Apunts Pau Economía de l'empresa segon de batxillerat

Dossier d’Economia de l’Empresa 2 amb la teoria per les PAU 2013 BLOC 1: La informaci econ!mica i "nancera en l’empresa

La comptabilitat: concepte i objectius La comptabili comptabilitat tat és la ciència econòmica que estudia estudia el patrimoni patrimoni empresarial, empresarial, tant de manera estàtica com dinàmica. Això vol dir que estudia, d’una banda, el patrimoni en un moment determinat i, de l’altra, les variacions que s’hi van produint. Amb l’anàlisi dinàmica de la comptabilitat s’obté el resultat econòmic de l’empresa, de tal manera que es té constància de tot allò que ha et possible arribar a aquest resultat. La comptabilitat proporciona inormaci! a l’empresa. La inormaci! és una eina molt important de la nostra societat, i en el m!n empresarial es a cada dia més imprescindible, sobretot pels continus canvis que es produeixen a causa del desenvolupament tècnic i la orta competència entre les empreses. "itjan#ant la inorm inormaci aci! ! econòm econòmica ica,, la direcc direcci! i! de l’empr l’empresa esa podrà podrà prendre prendre decisio decisions ns de manera més encertada. La importància de la comptabilitat dependrà, per tant, de la inormaci! que si$ui capa# de $enerar i de subministrar als dierents usuaris. L’objectiu de la comptabilitat és proporcionar inormaci! econòmica a dierents nivells de l’empresa: % A la direcci!, perquè tin$ui inormaci! inormaci! su&cient su&cient per prendre decisions i poder plani&car el utur de l’empresa. % A les persones que en s!n propietàries o accionistes, perquè pu$uin comprovar que els seus interessos estan ben prote$its. % Als treballadors i treballadores, ja que dels resultats de l’empresa en dependrà la continu'tat del seu lloc de treball. % Als creditors de l’empresa, perquè pu$uin saber si aquesta presenta prou $aranties per a la se$uretat dels seus crèdits. % A (isenda )*blica, per poder controlar el pa$ament d’impostos. La unci! de la comptabilitat és recollir i quanti&car inormaci! que es $enera en l’empresa i comunicar%la als usuaris &nals de manera que, un cop veri&cada i analit+ada, pu$ui inuir en la presa de decisions. La comptabilitat ha de presentar una imat$e &del del patrimoni de l’empresa, de la situaci! &nancera i dels resultats de l’empresa. La tasc tasca a del comp compta tabl ble e és re$i re$ist stra rarr tots tots els els ets ets comp compta tabl bles es i elab elabor orar ar els els comp compte tess anua anuals ls.. -esp -espré réss ell ell mate mateix ix o al$* al$* altr altre, e, podr podrà à util utilit it+a +arr tota tota la ino inorm rmac aci! i! comp compta tabl ble e per per pode poderr $esti $estion onar ar mill millor or l’em l’empr pres esa a i pren prendr dre e les les decisions oportunes. l patrimoni empresarial: concepte, masses patrimonials d’actiu i de passiu l patrimoni empresarial és el conjunt de béns, drets i obli$acions que té una empresa i que es poden valorar monetàriament. )atrimoni net / 0éns 1 -rets 2 3bli$acions Actiu / 0éns 1 -rets4

)assiu / 3bli$acions 1

ECONOMIA DE L’EMPRESA 2

-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

)atrimoni net / Actiu 2 )assiu4 )assiu4 Actiu / )atrimoni )atrimoni 5et 1 )assiu L’actiu reecteix l’estructura econòmica de l’empresa, és a dir, dir, l’estructura de les seves inversions, o dest6 dels seus ons. 7s l’aplicaci! dels recursos 8a què es destinen els diners9. l passiu reecteix l’estructura &nancera de l’empresa, és a dir, l’ori$en dels recursos de què disposa l’empresa 8d’on surten els diners9. Les masses patrimonials s!n a$rupacions de dierents elements patrimonials que tenen caracter6stiques semblants. Les masses patrimonials de l’actiu s!n: En l’actiu no corrent (a llarg llarg termini, termini, més d’un any):

9 ;mmobilit+ ;mmobilit+at at intan$ible: intan$ible: elements elements immaterials immaterials que possibiliten possibiliten l’activita l’activitatt productiva de l’empresa i que es tenen a llar$ termini 8a més d’un an<9 =9 ;mmobi ;mmobilit lit+at +at material material:: elemen elements ts 6sics 6sics que es preveu preveu que durin més d’un an< i que serveixen per a l’activitat productiva de l’empresa >9 ;nversions ;nversions immobilià immobiliàries: ries: inversion inversionss en terren
@9 xistè xistènci ncies: es: béns que es pretén pretén tenir%lo tenir%loss men9 l passiu passiu corrent corrent 8deutes 8deutes a curt termini9 termini9 Dant l’actiu com el passiu el dividim en no corrent 8a llar$ termini, o si$ui, a més d’un an<9 i en corrent 8a curt termini, o si$ui, a un an< o men
-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

)er tant, la partida doble és un sistema de comptabilitat que consisteix a anotar cada et comptable des dels dos punts de vista: d’on s’obtenen els recursos 8que s’anoten a la banda de l’haver9 i a què es destinen aquests recursos 8que s’anoten a la banda del deure9. l cicle comptable. Foncepte i ases l cicle comptable el ormen tots els passos que s’han de er des que s’obre la comptabilitat &ns que es tanca i es torna a obrir. obrir. 5ormalment els cicles s!n d’un an< 8l’exercici comptable se sol obrir l’ de $ener i es tanca a > de desembre de cada an<9. l procés comptable passa per les ases se$Gents: -

-

3bertura de la comptabilitat, a través de l’assentament d’obertura en el Llibre -iari i la creaci! de tots els comptes del balan# anterior en el Llibre "ajor. Be$istre de tots els ets comptables del per6ode, en els llibres -iari i "ajor. Be$istre de les operacions de &nal del per6ode, en els llibres -iari i "ajor, "ajor, que s!n: -otaci! a l’amortit+aci!. Be$ul Be$ular arit it+a +aci ci! ! dels dels comp comptes tes de $est $esti! i! 8tan 8tanca came ment nt de tots tots els els comptes d’in$rés d’in$rés i despesa despesa i obtenci! obtenci! del resultat resultat de l’exercici l’exercici en el compte de )èrdues i Huan
•

-

Dancament de la comptabilitat en els e ls llibres -iari i "ajor. "ajor. laboraci! dels comptes anuals: 0alan# de Eituaci!, Fompte de )èrdues i Huan
La inormaci! comptable s’ha d’homo$ene't+ar per tal de er%la comparable resp respec ecte te altr altres es per6o per6odes des i resp respec ecte te altr altres es empr empres eses es.. A més més a més, més, tota tota la inormaci! comptable ha de poder ser interpretada per tothom, aix6 que com més clara i estandarit+ada si$ui, més *til serà. l )la Heneral de Fomptabilitat és una llei d’aplicaci! obli$atòria per totes les empreses. E’estructura en cinc parts: )rincipis comptables, Juadre de comptes, -e&nicions i relacions comptables, Fomptes anuals i 5ormes de valoraci!. Les parts , ? i @ s!n d’aplicaci! obli$atòria, mentre que les parts = i > permeten un major $rau de exibilitat, mal$rat que és aconsellable que s’utilit+in. L’*ltim )la Heneral Hene ral de Fomptabilitat Fomptab ilitat és é s de l’an< =KK. Foncep Foncepte te i objecti objectius us de l’anàl l’anàlisi isi d’esta d’estats ts &nance &nancers. rs. Fonec Fonecci! ci! dels dels compte comptess anuals L’anàli ’anàlisi si d’esta d’estats ts &nance &nancers rs és l’estu l’estudi di dels dels comptes comptes anuals anuals per poder poder veure veure l’estat econòmic i &nancer actual de l’empresa i per veure com millorar%la. 5ormalment es calculen diverses ràtios 8proporcions9 i es comparen amb les dades de l’an< anterior i amb les dades d’altres empreses del mateix sector. sector. (i ha tres comptes anuals: el balan# de situaci!, el compte de pèrdues i $uan
-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

0alan# de situaci!: Beecteix la situaci! patrimonial de l’empresa. Fonsidera, d’una banda, els béns i drets de què és titular i, de l’altra, els seus deutes. La dierència entre tots dos constitueix la situaci! patrimonial neta de l’empresa. L’actiu del balan# està ordenat amb el e l criteri de men de desembre. l compte de pèrdues i $uan
Foncep Foncepte, te, càlcul càlcul i interpr interpreta etaci! ci! de ons ons de maniob maniobra, ra, actiu actiu corren corrent, t, passiu passiu corrent, actiu no corrent i recursos permanents l ons de maniobra 8N.".9, 8N.".9, ons de rotaci!, rotaci! , capital de treball o capital corrent és la part de l’actiu corrent 8inversions a curt termini9 que és &nan#ada amb ons del passiu no corrent 8recursos permanents o a llar$ termini9. N.". / Actiu Forrent 2 )assiu Forrent / )assiu )assiu 5o corrent 2 Actiu 5o corrent. Juan el Nons de "aniobra és positiu, diem que l’empresa té equilibri &nancer, &nancer, ja que té més diners que pot aconse$uir aconse$uir a curt termini termini 8actiu corrent9 que els que deu deu a curt curt termi termini ni 8pas 8passi siu u corr corren ent9 t9.. -’aq -’aque uest sta a mane manera ra,, quan quan l’em l’empr pres esa a té equilibri &nancer 8ons de maniobra positiu9 l’empresa di6cilment es trobarà en una situaci! de suspensi! de pa$aments. Actiu corrent / xistències 1 Bealit+able Bealit+able 1 -isponible )assiu )assiu corrent / suma de tot el que l’empresa deu a curt termini. Actiu no corrent / Euma de tot l’immobilit+at i les inversions &nanceres a llar$ termini. Becursos permanents / )atrimoni net 1 passiu no corrent. l cicle cicle d’expl d’explota otaci! ci!.. Fàlcul Fàlcul i interp interpreta retaci! ci! del per6od per6ode e mitjà mitjà de madura maduraci! ci! 8econòmic i &nancer9 8veure annex >9, en relaci! amb el e l capital circulant m6nim. l per6 per6od ode e mitj mitjà à de madu madura raci ci! ! 8)""9 8)""9 és el temp tempss que que $ener $eneral alme ment nt tri$a tri$a l’empresa a recuperar els diners que ha invertit en el procés productiu. )er tant, el nombre de dies en què normalment l’actiu corrent a una volta completa. n una empresa industrial 8productora9 podem descompondre el )"" en cinc subper6odes: % )er6od er6ode e mitj mitjà à d’ap d’apro rovi visi sion onam amen ent. t. Bepr Bepres esen enta ta el n*me n*mero ro de dies dies en què què $eneralment $eneralment la matèria primera és al ma$at+em a l’espera l’espera de ser utilit+ada. utilit+ada. s representarà com a )ma. 4 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2

-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

% )er6ode mitjà de abricaci!. 7s el nombre de dies en què normalment es tri$uen a abricar els productes. s representa re presenta com a )". % )er6ode mitjà de venda. 7s el nombre de dies en què $eneralment es tri$uen a vendre els productes un cop abricats. s s representarà com a )"v. )"v. % )er6ode )er6ode mitjà de cobrament. cobrament. 5ombre de dies en què $eneralment $eneralment es tri$uen tri$uen a cobrar les actures dels clients. s representarà com a )"c. % )er6ode mitjà de pa$ament. 7s el nombre de dies en què normalment es tri$uen a pa$ar les actures als prove'dors. s representarà com a )"p. )"" / )"a 1 )"p 1 )"v 1 )"c 2 )"p n una empres empresa a comerc comercial ial 8que 8que compra compra i ven mercad mercaderi eries, es, sense sense produi produir9 r9 només hi ha el subper6ode mitjà d’aprovisionament o d’emma$at+emat$e, el subper6ode de cobrament i el de pa$ament. )"" / )"a 1 )"c 2 )"p l per6ode mitjà de maduraci! econòmic 8)"9 és el temps que dura tot el cicle d’explotaci d’explotaci! ! des que es produeix l’entrada dels materials materials al ma$at+em ma$at+em &ns que es cobren les actures i les lletres dels clients. l per6ode mitjà de maduraci! &nancer o per6ode mitjà de maduraci! és el temps en què $eneralment l’empresa tri$a a recuperar els diners que ha invertit en la compra de materials per a la producci!. 7s el nombre de dies que ha de &nan#ar totalment l’empresa. )" / )"a 1 )" 1 )"v 1 )"c Foncepte de capital m6nim o ons de maniobra necessari 7s el ons de maniobra que ha de tenir l’empresa tenint en compte el seu per6ode mitjà de maduraci! &nancer. )er tant, s!n els diners que ha de tenir per cobrir el temps entre que pa$a les seves compres i cobra de les seves vendes.

Anàlisi &nancera: càlcul i interpretaci! de les ràtios de disponibilitat, tresoreria, liquiditat, solvència 8o $arantia9, endeutament i estructura del deute 8veure annex ?9 53", O)BEE;P, IAL3B IAL3B "Q5;" ; IAL3B EDR5-AB-;E)35;0;L;D AD AD -M)F Ialor Ialor K.= Ialor Ialor

;5DB)BDAF;P

S LTempresa disposa en eectiu del >@U dels pa$aments que ha de er el proper an< . V Ei és molt $ran W xcés de liquidi liquiditat, tat, recursos recursos ociosos ociosos,, ja que aquests diners no no $eneren cap rendibilitat. rendibilitat. )ropostes: invertir part del disponible en al$u al$un n acti actiu u més més rend rendib ible le,, torn tornar ar part part de l’pa l’pass ssiu iu amb amb l’ex l’excé céss de disponible 8mirar passiu9 iMo rene$ociar o requali&car deutes 8de llMt a cMt9 si m6nim: amb això s’aconse$ueixen reduir despeses &nanceres 8mirar les despeses &nanceres, l’endeutament i l’estructura del deute9. V Ei és molt molt baix baix W )erill erill de no poder poder atendr atendre e els pa$ame pa$aments nts de mane manera ra 5


-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

adequ adequada ada.. )ropos )ropostes tes:: Bene$o Bene$ocia ciarr o requial requiali&c i&car ar deutes deutes 8de cMt a llMt9, llMt9,,, estàndard: K.>@ procurar vendre existències per obtenir més disponible 8mirar si en té9, demanar un préstec a llar$ termini 8mirar ratio endeutament9 iMo procurar s considera cobrar els crèdits a clients 8mirar si té t é $aire realit+able9. adequ dequa at ten tenir W )er a interpretar%lo interpretar%lo correctament correctament sThauria sThauria de conèixer el moment exacte més o menK.KKK / 0*+0 a tot el que deu aquesta ràtio indica la capacitat de l’empresa per a liquidar els seus deutes a curt amb la seva tresoreria, sense c!rrer el risc del concurs de creditrs. a cMt. l valor més correcte és entre K, i . n aquest cas, l’empresa està una mica per sota del valor ideal i encara que no sembla que ha$i de tenir problemes, caldrà conèixer els terminis de cobrament i de pa$ament a curt termini. L;JZ;-;DAD V Ei és més $ran $ran que  W AF X )F W N" X K W 5 3 es troba en situaci! de concurs de creditors. ntre els diners que lTempresa disposa en eectiu, AFM)F més els que espera cobrar a cMt i els que espera cobrar després de vendre les existènc existències ies de què dispos disposa, a, té su&c su&cien ientt per pa$ar els deutes deutes a curt curt Ialor Ialor m6nim:  termini. Ei és molt alt desapareix el risc de suspensi! de pa$aments, però Ialor Ialor pot reduir reduir la rendibil rendibilitat. itat. )ropostes: )ropostes: ;nvertir ;nvertir l’excés l’excés d’actiu d’actiu circulant circulant en estàndard: actius més rendibles rendibles iMo pa$ar part dels préstecs a llar$ termini, termini, sobretot si ,C@%= impliquen més despeses &nanceres que no pas interessos $enerats per l’actiu circulant Juan / , V Ei és és meno menorr que que  W AF Y )F )F W N" Y K /X LTe LTemp mpre resa sa es es tro troba ba equival a dir [tècn [tècnic icam amen ent[ t[ en situ situac aci! i! de conc concur urss de cred credit itor orss 8o \en \en conc concur urss de que N" X K creditors tècnica]9. )ropostes: Bequali&car deutes 8de cMt a llMt9 iMo si no hi ha més remei i és actible, vendre immobilit+at i amb el que s’obtin$ui Amb tot el que pa$ar part dels deutes a cMt. pot aconse aconse$ui $uirr W l valor òptim dTaquesta dTaquesta ratio depèn del sector sector on esti$ui lTempresa lTempresa i sol a curt curt term termin inii ser molt alt en sector industrials com les empreses elèctriques i molt baix 8AF9 n’ha de en altres, com en el cas dels supermercats. teni tenirr prou prou per per % quival al càlcul del ons de maniobra. 8AFM)F9. Ei és Y, N"YK i si és poder tornar el X, N"XK. que deu a curt E3LZF;35E )AZ: '(tio de Li,$idita Li,$iditatt / Actiu Firculant M )assiu F.D. / )AZ: '(tio 6 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2

-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

termini 8)F9.

>.KKK M @K.KKK / 1*2+ l’ac l’acti tiu u corr corren entt és ,= ,= ve$a ve$ade dess el valo valorr dels dels deut deutes es a curt curt termi termini ni de l’empresa, per la qual cosa podem dir que aquesta té capacitat su&cient per a atendre els seus compromisos &nancers més immediats. La r(tio de li,$iditat / Actiu Forrent M )assiu Forrent / @[email protected] / 2*+3

E3LI^5F;A 8o HABA5D;A9 AFD;ZM-ZD E -ZDE /)F15F Ialor Ialor m6nim:  Ialor Ialor estàndard: = /: L’empresa ’empre sa hauri auria a de ser ser capa# de poder pa$ar tot el seu passiu si es ven tot el seu actiu.

L’actiu ’actiu corrent corrent es =,> =,> ve$ade ve$adess el valor valor dels dels deutes deutes a curt curt termini termini de l’empresa, per la qual cosa podem dir que aquesta té capacitat sobrada per atendre els seus requeriments més immediats. V Ei és més $ran $ran que  W ActiuX-eutes ActiuX-eutes W Ialor Ialor de de lTempresa lTempresa X K W 5o es troba en situaci! situaci! de allida allida ja que si lTempresa lTempresa liquida tot lTactiu podrà pa$ar tots els seus deutes. V Ei és massa massa alta 8X=,@9, 8X=,@9, L’empre L’empresa sa està poc endeutada endeutada i se$urament se$urament la rendibilitat dels ons propis seria més alta amb una mica més de deutes. )er tant, podria demanar un préstec nou. V Ei és meno menorr que que  W Acti Actiu u Y -eut -eutes es W Ialor alor de de lTem lTempr pres esa a Y K W LTempresa LTempresa es troba tècnicament tècnicament en situaci! situaci! de allida. L’empresa L’empresa deu més que el que té. Ei l’empresa ven$ués tot el seu actiu, què podria pa$ar del que deu_ Ei és Y, no podria tornar tot el que deu venent tot l’actiu i això equival a dir que l’empresa té ons propis ne$atius i està en situaci! de allida allida tècnica. tècnica. Eoluci!: Eoluci!: ;ntentar ;ntentar remuntar remuntar l’empresa l’empresa $enerant $enerant bene&cis bene&cis com si$ui iMo intentar intentar requali&car requali&car l’actiu l’actiu perquè esti$ui esti$ui més ben valorat comptablement i també a preus de mercat. W Fom més alt si$ui, si$ui, més $aranties $aranties oerirà lTempresa als seus seus creditors creditors i més acilitat acilitat tindrà tindrà per obtenir préstecs préstecs dels bancs. bancs. Fom més baix si$ui, si$ui, més risc de allida hi haurà. E3LZF;35E )AZ: Solvència = Actiu / Deutes = 421. / !4." = #,#$ %a r&tio de sol'ncia indica una ona situaci* de l’em+resa, a -ue l’actiu ultr ultra+ a+as assa sa al +ass +assiu iu en més més de set set 'ega 'egade des, s, la -ual -ual cosa cosa indi indica ca -ue -ue l’em+resa s’est& nanant soretot +er ca+itals +ro+is. %’endeutam %’endeutament ent a curt termini de l’em+resa re+resenta solament el #,0 de l’endeutament total, a-uesta situaci* de l’estructura del deute és ona a -ue l’em+resa es nana +reerentment +reerentment am recursos +ro+is. +ro+is. Solvència = Actiu/ Actiu/Deu Deutes tes = 33" 33"0/" 0/"331 331!= != 1,$ 1,$ %a r&tio r&tio de sol' sol'nci ncia a indica una ona situaci* de l’em+resa, encara -ue l’endeutament total es alt alt i su+e u+era en més de la meitat itat del tot total de recu ecurso rsos em+rats rats.. %’endeutament ’endeutament a curt termini de l’em+resa l’em+resa re+resenta solament el 42 de l’endeutament total, a-uesta situaci* de l’estructura del deute és ona a -ue l’em+resa es nana +reerentment am deute a llarg termini. Actiu u M -eut -eutes es / >@. >@.KK KKK K M CC. CC.KKK KKK / 1* '(tio '(tio de -o -ol./ l./nci ncia a / Acti 1* La

/=: Ialor estàndard: = 8que equi equiva vald ldri ria a al K,@ de la ratio solvència és la capacitat real de l’empresa per a satiser els seus deutes, ja d’endeutament9 que relaciona els béns i drets reals de l’empresa amb tots els seus deutes. . Fom que la ràtio ens d!na un valor X , l’empresa `3;A presenta $aranties su&cients per a pa$ar tots els seus creditors. s considera La r(tio Actiu M -eutes -eutes / =>K.KKK =>K.KKKM? M?K.C K.CKK KK / 1*+3 r(tio de sol./n sol./ncia cia / Actiu 1*+3 La òpti òptim m teni tenirr el solvència solvència és la capacitat capacitat real de l’empresa l’empresa per a satiser satiser els deutes, ja que dobl doble e del del que que relaciona els béns i drets reals de l’empresa amb tots els seus deutes. Fom es deu en total. que la ràtio ens d!na un valor X , l’empresa FA;OAN3BDA té $aranties su&cients per a pa$ar tots els seus creditors. '(tio de sol./ncia / Actiu M -eutes / @C.KKK M 8K.KKK 1 =.KKK9 / @C.KKK M >K.KKK / 1*4 la solvència és la capacitat real de l’empresa O per a satiser els seus deutes, ja que la ràtio corresponent ens relaciona el valor dels béns i drets reals de l’empresa amb el seu passiu. -onat que, en aquest cas, la ràtio és bastant més $ran que  8nivell de reerència9 podem dir que els creditors tenen una elevada $arantia de cobrament. 5-ZDA"5 87s lTinvers de la ratio de solvència9 D S ;ndica la proporci! del passiu representada per deutes. )er exemple, si la 7 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2

-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

-ZDEM )5 ; )AEE;Z Ialor Ialor m6nim: K.>@ Ialor Ialor estàndard: K.@ s considera bo que aprox. la meitat del passiu es cobr obreixi amb N) i l’altra meitat en passiu.

ratio de solvència solvència té un valor de = el dTendeutament ha ha de ser K,@ i indica que la meitat del passiu s!n deutes.  Ei és YK,@, l’empresa està poc endeutada i si és XK,@, massa endeutada.  )ropostes per quan és massa baixa 8empresa poc endeutada9: e ndeutada9: L’empresa L’empresa està està poc endeut endeutada ada i per tant és més se$ura, se$ura, però se$ura se$uramen mentt els ons propis s!n men
S ;ndi ;ndica ca la prop propor orci ci! ! dels dels deut deutes es que que s!n s!n pass passiu iuss a curt curt termi termini ni,, o la EDBZFDZBA proporci! de deutes a cMt en relaci! als deutes totals de l’empresa. -L -ZD V Ei és molt molt alt alt indica més U de deutes deutes a pa$ar a FD i pitjor qualitat del deute. deute. )ot voler voler dir també que l’empres l’empresa a se$ura se$uramen mentt té poc poder poder de )FM-ZDE ne$ociaci! i només li concedeixen préstecs a cMt. )roposta: rene$ociar els deutes 8de cMt a llMt9 sempre que es pu$ui i no surti massa car. car. Ialor Ialor V Ei és molt molt baix indica més U de deutes a pa$ar a LL.D. LL.D. Fom més baixa estàndard: K.@ si$u si$ui, i, de més més qual qualit itat at serà serà lTen lTende deut utam amen entt i més més mar$ mar$e e oper operat atiu iu i de A ve$ades les capacitat de pa$ament tindrà lTempresa. )roposta: rene$ociar els deutes empreses 8de llMt a cMt9, sempre i quan amb això s’aconse$ueixi pa$ar men
8i si ho multip multipli liqu quem em per per KK KK

E!n els diners que obté l’empresa en relaci! al seu actiu. )er cada KK  invertits en l’actiu, l’empresa l’empresa obté re de bene&ci. r / Bendibilitat &nancera &nancera / 80A;M)59 8x KK per obtenir%ho en U9. E!n E!n els els dine diners rs que que obten obtenen en els els acci accion onis istes tes en rela relaci ci! ! al que que han han posa posatt a l’empresa 8en relaci! al patrimoni net9. )er cada KK  que han posat els accionistes, n’obtenen r. rv / Bendibilitat de les vendes / 0A;;MI5-E 8x KK per tenir%ho en U9. E!n els diners que obté l’empresa en relaci! al que ven. L’empresa L’empresa obté rv  per cada KK  que ven. 5aturalment, com més altes si$uin les rendibilitats, millor. Fom més risc, més rendibilitat es vol. La rendibilitat econòmica de l’empresa és el rendiment de l’actiu. s relacionen 8 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2

-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

els bene&cis abans d’interessos i impostos 80A;;9 amb l’actiu 8inversions totals de l’empresa9. 7s el rendiment de cada unitat monetària invertida en l’empresa. Ei aquesta taxa es a més $ran, si$ni&ca que l’empresa obté més rendiments de les seves inversions. La rendibilitat de l’empresa se sol expressar en U i s’interpreta de la manera se$Gent: de cada KK  invertides, s’han obtin$ut \re]  de rendiment. La rendibilitat &nancera és la relaci! entre els bene&cis abans d’impostos i els recursos propis 8capital i reserves9 de l’empresa. Dambé s’anomena rendibilitat del capital, ja que mostra el bene&ci $enerat per l’empresa en relaci! al capital aportat pels socis. La rendibilitat &nancera també es pot interpretar com el rendiment dels ons propis. Dambé se sol expressar en U i llavors podem dir que, de cada KK  invertits pels socis, s’obtenen \r] bene&cis bruts 8sense restar els impostos9 pels accionistes. La rendibilitat de les vendes és el que l’empresa obté de bene&ci en relaci! a les seves vendes. Fom que també s’expressa en percentat$e, podem dir que, de cada KK  venuts, l’empresa obté  rv  bene&cis. L’eecte ’eect e palanquejament palanque jament 8Ampliaci! 8Ampliac i!99 r / 0ADM5) 0ADM5) O IendesMI IendesMIendes endes x ActiuMActiu 4 r / 0ADMI 0ADMIendes endes x IendesMActiu IendesMActiu x ActiuM5) 4 0ADMIendes és el mar$e de vendes, és a dir, el percentat$e de bene&cis sobre cada u.m. de vendes. IendesMActiu IendesMActiu és la rotaci! de l’actiu sobre les vendes, o si$ui, el n*mero de ve$ades que es renova l’actiu. ActiuMN) és el palanquejament o eecte palanquejament, que es de&neix com la relaci! entre les inversions 8actiu9 i els ons propis de l’empresa. r / "ar$e x Botaci! Bot aci! x )alanquejament. Fom es pot Fom pot veur veure, e, l’em l’empr pres esa a pot pot au$m au$men enta tarr la rend rendib ibil ilit itat at &nan &nance cera ra de l’emp ’empre resa sa actu actuan antt sobre obre aqu aquests ests tres tres com compon ponents ents : mar$ mar$e, e, rota rotaci ci! ! i palanquejament. ecte palanquejament i endeutament Zn au$m au$men entt de l’en l’ende deut utam amen entt supo suposa sa tenir tenir un pala palanq nque ueja jame ment nt o eect eecte e pala palanq nque ueja jame ment nt més més $ran $ran i, per per tant tant,, pot pot teni tenirr un eec eecte te posi positi tiu u sobr sobre e la rendibilitat &nancera de l’empresa. )erò això només és veritat si el cost del &nan#amen &nan#amentt aliè 8interessos 8interessos i comission comissionss de deutes9 deutes9 és inerior inerior a la rendibilitat rendibilitat econòmica de l’empresa. )er tant, l’eecte palanquejament serà positiu quan el cost del &nan#ament aliè 8-espeses &nanceresM)assiu total9 si$ui inerior a la rendibilitat econòmica de l’empresa. n cas contrari, serà ne$atiu. Això a que si la rendibilitat dels actius de l’empresa és superior al cost relatiu de l’endeutament, el palanquejament aportarà un au$ment de la rendibilitat &nancera. -e tota manera, cal tenir en compte que, encara que l’eecte palanquejament 9 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2

-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

si$u si$uii posi positi tiu u 8en 8en el sent sentit it que que a au$m au$men enta tarr la rend rendib ibil ilit itat at &nan &nance cera ra de l’empresa9, un au$ment de l’endeutament pot implicar un risc molt important per l’empresa, sobretot a l’hora de poder er ront a tots els pa$aments en cas de no obtenir els resultats esperats. BLOC 2: 5esti "nancera

structura econòmica i &nancera de l’empresa i classi&caci! de les principals onts de &nan#ament l departament &nancer s’encarre$a d’aconse$uir i administrar els recursos 8diners9 de l’empresa. Juan comprem al$una cosa necessitem diners, que podem treure de la nostra butxaca, d’un compte corrent que tin$uem, podem demanar un préstec, etc. Denim, per tant, dierents maneres d’aconse$uir aquests diners que necessitem o, el que és el mateix, tenim dierents maneres de &nan#ar la nostra compra. Les empreses necessiten diners per dur a terme la seva activitat. Les maneres que té d’aconse$uir aquests diners en diem onts de &nan#ament. n el balan# de situaci!, l’actiu d’una empresa representa les inversions i el passiu representa les onts de &nan#ament. Nonts de &nan#ament propi: capital, reserves i amortit+acions E’entén per ont de &nan#ament els recursos l6quids o mitjans de pa$ament a disposici! de l’empresa per er ront a les seves necessitats dineràries. Dal com s’ha dit abans, les dierents onts de &nan#ament que té l’empresa s!n al passiu del balan# de situaci!. Nonts de &nan#ament aliè: aliè: préstecs, emprèstits, l6sin$, pòlissa de crèdit, crèdit comercial o de prove'dors, descompte d’eectes, acturat$e i rentin$ FLAEE;N;FAF;P - LE N35DE - N;5A5fA"5D EH35E LA )B3);DAD )B3);DAD -LE BFZBE3E: -

N;5A5f N;5A5fA" A"5D 5D )B3);: )B3);: Becurs Becursos os que pertan
-

N;5A5f N;5A5fA" A"5D 5D AL;^: AL;^: Becurs Becursos os que s’obten s’obtenen en de tercere terceress persone personess 8exi$i 8exi$ible ble9. 9. 5*n els +réstecs +réstecs,, em+rst em+rstits, its, l7sing l7sing o arrendam arrendament ent nancer nancer,, +8lis +8lisse ses s de crdit crdit,, crdi crdits ts come comerci rcials als o de +ro'e9 +ro'e9do dors, rs, desco descom+t m+tes es d’eectes, acturatge i renting.

EH35E LA )B3F-^5F;A -LE BFZBE3E: -

-

N;5A5fA"5D ;5DB5 3 AZD3N;5A5fA"5D: Nons que han estat $enerats per la mateixa activitat de l’empresa. 5’hi ha de dos tipus: l’auto&nan l’auto&nan#amen #amentt d’enriquime d’enriquiment nt 8 les reser'es l’auto&na &nan#a n#amen mentt de reser'es9 i l’auto manteniment 8les amortit6acions i les +ro'isions 9. N;5A5fA"5D ODB5: Nons que s’obtenen des de ora de l’empresa, tant si s!n exi$ibles com si no ho s!n. 5*n el ca+ital i totes les ormes d’endeutament.

EH35E LA -ZBA-A -LE BFZBE3E: 10 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2

-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

-

BFZBE3E )B"A55DE, )AEE;Z )AEE;Z 53 F3BB5D 3 A LLABH DB";5;: Nons que no s’han de tornar o que s’han de tornar a més d’un an<. an<.

-

)AEE;Z F3BB5D 3 A FZBD DB";5;: Nons que s’han de tornar com a màxim al cap d’un an<.

N;5A5fA"5D )B3);: 9 FA);DAL: FA);DAL: Aportacions Aportacions dels socis socis 8propietaris 8propietaris99 de l’empresa. l’empresa. =9 BEBIE: BEBIE: 0ene&cis 0ene&cis no distri distribu'ts. bu'ts. >9 A"3BD;DgAF A"3BD;DgAF;35E: ;35E: stimaci! stimaci! del valor valor que va perdent perdent l’immobilit+ l’immobilit+at. at. N;5A5fA"5D AL;^: 9 )B7E )B7ED DFE FE:: Becu Becurs rsos os que que s’ha s’han n de torn tornar ar i remun remuner erar ar a uns uns termi termini niss pactats. =9 ")BÊD;DE ")BÊD;DE:: missi! missi! de t6tols de deute 8obli$ac 8obli$acions, ions, bons, bons, pa$arés, pa$arés, etc.9 etc.9 que s’amortit+en i remuneren a uns terminis te rminis pactats. >9 LQE;5H LQE;5H 3 ABB5-A"5D ABB5-A"5D N;5A5FB: N;5A5FB: Llo$uer Llo$uer d’immobil d’immobilit+at it+at amb opci! opci! de compra. ?9 )L;E )L;EEA EA - FB^-;D FB^-;D:: Fontracte Fontracte on es no corrent correnta a un l6mit l6mit de recurs recursos os que l’empr l’empresa esa pot dispos disposar ar.. L’empres ’empresa a pa$arà pa$arà intere interesso ssoss 8del 8del que ha disposat9 i comissions. @9 FB^-;D FB^-;D F3"BF;AL F3"BF;AL 3 - )B3I-3B )B3I-3BE: E: Ninan#ament Ninan#ament automàti automàticc quan es deixen a deure les compres que es an als prove'dors. Ei el prove'dor no a cap descompte per pa$ar al comptat, aquest &nan#ament és $ratu't. 9 -EF -EF30 30B BD D 5 F3") F3")D D:: Becu Becurs rsos os disp dispos osat atss per per sobr sobre e del del sald saldo o disponible 8cone$ut com a \n*meros vermells]9. Eurt car6ssim. C9 -EF -EF3") 3")D D -’N -’NF FD DE: E: Juan Juan els els banc bancss ens ens pa$u pa$uen en l’im l’impo port rt de les les lletres de canvi abans del seu venciment 8cobrant interessos i comissions9. 9 NAFDZBA AFDZBADH DH 8\actor 8\actorin$ in$]9: ]9: Iend Ienda a de tots els drets de crèdit crèdit sobre els clie client ntss 8ac 8actu ture res, s, llet lletre res, s, etc. etc.99 a una una empr empres esa a 8\a 8\act ctor or]9 ]9 a canv canvii d’interessos i comissions. 9 B5D;5H: B5D;5H: Llo$uer Llo$uer d’immobi d’immobilit+at lit+at sense sense opci! opci! de compra. compra. Fàlcul $enèric del cost del &nan#ament l cost del &nan#ament 8DA o k9 es calcula i$ual que la DB;. s planteja exactament i$ual que una inversi!, amb els uxos nets de caixa de cada an<. N5Fn / ux net de caixa de l’an< \n] / cobraments de l’an< \n] 2 pa$aments de l’an< \n].

11 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2

-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

-esp -espré réss es a el valo valorr actu actual al de tots tots els els N5Fn N5Fn i s’i$ s’i$ua uala la a +ero +ero.. La taxa taxa d’actualit+aci! 8que en el cas d’una inversi! li diem DB; o D;B9 li direm DA 8Daxa Anual ectiva9.

Foncepte i tipolo$ies d’inversi! n'ersi*: Aplicaci! de recursos per au$mentar l’actiu 8no corrent o corrent9. n'ersi*: Fompra no consumida o producci! no venuda. n'ersi*: Acte mitjan#ant el qual es renuncia a la satisacci! immediata i certa

d’uns recursos amb l’esperan#a de sortir%hi $uan
n'ersions de re+osici* re+osici* o reno'aci*: Juan canviem un actiu vell per un de

nou. •

n'ersions e;+ansi'es: )er au$m au$men enta tarr

la capa capaci cita tatt prod produc ucti tiva va de

l’empresa. •

•

•

)er incr increm emen enta tarr la competitivitat de l’empresa amb nova tecnolo$ia o nous productes. )er asse$u asse$urar rar els excede excedents nts de liquid liquidita itatt de n'ersions de seguretat: )er l’empresa. )er exemple, comprar deute p*blic. n'ersions de rendiilitat: rendiilitat: )er rendibilit+ar els excedents de liquiditat de l’empresa. )er exemple, comprant accions tecnolò$iques a la borsa. n'ersions estratgi-ues estratgi-ues

o

de

modernit6aci*: modernit6aci*:

=9 Ee$ons Ee$ons el el tipus tipus de bé bé adquir adquirit: it: •

n'ersions reals: Juan adquirim immobilit+at material o immaterial, o

•

al$un element de l’actiu corrent 8matèries primeres, mercaderies, etc.9. Juan adqu adquir irim im acti actius us &nan &nance cers rs a curt curt o llar llar$ $ n'ersions nanceres: Juan termini 8accions, participacions, obli$acions, bons, lletres del tresor, tresor, etc.9.

>9 Ee$ons Ee$ons la perman permanènc ència ia:: •

n'ersions a llarg termini, no correntes o en estructura: Juan adquirim

immobilit+at. •

n'ersions a curt termini, d’e;+lotaci* d’e;+lotaci* o en corrent: Juan au$mentem

l’actiu corrent. ?9 Ee$ons Ee$ons els uxos de cobramen cobraments ts i pa$aments: pa$aments: • • • •

n'ersions am n'ersions am n'ersions am n'ersions am

un +agament +agament i un corament. corament. un +agament +agament i di'ersos di'ersos coraments. coraments. di'ersos di'ersos +agaments +agaments i un corament. corament. di'ersos di'ersos +agaments +agaments i di'ersos di'ersos coraments. coraments.

"ètodes de selecci! d’inversions estàtics. Fàlcul i interpretaci! del per6ode de recuperaci! 8pa
-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

ls mètodes d’anàlisi d’inversions s!n maneres de saber si surt a compte o no surt a compte er una determinada inversi!. ls mètodes de selecci! d’inversions s!n maneres de saber quina inversi!, de les que tenim disponibles, és millor que les altres. (i ha dos tipus de mètodes d’anàlisi i selecci! d’inversions: els mètodes estàtics, que no tenen tenen en compte compte el pas del temps, temps, i els mètodes mètodes dinàmic dinàmics, s, on s6 que tenen en compte el pas del temps. ls mètodes estàtics més utilit+ats s!n el mètode del ux total de caixa i el del pa< bac i els més utilit+ats dintre dels mètodes dinàmics hi ha el IA5 8o Ialor Fapital9 i la D;B o DB; 8Daxa ;nterna de Bendibilitat9. l raonament estàtic es basa en el et que el valor del diner és constant al llar$ del temps. s treballa com si els diners que es cobren en dierents moments tin$uessin el mateix valor. l raonament dinàmic, en canvi, té en compte el dierent valor del diner se$ons el moment en què es produeix el ux de caixa 8ja si$ui positiu o ne$atiu9. "^D3-E - ELFF;P EDRD;FE EDRD;FE l més cone$ut és el criteri o mètode del per6ode de recuperaci! o \pa<%bac] 8D9. Aquest Aquest per6ode o termini és el n*mero n*mero d’an
-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

"ètodes de selecci! d’inversions dinàmics ls mètodes dinàmics tenen en compte el moment concret en què es produeix l’entrada l’entrada o sortida sortida de diners. diners. )er tant, tenen en compte la pèrdua de valor dels diners al llar$ del temps i, per tant, valoren més els diners com més a prop es troben del moment actual. ls dos més cone$uts s!n el IA5 8Ialor Actual 5et9, cone$ut també com a Ialor Fapital 8IF9, i la D;B o DB; 8Daxa ;nterna de Bendibilitat o Daxa de Bendibilitat ;nterna9. Fàlcul i interpretaci! del IA5 8Ialor Actual 5et9 i interpretaci! de la D;B 8Daxa ;nterna de Bendibilitat9 IA5 IA5 / %-K 1 N5F M81i9 1 N5F=M81i9= 1 ... 1 8N5Fn 1 IB9M8i1i9 n IB és el Ialor Besidual de la inversi!, si existeix. 7s el que es pot recuperar de la inversi! una ve$ada s’acaba. l IA5 8Ialor Actual 5et9 és la suma de tots els uxos nets de caixa 8inclòs el des desembo emboss ssam amen entt inici nicial al99 pas passats sats al momen omentt actua ctuall amb amb una una taxa taxa de capitalit+aci! determinada. l IA5 consisteix a actualit+ar tots els uxos nets de caixa al moment actual 8moment K9 i obtenir el valor capital en aquest moment. Les quantitats s’hauran de suma sumarr o rest restar ar se$o se$ons ns repr repres esen enti tin n entr entrad ades es o sort sortid ides es mone monetà tàri ries es provocades per la inversi!. Ei el IA5 surt ne$atiu vol dir que la suma total de les sortides que provoca el proj projec ecte te d’in d’inve vers rsi! i! és super superio iorr a la suma suma de les les entr entrad ades es,, valo valora rade dess en el moment actual. n aquest cas, no convé er la inversi!. Ei el resultat resultat del IA5 és positiu vol dir dir que la suma actualit+ actualit+ada ada de totes les entrades de quantitats monetàries que provoca la inversi! és superior a la suma actualit+ada de les sortides i que, per tant, la inversi! es pot er. er. l criteri per seleccionar una inversi! se$ons el IA5 és el d’escollir, d’entre les que tenen un valor positiu, aquella que el tin$ui més alt. Ei el IA5 d!na el resultat de K la inversi! és indierent. ntre dierents inversions, escollirem aquella que tin$ui el IA5 més alt. DAOA ;5DB5A - B5-;0;L;DAD 8D;B o DB;9 La D;B és la taxa d’actualit+aci! o descompte, anomenada \r], que a que el valor del IA5 IA5 si$ui +ero. l valor de la D;B proporciona una mesura de la rendibilitat de la inversi!. )er seleccionar una inversi! s’ha de comparar aquesta taxa de rendibilitat amb el tipus d’actualit+aci! o descompte del mercat 8i9. Ei r X i convé er la la inversi! inversi!,, ja que s’obté s’obté una una rendibi rendibilitat litat superior superior a la del del mercat. l IA5 donarà un valor positiu i l’empresa obtindrà uns $uan

-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

Ei r / i la inversi! és indierent i l’empresa no es arà ni més rica ni més pobra, es mantindrà i$ual, ja que els rendiments obtin$uts permeten amortit+ar la inversi!. Ei r Y i la inver inversi! si! no no es arà, arà, ja que que el valor valor del IA5 IA5 donarà donarà un un result resultat at ne$atiu i l’empresa obtindrà pèrdues amb aquesta inversi!. -’entre els projectes d’inversi! per als quals el valor de \r] és més alt que \i], es triarà aquell que tin$ui un valor de \r] superior. superior. K / %-K 1 N5F M81r9 1 N5F=M81r9= 1 ... 1 N5FnM8i1r9 n r / D;B / DB; Dal com es pot observar a la !rmula, l’obtenci! de la D;B no és un càlcul trivial quan es produeixen més de dos uxos de caixa. Juan hi ha un o dos uxos de caixa el càlcul es a de orma directa resolent l’equaci! de primer o se$on $rau a què s’arriba. Ei hi ha més de dos uxos de caixa s’arriba a una equaci! de $rau superi superior or a dos que es pot resold resoldre re mitjan mitjan#an #antt pro$ra pro$rames mes d’ordi d’ordinad nador or,, amb taules &nanceres o per temptei$, també anomenat procediment de prova i error, per la qual pot servir d’ajut la $rà&ca del IA5 per als dierents valors de \r]. LE ;5IBE;35E ; L B;EF Fap dels criteris que hem vist té en compte el risc expl6citament, però és evident que que té la seva seva impo import rtàn ànci cia a a l’ho l’hora ra de sele selecc ccio iona narr inve invers rsio ions ns.. ls ls crit criter eris is dinàmi dinàmics cs poden poden tenir% tenir%lo lo en compte compte simple simplemen mentt ae$in ae$int%hi t%hi un tipus tipus d’inte d’interès rès extra 8la \prima pel risc]9 que se sumarà a la taxa de capitalit+aci!. l risc és la probabilitat de perdre diners. Les inversions més arriscades han de tenir més rendibilitat per compensar aquest risc. ntre dues inversions amb la mateixa rendibilitat, escollirem la que tin$ui men
La dire direcc cci! i! estr estratè atè$i $ica ca:: conc concep epte te i proc procés és de diss dissen en<< i pres presa a de decis decisio ions ns estratè$iques Zna estratè$ica és un \pla $eneral d’acci! per aconse$uir uns objectius]. La direcci! estratè$ica és el procés de $esti! d’una estratè$ia empresarial. )er tant, també es pot de&nir com el conjunt de decisions que pren la direcci! d’una empresa per aconse$uir els objectius de la pròpia empresa, tenint en compte la situaci! en què es troba i les dierents alternatives que té al seu abast. l procés que se$ueix la direcci! estratè$ica és el se$Gent: 15 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2

-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

.% Anàlisi de la situaci! inicial. s pot er, er, per exemple, amb una anàlisi -AN3. =.% =.% -e&n -e&nic ici! i! d’ob d’obje ject ctiu iuss 8que 8que han han de ser ser clar clars, s, mesu mesura rabl bles es,, amb amb termi termini ni,, realistes, motivadors i cone$uts per als implicats9. >.% laboraci! de dierents estratè$ies alternatives que portin l’empresa de la situaci! inicial a l’assoliment dels objectius. ?.% Anàlisi i elecci! d’una estratè$ia @.% -etallar plans d’acci! 8a curt, mi$ i llar$ termini9 .% xecuci! de l’estratè$ia escollida 8portar%la a terme se$uint la plani&caci! prevista9 C.% C.% Fo Font ntro rola larr l’ex l’exec ecuc uci! i! i $est $estio iona narr les les desv desvia iaci cion onss que que es prod produe ueix ixin in 8dierències entre la realitat i la previsi!9. pre visi!9. Les decisions estratè$iques s!n aquelles que ormen part d’una plani&caci! a llar$ termini, a dierència de les tàctiques, que aecten al mi$ termini, o les oper operat ativ ives es,, que que s!n s!n del del curt curt termi termini ni 8del 8del dia dia a dia9 dia9.. Lò$i Lò$ica came ment nt,, totes totes les les decisions han de ser coherents amb el pla estratè$ic 8a llar$ termini9. E!n E!n deci decisi sion onss estr estratè atè$i $iqu ques es,, per exem exempl ple, e, les les deci decisi sion onss de loca locali lit+ t+ac aci! i!,, dimensi!, orma jur6dica i estratè$ia competitiva bàsica 8estratè$ia de preus redu'tsMdierenciaci!Mbaixos costosMdierenciaci! se$mentada9. com+etiti'es s!n aquelles que pretenen aconse$uir o consolidar Les estratgies com+etiti'es a'antatges com+etitius com+etitius 8quelc 8quelcom om millor millor que els competi competidor dors9. s9. Les empres empreses es poden optar per vendre a preus ineriors als competidors 8 estratgia de +reus redu9ts9, poden poden optar optar per una una estratgia de dierenciaci* 8oerir un producte estratgia ia >7rida >7rida 8com dier dieren entt del dels dels comp compet etid idor ors9 s9,, estratg 8combi bina naci ci! ! de les les dues dues estratè$ies anteriors9, costos ineriors a la competència 8 estratgia de ai;os costos de +roducci* 9, o bé oerir productes amb un valor ae$it superior i, per tant, també a un preu superior 8 estratgia de dierenciaci* segmentada 9.

Foncep Fonc epte te de cade cadena na de valo valorr, avan avanta tat$ t$e e comp compet etit itiu iu i dese desenv nvol olup upam amen entt empresarial La cade cadena na de valo valorr és el conj conjun untt d’ac d’acti tivi vita tats ts que que a una una empr empres esa a i que que contribueixen a $enerar valor per al client &nal. (i ha dos tipus d’activitats: les activitats primàries, que s’encarre$uen de la creaci! 6sica del producte, la seva venda i el servei post%venda4 i les activitats secundàries, transversals o auxiliars, que que s’en s’enca carr rre$ e$ue uen n de reco recoll+ar +ar les les acti activi vita tats ts pri primàri màries es 8pl 8plani ani&c &ca aci!, ci!, comptabilitat i &nances, $esti! dels recursos humans, recerca, etc9. "ichael )orter va crear el model teòric de \la cadena de valor] als anmaring], o si$ui, imitar coses d’altres empreses que veuen que uncionen. La cadena de valor ajuda a determinar les activitats que permeten $enerar al$u al$un n a'antatge com+etitiu com+etitiu , o si$ui, al$un punt ort de l’empresa 8allò que l’empresa té millor que els seus competidors. )erquè un punt ort es consideri un avantat$e competitiu de l’empresa, cal que la superioritat d’al$un aspecte respecte la competència es pu$ui mantenir una mica en el temps. l desenvolupament empresarial és el creixement de les empreses, que només és possible quan aquestes disposen d’al$un avantat$es competitiu que li permet mantenir%se al mercat o &ns i tot $uan
-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

Nactors que condicionen les decisions de localit+aci! i dimensi! de l’activitat econòmica de l’empresa La localit+aci! de l’empresa és la seva ubicaci!, el lloc 6sic de l’empresa o ne$oci. ls actors que condicionen aquesta decisi! s!n la proximitat de la demand demandaMp aMprove rove'do 'dorsMm rsMmatèr atèries ies primere primeres, s, inras inrastru tructu ctures res,, mercat mercat de trebal treball, l, le$islaci! 8normes i impostos9 i costos 8del sòl, del &nan#ament, de la mà d’obra, de les matèries primes, etc.9. L’empr L’empresa esa tindrà tindrà més en compte compte uns actors o altres se$ons el tipus d’empresa. La dimensi! de l’empresa és la seva capacitat productiva, o si$ui, la quantitat màxima que pot produir l’empresa en un per6ode determinat. ls actors de la dimensi! s!n bàsicament la previsi! de vendes i els costos de l’empresa, que a la seva ve$ada depenen de la decisi! de localit+aci!. stratè$ies de creixement intern i extern de l’empresa l creixement de l’empresa si$ni&ca l’au$ment de la dimensi! de l’empresa i, per tant, de la seva capacitat productiva. Això ho pot er au$mentant la seva producci! actual o bé produint nous productes. ; les vendes poden ser al mateix mercat actual, o bé obrint%se a nous mercats. Les empreses tenen dues maneres de créixer: internament i externament. l creixement intern és aquell en què l’empresa au$menta la seva dimensi! a partir d’au$mentar el seu propi patrimoni, ja si$ui reinvertint bene&cis, aportant nou capital, o bé demanant préstecs. l creixement extern és aquell en què l’empresa au$menta la seva dimensi! mitj mitjan an#a #ant nt altr altres es empr empres eses es,, ja si$u si$uii comp compra rant nt%l %les es 8abs 8absor orci ci! ! d’em d’empr pres eses es9, 9, usionant%se 8unint%se amb altres empreses ormant%ne una de nova9, controlant% les 8trust, càrtel o holdin$9 o bé amb dierents tipus d’acords 8joint ventures9. l trust o concentraci! vertical és un conjunt d’empreses que ormen part de dierents ases del procés de producci! i que intenten reduir costos i dominar el mercat. l càrtel o concentraci! horit+ontal és un $rup d’empreses del mateix procés productiu que junts dominen el mercat i acorden preus o quantitats de venda. ; els holdin$s s!n a$rupacions d’empreses on una empresa matriu controla altres empreses de dierents sectors a partir de la compra de bona part de les seves accions. l procés d’internacionalit+aci! de l’empresa 7s el procés en el qual les empreses an operacions operacions en mercats mercats internacio internacionals nals,, ja si$ui comprant, venent o bé cooperant amb empreses d’altres pa'sos. -arrerament les nostres empreses han et un $ran esor# d’internacionalit+aci!, sobr sobreto etott a parti partirr de l’in l’incr crem emen entt de les les expo exporta rtaci cion ons. s. Fo Fom m que que la dema demand nda a interna s’ha redu't, les empreses procuren incrementar les vendes a l’exterior i l’administraci! p*blica oereix ajudes a l’exportaci! perquè això enriqueix el pa6s. La internacionalit+aci! no és àcil perquè hi ha unes quantes barreres que cal superar: cal conèixer la le$islaci! del pa6s en qGesti!, conèixer el seu mercat, les seves barreres a les importacions 8reals o tàcites9, els seus $ustos, dierències culturals, etc. n èpoques de crisi la $ent es volca en el mercat intern, aix6 que per exportar cal tenir clars avantat$es competitius en els llocs on es pretén vendre. 17 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2

-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

);"s i multinacionals. ectes de la $lobalit+aci! Les microempreses s!n les empreses que tenen men
;dea de ne$oci, promotors i requisits previs )er crear una empresa cal tenir ben de&nida la idea de ne$oci, que pot ser un bé o servei concret 8nou o bé amb al$un avantat$e competitiu important9 o una nova manera de er quelcom 8cooperatives, co$esti! de treballadors, etc9. Les idees de ne$oci acostumen a aparèixer espontàniament, però després s’han d’anar concretant. )oden venir de l’experiència diària 8quan es detecten coses que poden millorar9 millorar9 o de necessitats necessitats 8pròpies 8pròpies o d’altres d’altres persones9 que no estan ben cobertes. ls promotors s!n els que creen l’empresa, o si$ui, els emprenedors. ls ls requ requis isit itss prev previs is per per crea crearr una una empr empres esa a s!n s!n teni tenirr al$* al$* amb amb capa capaci citat tat emprenedora i empresarial, tenir una idea de ne$oci, i comptar amb al$un recurs 8personal o material9. L’esperit ’esperi t emprenedor. empr enedor. )er&l d’un emprenedor empre nedor 18 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2

-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

)er tenir èxit com a empresari és molt aconsellable tenir esperit emprenedor, o si$ui, si$ui, inicia iniciativ tiva, a, capaci capacitat tat de treball treball,, persev perseverà erànci ncia, a, autoco autocontr ntrol, ol, etc. )erò aquestes competències o qualitats també es poden aprendre. 5o hi ha un per&l *nic d’emprenedor. Actualment hi ha emprenedors de tot tipus, des de persones analabetes &ns a doctors. Bics i pobres. Eociables i reservats. Altru'stes i e$o'stes. l per&l d’un emprenedorMa exit!sMa s6 que té al$unes caracter6stiques comunes: cal que apren$ui a relacionar%se bé i er xarxa 8o tenir bons collaboradors que ho acin9 acin9,, persev perseverà erànci ncia, a, capaci capacitat tat d’apre d’aprenen nentat$ tat$e e i d’adap d’adaptac taci!, i!, presa presa de decisions ràpides, i capacitat controlada per assumir riscos. Freaci! d’una empresa. )assos i contin$uts del pla d’empresa )er crear una empresa normalment se se$ueixen aquests passos: .% studi de la idea de ne$oci =.% studi i anàlisi de la viabilitat de l’empresa 8en tots els aspectes9 >.% laboraci! del pla d’empresa ?.% -ecisi! de crear 8o no9 l’empresa @.% Dràmits per constituir l’empresa .% ;nici de l’activitat empresarial ls tràmits per crear una empresa s!n els se$Gents: .% -emanar un nom per l’empresa al Be$istre "ercantil i obtenir la certi&caci! de \nom no coincident]. =.% -ipositar el capital a una entitat bancària 8obrint un compte corrent a nom de l’empresa9. >.% scriptura p*blica de constituci! 8es redacten els estatuts, o s’a$aen els estàndards se$ons cada orma jur6dica, i els &rmen tots els socis de l’empresa i el notari9. ?.% Eollicitud Eollicitud de Fodi d’;denti&caci! d’;denti&caci! Niscal 8F;N9 a (isenda (isenda )*blica )*blica 8per poder pa$ar i cobrar impostos9. @.% @.% )a$am a$amen entt de l’;m l’;mpos postt de Dr Dran ansm smis issi sion onss )atri atrimo moni nial alss i Acte Actess ùr6 ùr6di dics cs -ocumentats 8;D)A`-9. .% ;nscripci! al Be$istre "ercantil. C.% s d!na d’alta l’empresa, el local i els treballadors a l’ajuntament i a la se$uretat social. .% Fomen#ament de l’activitat. l pla d’empresa és un document en el qual es de&neix la idea de ne$oci que es vol emprendre de manera clara i sintètica i ha de ser la principal eina de treball per als promotors en el desenvolupament de la seva idea. Dots els aspectes que incideixen en la viabilitat de l’empresa s’han de concretar mitjan#ant l’elaboraci! d’un pla d’empresa. Zn pla d’empresa ha de contenir els apartats se$Gents: -

-

Fom serà la nostra empresa_ Foncreci! de la idea, identi&caci! dels promotors 8persones que creen l’empresa9, localit+aci! de l’empresa i orma jur6dica de l’empresa. Juè produirem_ Faracter6stiques del producte oert i el procés productiu. Fom vendrem el nostre producte_ Anàlisi del mercat 8anàlisi -AN3 i pla de màrquetin$9. Juins recursos necessitarem_ )ersonal, inversi! i &nan#ament i previsi! econòmica i &nancera. 19


-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

-

Juins passos hem de er per pe r crer l’empresa_ Dràmits de constituci!.

La idea empresarial pot sor$ir per haver detectat una necessitat no coberta en al$u al$un n se$m se$men entt de merc mercat at,, per per al$u al$una na inno innova vaci ci! ! tècn tècnic ica, a, per per intu intuir ir una una necessitat nova... o es pot er una empresa sense cap idea nova, simplement comprant una empresa existent o creant una ranqu6cia. Dambé ambé podem podem dir dir que que la idea idea pot pot sor$ sor$ir ir pel pel cone coneix ixem emen entt sobr sobre e un ne$o ne$oci ci concret, per coneixements tècnics especialit+ats o per haver detectat al$una oportunitat de ne$oci existent. Iiabilitat le$al: elecci! de la orma jur6dica. )rincipals ormes jur6diques de l’em l’empr pres esa a 8emp 8empre resa sa indi indivi vidu dual al,, soci societ etat at limi limitad tada, a, soci societ etat at anòn anònim ima a i les les cooperatives9 se$ons costos i responsabilitat La viabilitat le$al a reerència bàsicament a si l’activitat de l’empresa es pot dur a terme tal com preveuen els seus promotors, sense violar cap normativa. ls aspectes a considerar a l’hora de triar la orma jur6dica s!n els se$Gents: .% Besponsabilitat davant de tercers. La responsabilitat pot ser limitada 8com a màxim màxim s’arri s’arrisca sca el capita capitall aporta aportat9 t9 o illim illimita itada da 8s’ar 8s’arris risca ca tot el patrim patrimoni oni personal dels socis, present o utur9. =.% Fapital necessari per constituir l’empresa. >.% 5ombre de socis m6nim per constituir l’empresa. ?.% Dipus de rè$im &scal 8;mpost de Eocietats o ;B)N9. Iiabilitat comercial del projecte empresarial. L’estudi de mercat. Anàlisi -AN3. )la de "aretin$. stratè$ies per a cada variable del maretin$ mix EDZ-; - "BFAD )el que a a l’estudi de mercat, cal veure en primer lloc l’estructura de mercat que que pert pertan an<< a la nost nostra ra empr empres esa: a: comp compet etèn ènci cia a per perec ecta ta,, comp compet etèn ènci cia a monopolista, monopoli o oli$opoli. -esprés caldrà er un estudi de mercat més detallat per obtenir inormaci! rellevant sobre el consumidor, el $rau de competència i les caracter6stiques de l’entorn de l’empresa. Zn bon estudi de mercat ha de contemplar els aspectes se$Gents: •

•

•

•

• •

-e&n -e&nic ici! i! d’ob d’obje ject ctiu ius: s: un estu estudi di de merc mercat at és cost cost!s !s,, aix6 aix6 que que s’ha s’han n d’examinar les qGestions prioritàries. -issen< del pla d’investi$aci!: hi ha dierents alternatives amb dierent terminiMcostM&abilitat. Nonts d’inormaci!: les dades es poden obtenir de dierents onts. s pot accedir a estudis ja realit+ats i publicats 8onts secundàries9 o elaborar%les la pròpia empresa 8onts primàries9. 3btenci! de les dades: Faldrà de&nir el sistema ema 8entrev revistes teleòniquesMper correuMpersonals...9. Anàlisi i interpretaci! de les dades per obtenir conclusions. )resentaci! de les dades.

L’estudi de mercat el poden er els mateixos promotors del projecte d’empresa o es pot encarre$ar a una empresa especialit+ada.


-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

L’estudi de mercat permet identi&car diversos elements, però els més destacats s!n la tipolo$ia dels consumidors als quals s’adre#a l’empresa, la competència existent i l’entorn de l’empresa 8anàlisi -AN39. Fada ve$ada és més important conèixer bé les necessitats dels consumidors per adapta adaptarr l’empr l’empresa esa a aquest aquestes es necess necessita itats. ts. La majori majoria a de ve$ade ve$adess l’empr l’empresa esa haurà de se$mentar el mercat i triar%ne un com a objectiu 8cone$ut com a \tar6et] o \p9blic ob8ecti$]9. Zn se6ment de mercat mercat està constitu't constitu't pel conjunt de clients que demanden un producte amb unes caracter6stiques similars. La de&nici! d’un se$ment permetrà que l’empresa obtin$ui més bons resultats en la seva estratè$ia de màrquetin$. L’est ’estud udii de la comp compet etèn ènci cia a haur haurà à de perm permet etre re veur veure e quin quines es empr empres eses es cons consti titu tuei eixen xen comp compet etèn ènci cia, a, quin quines es cara caract cter er6s 6sti tiqu ques es tenen tenen elle elles, s, els els seus seus productes, el seu preu, les seves estratè$ies, etc. Ee$mentaci! de mercats ls mercats es poden dividir en se$ments, que s!n conjunts de persones que tenen unes caracter6stiques similars. Fada mercat es pot dividir se$ons diversos criteris de manera que obtin$uem el mercat se$mentat en $rups de persones amb necessitats similars. )er exemple, el mercat dels pantalons es pot dividir en dos $rans se$ments: el dels homes i el de les dones. -intre del se$ment dels homes, podem dividir%lo se$ons l’estil de vida, obtenint aix6 el se$ment dels homes de ne$ocis, el se$ment dels homes \de coll blanc] 8administratius9, el se$ment dels homes \de coll blau] 8obrers9, el se$ment dels esportistes, el se$ment dels tècnics, etc. La se$mentaci! del mercat és molt important perquè permet veure els dierents tipus de clients potencials que pot tenir l’empresa i d’aquesta manera poder triar%ne un per diri$ir tota la seva campan

-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

)er dierenciar%se correctament les empreses han de er una anàlisi de mercat, estudiar les necessitats dels seus clients potencials, especialment les del seu tar$et, i adaptar els productes a ells. ls mapes de posicionament permeten comparar els productes de l’empresa resp respec ecte te els els de la comp compet etèn ènci cia a prene prenent nt com com a base base dues dues cara caract cter er6s 6sti tiqu ques es bàsiques dels productes. )er exemple, en el cas del mercat dels cotxes, dos atributs bàsics podrien ser el consum i el taman< 8i altres: se$uretat, velocitat, imat$e, dissen<, etc.9. Aquest mapa permet veure si hi ha ninxos de mercat 8espais on no hi ha cap empresa que oereixi cap producte9. Aquests ninxos poden ser oportunitats de ne$oci 8cal analit+ar%ho9. LE ;5DBZ"5DE 3 ;5E -L "RBJZD;5H: LE \? )], L "RBJZD;5H ";O 3 L "RBJZD;5H " RBJZD;5H D3DAL D3DAL a ): )B3-ZFD ?roducte: Dot allò que satisà al$una necessitat. stà ormat per un conjunt

d’atributs 8caracter6stiques9, com el dissen<, la qualitat, l’envàs, l’etiqueta, la marca, el lo$otip, i la quantitat.

Dot producte té un cicle de vida 8més o men
< ntroducci* o llanament: l producte acaba de néixer i té poques vendes

perquè encara s’ha de donar a conèixer. conèixer. n aquesta etapa el producte encara no és rendible 8produeix pèrdues9 perquè les vendes s!n baixes i les despeses altes 8s’ha de er conèixer i introduir%lo al mercat9. Les vendes parteixen de +ero i comencen a créixer.

< @rei;ement: Les vendes del producte experimenten un $ran creixement perquè

ja s’ha et cone$ut. l bene&ci ja és positiu i creix amb or#a, ja que les vendes s!n altes i les despeses es mantenen o &ns i tot baixen 8el producte ja es coneix i no calen tantes despeses d’inormaci! i promoci!9. pr omoci!9. < aduresa: Les vendes s!n molt altes i s’estabilit+en 8primer pu$en una mica i

després després comencen a baixar9. baixar9. ls bene&cis també s!n alts, ja que el producte producte és àmpliament cone$ut i es ven bé. La publicitat ja no és inormativa sin! que passa a ser persuasiva 8el producte ja es coneix, però s’ha de dierenciar perquè han apare$ut molts competidors9. < Declinaci* i saturaci*: Les vendes comencen a baixar &ns que el producte

passa a no ser rendible. )ot ser perquè ha sortit al$un producte que el superi tècnicament 8per exemple, els models d’ordinadors nous acaben amb els antics9 o perquè el producte passa de moda 8per exemple, un dissen< determinat de roba9. Hrà&cament, el cicle de vida d’un producte es representa aix6:

=a ): )BZ ?reu: Juantitat de diners que el comprador d’un determinat bé o servei entre$a

al venedor a canvi de la seva adquisici!.


-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

l preu és la variable de màrquetin$ que més ràpidament inuencia sobre les decisions del comprador. comprador. (i ha bàsicament dues estratè$ies de preus: 9 Estratgia de ’empre sa posa preus preu s elevats des de s del principi de +reus m&;ims m&;ims : L’empresa per donar una imat$e de qualitat i exclusivitat al seu producte. =9 Estratgia de +enetraci*: L’empresa ’empresa posa preus baixos per au$mentar au$mentar ràpidament les vendes. A part, totes intenten posar \preus psicolò$ics] 8,@ , K, , etc., que el consumidor percep com \mena ): )B3"3F;P 83 F3"Z5;FAF;P9 ?romoci*: Fo Fonj njun untt de tècn tècniq ique uess de màrq màrque ueti tin$ n$ que que tene tenen n com com a &nal &nalit itat at

comunicar les caracter6stiques del producte, ressaltant els seus atributs per potenciar en els clients el desi$ de consumir%lo i al mateix temps mantenir els clients habituals. )er tant, els seus objectius s!n tres: inormar, persuadir i recordar.

-int -intre re de l’es l’estr trat atè$ è$ia ia de prom promoc oci! i! o comu comuni nica caci ci! ! de l’em l’empr pres esa, a, hi ha bàsicament quatre instruments dierents: .% La +ulicitat: Acci! de transmetre un determinat missat$e utilit+ant un mitjà de comunicaci! de masses 8DI, ràdio, revistes, diaris, pancartes, etc.9 amb la intenci! intenci! d’inuir d’inuir sobre el comportament comportament del consumidor consumidor.. La !rmula !rmula \A;-A] A;-A] 8Atenci!, ;nterès, -esi$ i Acci!9 és imprescindible. =.% ?romoci* de les 'endes 8pròpi 8pròpiame ament nt dita9: dita9: Fonjun Fonjuntt d’acti d’activit vitats ats que a l’empresa amb l’objectiu d’au$mentar les vendes del producte durant un per6ode curt de temps. )er exemple, oertes, obsequis, = x , > x =, més quantitat al mateix preu, sortei$s, concursos, de$ustacions, mostres $ratu'tes, etc. >.% Benda +ersonal + ersonal : Euposa una relaci! directa entre el venedor i el client. ?.% Celacions +li-ues: Fonjunt d’accions encaminades a millorar les relacions o la imat$e de l’empresa. )er exemple, l’esponsorit+aci! d’equips esportius, la cursa de l Forte ;n$lés, la retransmissi! de pell6cules sense interrupcions 85estlé9, etc. ?a ): -;EDB;0ZF;P 8) de \place]9 Distriuci*: Fonjunt de tècniques o instruments encaminats a deixar a disposici!

dels clients el producte de l’empresa en la quanitat, lloc i moment adequats.

La distribuci! pot ser directa o am intermediaris intermediaris. 7s directa quan el producte passa a mans del comprador des de l’empresa l’empresa productora. productora. 7s indirecta indirecta si entre el productor i el client hi intervénen intermediaris, que s!n empreses comercials que es dediquen a la compra%venda de mercaderies. (i ha dos tipus d’intermediari d’intermediaris: s: els maoristes 8que venen només a empreses, com com el "AkB "AkB3 3 o "erc "ercab abar arna na99 i els els minoriste minoristes s o detallis detallistes tes 8que venen als clients &nals9. @anal de distriuci* : 7s el cam6 o circuit que se$ueix un producte des que es 23 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2

-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

produeix &ns que arriba a mans del consumidor &nal. )ot ser llar$ 8quan hi inter intervé véne nen n molt moltss inte interm rmed edia iari ris9 s9 o curt curt 8qua 8quan n n’hi n’hi ha pocs pocs9. 9. Dambé ambé es pot pot classi&car en propi 8quan l’empresa productora és propietària de tot el canal de dist distri ribu buci ci!9 !9 o aliè aliè 8qua 8quan n l’em l’empre presa sa prod produc ucto tora ra ven els els seus seus prod produc uctes tes a intermediaris que no s!n de la seva propietat9. Iiabilitat econòmica: concepte i càlcul del punt mort o llindar de bene&ci 8veure annex C9 l punt mort, llindar de bene&ci o llindar de rendibilitat és el nivell de vendes a partir del qual l’empresa comen#a a tenir bene&cis. )" / Fostos &xos M 8)reu de venda 2 Fost variable unitari9 Fonèixer el punt mort permet saber quantes unitats ha de vendre l’empresa per comen#ar a tenir bene&cis. Ei ho compara amb les vendes previstes, podrà saber si tindrà bene&cis o pèrdues. 8Ei preveu vendre men
ebles, oportunitats i amenaces de la nostra empresa.

L’entor ’en torn n és tot allò que envolta l’empresa. s pot dividir en espec6&c i $eneral. L’entorn espec;"c
cada cada empres empresa. a. )er exempl exemple, e, els client clients, s, prove' prove'dor dors, s, competè competènci ncia, a, le$isl le$islaci aci! ! concreta que aecti l’empresa, etc. L’entorn ’entorn espec6&c espec6&c inueix inueix en la manera manera de relaciona relacionar%se r%se amb la competència. competència. ;nvesti$ar l’entorn espec6&c permet detectar els punts orts i ebles de l’empresa i qualsevol canvi en aquest entorn els pot er variar. variar. aquell que aecta totes les empreses empreses en L’entorn 6eneral
$enera $eneral. l. )er )er exemple exemple,, els aspect aspectes es cultur culturals als,, tecnol tecnolò$i ò$ics, cs, pol6ti pol6tics, cs, le$als le$als,,


-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

demo$rà&cs, sociolò$ics, econòmics, etc. L’entorn $eneral inueix en totes les empreses d’un pa6s determinat. de terminat. )er tant, no aecten en la manera de relacionar%se amb la competència interna, però s6 externa 8amb els altres pa'sos9. ;nvesti$ar l’entorn $eneral permet detectar les oportunitats i amenaces que oereix l’entorn. Iiabilitat &nancera. -eterminaci! de la inversi! necessària i del pla de &nan#ament )er saber saber si l’em l’empr pres esa a és viab viable le o no des des del del punt punt de vist vista a &nan &nance cerr, cal cal determinar la inversi! necessària i mirar com es poden aconse$uir aquests recursos. l pla d’in.ersio docume ment nt que que detal detalla la i quan quanti ti&c &ca a els els recu recurs rsos os d’in.ersions ns és un docu necessaris per iniciar la nova activitat. La in.ersi serà suma suma de la valo valora raci ci! ! que que s’ha s’ha$i $i et et de tot tot in.ersi necess(ri necess(ria a serà l’immobilit+at, existències i disponible que necessiti l’empresa per cada an< 8mil 8millo lorr er% er%ho ho per per més més d’un d’un an<9 an<9.. Dambé ambé hi ha d’in d’incl clou oure re les les desp despes eses es d’establiment. Juan tenim la inversi! necessària, ja podem calcular la viabilitat &nancera, o si$ui, veure si &nancerament la inversi! surt a compte o no. Això ho podem er #A> i la )?' . calculant el #A> l pla de "nan@ament és la manera com l’empresa obtindrà els diners que necessitarà per comen#ar l’activitat 8per poder pa$ar la inversi! necessària que ha calculat en l’apartat anterior9. n rela relaci ci! ! al &nan &nan#a #ame ment nt,, en el pla pla d’em d’empr pres esa a cal cal que que hi ha$i ha$i les les dades dades se$Gents: • • • • •

Juanti&caci! del &nan#ament necessari. -eterminaci! de les onts de &nan#ament p*bliques iMo privades. )revisions anuals. -eterminaci! del llindar de rendibilitat o punt mort. Anàlisi dels resultats de l’anàlisi l’anàlisi -AN3

l &nan#ament de l’empresa està lli$at a la disponibilitat de recursos propis i al cost i disponibilitat dels recursos aliens. A part de les onts de &nan#ament t6piques, quan es crea una empresa es pot disposar d’aquestes altres onts de &nan#ament: •

inan@ament p9blic: &nan#ament a ons perdut, préstecs tous, serveis

•

$ratu'ts $ratu'ts a disposici! disposici! dels promotors promotors 8locals, 8locals, assessoria assessoria,, administra administraci!, ci!, etc.9. inan@ament inan@ament pri.at: les entitats &nanceres tenen una partida destinada a &nan#ar nous projectes, però sovint posen molts requisits o $aranties, a part d’un bon pla d’empresa.

Les previsions anuals que s’han d’elaborar per asse$urar que l’empresa podrà er ront als seus compromisos s!n les se$Gents: 25 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2

-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

• • •

0alan# de previsi! Fompte de resultats de previsi! )ressupost de tresoreria

Zn press$post de tresoreria és un document que recull, per a cada per6ode de temps quin serà el ux de pa$aments i cobraments esperats, i que determina quina serà la posici! de tresoreria de l’empresa en cada moment. )er una nova empresa és convenient eectuar un se$uiment mensual durant el primer an< i després ampliar aquesta periodicitat. Iiabilitat le$al. La constituci! ormal de l’empresa: ormes jur6diques 8empresa indi ndividu vidual al,, Eoci Eociet etat at Limi Limita tada da,, Eoci Eociet etat at Anòni nònima ma i les les Fo Foop oper era ative tivess9, responsabilitat i caracter6stiques. Dipus d’empreses se$ons la orma jur6dica: .% mpresa individual: Dé Dé personalitat 6sica i un sol propietari. (i ha dos tipus d’empreses individuals: % mpresari o empresària individual: s tracta d’una persona 6sica que realit+a en nom propi i mitjan#ant una empresa una activitat comercial, industrial o proessional. Aquest propietari té responsabilitat illimitada 8respon dels deutes de l’empresa davant de terceres persones amb tot el seu patrimoni present i utur9. )er constituir%la no cal cap capital m6nim. La ra! social 8el nom de l’empresa o la seva denominaci!9 ha de ser el nom del titular de l’empresa 8el nom del propietari9. ls empresaris individuals no pa$uen impost de societats sin! sin! que que tribu tributen ten amb amb l’;B l’;B)N )N 8ja 8ja que que l’em l’empr pres esa a té pers person onal alit itat at 6si 6sica ca,, no jur6dica9. % Eocitat civil privada: s basa en un contracte pel qual dues o més persones s’obli$uen a posar en com* diners, béns o ind*stria, amb la voluntat de repartir% se’n els $uan
-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

Les societats capitalistes s!n aquelles en què és més important l’aportaci! del capital que les caracter6stiques personals dels socis. ls socis decideixen qui ha de $estionar l’empresa 8al$* d’ells o al$* de ora9. Les societats d’interès d’interès social s!n aquelles aquelles que no pretenen obtenir un bene&ci, bene&ci, sin! satiser les necessitats comunes dels seus membres. Les més corrents s!n les cooperatives. D;)ZE E3F;DAD

- 5ombre de BE)35E socis A%0;L;DAD A%0;L;DAD  ")BEA ;llimitada ;5-;I;-ZAL 8amb tot el patrimoni present i utur9  o més E3F;DAD Limitada Limitada L;";DA-A

E3F;DAD A55;"A

 o més

Limitada

FA);DAL "Q5;"

-53"; FABAFDBQED;JZE %5AF;P

5o n’hi ha. 5om de % )ersonalitat 6sica l’empres % )ropietat i $esti! junts ari % Dributa amb l’;B)N 8propieta ri9 >.KK@,K >.KK@,K  Jualsevo % )ersonalitat jur6dica [email protected] l n o m 1 % Fapital dividit en particip ptes.9 EL o EBL % ls socis 8participacionis la ùnta Heneral de decideixen qui $ l’empresa 8administradors9 % Les part partic icip ipac acio ions ns no pode poden n vend vendre re comu comuni nica ca n*mero, preu i no l’ad l’adqu quir iren ent4 t4 i semp sempre re hi dret preerent els socis res % "ercantil 8amb ànim de l % Fapitalista 8és més impor capital aportat que caracter6stiques de cada so % Dributa per l’;mpo Eocietats. % E’ha de constituir en esc p*blica i inscriure’s al B "ercantil. K.K,= Jualsevo % )ersonalitat jur6dica  l n o m 1 % Fapital dividit en accions 8K.KKK.KK EA % ls ls soci sociss 8acc 8accio ioni nist stes es99 K ptes.9 ùnta Heneral d’Acci decideixen qui $ l’em l’empr pres esa a 8adm 8admin inis istra trad d Fonsell d’Administraci!9 % Les accions es poden co vendre lliurement 8except estatuts hi posen restriccio % 7s de tipu tipuss merc mercan anti till ànim de lucre9. % Fapitalista. % Dributa per l’;mpo Eocietats. % E’ha de constituir en esc p*blica i inscriure’s al B "ercantil. 27


-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

F33)BAD;IA = en les coop. de =n $rau i @ en les coop. de r $rau.

Limitada 8a no ser que els estatuts di$uin quelcom dierent9

-epèn epèn del del 5om 1 E. que que di$u di$uin in Foop. els estatuts.

Les Les coop cooper erat ativ ives es s!n s!n so d’in d’inter terès ès soci social al.. s cree cree satiser unes nece comunes entre els membres, que poden person persones es 6siqu 6siques es 8coope 8coope de prim rimer $rau9 o jur6 8cooperatives de se$on $ra tenen aan< de lucre 8no b el màxim bene&ci9. La incorporaci! i baixa d és voluntària. L’assemblea $eneral és la de tots els socis, que deci el Fo Fons nsel elll Bect Bector or 8òr$ òr$ $overn9. ls inver censuren els comptes anu comi comitè tè de recu recurs rsos os tram tram sancions a socis.

Iiabilitat mediambiental. L’impacte de l’empresa al medi ambient. Fonscienciaci! social i aparici! de nous ne$ocis en relaci! amb el medi ambient. Les empreses tenen i han de tenir responsabilitat social. Normen part de la societat i han de contribuir a millorar%la com a m6nim com ho han de er les persones individuals. Actualment encara hi ha moltes empreses que es deslocalit+en per raons medi ediambi ambien enta tals ls.. 3 si$ui i$ui,, que que prod produ ueixe eixen n als llocs locs on les les norm ormati atives ves mediambientals s!n men

-

PREPAREM LES PAU

-

CURS 2012/1 2012/13 3

Apunts Pau Economía de l'empresa segon de batxillerat

Recommend Documents