1. El gènere
La seua obra i el seu treball d'investigació engloben diferents facetes i camps de coneixement, incloent lingüística, història i filosofia. L'obra de Fuster a més de ser diversa quant a temes també ho és en tècniques i gèneres. Ha utilitzat sobretot la forma de l'assaig llarg. Una de les obres en que utilitza esta forma es en No No saltres els valencians. L'assaig és una modalitat literària realitzada en prosa a mitjan camí entre la producció artística i el tractat científic. cient ífic. És un gènere literari que podem e nglobar de forma més general dins del gènere didàctic. Un assaig consisteix en la interpretació d'un tema del caràcter que siga (humanístic, filosòfic, polític, social, cultural, esportiu«). Els assajos en general es caracteritzen per tindre un estil senzill i natural, presència de subjectivitat, mescla d'elements (citacions, proverbis, anècdotes, records personals), extensió variable, consciència artística, sense un orde preestablert va dirigit a un públic ampli. Serveix per a analitzar aquells aspectes i problemes que la societat té i oferir una reflexió sobre els mateixos. És un gènere molt lligat a les circumstàncies d'un moment històric, i per tant, acusa els canvis i alteracions de cada època. El to adoptat pot ser seriós, però també humorístic i fins a satíric. Els seus canals ordinaris de difusió són La premsa i el llibre. Es recolza bàsicament en dos modes de discurs: l'argumentació i l'exposició. Els assajos estan dividits en tres parts. - La introducció. És la que expressa el tema i l'objectiu de l'assaig; explica el
contingut i els subtemes o capítols que comprèn així com les raons per les quals l'autor considera important el tema. - El desenrotllament. Conté l'exposició i anàlisi del mateix, es plantegen les idees pròpies i se sustenten amb informació de les fonts necessàries: llibres, revistes, Internet, entrevistes i altres. Se sosté la tesi i s¶aprofundeix més sobre la mateixa. - La conclusió. En aquest apartat l'autor expressa les seues pròpies idees sobre el tema, es permet donar alguns suggerime nts de solució, tancar les idees que es van treballar en el desenrotllament del tema i proposar línies d'anàlisi per a posteriors escrits. 2.
L¶ obra
Una part molt considerable de l'obra de Fuster tracta de temes relacionats amb la el País Valencià i, més concretament, amb les seues peculiaritats socials, polítiques i culturals. És un conjunt d'escrits que naixen de la posició moral i política, compromesa, de l'escriptor amb la seua terra i amb el seu temps. La seua obra mes característica e influent es Nosaltres, els valencians, que va fer que Joan Fuster fora reconegut i que es convertira en una figura clau en el nacionalisme valencià contemporani i influïra en la definició dels Països Catalans.
Molts
autors afirmen que des de la nostra perspectiva actual es pot parlar d'un abans i un després d'aquesta obra en qualsevol referència a la cultura i a la conscièn cia nacional del País Valencià. Als anys 60, Fuster va escriure la obra amb un País Valencia sotmès als anys més foscos de la dictadura franquista. A partir de les primeres adhesions a grups que actuen transversalment per contestar l'espanyolitat d' aquella societat valenciana, les dècades dels 40 i 50, l¶autor repassa diferents iniciatives provinents d'un valencianisme d' ampli espectre, sovint en l'àmbit literari, editorial o universitari, que busca una obertura de mires i la superació de mediocritats i tancaments provincians. A partir de Nosaltres, els valencians es va originar un moviment denominat "nou valencianisme", que va influir en molts sector s universitaris, progressistes i d´esquerres. En acabar el franquisme, l'esquerra valenciana, no sense contradiccions, va assumir gran part dels postulats fusterians. D'aquesta manera la dreta va aconseguir trobar un pretext perfecte per atacar tant l'esqu erra com l'incipient nacionalisme valencià, acusant ambdós de catalanistes. A causa de l'escàs suport popular que van tenir les posicions fusterianistes, aquestes van ser abandonades progressivament per diversos partits polítics d'esquerra. Per a estudiar qualsevol obra sempre podem analitzar -la des de dos aspectes: la estructura i el contingut. Si parlem de la estructura, p odem veure que l¶obra està dividida en tres parts que d'alguna forma podem associar a mb les tres parts que hem comentat abans (introducció, desenvolupament i conclusió). - Els fets. Pàgines 25 a 101. - Els indecisions. Pàgines 105 a 169. - Els problemes. Pàgines 173 a 234.
En quant al títol, que també es un aspecte rellevant en qualsevol obra, podem parlar de una motivació que porta al autor a donar li eixe nom a la seua obra mestra. El fet que el títol de la obra fora Nosaltres, els valencians, es deu a la inspiració que va rebre d¶un assaig de Jaume Vicens Vives amb una intencionalitat i estructura paral·leles a la seua obra, el títol del qual havia de ser Nosaltres, els catalans. Aquest títol va ser finalment rebutjat per temor a la censura. Fuster afirmava que no havia trobat cap reflexió realment seriosa sobre la identitat del poble valencià i que ell volia esbrinar la resposta a la pregunta que es troba en la ment de molts: Que som els valencians? Per això, Fuster va pensar que Nosaltres, els valencians reflectia exactament el que ell volia transmetre al llibre.
Si parlem del contingut, en un llibre com aquest que te una densitat increïble en cada pàgina, no es pot fer un resum del que parla el autor, tanmateix si que podem abordar el tema principal que el llibre tracta que es la construcció de la identitat valenciana , una dualitat nacional i un intent de ³conèixer-nos" (com diu textualment Joan Fuster). L'assaig planteja que la conformació actual del País Valencià amb els denominats Països valencians te com a origen una dualitat nacional provocada per la convivència en territori valencià de colons catalans i aragonesos. Fuster argumenta també que la existència de comarques castellanoparlants dins del territori tenen una influència negativa en la configuració de la personalitat col·lectiva dels valencians quant a poble, perquè creu que aquesta personalitat col·lectiva està conformada, exclusivament, per les comarques de parla catalana. Per això els territoris de parla castellana solament representen un problema de cara a una futura unió del País Valencià amb la resta de territoris de parla catalana, que segons Fuster serien el marc nacional natural al que els territoris de ³parla catalana´ del País Valencià tindrien que incorporar ± se. Per terminar, cal comentar que amb el temps, l'obra no ha perdut actualitat i continua sent un llibre imprescindible i, encara, polèmic. L¶assaig, des de la primera edició del 1962 ha estat reeditat aproximadament una vintena de vegades fins al 2009, a més de traduït al castellà. L'any següent de la seua aparició, 1963, va ser guardonat amb el Premi Lletra d'Or. 3.
Aportacions de Joan Fuster al debat valencià.
Joan Fuster és un autor molt important que ha tingut una gran influència en la societat valenciana. Segons els experts, les aportacions de l'assagista al debat valencià són moltes. La principal aportació de Fuster va ser oferir a la societat valenciana una manera nova d'imaginar la seua identitat. Va contribuir a plantejar una crítica a un regionalisme conformista i autosatisfet, quelcom que va fer en un context especialment complex com el dels anys de la dictadura franquista. Fuster va convertir al poble valencià en objecte de pensament. Fins a la publicació de nosaltres els valencians, ningú s'havia atrevit a teoritzar sobre què som els valencians. Fuster va generar un intens debat en la societa t valenciana que va facilitar la presa de posicions des de diferents postures ideològiques entorn del fet valencià. El debat valencià, abans de la intervenció decisiva de Fuster, en realitat no existia, o no era tal debat. Almenys de manera solvent i amb fonament, i molt menys com a qüestió nacional que tinguera una repercussió pública. És Fuster, i qui planteja de manera racional i formal una interpretació moderna del sentit de la història valenciana i la proposta de definir els valencians com un component dels Països Catalans. Opinion.
Fa uns dies vaig acabar de llegir l¶obra de Joan Fuster Nosaltres els valencians, assaig sociopolític, històric i literari en el que Fuster fa un repàs de la història del País
Valencià des de la conquesta de Jaume I fins a 1962. Des d¶aquell any han passat moltes coses, però així i tot m¶ha sorprés la vigència que té en l'actualitat. El llibre és prou heterogeni: trobem conquestes, feudalisme, burgesia, agricultura (els nostres tarongers!), literatura (segle XV i Renaixença), política, etc. No és una bíblia que tinga totes les respostes, ni pretén d'ésser-ho: hi ha temes que toca de passada i n'hi ha d¶altres en què aprofundeix més. Aquesta heterogeneitat no m'ha suposat una pèrd ua d'interés sinó més aviat una lectura dinàmica i fluida. Després de la lectura, he resolt dubtes sobre la història i llengua dels valencians, i més concretament, m'ha ajudat a comprendre com entenen els valencians No m'atreviria a dir que a l¶ensenyamen t d'història primari i secundari hi ha una mancança de continguts respecte al País Valencià, ja que no sóc ningú per tractar aquest tema, i possiblement vaja errat, però sí que recomanaria la lectura d'aquest text a qui estiga interessat a conéixer el passat (i com diuen, entendre el present) del lloc on viu. I especialment a determinats sectors de la societat valenciana que potser no coneixen o volen ignorar alguns aspectes de la seua història, cultura i llengua, que d'altra banda són prou actuals. I estic pensant en la darrera manifestació per la ³defensa´ de la llengua i identitat valencianes. En la pràctica, i al meu parer, no es tractà d'altra cosa que la major mostra d'odi (podríem dir -ne auto-odi), xenofòbia (cap al poble de Catalunya) i ignorància qu e havia vist en tota ma vida. I dic ignorància en gran mesura provocada pel bombardeig mediàtic que portem patint des de fa anys des de mitjans de comunicació que tots coneguem. Potser sóc massa optimista, és tot ignorància? Hi ha qui l'interessa molt aque stes polèmiques: recorde que a banda de persones honrades, en tal event hi havia gent propera a ambients que fan olor al nazisme i espanyolisme més genuí. Gent que si poguera, llençaria a la foguera aquest "Nosaltres els valencians", i a qui ho haguera escrit. Per no parlar de tots aquells manifestants que en molts casos no utilitza mai la llengua, ni la defensa, però que estarà en primera línia d'atac contra cada intent de presència del català (que nosaltres en diem valencià) més enllà de la llar i del catxondeo. El meu desig seria que aquesta gent llegira l'assaig de Joan Fuster. Assaig que insistisc, no és estrictament lingüístic, com tampoc ho era la manifestació. Els diria que no acceptaren com a veritat tot allò que apareix a la televisió, però el mé s important de tot (i el que més por i tristesa em causa): m¶agradaria que deixaren d¶odiar.