NARRACIONS BREUS PER PARLAR, LLEGIR I FER Juan Carlos Arriaza Arriaza Mayas
Contes per parlar Contes per a l'estimulació del llenguatge oral: Pràxies, ritme, vocabulari, comprensió i expressió. CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ PREESCOLAR I ESPECIAL General Pardiñas, 95 - 28006 Madrid
ÍNDEX Introducció El cavall i els seus amics El pallasso rialletes El nen que no sabia menjar Els animals de la granja Un viatge amb cotxe Un dia a la fira El fuster alegre La banda de música Baqueta, el nino màgic Els tres porquets El raspall màgic La caseta de la llengua El gran circ L'aniversari feliç Pep, l'extraterrestre El lloro xerraire El mag feliç La princesa poeta Introducció L'estimulació del llenguatge oral és fonamental per als/es nens/es en els seus primers anys de vida, que
ÍNDEX Introducció El cavall i els seus amics El pallasso rialletes El nen que no sabia menjar Els animals de la granja Un viatge amb cotxe Un dia a la fira El fuster alegre La banda de música Baqueta, el nino màgic Els tres porquets El raspall màgic La caseta de la llengua El gran circ L'aniversari feliç Pep, l'extraterrestre El lloro xerraire El mag feliç La princesa poeta Introducció L'estimulació del llenguatge oral és fonamental per als/es nens/es en els seus primers anys de vida, que
coincideixen amb els de l'inici de la seva etapa escolar en Educació Infantil. Els/ Els/e es al alu umnes mnes que que pre prese sen nten ten difi dificu cult ltat atss en el desenvolupament del llenguatge oral, encara necess ssiiten una estimulació més específica i mé méss directa, tant a nivell Individual com en grup. Aquests "Contes per parlar" neixen de l'experiència duta a terme amb alumnes d'Educació Infantil (3 a 5 anys), mitjançant la realització d'un "Programa d'Estimulació del Llenguatge oral" al col·legi El Pinar del Corb (Sev Sevilla). a). Dins aquest Progra grama una de les activitats, entre d'altres, és la narració d'un conte. El Programa contenia tres contes adaptats amb activitats especí específiq fiques ues que a contin continuaci uació ó es coment comenten. en. Havent Havent observat que el resultat va ser satisfactori, he ampliat el repertori de contes. Els contes van enfocats a la realització de pràxies bucofacials, d'una forma lúdica, i a més a més en la major majoria ia d'aqu d'aques ests ts co cont ntes es -inv -inven enta tats ts o adapt adaptat at al algu gun n trad tradic icio iona nall- tamb també é es treb trebal alla la ritm ritme, e, disc discri rimi mina naci ció ó auditiva, vocabulari, llenguatge comprensiu i expressiu, aspe as pect ctes es fonam oname ental ntalss en el dese desen nvol volupame pament nt del del llen llengu guat atge ge or oral al i mé méss fàci fàcils ls d'as d'assi simi mila larr o re real alit itza zar, r, d'aq d'aque uest sta a ma mane nera ra ludi ludico cope peda dagò gògi gica ca,, mitj mitjan ança çant nt la narració-interpretació d'un conte, tal com ha demostrat aquesta experiència. Els contes estan presentats amb algunes il·lustracions, perquè els/es alumnes, encara que no els puguin llegir, sí els resultin més amens quan els vulguin veure, fullejant-los o se'ls ensenyi el narrador. Alhora que està la narració del conte, entre parènte parèntesis sis,, aparei apareixen xen el elss exerci exercicis cis d'esti d'estimul mulaci ació ó del llenguatge oral (Pràxies, ritme, respiració, discriminació
auditiva . . . .). Al final de cada conte es poden realitzar preguntes referents a la història contada o als personatges, per desenvolupar el llenguatge comprensiu i expressiu. Les preguntes aniran de més senz se nzil ille less a mé méss co comp mple lexe xes, s, se sego gons ns el nive nivell ll dels dels/e /ess alu al umnes mnes,, se semp mpre re busc buscan antt la gar aran anti tia a d'è d'èxit xit en la resposta. Tot aquest procés, es pot fer en grup classe, petit grup o a nivell individual. La narració-interpretació del conte pot ser realitzada pel logopeda en una primera sessió, perquè serveixi de guia al mestre/a o a la fam amíília, en els exer exerci cici ciss es espe pecí cífi fics cs d'es d'esti timu mula laci ció ó del del llen llengua guatg tge. e. No obstant això com s'ha comentat anteriorment, ja vénen reflectits entre parèntesis perquè els realitzin directament, si no estigués el logopeda. A més a més semp se mpre re hi ha la poss possiibili bilita tatt d'im d'impr prov oviisa sarr dura durant nt la narració del conte, noves situacions i exercicis. La història del conte es pot contar en un principi fent el narrador els exercicis alhora que els/es nens/es, o la pot contar primer ell només i després el conte un altre cop, perquè els/es nens/es sí l'acompanyin en els exercicis de pràxies. Cal recalcar que la narració del conte no es limita a la seva lectura, perquè seria monòton i menys atractiu, sinó que el narrador (logopeda, mestre/a, família) haurà de fer fer una una le lect ctur ura a prèv prèvia ia i co cont ntar ar-h -ho o inte interp rpre reta tarr-ho ho després, perquè li sigui més amè als/es nens/es. Tots els contes contenen temes i vocabulari pròxims al nen/a (el cos, la fira, el menjar, els animals,...), amb alguna moralitat final, per fomentar valors com l'a 'ami mist stat at,, el re resp spec ecte te pel pels ani anima malls, la higi higie ene, ne, la família, etc. Tot això amb la finalitat, que els motivin més i se sentin més participatius.
El que sí que és segur, és que un conte és motivador motivador i atractiu atractiu per als/es als/es nens/es, nens/es, i els objectius objectius a aconseguir d'aquesta manera lúdica-pedagògica, solen aconseguir-se de forma més fàcil, segons s'ha comprovat en aquesta experiència.
El cavall i els seus amics Hi havia un cop un cavall que tots els dies quan s'aixecava se n'anava a passejar (Tocotoc, tocotoc). Un dia anava pel bosc i hi havia molt vent (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca primer suau i després amb força) i de sobte va escoltar a algú que estava queixant-se (Ai ai ai!...., Ai ai ai!....).
El cavall es va acostar molt lentament (toc toc, a ritme lent varies vegades) al lloc on s'escoltaven els laments. Allí estaven atrapats en unes branques, un ocell i un conill. -Què us ha passat va preguntar el cavall? -Doncs que estàvem jugant i de sobte, el vent va trencar la branca d'aquest arbre (Inspirar pel nas i bufar (fort per la boca varies vegades) I se'ns va caure damunt i quedem atrapats. Llavors el cavall, que tenia molta força (Iac, íac, iac, ... fer diverses vegades com sí que estirem la branca d'un arbre amb força), va apartar la branca de l'arbre i
van quedar lliures l'ocell i el conill. Els dos es van posar molt contents i li van donar les gràcies al cavall i van continuar jugant i cantant d'alegria (divers,- ritmes que es poden inventar Lala la, lele li avui juguem com ahir-, o es pot fer amb altres vocals).
El cavall va seguir el seu passeig (tocotoc tocotoc tocotoc .. ) i després se'n va anar a casa seva. Tenia fam i el cavall es va menjar tot el que li van posar (Obrir i tancar la boca, ajuntant els llavis, primer lentament i després una mica més ràpid), per continuar
estant fort, i a més de postres es va menjar pastanagues amb sucre, llepant-les amb la llengua (Treure i ficar la llengua, començament lentament i després més ràpid per a llepar les pastanagues).
Al vespre el cavall se va anar a ajudar el seu pare que estava construint una casa nova, perquè la que tènia era ja una mica vella. La casa nova era de fusta i pedra, i el cavall arrossegava pedres i col·locava les fustes unes damunt d'altres (Ajudant amb les mans fem com si col·loquem les pedres posa pon posa pon pa posa pun pun pun,... a ritme,- lents i després una mica més ràpids).
Quan va arribar la nit el cavall se'n va anar a dormir (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca de forma suau i després una mica més fort. També .es pot fer amb vibració de llavis) i estava feliç i content
perquè parla salvat la vida a dos animals i a més a més va ajudar a fer la casa nova.
L'endemà, el cavall se'n va anar un altre cop de passeig, content, de vegades corrents (tocotoc tocotoc tocotoc... ) i altres cantant (lala la la la la, lelele lele li, ...). Quan portava una estona caminant, de sobte, cataploooon. Va caure dins un forat gran i profund i no podia sortir. Llavors va començar a demanar ajuda (eeeeehhhh, socorroooooo, uuuuuuhhh). As va estar, una bon estona, i de sobte va mirar cap amunt i va veure guaitats al forat a l'ocell i al conill. Li van preguntar: -Què t'ha passat?
- Doncs que anava caminant i he caigut al forat. Podeu cridar la meva família perquè vinguin a treure'm d'aquí?. - Clar que si, van contestar. I així ho van fer. Van ser molt ràpids i van avisar a la família del cavall, que van ser al forat, i com tenien molta força, llençant i estirant una corda ho van treure de (Estrenyent els llavis fent força mmmmm.. després un altre cop íac iac..., com estirant corda).
Llavors el cavall els va donar les gràcies al conill i a l'ocell, i van ser amics per a sempre, i molts dies jugaven plegats. Per això sempre és bo ajudar als altres perquè sempre tindrem més i millors amics.
Conte contat, conte acabat!, vermell,....
El pallasso rialletes Hi havia un cop un pallasso que no sàvia riure i a més a més quan sortia al circ tampoc cap a gràcia als nens que anaven a veure-ho. El pallasso estava molt trist (Posar cara trist, estrenyent llavis suaument i entretancant els ulls). Però un va donar quan estava
mig dormit i pensant què fer per no estar trist i fer riure als altres, va aparèixer la seva fada padrina, i li va preguntar:
- Què et passa?. - Perquè que quan surto al circ i faig la funció, ningú es riu. Anem, no em riu ni jo. Mira no se'm mou cap part de la meva cara, ni puc aixecar ni braços ni peus, de trist que estic. - Bueno això es va a solucionar molt aviat. Llavors, va treure la seva vareta màgica, i va dir unes paraules: - Pota tááá pota tííí tothom a riure. (Repetir). - Ja està?, va preguntar el pallasso. - Ja està,- li va contestar -; en la pròxima funció, ho veurem. Però abans he de comprovar si tens preparat la cara i tot el cos per fer riure a la gent. Has de moure-ho tot, i llavors segur que faràs riure a tots i tu també riuràs i estaràs alegre. Jo t'acompanyaré. (Els nens acompanyen tots els moviments per ajudar el pallasso). I així ho va fer:
(Va començar a moure els ulls, obrint i tancant els dos alhora, l'un i l'altre alternant). (Després continu amb els llavis, fent pedorretes, ajuntant-los i separant-los sense fer i després fent soroll, posant-ho un damunt d'un altre, posant-se seriós i amb somriure).
El pallasso, cada cop s'anava posant mes content, perquè cada cop movia més i millor les parts de la cara. Va seguir amb la llengua (movent-la d'una banda a l'altra, de dalt a sota, intentant tocar el nas, dins i fora, passejant-la per les dents, ràpid i lent).
Després va fer com si fos a inflar un globus (prenia aire pel nas i bufava suau per la boca, després més fort per inflar-ho millor, fins i tot bufava tres vegades seguides).
Tot anava sortint molt bé i seguia mes animat. (Després va començar a repetir paraules acompanyat de cops: pal, pa-ta-ta, sopa, mona, cafè, cadira, ven-ta-na, nen, pou, dit,... Va continuar dient expressions inventant-se diferents ritmes: ooooeeeee, hooolaaa, hola holaaaa.,
aíi, aíiiíí, aíiíí, eoo, eoo eooooo)
Quan el pallasso va veure que tot li havia sortit magníficament va somriure i li va donar les gràcies a la seva fada padrina, i es va acomiadar d'ella: - Adéu, adéu, moltes gràcies!.
Llavors el pallasso va actuar l'endemà i molt mes dies, i tots reien amb les coses que feia (jajaja ja, jejejeje, jijijíji, jojojojojo, jujujuju)
Mai mes va estar trist, i sempre estava alegre i rient. Des de llavors li cridaven el pallasso rialletes. Per això sempre hem d'intentar estar alegres i contents, perquè els altres també ho estiguin.
Colorin, vermell,....
El nen que no sabia menjar Hi havia un cop un nen que tots els dies en aixecarse
(obrir la boca com sí ens estiguéssim desemperesint, inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca dient aaahhhh) em desdejunaria. Per beure la llet no estrenyia els llavis i se li queia gairebé tota (obrir i tancar els llavis de forma relaxada, per beure), i alguns cops cap a pedorretas i encara se li queia més (Inspirar pel nas i bufar fent pedorretas amb els llavis), i les
torrades se les menjava amb la boca oberta i se li queien totes les molles pel cos (Fer com que estem menjant amb la boca oberta).
Després, quan li tocava l'hora de l'àpat, li passava quelcom semblant. Començava a menjar la sopa i cap a molt soroll. Primer bufava fort per refredar-la i vessava molta (Inspirar pel nas i bufar fort per la boca, diverses vegades), i després ficava la boca al plat i donava grans xarrups, fent bastant soroll (Prendre aire per la boca com si estiguéssim absorbint la sopa).
Per menjar-se un filet amb patates, ho va agafar amb la mà i ho va ficar a la boca, (movent-la d'una banda a l'altra, de dalt a sota, obrint-la molt i molt ràpid). Semblava un animal famolenc.
A la nit es menjava una copa de nata amb xocolata, i no vegis com es posava la cara i tot la roba. (treia la llengua molt i la movia ràpidament d'una banda a l'altra, cap amunt, cap avall, passant-la pels llavis). Més
que un nen semblava un porc o un cavall, amb aquesta llengua tan gran. Però una nit, va passar quelcom sorprenent, magnífic. Quan estava el nen dormint (Inspirar pel nas i tirar aire per la boca suaument), va aparèixer un
donyet, que tenia poders màgics, i li va dir unes paraules comptant: (- Lalaliií, lalalaaa, demà menjaràs, - Lalaliíí, lalaleee, demà menjaràs bé, I així ho va repetir diverses vegades.)
Llavors l'endemà quan es va despertar (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca, desemperesint-se, dient aaahhh), se va anar a desdejunar-se, i es va beure la llet sense caure una gota (glu glu glu...), les torrades se les va menjar magníficament (movent la boca tancada d'una banda a l'altra i suaument).
La seva família estava sorpresa, de com havia de ben em desdejunat. Però quan va arribar l'àpat, fins i tot es van quedar més sorpresos, perquè va menjar millor encara amb ganivet i tenidora i movent la boca molt bé (fer això últim), i no se li queia res a la roba, ni al sòl. Amb la copa de nata i xocolata que es va menjar de postres, no es va tacar res. (treure la llengua movent-la lentament, d'una banda a l'altra i ajuntant els llavis u sobre un altre assaborint la copa, uuuhhmmm).
Tot ho va fer molt bé. Tots estaven tan contents, que van aplaudir (cops amb ritme dirigits). A partir d'aquest dia sempre va menjar molt bé. Per això, el que menja bé i amb educació, serà un campió.
Els animals de la granja Hi havia un cop un home que vivia en una granja. Tots els dies s'aixecava molt primerenc (Badallar com sí ens estiguéssim aixecant). Sempre el cap a quan cantava el seu gall Kiriko (kíkiríki, kíkíríkííiíí, .... ) . Després es rentava i després em desdejunava llet i unes torrades de pa molt riques (Obrir i tancar la boca primer lentament i després ràpid, aumm, aumm,.... imitant menjar).
Tot seguit, s'anava a cuidar a l'animals. Primer netejava les quadres on estaven, i el cap a cantant (lalalala, lalala lalalala lale, lalalala la lalalali,.... es poden continuar inventant diferents ritmes). Tots els
animals estaven molt contents perquè veien que el granger estava content i ho deixava tot molt net perquè ells estiguessin a gust. Després d'haver-ho netejat tot, començava a donar cops (distints ritmes de cops), dient: - Tots a menjar. I tots els animals es llepen, perquè ja tenien fam (moure la llengua d'una banda a l'altra passant-la pels llavis de dalt i després pels de sota, lentament i ràpid. Després estrènyer els llavis uuummmm, uum, uumm, ... ) i es preparaven per rebre l'àpat.
El granger va començar a donar-li de menjar als gallines:
- Hola gallinetes, (pita, pita, pita, pita, piíita,.... Les gallines ho rebien molt contentes (cooooco, cococoooooco, ....) i els pollets també (piu piu píooo...) i començaven a picar el blat que els tirava. Després va seguir amb els ànecs: - Hola aneguets, i xiulava per cridar-los (intentar xiular diverses vegades, encara que només sala el buf).
Els aneguets acudien ràpids (cuaca, cuaca,cuaaa...) i començaven a menjar. Després se n'anava a on estaven altres animals, la vaca, el porc, les ovelles i les cabres, a qui també saludava. -Hola, hola, (Fem participar als nens perquè diguin diverses vegades la salutació, perquè els puguin contestar els animals).
I tots els animals contestaven alegres (la vaca: muuu, muuu, muuu,.... el porc: oinnn oiíinnn oíiínnn,.... les cabres i les ovelles: beeee, beeee, beeee, .... ) i es
van posar a menjar. A l'últim va acudir corrent el seu cavall (tocotoc, tocotoc, tocotoc,..) i també els conills, perquè ells també volien menjar. I quan els va donar l'àpat, van començar a moure la seva boca (moviment de llavis tancats, oberts, lent, i quelcom més ràpids), i allí es van quedar tots. El granger, quan va acabar la tasca, se'n va anar a
casa seva a menjar i a descansar una mica. Quan va arribar la tarda va ser al camp amb el seu gos, els dos anaven molt alegres; el granger cantant (lalala la, lalala lala lala la,....) i el gos l'acompanyava (guauu, guauu, guau guau guauuu,...).
Anaven alegres perquè havien de tallar herba perquè els animals de la granja, tinguessin àpat l'endemà. Quan van acabar van tornar a la granja igual de contents (repetir l'anterior, si es vol amb altres ritmes). Al final del dia se'n van anar a sopar, i després a dormir (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca, com fent el dormit).
Tots els animals de la granja, també dormien feliços, perquè tenien un granger que els cuidava molt bé, i per això ho volien molt. Per això, sempre que es cuida bé els animals, ens voldran molt.
Colorin, vermell,....
Un viatge amb cotxe Hi havia un cop un cotxe (la llengua) dins un garatge (boca). Aquest cotxe tènia ganes de sortir de viatge i estava una mica nerviós (moviment de la llengua d'un costat a un altre, primer lentament i després una mica més ràpid).
Vol sortir i es guaita a la sortida (recórrer amb la llengua les dents de dalt i els de sota). Puja per veure si la sortida està dalt (tocar el paladar amb la llengua). No hi ha manera, allí no està la sortida. Descansa una mica (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca). Comença a buscar novament i comença a empènyer per sortir, però les portes no es poden obrir (els llavis estrets).
Comença el viatge, i va en una costa cap avall sense arrencar el motor (ficar i treure la llengua sense fer soroll, de lent a ràpid) després arrenca el motor i començament a fer soroll (treure i ficar la llengua fent soroll i fent pedorretas amb els llavis).
Arriba a una plaça i aquesta molt content i no para de moure's, cap a un costat, cap a un altre, puja, sota, envolta la plaça en les dues direccions (moure llengua d'un costat a un altre, dalt sota, envoltar els llavis). Va tan de pressa que dóna voltes dalt i sota (doblegar la llengua cap amunt i feia sota). Després tira gasolina i descansa (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca). Torna novament a casa seva (Treure i ficar la
llengua fent soroll cada cop més ràpid). Després del
viatge, torna al seu garatge, però ho troba tancat (llavis estrets). Llavors comença a xiular (pípípi), però no s'obre i pita un altre cop més fort (pi, pi, po, po,.....). Ara si s'obre, però sembla que està boig i no para d'obrir i tancar-se (obrir i tancar la boca de forma alterna). Per fi es queda obert i el cotxe entra. Un cop dins aquesta molt content i comença a cantar (la, lalala,).
I nosaltres molt contents com el cotxe, comencem a ballar (moure's al ritme de cops o d'algun instrument). Si movent la llengua ets un campió, cada cop parlaràs millor.
Colorín, vermell,....
Un dia a la fira Hi havia un cop una nena que va ser a la fira amb els seus pares i amb el seu germà. La família anava molt contenta perquè tenien moltes ganes de divertirse tots junts. Quan van arribar a la fira la primera cosa que van trobar van ser els llocs de torró, de patates, glaçats i de cotó dolç. Els pares li van preguntar als nens que si volien prendre's quelcom. I els dos germans molt contents van contestar que si. - Jo vull caramels, va dir el nen. (Se'ls van comprar i van ser menjant-se'ls, mentre passejaven, xuclant amb la llengua i movent-la per a tots els costat) .
- Uuhmm, que bons estan!, deia. - Ah, perquè jo vull un cotó dolç, va dir la nena. I els seus papes se'l van comprar, i també se'l va anar menjant alegre i contenta. (Obria la boca molt per agafar un bon tros de cotó, auumm, auumm,... i després movia la boca tancada d'una banda a l'altra per menjar-se'l.)
Quan va acabar, es rerellepava per treure el que se li havia quedat enganxat a la boca (moure els llavis u damunt d'un altre i passar la llengua pels llavis lentament i ràpid).
Després van passar per un lloc on venien bosses de globus, i es van comprar una bossa i es van posar a inflar-los (Inspirar pel nas unflant la panxa i bufar per la boca per inflar el globus. Es pot fer primer suau i llarg, després fort, o en diverses vegades). As van inflar
diversos globus i els portaven a la mà i cantaven (Lalalila, lalalala, lalalí, lalalá, què bé m'ho vaig a passar).
Després se van anar a pujar a la sínia, en els cavallets, als matalassets, i fins a la muntanya russa per a nens (tancaven i obrien els ulls quan baixaven molt sorolls, i també cridaven, aacahhhh).
Quan ja estaven quelcom cansats, els nens els van dir als seus papes que ja volien anar-se'n per a casa seva, però que si abans podien comprar uns bitllets a la tómbola. Així ho van fer, i en obrir-los ... quina alegria!... - M'ha tocat un osset que parla, va dir el nen. Mira el que diu. (L'osset deia: Repeteix amb mi: pol, glaçat, casa, taula, apo, clau, tomàquet, gall, caixa, haca, pissarra, llum, pilota, trompeta, elefant, amic, any, llenya, dau, dit, fira,...).
- Què chuli!, li va dir la germana. Perquè al meu m'ha tocat un cassette, amb una cinta. Escolta, escolta, la qual cosa se sent. ( eeehhh, iiihhh,..). (La nena tènia que esbrinar què se sentia: el so de la vaca, del gos, de l'ànec, de la gallina, del bebè plorant, rient, xiulant, roncant, tossint, ... Fer els sons o que els nens intervinguin, perquè els altres encertin).
- Escolta, també canta una cançó (Cantar una cançó que coneguin els nens perquè participin).
Els dos Germans se'n van anar supercontents i feliços a casa seva, per com se l'havien passat de bé a la fira amb els seus pares. A la fira per ser feliç, sempre cal riure.
Colorin, vermell, ...
El fuster alegre Hi havia un cop un fuster que sempre estava treballant al seu taller de fusteria. El treballava amb molta alegria i gairebé sempre cantava (lalalala, lalalilalalala....Es poden inventar diferents ritmes.) Un dia va arribar al seu taller un nen amb la cara molt trista (frunzir el suny i els llavis posant cara de tristesa). - Què et passa? - li va preguntar el fuster. - Perquè que he perdut el meu nino cantador, i no ho trobo per cap part. No ho haurà trobat per aquí, oi?. - Perquè no, per aquí no ho he vist. El nen es va posar mes trist, i se'n va anar gairebé plorant. El fuster es va quedar tan trist com el nen. Tots els dies anava el nen a preguntar, si havia vist al seu nino cantador. Un dia el fuster li va dir: - No et preocupis, jo et vaig a fer un nino i segur que t'agradarà. Aquest dia el nen se'n va anar més content. El fuster va començar a fer el nino i cada cop estava quedant mes bonic. Cantava i cantava d'alegria (inventar melodia, semblant a l'anterior). El fuster a més de treballar amb alegria, també tènia poders màgics i quan va acabar el nino, li va dir
cantant: - Lala lalala! demà cantessis lala lala!, la teva boca mouràs, i per cantar una cançó aprendràs aquesta lliçó: (Tots els nens i nenes faran el que deia el fuster): Dins
la boca està la llengua i l'hauràs de moure d'un costat a un altre.
La
llengua vol guaitar una mica i amb la punteta es fa un passeig per les dents de dalt i després unes altres per les dents de sota.
Ara
vol fer-li cosquillitas al llavi de dalt, moventse d'una banda a l'altra. També ho fa amb el llavi de sota.
Després
la llengua surt llarga, llarga, cap avall i cap amunt per tocar-se el nas.
La
llengua es farà un passeig movent-se ràpid de dins a fora (primer en silenci i després amb soroll).
Cal
inflar un globus amb les galtes (inspirar i
bufar, desinflant a poc a poc). Ara
vull veure cara d'alegre i enutjat (estendre i
retreure llavis alternativament).
El nino quan va fer totes aquestes coses estava tan content que va començar a donar-li petonets molt forts al fuster (llançar petons sonors a l'aire).
L'endemà el nen va arribar a la fusteria i va escoltar que algú estava cantant, però no era el fuster. - Qui canta?, va preguntar el nen. - Perquè algú que vol ser el teu amic, va contestar el fuster. Quan el fuster li ensenyo el nino, el nen va començar a fer salts d'alegria. El nen li va donar les gràcies al fuster i se va anar comptant amb el seu nou nino màgic (lala la lala lí, lala lala lala la,.... inventar diferents ritmes).
El fuster es va sentir molt feliç i va continuar treballant amb la mateixa alegria de sempre. I és que treballant content i ajudant als altres, a tots alegraràs
La banda de música Hi havia un cop un poble que tenia una banda de música molt alegre. Sempre tocava en totes les festes, i la gent cantava (lala lila lala lala, lala lilo lala la. . .). Tot el poble estava content amb la seva banda de música. Però un dia estaven tocant a la plaça del poble i va passar volant una bruixa una mica entremaliada i va dir: Patati, patata que la banda no toc més. I de sobte la banda va deixar de tocar. Els músics intentaven tocar els instruments i no hi havia forma de fer-los sonar. Tot el poble estava molt trist i els músics també (Estrènyer els llavis suaument i entretancar els ulls com si estiguéssim tristos), perquè el que més els
agradava era la música. - I què farem ara?, pensaven tots. Van passar alguns dies i tot seguia igual. Fins que un dia, a una nena del poble que es cridava Micaela se li va acudir una idea. i els va dir a tots: - Per què no cridem el Mag Dormilec?. Llavors a tota la gent del poble li va semblar molt bona idea, i van ser a buscar el Mag Dormilec que vivia en una caseta d'una muntanya que estava a prop del poble. Quan van arribar a casa seva el van cridar: Dormilec, Dormilec,... i res, no contestava, perquè gairebé sempre estava dormit.
Se li escoltava roncar des de fora de la casa (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca, esbufegant amb els llavis, com sí que estiguéssim roncant). Després el van cridar de diverses formes: (eeeeeehhh, ooo ooohh, uuu uuuhhh,), i per fi en l'última llamada,
es va despertar, i va sortir de casa seva desemperesintse (aaaaaooooohhh). Llavors li van comptar el que els havia passat a la banda de música i li van preguntar, si ell podia ajudar a fer que toquessin un altre cop. El Mag Dormilec va dir que si i va començar a dir les seves paraules màgiques:
- Patati patotón, que toc el tambor, i tots els tambors de la ban van començar a tocar: (tocar amb diversos ritmes, posa posa, ponpon posa,... repetir-ho diversos vegades o inventar-se altres ).
Abans de tocar les trompetes teniu, que respirar molt bé. (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca, suau i fort).
- Pal·les paletes, que toquin les trompetes, i totes van començar a tocar. (Imitar el so de la trompeta, inspirant pel nas i fent soroll amb els llavis semioberts, pooopopooo, pooopooo. . .).
- Corda, corda, que toc el bombo, i immediatament va començar a sonar el bombo (posa posa posa, ponponpon. Es poden inventar diversos ritmes)
- La nen i el nen que toquin els platets, i
ràpidament (calderet, ratllen, ratllen. . .). I així va ser fent el mag amb tots els instruments. - I ara, perquè toc tota la banda, inflés el meu globus màgic (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca suau i llarg, després fort i llarg, diverses vegades) i direu aquestes paraules: Parra
parranda, que toc tot la banda.
La banda va començar a tocar amb més alegria que mai. I ja mai mes va deixar de tocar en cap festa. Llavors la gent del poble que estava molt contenta, li van dir al Mag Dormilec, que ho invitaven al que ell volgués, a la qual cosa més li agradés. A ell, la qual cosa mes li agradaven eren uns bombons. Llavors es va demanar una caixa de bombons, i se'ls va ser menjant fins a casa seva (moure la llengua d'una banda a l'altra, de dalt a sota, rerellepant els llavis, com si estiguéssim menjant els bombons).
I la banda va continuar tocant, i tocant, i tocant,.... alegrant a tot el poble. Perquè escoltant música tot és alegria i diversió.
Colorin, vermell,.......
Baqueta, el nino màgic Hi havia un cop un nen que anava caminant pel camp amb un altre amic, i els dos anaven cantant (Lala la, la lala lala la, lele li, li lele lelelé ... ). De sobte van escoltar a algú que els cridava: - Hola, hola. Els dos amics van mirar per a tots els costats, però no sabien qui els parlava, ni on estava. Un altre cop, van escoltar: - Hola, hola. Seguien sense saber qui els parlava, i estaven una mica sorpresos i esglaiats (Posar cara de sorpresa, estrenyent llavis, frunzint el suny o altres carasses amb la cara que es poden improvisar).
Van continuar caminant i en donar dos passes endavant, de sobte van escoltar: -Ai, ai, ai!.....ui, ui, ui!... Els dos amics van mirar cap avall i van veure un pal petit que s'estava movent i queixant-se (ai, ai, ai....ui, ui, ui!).
-Hola, sóc jo qui us parla. És que m'heu trepitjat sense donar-vos compte, i m'heu fet mal. - Sent, com que tu parles i et mous? - li van preguntar. - És que jo abans era un nino màgic, que podia parlar i moure'm millor que ara, però una bruixa malvada em va convertir en un pal i em va
llençar al camp, i així em va deixar. -I com et podríem ajudar? - van preguntar, un altre cop. - Perquè, l'únic manera és que em doneu novament la forma de nino, els va contestar. - Ah!, molt bé, però abans, et posarem un nom. Et cridarem Baqueta, perquè d'un pal posessis a ser un altre cop un nino màgic. Agafarem plastilina i t'anirem posant les parts del cos. I així van començar a reconstruir a Baqueta. Primer van començar pel cap, posant cadascuna, de les parts que té el cap. (Quines parts, tenim en el cap?, se'ls fa intervenir als nens, parlant-los sobre el nostre propi cos.)
- Li posarem la boca perquè parli millor, van pensar els amics. Un cop que li van posar la boca, van dir: - Comprovarem si la boca està ben lloc. Has de parlar o cantar quelcom. - Lalalila lalalilo, què ben cant jo!. Ho va repetir diverses vegades i els tres estaven contents i van riure molt, perquè van veure que funcionava bé (Riure amb diferents vocals: jajajaja..,jojojojo......,jujujuju....,jijíjiji...., jejejeje.).
- I mirar, com moc la llengua: (La treia cap enfora i dins alternativament. La movia d'una banda a l'altra, lentament i ràpid. També la passejava per les dents i pels llavis. La volia pujar fins al nas i baixar-la fins a la barbeta).
- I mirar el que faig amb els llavis: (Estrènyer-los i obrir-los. Els posava com a somriure i després seriós. Es mossegava suaument el de dalt i després el de sota, .... )
- Ara t'anem a posar el nas perquè respiris millor. A veure si respires bé, li van dir un cop que se li van col·locar. (Prendre aire pel nas i tirar-ho per la boca, primer suau i després quelcom més fort.) (Després prenent aire pel nas, tirar-ho en tres vegades per la boca primer suau i després fort. Prendre aire per la boca i tirar-ho pel nas.)
Després li van posar els ulls: Quan va notar, que podia veure bé els dos amics, es va posar molt content. (Va començar a obrir i tancar els dos ulls alhora, després obria un i tancava l'altre, els obria molt durant uns segons).
El següent que li van posar van ser les orelles. Per comprovar si sentia bé, van començar a fer sorolls d'animals i d'altres coses: - La vaca (muuuuuu...) - El gat (miauuuu) - El gos (guauu, guauu, ... ) - L'ànec (cuaaa, cuaaa,..), - La campana (tilinn, tilííinn,..) - Un bebè plorant (uuaaa, uuaaaa) - Una persona rient (jajaja, jajaja) Els nens participen fent algun dels sons, o dient els
so, que han sentit, com sí que anessin el nino).
A més a més li van dir moltes paraules per comprovar que les escoltava bé, i li feien repetir-les: (pal, pèl, llop, -te-la, mà, mona, ànec, carrer, tomàquet, foca, casa, lupa, clau, patata, cafè, gat, sabata)
- Ja que t'hem fet el cap, ara t'anem a posar els braços i les mans van dir els amics. I ara veurem, si funcionen. (Llavors Baqueta, va començar a donar cops amb diferents ritmes: pa pa pa pa, pa pa pa pa pa pa pa pa,........També aixecava els braços si escoltava aaaaa, o els baixava sí que escoltava eeeee, etc.)
- I per fi posarem les cames i els peus. (Quan nosaltres et diguem "oooooo" mous o aixeques un peu, i quan et diguem "iiiiii” mous o aixeques, l'altre).
Van comprovar que tot anava molt bé, i estaven supercontents, perquè BAQUETA ja era un altre cop un nino màgic i funcionava molt bé. Els tres es van fer molt amics, i es veien gairebé tots els dies. Els amics sempre juguen i se'l passen molt bé.
Colorín, vermell,....
Els tres porquets Hi havia un cop tres porquets que vivien al camp, i sempre estaven alegres. Unes vegades donaven palmes (donar palmes amb distintes seqüències), altres vegades somreien i reien alhora (pràxies de llavis i galtes), cantaven (la, la, la, la, la, la, la,....). Però un dia va aparèixer el llop (uuuuhhhh), i deia tinc fam (obrir i tancar la boca, lentament o de pressa), i em vaig a menjar als porquets que vegi i es llepava (moure la llengua d'un costat a un altre). Els tres porquets es van amagar molt esglaiats (posar expressió d'esglaiats, frunzir el suny i estrènyer els llavis). El llop com no els veia se'n va anar, però dient:
- Tornaré un altre dia!. Els porquets llavors van pensar fer una caseta perquè no pogués entrar el llop. Al primer porquet li agradava molt jugar, i va dir: - Jo faré una casa molt ràpid i després m'aniré a jugar. Llavors va pensar que la forma més ràpida de fer-la era agafant herba i palla. Perquè bo així va fer casa seva molt de pressa (pa, po, pa, pa. . . acompanyant gestos amb les mans, com si estiguéssim col·locant la palla) i se va anar a jugar comptant (lala, lala, lalala,.....
El segon porquet, va pensar que fent una casa de fusta acabaria abans i també s'aniria a jugar. Perquè
res, va tallar la fusta i la va col·locar ràpid amb un martell i amb randes (tatata, tatata,..... . Quan va veure casa seva feta, es va posar content i donant palmes se'n va anar corrent a jugar. El tercer porquet, va pensar a fer una casa mes fort, encara que tardés més temps a fer-la i la va fer de maons i ciment. Els va col·locar molt bé uns damunt d'altres pun, pun, pun,..... ) i li va quedar una casa molt forta. Després també se va anar a jugar. Un dia va aparèixer el llop (uuuuhhhhh) i els porquets quan ho van escoltar se'n van anar corrent als seus casetes. El llop deia: Vull menjar-me algun porquet (Aaauuuummm). El llop se'n va anar a la casa de palla del primer porquet i quan va veure la casa va començar a bufar (Inspirar i expirar, amb gradació de buf, de més feble a més fort). La casa es va ensorrar i el porquet va sortir
corrent a la casa de fusta de l'altre porquet. El llop es va dirigir a aquesta casa i de diversos cops (posa posa posa posa posa..... tàs tàs tàs tàs tàs ... ) la va ensorrar. Els dos porquets se'n van anar corrent a la casa del tercer porquet i el llop corria darrere ells. El llop empenyia per entrar a la casa però no podia, perquè era una casa molt forta.
Quan ja estava molt cansat (inspiració i aspiració de cansament) es va haver de marxar i els porquets dins
la casa reien (jo, ja, ja) i li treien la llengua (ficar i treure la llengua ràpidament).
Com veieu la casa que havia fet el tercer porquet va ser la més forta i la que no va caure quan el llop va ser a llençar-la. Per això sempre cal fer les coses el millor que es pugui i sense presses.
Colorin, vermell,....
El raspall màgic Hi havia un cop un nen que mai es rentava les dents. Quan menjava xocolata, o quan prenia els batuts, o menjava ous amb patates o qualsevol altra àpat (obrir i tancar la boca com si estiguéssim menjant) se li quedaven les dents, la llengua i les genives molt bruts. Al col·legi no ho podien ni mirar quan obria la boca, perquè es veien totes les dents molt brutes (Se li pot dir als nens, que obrin la boca per veure les dents), i tots els nens es reien d'ell. dir:
Llavors un dia anava caminant pel carrer, i algú li va - Hola, hola.
El nen va mirar per a tots costats però no veia, qui li parlava. Però va mirar cap amunt, i a la branca d'un arbre, hi havia un ocellet que tenia al pic un raspall de dents. L'ocellet, li va dir: - Mira, amb aquest raspall, et podràs raspallar les dents, i seran els dents més blancs de tots els que vegis perquè cada cop que et netegis serà un raspall màgic. Però per a això, t'hauràs de raspallar després de cada àpat i menjar molt poques llaminadures. L'ocellet li va dir, com es tènia que netejar les dents:
Primer, poses pasta de dents en el raspall i te'ls raspalles de dalt a sota i de sota a dalt, durant una estona (obrir i allargar els llavis, i fer com sí que estiguéssim, raspallant-nos les dents). Després et raspalles la llengua (treure la llengua molt i fer com sí l'estiguéssim raspallant, per a un costat i per a un altre).
I va seguir dient-li: - Ara cal rentar-se. Beu una mica d'aigua i la deixes a la boca. (Inflar les galtes, i moure els llavis d'una banda a l'altra com si estiguéssim rentant la boca).
- Un cop que la tens neta, cal mirar-se en el mirall, amb la boca oberta, per veure aquestes dents, genives i llengua tan nets (obrir la boca allargant els llavis, posar les dents de dalt al llavi inferior i els de sota en el superior alternativament, després obrir-la encara més traient la llengua i movent-la d'una banda a l'altra i de dalt - sota, sota - dalt o passant-la pels llavis i dent).
I a l'últim, respira i tira l'alè per la boca i veuràs quina frescor mes bo (inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca, diverses vegades).
L'ocellet se'n va anar, i el nen des de llavors estava content perquè tenia la boca neta i fresca, i ja sempre es va rentar les dents després de cada àpat. A més a més menjava poques llaminadures. Al col·legi era el que tènia les dents més blanques i nets. Ell li va explicar a tots els seus amics i amigues
com ho feia. Tots els nens i nenes també ho van fer, i sempre tenien les dents netes i blancs Per això per tenir sempre nets les dents i les genives, has de raspallar-los tots els dies i menjar molt poques llaminadures.
Colorin, vermell,....
La caseta de la llengua Hi havia un cop una caseta, dins aquesta caseta estava la llengua Veritat?. On estarà la llengua?. (Esperem que ho indiquin). Molt bé!. Dins la boca. Aquí està amagada sempre a la seva casa. De vegades sembla una bola boja movent-se d'una banda a l'altra (moviment de la llengua dins la boca d'un carrillo a un altre).
Ara la traurem de passeig, fora de la boca. S'obre la porta i surt (treure la llengua el màxim possible, mantenint-la fora uns segons).
Ara aquesta cansada i vol descansar dins la boca (la fiquem dins). Té son (badall, obrint i tancant la boca suaument). Se'n va adormint a poc a poc (inspirem, pel nas i exhalem per la boca com si estiguéssim dormint).
Ara la llengua aquesta dormida i està somiant, i pensa que té fam i comença a menjar un Entrepà molt ric (Masteguem: en començar moviment de llavis sense obrir la boca i després obrir i tancar la boca, primer lentament i després mes de pressa), i després de
l'Entrepà menja galetes, caramels i una piruleta molt rica, (Passar primer la llengua d'un costat a un altre pel llavi superior per passar posteriorment al llavi inferior),
i diu quina rica aquesta la piruleta!, rerellepant-se els llavis (moviment de llavis altern dalt-sota). Nosaltres la despertarem del seu somni de la següent manera. Quan jo digui, donem un cop (ho fem) o millor donarem dos cops (ho fem). Res, sembla que
no es desperta. Anem a despertar-la d'una altra forma (dient aaaaa, pujant el to; també es pot fer amb l'eeeeee, oooooo, iiiiiii, uuuuuu). Després de despertar-
se, li ha agradat tant, tant el son que s'ha posat molt contenta (treure i ficar la llengua molt de pressa, imitar onomatopeies). Si per parlar vols ser campió, mou la teva boca millor.
Colorin, vermell, ...
El gran circ Hi havia un cop un poble molt petit, que mai passava res extraordinari, sempre estava molt tranquil. Però un dia la gent del poble va començar a escoltar música pels carrers (calderet, calderet, ratllen, ratllen. . . ) i gent cantant (lala la lala li, el circ està aquí,...). Les persones que vivien al poble, van guaitar a les finestres de les seves cases, i van quedar sorpreses (posar cara de sorpresa, fent diferents carasses amb la cara). Estaven veient quelcom que mai havia passat al
poble. Els nens van sortir al carrer i van ser darrere tota aquella gent que estava arribant al seu poble.
Els rètols dels enormes camions, que circulaven pel poble, dient: !El Gran Circ!. Hi havia tot tipus d'animals (lleons , elefants , cavalls, gossos, gat,. . .), pallassos, malabaristes, etc. Tot el poble estava contentíssim i es van preparar per a la sessió que el circ donaria. El Gran Circ va aixecar la seva carpa gegant, i va arribar l'hora. Va sonar la música i van anunciar la primera actuació. Era un domador d'animals domèstics. Va sortir el domador, i va començar a presentar els animals. Van ser sortint un ànec, un gos, un gat, un gall, una ovella, una gallina i un pollet (fer onomatopeies dels animals i els nens diuen quins animals són. Poden participar també fent les onomatopeies). Tot la gent va aplaudir molt perquè ho
van fer molt bé.
Després van sortir els trapezistes que es balancejaven en l'aire, una domadora d'animals salvatges, de lleons, tigres i elefants, malabaristes i uns cavalls que corrien i saltaven per tota la pista (tocotoc tocotoc tocotoc lent i ràpid).
- I per finalitzar, va dir el presentador, ara. . . .els. . . . pallassos. Tots van aplaudir contents. Eren tres pallassos i un d'ells va sortir inflant un globus molt gran (Inspirar pel nas, i tirar l'aire per la boca, per inflar el globus, suau, fort i en tres vegades seguides). I de sobte se'n va anar volant entre el públic,
i se'l passaven els uns als altres.
El segon pallasso, va sortir menjant-se un glaçat gran, gran (moure la llengua de dalt sota, d'una banda a l'altra, i rerellepant els llavis, com si estiguéssim menjant un glaçat). Quan s'ho estava menjant, l'altre
pallasso li va donar amb la mà i li va quedar tot el glaçat pegat a la cara. Tot el públic reia i reia (jajaja, jejeje, ji,ji,ji. . .). Després el tercer pallasso va començar a menjar-se un xiclet (obrir i tancar la boca, poc i molt, moure els llavis amb la boca tancada d'una banda a l'altra). Va voler fer un globus amb el xiclet (inspirar pel nas i bufar per la boca), però quan ho tenia fet, un dels seus amics li va donar amb un dit i se li va quedar enganxat en la cara, un altre cop a rerellepar-se amb la llengua (moure-la per a tots els costats). La gent reia molt mes. I a l'últim, van començar a tocar música, un amb la trompeta, un altre amb el tambor i un altre amb les
palmes acompanyant tot el públic (posa posa, posa posa posa, ponpon posa, . . . . inventar diferents ritmes). I aquest va ser el final. La gent del poble va
passar el dia més divertit de tot la seva vida. I és que amb el circ es pot riure i ser feliç.
Colorin, vermell,...
L'aniversari Hi havia un cop una nena crida Micaela, que estava molt contenta perquè celebraria la seva festa d'aniversari. Havia manat cartes d'invitació als seus amics i amigues (treure la llengua per enganxar el segell en les cartes). Però també estava trist, perquè tenia un amic que es cridava Pepito, que no podia anar al seu aniversari. Pepito, vivia a la seva casa de la muntanya, una mica allunyada de la ciutat, era molt pobre i no tenia mitjans per baixar a la casa de Micaela. A més a més l'aniversari de Pepito era també el mateix dia. Pepito mai havia pogut celebrar-ho amb altres amics, ni tampoc havia anat a l'aniversari d'altres nens. Llavors Micaela, li va dir al seu pare que si podia acompanyar-la en el seu cavall fins a la muntanya per recollir a Pepito i portar-ho al seu aniversari i celebrar el de Pepito alhora. El seu pare va dir que si, i as van fer. Van pujar amb el cavallet (tocotoc, tocotoc, tocotoc,...) i lo ho van portar a casa seva. Pepito es va posar molt content quan va veure que arribaven els amics amb els regals per a ell i per a Micaela. Estava nerviós per ser la primera vegada que estava en una festa d'aniversari.
Pepito va començar a obrir els regals. Primer va obrir una coixa i d'ella va treure un tambor (posa posa posa, ponpon posa, repetir diversos vegades o inventar
altres ritmes). Li va agradar moltíssim.
Després va obrir una caixa amb caramels, que eren els mas bons que hi havia provat en la seva vida. Els va donar a tots els seus amics i es rerellepaven (moviments de boca, amb els llavis junts d'una banda a l'altra, i després treure la llengua i posar-la pels llavis per a rerellepar-se).
També li van regalar una pilota amb una canastra de basquetbol, una caixa de construccions, contes i fins a un nino que caminava, somreia i feia olles (posa la cara de tristos i alegres, encongint i distenent els llavis).
I per fi va arribar la pastís aniversari Pepito i Micaela van bufar les veles (inspirar pel nas i bufar per la boca, suau, fort, i en diverses vegades) i després se la van menjar amb tots els amics (obrir i tancar la boca a poc a poc i després molt).
Després van jugar tots, compartint totes les joguines, i per a Pepito aquest va ser el millor aniversari que havia passat. Per passar un aniversari feliç, el millor és compartir.
Colorin, vermell,...
Pepe, l'extraterrestre Hi havia un cop dos germans, que anaven de passeig. De sobte van escoltar un soroll que vènia del cel. Seriosa un avió? Seriosa un helicòpter? (Fer vibrar els llavis).
- 0oohhh!, es van quedar amb la boca oberta. (Inspirar pel nas i dir ooohhh!, amb cara de sorpresa. Es pot fer amb altres vocals).
Era una nau espacial que aterraria al sòl. Quan va aterrar es va obrir la porta. D'ella va sortir, qui seriosa?, semblava un home, o un nen, perquè era baix, tenia les cames curtes i els braços molt llargs, el cap també era gran. Quan va sortir de la nau va començar a emetre alguns sons obrint i tancant els llavis amb força (pppp, pppp, pppp,....). Tènia cara de voler ser amic dels dos germans i es va acostar a ells, però no parlava, només sàvia fer els sons anteriors. Ells van pensar que com tindrien un nou amic, haurien de posar-li un nom. Se'ls va ocórrer cridar-li Pepe, perquè cap aquells sons ppppp.... Pepe l'extraterrestre. També li haurien d'ensenyar parlar, i per a això, a moure totes les parts de la cara: la llengua, els llavis,... . A Pepe li va semblar molt bona idea això d'aprendre a parlar amb els seus nous amics, i estava tan content que obria i aclucava els ulls, alhora que somreia (fer això últim) d'alegria que li donava.
Primer mou la llengua, li van dir (treure i ficar la llengua una mica i després tot el que es pugui. Mourela d'un costat a un altre, ràpid i lent, dalt, sota, passarla per les dents, pels llavis).
Pepe l'extraterrestre i els dos germans s'estaven divertint molt. Van seguir amb els llavis, i feien com si estiguessin menjant un xiclet (moure els llavis Junts d'una banda a l'altra, i després separats per mastegar).
També prenien aire pel nas i ho tiraven per la boca, com si estiguessin fent bombolles amb el xiclet (fer això últim) .
-Què divertit!, pensava Pepe l'extraterrestre. - Perquè ara comprovarem si ja saps parlar quelcom, van dir els dos germans. Ens has d'acompanyar i repetir el que nosaltres et diguem. Van començar dient sons acompanyats de cops (posa posa, posa posa posa, pa pa, papa, pa,...) i després van continuar amb paraules (Pepe, Pepa, Papà, petaca, tomàquet, llauna, lot, -te-la, pollastre, paia, pou, ‘pizza', tassa, bola, lloba, Paca, Poquet, dónali. . .).
Pepe l'extraterrestre, les va repetir totes molt bé i els tres estaven molt contents. As, Pepe se'n va anar un altre cop a la seva nau espacial però de tant en tant tornava per veure i jugar
amb els dos germans, que s'havien fet molt amics d'ell, i com havia après a parlar, va fer molts més amics. Per això, sempre cal tenir bons amics, per ajudarnos els uns als altres, i aprendre coses noves.
Colorin, vermell,...
El lloro xerraire Hi havia un cop una nena que en aixecar-se un dia, tènia molta tos (fer com si tossim) i li dolia una mica la gargamella. El seu papà la va portar al metge. La consulta del metge era molt divertida perquè tenia moltes joguines i a més a més un lloro xerraire, que sempre repetia el que deia el metge o el que deien els malalts que anaven a la consulta. El lloro era tan divertit que gairebé tots els malalts sortien curats de la rialla que els entrava quan el lloro deia qualsevol cosa. Però abans havien de fer el que els deia el metge i que alhora repetia el lloro. Quan la nena va entrar en la consulta amb la seva mare el metge les va saludar: - Hola, bon dia. El lloro també repetia el mateix (Hola bon dia). Les dos van contestar a la salutació i la nena es va asseure a la llitera. Ella li va comptar al metge que tenia molta tos i li feia mal la gargamella. - A veure, saca la llengua tot el que puguis.
El lloro va repetir el mateix (traiem la llengua com la nena). Ara has de dir: aaaaaaaaaa, eeeeeeeee, iiiiiiii, oooooo, uuuuuuu. (Fer això últim). A veure com està el pit: Respira pel nas i tirar l'aire per la boca, primer suau i després amb més força. (Fer això últim).
El lloro, com sempre, repetia el que deia el metge i la nena se somreia quan ho escoltava. Després d'haver-li observat li va dir: - Et vas a prendre un xarop, i aquests caramels de llimona que són màgics. Llavors va ser a la farmàcia amb la seva mare i va comprar el xarop i els caramels. Quan va arribar a casa seva, la seva mare li va donar el xarop. A la nena no li agradaven gaire els xarops, i quan se'l va prendre va posar la boca i la cara quelcom rara, i a més a més movia la llengua per a tots els costats, però després es llepava els llavis perquè cada cop estava més bo (fer l'anterior).
Després es va prendre un dels caramels màgics que li havia dit el metge (moure la llengua dins la boca, com si estiguéssim menjant un caramel). Al poc de temps se li va treure la tos i el dolor de gargamella. Un altre dia quan passava pel carrer on estava la consulta del metge, va veure que estava guaitat a la finestra el lloro i un grup de gent prop de la porta d'entrada i tots reien. La nena es va acostar per veure què passava, i va veure el lloro que estava cantant en diferents ritmes (lala la, lala la, lala lila, lala la) La gent s'estava divertint molt. Així quan algunes persones entraven en la consulta del metge els canviava la cara de tristos o malalts a una cara alegre, perquè el lloro els havia divertit molt (posar cara alegre i trist alternativament, fent carasses amb els llavi).
Després, quan es prenien el xarop i els caramels màgics, ja es trobaven del tot bé (moure novament la llengua per a tots els costats, com si estigués menjant el caramel).
Tots les persones que havien passat per la consulta del metge, sempre tornaven encara que no estiguessin malalts, perquè volien veure el lloro per divertir-se i estar alegres sempre. Per això per curar-nos millor, al metge anirem i les seves medicines prendrem.
Colorin, vermell, .....
El mag feliç Hi havia un cop un poble en què totes les persones estaven tristes, perquè una bruixa que passava per allí un dia pujada en la seva escombra, va dir: Tarari, tarari, ja no seràs feliç, ni podràs riure. Des de llavors totes les persones d'aquest poble ja no reien, ni els cap a gràcia res. Però un va donar va arribar al poble un cotxe que semblava màgic perquè sortia d'ell una música molt alegre (lalalí lalalá, lalali lalala la,... inventar ritmes alegres). El cotxe va aturar a la plaça del poble i d'ell va sortir un home vestit amb una roba molt rara, també molt elegant. Era un mag que faria molts trucs. Va treure del cotxe un sac gran que semblava que tenia moltes coses dins, i va començar la seva actuació. Tota la gent que passava per allí s'anava quedant per veure el que cap a. Primer va treure un barret, i del barret va sortir un conill de drap, però de sobte el conill va començar a moure els llavis, i després treia la llengua movent-la per a tots els costats (fer això últim). El mag havia convertit al conill de drap en un conill de debò. Tota la gent aplaudia perquè els havia agradat molt aquest truc. Després va treure d'una caixa un gat que estava dormit (Fer com que dormíem). El mag li va dir a la gent: Anem a despertar-ho. Primer farem com si estiguéssim tocant el tambor (posa posa posa.....). Sembla que no es desperta, ara tocarem la campaneta (ning-ning, ning-ning, ning-ning,....). De sobte el gat es
va despertar i va començar a lladrar com si fos un gos (guau, guau, guau,...). Tots es van quedar un altre cop sorpresos (ooooohhhhhh!) i amb aquest truc mes aplaudeixen (donar palmes). El següent truc va ser també molt divertit. Va treure un ànec d'una altra caixa i l'ànec va començar a fer (cuá, cuá, cuá) anant d'una banda a l'altra. De sobte el mag li va dir (lalalalalalala) i l'ànec es va quedar dormit. Tot la gent estava esperant, quin seria la següent sorpresa?. El mag va tapar amb una tela gran a l'ànec i va dir unes paraules màgiques: - Tarari, tararà, ara et despertaràs. Va aixecar la tela i va aparèixer una mona menjant un plàtan obrint la boca molt i ensenyant les dents (obrir i tancar la boca com si nosaltres mengéssim el plàtan).
Quan la mona va escoltar la gent aplaudir cap a com que es posava enutjat i alegre alhora i movia la seva llengua per a tots costats (fer carasses d'alegre i enutjat amb els llavis i moure la llengua a un costat i a l'altre, cap avall i feia dalt).
El mag, després d'això, va anunciar que faria l'últim truc en què participarien totes les persones que hi havia allí a la plaça. A la plaça havien acudit tots les persones que vivien al poble. El mag va repartir un caramel per a cada persona i els va dir que se'l mengessin (moure la llengua dins la
boca com si fos un caramel). El caramel estava una
mica amarg i tots van començar a posar cares rares
(fer carasses amb la cara com si ens mengéssim quelcom amarg), però en aquests moments el mag els
va dir que es traguessin el caramel de la boca, dient alhora les seves paraules màgiques: - Tarari, tarari, ara seràs feliç i tornaràs a riure.
El caramel que van treure de la boca es va convertir en un pastís tan bo i tan dolç que se'l van menjar rerellepant-el tot (treure i ficar la llengua com si ens mengéssim el glaçat i després rerellepar els llavis).
Quan van acabar de menjar-se'l, tots reien (ja,ja,ja, je,je,je, ji,ji,ji, jo,jo,jo, ju,ju,ju) i mai més van estar tristos. El mag feliç i content se'n va anar a un altre poble per fer riure a més gent. Tots van aplaudir i el mag va dir que tornaria en una altra ocasió. Si a les persones feixos riure, tu també seràs feliç.
Colorin, vermell, ......
La Princesa Poteta Hi havia un cop un castell en què va viure una princesa. Però la princesa estava tancada des de feia molts anys en una habitació i no podia sortir, ni podia parlar amb ningú, perquè una bruixa malvada li va dir les paraules següents: - Lalali, lalaló, d'aquí no sortiràs. Lalali, lalalá, tampoc parlaràs i només diràs: cua, cua, cua, fins que el príncep Feliç et tregui d'aquí. La bruixa se va anar rient (jajaja, jejeje, jijiji, jojojo, jujuju) i la princesa va quedar molt trist (posar cara de trist). Des d'aquell dia tots li cridaven la princesa Aneguet, perquè només deia cua, cua i tenia el cos d'un aneguet. Tota la gent del castell va estar durant molt temps buscant el príncep Feliç, però mai arribava ni sabien on vivia. La princesa Aneguet, seguia molt trist i només cap a (cuá, cuá, cuá, cuá,....). As van passar els anys i quan ja ningú creia que trobarien el príncep Feliç, un dia va passar un jove muntat en un cavall (tocotoc, tocotoc, tocotoc,...) i cantant alegrement (lalali, lalalá, lala lila lala la, inventar ritme alegre).
De sobte va veure en una finestra alta del castell a una poteta que contínuament deia (cuá, cuá, cuá, ). A ell li va semblar que s'anava a caure des de dalt, perquè no sàvia que la princesa tots els dies guaitava a la finestra.
Llavors se li va acudir una idea. Va agafar un globus màgic que portava a la seva motxilla, i ho inflo molt (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca com si infléssim un globus). El globus es va fer gran, gran i va
començar a pujar cap amunt amb el príncep agafat a ell.
Quan va arribar a l'altura de la poteta, la va agafar i va baixar amb el globus un altre cop. De sobte va veure que la poteta es convertia en una bella princesa. Tota la gent del castell es va posar molt contenta i van aplaudir el príncep. Però hi havia un problema. A la princesa se li havia oblidat parlar, ho deia tot amb cua, cuá, cuá. Llavors el príncep va treure d'una motxilla un xiclet màgic i se'l va donar a la princesa. La princesa se'l va ficar a la boca i va començar a menjar-se'l (moure la llengua dins la boca i els Llavis com si ens mengéssim un xiclet), després li va posar una mica de mel màgica
als llavis i la princesa va començar a rerellepar-la (rerellepar els Llavis u sobre un altre i després passar la llengua per ells d'una costat a un altre, dalt, sota).
A l'últim va treure un bot perquè es begués el que hi havia dins, que també tènia poders màgics. El sabor era una mica rar, ja que la princesa quan se'l va prendre cap a carasses amb la cara (fer això últim). Però al moment de prendre-se'l la princesa va començar a dir (papà, papapó, ponpon, ponpon, Ponpon, tatatá, teta tá, teta tá) i encara va ser millor quan va començar a dir paraules, i a parlar amb tots les persones. Com estava tan content, va llançar petons a tots (donar petons sonors a l'irriti). El bes mes fort va ser per al príncep Feliç que ja mai
