paraula. 7 Llig i cop ia la partici • ord-inador

• tau-la tau-la

• qu-atre qu-atre

• pal-la pal-la

• or-dinador

• ta-ula ta-ula

• qua-tre qua-tre

• pa-lla pa-lla

Parteix l es paraules paraules següents de tot es les maneres maneres po ssibl es a final de línia. 8 Parteix

• piragüista: pi-ragüista, pira-güista, piragüis-ta • extraterrestre:

• astronauta:

9 Encercla els els di buixos pertanyents a la ciència-ficció i escri u-ne els els nom s.

els extraterrestres? 10 Esbrina el jeroglífic. Amb q uè viatgen els

Viatgen amb un


Llengua 6

49

9


MODEL A

Nom

Data

(verdader) o F (fals), (fals), i escriu correctament les falses. 1 Escriu V (verdader) Les sigles són paraules que s’han format a partir de lletres majúscules. DNI vol dir document nacional d’identitat. ONG vol dir Homes Natius de Gandia.

partir d els signifi cats següents. 2 Escriu les sigles a partir • Empresa Municipal Municipal de Transports • Número d’identificació fiscal • Organització no governamental governamental • Diari Oficial de la Comunitat Comunitat Valenciana Valenciana • Universitat d’Alacant dues sig les i escriu-ne també el el sig nific at. 3 Inventa dues

cada forma verbal verbal on co rresponga segons que sigu en regulars o irregulars. 4 Copia cada • temia

• cantarem

• viviu

• pot

• tanquem

• bevíem

Verbs regulars: Verbs irregulars: persona del singul ar dels verbs irregulars següents. 5 Completa conjugant la primera persona Present Present indi catiu Ser

Passat Passat simpl e fui

Viure Saber Anar An ar Beure

50

Llengua 6

Futur viuré

sé aní beuré Material fotocopiable fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

MODEL A

9

6 Indica si són regulars o i rregulars i qui nes són les variacions que presenten. • pengen: • cresc: • alcem: • estiga: par ticions 7 Escriu per què són in correctes aquestes par ticions i proposa’n una de correcta en cada cas. • ord-inador: • a-mistat: • cad-ira: • te-ula: el text amb les paraules següents següents partides cor rectament rectament a fi nal de línia. 8 Completa el espacial • perillosos perillosos • pel·lícula pel·lícula • extraterrestres extraterrestres

Ahir a la vesprada, vam decidir anar a vore una de ciència-ficció. ciència-ficció. Tractava d’uns que visitaven la Terra amb una nau enorme. Però resultà que no eren gens i al final s’integraren entre els habitants d’una gran ciutat. Va ser genial! dels dibui xos. 9 Escriu els noms dels personatges dels

és un plat volador? 10 Contesta. Què és


Llengua 6

51

10


MODEL B

Nom

Data

1 Subratlla les paraules paraules que si guen neologism es. • mileurista

• fuster

• quadern

• liposucció

• caragol

• contacontes

• tauleta tàctil

• bicicleta

Relaciona les definicions amb els neologis mes corresponents. 2 Relaciona 1. Aparell que serveix per a prendre la temperatura corporal. 2. Aparell que serveix per a imprimir documents en paper. 3. Aparell menut que serveix per a transmetre imatges a través d’Internet.

càmera web

impressora

termòmetre

Marca i c opia la definició de neologisme. 3 Marca És una paraula que s’utilitza només en anglés. És una paraula que es crea per anomenar coses, accions... que abans no existien. És una paraula escrita en majúscula que serveix per a anomenar objectes quotidians.

4 Escriu frase o oració segons el tipus d’enunciats que siguen. • Que entretingut!

• Maria menja pomes verdes.

contes. • El mestre escriu contes.

• Quina barra!

• Ai, quin fred!

rellotge sovint. • Vicent mira el rellotge

5 Ordena les paraules i escriu l’oració. combinen

52

Llengua 6

Els

les

sabates.

amb

vestits


MODEL B

10

6 Relaciona Relaciona els subjectes amb els els predicats co rresponents i escri u les oracions. La xica rossa de la classe cla sse •

• té històries fantàstiques. fantàstiques.

El llibre nou de la mestra

•

• és dibuixant de còmics.

El meu cosí de Sueca

•

• és molt simpàtica.

• • •

7 Copia cada grup nomi nal davall de la regla corresponent. l’aranya • la universitat • el iogurt • la erra • l’home • d’aigua • la historia • la hiena • de de huit • El, El , la i de s’apostrofen generalment davant de paraules que comencen en vocal o en h .

• Ni el ni la ni de s’apostrofen davant de paraules que comencen en i , hi, hi , u , hu quan aquestes fan de consonant i no de vocal.

• La tampoc s’apostrofa davant de paraules que comencen en i , hi, hi , u , hu àtones ni davant del nom de les lletres. En aquest últim cas, tampoc s’apostrofa la preposició preposició de. de .

8 Completa els buits amb les cont raccions cor responents. Puja Anirem

(a + el) cotxe que anirem

(de + el) poble a l’escola directament.

(per + el) camí de terra perquè anirem més ràpidament. ràpidament.

9 Escriu un s ubjecte segons el dibuix. Qui és? té les orelles punxegudes punxegudes i és entremaliat.

10 Ordena les síl·labes i escriu. Què són? DA

FA


RI

CLA

NA

Llengua 6

A

53

10


MODEL A

Nom 1 Completa la definic definic ió de

Data neologisme i posa’n un exemple.

Un neologisme és una

que es crea per poder

anomenar coses, existien

, professions, professions, etc. que no . Exemple:

2 Troba els neologismes i encercla’ls. tomaca • implant dental • mare • correu • microcrèdit • dormir • viure • liposucció • planeta

3 Respon Respon a les pr eguntes amb un neologism e. • Quin aparell usaries usaries per a consultar un diari electrònic? electrònic? • Com es diu la persona que guanya 1.000 euros el mes? • Quin aparell usem per a vore algú a través d’Internet? d’ Internet? als dib uixos següents. Què diuen? 4 Escriu f rases per als

5 Fixa’t en els exemples i explica. Quina diferència hi ha entre una frase i una or ació? • Que entretingut!

54

Llengua 6

• Maria es menja una poma verda.


MODEL A

10

6 Subratlla el el sub je cte de les oracions següents i analitza’l com en l’exemple. • La xica rossa de la classe és molt simpàtica. La, determinant; xica, nucli; rossa, complement; de la classe, complement.

històries fantàstiques. fantàstiques. • El nou llibre de la mestra conta històries

• El meu cosí de Sueca és dibuixant de còmics.

7 Escriu els noms acompanyats acompanyats d e el , la o l’ segons corresponga.

8 Escriu les contraccions corresponents. • a + el:

el: • de + el:

el: • per + el:

• a + els:

• de + els: els:

• per + els: els:

9 Completa el text amb el , la i de. Apostro fa quan calga. En clase imatge estigueren a

Ciències vam començar a preparar

examen .

professora professor a ens va ensenyar

uns insectes tropicals verinosos, i ens va contar que un va picar selva. Sort que el van portar ràpidament a

home quan

hospital!

el dibui x i escriu. Quines diferències hi ha entre un gnom i un do nyet? 10 Observa el


Llengua 6

55

Aval Av alu u aci ac i ó d el s ego eg o n tri tr i m est es t r e Nom

MODEL B

Data

araules destacades destacades en la graella. 1 Llig i cl assifica les p araules –Caram –Caram!! Quina tauleta tàctil tàctil que t’has comprat! –Sí, –Sí, me la vaig comprar ahir. –I –I la vas pagar en metàl·lic ? –És –És clar que no! La mare la va pagar amb la targeta de crèdit. NEOLOGISME

FRASE FETA

INTERJECCIÓ

2 Tria el el verb qu e siga més precís i escriu l es oracions. • Pere no

ha fet menjar / ha cuinat

• La germana germana de Lluís Lluís

mai per a nosaltres.

neteja / fa la neteja

vesprada, • Quan vingues aquesta vesprada,

tots els dissabtes.

farem / prendrem

un café.

paraules col·lectives següents on co rrespong a. 3 Copia les paraules bandada • banc • orquestra • enllumenat • flota • ramat • llum:

• ocell:

• peix:

• vaixell:

• músic:

• ovella:

4 Completa amb amb les c onjunci ons adequades adequades següents. següents. però o i ni ni

• Carme

Sara viatjaran a la República Txeca.

• Raül, vols pa amb tomaca • M’agrada molt ballar, • Hui no he anat

56

Llengua 6

amb allioli? hui no en tinc ganes.

a córrer

a nadar. M’he quedat a casa. Material fotocopiable fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

MODEL B

els s ubjectes de les oracions s egüents. egüents. 5 Subratlla els • Marta els va ensenyar ensenyar la casa.

• La xica rossa del rossa del costat de Marina balla molt bé.

• Nosaltres hem comprat una una bici elèctrica. elèctrica.

• La pel·lícula s’estrenarà s’estrenarà a l’octubre.

• L’ordinador d’Andreu s’ha espatlat.

• Tots els amics aniran a visitar l’exposició al museu.

6 Completa l’anàlisi dels verbs següents seguint el model. • Dormíem:

Verb regular. Mode indicatiu, forma simple, tercera conjugació, primera persona, plural, passat.

• Voldran:

Verb

. Mode indicatiu, forma persona,

• Havies cantat: Verb

,

conjugació, conjugació,

,

conjugació, conjugació,

,

. Mode indicatiu, forma persona,

,

7 Completa amb h si és necessari. •

ivern • co

et •

ome •

umitat •

ous •

aver •

orxata •

os

8 Ratlla la forma incorrecta de cada parell segons l’ús de x , ix , tx o ig . • decidex / decideix

• despatx / despaig

• txinés / xinés

• caixa / caitxa caitxa

• panxa / panja panja

• cartuig / cartutx

9 Escriu la combinació resultant de cada grup. Usa l’apòstrof quan siga necessari. • el + oncle:

• per + el + camp:

• la + universitat:

• de + els + ratolins:

• el + iaio:

• a + la + hora:

10 Escriu els noms dels dibuixos.


Llengua 6

57


MODEL A

Data

1 Encercla una frase feta, una interjecció i un neologisme, i classifica’ls més avall. –Caram! Quina tauleta tauleta tàctil que t’has comprat! –Sí, –Sí, me la vaig comprar ahir. –I –I la vas pagar en metàl·lic? –És –És clar que no! La mare la va pagar amb la targeta de crèdit. NEOLOGISME

FRASE FETA

2 subst itueix les expressions amb el verb verb

INTERJECCIÓ

fer per altres de més precises.

• Pere no ha fet mai menjar menjar per a nosaltres. nosaltres.

• La germana de Lluís Lluís fa la neteja tots els dissabtes. dissabtes.

aquesta vesprada, vesprada, farem un café. • Quan vingues aquesta

3 Escriu les paraules col·lectives corresponents. • llum:

• ocell:

• peix:

• vaixell:

• músic:

• ovella:

4 Completa amb amb les c onjunci ons adequades adequades i classif ica-les ica-les en la graella. • Carme

Sara viatjaran a la República Txeca.

• Raül, vols pa amb tomaca • M’agrada molt ballar, • Hui no he anat

hui no en tinc ganes. a córrer

COPULATIVES

58

Llengua 6

amb allioli?

a nadar. M’he quedat a casa. ADVERSATIVES

DISJUNTIVES


MODEL A

5 Subratlla els subjectes de les oracions següents i encercla’n el nucli en cada cas. • Marta els va ensenyar ensenyar la casa.

• La xica rossa del costat de Marina balla molt bé.

• Nosaltres hem comprat una una bici elèctrica. elèctrica.

• La pel·lícula s’estrenarà s’estrenarà a l’octubre.

6 Anali An alitza tza els el s verb v erbss segü s egüent ent s i comp co mplet leta a la taul t aula. a. Dormíem

Puga

Facen

Vau cantar

Regular/Irregular Mode Forma Conjugació Persona Nombre Temps

7 Fixa’t en els dibuixos i escriu una oració per a cada un.

8 Escriu els noms s egons la defini defini ció. Vigila l’ús de x , ix , tx i ig . • Aparell elèctric que s’usa per a llevar les arrugues arrugues a la roba. sense gana de menjar. • Digestió molt pesada, sense • Color de la maduixa madura. • Animal que habita els medis aquàtics.

9 Completa amb els articles, les preposicions p reposicions o les contraccions adequades. Vigila l’apòstrof. l’ apòstrof. Benvinguts

Centre

visita que farem coneixereu Si passeu

Atenció

Animals Desprotegits. En

ocell més característic

territori.

passadís, podrem començar. Anem-hi!

10 Escriu. Què és un escàner?


Llengua 6

59


MODEL E

Data

1 Fixa’t en les paraules o expressions destacades i digues de quin tipus són. –Uau –Uau,, Paula! Has sigut molt ràpida. –Ja t’ho he dit. Que en un tres i no res hi arribaria. –Caram –Caram!! Si fa un minut que m’ho has dit pel mòbil! mòbil ! –Vinga, –Vinga, va, posem-nos a treballar amb el portàtil .

2 Escriu què signifi quen les sigles següents. • ONU: • DNI: • UCI: • IES: amb un a de col·lectiva. 3 Escriu u na oració amb una paraula indivi dual i un a altra, amb • •

4 Encercla els enllaços del text i copia’ls on corresponga. Des d’aquell dia, només pense a anar a la botiga i comprar -me comprar -me aquella jaqueta, però sé que val molts diners. O bé no em compre res més en tot l’any o comence a estalviar. No voldria que s’esgotara ni que passara de temporada. M’aniria molt bé per a l’hivern! Preposicions: Conjuncions: les oracions amb un subjecte o un predic at segons corresponga. 5 Completa les •

els va ensenyar la casa.

• El xocolate desfet •

hem comprat una bici elèctrica. elèctric a.

• El gos menut d’Eugènia

60

Llengua 6


MODEL E

An alitza tza els el s verb v erbss segü s egüent ent s i comp co mplet leta a la taul t aula. a. 6 Anali Dorma

Van poder

Facen

Haguí Haguí c antat

Regular/Irregular Mode Forma Conjugació Persona Nombre Temps paraules que porten h . 7 Escriu q uatre paraules

8 Escriu les normes d’ús de x , tx i ig , i posa’n un exemple de cada. • S’escriu x • S’escriu tx

• S’escriu ig

9 Compl eta el text amb articles i contraccions. Vigila l’apòstrof. porta de

habitació d’Anna t’obliga a abaixar el cap quan hi

entres. És molt divertit si mires I si véns

forat de la cuina quan Marc hi entra.

despatx, amb aquell sostre tan alt, impressiona molt.

10 Defineix les paraules següents. • llanterna: • contenidor: • donyet: • robot: Material fotocopiable fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

61

11


MODEL B

Nom

Data

1 Marca l’afirmació correcta. Els estrangerismes són un tipus de frases fetes. f etes. Els estrangerismes són só n paraules procedents d’altres llengües. Els estrangerismes són paraules de la nostra llengua que s’usen a l’estranger.

2 Encercla els estrangerismes. • ritme • fan • disc • escàner escàner • hobby hobby • jugador jugador • telèfon telèfon • burger burger Ar a, esc riu ri u t res dels del s estr es tr angeri ang erism smes es anter an terio iors rs al c ostat os tat de la l a paraul par aula a valenc val encian iana a 3 Ara, corresponent. • admirador

• hamburgueseria hamburgueseria

• afició

Marca la corr ecta. De De quina llengua provenen aquests estrangerismes? • Marca Del castellà.

Del francés.

De l’anglés.

Del gallec.

4 Assen As senyal yal a el tipus de predicat i, en cas que siga un predicat nominal, subratlla’n l’atribut. Fixa’t en l’exemple. • La professora està malalta

predicat nominal

• El germà d’Andrea torra la carn a la brasa. • Marta escriu de pressa el comentari comentari del llibre. • El nostre amic sembla sembla molt més simpàtic. simpàtic. • Carolina pareix una xica molt agradable. • Paula corre cinc cinc quilòmetres cada cada dia.

5 Escriu el tipus de paraula que fa d’atribut seguint el model. • La meua cosina serà mare. • El responsable n’és ell.

nom

• La teua filla està preciosa. • Paula és una bona estudianta.

• Contesta. Com es pot reconéixer l’atribut en cada oració?

62

Llengua 6


MODEL B

11

6 Classifi Classifi ca en la graella els els verbs següents. • plantar • cuinar cuinar • paréixer paréixer • beure beure • estar • semblar semblar • tallar • ser

PREDICATIUS COPULATIUS

7 Escri u V (verdader) o F (fals). Després dels punts suspensius, sempre es pot posar punt final. S’escriu punt i coma davant dels enllaços però, tanmateix i no obstant això. S’escriuen punts suspensius per separar els elements d’una enumeració. S’escriuen punts suspensius quan una oració s’interromp per expressar dubte, temor...

8 Completa el text text amb els els sign es de puntu ació corresponents: . / ... , / ; Divendres que ve farem una excursió a la serra Pelada Vicent

el mestre de Naturals

El que farem serà: caminar per sendes

observar el paisatge i estudiar les plantes jugar a botar la corda, corda, a boletes

Ens hi acompanyarà

esmorzar en una zona d’oci

En fi, jo ja en tinc moltes ganes!

9 Localitza els els errors de puntuació i t orna a escriu escriu re les oracions corr ectament. ectament. • I quan vaig vaig entrar a casa...... casa...... sorpresa! M’havien preparat una festa,

• M’agrada tota la fruita: les pomes; les peres, els plàtans..

10 Relaciona cada paraula amb la seua definició. 1. Gruta

•

2. Estalactita •

• a) Que té aigua o un altre líquid, que està banyat. • b) Molt poc ample.

3. Humit

•

• c) Cavitat natural o feta per una persona en una muntanya.

4. Estret

•

• d) Massa de calç en forma de con que baixa des del sostre d’algunes coves cap a terra.


Llengua 6

63

11


MODEL A

Nom

Data

1 Què són els estrangerismes? Posa’n un exemple.

els estrangerismes i tor na a escriure el text subst ituint -los per les paraules paraules 2 Encercla els valencianes valencianes corr esponents. El meu amic Bernat és un fan incondicional de les hamburgueses que fan al burger del cantó de casa. Fins i tot, ell mateix ho diu: «El meu hobby és menjar hamburgueses!» És que li encanten!

Relaciona els estrangerismes amb les paraules valencianes valencianes c orresponents. 3 Relaciona airbag

•

• sobreocupació

mountain bike •

• surf de neu

overbooking

•

• coixí de seguretat

snowboard

•

• bicicleta de muntanya

4 Escriu el tipus de predicat de cada oració o ració i subratlla’n l’atribut quan n’hi haja. • La professora està malalta. malalta. • Sóc molt alt. • Marta escriu de pressa el comentari comentari del llibre. • El nostre amic sembla sembla molt més simpàtic. simpàtic.

5 Escriu quin tipus de paraula és l’atribut l’ atribut de cada oració.

64

• La meua cosina serà mare.

• La teua filla filla està preciosa.

• El culpable n’és ell.

• Paula serà la tercera.

Llengua 6


MODEL A

11

6 Escriu dues oracions amb verbs predicatius i d ues, amb amb verbs cop ulatius.

(verdader) o F (fals), i corregeix les afirmacion s errònies. 7 Escriu V (verdader) Després dels punts suspensius, sempre es pot posar punt final. S’escriu punt i coma davant dels enllaços però, tanmateix i no obstant això. S’escriuen punts suspensius per separar els elements d’una enumeració. S’escriuen punts suspensius quan una oració s’interromp per expressar dubte, temor...

8 Completa el el text amb la puntu ació que corr esponga en cada cas. cas. Divendres que ve farem una excursió a la serra Pelada Vicent

el mestre de Naturals

El que farem serà: caminar per sendes

observar el paisatge i estudiar les plantes jugar a botar la corda, a boletes boletes

Ens hi acompanyarà

esmorzar en una zona d’oci

En fi, jo ja en tinc tinc moltes ganes! ganes!

9 Escriu les oracions amb els signes de puntuació que hi falten. Vigila Vigila també les majúscules. • I quan vaig entrar a casa sorpresa! m’havien preparat una festa

• M’agrada tota la fruita les pomes les peres els plàtans

paraula que signi fique el mateix en cada cas. 10 Escriu u na paraula • Gruta

• Estret

• Humit

• Rocós


Llengua 6

65

12


MODEL B

Nom

Data

1 Llig i subratlla les característiqu característiqu es pròpies dels arcaismes. • Són paraules del vocabulari vocabulari actual.

• Són paraules antigues.

• Són paraules que trobem en refranys. refranys.

• Són paraules d’una llengua estrangera.

• Són paraules que trobem en alguns alguns textos literaris. literaris.

• Són paraules de ciències i matemàtiques.

2 Copia els refranys qu e tenen arcaismes. • Abril finat, hivern hivern passat. passat.

• A l’estiu, tota cuca viu.

• Cel a borreguets, borreguets, aigua a canterets.

• El bon nap, en agost és nat. na t.

3 Substitu eix els arcaismes per aquestes paraules paraules actuals:

prompte, perquè i cavall .

• No aniré a jugar car he d’estudiar. • El teu germà arribarà prest a casa. • Anna té el rossí a l’estable. l’estable.

4 Encercla el nucli del predicat, subratlla’n els complements i relaciona’ls amb el tipus corresponent. • Marc es va enfadar pel pel teu comportament. comportament.

Complement circumstancial de companyia

• La veïna de dalt dalt cuina amb la seua seua filla.

Complement directe

• Laura començarà l’escola.

Complement indirecte

• El secretari telefona a Marta. Marta. Complement circumstancial de causa

5 Completa amb els els prono ms següents per substi tuir els compl ements ements destacats. li • els • la • les Maria. • Laia ha fet un regal a Maria.

Laia

• Tots es volien comprar la camisa. camisa.

Tots se

• Ma mare cuina les verdures. verdures .

Ma mare

• Escriuré una carta als meus pares. pares .

66

Llengua 6

ha fet un regal. volien comprar. cuina.

escriuré una carta. Material fotocopiable fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

MODEL B

12

6 Subratlla els els compl ements ements cir cumst ancials i in dica’n el tipus (manera, temps, lloc o co mpanyia). mpanyia). • El bony de Martí Martí va créixer molt de pressa. pressa. • Xavier era ros de menut. • El concert es feia a l’auditori municipal. • Carla pren un café amb amb la seua amiga. amiga. paraules 7 Completa les regles següents amb l es paraules

cometes , parèntesis i guió .

• Els s’utilitzen per a introduir una explicació, explicació, una informació o un aclariment dins d’una oració. • Les s’utilitzen per a citar els ttítols ítols de llibres, pel·lícules, cançons, etc., o per a introduir les paraules exactes que ha dit o escrit algú.

« » – ( )

• El s’utilitza per a introduir les paraules d’un personatge o els aclariments del narrador quan parla un personatge. el text s egüent egüent amb els si gnes de puntuació q ue hi falten. 8 Copia el Clàudia és d’Estocolm d’Estoc olm Suècia. No sap parlar massa valencià però ho entén tot. Quan vam anar al cinema per vore Capità Harlock, em va dir: He entés tota la pel·lícula!

Af ig les info in form rmaci acion onss segü s egüent entss entr en tr e parènt par èntesi esis, s, c ometes om etes o gui g uion ons. s. 9 Afig Incendis

• L’estiu passat vam viatjar a París

França

•

Hi anem?

• Vam anar a vore l’obra de teatre

ha preguntat la mare.

10 Tria i escriu l’oració correctament segons el dibuix. Miquel

salpa / amarra


el iot / el veler al port. / a l’escullera.

Llengua 6

67

12


MODEL A

Nom

Data

1 Escriu. Què és un arcaisme?

2 Completa la taula amb l’arcaisme l ’arcaisme o la paraula actual corresponent. ARCAISMES ARCAI SMES

PARAULES ACTUALS

car prompte rossí

3 Escriu què signifiquen els refranys següents. • Tots d’un ventre i cada un d’un temple. • Abril finat, hivern hivern passat. passat. • El bon nap, en agost és nat.

4 Encercla el nucli del predicat, subratlla’n els complements i escriu de quin tipus són. • Marc es va enfadar pel teu comportament. comportament. • La veïna de dalt dalt cuina amb la seua seua filla. • Laura començarà l’escola. • Telefona a Marta. Marta. amb pron oms per subst ituir els com plements destacats. destacats. 5 Completa amb • Laia ha fet un regal a maria. maria.

Laia

• Tots es volien comprar la camisa. camisa.

Tots se

verdures . • Ma mare cuina les verdures.

Ma mare

ares. • Escriuré una carta als meus p ares.

68

Llengua 6

ha fet un regal. volien comprar. cuina. escriuré una carta. Material fotocopiable fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

MODEL A

12

6 Completa segons el tipus de complement circum stancial indicat. Martí va créixer (CC de manera) manera) • El bony de Martí • Xavier era ros ros (CC de temps) temps) • El concert es feia (CC de lloc) • Carla pren un café (CC de companyia) companyia)

7 Col·loca les cometes on cor responga en cada oració. • La mestra ens ha dit que llegim la novel·la L’illa del tresor. • Vaig preguntar preguntar a la mare: Em poses poses aigua, per favor? • Tinc ganes de vore la pel·lícula pel·lícula La llegenda del nàufrag. • La venedora li va va dir: Són 245 euros!

8 Explica per a què serveix el guió i posa’n un exemple.

9 Torna a escri escriure ure el text amb els parèntesis, les les co metes i els guions necessaris. necessaris. Clàudia és d’Estocolm Suècia. No sap parlar massa valencià però ho entén tot. Quan vam anar al cinema per vore Capità Harlock, em va dir: He entés tota la pel·lícula!

10 Escriu dues oracions a partir partir dels dib uixos.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.

Llengua 6

69

Aval Av alu u aci ac i ó f i n al

MODEL B

Nom

Data

Relaciona les paraules amb el tipus corr esponent. 1 Relaciona 1. aturat

•

2. vàter

•

3. defunció •

• 5. conflicte armat EUFEMISME PARAULA TABÚ

•

4. guerra

• 6. mort • 7. desocupat • 8. lavabo

paraules són els grup s següents. 2 Ordena i escriu qui n tipus de paraules • Internet, microxip i termòmetre són L G O N I M S E O E S • Pizza, snowboard i fan són T R A R E S N E G M I S E S • Car , metzines i nat són C A A R M E I S S

3 Afig Af ig sufi su fi xos xo s o prefi pr efi xos xo s a l es parau p araules les següen seg üents ts i f orma or ma parau p araules les noves no ves.. • dolç + -or -or

• imim- + mòbil

• gota + -ejar

• antianti- + natural

• esperar + -ança

• desdes- + atendre

4 Marca l’afirmació correcta. La precisió lèxica consisteix a afegir un sufix al fina l d’una paraula per formar-ne una altra. La precisió lèxica consisteix a triar la paraula més adequada i precisa per expressar allò que volem dir en un context determinat. La precisió lèxica consisteix a utilitzar paraules o expressions per a substituir altres paraules o expressions ofensives o poc elegants.

5 Classifi Classifi ca les paraules paraules següents on c orresponga. fanal • enllumenat • IES • eixam • ocell • ONG • vaixell • flota f lota • NIF PARAULES INDIVIDUALS PARAULES COL·LECTIVES COL·LECTIVES SIGLES

70

Llengua 6


MODEL B

6 Subratlla el el gru p nomin al amb funció de subjecte de cada oració. • La germana de Pere Pere fa esport tot el dia. • Aqueix telèfon verd és el més nou de la botiga. • La fruita d’hivern és la meua preferida. • Els botons de puny estan al calaix de dalt.

7 Classifi Classifi ca aquestes aquestes paraules segons el ti pus. • algun

•i

• meua

• aqueix

• bastant

• cap a

• seu

• primer

• però

• aquest

• sense

• huit

• vostre

• ni

• de

• aquell

PREPOSICIONS CONJUNCIONS DEMOSTRATIUS POSSESSIUS NUMERALS INDEFINITS

8 Encercla dos adverbis adverbis en cada oració i di gues de quin tipus són. • Abans, a Irene, li agradava molt patinar. Marta, també. • Jo sí que hi aniré i Marta, • He mirat dins i Pau no hi ha arribat. • Hui m’he vestit ràpidament.

9 Escriu les fo rmes verbals seguint les indi cacions en cada cas. cas. indicatiu, 1a persona, plural, plural, imperfet • CANTAR: forma simple, mode indicatiu,

cantàvem

• PERDRE: forma simple, mode subjuntiu, subjuntiu, 1a persona, singular, singular, present • JUGAR: forma composta, mode indicatiu, indicatiu, 3a persona, singular, singular, futur perfet • DORMIR: forma simple, mode imperatiu, imperatiu, 2a persona, singular

10 Digues quina és la conjugació dels verbs de l’exercici anterior. • Cantar

• Perdre

• Jugar

• Dormir


Llengua 6

71

MODEL B

el sub jecte en en cada cas i escriu s i és lèxic o gramatical. 11 Subratlla el • La meua amiga de Barcelona canta molt bé. • És metgessa a l’Hospital General. • A la tardor, cauen les fulles. • Em van regalar una bicicleta. els verbs copu latius. 12 Encercla els ser • fer f er • pensar • estar • anar • semblar • dormir • paréixer • viure

13 Encercla l’opció correcta en cada cas. • Les paraules planes planes tenen com a síl·laba tònica... b) la penúltima síl·laba.

a) l’última síl·laba. • Les paraules agudes s’accentuen gràficament... a) només quan acaben en vocal.

b) quan acaben en vocal, vocal seguida de -s o -en, -in.

• L’accent diacrític s’utilitza... a) per a distingir dues paraules amb la mateixa forma però significats diferents.

b) seguint les regles generals d’accentuació.

• La dièresi s’utilitza per a indicar que.. . a) la u dels grups ge, gi , qe, qi es pronuncia. pronuncia.

b) la i o la u formen diftong.

escriure ure el text corr egint els errors que té. 14 Torna a escri hui he anat a casa del iaio ignasi, Que té huitantados anys. Ell és Valencià però la seua família és sud americana Sempre m’ha agradat anar a sa casa i que em conte tres centes mil històries.

15 Llig l es paraules paraules i escriu- les en valencià. Vigila l’ús de la h .

72

• cacahuete: cacauet

• horchata:

• humano:

• huevos:

• horizonte:

• invierno:

Llengua 6


MODEL B

16 Marca quina grafia cal escriure en cada cas. El so de la x de xiquet

x

tx

ig

El so de la x de Xàtiva

A principi de paraula i darrere de consonant.

x

ix

A principi de paraula, en noms de persona

Entre vocals.

Entre vocals.

A final de paraula (derivats amb tx). tx ).

A final de paraula.

A final de paraula (derivats amb g / j). j ).

17 Completa amb amb articles i pr eposicions. Vig ila l’ús de l’apòstrof i les contraccions. Marc és conegut ( per + article) seu domini jugant a bàsquet. Quan agafa (article) pilota, és imparable. imparable. (article) altre dia, que jugaven contra els primers (de + article) lliga, lliga, Marc va jugar jugar encara millor. Tots ( a + article) poble el coneixen, fins i tot diria que (per + article) voltants també. Sa mare n’està molt orgullosa i no se’n perd ni un sol partit!

18 Completa amb amb els sig nes de puntuació següents. punts suspensius • punt i coma • parèntesis • cometes • guions • Hui he de fer un muntó de coses: comprar una jaqueta anar a arreplegar les ulleres a comprar fruita, verdures, llegums • Enguany anirem de vacances a Maó Menorca va dir la mare. • Marta, Bernat i Teresa aniran a vore la pel·lícula Madagascar

anar

19 Numera les paraules segons el lloc a què fan referència. 1. Les coves estalactita

gruta

iot

2. El port paret

transatlàntic

veler

20 Escriu una oració a partir partir d el dibuix.


Llengua 6

73

Aval Av alu u aci ac i ó f i n al

MODEL A

Nom

Data

Relaciona les paraules tabú amb els eufemismes cor responents. 1 Relaciona 1. aturat •

• a) conflicte armat

2. vàter

•

• b) defunció

3. mort

•

• c) desocupat

4. guerra •

• d) lavabo

Completa. Quin tip us de paraules són? 2 Completa. • Internet, microxip i termòmetre són • Pizza, snowboard i fan són • Car , metzines i nat són

3 Afig sufixos o prefixos a les paraules i escriu quin canvi s’ha produït en l’arrel, si n’hi ha. ARREL

PREFIX O SUFIX

cec

esa

impressió

re

braç

ejar

regular

ir

jove

tut

atendre

des

PARAULA DERIVADA

CANVI

4 Escri u V (verdader) o F (fals). Si l’afirmació és falsa, corregeix-la. La precisió lèxica consisteix a saber triar la paraula més curta per a expressar allò que volem dir en un context determinat.

5 Escriu u na oració amb una paraula col·lectiva, una amb amb u na paraula paraula individ ual i una amb una sigla.

74

Llengua 6


MODEL A

6 Completa cada cada oració amb un gr up nom inal. •

fa esport tot el dia.

•

és el més nou de la botiga.

•

és la meua preferida.

paraula que correspon a cada columna. 7 Indica el tipus d e paraula

cap a

i

aqueix

meua

tres

algun

sens

però

aquell

vostre

primer

bastant

e

o

aquest

seu

vinté

cap

adverbis en cada oració i dig ues de quin tipus s ón. 8 Localitza dos adverbis • Abans li agradava molt ballar. • Sí que vindré, vindré, i Marta també. també. • He mirat dins i Pau no hi ha arribat. • Hui m’he vestit ràpidament.

9 Escriu la pri mera persona persona del sing ular en present, imperfet i futu r en cada cas. cas. • CANTAR: • PERDRE: • JUGAR: • DORMIR:

10 Completa cada oració amb una de les formes verbals de l’exercici anterior. • Si em gite tard, demà • De menuda, jo sempre • A la dutxa, sempre • Quan

tot el dia. les claus de casa. les meues cançons preferides. al penjat, encerte les paraules a la primera.


Llengua 6

75

MODEL A

elements destacats destacats de cada oració i digues de quin tip us són. 11 Escriu qu è són els elements • La meua amiga de Barcelona canta molt bé.

• Júlia es va enfadar enfadar pel teu c omport ament. ament .

• El veí de dalt posa la música molt alta.

• La mare de Vicent és una gran actriu .

12 Escriu una oració amb un verb copulatiu.

13 Posa accent accent o dièresi segons calga. • telefon

• pais

• polvores

• suissa

• cantavem

• carrero

• cafeina

• mobil

• seguent

• terbola

• aquifer

• manega

• sofa

• consequent

• pampol

14 Escriu els noms dels dibuixos.

15 Escriu l es paraules paraules següents en valencià i i nventa una oració amb c ada una. una. • cacahuete:

76

Llengua 6

• horchata:

• huevos :


MODEL A

generals següents amb les lletres x , ix , tx i ig . 16 Completa les normes generals • S’escriu

a principi de paraula o després de consonant.

• S’escriu

entre vocals i a final de paraula si els seus derivats porten tx.

• S’escriu

entre vocals i a final de paraula.

• S’escriu

a final de paraula si els seus derivats porten j/g o tj/tg.

amb articles i pr eposicions. Recorda les normes de l’apòstrof i i la contracció. 17 Completa amb Marc és conegut

seu domini jugant a bàsquet. Quan agafa

pilota, és imparable. imparable. els primers

altre dia, que jugaven contra

lliga, Marc va jugar encara millor. Tots

poble el coneixen, coneixen, fins i tot diria que voltants també. Sa mare mare n’està molt orgullosa i no se’n perd ni un sol partit!

18 Completa amb amb els sig nes de puntuació següents. punts suspensius • punt i coma • parèntesis • cometes • guions • comes • Hui he de fer un muntó de coses: comprar una jaqueta a comprar fruita verdures llegums •

Enguany anirem de vacances a Maó

• Marta

Menorca

Bernat i Teresa aniran a vore la pel·lícula

anar a arreplegar les ulleres

anar

va dir la mare. Madagascar

19 Escriu oracions a partir dels dibuixos.

20 Escriu. T’agrada el el port ? Què hi pots tr obar?


Llengua 6

77

Estàndards d’aprenentat ge i solucionari

Avaluació inicial ACTIVITATS ACTIVITA TS

ESTÀNDARDS D’APRENENTA D’ APRENENTATGE TGE

1, 2

Coneix el procés de comunicació, els tipus i les formes, i n ’identifica els elements.

3

Coneix el substantiu i les seues classes, en concret els col·lectius i els abstractes.

4

Sap formar els plurals dels substantius.

5

Coneix els articles determinats i els articles indeterminats, i els fa servir correctament.

6

Coneix els pronoms forts i els febles, i els fa servir correctament.

7

Coneix l’adjectiu i el sap fer servir en diversos graus: superlatiu, comparatiu de superioritat i comparatiu d’inferioritat.

8, 9, 10

Reconeix i usa correctament el verb; les seues formes simples, compostes i perifràstiques, i les formes no personals.

11

Coneix les grafies j grafies j//g , s /ss, ss , b /v , tj /tg, tg , c /ç i l /l·l i sap completar-hi paraules.

12

Coneix els signes de puntuació ? /! i ,/:, i sap utilitzar-los.

13

Reconeix les contraccions en un text i sap utilitzar-les.

14

Reconeix paraules segons l’accentuació.

11, 15

Coneix els fenòmens de la sinonímia, l’antonímia, la po lisèmia i la família de paraules, i també el concepte de camp lèxic.

Solucions 1. 1. Un senyal acústic. 2. El llenguatge. 3. Un gest. 4. Un senyal visual. Comunicació verbal: 2. No verbal: 1, 3, 4. 2. emissor: l’alcaldessa; receptor: els veïns; codi: el valencià; canal: el paper; missatge: convidar a la inauguració de la fira. orquestra. Abst 3. Col·lectius: Col·lectius: equip, orquestra. Ab strac ractes tes : alegria, solitud. 4. cosins / flautes / arbres / lleons / pomes / forns / pisos / països 5. l’ / les / el / l’/ uns / el / els / una / un / un 6. vosaltres (fort, segona persona) / -li (feble, tercera persona) / Ells (fort, tercera persona) 7. Resposta model (RM). És una corda llarguíssima. llarguíssima. / La fusta és més ampla que el pal. / El pal és menys llarg que la corda. 8. Simples: viv-ia / sospit-ava / intent-ava / pat-ia / dispos-ava / esper-ava / super-ara / provocava. Compostes: havia robat. Perifràstiques: va comprometre. 9. van entrar / imaginaven / hauria pensat / podia / havien estat / repetiran

80

Llengua 6

10. Les formes no personals són aquelles que no es poden conjugar: infinitiu ( cantar ), ), gerundi (cantant) i participi ( cantat ). 11. gira-sol, g ira-sol, ra jola j ola / pelatg pelatge, e, petj petjada ada / ros ros ella, muss mu ol / c ervatell, eriç eri ç ó / inv inv ent, peb peb rella / ssol bell ar, camamil·l be camamil·la. a. Ani Ani mals: mal s: mussol, cervatell, eriçó. Plantes: gira-sol, rosella, pebrella, camamil·la. 12. ! / ? / ! / ! / ! / , / , / ? / : 13. Al 13. Al / la / d’ / d’ / del / L’ / de / dels dels / la / dels 14. RM. juliol / comparació / restes / rècord / arqueològiques 15. Sinònimes: paraules amb diferent forma però mateix significat: pot / recipien r ecipient.t. Antò An tò nimes ni mes:: paraules amb significat contrari: nit / dia. Polisèmiques: mateixa paraula amb diversos significats: clau; cap. Família de paraules: paraules: conjunt de paraules que s’han format a partir d’una altra de determinada: desert, desertitzar, desèrtic. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

2 Acti Ac ti vitat vi tat s

ESTÀNDARDS D’APRENENTATG D’APRENENTATGE E

Nivell bàsic Model B

Nivell avançat Model A Model A

Reconeix prefixos en paraules, en coneix el significat i sap utilitzar-los.

1, 2

1, 2

Coneix paraules relacionades amb el vocabulari de la farmàcia.

3

3

Coneix el grup nominal, sap escriure’n i sap quines funcions fan els seus elements.

4, 5, 6

4, 5, 6

7, 8, 9, 10

7, 8, 9, 10

Reconeix la majúscula, en coneix les regles d’escriptura i sap escriure-la.

Solucions Model B

Model A

1. Per ordre d’il·lustració: d’il·lustració: submarí, extraterrestre, injecció, prehistòric.

1. submarí sub marí / extraterrestre extraterrestre / in jecció in jecció / pre pr ehistòric

2. Paraules amb prefix: inhumà, desfer, preescolar. Negació Negació o idea contrària: inhumà, desfer. Situació en el temps: preescolar.

2. inhumà in humà / desfer des fer / pre pr eescolar / sub su b terrani Negació o idea contrària: inin -, des-. des-. Situació en el temps: pre-. pre-. En un nivell inferior: sub-. sub-.

3. a) injecció; b) pomada; c) pastilla; d) xeringa. 4. farmacèutic / germanes / pastilles / arbres 5. La meua dentista / Aquest telèfon nou / El xarop de maduixa / La dona de Miquel / La tenda del teu carrer / Aquella senyora alta 6. Aquell (Det.) cotxe (N) nou (Comp.). / El (Det.) ram (N) de roses (Comp.). / Un (Det.) plat (N) de macarrons (Comp.). / El (Det.) meu (Det.) llibre (N) preferit (Comp.). 7. Cal marcar, d’esquerra a dreta: la primera, la tercera i la quarta. 8. a) Despr és és d’un punt, sempre s’escriu una lletra majúscula. b) Al principi d’una oració o d’un text, escrivim una lletra majúscula. despatxava s empre amb un 9. El El senyor Enric despatxava somriure. Foren pastilles, xarops o esparadrap, el senyor Enric sempre tenia una paraula amable per a tot el món. Hui s’ha jubilat, i tots els veïns del barri el t robarem a faltar. 10. Arnau Arnau sempre ha desitjat viatjar per Àsia, Àsia, Amèrica, Amèrica, À Àfrica… frica… Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

3. xeringa / pomada / pastilla / injecció 4. La meua (determinants), dentista (nucli), del poble (complement). / Aquest (determinant), telèfon (nucli), nou (complement). / El (determinant), xarop (nucli), de maduixa (complement). (complement). / Aquella (determinant), botiga (nucli), cantonera (complement). 5. farmacèutic: substantiu; menudes: adjectiu; Aquelles: demostratiu; Alguns: indefinit. 6. RM. Aquest (Det.) cotxe (N) roig (Comp.). / El (Det.) ram (N) de roses (Comp.). / Un (Det.) plat (N) de macarrons (Comp.). / El (Det.) meu (Det.) llibre (N) nou (Comp.). 7. Resposta lliure (RL). 8. Al 8. Al principi d’un d’un text. Després de signes que tanquen oracions, com el punt, el signe d’interrogació, el el d’admiració... En els noms propis de persones, animals, llocs... En els títols de contes, pel·lícules, pel· lícules, cançons, etc. 9. El El / Enric / Foren / x arops / s empre / Hui / t ots 10. El / Àsia / Amèrica / Àfrica // Josep / Anna / Jo Llengua 6

81

2 Acti Ac tivi vi tat s




1, 2, 3

1, 2, 3

Coneix paraules i expressions relacionades amb el vocabulari dels aliments.

4

4

Coneix els demostratius, els classifica segons el tipus i els analitza, i també n’identifica les funcions dins del grup nominal.

5, 6, 7

5, 6, 7

Coneix les regles d’accentuació de les paraules agudes, planes i esdrúixoles, i les aplica correctament.

8, 9, 10

8, 9, 10

Reconeix sufixos en paraules, en coneix el significat i sap utilitzar-los per a formar paraules noves.

Solucions Model B 1. futbol futbolista ista,, periodista periodista,, artista artista -ista gelateria, gelat eria, paper eria, eria, fruiteria fruiteria -eria 2. El sufix -eria significa ‘lloc on es ven alguna cosa’. El sufix -ista forma paraules que indiquen oficis o professions. 3. gotejar / esperança / calorós / amablement 4. saludable / congelat / precuinat / fresc 5. Proxim Proxim itat: aquest, aquestes. Distància mitjana: aqueix, aqueix. Llunyania: aquell, aquella. 6. C, N, D. 7. La xica aquella és Sara: femení, singular, llunyania, complement. Aques Aq uestes tes caixes tenen sabates: femení, plural, proximitat, determinant. determinant. Aques Aq uestt és el millor: masculí, singular, proximitat, nucli. 8. pastís / meló / cabàs / camió / aprén / matalàs / flascó / espés / calorós 9. Berlín: perquè és aguda i acabada en -in. violí: perquè és aguda i acabada en vocal. telèfon: perquè és plana i acabada en -on. pólvores: perquè és esdrúixola. 10. Tu dormies. Ell/ella dormia. Nosaltres cantàvem / férem. Vosaltres cantàveu / féreu. Ells/elles cantaven / feren / dormien. dormien.

82

Llengua 6

Model A 1. Els sufixos que es repeteixen són -ista i -eria. -eria. 2. -ista, oficis o professions; professions; -eria, llocs on es ven alguna cosa. 3. gotejar / amablement / greixós / esperança 4. …un aliment bo per a la salut. …un aliment sotmés a congelació. …un aliment que es ven mig cuinat. …un aliment que fa poc que l’han collit o agafat i que conserva totes t otes les qualitats. 5. Proxim Proxim itat: Aquest, aquesta. Distància mitjana: aqueixes, aqueixa. Llunyania: aquell, aquelles. 6. complement / nucli / determinant / nucli 7. La xica aquella és Sara: femení, singular, llunyania, llunyania, complement. Aques Aq uestes tes caixes tenen sabates: femení, plural, proximitat, determinant. Aquei Aq ueixx és el millor: masculí, singular, distància mitjana, nucli. 8. pastís / meló / cabàs / arròs / aprén / menú 9. Plana acabada en diftong. / Esdrúixola. Esdrúixola. / Plana acabada en -an. / Esdrúixola. Esdrúixola. 10. cantàvem, cantàveu, cantaven / feres, férem, féreu, feren / dormies, dormia, dormíeu, dormien.


3 ESTÀNDARDS D’APRENENTATG D’APRENENTATGE E

Acti Ac ti vitat vi tat s Nivell bàsic Nivell avançat Model B Model A Model A

Coneix el concepte de paraula parònima i en distingeix parells.

1, 2, 3

1, 2, 3

Reconeix els possessius i els utilitza correctament, i n’identifica les funcions.

4, 5, 6

4, 5, 6

Coneix l’accent diacrític i sap distingir paraules que el porten de les que no.

7, 8, 9

7, 8, 9

10

10

Coneix expressions i paraules relacionades amb el vocabulari del taller de pintura.

Solucions Model B 1. Cal marcar la segona opció. 2. vell / trompa / caneló 3. efecte, afecte / actitud, aptitud / adoptar, adaptar

Model A 1. Són paraules que s’assemblen tant tan t en la forma o es pronuncien de manera tan semblant que es poden confondre. Exemples: RL.

4. teu / seus / nostra

2. vell / trompa / caneló / ases / grumet / cavaller

5. meua / seus / nostra

3. RM. aptitud / efecte / adoptar / belar

6. determinant / nucli / complement 7. Cal encerclar: és, sí, bé, mà, móra. 8. A la nit sempre tinc molta son so n . El policia ha trobat un pèl del lladre. El nét del senyor Llopis és molt amable. 9. mèu / deu 10. esbós, llenç, cavallet, abstracta.

4. meues / teu / vostres / nostres


5. meua / seus / nostra 6. RL. 7. El policia ha trobat un pèl del lladre pel saló. El nét del senyor Jornet és molt net. net . Cada nit, quan són les 10, jo ja tinc molta son so n . 8. bóta / és / sí / bé / mà / móra L’accent diacrític és aquell accent que s’usa per a diferenciar dues paraules que s’escriuen igual però pe rò tenen significats diferents. 9. meu Possessiu; os Part de l’esquelet; mèu Miol del gat; ós Animal. 10. esbós, llenç, cavallet, abstracta.

Llengua 6

83

4 Acti Ac ti vitat vi tat s Nivell bàsic Nivell avançat Model B Model A Model A

ESTÀNDARDS D’APRENENTATG D’APRENENTATGE E Coneix què són els eufemismes i les paraules tabú, els distingeix i sap utilitzar-los correctament.

1, 2, 3

1, 2, 3

Reconeix els indefinits i els numerals, en sap la utilitat i els utilitza correctament.

4, 5, 6

4, 5, 6

Coneix les regles d’escriptura de la dièresi i les aplica apli ca correctament.

7, 8, 9

7, 8, 9

10

10

Coneix paraules i expressions relacionades amb el vocabulari del gimnàs.

Solucions Model B

Model A

1. Els eufemismes són expressions que usem per a substituir les paraules tabú. Les paraules tabú són paraules que es consideren ofensives o poc elegants. 2. dement boig; defunció mort; desocupat aturat; conflicte armat guerra; donar a llum parir. 3. Hi ha excrements de gos a l’entrada. La iaia està una mica pleneta. pleneta. La meua amiga Joana és invident . 4. Numerals: primer, quart, cinqué. Indefinits: Alguns, Moltes, pocs. 5. Cardinals: huit, onze, quatre. Ordinals: desé, primer, vinté. 6. bastants, variable; més, invariable; algun, variable; poques, variable. 7. Països, raïm i fluïdesa porten dièresi per separar dues vocals que poden formar diftong. Següent , ambigüitat i aqüeducte porten dièresi per indicar que la u de gu i qu ha de sonar davant de e i de i. 8. llengües / pasqua / amigues / antiga 9. pingüí / paraigüer / veïna / suïsses / egües / aqüífer 10. poltre / anelles / espatlera Flexible significa que es doblega i s’estira amb facilitat, sense trencar-se o fer-se mal.

1. Eufemismes: donar a llum, orina, dement, bany, tercera edat. Paraules tabú: mort, aturat, guerra, parir, boig. 2. Eufemisme: paraula o expressió que usem per a substituir les paraules tabú. Paraula tabú: paraula o expressió ofensiva o poc elegant. 3. Hi ha excrements de gos a l’entrada. El meu cosí Lluís és invident . Marta està una mica pleneta. pleneta . 4. Numerals: primer, quart, cinqué. Indefinits: Alguns, Bastants, pocs. 5. primer / quart / vinté / trenta-tresé / setzé / setanta-huité Els numerals cardinals indiquen quantitat exacta. Els numerals ordinals indiquen el lloc exacte que ocupa un objecte o un ésser en un grup ordenat. 6. RM. Variables: algun, poca, bastant. Invariables: massa, prou, més. 7. Països, raïm i fluïdesa porten dièresi per separar dues vocals que poden formar diftong. Següent , ambigüitat i aqüeducte porten dièresi per indicar que la u de gu i qu ha de sonar davant de e i de i. 8. llengües / pasqües / amigues / antigues 9. agraïen / conduïa / veïna / suïsses / coïa 10. poltre / anelles / espatlera. RL.

84

Llengua 6



ESTÀNDARDS D’APRENENTATG D’APRENENTATGE E Coneix i identifica les paraules onomatopeiques, i sap s ap usar-les correctament.

1, 2, 3

1, 2, 3

Coneix i identifica els adverbis, sap classificar-los segons el tipus i reconeix les paraules que complementen.

4, 5, 6

4, 5, 6

Coneix les normes d’escriptura del guionet i sap aplicar -les -les correctament.

7, 8, 9

7, 8, 9

10

10

Coneix paraules i expressions relacionades amb el vocabulari sobre el naixement d’un bebé.

Solucions Model B

Model A

1. Cal encerclar: raucar, piular, brunzir. 2. Xiuxiuejar / dringar / miolen, belen 3. rauc / piu, piu / bee 4. Lloc: allí. Temps: abans, després. Manera: ràpidament, tranquil·lament. Negació: no, no. Quantitat: poc. 5. menja, verb; sua, verb; lentament, adverbi; boniques, adjectiu. 6. Més o menys aproximadament aproximadament / De fit a fit fixament / En absolut gens / De tot cor sincerament 7. Cal marcar la primera i la tercera. 8. para-xocs / penja-robes / matamosques 9. dos-cents seixanta-sis / set-cents cinquanta-huit 10. bolquer / agrunsar / pediatre

1. raucar: rauc / piular: piu, piu / brunzir: zzz 2. Xiuxiuejar / miolen, belen / dringar 3. Les paraules onomatopeiques es formen per imitació de determinats sorolls. RM: xuplar, miolar. 4. Lloc: allí. Temps: abans, després. Manera: ràpidament, tranquil·lament. Negació: no, no. Quantitat: poc. 5. molt (menja) / més ( car ) / massa (cansat) / prompte (es farà) 6. En absolut gens / De tot cor sincerament sincerament / De fit a fit fixament / Més o menys aproximadament aproximadame nt 7. …entre la desena i la unitat i entre la unitat i la centena. …compostes / vocal / s, r o x En les paraules compostes on figura el nom d’un punt cardinal. En altres paraules com ara pit-roig, despús-demà, zig-zag… 8. gira-sol / parallamps / paraigua / penja-robes / para-xocs 9. dos-cents seixanta-sis / vint-i-dos / mil nou-cents seixanta-cinc 10. bolquer / agrunsar / pediatre


Llengua 6

85

Avaluació delprimer primertrimestre trimestre Avaluació del Acti Ac tivi vi tat s




Forma paraules noves afegint prefixos o sufixos.

1

1

Coneix què són les paraules parònimes, les paraules onomatopeiques, els eufemismes i les paraules tabú

2

2

Reconeix el grup nominal, sap escriure’n i identifica les funcions de les paraules que el formen.

3, 4

3

Coneix els diferents tipus de determinants (indefinit, numeral – numeral –ordinal ordinal i cardinal –, –, possessiu, etc.) i l’adverbi.

5, 6

4, 5, 6

Coneix les regles per a escriure accent gràfic o dièresi en les paraules que en necessiten.

7

7

Coneix les regles per a escriure la majúscula i el guionet, i sap aplicar-les correctament.

8, 9

8, 9

Coneix i sap fer servir el vocabulari relacionat amb la farmàcia, els aliments, el taller de pintura, el gimnàs i el naixement d’un bebé.

10

10

Solucions Model B

Model A

1. + -itat (sufix) habilitat / + sub- (prefix) submarí / + -itat (sufix) humanitat / + - ista (sufix) guitarrista / + - re (prefix) refer 2. Les paraules parònimes s’assemblen en la form a o la pronunciació. Les paraules onomatopeiques imiten determinats sorolls. L’eufemisme de vell és tercera edat . 3. La seua cosina. cosina. / Aquell comandament negre. / El bolígraf roig. / El germà de Carme. / La meua motxilla verda. 4. Les: det.; meues: det.; sabates: nucli; preferides: complemen complement.t. El: det.; nostre: det.; llibre: nucli; d’història: complement. Unes: det; ratlles: nucli; verdes: complement. 5. numerals / cardinals / ordinals / indefinits 6. prompte (arribarà) / aproximadament (fa) / Demà (parlarem ) / massa (calmada) 7. Són, aigües, ací; Aniràs, Berlín, suïssos; veïna, té, te; camí, dóna, aqüífer. 8. Maria, Castelló, El, Robinson , Els, Martí, Clàudia, Marc, Tots, escola. 9. vint-i-set / nord-est / penja-robes 10. cavallet / poltre / xarop / bressol / xupló

1. feblesa / habilitat / submarí / humanitat / guitarrista / refer 2. paraules parònimes / paraules tabú / eufemismes / paraules onomatopeiques onomatopeiques 3. RM. El meu gos. / Aquell home pèl-roig. pèl-roig. / Algunes cançons preferides. preferides. 4. Aquelles sabates velles són meues. meues . El nostre llibre d’Història és el llibre blau. La teua germana treballa al supermercat. 5. numerals / cardinals / ordinals / indefinits 6. promp te: temps, complement del verb. aproximadament: quantitat, complement del verb. demà: temps, complement del verb. massa: quantitat, complement de l’adjectiu. l’adjectiu. 7. Són, aigües, ací veïna, té, te cosí, és, trilingüe, llengües aqüífers, són, sòl Sebastià, està, té, Matemàtique Matemàtiquess 8. Maria, Castelló, El, Robinson , Els, Martí, Clàudia, Marc, Tots, escola. 9. tres-cents cinquanta-set / sud-est / penja-robes / rentaplats 10. RL.

86

Llengua 6


Avaluació Avaluació del delprimer primertrimestre trimestre Acti Ac ti vitat vi tat s

ESTÀNDARDS D’APRENENTATG D’APRENENTATGE E Forma paraules noves afegint prefixos o sufixos. Coneix què són les paraules parònimes, les paraules onomatopeiques, els eufemismes i les paraules tabú, i els usa correctament. Coneix el grup nominal, sap escriure’n i hi identifica el nucli. Coneix els diferents tipus de determinants (indefinit, numeral – numeral –ordinal ordinal i cardinal – – possessiu, etc.) i l’adverbi. Coneix les regles per a escriure accent gràfic o dièresi en les paraules que en necessiten necessiten i coneix el significat de paraules que tenen l’accent diacrític. Coneix les regles per a escriure el guionet i sap aplicar-les correctament. Coneix i sap fer servir el vocabulari relacionat amb la farmàcia, els aliments, el taller de pintura, el gimnàs i el naixement d’un bebé.

Nivell d’excel·lència Model E 1 2, 3 4 5, 6 7, 8 9 10

Solucions Model E 1. sabat sabater er / besiaia bes iaia / rellegir re llegir 2. parònimes / onomatopeiques / eufemismes 3. defunció / lavabo / desocupat / ancià / invident / conflicte armat 4. És el conjunt de paraules que s’agrupen al voltant d’un substantiu. RM. Aquesta màscara de carnestoltes. Nucli: màscara. 5. indefinit / indefinit / demostratiu / article / indefinit. RL per a les oracions. 6. Els adverbis es poden crear afegint -ment a un adjectiu femení. En l’oració Hem quedat ací , ací és un adverbi. En l’oració L’alumne és molt hàbil , l’adverbi molt complementa l’adjectiu hàbil. 7. Mò nica, la meua veï ve ïna, és farmacè farmacèutica. A la seua farmà farm àcia ven medicaments molt curiosos que prepara ella mateixa: ung ü ents de plantes d’aqüí d’aq üífers fers gè gèlids, cremes d’herballuï d’herballu ïsa, pomades màgiques fetes amb aigü aig ü es termals… Jo crec que més que de farmà farm àcia sap de bruixeria, no ho creieu? 8. més: afegir quantitat / mes: divisió de l’any. té: del verb tindre / te: herba que es pren en infusió. mèu: veu del gat / meu: possessiu de primera persona. bé: que no està malament / be: ovella. 9. comptagotes / dos-cents trenta / Vila-real / vicepresident / penja-robes / vint-i-quatre 10. Dibuix amb formes irregulars. irregulars. Medicament que es fa entrar al cos amb una xeringa. Aliment que necessita fred per a conservar-lo. Estirar el cos per tindre més flexibilitat. Tela apta per a pintar-hi damunt.


Llengua 6

87

ri

6


ESTÀNDARDS D’APRENENTATG D’APRENENTATGE E Coneix la precisió lèxica i sap utilitzar-la correctament.

1, 2, 3

1, 2, 3

Coneix què són els enllaços, els identifica i sap usar-los correctament.

4, 5, 6

4, 5, 6

Coneix la norma d’escriptura de la lletra h i l’aplica correctament.

7, 8, 9

7, 8, 9

10

10

Coneix paraules i expressions relacionades amb el vocabulari de la planta de reciclatge.

Solucions Model B

Model A

1. pintar / prendre / ha guanyat 2. cuinat / rentat / triturat / abocat / mesclat 3. mitjana / medi / mitjà 4. o / ni / ni / a / i / Però / sense 5. Conjuncions: ni, ni / o / però. Preposicions: Preposicions: a / de / entre / sense. 6. opció / oposició / acumulació 7. haver, han dit / vocal, humà / hivernar, despús-ahir, despús-ahir, herbeta 8. humor h umor / h umil / umbracle / h umit / umbilical / h umus 9. ous. / cohete. / humorístic. 10. paper / llanda / vidre / plàstic

1. pintar / prendre / pon / ha guanyat 2. RL. 3. mitja / mitjana / mig / medi / mitjà 4. conjunció / preposició / preposició / conjunció 5. café amb llet / regal per a ella / tren cap al nord / camisa de cotó 6. Laura ha fet un ocell de paper. Hui aniré en el tren a València. El metge ha passat a les dues de la matinada. 7. haver, han dit / hum- més vocal, humà / hora, ahir, hort; horari, despús-ahir, hortalissa 8. humor h umor / h umil / umbracle / h umit / umbilical / h ostal / ogre / h ora / ossos / h ivern Les paraules de la primera fila comencen per hum-/um- . 9. ous / cohete / Amb h (humorístic) 10. paper / llanda / vidre / plàstic

88

Llengua 6



ESTÀNDARDS D’APRENENTATG D’APRENENTATGE E Sap què són les paraules individuals i les paraules col·lectives i les distingeix.

1, 2

1, 2, 3

Coneix algunes paraules col·lectives i sap completar oracions amb aquestes.

2

3

Identifica els verbs i les conjugacions, reconeix l’infinitiu i les formes simples, compostes i perifràstiques.

3, 4

4, 6

Reconeix l’arrel i la desinència en les formes verbals.

5

5

Sap escriure oracions amb les formes verbals indicades.

6

Coneix la norma d’escriptura de x , tx i ig, ig , i sap emprar-les correctament. Coneix paraules i expressions relacionades amb el vocabulari de la botiga de llums.

7, 8, 9

7, 8, 9

10

10

Solucions Model B

Model A

1. : llum / músic / arbre. : bosc / orquestra / enllumenat 2. bandada / flota / eixam / ramat / bancs 3. caminar / cosir / témer / somiar / tossir 4. La forma verbal que serveix per a anomenar un verb és l’infinitiu. 5. il·lumin-ar, il·lumin-es il· lumin-es / dorm-ir, dorm-ies / escolt-ar, escolt-a / perd-re, perd-ràs / parl-ar, parl-ava / cos-ir, cos-iria 6. RL. 7. bateig / empatx / passeig / capritx / busseig / cartutx 8. Ximo Ximo / capritx capritxós ós / sandvitx sandvi tx / anx anx oves / punxx ades / panx pun panx a / cot cot xe 9. roig / milotxa / xinesa / sorteig / xarrada 10. flexo / focus / llanterna / fanal

1. Individ Individ uals: colom, persona, estoig, roure, partit. Col·lectives: alumnat, gent, eixam, pineda, serralada. 2. flota / ocell / enllumena enllumenatt / músic / bosc / peix 3. bandada / bancs / orquestra 4. Formes Formes sim ples: sorprenguérem, sorprenguérem, venia, representarem. Compostes: havia anat, havia vist. Perifràstiques: va entrar, va semblar. 5. dorm + -ies / escolt + -ar / perd + -ràs / parl + -ava / cos + -iria 6. 2a conjugació / 3a conjugació / 2a conjugació / 1a conjugació / 1a conjugació / 3a conjugació 7. batejar / passejar / empatxar / encapritxar-se / bussejar / encartutxar 8. Xuta, Xuta, x iulet / butx butx aca, lleig lleig / fitx fitx a, x inx inx etes / boig bo busseig ig,, busseig 9. x, xupló, anxova / tx, cotxet, empatx / ig, roig. 10. focus / il·luminar il· luminar / intensa / encenga


Llengua 6

89

ri

8


ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE Identifica les interjeccions i les frases fetes, i coneix el significat d’algunes d’aquestes. Reconeix el nombre, la persona i el temps en les formes verbals. Coneix les formes no personals del verb i les sap emprar correctament. Coneix la norma d’escriptura de la x i la ix, i sap usar-les correctament. Coneix paraules i expressions relacionades amb el vocabulari de l’oficina.

1, 2, 3

1, 2, 3

4, 5

4, 5

6

6

7, 8, 9

7, 8, 9

10

10

Solucions Model B

Model A

1. Interjecció: Interjecció: Paraula o grup de paraules que s’usen per a expressar emocions. RL. Frase feta: Expressió que té un significat diferent de les paraules que la formen si les pensem d’una en una. RL. 2. Blau: em dónes un colp de mà, no toques massa de peus a terra. Verd: Uau, Mare meua, Ai. 3. Joan ha pagat amb bitllets i mo nedes. nedes . Escolta, Escolta, això és veritat! 4. singular / plural / plural / plural / singular / singular 5. agradaven / semblava / veig / menge / voreu / agradaran 6. formes no personals / infinitiu / gerundi / participi 7. Cal marcar: caixó, Xeraco, brioix, Xúquer, calaix. caix a / x arop / eix eix am / x ifra 8. caix 9. peix / seixanta / queixal 10. Persones: informàtic, secretari, missatgera. Aparel Ap arells ls:: pantalla tàctil, impressora, telèfon.

1. frase feta / interjecció 2. Blau: em dónes un colp de mà, no toques massa de peus a terra. Verd: Uau, Mare meua, Ai. Donar un colp de mà ajudar. No tocar de peus a terra no ser realista. 3. 1. Callar. / 2. Xarrar molt. 4. 1a persona, singular / 3a persona, plural / 1a persona, plural / 3a persona, singular 5. agradaven / veig / menge / voreu / agradaran 6. formes no personals / infinitiu / gerundi / participi 7. xocolate, x ocolate, eix eix am, ca caix ix a, x urro, x ifra, panx panx a, x arop Per ordre d’il·lustració: caixa, xarop, eixam, xifra. 8. RL. 9. cala calaix ix : final de paraula. Xeraco: principi de paraula. maduix madu ix a: entre vocals. 10. RL.

90

Llengua 6



ESTÀNDARDS D’APRENENTATG D’APRENENTATGE E Coneix el concepte de sigla i l’identifica correctament.

1, 2, 3

1, 2, 3

4, 5

4, 5

6

6

Coneix la partició de paraules a final de línia i sap usar-la correctament.

7, 8

7, 8

Coneix paraules i expressions relacionades amb el vocabulari de la ciència-ficció.

9, 10

9, 10

Coneix què són els verbs regulars i irregulars, i els usa correctament. Reconeix els canvis ortogràfics en les formes verbals irregulars.

Solucions Model B

Model A

1. F / V / F 2. NIF Número d’identificació fiscal / UA Universitat d’Alacant / ONG ONG Organització no governamental / EMT Empresa Municipal Municipal de Transports / DOCV Diari Oficial de la Comunitat Valenciana 3. AES / OMP 4. corre / tancà / ajupia, passaven 5. sóc, seré; irregular / aní, aniré; irregular / puge, pugí; regular / sabí, sabré; irregular / tanque, tanquí; regular / vinc, vindré; irregular 6. Canvia l’última vocal per una c onsonant. / Canvia l’arrel. / En l’arrel canvia la vocal. 7. or-dinador / tau-la / qua-tre / pa-lla 8. ex-traterrestre, extra-terrestre, extraterrestre, extraterres-tre as-tronauta / astro-nauta / astronau-ta 9. científic / robot / astronauta 10. plat volador.

1. F / V / F Les sigles s’han format a partir de la unió de les lletres inicials de diverses paraules. ONG vol dir organització organització no governamental. 2. EMT / NIF / ONG / DOCV / UA 3. RL. 4. Regulars Regulars:: temia, cantarem, tanquem. Irregulars: viviu, pot, bevíem. 5. sóc, seré / visc, visquí / sabí, sabré / vaig, aniré / bec, beguí 6. pengen: regular, canvia la j per la g . cresc: irregular, canvia l’arrel. alcem: regular, canvia la ç per la c . estiga: irregular, canvia la desinència. desinència. 7. No es pot partir una síl·laba. síl· laba. RM. ordi-nador No es pot deixar una vocal a final de línia. RM. amis-tat No es pot partir una síl·laba. RM. ca-dira No es pot partir un diftong. RM. teu-la 8. RM. pel-lícula / extra-terrestres / espaci-al / peri-llosos 9. astronauta / científic / robot 10. És la nau que, segons la ciència-ficció, utilitzen els extraterrestres per a viatjar a altres planetes.


Llengua 6

91


ESTÀNDARDS D’APRENENTATG D’APRENENTATGE E Coneix el concepte de neologisme, l’identifica i sap emprar -lo -lo correctament.

1, 2, 3

1, 2, 3

4, 5, 6, 9

4, 5, 6

Coneix la norma d’apostrofació de l’article determinat i de la preposició de.

7

7, 9

Coneix la contracció de preposicions amb els articles i sap emprar-la correctament.

8

8

9, 10

10

Coneix els conceptes de frase i oració, les distingeix i sap construir-ne de manera correcta.

Coneix paraules i expressions relacionades amb el vocabulari de l’escena d’un conte.

Solucions Model B

Model A

1. mileurista / liposucció / contacontes / tauleta tàctil 2. 1. termòmetre / 2. impressora / 3. càmera web 3. És una paraula que es crea per anomenar coses, accions… que abans no existien. 4. frase / oració / oració / frase / frase / oració 5. Els vestits combinen amb les sabates. 6. La xica rossa de la classe és molt simpàtica. El llibre nou de la mestra té històries fantàstiques. El meu cosí de Sueca és dibuixant de còmics. 7. l’aranya, l’home, d’aigua / el iogurt, la hiena, de huit / la universitat, la història, la erra 8. Puja al cotxe que anirem del poble a l’escola directament. Anirem pel camí de terra perquè anirem més ràpidament. 9. RM. El donyet 10. fada / clariana

1. paraula / accions / abans / contacontes 2. Cal encerclar: implant dental, microcrèdit, liposucció. 3. tauleta tàctil / mileurista / càmera web 4. RM. Quin mal! / Que bé! / Quina calor! 5. Les frases i les oracions són enunciats amb sentit complet, però les frases no tenen cap verb en forma personal i les oracions en tenen almenys un. 6. El El nou llibr e de la mestra: mestra : El (determinant) (determinant) nou (complement) llibre (nucli) de la mestra (complement). El meu cos í de Sueca Sueca:: El (determinant) meu (determinant) cosí (nucli) de Sueca (complement). 7. l’aranya / la hiena / l’ocell / la erra / el iogurt / l’helicòpter 8. al / del / pel / als / dels / pels 9. de / l’ / La / la / d’ / l’ / la / l’ 10. RM. El gnom és molt menut però molt savi i el donyet té les orelles punxegudes i és molt entremaliat.

92

Llengua 6


Avaluació del trimestre Avaluació delsegon segon trimestre Acti Ac ti vitat vi tat s Nivell bàsic Nivell avançat Model B Model A Model A

ESTÀNDARDS D’APRENENTATG D’APRENENTATGE E Coneix els conceptes de neologisme, frase feta, interjecció, precisió lèxica, paraules col·lectives i individuals, i sap emprar-los de manera correcta.

1, 2, 3

1, 2, 3

Reconeix els enllaços, el verb i les seues característiques; l’oració i les seues parts, concretament, el subjecte.

4, 5, 6

4, 5, 6

Coneix les normes d’escriptura de la h , la x /tx /ig, ig , la x /ix; ix ; la partició -les correctament. de paraules; l’apòstrof i la contracció, i sap usar -les

7, 8, 9

7, 8, 9

Coneix paraules i expressions relacionades amb el vocabulari de la planta de reciclatge, la botiga de llums, l’oficina, la ciència-ficció ciència -ficció i l’escena d’un conte.

10

10

Solucions Model B

Model A

1. Neologisme: tauleta tàctil. Frase feta: pagar en metàl·lic. Interjecció: Caram. 2. ha cuinat / neteja / prendrem 3. enllumena enllumenatt / bandada / banc / flota / orquestra / ramat 4. i / o / però / ni, ni 5. Marta / La xica rossa del costat de Marina / Nosaltres / La pel·lícula / L’ordinador d’Andreu / Tots els amics 6. Voldran: irregular / simple / segona conjugació / tercera persona / plural / futur Havies cantat: regular / composta / primera conjugació / segona persona / singular / passat 7. hivern h ivern / coet / h ome / h umitat / ous / h aver / orxata / os 8. Cal ratllar: decidex, despaig, txinés, caitxa, panja, cartuig. 9. l’oncle / pel camp / la universitat / dels ratolins / el iaio / a l’hora 10. llanterna / extraterrestre / contenidor / ordinador

1. Neologisme: tauleta tàctil. Frase feta: pagar en metàl·lic. Interjecció: Caram. 2. Pere no ha cuinat mai menjar per a nosaltres. / La germana de Lluís neteja tots els dissabtes. / Quan vingues aquesta vesprada, prendrem un café. 3. enllumena enllumenatt / bandada / banc / flota / orquestra / ramat 4. i / o / però / ni, ni. Copulatives: i, ni, ni. Adver Ad versat sat ives: iv es: però. Disjuntives: o. 5. Marta (nucli) / La xica (nucli) rossa del costat de Marina / Nosaltres (nucli) / La pel·lícula (nucli) 6. Dorm Dorm íem: regular, indicatiu, simple, tercera t ercera conjugació, 1a persona, plural, passat. Puga: irregular, subjuntiu, simple, segona conjugació, 1a/3a persona, singular, present. Facen: irregular, subjuntiu, simple, segona conjugació, 3a persona, plural, present. Vau cantar: regular, indicatiu, perifràstica, perifràstica, primera conjugació, 2a persona, plural, passat. 7. RL. 8. planxa / empatx / roig / peix 9. al / d’ / d’ / la / l’ / del / pel 10. Aparell que converteix en imatge un document en paper.


Llengua 6

93

Avaluació trimestre Avaluaciódel delsegon segon trimestre Acti Ac ti vitat vi tat s Nivell d’excel·lència Model E

ESTÀNDARDS D’APRENENTATG D’APRENENTATGE E Coneix els conceptes de neologisme, frase feta, interjecció, precisió lèxica, sigla, paraules col·lectives i individuals, i sap emprar-los de manera correcta.

1, 2, 3

Reconeix els enllaços, el verb i les seues característiques, l’oració i les seues parts (subjecte i predicat).

4, 5, 6

Coneix les normes d’escriptura de la h , la x /tx /ig, ig , la x /ix; ix ; la partició de paraules; l’apòstrof i la contracció, i sap usar -les -les correctament.

7, 8, 9

Coneix paraules i expressions relacionades amb el vocabulari de la planta de reciclatge, la botiga de llums, l’oficina, la ciència-ficció ciència -ficció i l’escena d’un conte.

10

Solucions Model E 1. Uau: interjecció. En un tres i no res: frase feta. Caram: interjecció. Mòbil: neologisme. neologisme. Portàtil: neologisme. 2. Organització Organització de les Nacions Unides / document nacional d’identit at / unitat de cures intensives / institut d’educació secundària 3. RL. 4. Preposic Preposic ions: des d’, a, a, en, a, de, per a. Conjuncions: i, però, O bé, o, ni. 5. RL. 6. Dorm Dorm a: regular, subjuntiu, simple, tercera conjugació, 1a/3a persona, singular, present. Van poder: irregular, indicatiu, perifràstica, segona conjugació, conjugació, 3a persona, plural, passat. Facen: irregular, subjuntiu, simple, segona conjugació, 3a persona, plural, present. Haguí cantat: regular, indicatiu, composta, primera conjugació, 1a persona, singular, passat. 7. RL. 8. S’escriu x a principi de paraula i darrere de consonant: xiquet, planxa. S’escriu tx entre vocals i a final de paraula sempre que els derivats també en porten: tatxa, capritx. S’escriu ig a final final de paraula quan en els derivats s’escriu g j/ j o tg/ tg /t j : estoig, raig. 9. La / l’ / pel / del 10. Llanterna: llum portàtil que s’usa per a il·luminar -se, il·luminar -se, sovint, en les acampades. deixalles. Contenidor: recipient gran usat, sovint, per a contindre deixalles. Donyet: personatge típic dels contes amb orelles punxegudes i una mica entremaliat. Robot: màquina electrònica que pot fer coses de manera semblant a com les faria una persona.

94

Llengua 6


11 11 Acti Ac ti vitat vi tat s Nivell bàsic Nivell avançat Model B Model A Model A

ESTÀNDARDS D’APRENENTATG D’APRENENTATGE E Coneix Coneix el concepte d’estrangerisme, l’identifica i sap emprar -lo -lo correctament. Coneix les parts de l’oració, concretament el predicat, i en coneix els tipus. Reconeix els verbs predicatius i copulatius, els complements que porten i els tipus de paraules que els formen. Coneix la norma d’escriptura dels signes de puntuació del punt i coma i els punts suspensius. Coneix paraules i expressions relacionades amb el vocabulari de les coves.

1, 2, 3

1, 2, 3

4

4

5, 6

5, 6

7, 8, 9

7, 8, 9

10

10

Solucions Model B

Model A

1. Cal marcar: Els estrangerismes són paraules procedents d’altres llengües. 2. Cal encerclar: fan, hobby, burger. 3. admirador fan / hamburgueseria hamburgueseria burger / afició hobby. Cal marcar: De l’anglés. 4. torra la carn a la brasa. predicat verbal escriu de pressa el comentari del llibre. predicat verbal sembla molt més simpàtic. predicat nominal pareix una xica molt agradable. predicat nominal corre cinc quilòmetres cada dia. predicat verbal 5. preciosa: adjectiu / ell: pronom / una bona estudianta: grup nominal L’atribut es reconeix perquè concorda en gènere i nombre amb el subjecte de l’oració. 6. Predicatius Predicatius : plantar, cuinar, beure, tallar. Copulatius: paréixer, estar, semblar, ser. 7. F / V / F / V 8. . / , / . / ; / ; / ; / … 9. I quan vaig entrar a casa … sorpresa! M’havien preparat una festa. festa . M’agrada tota la fruita: les pomes, pomes, les peres, els plàtans … 10. 1-c) / 2-d) / 3-a) / 4-b)

1. Són paraules procedents d’altres llengües que utilitzem quan parlem o escrivim en la nostra llengua. 2. fan: admirador / burger: hamburgueseria / hobby: afició 3. airbag coixí de seguretat segureta t / mountain bike bicicleta de muntanya / overbooking sobreocupació sobreocupació / snowboard surf de neu 4. Nominal. Atribut: malalta. / Nominal. Atribut: molt alt. / Verbal. / Nominal. Atribut: molt més simpàtic. 5. mare nom / preciosa adjectiu / ell pronom / la tercera grup nominal 6. RL. 7. F / V / F / V Després dels punts suspensius, no es pot posar punt final. S’escriu coma o punt i coma per separar els elements d’una enumeració. 8. . / , / . / ; / ; / ; / … 9. I quan vaig entrar a casa… sorpresa! M’havien preparat una festa. M’agrada tota la fruita: les pomes, les peres, els plàtans… 10. cova / angost / banyat / pedregós


Llengua 6

95

12 12 Acti Ac ti vitat vi tat s Nivell bàsic Nivell avançat Model B Model A Model A

ESTÀNDARDS D’APRENENTATG D’APRENENTATGE E Coneix el concepte d’arcaisme, l’identifica i sap substituir -lo -lo per la paraula actual corresponent.

1, 2, 3

1, 2, 3

Coneix els complements del predicat verbal, sap identificar-los i els usa de manera correcta.

4, 5, 6

4, 5, 6

Coneix els signes de puntuació dels parèntesis, les cometes i el guió, i sap emprar-los correctament.

7, 8, 9

7, 8, 9

Coneix paraules i expressions relacionades amb el vocabulari del port.

10

10

Solucions Model B

Model A

1. Cal subratllar: Són paraules antigues. / Són paraules que trobem en refranys. / Són paraules que trobem en alguns textos literaris. 2. Abril finat, finat , hivern passat. / El bon nap, en agost és nat. nat . 3. perquè / prompte / cavall 4. es va enfadar pel teu comportament. comportament. CC causa cuina amb la seua filla. CC companyia començarà l’escola . CD telefona a Marta. CI 5. li / la / les / Els 6. molt de pressa: manera / de menut: temps / a l’auditori municipal: lloc / amb la seua amiga: companyia 7. parèntesis / cometes / guió 8. (Suècia) / «Capità Harlock» / –He –He entés tota la pel·lícula! 9. (França) / – / –Hi Hi anem? – / – / «Incendis» 10. Miquel amarra amarra el iot al port .

1. Un arcaisme és una paraula o construcció antiga que ha sigut substituïda per una altra en la llengua actual, però que encara es troba en refranys, expressions i frases fetes, alguns textos literaris, etc. 2. car perquè / prest prompte / rossí cavall 3. Tots nascuts iguals i són diferents de caràcter. Quan passa l’abril, comença a fer bon oratge. A l’agost, naix el nap. 4. es va enfadar pel teu comportament. comportament. CC causa cuina amb la seua filla. CC companyia començarà l’escola. CD telefona a Marta. CI 5. li / la / les / Els 6. RL. 7. «L’illa del tresor» / «Em poses aigua, per favor?» / «La llegenda del nàufrag» / «Són 245 euros» 8. El guió s’utilitza per a introduir les paraules d’un personatge o els aclariments aclarimen ts del narrador quan parla un personatge. RL. 9. (Suècia) / «Capità Harlock» / –He –He entés tota la pel·lícula! 10. RL.

96

Llengua 6


Avaluació final Acti Ac tivi vi tat s

ESTÀNDARDS D’APRENENTATG D’APRENENTATGE E



Reconeix prefixos i sufixos, paraules parònimes, eufemismes i paraules tabú, paraules onomatopeiques, precisió lèxica, paraules individuals i col·lectives, interjeccions i frases fetes, sigles, neologismes, estrangerismes i arcaismes.

1, 2, 3, 4, 5

1, 2, 3, 4, 5

Coneix el grup nominal i les funcions dels seus elements, els enllaços i els seus tipus, el verb i els seus tipus, l’oració, el subjecte i el predicat.

6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

Coneix les regles d’accentuació i de la dièresi; l’ús del guionet; l’ús de la h , la x /tx /ig i la x /ix ; l’apòstrof i les contraccions, i els diversos signes de puntuació.

13, 14, 15, 16, 17, 18

13, 14, 15, 16, 17, 18

19, 20

19, 20

Coneix el vocabulari de la farmàcia, els aliments, el taller de pintura, el gimnàs, el naixement d’un bebé, la planta de recic latge, la botiga de llums, l’oficina, la ciència-ficció, ciència-ficció, l’escena d’un conte, les coves i el port.

Solucions Model B

Model A

1. Eufemismes: 3, 5, 7, 8. Paraules Paraules t abú: 1, 2, 4, 6. 2. neologismes / estrangerismes / arcaismes 3. dolçor / immòbil / gotejar / antinatural / esperança / desatendre 4. Cal marcar la segona afirmació. 5. fanal, ocell, vaixell / enllumenat, eixam, flota. / IES, ONG, NIF 6. La germana de Pere / Aqueix telèfon verd / La fruita d’hivern / Els botons de puny 7. cap a, sense, de / i, però, ni / aqueix, aquest, aquell / meua, seu, vostre / primer, huit / algun, bastant 8. Abans (temps), molt (quant.) / sí (afirmació), també (afirm.) / dins (lloc), no (negació) / Hui (temps), ràpidament (manera) 9. perda, haurà jugat, dorm 10. 1a / 2a / 1a / 3a 11. La meua amiga de Barcelona (L) / (Ella) (G) / les fulles (L) / (Ells) (G) 12. ser, estar, semblar, paréixer 13. b) / b) / a) / a) huitanta -dos / v alencià / 14. Hui Hui / Ignasi / q ue / huitantasud--americana. sud americana. / trestres-centes 15. orxata / humà / ous / horitzó / hivern 16. x / tx / tx / ig / / x / ix / ix 17. pel, la, L’, de la, al, pels 18. ; ; … / – ( – ( ) – ) – / / « » 19. 1, 1, 2, 1, 2, 2 20. RL.

1. 1-c) / 2-d) / 3-b) / 4-a) 2. neologismes / estrangerismes / arcaismes 3. cegu ceguesa; esa; reimpressió; brac bra c ejar; irregular; joven jove n tut; desatendre 4. F. Consisteix a saber triar la paraula més adequada per a expressar allò que volem dir en un context determinat. 5. RL. 6. RL. 7. Preposicions / Conjuncions / Demostratius / Possessius / Numerals / Indefinits I ndefinits 8. Abans (temps), molt (quant.) / Sí (afirmació), també (afirm.) / dins (lloc), no (negació) / Hui (temps), ràpidament (manera) 9. cante, cantava, cantaré / perd, perdia, perdré / jugue, jugava, jugaré / dorm, dormia, dormiré 10. dormiré / perdia / cante / jugue 11. subjecte lèxic / predicat verbal / subjecte lèxic / predicat nominal 12. RL. 13. telè telèfon / paí país / pó pó lvores / suï su ïssa / cantà cant àvem / carrer ó / cafeï cafeïna / mò mò bil / segü seg ü ent / té térbola / aqüí aq üífer fer / mà mànega / sof à / conseqü conseqü ent / pà pàmpol 14. pèl / os / soc / mà 15. cacauet / orxata / ous. RL. 16. x / tx / ix / ig 17. pel, la, L’, de la, al, pels 18. ; ; , , … / – ( – ( ) – ) – / / , « » 19. RL. 20. RL.


Llengua 6

97

Registre d’avaluació contínua ESTÀNDARDS D’APRENENTAT D’APRENENTATGE GE Alum Al umnes nes

98

Llengua 6

Coneix els prefixos i sufixos i els usa correctament.

Coneix les paraules parònimes i sap distingir-les.

Coneix els eufemismes i les paraules tabú, i les onomatopeiques.

Coneix el grup nominal i els components.


PRIMER TRIMESTRE ESTÀNDARDS D’APRENENTA D’ APRENENTATGE TGE Coneix els demostratius, possessius i indefinits.

Coneix els adverbis i els seus tipus.

Coneix la majúscula, Coneix la dièresi l’accentuació i la norma del i l’accentuació guionet. diacrítica.


Coneix el vocabulari de la farmàcia, dels aliments i del taller de pintura.

Coneix el vocabulari del gimnàs i del naixement d’un bebé.

Llengua 6

99

Registre d’avaluació contínua ESTÀNDARDS D’APRENENTATG D’APRENENTATGE E Alum Al um nes

100

Llengua 6

Coneix la precisió lèxica, i les paraules individuals i col·lectives.

Coneix les frases fetes i les interjeccions.

Coneix les sigles i els neologismes.

Coneix i sap usar els enllaços.


SEGON TRIMESTRE ESTÀNDARDS D’APRENENTATG D’APRENENTATGE E Coneix l’arrel, Coneix les desinències verbals i les conjugacions.

Coneix i sap usar l’anàlisi de les formes verbals, en verbs regulars i irregulars.

Coneix i identifica el subjecte de l’oració.

Coneix l’ús de la h , x / tx /ig , x /ix ; la partició de paraules; l’apòstrof l’apòstrof i la contracció.


Coneix el vocabulari de la planta de reciclatge, la botiga de llums i l’oficina.

Coneix el vocabulari de la ciència-ficció i de l’escena d’un conte.

Llengua 6

101

Registre d’avaluació contínua ESTÀNDARDS D’APRENENTA D’ APRENENTATGE TGE Alum Al um nes

102

Llengua 6

Coneix i usa els estrangerismes de la llengua.

Coneix els arcaismes de la llengua actual.

Coneix i identifica el predicat nominal.

Coneix i identifica l’atribut en el predicat.


TERCER TRIMESTRE ESTÀNDARDS D’APRENENTATG D’APRENENTATGE E Coneix i identifica el predicat verbal.

Coneix i identifica els complements del predicat verbal.

Coneix la norma d’ús del punt i coma i els punts suspensius.

Coneix la norma Coneix el d’ús dels parèntesis, vocabulari les cometes i el guió. relacionat amb les coves.


Coneix el vocabulari relacionat amb el port.

Llengua 6

103

Direcció d’art: José Crespo González.

Projecte gràfic: Pep Carrió. Cap Cap de pr ojecte: Rosa Marín González. Coordinació d’il·lustració: d ’il·lustració: Gemma Avellan Bisbal. Cap Cap de desenvolup ament de projecte: Javier Tejeda de la Calle. Desenvolupament Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González i Jorge Gómez Tobar. Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández. Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero. Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte. Confecció i muntatge: Eva Hernández Malye i Virtudes Llobet Azpitarte. Correcció: Xavier Molina Martí i Marta Soriano Gimeno.

© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. c/ València, 44

46210 Picanya, València PRINTED IN SPAIN

CP: 672537

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només estan autoritzats a fer -ne fer -ne fotocòpies per a usarles com a material d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.

375537182-672537-Eval-Continua-Llengua-6-Vln-Prm.pdf

Recommend Documents