Índex 1.INTRODUCCIÓ-JUSTIFICACIÓ .................................................. .......................... ................................................ ...............................2 .......2 2.CONTEXTUALITZACIÓ..............................................................................................5 3.EIXOS,CAPACITATS I OBJECTIUS DE L’ETAPA....................................................9 4.ÀREES DE CONEIXEMENT......................................................................................10 5.METODOLOGIA........................................................................................................16 •
5.1 Organització de l’espai i el temps.................................................................17 5.2 Rutines i hàbits...............................................................................................17 5.3 Racons.............................................................................................................18
•
5.4 Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per a l’aprenentatge i el coneixement (TAC)...............................................................19
6.AVALUACIÓ:CRITERIS I TIPUS..............................................................................20 7.ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I A LES NECESSITATS EDUCATIVES DE L’ALUMNAT.................................................................................................................22 8. ALTRES ASPECTES A DESTACAR.......................................................................23 9. TEMPORALITZACIÓ................................................................................................24 10. UNITATS DIDÀCTIQUES.......................................................................................25 BON DIA................................................................................................................................................25 SOM ELS CONILLS..............................................................................................................................28 LA CASTANYADA.................................................................................................................................31 LES JOGUINES.....................................................................................................................................35 COM ESTEM?......................................................................................................................................39 ARA ARRIBA CARNESTOLTES...........................................................................................................43 MUNTEM EL RACÓ DE LA CUINETA..................................................................................................47 SANT JORDI.........................................................................................................................................51 DE LA CAPSA EN SURTEN JOCS.......................................................................................................55
11.BIBLIOGRAFIA.......................................................................................................59
1.INTRODUCCIÓ-JUSTIFICACIÓ Podem dir, d’una manera molt general, que programar és anticipar uns objectius mínims a assolir amb un grup d’alumnes i amb cada alumne en particular, i uns continguts que cal donar a conèixer a través d’unes activitats ben elaborades. 1
Entenem per Currículum el conjunt d’objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cada un dels nivells, etapes, cicles, graus i modalitats del sistema educatiu que regulen la pràctica docent. Per tal de garantir la seva funcionalitat, proporciona també informació sobre què, com i quan cal ensenyar i avaluar. Per tant, la nostra atenció sempre es basarà en els principis psicològics i didàctics que es determinen a la legislació vigent. És per això que, a l’hora de presentar aquesta proposta de programació partiré del fet que la finalitat de l’educació s’assoleix a partir del treball que es realitza pel que fa als continguts del currículum, adaptat a un context concret, sense dubtar que l’anàlisi i la presa de decisions sobre la planificació constitueix un element important per assegurar la coherència entre el que es pretén i el que succeeix a l’aula. La meva programació ha estat guiada i orientada en funció de dos aspectes bàsics. Per una banda, aspectes científics, és a dir, per idees teòriques que nombrosos autors/es ens aporten sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge dels nens/es en l’educació infantil. I per l’altra, en coherència a les referències legislatives a Catalunya, les quals orienten el desenvolupament de la pràctica educativa. Per tant, em fonamento en el Decret 181/2008 , del 9 de setembre pel qual s’estableix el currículum del
segon cicle de l’educació infantil (DOGC nº 5216). És a partir d’aquest que es recullen les capacitats i eixos al voltant dels quals giren,que els infants hauran d’anar desenvolupant durant l’etapa del segon cicle d’infantil. Un altre aspecte que també contemplo en el meu treball són les instruccions
d’Organització i funcionament dels centres del Curs 2009-2010 , les quals aporten cada curs elements d’especial importància tot atenent a les necessitats socials i culturals del moment. Actualment i a la nostra comunitat autònoma aquestes instruccions fan referència a la necessitat de fomentar en els nostres alumnes un treball per competències bàsiques,el bàsiques,el treball d’un projecte plurilingüe en el qual el català, com a eix vertebrador, s'articuli de manera coherent amb l'ensenyament de les altres llengües i la resta del currículum, tot establint la necessària relació entre les diferents estratègies didàctiques diferents reflexions sobre l’atenció l’atenció a la diversitat, i la inclusió de les les Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) dins el procés d’Ensenyament aprenentatge convertint-les en les TAC (tecnologies de l’aprenentatge del coneixement), la inclusió del Pla Català de l’Esport a les Escoles . No descuidarem tampoc els criteris d’avaluació que sorgeixen de l’Ordre 484/2009 del 2
de Novembre pel qual s’estableix que els criteris d’avaluació a tenir en compte durant el segon cicle d’Educació Infantil són inclosos dins el Decret curricular 181/2008 . 2
També es basa en el Projecte Educatiu de Centre, punt de referència en relació als objectius que es pretenen aconseguir en consonància a la contextualització de les propostes legislatives al nostre cicle. Cal tenir present que l’educació infantil és el primer tram del sistema educatiu. El seu objectiu primordial és estimular el desenvolupament integral de totes les capacitats tant a nivell físic com afectiu, intel·lectual i social. Els nens i nenes aprenen comportaments, destreses, hàbits, coneixements, de maneres molt variades, variades, per exemple, seguint Palacios (1991) a través de l’experiència l’experiència amb objectes, amb situacions de premis i càstigs, per imitació o l’aprenentatge a través de la formació de bastides per part de la persona adulta. He tingut en compte que durant els primers anys de vida, el nen realitza l’aproximació al món i als seus primers aprenentatges. Va construint el seu desenvolupament en contínua interacció amb el medi, en un marc social que li permet anar assimilant les normes que determinen les seves relacions amb els altres. Aquesta proposta de programació va dirigida a uns alumnes de P3 que presenten unes característiques i necessitats concretes . En coherència amb la pràctica educativa s’adopta un enfocament globalitzador en el que es treballen de manera interdisciplinar les tres Àrees del Currículum del Segon Cicle d’Educació Infantil (Descoberta d’un mateix i dels altres, Descoberta de l’entorn i Comunicació Comunicació i llenguatges). En tot moment es partirà de la realitat i de l’experiència del/la nen/a per ajudar-lo a construir els seus aprenentatges, ampliar els coneixements, així com també a conèixer-se i construir-se a si mateix a través de la seva relació amb el medi. És un treball que s’insereix dins de les concepcions globalitzadores i
constructivistes del procés d’ensenyament d’ensenyament i aprenentatge , entenent entenent que aprendre significa saber donar un sentit i significativitat a l’entorn i comprendre el món i la realitat que ens envolta. I la realitat que ens envolta és diversa i intercultural, donat que constantment arriben persones que, fugint dels seus països busquen un nou projecte de futur aquí, i els seus descendents són acollits pel nostre sistema educatiu, amb les seves peculiaritats. És per això que la meva programació farà especial incidència sobre la
interculturalitat, tenint en compte compte la inclusió dins les nostres tradicions i formes de fer. Les nou unitats didàctiques que presento, les quals com ja he dit estan dirigides a un grup de P3, giren entorn de rutines i tradicions que són constants i que vertebren el nostre curs escolar.
3
Per començar, proposo una programació de la primera estona del dia. La unitat Bon dia, plasma com amb aquesta rutina iniciarem la jornada al llarg de tot el curs a la nostra
aula, així com també serà serà un recurs per tal de donar seguretat i autonomia als alumnes. alumnes. Aquest camí cap a la seguretat i autonomia es veurà reforçat amb la unitat Som la Classe dels Conills, així com també servirà per anar adquirint un sentiment de pertinença
dins del grup i desenvolupament desenvolupament de la pròpia identitat. La Castanyada, Carnestoltes i Sant Jordi són festes que contemplo i programo
complint amb la capacitat del currículum referida al folklore i festivitats catalanes, fent servir aquestes com a motiu d’inclusió en els ritmes de la nostra societat d’avui en dia unint les tradicions catalanes de sempre amb les aportacions que ens puguin oferir ens infants que provenen d’altres països. Donant molta importància a la vessant lúdica de l’aprenentatge i continuant amb referència intercultural i d’inclusió ofereixo dues propostes: la unitat dels Jocs Tradicionals i Joguines , en la qual fem partícips a tots els infants de les diverses
tradicions de jocs, tan d’aquí com d’arreu del món, i la unitat de la Capsa en surten Jocs , la qual ens aproparà a les cantarelles i jocs a l’aire lliure, com són en Joan Petit o 1 , 2 , 3 Picaparet, sense oblidar-nos del nivell al que ens estem referint i incloent alguna proposta moderna com és la coreografia dels pollets , de Módest Mussorgski , fent servir la versió d’Isao Tomita. També he deixat espai als sentiments, entenent que formen part d’un desenvolupament desenvolupament integral i equilibrat dels nens. És per això que anirem veient el valor dels sentiments i emocions i l’expressió d’aquests, a través de la unitat Com estem, la qual ens introduirà en el món de les pròpies emocions i les dels altres, les quals ens ajudaran a aconseguir aconseguir objectius referents a l’autocontrol i autoconcepte autoconcepte i a expressar els sentiments propis siguem d’on siguem i vinguem d’on vinguem. I per acabar tinc una mostra de com es treballa avui en dia, colze a colze amb els mateixos alumnes, deixant que siguin ells els protagonistes i essent jo només un simple mitjancer a través del Muntem el Racó de la cuineta. Veient d’aquesta manera com totes les aportacions dels alumnes (amb les seves peculiaritats i singularitats), es porten a debat, conversa, negociacions...per acabar confegint un espai d’educació propi i útil dins el procés educatiu que es duu a terme des de l’escola. Per tant, seguidament presento la meva programació didàctica i les seves corresponents unitats, tal i com requereix la Resolució EDU/6/2010 per a la convocatòria de proves per a la provisió de places de funcionaris docents.
4
2.CONTEXTUALITZACIÓ Pel que fa a les característiques de l’entorn de l’escola, aquesta es troba en una ciutat situada a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la qual té uns 75000 habitants. El barri al qual pertany el centre compta amb un nivell sociocultural i econòmic mitjà. Tot i que la població immigrant és d’un 20% dels total, la llengua vehicular i de comunicació d’aquesta zona és el català, mostrant d’aquesta manera, tant la solidaritat i respecte dels veïns catalans pels que arriben com la sensibilitat dels immigrants respecte a la seva necessitat d’integrar-se en tots els aspectes (cultura, llengua...). Parlem d’un barri que disposa d'un gran parc central, el qual està a prop de l'escola (uns 5 minuts) i disposa d’elements per a que tothom hi pugui gaudir: zona infantil, grans camins per passejar, zona verda amb tot tipus de plantes, arbres i flors, zones ombrejades per poder seure a llegir, conversar o descansar... També compta amb un CAP (Centre d’Atenció Primària) que cobreix la població de la zona, així com també d’un Centre Cívic, el qual contempla les necessitats dels seus veïns i els hi ofereix tot tipus d'activitats que, entre d’altres, conviden a la integració, com són els esplais o petits cursets (especialment tenen gran demanda els de català per a gent adulta). Al Centre Cívic també podem trobar una petita biblioteca, on es fan trobades setmanals anomenades “Hi havia havia una vegada...”. Aquests són moments destinats destinats als més petits però que afavoreixen la convivència de les famílies al barri. També compta amb una sala d’exposicions (o polivalent). Com veiem és un barri sensibilitzat per la seva situació multilingüe i multicultural, el qual treballa contínuament per una bona integració a la zona de tots els seus habitants. El Mercat Municipal i els petits comerços familiars donen abastiment al barri de tot tipus de productes i serveis, proporcionant, per tant als veïns que no tinguin la necessitat de desplaçar-se al centre de la ciutat. La zona disposa també d’un “bus urbà” amb sis parades en ambdós sentits a les zones més cèntriques i concurrents, entre elles enfront l’escola. En quant a les característiques del centre cal dir que l'escola fa cantonada i té l'entrada principal a través d'un gran carrer, on es troba la parada de “bus escolar” (una mica més endavant està la parada del servei regular). L'horari de l’escola per a educació infantil és de 9 a 12 i de 15 a 17, posant a disposició l’hora d’acollida al matí (de 8 a 9), el monitoratge d’acollida (de 12 a 13 h.) i les activitats extraescolars a la tarda (de 17:15 a 18:15). És una escola pública, de dues línies, fundada als anys 80. Composta per dos grans edificis, en un podem trobar el gimnàs, que també fa de teatre i sala per a grans esdeveniments i en l’altre l'edifici d'aules i administració, el qual té dues plantes. Dins 5
aquest segon edifici a la planta baixa trobem la part administrativa, amb la secretaria de l'escola, la biblioteca, la sala de reprografia, el el menjador i cuina cuina i la secció d'educació d'educació infantil (on està també també el quartet de material-tutoria material-tutoria del cicle i l’aula de de racons). A la planta superior està la sala d'audiovisuals, l'aula de música, l'aula d'acollida, l'aula d'informàtica i la resta d’aules per a primària, incloses tres tutories (una per a cada cicle), una sala per als especialistes, i una altra per a l'educació especial. L'edifici està totalment adaptat tal i com marca la l a normativa vigent. Pel que fa a l'exterior del centre tenim un gran pati format per dues fileres d'arbres i entre mig una pista de futbol sala. La zona d’Educació Infantil té el seu propi pati, de dimensions més reduïdes i sortida independent des de cada aula. Aquest disposa de diverses estructures que potencien el moviment moviment i el joc a l’aire l’ai re lliure, així com un sorral. Als dos laterals de l'edifici hi ha dues zones de terra i pas sense aprofitar, amb els quals s’ha iniciat un projecte per construir un petit hort. L'escola compta amb l'equip directiu (director, cap d'estudis, secretari), personal no docent (administrativa), conserge, monitors d'acollida i de servei de menjador, el claustre de mestres format per una trentena de mestres de primària (on també compto els i les mestres d’infantil de l'escola, especialistes i la TEI). Durant els anys i entre tots s’han anat perfilant els trets d’identitat de l’escola, la qual es declara: •
Catalana: la llengua vehicular de l'educació, comunicació i convivència és la llengua pròpia de Catalunya.
Intercultural: oberta a la riquesa cultural que ens ofereix la població de l'escola, aprenent i respectant els trets característics d'aquestes sempre i quan no suposin un •
perjudici de cap tipus per a la resta de comunitat escolar. •
Coeducativa: advocant per l'equitat entre totes les persones, per tant tots els
infants reben la mateixa educació, independentment del seu gènere. •
Laica: no pren partit per cap cultura religiosa en concret, i no defensa la
preeminència de cap d'elles a la vida escolar. •
Solidària: l'escola com una entitat més, col·labora amb diversos projectes d'ajuda
als més desfavorits. •
Ecològica: procurant ser el màxim de respectuosa amb el medi, i desenvolupant
iniciatives i hàbit en els seus alumnes a fi i efecte de cuidar-ho. •
Inclusiva: oberta a tothom i treballant per a la integració a les aules de tots els
seus alumnes, tinguin o no Necessitats Educatives Específiques. Sobre la línia pedagògica del centre escric que és un centre de caire constructivista, de pedagogia activa, el qual aplica com a una de les seves màximes l’aprendre a 6
aprendre no només per al seu alumnat sinó també per als professionals, a través de projectes educatius varis que a més doten a l’escola de recursos i més personal i el confereixen una personalitat pròpia atès l’elevat nombre de població immigrant però també dels projectes que s’hi duen a terme. L’educació que dóna als seus alumnes es basa en 5 pilars fonamentals: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure i
aprendre a ser i l’esmentat aprendre a aprendre. Pel que fa al projecte lingüístic la llengua catalana és la llengua vehicular de l'educació i de comunicació de l'escola. La llengua castellana s’introdueix a 1r de Cicle Inicial. Els nostres alumnes tenen un primer contacte amb la llengua anglesa a partir de P–5 i a nivell curricular es comença a 1r de Cicle Inicial. L’escola aposta fortament per les noves idees dins de l’educació, la qual cosa es mostra a través dels seus Projectes d’innovació, els quals permeten dur a terme certa renovació pedagògica dels professionals. Actualment es duen a terme dos projectes, un referent a les noves tecnologies, el qual ha donat formació per a tot el professorat i la reestructuració de l’anomenada sala d’informàtica permetent l’entrada de nou equipament i l’aprofitament de maquinari maquinari vell per tal de dotar cada aula d’un ordinador propi, connectat en xarxa i que des de P3 a 6é permet un aprofitament dels recursos adaptat a les necessitats dels diversos nivells. També l’escola ha presentat un projecte relacionat amb les l es ciències gràcies al qual disposa ara d’un espai destinat a aquest ús i descrit a l’apartat de TIC-TAC. La participació de les famílies la trobem contínuament i la podem diferenciar en dos nivells: la participació a un nivell més informal i quotidià que es dóna a cada aula, nivell o cicle a través de la col·laboració en tallers o diverses activitats esporàdiques, i la participació en L'AMPA, a un nivell molt més formalitzat, formant part del Consell Escolar i gestionant el servei de menjador i activitats extraescolars. En referència a les característiques del cicle està format per 6 grups, 2 de P-3 , 2 de P-4 i 2 de P-5, tots amb 25 alumnes excepte un grup de P-4 , que en té 24, tanmateix però, es preveu que durant el curs aquesta plaça quedi coberta. Tal i com ja he esmentat, tot el cicle està situat a la mateixa planta de l’edifici la qual cosa permet una interacció i coordinació entre els diversos nivells a l’hora de desenvolupar activitats internivell, com poden ser tallers i/o d’altres celebracions que fem de forma transversal al llarg de tot el curs. El grup classe al qual dirigeixo la meva proposta, és un P3 (La Classe dels Conills) el qual té 25 alumnes. La procedència d’aquests alumnes en majoria és del barri o ciutat, llevat de tres alumnes que han arribat fa poc, un del Marroc, un d’Argentina i una de la Xina (de pares xinesos, no adoptada). Els infants estan distribuïts per 6 taules de 4 7
alumnes (1 d’elles amb 7 alumnes).Tenim un nen amb una petita sordesa de naixement que li ha produït a la vegada un lleu retard de parla ,però des que va néixer ha tingut tots els suports necessaris i en l’actualitat el fet de portar un petit audiòfon li permet seguir les classes i la resta d’activitats dins d’una certa normalitat, com un més. És un grup que, atès les seves característiques, no tindrà greus problemes a l’hora d’adaptar-se a la vida escolar, ja que tots ells, exceptuant els tres nou vinguts, provenen de Llar d’Infants. Tot i això contemplo el període d’adaptació i la seva necessitat de treballar-lo el millor possible per tal d’aconseguir una bona integració i cohesió del grup classe. Dins el grup establim una mecànica de rotació que cada cert temps permet als alumnes canviar de taula per tal de continuar desenvolupant els seus aprenentatges junt amb un conjunt de d’infants relativament canviant i que els fa descobrir a tots els companys i companyes de classe. Pel que fa a la llengua materna, cal esmentar que estem davant uns alumnes els quals un 40% no parla català a casa, per tant el treball referent al desenvolupament del llenguatge oral tindrà molta més importància que en un altre context, la qual cosa queda plasmada en totes les meves unitats didàctiques, les quals animen a la conversa, al raonament en veu alta, al debat...en definitiva, a aprendre a viure en la societat actual. Referent a la relació amb les famílies, sempre intentaré que sigui el més cordial possible i sabent escoltar tota aquella informació del/la nen/a que em puguin oferir, ja que moltes vegades la meva intervenció educativa es veurà recolzada d’aquestes aportacions individuals de cadascun dels meus alumnes. És per això, que a banda de les reunions d’inici de curs i de les que puguin esdevenir al llarg d’aquest, disposo d’estones de tutoria (una hora setmanal) per tal de poder trobar-me individualment, i més d’un cop al llarg del curs si fa falta, amb els pares i mares del meu alumnat per tal d’informar-los de la seva evolució a l’escola, l ’escola, de compartir opinions respecte el seu desenvolupament...en desenvolupament...en definitiva, que el vincle casa-escola esdevingui un pilar en la vida escolar de cada nen/a.
3.EIXOS,CAPACITATS I OBJECTIUS DE L’ETAPA Durant aquesta etapa els infants hauran de desenvolupar desenvolupar les capacitats i la seva interrelació que els permetrà créixer com a persones en el món actual. Aquestes capacitats estan dividides en els eixos següents: EIXOS DEL DESENVOLUPAMENT DE CAPACITATS EIX1: L'autoconeixement, la construcció i l'acceptació de la pròpia identitat, l'autoestima, 8
Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma
l'educació de les emocions, l'autoexigència i el desenvolupament d'estratègies d'aprenentatge, del pensament crític i d'hàbits responsables són essencials per aprendre a ser i actuar de manera autònoma. Organitzar i exposar les pròpies vivències; cercar i gestionar informació provinent de diferents fonts i suports; emprar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual,
EIX 2: Aprendre a pensar i a comunicar
corporal, matemàtic, digital), en la comunicació d'informacions, sentiments i coneixements; treballar de manera cooperativa i ser conscients dels aprenentatges propis, avançar en la construcció del coneixement i el desenvolupament del pensament propi. Explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hipòtesis, planificar i
EIX 3:
Aprendre a descobrir desenvolupar projectes i cercar alternatives esdevenen elements clau en els i tenir iniciativa
processos de formació de l'alumnat. La conscienciació de la pertinença social i comunitària, el respecte per la diversitat,
EIX 4:
el desenvolupament d'habilitats socials, el funcionament participatiu de la institució
Aprendre a conviure escolar, el treball en equip, l'empatia vers els altres, la gestió positiva dels conflictes, i habitar el món
el desenvolupament de projectes en comú, etc., afavoreixen la cohesió social i la
formació de persones compromeses i solidàries. EIXOS CAPACITATS 1. Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonantse de les seves possibilitats. EIX1
2.Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres. 3.Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes per actuar amb seguretat i eficàcia. 4.Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.
EIX 2
5.Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges. 6.Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i
EIX 3
participar,gradualment en activitats socials i culturals. 7.Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència. 8.Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de
EIX 4
conflictes. 9.Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
Aquestes capacitats es concreten en els objectius generals d’etapa: 1. Ident Identificar ificar-se -se com a persona persona tot sentint sentint seguretat seguretat i benest benestar ar emocional emocional coneixent coneixent el propi cos, les seves necessitats i possibilitats, els hàbits de salut, i guanyar confiança en la regulació d’un mateix 2. Ser i actuar actuar d’una manera manera cada cada vegada vegada més autòno autònoma, ma, resolent resolent sit situacio uacions ns quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats.
9
3. Sentir Sentir que pertany pertany a grups socials socials diversos, diversos, participant participant-hi -hi activament activament i utilitzant utilitzant els hàbits, actituds, rutines i normes pròpies. 4. Aprendre Aprendre amb i a través través dels altres, altres, gaudir gaudir de la relació relació i integrar-s integrar-see en el grup tot establint relacions afectives positives amb actituds d’empatia i col·laboració i intentant resoldre conflictes de manera pacífica 5. Observar Observar i experimenta experimentarr en l’entorn proper proper amb curiosita curiositatt i interès, interpreta interpretant-lo nt-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material. 6. Conèixer Conèixer experiènc experiències, ies, històries històries i símbols símbols de la cultura cultura pròpia pròpia del pa país ís i de la d’altres companys i companyes, generant actituds de confiança i respecte per les diferències i valorant les relacions socials i afectives que s’hi estableixin 7. Representa Representarr i evocar aspecte aspectess de la realitat realitat viscuda, viscuda, coneguda coneguda o imagina imaginada da i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de representació. 8. Com Comprendr prendree les intencions intencions comunic comunicatives atives d’altres d’altres infants infants i persones persones adu adultes ltes i expressar-se mitjançant la paraula, el gest i el joc. 9. Desenvolu Desenvolupar par habilitats habilitats de comun comunicac icació, ió, expressió, expressió, comprensi comprensió, ó, i representa representació ció per mitjà dels llenguatges corporal, verbal,gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura, de les habilitats matemàtiques bàsiques i de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. 10.Aprendre 10. Aprendre i gaudir de l’aprenentatge,pensar i crear, qüestionar-se coses,fer-les ben fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement d’una manera cada vegada més estructurada.
4.ÀREES DE CONEIXEMENT Aquestes són les àrees en les que l’infant trobarà els coneixements i experiències bàsiques per al seu desenvolupament al llarg de l’etapa d’educació infantil, així com el seus continguts. DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS ALTRES
10
s n o i c o m e s e l e d ó i t s e g i t n e m e x i e n o c o t u A
- Exploració i reconeixement de característiques bàsiques del propi cos: parts, canvis físics, creixement, necessitats bàsiques. Integració de les descobertes en un esquema i imatge corporals de base sòlides i flexibles. - Exploració i reconeixement de les pròpies possibilitats a través del cos: emocionals,sensorials, i perceptives, motrius, afectives i relacionals,expressives i cognoscitives -Acceptació positiva de les pròpies característiques, tant capacitats com limitacions personals. -Actitud optimista, esforç i iniciativa per anar resolent situacions de dificultat:físiques, emocionals,relacionals,intel·lectuals; comptant amb l’ajut de les persones adultes o els iguals. -Identificació de les emocions bàsiques:amor,alegria,tristesa,enuig i por a partir de les pròpies vivències. Associació amb causes i conseqüències. Relació entre coneixement i acció. -Expressió de les pròpies emocions mitjançant els diversos llenguatges:corporal, plàstic,musical i verbal. Adquisició progressiva del vocabulari referit a les emocions. -Confiança i seguretat en els progressos propis. Autoregulació progressiva d’emocions per aconseguir un creixement personal i relacional satisfactori.
t n e m i v o M i c o J
-Gust i valoració del joc, l’exploració sensorial i psicomotriu com a mitjà de gaudi personal i de relació amb si mateix, amb els altres i amb a mb els objectes. -Exploració de moviments en relació a un mateix, els altres , els objectes , i la situació espaciotemporal, tot avançant en les possibilitats expressives del propi cos. -Expressió, a partir de l’activitat l’activitat espontània, de la vida afectiva i relacional mitjançant els llenguatge corporal. -Domini progressiu de les habilitats motrius bàsiques: coordinació, to muscular, equilibri, postures diverses i respiració. -Organització progressiva de la lateralitat. -Experimentació i interpretació de sensacions i significats referits a l’espai:dintre-fora,davantdarrere,segur-perillós,entre d’altres i referits al temps: ritme, ordre, durada, simultaneïtat, espera. -Creixement personal en el desenvolupament de diversos jocs: de maternitat,de contrastos,exploratoris,sensoriomotors,simbòlics. -Comprensió i valoració progressiva de la necessitats de normes en alguns jocs. -Prudència davant algunes situacions de risc o perill.
s e v i t a c i n u m o c i s e v i t c e f a s n o i c a l e R
-Exploració, acceptació, respecte i valoració positiva dels trets característics dels altres,sense prejudicis ni estereotipis que dificulten la convivència -Interès i confiança per acostar-se afectivament a les emocions de les altres persones. Sensibilitats i percepció de les necessitats i els desitjos dels altres amb progressiva actitud d’ajuda i de col·laboració. -Sentiment de pertànyer al grup i compromís de participar en projectes compartits. -Reflexió sobre les relacions que s’estableixen en els grups i participació en la concreció de normes per afavorir la convivència. -Disposició a la resolució de conflictes mitjançant el diàleg, a l’assumpció de responsabilitats i a la flexibilització d’actituds personals per trobar punts de coincidència amb els altres i arribar a acords. 11
l a n o i c a l e r i l a n o s r e p a i m o n o t u A
-Autoregulació progressiva d’hàbits d’autonomia i rutines referits a la cura del cos:higiene,descans,alimentació i seguretat. -Aplicació d’hàbits d’autonomia i rutines en la vida escolar, mostrant iniciativa i esforç per trobar personalment solucions a situacions i dificultats superables, sabent demanar ajuda quan faci falta i acceptar-la quan calgui. -Exercitació progressiva d’hàbits que afavoreixin la relació amb els altres: cura, atenció, escolta, diàleg i respecte. -Participació en la cura i manteniment dels objectes i espais col·lectius. -Incorporació progressiva d’hàbits beneficiosos per a la salut com a benestar personal i interpersonal. -Iniciativa per fer propostes,comunicar experiències i participar activament en la presa de decisions. -Desig d’autonomia i iniciativa pròpia. -Seguretat i confiança en les pròpies possibilitats d’aprenentatge i satisfacció pels progressos assolits.
n r o t n e ’ l e d ó i c a r o l p x E
DESCOBERTA DE L’ENTORN -Observació i identificació de diferents elements de l’entorn: materials,objectes,animals,plantes i paisatges. -Observació i identificació de qualitats d’elements de l’entorn. -Observació i identificació de fenòmens naturals: dia,nit,sol,pluja,núvols,vent entre d’altres i valoració de la seva incidència en la vida quotidiana. -Identificació de figures tridimensionals: esfera,cilindre i prisma; i planes: triangle,quadrilàter i cercle, que formen part de l’entorn. -Observació i identificació de l’entorn social: l’escola, el carrer, el barri, el poble o ciutat. Reconeixement de pertinença a la família, a l’escola, al grup classe, i les relacions que s’hi estableixen. -Observació de la diversitat de costums,maneres d’interpretar la realitat,procedències,llengües familiars,entre un mateix i els companys i companyes de classe i acceptació d’aquesta realitat com una manera d’aprendre. -Identificació de festes, tradicions, històries i llegendes de l’entorn proper i de Catalunya. interès per participar en activitats socials i culturals i per conèixer manifestacions pròpies de les cultures de companys i companyes de classe. -Identificació de diferents ocupacions i serveis que desenvolupen les persones adultes de l’entorn. -Ús de diferents recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions com el dibuix o la càmera fotogràfica,entre d’altres. -Valoració de les normes que regeixen la convivència en els grups socials,tot establint relacions de respecte i col·laboració amb les persones de l’entorn proper. -Respecte pels elements de l’entorn natural socials i participació en actuacions per a la conservació
c a t n e m i r e p x E
del medi. -Observació i reconeixement de semblances i diferències en organismes,objectes i materials:color,grandària,mida,plasticitat,utilitat ,sensacions i altres propietats. -Experimentació d’accions que provoquen canvis en objectes i materials,fent anticipacions i comparant els resultats. 12
ó i c a t e r p r e t n i i ó i
-Ús d’instruments d’observació directa i indirecta per a la realització d’exploracions i d’experiències,tant analògics com digitals: lupes, balances i sensors per a la recollida i posterior anàlisi de dades. -Iniciació en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. -Mesurament d’objectes manipulables per conèixer les seves característiques i comparar-los. Ús d’estratègies de mesurament de longitud,capacitat,massa,temps,temperatura,fent estimacions i prediccions i usant unitats no convencionals. -Observació de característiques i comportaments d’alguns animals i plantes en contextos diversos: com són, com s’alimenten, on viuen, com es relacionen. -Reconeixement dels canvis que es produeixen en animals i plantes en el decurs del seu desenvolupament, interpretant les primeres nocions d’ésser viu i cicle. -Curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes,cercar informació de diferents fonts,compartir-la amb els companys i companyes de classe, i organitzar-la en els diferents models. -Verbalització dels processos i dels resultats,evocant l’experiència realitzada i valorant les aportacions dels altres. -Representació gràfica del procés seguit en l’experimentació i de la interpretació dels resultats.
ó i c a t n e s e r p e r i t n e m a n o a R
-Reconeixement i interpretació de diferents rols observables en entorns propers i quotidians. -Comparació,ordenació i classificació d’objectes i material,establint relacions qualitatives i quantitatives,per reconèixer patrons,verbalitzar regularitats i fer anticipacions. -Construcció de la noció de quantitat i inici de la seva representació. -Reconeixement i representació de nombres en situacions diverses,adonant-se que són presents en situacions quotidianes i per a què es fan servir: quantitat,identificació, ordre i situació. -Reconeixement de seqüències i ordenació temporal de fets i activitats de la vida quotidiana. Identificació de sèries i predicció de la seva continuïtat. -aplicació d’estratègies de càlcul ,per afegir, treure,repartir i agrupar reconeixent la modificació de les quantitats i fent estimacions de resultats. -Situació dels objectes en l’espai, reconeixent la posició que ocupen i la distància respecte d’un punt determinat. Orientació en espais habituals de l’habitatge, l’escola i d’entorns coneguts, fent ús de la memòria espacial. -Ús d’estratègies per resoldre situacions que requereixin els coneixements matemàtics. Verbalització dels processos i valoració dels resultats. -Adquisició progressiva de l’autonomia cognitiva que genera el treball basat en l’experimentació i el raonament,amb la comprovació,el contrast i la justificació com a manera habitual de conèixer i d’elaborar explicacions. -Identificació d’alguns canvis en la vida quotidiana i els costums en el pas del temps i en situacions properes. Consciència del pas del temps,els dies, les setmanes, els mesos i les estacions. Ús del Calendari. -Identificació de canvis que es produeixen en l’entorn i en el temps, establint relacions causa-efecte. -Ús del dibuix com a mitjà de representació :observació de la realitat,processos,canvis. -Elaboració i interpretació de representacions gràfiques senzilles sobre dades de la vida quotidiana. -Identificació d’informacions proporcionades pels diferents mitjans de comunicació , i expressió de la pròpia opinió. COMUNICACIÓ I LLENGUATGES 13
r a -Sensibilitat i interès per l’escolta,l’observació i l’exploració de les possibilitats sonores, t n e simbòliques,cinètiques i plàstiques d’elements de l’entorn. m i r e -Participació i escolta activa en situacions habituals de comunicació,com ara converses,contextos p x e i joc,activitats de la vida quotidiana i activitats relacionades amb la cultura. r a -Ús d’estratègies per comprendre els altres quan s’expressen verbalment,adoptant una actitud t l o c s positiva i de respecte envers les llengües. e , r a -Comprensió del llenguatge no verbal com a expressió de les emocions. v r e s -Curiositat,interès i gaudi davant les creacions b O musicals,visuals,literàries,audiovisuals,plàstiques,obres escèniques,usant estratègies per
de
escoltar,mirar i llegir. -Escolta i comprensió de narracions,contes,cançons,llegendes,poesies,endevinalles i dites tradicionals i contemporànies,com a font de plaer i d’aprenentatge. -Escolta activa de creacions musicals per a la discriminació,identificació i captació de la pulsació i ritmes,estructures, qualitats dels sons, melodies i harmonies. -Experimentació amb tècniques plàstiques i audiovisuals bàsiques: dibuix,pintura,collage,modelatge,estampació,edició gràfica amb ordinador i imatge,treballant l’alfabet visual; punt,línia,taca,color,textura,volum,enquadrament,punt de vista i llum. Exercitació de destreses manuals: retallar,esquinçar,arrugar,punxar i plegar, adquirint coordinació oculomanual. -Exploració de diferents instruments; llapis,retoladors,pinzells,ratolí i teclat d’ordinador, i tampons, per produir missatges escrits o gràfics. -Experimentació amb el gest i el moviment,dansant,jugant a crear diferents moviments amb el cos, per saber trobar la pròpia capacitat expressiva i les emocions que comporta. -Progressió en el domini i l’ús de la veu, a partir de jocs i de la cançó,així com en les habilitats i actituds necessàries per a l’ús dels instruments musicals. -iniciació als usos socials de la lectura i l’escriptura. Exploració de materials de l’entorn,com etiquetes,cartells,llibres i revistes, en suport de paper o digital, que contenen text escrit. -Satisfacció per les descobertes i els progressos individuals i de grup en les habilitats lingüístiques i expressives.
14
r a - Interès per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les produccions c i n u artístiques: literàries, musicals, teatrals, plàstiques i audiovisuals. m o c -Ús i valoració progressiva de la llengua oral per evocar i relatar fets,per expressar i comunicar i r a idees,desitjos i sentiments,com a forma d’aclarir,organitzar i accedir al propi pensament,per regular s s e r la pròpia conducta i la dels altres. p x -Ús de recursos expressius del propi cos i de suports visuals en la comunicació oral. e , r a l r -Expressió i comunicació de fets, sentiments i emocions,vivències o fantasies a través del dibuix i de a P produccions artístiques: musicals,plàstiques,escèniques i audiovisuals.
-Utilització d’estratègies per fer-se comprendre i per comprendre els altres, amb imitació de models i amb un ús de la llengua cada vegada més acurat: pronunciació clara, estructura gramatical correcta,lèxic precís i variat,entonació i to de veu apropiats. -Gust per participar en les converses amb l’ús progressiu de les normes que regeixen els intercanvis lingüístics: torns de parla, atenció , manteniment i canvi de tema, adequació al context, i de les formes establertes socialment per iniciar,mantenir i finalitzar les converses. -Participació en converses sobre diferents temes,tot compartint les descobertes,hipòtesis,desitjos,sentiments i emocions,aprenent a contrastar i a incorporar les aportacions dels altres. -Ús de la llengua per mostrar acords i desacords i resoldre conflictes de manera apropiada i assertiva. Utilització d’instruments tecnològics (TIC) i del llenguatge llengua tge audiovisual com a mitjà de comunicació,per enregistrar,escoltar i parlar. r a e r c i r a t n e s e r p e r , r a t e r p r e t n I
-Comunicació a través del codi matemàtic en situacions de la vida quotidiana. -Ús dels llenguatges verbal,musical,plàstic,matemàtic,audiovisual i corporal com a objectes de diversió, de creació i d’aprenentatge a través de jocs lingüístics i expressius. Apreciació de l’estètica de les formes literàries –ritme i rima- i artístiques, i de les sensacions i emocions emocions que provoquen. -Descoberta i coneixement progressiu de les relacions entre el text oral i l’escrit. -Ús d’estratègies per aproximar-se a la lectura,com són ara identificació de paraules significatives i usuals,ús del context i de la forma de l’escrit, reconeixement de lletres, ús de les il3lustracions gràfics i altres imatges que acompanyen els textos. -Iniciativa i interès per produir textos escrits en contextos significatius amb diferents funcions i amb aproximació progressiva a l’escriptura convencional. -Utilització de la intuïció,la improvisació,la fantasia,i la creativitat tant en l’observació i l’escolta com en els processos creatius artístics. -Ús de materials i tècniques plàstiques per fer representacions de manera creativa. -Creació individual i col·lectiva de diferents tipus de textos,com són ara contes, relats, rodolins i endevinalles, gaudint del plaer de la creació de móns imaginaris a través de les paraules i les imatges. -Interpretació de cançons i danses tradicionals catalanes i d’arreu del món i representació de personatges,fets i jocs d’expressió corporal. -Adq1uisició d’actituds i habilitats necessàries per posicionar-se com a intèrpret,oient,compositor o director:escoltar,observar, interpretar i crear.
15
-Ús de llibres també en format multimèdia, per imaginar, informar-se divertir-se, estar bé. -Utilització d’instruments tecnològics en els processos creatius per al treball amb la fotografia, el r a e r c i r a t n e s e r p e r , r a t e r p r e t n I
vídeo, l’ordinador a través dels programes oberts d’edició de textos, gràfics, presentacions. Expressió audiovisual per crear històries, dibuixar i pintar amb editors gràfics i multimèdia. -Iniciació en les habilitats per a l’anàlisi de la llengua, correspondència so-grafia, segmentació sil·làbica, amb ús de vocabulari específic per referir-se a alguns dels seus elements bàsics: paraula, so lletra,títol. Gust per provar, reformular i reflexionar sobre la llengua. -Reconeixement i ús de llenguatge matemàtic amb nombres,símbols i codis que poden ser llegits pels altres i que tenen significats compartits per la societat en contextos reals i situacions progressivament més complexes. -Ús de procediments, com ara preguntar,negociar,predir,planificar,raonar,simular. -Construcció de la noció de quantitat i nici de la seva representació. -Valoració i respecte per les produccions orals, gràfiques i escrites pròpies i dels companys i companyes.
5.METODOLOGIA Al Cicle d'Educació Infantil apliquem una metodologia constructivista, la qual passa per entendre a l’infant com el constructor del seu camí d'ensenyament i
aprenentatge, en la que nosaltres com a docents fem el paper de mediadors entre els diversos continguts i els nostres infants, convertint-nos en els seus guies i entenent que cada alumne/a té un paper molt actiu. És una metodologia de caire globalitzador basant-se en la significativitat dels diversos aprenentatges a través d'experiències i vivències d'observació, manipulació
i experimentació convertint les nostres activitats en part activa i motivadora d'aquests aprenentatges. Per a iniciar aquest procés partim dels coneixements previs que puguin tenir els nostres infants i d’un clima càlid de seguretat, respecte i confiança que permeti l’expressió d’emocions, opinions, dubtes, èxits i frustracions . Es valoren també les diverses formes d'agrupament que, en cada cas, responen a les millors condicions de les activitats per a desenvolupar tot el potencial que ens puguin oferir els nostres infants, donant als nostres alumnes una atenció a la diversitat més constant i diversificada, inclosa dintre dels seus propis processos d'ensenyament d'ensenyament i aprenentatge, afavorint la seva autonomia en totes aquestes activitats, engegant un procés creatiu que parteixi dels seus propis interessos per a arribar a les seves
pròpies fites. No ens oblidem tampoc el paper que faran les famílies, continuadors d'aquests processos d'ensenyament i aprenentatge amb els quals ens coordinarem a través de notes i moments comuns del dia per tal de poder mantenir les directrius bàsiques d'aquests aprenentatges, ja sigui demanant la seva col·laboració i cooperació en la 16
resolució de dubtes, ja sigui per escrit i/o de forma oral, o bé a través de les diverses
accions voluntàries que puguin dur a terme durant el curs escolar, establint lligams entre casa i escola que els acompanyarà al llarg de tota la l a seva vida escolar.
5.1 Organització de l’espai i el temps. En quant a l’organització de l’aula, aquesta pretén afavorir l’autonomia i l’ordre (material a l’abast i amb una classificació per zones o racons) i permet, d’aquesta manera, dur a terme, en nombroses ocasions, diferents activitats simultànies en un espai comú. Fem ús, sempre que ho necessitem, d’altres espais o instal·lacions amb que compta el centre i la ciutat. Treballem bàsicament amb el grup-classe, però en propostes de racons, algun taller en concret, organització de festes, pati...es reforça el coneixement i treball entre els alumnes del nivell i del cicle. En les diferents unitats que presento, proposo activitats de tot tipus d’agrupaments: hi ha activitats en gran grup, mig grup, en petit grup, per parelles o individuals, en funció del contingut a treballar i de les necessitats i característiques dels alumnes. En l’organització temporal tinc en compte en tot moment, dintre de les possibilitats que ofereix l’ambient i activitat escolar, els diferents ritmes biològics dels alumnes. Procuro alternar les activitats de major moviment, implicació o concentració amb d’altres més tranquil·les que ajudin a la relaxació i/o al descans, tenint present en quins moments de la jornada els infants i nfants són més receptius i actius o requereixen més tranquil·litat.
5.2 Rutines i hàbits L’horari del curs està organitzant tenint en compte, entre altres aspectes organitzatius, les rutines diàries. Aquestes rutines tenen un valor important ja que ajuden els nens a interioritzar ritmes, els permeten permeten anticipar el que que passarà, alhora que els proporcionen seguretat i confiança. Una de les rutines que més treballem és l’assemblea (com a punt de trobada, davant d’algun conflicte, per organitzar o motivar alguna activitat o joc...) Amb aquest treball afavorim la utilització utilització de de les normes, l’expressió lliure, l’escolta, el respecte per les idees dels altres.... També constitueixen un eix important en Educació Infantil les l es rutines relacionades amb la higiene corporal (neteja de les mans i cara, adquisició de la consciència i autonomia de les accions que ens ajuden a estar nets, utilització correcta dels estris de neteja com el sabó, la tovallola, el paper higiènic...).i l’alimentació (consciència de la necessitat d’una alimentació variada i saludable, hàbits relacionats amb l’alimentació (ús 17
d’estris, acabar-s’ho tot, no no aixecar-se de la taula, postura adequada...), adequada...), i les normes de convivència relacionades amb el menjar).
5.3 Racons Organitzarem la classe en racons de treball, que igual que les rutines, es treballaran de manera transversal transversal al llarg de tot el curs. Les normes de funcionament funcionament i ordre són molt importants i estan pactades pactades entre tots. El nen adquireix aquí un paper paper protagonista, essent ell qui escull el racó al que vol vol anar, quina activitat vol fer i registra la seva visita en una graella específica pels racons... Abans de l’inici d’un nou racó, o davant d’algun canvi organitzatiu o de material, hi ha una trobada, per presentar el contingut del racó i algunes algunes de les seves possibilitats. possibilitats.
Racó de joc simbòlic (cuineta): En aquest racó afavorim en l’infant l’expressió de sentiments, emocions, frustracions, inseguretats, plaers,... a través de la interpretació de diferents rols i professions sense discriminació de sexe, cultura, raça... Fem ús de materials diversos com disfresses, mocadors, maquillatge, fireta, nines... Aquest racó ens permet reforçar i treballar altres aspectes com la mesura, numeració, classificació, diversos discursos expressius... El racó de la cuineta és una de les unitats didàctiques que presento, la qual prèviament al propi joc simbòlic, es dedica al procés de muntatge d’aquest racó per part de l’alumnat.
Racó del panell imantat: és un espai interactiu i destinat, sobretot, a la iniciació en el llenguatge escrit, en el qual els alumnes hi trobaran jocs de paraules, relacions de paraules amb imatges...es durà a terme en petit grup per tal de poder avaluar molt millor els progressos de cada infant.
Racó temporal (observació): la finalitat d’aquest racó és la d’anar recollint tot allò que anem treballant i descobrint, per tal que els infants tinguin un espai que els hi permeti recordar allò viscut en cada època del curs. Seran ells mateixos els qui el vagin confeccionant a partir d’imatges, objectes o altres materials.
Racó de la biblioteca: En aquest espai volem reforçar els hàbits lectors, millorar el vocabulari i l’expressió oral, desvetllar el sentit crític, fomentar la imaginació... Interpretem imatges, cartells, enregistraments, fotografies, contes, que acompanyen a textos escrits...., escrivim, comentem, comentem, fem prediccions, canviem, canviem, inventem i interactuem amb diferents textos escrits, juguem a jocs que impliquen la utilització de l’abecedari...
Racó de plàstica: En aquest racó pretenem que l’alumnat gaudeixi amb l’expressió plàstica tot proposant-li un espai per experimentar, manipular, utilitzar diversos estris i 18
tècniques, en un ambient de respecte i llibertat. Utilitzem materials com fang, plastilina, materials de rebuig, cartolines, plàstics, tints, fruites, hortalisses i objectes no habituals. Reforcem també aspectes de motricitat fina (control del gest, moviment...) i expressius, així com el respecte per les pròpies produccions i les dels altres.
Racó de l’ordinador: aquest espai pretén un primer acostament dels infants a les noves tecnologies, mitjançant la interacció entre l’infant i l’ordinador de l’aula.
Racó d’experimentació: En aquest racó la nostra intenció primera és observar i experimentar diferents situacions, objectes i fenòmens que ajuden els nens i nenes a millorar la seva percepció i a anar superant les limitacions pròpies del seu pensament. Ens plantegem petites hipòtesis, les desenvolupem, analitzem les conclusions a que hem arribat, classifiquem objectes, observem diferències entre animals i plantes, explorem les qualitats de diferents materials... Un recurs que tindrà gran importància al llarg de totes les unitats serà La Capsa de les Sorpreses. Gràcies a ella dotarem de gran motivació i expectació moltes de les
activitats proposades. Hi haurà vegades que hi apareixeran titelles, d’altres contes o, també, servirà com a vincle entre casa i escola donant l’oportunitat a cada infant de poder compartir amb els companys i les companyes tot tipus d’objectes, imatges o records especials que tingui a casa.
5.4 Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per a l’aprenentatge i el coneixement (TAC)
Podem trobar varis tipus d’implementacions tecnològiques a l’escola. -Tenim una sala d’ordinadors, amb 26 aparells (la majoria sorgits de donacions d’empreses però revisats per la comissió d’informàtica de l’escola per al seu òptim ús), una segona aula dotada amb 13 ordinadors i el programari corresponent, i una aula del projecte de ciències dotada amb 6 ordinadors, un microscopi informàtic i una pantalla amb canó projector i DVD tot interconnectat . La participació en aquest projecte de ciències i en el de noves tecnologies i TIC ha permés reestructurar els recursos informàtics i el maquinari més antic però útil igualment s’ha passat a les diverses aules, aconseguint un ordinador per aula i tot connectat en xarxa.Aquesta circumstància circumstància ens ha procurat usos freqüents de l’ordinador dins les aules, ja sigui al racó de l’ordinador o en fets més puntuals , per exemple, tal i com ,es descriu a la unitat Ara arriba Carnestoltes, per tal de facilitar les diverses consignes diàries.
19
També s’han establert vàries pissarres digitals, una per cicle, les qual estan ubicades en espais d’ús comú, ja sigui la Biblioteca, la sala de psicomotricitat, la sala d’audiovisuals i l’aula de racons. Per poder fer servir tota aquesta tecnologia es fa una iniciació des de p3 en la interacció entre teclat, ratolí i pantalla fets a través d’activitats clic adequades per a cada nivell per continuar després amb la introducció al nostre alumnat en la visió d’exposicions sobre treballs fets per ells mateixos i d’altres moments reproduïts en presentacions interactives que després es distribueixen entre les famílies, per tal de que vegin de forma més àmplia com treballem dins l’aula.
6.AVALUACIÓ:CRITERIS I TIPUS Dintre del cicle l’avaluació és un procés continu i global que acompanya a l’infant al mateix ritme que els mateixos aprenentatges a través de varis tipus d’avaluació.
L’article 52 de la Llei 12/2009, de 10 Juliol ,d’Educació especifica que el currículum comprèn els criteris d’avaluació del desenvolupament personal i del grau d’assoliment dels objectius educatius. Aquests criteris d’avaluació són: 1. Saber explorar i reconèixer les parts, les possibilitats i característiques del seu propi cos. Expressar-se amb les pròpies emocions i iniciar-se en la seva identificació. 2. Participar en el joc, a través del moviment, assimilant sensacions referides a l'espai i al temps i amb una comprensió progressiva de la necessitat d'unes normes. 3. Tenir interès i confiança en els altres i sentir-se part del grup, establint relacions afectives positives mútues. 4. Fer de manera autònoma, progressivament, activitats habituals referents a la pròpia cura, a les tasques escolars i en la relació amb els altres. 5. Identificar característiques i regularitats en l'entorn natural, social i cultural, i utilitzar els recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions. 6. Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant les mesures adequades i la seva representació gràfica. 7. Aplicar estratègies de càlcul, comparar, ordenar, classificar, reconèixer patrons i verbalitzar-ho. 8. Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i emocions; escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa i d'aprenentatge amb l'ús d'un llenguatge ll enguatge no discriminatori, i amb actitud de respecte vers altres cultures i diferents llengües. 9. Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i 20
l'escrit, iniciar-se en l'ús funcional de la lectura i l'escriptura. l 'escriptura. Crear de manera individual i col·lectiva petits textos i dibuixos. 10. Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC). Aquests criteris s’apliquen durant tot el procés d’avaluació. Sempre al principi es fa una avaluació inicial ,amb ,amb finalitat diagnòstica, dels coneixements previs que es tenen sobre la situació o l’objecte. Tenim en compte la Zona de Desenvolupament Proper dels nostres infants així com les seves potencialitats i entorns que ens aportaran contingut interessant i original. A més d’aquesta avaluació, aquest registre ens serveix per comparar finalment amb l’avaluació final i així conformar l’evolució per escrit dels aprenentatges que ha fet l’infant durant aquell curs. A continuació i segons van succeint els diversos aprenentatges per part de l’alumnat s’estableix una avaluació continua ,amb finalitat formativa, consistent en varis processos de recollida de dades, principalment amb graelles de doble entrada on trobem alguns ítems avaluats vàries vegades i amb una escala de tres tr es graus simple (adquirit, a mitges, no adquirit) i sobretot a través de l’observació directa i sistemàtica. Tota aquesta informació després es compara amb l’avaluació inicial i en funció de l’evolució d’aquesta i de l’assoliment dels objectius bàsics del curs es redacta un informe de l’avaluació final , amb finalitat sumativa, que després es lliura a les famílies, una còpia del qual roman a l’escola per a completar la totalitat d’informes de tot l’alumnat durant tot el període escolar. Tinc en compte des de l’inici de curs l’opinió dels infants respecte allò que creuen que han après, si podrien haver après més...és a dir, s’inicia una implicació per la seva part en la seva pròpia avaluació a partir de l’autoavaluació, fent-los així partícips no només del seu aprenentatge sinó també de la valoració dels resultats. Finalment, es desenvolupa una coavaluació amb les aportacions de tots els i les mestres que intervenen en els processos d’aprenentatge de l’aula, per tal que aquesta sigui molt més rica. Un cop finalitzada cada unitat didàctica es realitzarà una avaluació per part nostra respecte la metodologia emprada, l’actitud dels i les l es mestres, els materials utilitzats, les activitats proposades...per tal de poder millorar la pràctica docent.
21
7.ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I A LES NECESSITATS EDUCATIVES DE L’ALUMNAT La meva programació contempla l’atenció a la diversitat de necessitats educatives que presenten els i les alumnes i l’assoliment per tots ells de les competències que els hi permetin el seu desenvolupament personal i escolar, és per això que en tot moment organitzo la meva activitat docent tenint en compte les característiques dels meus alumnes, la diversitat de necessitats i ritmes r itmes d’aprenentatge. Per tant, l’atenció a la diversitat anirà encaminada en tres aspectes fonamentals: la correcta adaptació dels tres nens immigrants , l’atenció del nen amb sordesa i lleu
retard de la parla i la diversitat que trobem en la globalitat del grup classe, tant pel que fa a les diferents edats com ritmes d’aprenentatge. Pel que fa als nens immigrants, cal dir que inicien el curs en el seu inici però són de nova incorporació, ja que tot just fa entre 3-4 mesos que van arribar. És per això que prenc determinades actuacions transversals al llarg del curs escolar . Una d’elles va encaminada per què se sentin, el més aviat possible, segurs, tranquils i amb confiança dins del grup-classe, en un clima càlid i proper, per tal de promoure una bona integració social. Després el meu treball serà el de guiar-los cap a la immersió lingüística, és a dir, a facilitar-los l’aprenentatge (comprensió i expressió) del Català. Aquest fet es veu reflectit en totes les meves unitats didàctiques, donat que el llenguatge oral té un gran paper com a eix vertebrador en totes elles, i per això, contemplo la necessitat d’aquests alumnes pel que fa la llengua. Aquest reforç del desenvolupament de la llengua oral anirà dirigit a tot l’alumnat, ja que és de gran rellevància en el seu procés d’aprenentatge global. Referent a l’alumne amb lleugera sordesa i retard de la parla, cal dir que porta un audiòfon el qual el possibilita escoltar el millor possible, tot i així la meva atenció serà la de atendre que en tot moment escolti tot el que es diu i es parla a l’aula, motivar-lo per què intervingui sense por i donar-li confiança, seguretat i l’autoestima necessària per tal que vagi assolint tots els aprenentatges. Cal dir que el centre disposa dels serveis de l’EAP i, en els casos necessaris, del CREDA, tot i que cap dels alumnes de la Classe del Conills requereix, de moment la seva atenció. Finalment, en tot moment tinc en compte els diferents ritmes d’aprenentatges i les diverses capacitats dels alumnes, com ja hem vist a l’apartat de metodologia.
22
8. ALTRES ASPECTES A DESTACAR Tal i com hem vist, el tarannà vertebrador de la meva programació és la
interculturalitat, la qual porta implícita tot un treball de valors en totes i cadascuna de les unitats didàctiques que presento, els quals podem resumir de la següent manera. UD BON DIA ELS ELS CON CONILL ILLS S LA CASTANYA CASTANYADA DA LES LES JOG JOGUI UINE NES S COM ESTEM? CARNESTOL CARNESTOLTES TES MUNTEM EL
VALORS Cohesió social, hàbits de convivència, autonomia personal. Resp Re spec ecte te pel pel medi medi am ambie bient nt i els els anim animal als, s, recon reconei eixem xemen entt din dinss del del grup. grup. Respecte Respecte pel folklore folklore i les les tradicions, tradicions, tant de de la pròpia cultura cultura com la dels altres. altres. La coop cooper erac ació ió i el el sab saber er com compart partir ir.. Educació em emocional. Respecte Respecte pel folklore folklore i les les tradicions tradicions,, tant de la pròpia cultura cultura com la del delss altres. altres. Cooperació, respecte per les opinions dels altres, convivència, iniciació d’una
RACÓ DE LA
consciència per una alimentació sana.
CUINETA SANT SANT JO JORD RDII DE LA CAPSA EN
Respec Resp ecte te pel pel fol folkl klore ore i les les tradi tradici cions ons,, ttan antt de de la la prò pròpi piaa cult cultur uraa com com la dels dels altr altres es.. Cooperació, saber compartir, acceptació de les regles del joc (convivència)
SURTEN JOCS
Tal i com he esmentat un altre aspecte en el que faig incidència amb totes les meves propostes és el llenguatge oral. L’expressió oral forma part indispensable de la comunicació de l’infant amb el món exterior i és en aquestes primeres etapes en les quals hem d’assegurar-nos que s’estableixen les bases d’aquesta comunicació. La meva programació també té un component lúdic important, fent efectiva aquelles màximes d’aprendre jugant o de que aprendre és un joc, especialment en aquesta etapa.
23
9.TEMPORALITZACIÓ
MES UD 1
SETEMBRE
1r
TRIMESTRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE
2n
TRIMESTRE
GENER
FEBRER
MARÇ
3r
TRIMESTRE
ABRIL
MAIG
JUNY
DE
LA
CAPSA
SURTEN
JOCS
BON DIA SOM
2
ELS
CONILLS LA
3
CASTANYADA LES
4
JOGUINES COM
5
ESTEM? ARA ARRIBA
6
CARNESTOLTES MUNTEM EL RACÓ
7
DE LA CUINETA
SANT
8
JORDI
9
24
10.UNITATS DIDÀCTIQUES 1-BON DIA! (Rutines) DURADA: anual. TEMPORALITZACIÓ: 45 minuts cada dia. JUSTIFICACIÓ: El Bon dia és la rutina que s’estableix cada dia a primera hora del matí. Aquest plantejament afavoreix, per una banda que els infants es vagin adaptant al ritme quotidià i, per l’altra permet la cohesió del grup ja que és un temps i espai de participació conjunta. Seguint a Bruner, les rutines potencien la comunicació perquè s’estructuren com a contextos d’interacció d’interacció estables, regulars i limitats. Aquesta unitat ofereix als infants un entorn estable que ben segur els dóna seguretat i afavoreix la seva participació. Establir una sèrie de rutines significatives i funcionals ajuda a que els infants, a partir de les pròpies vivències, vagin elaborant una representació mental del temps alhora que afavoreix el desenvolupament de la llengua oral. ACTIVITATS CAPACITATS CRITERIS AVALUACIÓ 1 3 5 6 9 2 4 8 2 3 5 6 9 3 7 8 3 4 5 6 9 2 4 8 3 4 3 5 6 9 2 3 4 5 8 5 4 5 7 9 3 4 8
10 10 10 10 10
OBJECTIUS GENERALS 3 4 2 3 3 1 2 3 5 3 4
7 8 7 7 7
8 8
9 9 9 9 9
10 10
ACTIVITATS MOTIVACIÓ:
1.- Sona la música mentre els/les nens/es entren a l’aula i per poder anticipar la situació. Un cop tots asseguts a la rotllana es canta la cançó Cada dia al dematí. S TDESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS U GALTRES N- Adaptació a les rutines de la classe. I T N O- Realització de les activitats pròpies de C
DESCO ESCOBE BER RTA DE DE L’E L’ENTO NTORN
COM COMUNIC UNICAC ACIÓ IÓ I LLE LLENG NGU UATGE ATGES S
OBJEC BJECTI TIU US DID DIDÀCTI ÀCTIC CS
- Observació directa del temps
- Memorització dels noms dels infants - Participar de forma activa en les
atmosfèric, identificació de les
i les mestres.
rutines diàries.
les rutines.
imatges corresponents.
- Iniciació al llenguatge escrit: lectura
- Actuar seguint les normes
- Autonomia en la realització de les
Identificació dels plats del menú de
dels noms dels infants.
establertes.
tasques.
l’escola.
Llenguatge musical:
- Identificar el noms dels infants i les
- Interès per la relació afectiva amb els
- Vocabulari: matí/ tarda, fred/calor,
- Memorització de les cançons.
educadores.
infants i les educadores.
pluja/sol, nom dels plats del menú de - Comparació de quantitats.
- Reconèixer el seu nom per escrit.
- Confiança i seguretat progressiva en les
l’escola.
- Noms dels infants i mestres.
- Esforçar-se per fer-se entendre.
seves possibilitats.
- Participació activa en les rutines
- Els quantificadors: molts, pocs, tots,
- Escoltar als altres amb respecte,
diàries.
cap.
interès i atenció.
- Respecte pels gustos i preferències - Mostrar interès per fer-se entendre i dels altres.
comunicar-se amb els altres. 25
10.UNITATS DIDÀCTIQUES 1-BON DIA! (Rutines) DURADA: anual. TEMPORALITZACIÓ: 45 minuts cada dia. JUSTIFICACIÓ: El Bon dia és la rutina que s’estableix cada dia a primera hora del matí. Aquest plantejament afavoreix, per una banda que els infants es vagin adaptant al ritme quotidià i, per l’altra permet la cohesió del grup ja que és un temps i espai de participació conjunta. Seguint a Bruner, les rutines potencien la comunicació perquè s’estructuren com a contextos d’interacció d’interacció estables, regulars i limitats. Aquesta unitat ofereix als infants un entorn estable que ben segur els dóna seguretat i afavoreix la seva participació. Establir una sèrie de rutines significatives i funcionals ajuda a que els infants, a partir de les pròpies vivències, vagin elaborant una representació mental del temps alhora que afavoreix el desenvolupament de la llengua oral. ACTIVITATS CAPACITATS CRITERIS AVALUACIÓ 1 3 5 6 9 2 4 8 2 3 5 6 9 3 7 8 3 4 5 6 9 2 4 8 3 4 3 5 6 9 2 3 4 5 8 5 4 5 7 9 3 4 8
10 10 10 10 10
OBJECTIUS GENERALS 3 4 2 3 3 1 2 3 5 3 4
7 8 7 7 7
8 8
9 9 9 9 9
10 10
ACTIVITATS MOTIVACIÓ:
1.- Sona la música mentre els/les nens/es entren a l’aula i per poder anticipar la situació. Un cop tots asseguts a la rotllana es canta la cançó Cada dia al dematí. SDESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS T DESCO ESCOBE BER RTA DE DE L’E L’ENTO NTORN COM COMUNIC UNICAC ACIÓ IÓ I LLE LLENG NGU UATGE ATGES S OBJEC BJECTI TIU US DID DIDÀCTI ÀCTIC CS U GALTRES N- Adaptació a les rutines de la classe. I - Observació directa del temps - Memorització dels noms dels infants - Participar de forma activa en les T N O- Realització de les activitats pròpies de C
atmosfèric, identificació de les
i les mestres.
rutines diàries.
les rutines.
imatges corresponents.
- Iniciació al llenguatge escrit: lectura
- Actuar seguint les normes
- Autonomia en la realització de les
Identificació dels plats del menú de
dels noms dels infants.
establertes.
tasques.
l’escola.
Llenguatge musical:
- Identificar el noms dels infants i les
- Interès per la relació afectiva amb els
- Vocabulari: matí/ tarda, fred/calor,
- Memorització de les cançons.
educadores.
infants i les educadores.
pluja/sol, nom dels plats del menú de - Comparació de quantitats.
- Reconèixer el seu nom per escrit.
- Confiança i seguretat progressiva en les
l’escola.
- Noms dels infants i mestres.
- Esforçar-se per fer-se entendre.
seves possibilitats.
- Participació activa en les rutines
- Els quantificadors: molts, pocs, tots,
- Escoltar als altres amb respecte,
diàries.
cap.
interès i atenció.
- Respecte pels gustos i preferències - Mostrar interès per fer-se entendre i dels altres.
comunicar-se amb els altres. 25
DESENVOLUPAMENT:
2.- Estem tots? Identificació dels noms dels infants amb el suport de la fotografia. De dins d’una bossa en va treien cada nom, es pregunta de qui és i si ha vingut i si està, se li diu bon dia. La parella encarregada col·loca el nom en un suport que hi ha penjat a l’aula . El nom dels infants que no han vingut es pengen en un altre suport mostrant interès per la seva absència, es compta quants són els que no han vingut i es posa el número corresponent.
3.- Avui és...? Avui farem...? Es mira quin dia és avui i cantem la cançó Si la barqueta es tomba. Mirem quina és l’activitat més significativa prevista per aquest dia (psicomotricitat, música, racons...). Al final del dia es recorda el que s’ha fet.
4.- Quin temps fa? La parella encarregada observa el temps que fa, tria la imatge corresponent, ho explica a la resta dels infants i enganxa la imatge en un plafó. Mentre els altres canten la cançó Quin temps fa.
5.- Què dinarem avui a l’escola? Cada dia es llegeix el menú i la parella d’encarregats enganxa les imatges corresponents al plafó. METODOLOGIA Les rutines del matí impliquen una sèrie d’activitats sistemàtiques on intervé tot el grup classe. Per facilitar la participació i l’atenció estan asseguts en semicercle sempre en el mateix espai de l’aula. Cada una de les diferents activitats les porten a terme dos encarregats que varien cada setmana. Es dóna prioritat a la participació de tots els infants afavorint i potenciant la seva autonomia. Les rutines són estables però amb variacions per tal d’evitar la monotonia; per exemple a mesura que avanci el curs es pot tapar la fotografia i fer que es fitxin només en el nom observant quin nom és llarg o curt o ensenyar només la primera lletra i fer hipòtesis... Així com també cal dir que l’activitat que fa referència a mirar el menú de l’escola, la iniciarem a partir del segon trimestre. A l’aula a més a més de viure les rutines rutines quotidianes hi ha diferents suports suports o punts de referència que ajuden als infants a orientar-se orientar-se temporalment: - El calendari mensual on cada principi de més s’anoten els esdeveniments més significatius (i es posar una imatge) com les sortides, les festes tradicionals o els aniversaris. - Imatges, penjades a l’aula, de les festes tradicionals que viurem, segons l’ordre de successió (La castanya, Nadal, Carnestoltes, Pasqua, Sant Jordi) . Per afavorir que els familiars puguin conèixer el grup i potenciar la comunicació i relació amb el seu fill o filla a l’inici de curs es dóna a cada infant un full, per portar a casa, amb les fotografies i els noms dels infants i les mestres del grup classe.
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS Fungibles: - Per passar llista: targeta plastificada amb la fotografia i el nom de cada infant, cartolines enganxades a la paret (escola i casa), números plastificats. - Avui és...?: Set cartolines (A4)plastificades, una per cada dia de la setmana, fotografies o imatges representatives de les activitats que es realitzen al llarg de la setmana. 26
DESENVOLUPAMENT:
2.- Estem tots? Identificació dels noms dels infants amb el suport de la fotografia. De dins d’una bossa en va treien cada nom, es pregunta de qui és i si ha vingut i si està, se li diu bon dia. La parella encarregada col·loca el nom en un suport que hi ha penjat a l’aula . El nom dels infants que no han vingut es pengen en un altre suport mostrant interès per la seva absència, es compta quants són els que no han vingut i es posa el número corresponent.
3.- Avui és...? Avui farem...? Es mira quin dia és avui i cantem la cançó Si la barqueta es tomba. Mirem quina és l’activitat més significativa prevista per aquest dia (psicomotricitat, música, racons...). Al final del dia es recorda el que s’ha fet.
4.- Quin temps fa? La parella encarregada observa el temps que fa, tria la imatge corresponent, ho explica a la resta dels infants i enganxa la imatge en un plafó. Mentre els altres canten la cançó Quin temps fa.
5.- Què dinarem avui a l’escola? Cada dia es llegeix el menú i la parella d’encarregats enganxa les imatges corresponents al plafó. METODOLOGIA Les rutines del matí impliquen una sèrie d’activitats sistemàtiques on intervé tot el grup classe. Per facilitar la participació i l’atenció estan asseguts en semicercle sempre en el mateix espai de l’aula. Cada una de les diferents activitats les porten a terme dos encarregats que varien cada setmana. Es dóna prioritat a la participació de tots els infants afavorint i potenciant la seva autonomia. Les rutines són estables però amb variacions per tal d’evitar la monotonia; per exemple a mesura que avanci el curs es pot tapar la fotografia i fer que es fitxin només en el nom observant quin nom és llarg o curt o ensenyar només la primera lletra i fer hipòtesis... Així com també cal dir que l’activitat que fa referència a mirar el menú de l’escola, la iniciarem a partir del segon trimestre. A l’aula a més a més de viure les rutines rutines quotidianes hi ha diferents suports suports o punts de referència que ajuden als infants a orientar-se orientar-se temporalment: - El calendari mensual on cada principi de més s’anoten els esdeveniments més significatius (i es posar una imatge) com les sortides, les festes tradicionals o els aniversaris. - Imatges, penjades a l’aula, de les festes tradicionals que viurem, segons l’ordre de successió (La castanya, Nadal, Carnestoltes, Pasqua, Sant Jordi) . Per afavorir que els familiars puguin conèixer el grup i potenciar la comunicació i relació amb el seu fill o filla a l’inici de curs es dóna a cada infant un full, per portar a casa, amb les fotografies i els noms dels infants i les mestres del grup classe.
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS Fungibles: - Per passar llista: targeta plastificada amb la fotografia i el nom de cada infant, cartolines enganxades a la paret (escola i casa), números plastificats. - Avui és...?: Set cartolines (A4)plastificades, una per cada dia de la setmana, fotografies o imatges representatives de les activitats que es realitzen al llarg de la setmana. 26
- Quin temps fa: Imatges o dibuixos fets pels mateixos infants: sol, núvols, pluja, cartolina enganxada a la paret per posar-ho. - Que dinarem avui?: Llista del menú de l’escola, imatges o fotografies dels diferents plats, suport enganxat a la paret. - Imatges de les festes tradicionals que es celebren a l’escola i un calendari mensual. No fungibles: Aparell de musica. Humans: Mestre tutor.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE Per tal d’afavorir la participació activa de tots els infants les activitats es realitzen per parelles. Això permet que col·laborin conjuntament sentint-se més segurs en la realització de les tasques. L’atenció a la diversitat, en aquesta unitat, es basa en aquest ajut i suport que es donen entre els infants. El mestre fa de guia i dóna el model a seguir, sobretot en la utilització d’unes frases determinades (per exemple: qui ha vingut...?). Donat que és un moment de trobada de tot el grup es procurarà crear un ambient que afavoreixi la conversa, el diàleg, sobretot l’expressió i el llenguatge oral, treballant també així, els hàbits de respecte pel torn de paraula, el saber escoltar en silenci... Tindrem en compte que l’alumne amb lleu sordesa necessitarà col·locar-se al davant, a prop del mestre (o companys encarregats de la setmana) per tal de seguir la rutina sense problemes, tot i que ben segur que a mesura que avanci el curs, aquest coneixerà el seu procediment perfectament, haurà guanyant en seguretat i autonomia i, possiblement, no requereixi cap altra atenció en especial. M’asseguraré de que tots els alumnes vagin entenent tot el que es diu i es parla durant aquesta estona, tot fent servir molt suport visual (sobretot a l’inici del curs).
AVALUACIÓ L’avaluació es basa en l’observació sistemàtica, continua i directa dels infants. Observant com s’adapten a la dinàmica i l’actitud que mostren. Valorant positivament els progressos de cadascú i no tant les dificultats que poden mostrar. Es segueixen l’assoliment de les diverses capacitats com a criteris d’avaluació.
27
- Quin temps fa: Imatges o dibuixos fets pels mateixos infants: sol, núvols, pluja, cartolina enganxada a la paret per posar-ho. - Que dinarem avui?: Llista del menú de l’escola, imatges o fotografies dels diferents plats, suport enganxat a la paret. - Imatges de les festes tradicionals que es celebren a l’escola i un calendari mensual. No fungibles: Aparell de musica. Humans: Mestre tutor.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE Per tal d’afavorir la participació activa de tots els infants les activitats es realitzen per parelles. Això permet que col·laborin conjuntament sentint-se més segurs en la realització de les tasques. L’atenció a la diversitat, en aquesta unitat, es basa en aquest ajut i suport que es donen entre els infants. El mestre fa de guia i dóna el model a seguir, sobretot en la utilització d’unes frases determinades (per exemple: qui ha vingut...?). Donat que és un moment de trobada de tot el grup es procurarà crear un ambient que afavoreixi la conversa, el diàleg, sobretot l’expressió i el llenguatge oral, treballant també així, els hàbits de respecte pel torn de paraula, el saber escoltar en silenci... Tindrem en compte que l’alumne amb lleu sordesa necessitarà col·locar-se al davant, a prop del mestre (o companys encarregats de la setmana) per tal de seguir la rutina sense problemes, tot i que ben segur que a mesura que avanci el curs, aquest coneixerà el seu procediment perfectament, haurà guanyant en seguretat i autonomia i, possiblement, no requereixi cap altra atenció en especial. M’asseguraré de que tots els alumnes vagin entenent tot el que es diu i es parla durant aquesta estona, tot fent servir molt suport visual (sobretot a l’inici del curs).
AVALUACIÓ L’avaluació es basa en l’observació sistemàtica, continua i directa dels infants. Observant com s’adapten a la dinàmica i l’actitud que mostren. Valorant positivament els progressos de cadascú i no tant les dificultats que poden mostrar. Es segueixen l’assoliment de les diverses capacitats com a criteris d’avaluació.
27
2-SOM LA CLASSE DELS CONILLS (Projecte de treball) DURADA: un mes i mig. TEMPORALITZACIÓ: 15 sessions d’entre 30-45 min. JUSTIFICACIÓ: iniciarem el curs amb aquesta proposta de treball amb la intenció de reforçar encara més les relacions i interaccions dins el grup classe. Tot això sense oblidar-nos de que un dels principals objectius d’aquesta metodologia és el d’afavorir la globalització, és a dir, engegar un procés actiu d’aprenentatges significatius per als alumnes donant sentit a les activitats, trobant motivació per a l’acció i utilitat i funcionalitat als seus aprenentatges i afavorint l’autonomia. El fet que el tema escollit sigui el nom de la classe farà que s’aprofundeixi en el sentiment de pertinença dins el grup així com la identitat dins aquest. Finalment, es començarà a veure reflectida la importància i necessitat que es dóna a la ACTIVITATS CAPACITATS 5 6 9 1 2 3 4 5 6 8 9 2 3 2 3 5 6 9 4 4 5 7 9 5 2 3 5 9 6 1 3 5 6 8 9 7 6 9 8 1 5 6 8 9 9 3 4 6 9 10 5 6 9 11 5 6 12 1 3 5 6 9 13 3 5 6 7 9 14 1 2 3 4 5 6 7 8 9 15 1 2 3 5 6 7 8 9 16 2 3 4 5 6 9
DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS ALTRES
relació i participació de les famílies. CRITERIS AVALUACIÓ 3 4 3 4 5 3 4 5 3 4 5 3 4 5 1 2 3 4 3 1 3 4 5 6 7 5 5 7 1 2 3 5 3 4 5 1 3 5 3 4 5 7
DESC DESCOB OBER ERTA TA DE DE L’EN L’ENTO TORN RN
8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
9 9 9
9 9
OBJECTIUS GENERALS 10 2 3 4 5 10 1 3 4 5 10 1 3 4 5 10 3 4 5 10 1 2 3 4 5 1 2 3 10 3 10 3 4 5 10 2 3 4 5 10 10 5 10 4 5 10 1 2 3 5 10 2 4 5 10 2 4 5 10 3 4 5 10 1 2 3 4 5
COMU COMUNI NICA CACI CIÓ Ó I LLE LLENG NGUA UATG TGES ES
7 6 6 6 6
7 7 7 7 7 7 7 7 7
6 6
7 7
8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9
10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10
OBJE OBJECT CTIU IUS S DIDÀ DIDÀCT CTIC ICS S
28
2-SOM LA CLASSE DELS CONILLS (Projecte de treball) DURADA: un mes i mig. TEMPORALITZACIÓ: 15 sessions d’entre 30-45 min. JUSTIFICACIÓ: iniciarem el curs amb aquesta proposta de treball amb la intenció de reforçar encara més les relacions i interaccions dins el grup classe. Tot això sense oblidar-nos de que un dels principals objectius d’aquesta metodologia és el d’afavorir la globalització, és a dir, engegar un procés actiu d’aprenentatges significatius per als alumnes donant sentit a les activitats, trobant motivació per a l’acció i utilitat i funcionalitat als seus aprenentatges i afavorint l’autonomia. El fet que el tema escollit sigui el nom de la classe farà que s’aprofundeixi en el sentiment de pertinença dins el grup així com la identitat dins aquest. Finalment, es començarà a veure reflectida la importància i necessitat que es dóna a la ACTIVITATS CAPACITATS 5 6 9 1 2 3 4 5 6 8 9 2 3 2 3 5 6 9 4 4 5 7 9 5 2 3 5 9 6 1 3 5 6 8 9 7 6 9 8 1 5 6 8 9 9 3 4 6 9 10 5 6 9 11 5 6 12 1 3 5 6 9 13 3 5 6 7 9 14 1 2 3 4 5 6 7 8 9 15 1 2 3 5 6 7 8 9 16 2 3 4 5 6 9
DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS ALTRES
relació i participació de les famílies. CRITERIS AVALUACIÓ 3 4 3 4 5 3 4 5 3 4 5 3 4 5 1 2 3 4 3 1 3 4 5 6 7 5 5 7 1 2 3 5 3 4 5 1 3 5 3 4 5 7
DESC DESCOB OBER ERTA TA DE DE L’EN L’ENTO TORN RN
8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
9 9 9
9 9
OBJECTIUS GENERALS 10 2 3 4 5 10 1 3 4 5 10 1 3 4 5 10 3 4 5 10 1 2 3 4 5 1 2 3 10 3 10 3 4 5 10 2 3 4 5 10 10 5 10 4 5 10 1 2 3 5 10 2 4 5 10 2 4 5 10 3 4 5 10 1 2 3 4 5
COMU COMUNI NICA CACI CIÓ Ó I LLE LLENG NGUA UATG TGES ES
7 6 6 6 6
7 7 7 7 7 7 7 7 7
6 6
7 7
8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9
10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10
OBJE OBJECT CTIU IUS S DIDÀ DIDÀCT CTIC ICS S
28
S T U G N I T N O C
- Expressió de les pròpies idees i
- Observació directa i indirecta
- Interpretació i selecció de la
- Identificar el conill i les seves
opinions.
de les característiques i qualitats
informació.
característiques.
-Aplicació d’hàbits d’autonomia personal. del conill.
- Memorització i expressió de la dita i
- Expressar les pròpies idees i
- Autonomia en el treball.
- Creació d’hàbits de
el poema.
opinions envers el tema.
- Reconeixement de les pròpies
col·laboració.
- Utilització del vocabulari treballat.
- Respectar i tolerar les opinions dels
possibilitats cognoscitives.
- Els conills.
- Conte : El Tabalet.
altres.
- Importància del treball en grup.
- Estimació, respecte i interès
- Poema: Tinc un conill.
- Gaudir amb el treball en grup.
- Noció d’identitat, tant individual com
envers el marc natural.
-Cançó-joc: Conillets a amagar.
- Identificar-se com a un més dins del
grupal.
- Actitud d’espera, atenció, interès i
grup.
- Motivació i satisfacció per les activitats
iniciativa davant les situacions de
- Adonar-se que allò que inicialment
realitzades.
comunicació i expressió.
creiem es pot contrastar a partir de la
- Confiança en un mateix.
realitat.
- Respecte envers les opinions dels
- Actuar seguint les normes del treball
altres.
en grup.
ACTIVITATS MOTIVACIÓ:
1.- Elecció del tema: es planteja als alumnes la pregunta Què voleu treballar? o Què voleu aprendre?. Es fa una llista amb tots els temes esmentats i, després d’una votació i posades en comú totes les idees sorgides, s’arriba a la conclusió que: volem treballar el nom de la classe, ELS CONILLS. DESENVOLUPAMENT:
2.- Què sabem dels conills? Conversa i pluja d’idees de tot allò que els/les nens/es saben respecte el tema (què mengen, on viuen, com es desplacen...) sense plantejar-nos, en aquest moment, si aquesta informació es correcte o no.
3.- Què volem saber? Elecció per part dels alumnes d’allò que més els interessa saber sobre els conills. 4.- Recerca de materials i recursos: es proposa als nens i nenes la idea de com i/o on podem trobar la informació que necessitem i se’ls hi planteja la idea de portar-la de casa, amb l’ajuda del pare i la mare.Es recorda a les famílies que també es poden aportar enllaços a vídeos, fotos i altre material multimèdia que després pugui ser mostrat des de l’ordinador de classe o la pissarra digital de la sala de psicomotricitat.
5.- Recopilació i selecció del material portat a classe. Els alumnes expliquen quina informació han trobat, què han portat i per què creuen que ens pot ajudar en el nostre estudi. Seguidament fem una selecció de la informació més important.
6.- Cançó-joc: Conillets a amagar. 7.- Conte: El Tabalet. 29
S T U G N I T N O C
- Expressió de les pròpies idees i
- Observació directa i indirecta
- Interpretació i selecció de la
- Identificar el conill i les seves
opinions.
de les característiques i qualitats
informació.
característiques.
-Aplicació d’hàbits d’autonomia personal. del conill.
- Memorització i expressió de la dita i
- Expressar les pròpies idees i
- Autonomia en el treball.
- Creació d’hàbits de
el poema.
opinions envers el tema.
- Reconeixement de les pròpies
col·laboració.
- Utilització del vocabulari treballat.
- Respectar i tolerar les opinions dels
possibilitats cognoscitives.
- Els conills.
- Conte : El Tabalet.
altres.
- Importància del treball en grup.
- Estimació, respecte i interès
- Poema: Tinc un conill.
- Gaudir amb el treball en grup.
- Noció d’identitat, tant individual com
envers el marc natural.
-Cançó-joc: Conillets a amagar.
- Identificar-se com a un més dins del
grupal.
- Actitud d’espera, atenció, interès i
grup.
- Motivació i satisfacció per les activitats
iniciativa davant les situacions de
- Adonar-se que allò que inicialment
realitzades.
comunicació i expressió.
creiem es pot contrastar a partir de la
- Confiança en un mateix.
realitat.
- Respecte envers les opinions dels
- Actuar seguint les normes del treball
altres.
en grup.
ACTIVITATS MOTIVACIÓ:
1.- Elecció del tema: es planteja als alumnes la pregunta Què voleu treballar? o Què voleu aprendre?. Es fa una llista amb tots els temes esmentats i, després d’una votació i posades en comú totes les idees sorgides, s’arriba a la conclusió que: volem treballar el nom de la classe, ELS CONILLS. DESENVOLUPAMENT:
2.- Què sabem dels conills? Conversa i pluja d’idees de tot allò que els/les nens/es saben respecte el tema (què mengen, on viuen, com es desplacen...) sense plantejar-nos, en aquest moment, si aquesta informació es correcte o no.
3.- Què volem saber? Elecció per part dels alumnes d’allò que més els interessa saber sobre els conills. 4.- Recerca de materials i recursos: es proposa als nens i nenes la idea de com i/o on podem trobar la informació que necessitem i se’ls hi planteja la idea de portar-la de casa, amb l’ajuda del pare i la mare.Es recorda a les famílies que també es poden aportar enllaços a vídeos, fotos i altre material multimèdia que després pugui ser mostrat des de l’ordinador de classe o la pissarra digital de la sala de psicomotricitat.
5.- Recopilació i selecció del material portat a classe. Els alumnes expliquen quina informació han trobat, què han portat i per què creuen que ens pot ajudar en el nostre estudi. Seguidament fem una selecció de la informació més important.
6.- Cançó-joc: Conillets a amagar. 7.- Conte: El Tabalet. 29
8.- Poema: Tinc un conill. 9.- Mira, mira!!! Observem diferents imatges de conills (grans, petits, blancs, marrons, negres...) per tal de saber com és físicament. Cadascú dibuixarà el seu conill.
10.- És l’hora de menjar... mirem com s’alimenten els conills, si mengen de tot o no. 11.- Al bosc o a la granja: descobrirem que hi ha conills que viuen en llibertat al bosc i ells mateixos es fan el seu propi cau i que hi ha d’altres que es crien en granges.
12.- Així es mouen! Imitació del desplaçament dels conills, tant corporalment com gràficament. 13.- El panell imantat: espai on anirem posant de manera gràfica i molt visual tota la informació que anem contrastant. 14.- Utilitzem l’ordinador per mirar fotografies de conillets. 15.- Tenim una visita!! Un pare té la possibilitat de portar-nos un conill a l’aula, fet que aprofitem per contrastar tota la informació i reafirmar els aprenentatges que hem anat adquirint. És un moment d’observació directa on farem servir tot els sentits ( el toquem, el mirem, l’olorem, el comparem amb els que hem vist en imatges...). CONCLUSIÓ:
16.- Què hem après? Es fa una recapitulació de tot allò vist, treballat i conegut durant el projecte tot fent conclusions respecte els coneixements previs. Es confeccionarà un àlbum on quedi plasmat tot allò après a base de fotografies, dibuixos, transcripcions de les converses...
METODOLOGIA El fet de presentar aquesta proposta ja implica que la seva metodologia estigui basada en l’activitat dels alumnes, en els seus interessos i en la seva motivació. Donat el seu enfocament globalitzador la programació d’aquesta serà sempre provisional, oberta i susceptible als interessos i propostes que vagin sorgint durant el dia a dia a l’aula. Es plantegen les activitats des del punt de vista constructivista i significatiu del procés d’ensenyament-aprenentatge d’ensenyament-aprenentatge..
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS Fungibles: colors, fitxes de la cançó i el poema, làmines del conte de El Tabalet. No fungibles: Aparell de musica, ordinador, càmera de fotos. Humans: Mestre tutor, pare/mare que porta el conilla l’aula.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE La dinàmica d’aquest projecte de treball afavoreix, entre d’altres, el reconeixement de la diversitat de ritmes dins el grup, el desenvolupament gradual de totes les seves capacitats, així com també el fet d’anar potenciant l’autonomia. D’altra banda, el fet que el tema escollit sigui tan familiar per a tots els alumnes assegurarà que els alumnes vagin interioritzant tots els conceptes treballats. Tot i així tindré en compte, al llarg de tot el desenvolupament del projecte, que tant els alumnes nou vinguts com el que presenta una lleu sordesa, van entenent i assimilat tot el vocabulari treballat.
AVALUACIÓ 30
8.- Poema: Tinc un conill. 9.- Mira, mira!!! Observem diferents imatges de conills (grans, petits, blancs, marrons, negres...) per tal de saber com és físicament. Cadascú dibuixarà el seu conill.
10.- És l’hora de menjar... mirem com s’alimenten els conills, si mengen de tot o no. 11.- Al bosc o a la granja: descobrirem que hi ha conills que viuen en llibertat al bosc i ells mateixos es fan el seu propi cau i que hi ha d’altres que es crien en granges.
12.- Així es mouen! Imitació del desplaçament dels conills, tant corporalment com gràficament. 13.- El panell imantat: espai on anirem posant de manera gràfica i molt visual tota la informació que anem contrastant. 14.- Utilitzem l’ordinador per mirar fotografies de conillets. 15.- Tenim una visita!! Un pare té la possibilitat de portar-nos un conill a l’aula, fet que aprofitem per contrastar tota la informació i reafirmar els aprenentatges que hem anat adquirint. És un moment d’observació directa on farem servir tot els sentits ( el toquem, el mirem, l’olorem, el comparem amb els que hem vist en imatges...). CONCLUSIÓ:
16.- Què hem après? Es fa una recapitulació de tot allò vist, treballat i conegut durant el projecte tot fent conclusions respecte els coneixements previs. Es confeccionarà un àlbum on quedi plasmat tot allò après a base de fotografies, dibuixos, transcripcions de les converses...
METODOLOGIA El fet de presentar aquesta proposta ja implica que la seva metodologia estigui basada en l’activitat dels alumnes, en els seus interessos i en la seva motivació. Donat el seu enfocament globalitzador la programació d’aquesta serà sempre provisional, oberta i susceptible als interessos i propostes que vagin sorgint durant el dia a dia a l’aula. Es plantegen les activitats des del punt de vista constructivista i significatiu del procés d’ensenyament-aprenentatge d’ensenyament-aprenentatge..
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS Fungibles: colors, fitxes de la cançó i el poema, làmines del conte de El Tabalet. No fungibles: Aparell de musica, ordinador, càmera de fotos. Humans: Mestre tutor, pare/mare que porta el conilla l’aula.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE La dinàmica d’aquest projecte de treball afavoreix, entre d’altres, el reconeixement de la diversitat de ritmes dins el grup, el desenvolupament gradual de totes les seves capacitats, així com també el fet d’anar potenciant l’autonomia. D’altra banda, el fet que el tema escollit sigui tan familiar per a tots els alumnes assegurarà que els alumnes vagin interioritzant tots els conceptes treballats. Tot i així tindré en compte, al llarg de tot el desenvolupament del projecte, que tant els alumnes nou vinguts com el que presenta una lleu sordesa, van entenent i assimilat tot el vocabulari treballat.
AVALUACIÓ 30
es basa en l’observació sistemàtica, continua i directa dels infants, tot valorant positivament els progressos de cadascú. L’activitat Què sabem dels conills? em servirà per poder fer una avaluació inicial respecte els coneixements previs que tenen els alumnes, oferint-me, a més, una primera informació per tal de poder anar orientant la meva pràctica educativa. D’altra banda, amb l’activitat Què hem après? els nens/es podran donar a conèixer tot allò que han anat descobrint i aprenent, mentre que jo podré contrastar si s’han assolit els objectius plantejats inicialment. L’avaluació formativa la podré dur a terme amb l’observació de totes les activitats.
3-LA CASTANYADA DURADA: 1er trimestre (Octubre) TEMPORALITZACIÓ: 12 sessions de 30/40 minuts JUSTIFICACIÓ: Apropar als infants a la festa tradicional de la Castanyada per tal que en descobreixin els elements més característics. Amb l’arribada de la tardor es proposa una unitat amb la qual els infants puguin anar coneixent l’entorn a partir d’una festa tan cultural i internacional com és la Castanyada, ja que una de les dates festives més internacional és l’1 de novembre i a quasi tot arreu se celebren festes tradicionals, tot i que de temàtiques diverses. Es tracta d’un treball íntimament lligat a l’entorn més proper de cada infant amb la intenció de promoure i d’ajudar a viure la cultura catalana per tal d’aconseguir que els nens/es esdevinguin elements actius de les manifestacions d’aquesta cultura i el seu folklore mentre, alhora, descobreixen altres expressions culturals. ACTIVITATS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
CAPACITATS 2 3 1 2 2 1 1
2 2
3 3 3 3 3 3
4 4
3 3 4
5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5
6 6
6 6 6 6 6 6 6 6
8
7 7
7 7 7
8 8
9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9
CRITERIS AVALUACIÓ 3 4 5 4 1 2 3 4 4 5 4 5 4 2 4 4 6 1 3 4 5 6 3 4 5 4 2 3 4 5 3 4 5
7 7 7 7 7 7 7 7
8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
9 9 9 9 9 9
10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10
OBJECTIUS GENERALS 4 5 6 6 1 2 3 4 6 1 2 3 5 6 3 4 5 2 3 4 5 2 3 4 6 3 4 1 2 3 4 5 4 5 6 1
2
3
4 4
5
7 7 7 7 7 7 7 7 7 7
6 7
8 8 8 8 8
8 8 8 8 8 8
9 9 9
9 9 9 9 9 9 9 9 9
10 10 10 10 10 10 10 10 10 10
31
es basa en l’observació sistemàtica, continua i directa dels infants, tot valorant positivament els progressos de cadascú. L’activitat Què sabem dels conills? em servirà per poder fer una avaluació inicial respecte els coneixements previs que tenen els alumnes, oferint-me, a més, una primera informació per tal de poder anar orientant la meva pràctica educativa. D’altra banda, amb l’activitat Què hem après? els nens/es podran donar a conèixer tot allò que han anat descobrint i aprenent, mentre que jo podré contrastar si s’han assolit els objectius plantejats inicialment. L’avaluació formativa la podré dur a terme amb l’observació de totes les activitats.
3-LA CASTANYADA DURADA: 1er trimestre (Octubre) TEMPORALITZACIÓ: 12 sessions de 30/40 minuts JUSTIFICACIÓ: Apropar als infants a la festa tradicional de la Castanyada per tal que en descobreixin els elements més característics. Amb l’arribada de la tardor es proposa una unitat amb la qual els infants puguin anar coneixent l’entorn a partir d’una festa tan cultural i internacional com és la Castanyada, ja que una de les dates festives més internacional és l’1 de novembre i a quasi tot arreu se celebren festes tradicionals, tot i que de temàtiques diverses. Es tracta d’un treball íntimament lligat a l’entorn més proper de cada infant amb la intenció de promoure i d’ajudar a viure la cultura catalana per tal d’aconseguir que els nens/es esdevinguin elements actius de les manifestacions d’aquesta cultura i el seu folklore mentre, alhora, descobreixen altres expressions culturals. ACTIVITATS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
CAPACITATS 2 3 1 2 2 1 1
2
3 3 3 3 3 3
4 4
3 3
2
4
5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5
6 6
6 6 6 6 6 6 6 6
8
7 7
7 7 7
8 8
9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9
CRITERIS AVALUACIÓ 3 4 5 4 1 2 3 4 4 5 4 5 4 2 4 4 6 1 3 4 5 6 3 4 5 4 2 3 4 5 3 4 5
7 7 7 7 7 7 7 7
8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
9 9 9 9 9 9
10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10
OBJECTIUS GENERALS 4 5 6 6 1 2 3 4 6 1 2 3 5 6 3 4 5 2 3 4 5 2 3 4 6 3 4 1 2 3 4 5 4 5 6 1
2
3
4 4
5
7 7 7 7 7 7 7 7 7 7
6
8 8 8 8 8
8 8 8 8 8 8
7
9 9 9
9 9 9 9 9 9 9 9 9
10 10 10 10 10 10 10 10 10 10
31
S DESCOBERTA D’UN MATEIX T U I DELS ALTRES G N I - Observació de les qualitats T N perceptibles dels panellets: O C
DESCOBERTA DE L’ENTORN
COMUNICACIÓ I LLENGUATGES
OBJECTIUS DIDÀCTICS
- Identificació dels elements més característics
- Utilització de diferents material en les
- Identificar la festa de la
de la Tardor: castanyes, fulles seques, pinyes
activitats plàstiques.
castanyada com festa tradicional
colors, olors, textures, sabors... pinyons, bolets, cargols, esquirols...
- Interpretació de la cançó de La Maria
catalana.
- Experimentació i manipulació
- Reconeixement de la Castanyada com a
la Castanyera.
- Participar en celebracions
amb la massa de panellets.
folklore català.
- Ampliació del vocabulari.
típiques catalanes.
- Controlar la coordinació dels
- Exploració dels materials característics de la
- El conte de La Maria la Castanyera.
- Observar directament,
diferents moviments que
Tardor.
- Cançó de la Castanyada.
elements propis de la Tardor
requereix la dansa de la cançó
- Identificació del personatge de Maria la
- Sensibilitat davant l’expressió musical.
- Comparar els diferents àpats
de la Maria Castanyera.
Castanyera.
- Esforç per la correcte utilització del
d’aquesta festa amb els d’altres
- Identificació d’un mateix dins
- Els panellets.
llenguatge oral.
llocs.
del grup pel fet de compartir
- La Tardor.
- Gaudir amb la reproducció de textos
- Interpretar la dansa de Maria la
una tradició cultural.
- Respecte per l’entorn l’entorn més immediat.
orals.
Castanyera.
- Satisfacció per les activitats
- Estimació per diferents manifestacions manifestacions
- Respecte per escoltar textos
- Reforçar el seu sentiment de
realitzades.
culturals que conviuen a l’aula.
tradicionals.
pertinença al grup-classe.
- Interès per la participació en festes culturals.
32
S DESCOBERTA D’UN MATEIX T U I DELS ALTRES G N I - Observació de les qualitats T N perceptibles dels panellets: O C
DESCOBERTA DE L’ENTORN
COMUNICACIÓ I LLENGUATGES
OBJECTIUS DIDÀCTICS
- Identificació dels elements més característics
- Utilització de diferents material en les
- Identificar la festa de la
de la Tardor: castanyes, fulles seques, pinyes
activitats plàstiques.
castanyada com festa tradicional
colors, olors, textures, sabors... pinyons, bolets, cargols, esquirols...
- Interpretació de la cançó de La Maria
catalana.
- Experimentació i manipulació
- Reconeixement de la Castanyada com a
la Castanyera.
- Participar en celebracions
amb la massa de panellets.
folklore català.
- Ampliació del vocabulari.
típiques catalanes.
- Controlar la coordinació dels
- Exploració dels materials característics de la
- El conte de La Maria la Castanyera.
- Observar directament,
diferents moviments que
Tardor.
- Cançó de la Castanyada.
elements propis de la Tardor
requereix la dansa de la cançó
- Identificació del personatge de Maria la
- Sensibilitat davant l’expressió musical.
- Comparar els diferents àpats
de la Maria Castanyera.
Castanyera.
- Esforç per la correcte utilització del
d’aquesta festa amb els d’altres
- Identificació d’un mateix dins
- Els panellets.
llenguatge oral.
llocs.
del grup pel fet de compartir
- La Tardor.
- Gaudir amb la reproducció de textos
- Interpretar la dansa de Maria la
una tradició cultural.
- Respecte per l’entorn l’entorn més immediat.
orals.
Castanyera.
- Satisfacció per les activitats
- Estimació per diferents manifestacions manifestacions
- Respecte per escoltar textos
- Reforçar el seu sentiment de
realitzades.
culturals que conviuen a l’aula.
tradicionals.
pertinença al grup-classe.
- Interès per la participació en festes culturals.
32
ACTIVITATS MOTIVACIÓ:
1.- Ens visita Maria la Castanyera amb el seu cistell ple de castanyes, fulles seques, bolets...que va regalant per les aules. D’aquesta manera recordem als nens que molt aviat celebrarem la festa de La Castanyada i iniciem una conversa sobre aquesta festivitat, el personatge de Maria la Castanyera i tots els elements que l’envolten. DESENVOLUPAMENT:
2.- Narració del conte de Maria la Castanyera . 3.- A la Maria Castanyera li agrada ballar: aprenem la cançó i la dansa de la Castanyera, un cop finalitzada aquesta sessió cada infant pintarà el dibuix de la partitura.
4.- Anem al parc! fem una sortida al parc del barri. Allà es torna a narrar el conte de Maria la Castanyera, fent participar als nens/es donat que ja se’l saben. Observem directament els elements de la Tardor i recollim fulles seques del terra, entre d’altres, per decorar l’aula. Com hi haurà coses que no podrem agafar (cargolets, castanyes dels arbres, etc) per tal de no fer malbé la natura, els hi farem fotografies.
5.- Panell imantat: hi posarem les diferents paraules “BOLET”, “CARGOL”, “PANELLET”, “TARDOR”, “CASTANYA” i, per separat, les fotografies referents a aquestes per tal que els alumnes les relacionin.
6.-Racó de la Tardor: inicialment hi posem allò que ens va regalar la Maria Castanyera en la seva visita i el que vàrem recollir al parc. Els alumnes aniran portant diferents elements característics de la Tardor i fotografies per anar estructurant el Racó. També es posarà imatges de les diferents activitats que anem fent per tal de poder recordar allò treballat.
7.- Hola cuinera! la cuinera de l’escola ens visita per explicar-nos què són els panellets, com es fan. Ens regala una recepta per poder fer-la nosaltres. Ens convida a anar un dia a la cuina a fer-ne. fer-ne.
8.-Això és una recepta! Entre tots fem hipòtesis sobre què és una recepta, per què déu servir, ens fixem que a més de lletres també hi apareixen números...finalment la llegim i concretem tot allò que necessitem per fer els nostres panellets.
9.- Tothom cap a la cuina a fer panellets seguint les instruccions de la recepta i els consells de la cuinera. 33
ACTIVITATS MOTIVACIÓ: 1.- Ens visita Maria la Castanyera amb el seu cistell ple de castanyes, fulles seques, bolets...que va regalant per les aules. D’aquesta manera recordem als nens que molt aviat celebrarem la festa de La Castanyada i iniciem una conversa sobre aquesta festivitat, el personatge de Maria la Castanyera i tots els elements que l’envolten. DESENVOLUPAMENT:
2.- Narració del conte de Maria la Castanyera . 3.- A la Maria Castanyera li agrada ballar: aprenem la cançó i la dansa de la Castanyera, un cop finalitzada aquesta sessió cada infant pintarà el dibuix de la partitura.
4.- Anem al parc! fem una sortida al parc del barri. Allà es torna a narrar el conte de Maria la Castanyera, fent participar als nens/es donat que ja se’l saben. Observem directament els elements de la Tardor i recollim fulles seques del terra, entre d’altres, per decorar l’aula. Com hi haurà coses que no podrem agafar (cargolets, castanyes dels arbres, etc) per tal de no fer malbé la natura, els hi farem fotografies.
5.- Panell imantat: hi posarem les diferents paraules “BOLET”, “CARGOL”, “PANELLET”, “TARDOR”, “CASTANYA” i, per separat, les fotografies referents a aquestes per tal que els alumnes les relacionin.
6.-Racó de la Tardor: inicialment hi posem allò que ens va regalar la Maria Castanyera en la seva visita i el que vàrem recollir al parc. Els alumnes aniran portant diferents elements característics de la Tardor i fotografies per anar estructurant el Racó. També es posarà imatges de les diferents activitats que anem fent per tal de poder recordar allò treballat.
7.- Hola cuinera! la cuinera de l’escola ens visita per explicar-nos què són els panellets, com es fan. Ens regala una recepta per poder fer-la nosaltres. Ens convida a anar un dia a la cuina a fer-ne. fer-ne.
8.-Això és una recepta! Entre tots fem hipòtesis sobre què és una recepta, per què déu servir, ens fixem que a més de lletres també hi apareixen números...finalment la llegim i concretem tot allò que necessitem per fer els nostres panellets.
9.- Tothom cap a la cuina a fer panellets seguint les instruccions de la recepta i els consells de la cuinera. 33
10.-Pares, necessitem receptes: es redacta entre tots el text de la circular per als pares per que alumnes puguin portar a l’escola diferents receptes de menjars típics d’aquestes dies. Així veurem que a tots els llocs es celebra aquesta festa de diferents maneres i amb diferents àpats.
11.-Fem un titella pintant la imatge d’un cargol i una castanya (que prèviament entre tots hauran escollit com a elements més característics o que més els hi agrada de la Castanyada), punxant-les amb un punxó i enganxant-les en un pal de gelat gran. A cada pal hi escrivim en lletres de pal les paraules CARGOL i CASTANYA. CONCLUSIÓ :
12.-Festa de la Castanyada: Serà una festa oberta i a nivell de tot el centre, en la que es demanarà la col·laboració dels pares. Els nens de nostra classe amb els de l’altre classe de P3, prepararan La Dansa de Maria La Castanyera. En aquesta festa es menjaran castanyes rostides, panellets, etc.
13.- Tot això hem fet? Mirem un power point amb totes les fotografies que hem anat fent al llarg d’aquesta unitat. És un moment de recordar tot allò treballat, en el qual es crea una conversa i intercanvi d’opinions, idees i sentiments viscuts per part dels infants.
METODOLOGIA Es proposa una unitat basada en l’observació i experimentació directa de tots els elements treballats, per tal d’assegurar l’aprenentatge i assoliment dels objectius i continguts proposats, tot respectant els ritmes individuals de tots els infants. Tenint en compte que es tracta d’una manifestació cultural amb la qual intentem fer partícips a tot l’alumnat la gran majoria d’activitats es presenten per dur-se a terme en grup, afavorint també les relacions interpersonals dins l’aula i el desenvolupament del llenguatge. Utilitzarem el conte de La Maria la castanyera com eix central d’aquesta unitat i aquest l’explicarem al Racó de la Biblioteca per tal de trobar un clima tranquil que afavoreixi l’atenció del grup. Respecte el Panell imantat i el Racó de la tardor, cal dir que es duran a terme de la mateixa manera que a la resta d’unitats (explicats a la metodologia general). Pel que fa a la dansa de la Castanyera, serà un treball que es proposa a fer al llarg de tota la unitat donada la seva importància en relació al treball corporal i de coordinació de moviments. És per això que un cop presentada la cançó i dansa, aquestes s’aniran repetint amb certa regularitat (2-3 cops a la setmana) per tal d’assegurar el seu aprenentatge.
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS Fungibles: ingredients per fer els panellets, colors. No fungibles: ràdio-cassette, cd amb la cançó de la Castanyera, partitura de la cançó, càmara de fotos, ordinador, pals de gelat grans, recepta dels panellets, imatges d’elements de la Tardor. Humans: mestre tutor, mestra de suport, cuinera.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE Donat la metodologia d’aquesta unitat, l’atenció a la diversitat anirà encaminada a facilitar i promoure la participació activa de tot el grup en les diferents activitats. Per tal d’assegurar una correcte comprensió oral ens ajudarem de suports visuals sempre que fem referència a paraules noves o durant la narració del conte. Així com també procuraré sempre que les explicacions siguin enteses, fent-los-hi repetir o preguntant-los-hi directament. 34
10.-Pares, necessitem receptes: es redacta entre tots el text de la circular per als pares per que alumnes puguin portar a l’escola diferents receptes de menjars típics d’aquestes dies. Així veurem que a tots els llocs es celebra aquesta festa de diferents maneres i amb diferents àpats.
11.-Fem un titella pintant la imatge d’un cargol i una castanya (que prèviament entre tots hauran escollit com a elements més característics o que més els hi agrada de la Castanyada), punxant-les amb un punxó i enganxant-les en un pal de gelat gran. A cada pal hi escrivim en lletres de pal les paraules CARGOL i CASTANYA. CONCLUSIÓ :
12.-Festa de la Castanyada: Serà una festa oberta i a nivell de tot el centre, en la que es demanarà la col·laboració dels pares. Els nens de nostra classe amb els de l’altre classe de P3, prepararan La Dansa de Maria La Castanyera. En aquesta festa es menjaran castanyes rostides, panellets, etc.
13.- Tot això hem fet? Mirem un power point amb totes les fotografies que hem anat fent al llarg d’aquesta unitat. És un moment de recordar tot allò treballat, en el qual es crea una conversa i intercanvi d’opinions, idees i sentiments viscuts per part dels infants. METODOLOGIA Es proposa una unitat basada en l’observació i experimentació directa de tots els elements treballats, per tal d’assegurar l’aprenentatge i assoliment dels objectius i continguts proposats, tot respectant els ritmes individuals de tots els infants. Tenint en compte que es tracta d’una manifestació cultural amb la qual intentem fer partícips a tot l’alumnat la gran majoria d’activitats es presenten per dur-se a terme en grup, afavorint també les relacions interpersonals dins l’aula i el desenvolupament del llenguatge. Utilitzarem el conte de La Maria la castanyera com eix central d’aquesta unitat i aquest l’explicarem al Racó de la Biblioteca per tal de trobar un clima tranquil que afavoreixi l’atenció del grup. Respecte el Panell imantat i el Racó de la tardor, cal dir que es duran a terme de la mateixa manera que a la resta d’unitats (explicats a la metodologia general). Pel que fa a la dansa de la Castanyera, serà un treball que es proposa a fer al llarg de tota la unitat donada la seva importància en relació al treball corporal i de coordinació de moviments. És per això que un cop presentada la cançó i dansa, aquestes s’aniran repetint amb certa regularitat (2-3 cops a la setmana) per tal d’assegurar el seu aprenentatge.
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS Fungibles: ingredients per fer els panellets, colors. No fungibles: ràdio-cassette, cd amb la cançó de la Castanyera, partitura de la cançó, càmara de fotos, ordinador, pals de gelat grans, recepta dels panellets, imatges d’elements de la Tardor. Humans: mestre tutor, mestra de suport, cuinera.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE Donat la metodologia d’aquesta unitat, l’atenció a la diversitat anirà encaminada a facilitar i promoure la participació activa de tot el grup en les diferents activitats. Per tal d’assegurar una correcte comprensió oral ens ajudarem de suports visuals sempre que fem referència a paraules noves o durant la narració del conte. Així com també procuraré sempre que les explicacions siguin enteses, fent-los-hi repetir o preguntant-los-hi directament. 34
Pel que fa a les activitats de la cançó i la dansa de la Castanyera tindré sempre present que l’infant amb lleugera sordesa es col·loqui a prop del ràdio-cassette per tal que pugui seguir l’audició amb la màxima claredat i, així realitzar amb seguretat i confiança l’activitat.
AVALUACIÓ : Ens basarem en una observació sistemàtica, directa i continuada de tots els infants i de l’enregistrament d’aquesta en una graella d’observacions. A través de cadascuna de les activitats podrem anar observant com esdevenen les adaptacions dels infants al grup-classe, sent-nos de gran ajuda per saber si cal alguna aportació per part de l’adult. Amb la primera activitat, la visita de la Maria Castanyera, es pretén fer una valoració o avaluació inicial respecte els coneixements previs dels infants i, d’aquesta manera poder confirma si l’enfocament de la unitat és el correcte o caldria fer alguna modificació.
4-ELS JOCS DEL MÓN/LES JOGUINES DURADA: 1er trimestre (Desembre) TEMPORALITZACIÓ: 15 sessions d’entre 20-40 minuts. JUSTIFICACIÓ: Avançant-nos al moment del Nadal en el que els nostres alumnes rebran tot tipus de regals i, de ben segur, no serà de forma equitativa ni en quantitat ni qualitat dins el grup classe, utilitzaré el joc com a mitjà per a que assimilin conceptes, integrin normes, desenvolupin capacitats comunicatives i estimulin la seva creativitat. No es tracta únicament de jugar, sinó de fomentar a través d’aquest, actituds, hàbits i valors com el consum responsable, responsable, cooperació, noviolència, respecte per la igualtat, importància del reciclatge, el respecte a si mateixos i per a la resta del companys.
ACTIVITATS 1 2 3 4 5 6 7 8 9
CAPACITATS 3 3 3 2 3 2 3 1 3 2 3 1 2 3 1 2 3
5 5 5 5 5 5 5 5 5
6 8 6 6 6 6 6 6
8 8 7 7 7
8 8 8
9 9 9 9 9 9 9 9 9
CRITERIS AVALUACIÓ 2 4 2 4 5 4 5 3 4 2 3 4 6 3 4 1 2 1 2
7 7 7
8 8 8 8 8 8 8 8 8
9
10 10 10 10 10 10 10 10 10 10
OBJECTIUS GENERALS 2 5 6 3 4 5 6 3 4 2 3 4 5 2 3 4 3 4 5 4 6 1 2 3 4 6 1 2 3 4 6
8 8 7 7 7 7 7 7
8 8 8 8 8 8
9 9 9 9 9
10 10 10
Les activitats referent a l’elaboració de panellets i la confecció dels titelles ens serviran per anar fent una avaluació formativa de cada infant. Podrem fer una avaluació final respecte el desenvolupament del llenguatge, i si han assolit el vocabulari correcte, a partir del Panell imantat i el Racó de la tardor, la qual es farà mitjançant graelles on quedarà registrat si el nen reconeix la paraula i la relaciona amb la fotografia correcte i si la seva pronunciació és l’adequada per a la seva edat. Tot i que també podrem recollir moltes dades de cada infant a través de la conversa final (última activitat).
35
Pel que fa a les activitats de la cançó i la dansa de la Castanyera tindré sempre present que l’infant amb lleugera sordesa es col·loqui a prop del ràdio-cassette per tal que pugui seguir l’audició amb la màxima claredat i, així realitzar amb seguretat i confiança l’activitat. AVALUACIÓ
: Ens basarem en una observació sistemàtica, directa i continuada de tots els infants i de l’enregistrament d’aquesta en una graella d’observacions. A través de cadascuna de les activitats podrem anar observant com esdevenen les adaptacions dels infants al grup-classe, sent-nos de gran ajuda per saber si cal alguna aportació per part de l’adult. Amb la primera activitat, la visita de la Maria Castanyera, es pretén fer una valoració o avaluació inicial respecte els coneixements previs dels infants i, d’aquesta manera poder confirma si l’enfocament de la unitat és el correcte o caldria fer alguna modificació.
4-ELS JOCS DEL MÓN/LES JOGUINES DURADA: 1er trimestre (Desembre) TEMPORALITZACIÓ: 15 sessions d’entre 20-40 minuts. JUSTIFICACIÓ: Avançant-nos al moment del Nadal en el que els nostres alumnes rebran tot tipus de regals i, de ben segur, no serà de forma equitativa ni en quantitat ni qualitat dins el grup classe, utilitzaré el joc com a mitjà per a que assimilin conceptes, integrin normes, desenvolupin capacitats comunicatives i estimulin la seva creativitat. No es tracta únicament de jugar, sinó de fomentar a través d’aquest, actituds, hàbits i valors com el consum responsable, responsable, cooperació, noviolència, respecte per la igualtat, importància del reciclatge, el respecte a si mateixos i per a la resta del companys.
ACTIVITATS 1 2 3 4 5 6 7 8 9
CAPACITATS 3 3 3 2 3 2 3 1 3 2 3 1 2 3 1 2 3
5 5 5 5 5 5 5 5 5
6 8 6 6 6 6 6 6
8 8 7 7 7
8 8 8
9 9 9 9 9 9 9 9 9
CRITERIS AVALUACIÓ 2 4 2 4 5 4 5 3 4 2 3 4 6 3 4 1 2 1 2
7 7 7
8 8 8 8 8 8 8 8 8
9
10 10 10 10 10 10 10 10 10 10
OBJECTIUS GENERALS 2 5 6 3 4 5 6 3 4 2 3 4 5 2 3 4 3 4 5 4 6 1 2 3 4 6 1 2 3 4 6
8 8 7 7 7 7 7 7
8 8 8 8 8 8
9 9 9 9 9
10 10 10
Les activitats referent a l’elaboració de panellets i la confecció dels titelles ens serviran per anar fent una avaluació formativa de cada infant. Podrem fer una avaluació final respecte el desenvolupament del llenguatge, i si han assolit el vocabulari correcte, a partir del Panell imantat i el Racó de la tardor, la qual es farà mitjançant graelles on quedarà registrat si el nen reconeix la paraula i la relaciona amb la fotografia correcte i si la seva pronunciació és l’adequada per a la seva edat. Tot i que també podrem recollir moltes dades de cada infant a través de la conversa final (última activitat).
35
DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS
S T U G N I T N O C
DESCOBERTA DE L’ENTORN
COMUNICACIÓ I
- Utilització correcta de les joguines.
OBJECTIUS DIDÀCTICS LLENGUATGES -Utilització de la sèrie numèrica -Experimentar amb jocs desconeguts.
cursa, arrossegament...
- Realització de jocs variats.
- Discriminació de silenci/son.
-Compartir joguines pròpies.
- Accions que afavoreixen la salut:
- Pautes de comportament i normes dels
-El triangle.
-Utilitzar objectes quotidians per jugar.
exercici físic.
jocs realitzats.
- davant/darrera.
- Utilitzar objectes comuns per
- Acceptació de les regles que regeixen - Compartir i respectar les joguines i els
-Sèrie numèrica 1,2,3.
reproduir sons.
els jocs
jocs de cada zona.
- Qualitats perceptives:
- Buscar alternatives de jocs pal temps
- Gust per conèixer jocs i joguines d’altres
so/silenci.
lliure.
llocs.
- Respecte i sensibilitat per
- Desenvolupar la creativitat.
ALTRES - Exercitació del moviment bàsic: salt,
l’expressió musical.
ACTIVITATS MOTIVACIÓ:
1.- De la Capsa de Sorpreses aniran sortint uns objectes que desconeguts per als alumnes: E ls jocs del món. Els observaran, els manipularan, jugaran a la seva manera...Es crearà un ambient de curiositat, fent hipòtesis de què deu ser tot això, com s’hi déu jugar... DESENVOLUPAMENT:
2.- Racó dels Jocs del Món: al Racó Temporal es van col·locant els jocs que es van descobrint a la capsa de Sorpreses:EL TAMGRAN, AUALÉ I LA TORRE D’ HANOI.
3.- La meva Caixa de joguines: confecció d’una caixa de joguines amb una capsa de formatgets. Amb paper de seda la decorarem i la vernissarem i escriurem el nom del nen. Després la portarem a casa i cada nen posarà dins una joguina que li agrada molt i que ha de compartir amb els seus companys .
4.- Comparteixo la meva joguina: explicació als companys de la joguina portada de casa i el motiu. 5.- Juguem tots junts amb les nostres joguines: joc en petits grups amb les joguines dels companys. 6.- Joguines casolanes: Els nens portaran de casa objectes comuns de metall i de fusta. Tots aquest objectes es posaran dins d’una capsa, per tal que els nens experimentin amb ells i se n’adonin de que es pot jugar amb moltes coses de l’entorn. S’experimenta amb volum, mida, textures, temperatura, so i silenci... Ens centrarem més en el concepte de so/silenci. A partir del descobriment que fan els nen sobre el so i el silenci, plantegem hipòtesis i preguntes per aprofundir més en aquest aspecte. 36
DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS
S T U G N I T N O C
COMUNICACIÓ I
- Utilització correcta de les joguines.
OBJECTIUS DIDÀCTICS LLENGUATGES -Utilització de la sèrie numèrica -Experimentar amb jocs desconeguts.
cursa, arrossegament...
- Realització de jocs variats.
- Discriminació de silenci/son.
-Compartir joguines pròpies.
- Accions que afavoreixen la salut:
- Pautes de comportament i normes dels
-El triangle.
-Utilitzar objectes quotidians per jugar.
exercici físic.
jocs realitzats.
- davant/darrera.
- Utilitzar objectes comuns per
- Acceptació de les regles que regeixen - Compartir i respectar les joguines i els
-Sèrie numèrica 1,2,3.
reproduir sons.
els jocs
jocs de cada zona.
- Qualitats perceptives:
- Buscar alternatives de jocs pal temps
- Gust per conèixer jocs i joguines d’altres
so/silenci.
lliure.
llocs.
- Respecte i sensibilitat per
- Desenvolupar la creativitat.
ALTRES - Exercitació del moviment bàsic: salt,
DESCOBERTA DE L’ENTORN
l’expressió musical.
ACTIVITATS MOTIVACIÓ:
1.- De la Capsa de Sorpreses aniran sortint uns objectes que desconeguts per als alumnes: E ls jocs del món. Els observaran, els manipularan, jugaran a la seva manera...Es crearà un ambient de curiositat, fent hipòtesis de què deu ser tot això, com s’hi déu jugar... DESENVOLUPAMENT:
2.- Racó dels Jocs del Món: al Racó Temporal es van col·locant els jocs que es van descobrint a la capsa de Sorpreses:EL TAMGRAN, AUALÉ I LA TORRE D’ HANOI.
3.- La meva Caixa de joguines: confecció d’una caixa de joguines amb una capsa de formatgets. Amb paper de seda la decorarem i la vernissarem i escriurem el nom del nen. Després la portarem a casa i cada nen posarà dins una joguina que li agrada molt i que ha de compartir amb els seus companys .
4.- Comparteixo la meva joguina: explicació als companys de la joguina portada de casa i el motiu. 5.- Juguem tots junts amb les nostres joguines: joc en petits grups amb les joguines dels companys. 6.- Joguines casolanes: Els nens portaran de casa objectes comuns de metall i de fusta. Tots aquest objectes es posaran dins d’una capsa, per tal que els nens experimentin amb ells i se n’adonin de que es pot jugar amb moltes coses de l’entorn. S’experimenta amb volum, mida, textures, temperatura, so i silenci... Ens centrarem més en el concepte de so/silenci. A partir del descobriment que fan els nen sobre el so i el silenci, plantegem hipòtesis i preguntes per aprofundir més en aquest aspecte. 36
Jocs dels pares: es demana als pares, per escrit, que ens expliquin un joc al que jugaven quan eren petits. Més endavant donarem l’oportunitat a aquells que 7.- Jocs els interessi, de venir a explicar-nos-ho. 8.- Jocs de pati : sortim al pati per jugar a jocs de diferents llocs: LA RATLLA, EL FLÈNDIT, LA CURSA DE XAPES I EL CARGOL. CONCLUSIÓ:
9.- Jornada de jocs: es finalitza aquesta unitat, realitzant una jornada de jocs. Sortim al pati per jugar amb els Jocs del Món que tenim al racó,als de pati i als jocs que ens van explicar els pares.
METODOLOGIA Racó del jocs del mon: estarà ubicat a la zona de l’aula reservada per al Racó Temporal. Aquest, funcionarà com qualsevol altre racó i tindrà les mateixes normes
d’ús. Els jocs dels quals disposarem són: EL TAMGRAN: Aquest joc està format per triangles. Pels nostres alumnes només utilitzarem quatre. S’ha d’aconseguir figures amb aquest triangles. En un principi els deixarem la imatge de la figura amb la posició del triangles ben visible i ells els hauran de superposar, col·locant les peces tapant el model visual. Més endavant ho hauran de fer amb el model apart. AUALÈ: En una taula de fusta tindrem un dibuix on hi haurà 9 cercles units per línies . Els nens hauran de posar 3 fitxes de tal manera que aconsegueixen 3 en ratlla. LA TORRE DE HANOI: Tindrem tres pals vertical, el de l’esquerra té dos discos. El joc consisteix en aconseguir que els dos discos estén col·locats de la mateixa manera que estaven al inici del joc. Només hem de tenir en compte que mai ha de estar el disc gran sobre el petit. Joguines casolanes: Demanarem als pares que portin de cas diferents objectes amb unes qualitats concretes: de fusta, de metall, de plàstic... Nosaltres tindrem
preparat una capsa on estaran tots aquest objectes dues vegades per setmana traurem els objectes que més ens interessin per que els nens experimentin. Jocs de pati: Cada sortida al pati, explicarem un joc diferent i jugarem durant un temps determinat. Tots son jocs sense límits de participants. Quant estén tots
explicats, dedicarem una última sessió a jugar a tots ells. LA RATLLA: El joc consisteix en dibuixar dues ratlles al terra i llençar uns suros (d’ampolles de vi o de cava) el més lluny possible sense passar-se de l’altre. Guanya qui més a prop hi es queda. EL FLÈNDIT: Hem de tenir un canut posat al terra i dibuixar un cercle al seu voltant. Els nens disposaran de tres pilotes per llançar-les el més a prop del canut sense sortit del cercle. Guanya qui més a prop es queda. CURSA DE XAPES: Consisteix en dibuixar un circuit a terra amb una sortida i una arribada. El joc consisteix en arribar a la meta llançant la xapa amb els dits. EL CARGOL: tindrem un dau només amb els números 1,2 i 3. Dibuixarem un cargol el centre del qual sigui el cel. El joc consisteix en llançar el dau i arribar al cel. Per tal de poder treure el màxim de profit als jocs al pati, aquests els farem amb la meitat del grup. La resta d’alumnes es quedaran a l’aula amb la mestra de suport fent també jocs. En aquesta unitat volem implicar a les famílies, que ens ajudaran a descobrir molts jocs que pels nostres alumnes son desconeguts. La col·laboració família- escola es molt important en el desenvolupament d’aquesta unitat i la implicació es primordial. 37
Jocs dels pares: es demana als pares, per escrit, que ens expliquin un joc al que jugaven quan eren petits. Més endavant donarem l’oportunitat a aquells que 7.- Jocs els interessi, de venir a explicar-nos-ho. 8.- Jocs de pati : sortim al pati per jugar a jocs de diferents llocs: LA RATLLA, EL FLÈNDIT, LA CURSA DE XAPES I EL CARGOL. CONCLUSIÓ:
9.- Jornada de jocs: es finalitza aquesta unitat, realitzant una jornada de jocs. Sortim al pati per jugar amb els Jocs del Món que tenim al racó,als de pati i als jocs que ens van explicar els pares.
METODOLOGIA Racó del jocs del mon: estarà ubicat a la zona de l’aula reservada per al Racó Temporal. Aquest, funcionarà com qualsevol altre racó i tindrà les mateixes normes
d’ús. Els jocs dels quals disposarem són: EL TAMGRAN: Aquest joc està format per triangles. Pels nostres alumnes només utilitzarem quatre. S’ha d’aconseguir figures amb aquest triangles. En un principi els deixarem la imatge de la figura amb la posició del triangles ben visible i ells els hauran de superposar, col·locant les peces tapant el model visual. Més endavant ho hauran de fer amb el model apart. AUALÈ: En una taula de fusta tindrem un dibuix on hi haurà 9 cercles units per línies . Els nens hauran de posar 3 fitxes de tal manera que aconsegueixen 3 en ratlla. LA TORRE DE HANOI: Tindrem tres pals vertical, el de l’esquerra té dos discos. El joc consisteix en aconseguir que els dos discos estén col·locats de la mateixa manera que estaven al inici del joc. Només hem de tenir en compte que mai ha de estar el disc gran sobre el petit. Joguines casolanes: Demanarem als pares que portin de cas diferents objectes amb unes qualitats concretes: de fusta, de metall, de plàstic... Nosaltres tindrem
preparat una capsa on estaran tots aquest objectes dues vegades per setmana traurem els objectes que més ens interessin per que els nens experimentin. Jocs de pati: Cada sortida al pati, explicarem un joc diferent i jugarem durant un temps determinat. Tots son jocs sense límits de participants. Quant estén tots
explicats, dedicarem una última sessió a jugar a tots ells. LA RATLLA: El joc consisteix en dibuixar dues ratlles al terra i llençar uns suros (d’ampolles de vi o de cava) el més lluny possible sense passar-se de l’altre. Guanya qui més a prop hi es queda. EL FLÈNDIT: Hem de tenir un canut posat al terra i dibuixar un cercle al seu voltant. Els nens disposaran de tres pilotes per llançar-les el més a prop del canut sense sortit del cercle. Guanya qui més a prop es queda. CURSA DE XAPES: Consisteix en dibuixar un circuit a terra amb una sortida i una arribada. El joc consisteix en arribar a la meta llançant la xapa amb els dits. EL CARGOL: tindrem un dau només amb els números 1,2 i 3. Dibuixarem un cargol el centre del qual sigui el cel. El joc consisteix en llançar el dau i arribar al cel. Per tal de poder treure el màxim de profit als jocs al pati, aquests els farem amb la meitat del grup. La resta d’alumnes es quedaran a l’aula amb la mestra de suport fent també jocs. En aquesta unitat volem implicar a les famílies, que ens ajudaran a descobrir molts jocs que pels nostres alumnes son desconeguts. La col·laboració família- escola es molt important en el desenvolupament d’aquesta unitat i la implicació es primordial. 37
La majoria de les activitats d’aquesta unitats, són jocs. Els agrupaments dels nens es realitzaran en petits i grans grups permetent-nos així reforçar un dels objectius proposats : compartir jocs i joguines.
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS Fungibles: paper de seda de diversos colors, cola, capsa de formatgets que portaran de casa seva, enquesta de pares, guix per dibuixar al pati, suros, xapes. No fungibles: joc del tamgram, joc de l’aualé, joc de la torre de hanoi, joguines, objectes que portaran de casa (fusta i metall), daus amb els números 1,2 i 3. Humans: mestre/a tutor/a i mestre/a de suport.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE Es realitzarà una atenció individualitzada i adequada a cadascun dels alumnes que tenim al grup. Vigilaré que l ‘alumne amb sordesa estigui el més a prop possible de mi i em pugui veure bé a l’hora d’explicar els jocs. Quasi totes les activitats i les propostes que plantejo en aquesta unitat es realitzen en grup de manera cooperativa afavorint la diversitat dels meus alumnes.
AVALUACIÓ L’avaluació inicial es durà a terme a través de la capsa de les sorpreses, la qual ens donarà informació respecte els coneixements previs dels alumnes envers els jocs. Pel que fa l’avaluació formativa ens basarem en l’observació directa i sistemàtica dels infants a l’hora de desenvolupar les diverses activitats i jocs proposats, tenint en compte aspectes com el respecte al company, la col·laboració entre ells, el interès que mostren en els jocs...S’observarà també el progrés que fan a l’hora de jugar i el desenvolupament i la destresa que van adquirint amb la manipulació del diferents objectes que utilitzen. L’avaluació final serà global continua, tenint en compte el desenvolupament complet de tota la unitat. Es comprovarà l’assimilació dels coneixements i objectius proposats inicialment.
5-COM ESTEM? DURADA: 1er mes del segon trimestre
TEMPORALITZACIÓ: TEMPORALITZACIÓ: dues sessions cada setmana
38
La majoria de les activitats d’aquesta unitats, són jocs. Els agrupaments dels nens es realitzaran en petits i grans grups permetent-nos així reforçar un dels objectius proposats : compartir jocs i joguines.
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS Fungibles: paper de seda de diversos colors, cola, capsa de formatgets que portaran de casa seva, enquesta de pares, guix per dibuixar al pati, suros, xapes. No fungibles: joc del tamgram, joc de l’aualé, joc de la torre de hanoi, joguines, objectes que portaran de casa (fusta i metall), daus amb els números 1,2 i 3. Humans: mestre/a tutor/a i mestre/a de suport.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE Es realitzarà una atenció individualitzada i adequada a cadascun dels alumnes que tenim al grup. Vigilaré que l ‘alumne amb sordesa estigui el més a prop possible de mi i em pugui veure bé a l’hora d’explicar els jocs. Quasi totes les activitats i les propostes que plantejo en aquesta unitat es realitzen en grup de manera cooperativa afavorint la diversitat dels meus alumnes.
AVALUACIÓ L’avaluació inicial es durà a terme a través de la capsa de les sorpreses, la qual ens donarà informació respecte els coneixements previs dels alumnes envers els jocs. Pel que fa l’avaluació formativa ens basarem en l’observació directa i sistemàtica dels infants a l’hora de desenvolupar les diverses activitats i jocs proposats, tenint en compte aspectes com el respecte al company, la col·laboració entre ells, el interès que mostren en els jocs...S’observarà també el progrés que fan a l’hora de jugar i el desenvolupament i la destresa que van adquirint amb la manipulació del diferents objectes que utilitzen. L’avaluació final serà global continua, tenint en compte el desenvolupament complet de tota la unitat. Es comprovarà l’assimilació dels coneixements i objectius proposats inicialment.
5-COM ESTEM? DURADA: 1er mes del segon trimestre
TEMPORALITZACIÓ: TEMPORALITZACIÓ: dues sessions cada setmana
38
JUSTIFICACIÓ: Aquesta unitat fa referència a la importància de l’educació emocional des de la primera infància, per tal d’ajudar als nostres alumnes a arribar a un correcte nivell d’afecte, autoestima i desenvolupar amb harmonia la seva personalitat. És un treball a partir de sis emocions tan bàsiques i humanes com són l’alegria, la tristesa, l’enuig, la por, la vergonya i la sorpresa a partir del conte “Els sentiments d’En Fèlix”, amb el qual també els iniciarem al desenvolupament de l’empatia i el respecte pels sentiments dels altres. Es fa servir el conte com a recurs de motivació i eina engrescadora i lúdica, dels qual el seu personatge estimularà un ambient de conversa, observació, escolta i confiança i unes graelles per tal de veure com evoluciona l’estat anímic del nen. ACTIVITATS CAPACITATS CRITERIS AVALUACIÓ 1 3 5 6 9 4 2 2 3 5 7 8 9 3 4 3 2 3 5 8 9 2 3 4 5 4 2 3 5 8 9 2 3 4 5 5 2 3 5 8 9 2 3 4 5 6 2 3 5 8 9 2 3 4 5 7 2 3 5 8 9 2 3 4 5 8 2 3 5 8 9 2 3 4 5 9 1 2 5 6 8 9 1 2 3 4 5 10 2 3 5 6 9 4 5 11 2 3 5 6 8 9 1 2 3 4 5 6 12 2 3 5 8 9 1 2 3 4 5 6
8 7
7 7 7
8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
9 9 9
10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10
OBJECTIUS GENERALS 4 5 1 2 3 4 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 2 3 4 2 3 4 5 1 2 3 4
7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7
8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9
10
39
JUSTIFICACIÓ: Aquesta unitat fa referència a la importància de l’educació emocional des de la primera infància, per tal d’ajudar als nostres alumnes a arribar a un correcte nivell d’afecte, autoestima i desenvolupar amb harmonia la seva personalitat. És un treball a partir de sis emocions tan bàsiques i humanes com són l’alegria, la tristesa, l’enuig, la por, la vergonya i la sorpresa a partir del conte “Els sentiments d’En Fèlix”, amb el qual també els iniciarem al desenvolupament de l’empatia i el respecte pels sentiments dels altres. Es fa servir el conte com a recurs de motivació i eina engrescadora i lúdica, dels qual el seu personatge estimularà un ambient de conversa, observació, escolta i confiança i unes graelles per tal de veure com evoluciona l’estat anímic del nen. ACTIVITATS CAPACITATS CRITERIS AVALUACIÓ 1 3 5 6 9 4 2 2 3 5 7 8 9 3 4 3 2 3 5 8 9 2 3 4 5 4 2 3 5 8 9 2 3 4 5 5 2 3 5 8 9 2 3 4 5 6 2 3 5 8 9 2 3 4 5 7 2 3 5 8 9 2 3 4 5 8 2 3 5 8 9 2 3 4 5 9 1 2 5 6 8 9 1 2 3 4 5 10 2 3 5 6 9 4 5 11 2 3 5 6 8 9 1 2 3 4 5 6 12 2 3 5 8 9 1 2 3 4 5 6
8 7
7 7 7
8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
9 9 9
10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10
OBJECTIUS GENERALS 4 5 1 2 3 4 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 2 3 4 2 3 4 5 1 2 3 4
7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7
8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9
10
39
40
40
S T DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS U G ALTRES N - Expressió i manifestació de les pròpies I T N O emocions i sentiments. C
DESCOB DESCOBERT ERTA A DE L’ENTO L’ENTORN RN
COMUNI COMUNICAC CACIÓ IÓ I LLENGU LLENGUATG ATGES ES
OBJECT OBJECTIUS IUS DIDÀCT DIDÀCTICS ICS
- Observació directa i indirecta
- Comprensió oral d’un conte i del
- Reconèixer les diverses emocions
de qualitats perceptibles amb els seu missatge.
pròpies i en els altres.
- Anàlisi de diverses emocions a partir de
sentiments de les manifestacions - Ampliació del vocabulari entorn les
- Manifestar i verbalitzar els propis
l’argument del conte.
de les diferents emocions.
emocions.
sentiments.
- Representació corporal de les emocions
- Recordatori de les sensacions
- Manifestació d’emocions mitjançant - Iniciar el saber posar-se en el lloc
treballades.
viscudes.
el llenguatge oral, corporal, musical i d’un altre per comprendre els seus
- Representació simbòlica de les emocions
- Les emocions humanes.
plàstic.
sentiments en un moment donat
treballades.
- Interès i respecte per les
- Ús de diverses tècniques
(empatia).
- Les emocions: l’alegria, la tristesa, l’enuig, la emocions pròpies i dels
plàstiques per representar les
- Adquirir nou vocabulari entorn les
por, la vergonya i la sorpresa.
emocions.
emocions.
- Noció d’identitat: manifestació de sentiments - Participació i col·laboració en
- Relacions quantitatives de les
- Associar l’argument d’un conte a la
d’amistat i tendresa envers els altres.
emocions: tant com, més que...
realitat quotidiana.
- Valoració positiva d’un mateix.
- Ampliació del vocabulari.
- Utilitzar la plàstica per representar les
- Constància en les activitats proposades.
- La música com a mitjà d’expressió. diferents emocions mitjançant diverses
- Confiança en un mateix.
- El llenguatge plàstic com a mitjà de tècniques.
companys/es. les activitats proposades.
representació de les emocions. - Actitud d’espera, atenció, interès i iniciativa en l’expressió. - Esforç en les activitats proposades. - Interès per les produccions artístiques. - Valoració del propi esforç.
41
S T DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS U G ALTRES N - Expressió i manifestació de les pròpies I T N O emocions i sentiments. C
DESCOB DESCOBERT ERTA A DE L’ENTO L’ENTORN RN
COMUNI COMUNICAC CACIÓ IÓ I LLENGU LLENGUATG ATGES ES
OBJECT OBJECTIUS IUS DIDÀCT DIDÀCTICS ICS
- Observació directa i indirecta
- Comprensió oral d’un conte i del
- Reconèixer les diverses emocions
de qualitats perceptibles amb els seu missatge.
pròpies i en els altres.
- Anàlisi de diverses emocions a partir de
sentiments de les manifestacions - Ampliació del vocabulari entorn les
- Manifestar i verbalitzar els propis
l’argument del conte.
de les diferents emocions.
emocions.
sentiments.
- Representació corporal de les emocions
- Recordatori de les sensacions
- Manifestació d’emocions mitjançant - Iniciar el saber posar-se en el lloc
treballades.
viscudes.
el llenguatge oral, corporal, musical i d’un altre per comprendre els seus
- Representació simbòlica de les emocions
- Les emocions humanes.
plàstic.
sentiments en un moment donat
treballades.
- Interès i respecte per les
- Ús de diverses tècniques
(empatia).
- Les emocions: l’alegria, la tristesa, l’enuig, la emocions pròpies i dels
plàstiques per representar les
- Adquirir nou vocabulari entorn les
por, la vergonya i la sorpresa.
emocions.
emocions.
companys/es.
- Noció d’identitat: manifestació de sentiments - Participació i col·laboració en
- Relacions quantitatives de les
- Associar l’argument d’un conte a la
d’amistat i tendresa envers els altres.
emocions: tant com, més que...
realitat quotidiana.
- Valoració positiva d’un mateix.
- Ampliació del vocabulari.
- Utilitzar la plàstica per representar les
- Constància en les activitats proposades.
- La música com a mitjà d’expressió. diferents emocions mitjançant diverses
- Confiança en un mateix.
- El llenguatge plàstic com a mitjà de tècniques.
les activitats proposades.
representació de les emocions. - Actitud d’espera, atenció, interès i iniciativa en l’expressió. - Esforç en les activitats proposades. - Interès per les produccions artístiques. - Valoració del propi esforç.
41
ACTIVITATS MOTIVACIÓ:
1.En Fèlix apareix a la “Caixa de les Sorpreses”: Dins de la capsa de les sorpreses ens trobem un nino al qual anomenarem Fèlix. Aquest nino vindrà acompanyat d’un conte, però ens concentrarem en l’explicació primerenca de qui és aquest personatge.
2.En Fèlix sent / Nosaltres sentim: En un moment donat , treiem el nino de la capsa on dormia i expliquem als nanos que en Fèlix sent coses, “que és com quan obrim les orelles i els ulls” però sense que es vegi. Presentarem les graelles de sentiments i el seu funcionament. DESENVOLUPAMENT:
3.En Fèlix està content :En l’espai de rotllana traurem en Fèlix de la capsa on dorm i li demanarem que ens expliqui com està avui. Ell ens explicarà que està content i una història del per què. En acabat farem conversa per veure qui està content i per què.
4.En Fèlix està trist: En aquesta sessió traurem en Fèlix i ens explicarà que està trist, i la seva corresponent història. A banda de consolar-lo preguntarem si algun alumne està trist i que, en la mesura del possible ens expliqui el per què.
5.En Fèlix està enfadat: Avui , quan despertem el Fèlix sortirà enfadat, després de “negociar” amb ell, sortirà i ens explicarà el per què .Entre tots buscarem estratègies per calmar en Fèlix i a la conversa de la rotllana preguntarem si algú està enfadat i que ens pregunti el per què.
6.En Fèlix té por: A en Fèlix en aquesta sessió li costarà molt de sortir fora, tindrà por i ens explicarà el motiu. En acabat d’escoltar la seva història esbrinarem les pors que tenen els nostres alumnes.
7.En Fèlix té vergonya :En Fèlix avui sentirà vergonya i explicarà a tots els nens quines estratègies fa ell per superar-la. Dins la conversa alguns voluntaris/es ens explicaran les situacions que els provoquen vergonya .
8.En Fèlix està sorprès: Avui, com a dia darrer de les sortides “oficials” d’en Fèlix li farem un regal i ell es sorprendrà. En acabat els nostres infants explicaran quines coses els sorprenen. Acomiadarem en Fèlix que marxa de viatge. CONCLUSIÓ
9.Endevina com se sent: Recordant les visites d’en Fèlix jugarem a ser ell fent mímica de forma molt expressiva amb les sis emocions que hem treballat. Els alumnes hauran d’encertar l’expressió que facin els companys i les companyes. S’avaluarà qui ho fa i qui ho endevina.
10.Com et sentiries si...: Portarem vàries imatges de moments importants per als nostres infants: l’arribada d’un germanet, un regal, un menjar que agradi/desagradi, un monstre... i farem conversa col·lectiva sobre el que sentim al veure aquestes imatges.
11.Sentim com en Fèlix: Farem tornar en Fèlix del seu viatge i tornarem a fer conversa sobre el que sentim. En Fèlix assistirà a les explicacions que donin els nostres alumnes sobre els seus sentiments
12.Podem canviar el que sentim?: Mirarem les nostres graelles dels sentiments i preguntarem per les estratègies que havíem donat per mantenir algunes i per superar d’altres i ho compararem amb les emocions que s’han donat després.
METODOLOGIA 42
ACTIVITATS MOTIVACIÓ:
1.En Fèlix apareix a la “Caixa de les Sorpreses”: Dins de la capsa de les sorpreses ens trobem un nino al qual anomenarem Fèlix. Aquest nino vindrà acompanyat d’un conte, però ens concentrarem en l’explicació primerenca de qui és aquest personatge.
2.En Fèlix sent / Nosaltres sentim: En un moment donat , treiem el nino de la capsa on dormia i expliquem als nanos que en Fèlix sent coses, “que és com quan obrim les orelles i els ulls” però sense que es vegi. Presentarem les graelles de sentiments i el seu funcionament. DESENVOLUPAMENT:
3.En Fèlix està content :En l’espai de rotllana traurem en Fèlix de la capsa on dorm i li demanarem que ens expliqui com està avui. Ell ens explicarà que està content i una història del per què. En acabat farem conversa per veure qui està content i per què.
4.En Fèlix està trist: En aquesta sessió traurem en Fèlix i ens explicarà que està trist, i la seva corresponent història. A banda de consolar-lo preguntarem si algun alumne està trist i que, en la mesura del possible ens expliqui el per què.
5.En Fèlix està enfadat: Avui , quan despertem el Fèlix sortirà enfadat, després de “negociar” amb ell, sortirà i ens explicarà el per què .Entre tots buscarem estratègies per calmar en Fèlix i a la conversa de la rotllana preguntarem si algú està enfadat i que ens pregunti el per què.
6.En Fèlix té por: A en Fèlix en aquesta sessió li costarà molt de sortir fora, tindrà por i ens explicarà el motiu. En acabat d’escoltar la seva història esbrinarem les pors que tenen els nostres alumnes.
7.En Fèlix té vergonya :En Fèlix avui sentirà vergonya i explicarà a tots els nens quines estratègies fa ell per superar-la. Dins la conversa alguns voluntaris/es ens explicaran les situacions que els provoquen vergonya .
8.En Fèlix està sorprès: Avui, com a dia darrer de les sortides “oficials” d’en Fèlix li farem un regal i ell es sorprendrà. En acabat els nostres infants explicaran quines coses els sorprenen. Acomiadarem en Fèlix que marxa de viatge. CONCLUSIÓ
9.Endevina com se sent: Recordant les visites d’en Fèlix jugarem a ser ell fent mímica de forma molt expressiva amb les sis emocions que hem treballat. Els alumnes hauran d’encertar l’expressió que facin els companys i les companyes. S’avaluarà qui ho fa i qui ho endevina.
10.Com et sentiries si...: Portarem vàries imatges de moments importants per als nostres infants: l’arribada d’un germanet, un regal, un menjar que agradi/desagradi, un monstre... i farem conversa col·lectiva sobre el que sentim al veure aquestes imatges.
11.Sentim com en Fèlix: Farem tornar en Fèlix del seu viatge i tornarem a fer conversa sobre el que sentim. En Fèlix assistirà a les explicacions que donin els nostres alumnes sobre els seus sentiments
12.Podem canviar el que sentim?: Mirarem les nostres graelles dels sentiments i preguntarem per les estratègies que havíem donat per mantenir algunes i per superar d’altres i ho compararem amb les emocions que s’han donat després.
METODOLOGIA 42
Es proposa una unitat basada en l’observació i experimentació directa de sis emocions universals: alegria, tristesa, por, enuig, sorpresa, per tal d’assegurar l’aprenentatge i assoliment dels objectius i continguts proposats, tot respectant els ritmes individuals de tots els infants així com els seus propis sentiments. Tenint en compte que el que volem és que l’infant expressi les seves emocions a l’exterior la conversa en grup complet serà el moment ideal per tal d’afavorir aquesta compartició de sentiments i emocions . A banda de les històries i contes d’en Fèlix farem servir també una graella d’emocions que ens permetrà registrar amb el simple dibuix d’una cara (ja estaran dibuixades prèviament en un gomet) com se sent l’alumne en acabar el dia a l’estil de les emoticones però col·locats en vertical :) (alegria) , :( (enuig) , :’ ( (tristor) , 0_0 (sorpresa) , :$ (Vergonya) , :S (Por) .En finalitzar el trimestre podem pretendre que algunes de les emocions ja no col·loquin el gomet sinó que ells mateixos dibuixin la seva icona, així com remarcar-ho en determinades activitats que hagin realitzat i que els hi suggereixi aquella emoció.
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS Fungibles:, colors. No fungibles: Capsa de les Sorpreses,Titella Fèlix,Contes emocions emocions bàsiques,Graelles, Gomets Humans: mestre tutor/a
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE Tindré en compte utilitzar suport visual tant pels immigrants com pel nen que porta audiòfon .Atès que són emocions universal potenciaré l’expressivitat l’expressivitat individual i col·lectiva provocant la reciprocitat entre alumnes per les seves expressions, que ajudaran als infants a comprendre de quina emoció es tracta. Faré que tots els infants es sentin segurs i amb confiança per poder expressar-se en qualsevol moment.
AVALUACIÓ En aquest cas no avaluarem com es sent el nostre alumnat sinó si han adquirit la definició correcta de l’emoció per tal de poder definir el que senten. Això es farà mitjançant graella de doble entrada per registrar si saben imitar l’expressivitat que denoten les emocions així com la seva definició un cop expressada per un altre infant.
43
Es proposa una unitat basada en l’observació i experimentació directa de sis emocions universals: alegria, tristesa, por, enuig, sorpresa, per tal d’assegurar l’aprenentatge i assoliment dels objectius i continguts proposats, tot respectant els ritmes individuals de tots els infants així com els seus propis sentiments. Tenint en compte que el que volem és que l’infant expressi les seves emocions a l’exterior la conversa en grup complet serà el moment ideal per tal d’afavorir aquesta compartició de sentiments i emocions . A banda de les històries i contes d’en Fèlix farem servir també una graella d’emocions que ens permetrà registrar amb el simple dibuix d’una cara (ja estaran dibuixades prèviament en un gomet) com se sent l’alumne en acabar el dia a l’estil de les emoticones però col·locats en vertical :) (alegria) , :( (enuig) , :’ ( (tristor) , 0_0 (sorpresa) , :$ (Vergonya) , :S (Por) .En finalitzar el trimestre podem pretendre que algunes de les emocions ja no col·loquin el gomet sinó que ells mateixos dibuixin la seva icona, així com remarcar-ho en determinades activitats que hagin realitzat i que els hi suggereixi aquella emoció.
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS Fungibles:, colors. No fungibles: Capsa de les Sorpreses,Titella Fèlix,Contes emocions emocions bàsiques,Graelles, Gomets Humans: mestre tutor/a
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE Tindré en compte utilitzar suport visual tant pels immigrants com pel nen que porta audiòfon .Atès que són emocions universal potenciaré l’expressivitat l’expressivitat individual i col·lectiva provocant la reciprocitat entre alumnes per les seves expressions, que ajudaran als infants a comprendre de quina emoció es tracta. Faré que tots els infants es sentin segurs i amb confiança per poder expressar-se en qualsevol moment.
AVALUACIÓ En aquest cas no avaluarem com es sent el nostre alumnat sinó si han adquirit la definició correcta de l’emoció per tal de poder definir el que senten. Això es farà mitjançant graella de doble entrada per registrar si saben imitar l’expressivitat que denoten les emocions així com la seva definició un cop expressada per un altre infant.
43
6-ARA ARRIBA CARNESTOLTES DURADA: 3 Setmanes TEMPORALITZACIÓ: 11 Sessions de 30-45 minuts. JUSTIFICACIÓ::El Carnestoltes és una festa integrada en la cultura i folclores catalans , especialment a la zona determinada de l'escola. Despullada del seu contingut religiós, és una forma ideal de divertir a tota l'escola, i d'integrar-se en el que fa la resta de la ciutat. ACTIVITATS CAPACITATS CRITERIS AVALUACIÓ 3 5 6 9 4 5 1 3 5 6 9 4 5 2 1 3 5 7 9 1 4 5 7 3 1 3 5 6 7 9 1 4 5 7 4 5 1 2 4 5 6 9 1 2 3 4 6 3 5 6 9 1 2 4 5 7 7 1 3 5 6 9 1 4 5 7 8 1 3 5 6 9 1 4 5 7 9 1 2 4 5 6 8 9 1 2 3 4 10 1 3 5 6 7 9 1 4 5 7 11 1 2 3 5 6 7 9 1 2 3 4
8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10
OBJECTIUS GENERALS 2 3 4 5 2 3 4 5 2 3 4 2 3 4 1 2 3 4 2 3 2 3 4 2 3 4 1 2 3 4 2 3 4 1 2 3 4
6 6
7 7
6
7
6
7
8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9
10
10 10
44
6-ARA ARRIBA CARNESTOLTES DURADA: 3 Setmanes TEMPORALITZACIÓ: 11 Sessions de 30-45 minuts. JUSTIFICACIÓ::El Carnestoltes és una festa integrada en la cultura i folclores catalans , especialment a la zona determinada de l'escola. Despullada del seu contingut religiós, és una forma ideal de divertir a tota l'escola, i d'integrar-se en el que fa la resta de la ciutat. ACTIVITATS CAPACITATS CRITERIS AVALUACIÓ 3 5 6 9 4 5 1 3 5 6 9 4 5 2 1 3 5 7 9 1 4 5 7 3 1 3 5 6 7 9 1 4 5 7 4 5 1 2 4 5 6 9 1 2 3 4 6 3 5 6 9 1 2 4 5 7 7 1 3 5 6 9 1 4 5 7 8 1 3 5 6 9 1 4 5 7 9 1 2 4 5 6 8 9 1 2 3 4 10 1 3 5 6 7 9 1 4 5 7 11 1 2 3 5 6 7 9 1 2 3 4
8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10
OBJECTIUS GENERALS 2 3 4 5 2 3 4 5 2 3 4 2 3 4 1 2 3 4 2 3 2 3 4 2 3 4 1 2 3 4 2 3 4 1 2 3 4
6 6
7 7
6
7
6
7
8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9
10
10 10
44
S TDESCOBERTA D’UN MATEIX I U GDELS ALTRES N-Controlar la coordinació dels I T N Omoviments per tal de seguir la C
OBJECTIUS
DESCOBERTA DE L’ENTORN
COMUNICACIÓ I LLENGUATGES
-Saber cantar i fer els gestos de la cançó Dins
-Comprendre i seguir el seguit d’activitats en les
DIDÀCTICS -Desenvolupar una
el Bosc i Ara arriba Carnestoltes
seves explicacions posteriors durant les -dues
disfressa a partir de la
coreografia.
-Mostrar opinió pròpia amb assertivitat o
setmanes
representació
-Habilitat de punxar
disconformitat sobre els actes de la festa.
Conversa col·lectiva sobre les activitats a
simbòlica d’un ésser
-Habilitat per a enganxar gomets
-Observació de les fotografies de conills
desenvolupar
viu
-Habilitat per a enganxar amb
-Veure la consigna a través d’un aparell
-Comprensió oral:instruccions per a desenvolupar
-Adquirir les nocions
pinzell
-Elements del marc natural:característiques
les diverses activitats(Totes)
bàsiques sobre la
-Orientar-se en els espais
dels conills
-Tècniques plàstiques:vernissar amb pinzell
seqüènciació de la
distribuïts per a la festa
-Identificar les diverses activitats com a parts
-Cançons: “Dins el bosc” i “Ara arriba Carnestoltes”
Festa de Carnestoltes.
-El color gris
de la celebració del Carnestoltes, així com els
-Llista de coses que necessitem: Nas, orelles, ulls,
-Gaudir de la festa
-El color blanc
espectacles.
cua
com a pròpia de tota
-Participar amb ganes i de forma
-La tradició:Carnestoltes
-Consignes del Carnestoltes
la comunitat
activa a la festa del
-La textura i aparença del cotó.
-Dansa del Carnestoltes
-Adquirir i consolidar
Carnestoltes.
-Tenir un ús responsable dels espais i aules
-Mostrar una actitud positiva i activa envers els
habilitats motrius
-Estar atent a les explicacions
on es desenvoluparan les activitats i la festa
actes de la Festa de Carnestoltes.
bàsiques:
de les consignes mitjançant
-Participar activament del Carnestoltes de
-Atenció a l’hora d’escoltar les instruccions del
punxar,enganxar...
l’ordinador
l’escola
mestre/a .
-Mostrar confiança i opinió
-Valoració positiva de les aportacions dels
-Valoració dels propis avenços en el coneixement.
pròpia respecte a l’elaboració de
altres
-Hàbit de mantenir l’atenció per escoltar
la disfressa.
-Ús acurat i responsable dels materials
Reflexió per tal de no donar respostes precipitades
-Satisfacció per la pròpia feina
escolars
45
S TDESCOBERTA D’UN MATEIX I U GDELS ALTRES N-Controlar la coordinació dels I T N Omoviments per tal de seguir la C
OBJECTIUS
DESCOBERTA DE L’ENTORN
COMUNICACIÓ I LLENGUATGES
-Saber cantar i fer els gestos de la cançó Dins
-Comprendre i seguir el seguit d’activitats en les
DIDÀCTICS -Desenvolupar una
el Bosc i Ara arriba Carnestoltes
seves explicacions posteriors durant les -dues
disfressa a partir de la
coreografia.
-Mostrar opinió pròpia amb assertivitat o
setmanes
representació
-Habilitat de punxar
disconformitat sobre els actes de la festa.
Conversa col·lectiva sobre les activitats a
simbòlica d’un ésser
-Habilitat per a enganxar gomets
-Observació de les fotografies de conills
desenvolupar
viu
-Habilitat per a enganxar amb
-Veure la consigna a través d’un aparell
-Comprensió oral:instruccions per a desenvolupar
-Adquirir les nocions
pinzell
-Elements del marc natural:característiques
les diverses activitats(Totes)
bàsiques sobre la
-Orientar-se en els espais
dels conills
-Tècniques plàstiques:vernissar amb pinzell
seqüènciació de la
distribuïts per a la festa
-Identificar les diverses activitats com a parts
-Cançons: “Dins el bosc” i “Ara arriba Carnestoltes”
Festa de Carnestoltes.
-El color gris
de la celebració del Carnestoltes, així com els
-Llista de coses que necessitem: Nas, orelles, ulls,
-Gaudir de la festa
-El color blanc
espectacles.
cua
com a pròpia de tota
-Participar amb ganes i de forma
-La tradició:Carnestoltes
-Consignes del Carnestoltes
la comunitat
activa a la festa del
-La textura i aparença del cotó.
-Dansa del Carnestoltes
-Adquirir i consolidar
Carnestoltes.
-Tenir un ús responsable dels espais i aules
-Mostrar una actitud positiva i activa envers els
habilitats motrius
-Estar atent a les explicacions
on es desenvoluparan les activitats i la festa
actes de la Festa de Carnestoltes.
bàsiques:
de les consignes mitjançant
-Participar activament del Carnestoltes de
-Atenció a l’hora d’escoltar les instruccions del
punxar,enganxar...
l’ordinador
l’escola
mestre/a .
-Mostrar confiança i opinió
-Valoració positiva de les aportacions dels
-Valoració dels propis avenços en el coneixement.
pròpia respecte a l’elaboració de
altres
-Hàbit de mantenir l’atenció per escoltar
la disfressa.
-Ús acurat i responsable dels materials
Reflexió per tal de no donar respostes precipitades
-Satisfacció per la pròpia feina
escolars
45
ACTIVITATS MOTIVACIÓ:
1 -Fer tria disfressa: Es fa una conversa per proposar els temes que es poden triar. La conversa es condueix cap als animals i més concretament cap al nom de la classe: els conills.
2 -Demanar informació :Demanem informació a les famílies per saber com són els conills i així poder dissenyar la disfressa. Arribem a la conclusió de que necessitem unes orelles, un nas i una cua en forma de pompó com a trets més destacats del conill. DESENVOLUPAMENT:
3 -Punxar orelles: Punxarem dues orelles llargues en cartolina, ja que de la tisora només hem fet una introducció que ens servirà per fer la forma de l’orella. 4 -Retallar i Enganxar paperets orelles: agafarem paper de seda de color gris clar (així hem decidit que sigui el nostre conill) i retallarem papers de color gris clar, que en dues sessions més procedirem a enganxar i vernissar a les orelles de cartolina que hem punxat.
5-Fer cançons Carnestoltes: Hem decidit que ens aprendrem una cançó (la que s’aprèn tota l’escola) i la ballarem .Es tractarà d’Ara arriba Carnestoltes: Ara arriba Carnestoltes/és el temps de passejar/ens posem una disfressa/per saltar, cantar i ballar/tiroliro-tiroliro/tiroliro lirolà/Quan arriba Carnestoltes és el temps de passejar /tiroliro-tiroliro/tiroliro lirolà
6-Consignes:Aprofitant l’ordinador de l’aula, cada dia els infants es trobaran amb un nou missatge amb pantalla que els indicarà què han de fer o portar. El primer dia haurem de venir tots (mestres i alumnes per suposat) en pijama, el segon dia portar un barret, el tercer dia un nas de pallasso, i el quart dia unes ulleres, el cinquè és la gran festa. Aquest missatge romandrà a l’ordinador durant tot el dia de forma visual i clara per a tots els infants. CONCLUSIÓ:
7 -Fer nas: El nas serà fet amb un pot de iogurt que fa forma de minibol i uns bigotis fets de tires de paper de seda recargolades que vernissarem i enganxarem a cada nas
8-Fer ulls: per als ulls un cop haguem punxat la forma , enganxarem un gomet (blau o verd , es deixa triar) i després un gomet negre a mode de nina dels ulls. 9 -Dansa Carnestoltes : la nostra cançó anirà acompanyada d'una dansa que assajarem durant vàries sessions i que practicarem davant de la comunitat educativa el dia de l'exhibició final
10 -Enganxar a la corona: Durant dues sessions amb mig ens dedicarem a enganxar tots els elements a la corona, ho farem amb brotxa i cola i ho deixarem assecar per a que no hi hagi vapors de cap estil durant el dia de l'exhibició
11 -Exhibició final: Ens posarem la corona, enganxarem amb un clip el pompó de cotó fluix i sortirem al lloc acordat per tota l'escola on rebrem el Carnestoltes.
METODOLOGIA
46
ACTIVITATS MOTIVACIÓ: 1 -Fer tria disfressa: Es fa una conversa per proposar els temes que es poden triar. La conversa es condueix cap als animals i més concretament cap al nom de la classe: els conills.
2 -Demanar informació :Demanem informació a les famílies per saber com són els conills i així poder dissenyar la disfressa. Arribem a la conclusió de que necessitem unes orelles, un nas i una cua en forma de pompó com a trets més destacats del conill. DESENVOLUPAMENT:
3 -Punxar orelles: Punxarem dues orelles llargues en cartolina, ja que de la tisora només hem fet una introducció que ens servirà per fer la forma de l’orella. 4 -Retallar i Enganxar paperets orelles: agafarem paper de seda de color gris clar (així hem decidit que sigui el nostre conill) i retallarem papers de color gris clar, que en dues sessions més procedirem a enganxar i vernissar a les orelles de cartolina que hem punxat.
5-Fer cançons Carnestoltes: Hem decidit que ens aprendrem una cançó (la que s’aprèn tota l’escola) i la ballarem .Es tractarà d’Ara arriba Carnestoltes: Ara arriba Carnestoltes/és el temps de passejar/ens posem una disfressa/per saltar, cantar i ballar/tiroliro-tiroliro/tiroliro lirolà/Quan arriba Carnestoltes és el temps de passejar /tiroliro-tiroliro/tiroliro lirolà
6-Consignes:Aprofitant l’ordinador de l’aula, cada dia els infants es trobaran amb un nou missatge amb pantalla que els indicarà què han de fer o portar. El primer dia haurem de venir tots (mestres i alumnes per suposat) en pijama, el segon dia portar un barret, el tercer dia un nas de pallasso, i el quart dia unes ulleres, el cinquè és la gran festa. Aquest missatge romandrà a l’ordinador durant tot el dia de forma visual i clara per a tots els infants. CONCLUSIÓ:
7 -Fer nas: El nas serà fet amb un pot de iogurt que fa forma de minibol i uns bigotis fets de tires de paper de seda recargolades que vernissarem i enganxarem a cada nas
8-Fer ulls: per als ulls un cop haguem punxat la forma , enganxarem un gomet (blau o verd , es deixa triar) i després un gomet negre a mode de nina dels ulls. 9 -Dansa Carnestoltes : la nostra cançó anirà acompanyada d'una dansa que assajarem durant vàries sessions i que practicarem davant de la comunitat educativa el dia de l'exhibició final
10 -Enganxar a la corona: Durant dues sessions amb mig ens dedicarem a enganxar tots els elements a la corona, ho farem amb brotxa i cola i ho deixarem assecar per a que no hi hagi vapors de cap estil durant el dia de l'exhibició
11 -Exhibició final: Ens posarem la corona, enganxarem amb un clip el pompó de cotó fluix i sortirem al lloc acordat per tota l'escola on rebrem el Carnestoltes.
METODOLOGIA
46
-Seguirem una metodologia activa , amb l'objectiu d'implicar a l'infant en la festa i en aconseguir que l'alumnat visqui la festa com a pròpia , essent concreció de la festa que viu la resta de ciutat.
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS Fungibles: cartolines,paper de seda,vernís No fungibles: Aparell de musica, ordinador, càmera de fotos. Humans: Necessitarem la col·laboració de la Mestra de Suport per tal de poder desenvolupar activitats en paral·lel a aquestes per tal de que la gran necessitat de fer la disfressa no acabi avorrint els infants.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE En principi al ser activitats que requereixen una implicació per part de l’alumnat es reforçaran les intervencions dels alumnes amb Necessitats Educatives Específiques, remarcant el respecte que han de tenir els companys de classe envers aquelles persones que s’expressen lentament i amb dificultat, les seves intervencions seran reforçades amb gestos, i aclarides pel mestre/a en cas de ser necessari.
AVALUACIÓ -En la conversa inicial veurem què saben de Carnestoltes i s’intuirà quins aspectes caldrà reforçar. -Durant el procés d’elaboració de les disfreses podrem observar quin és el desenvolupament d’elles, en les activitats diverses: punxar, esquinçar...També veurem les evolucions sobre les cançons i dances de Carnestoltes, quedant tot registrat I com que la disfressa és feta íntegrament pels alumnes, la seva aparença final serà la prova d’avaluació final. - Una vegada passi Carnestoltes preguntarem als infants què ha agradat més i què ha agradat menys.
7-MUNTEM EL RACÓ DE LA CUINETA DURADA: Tot el 3er trimestre
TEMPORALITZACIÓ: 13 Sessions de 30- 45 minuts.
47
-Seguirem una metodologia activa , amb l'objectiu d'implicar a l'infant en la festa i en aconseguir que l'alumnat visqui la festa com a pròpia , essent concreció de la festa que viu la resta de ciutat.
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS Fungibles: cartolines,paper de seda,vernís No fungibles: Aparell de musica, ordinador, càmera de fotos. Humans: Necessitarem la col·laboració de la Mestra de Suport per tal de poder desenvolupar activitats en paral·lel a aquestes per tal de que la gran necessitat de fer la disfressa no acabi avorrint els infants.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE En principi al ser activitats que requereixen una implicació per part de l’alumnat es reforçaran les intervencions dels alumnes amb Necessitats Educatives Específiques, remarcant el respecte que han de tenir els companys de classe envers aquelles persones que s’expressen lentament i amb dificultat, les seves intervencions seran reforçades amb gestos, i aclarides pel mestre/a en cas de ser necessari.
AVALUACIÓ -En la conversa inicial veurem què saben de Carnestoltes i s’intuirà quins aspectes caldrà reforçar. -Durant el procés d’elaboració de les disfreses podrem observar quin és el desenvolupament d’elles, en les activitats diverses: punxar, esquinçar...També veurem les evolucions sobre les cançons i dances de Carnestoltes, quedant tot registrat I com que la disfressa és feta íntegrament pels alumnes, la seva aparença final serà la prova d’avaluació final. - Una vegada passi Carnestoltes preguntarem als infants què ha agradat més i què ha agradat menys.
7-MUNTEM EL RACÓ DE LA CUINETA DURADA: Tot el 3er trimestre
TEMPORALITZACIÓ: 13 Sessions de 30- 45 minuts.
47
JUSTIFICACIÓ: Aquesta unitat està pensada per poder compartir, a partir d’un fet tan quotidià com el menjar, la diversitat de gustos i preferències. A partir del coneixement mutu es pot aprendre que la diferència és un fet que existeix i ens enriqueix. Tot jugant al racó de la cuineta l’infant aprendre a valorar i respectar els altres, objectiu bàsic per inculcar uns valors per conviure en una societat democràtica. Seguint a Bassedes, el racó de la cuineta respon a una situació de joc planificada per tal de promoure el desenvolupament global dels infants. S’entén aquestes situacions de joc com situacions educatives privilegiades. El joc simbòlic permet a l’infant adaptar-se i resituar-se activament enfront del seu món real i les exigències que la vida quotidiana li imposa, a més de permetre-li fer un treball intel·lectual i d’investigació del material. ACTIVITATS CAPACITATS 1 3 4 5 6 2 3 5 6 3 5 6 3 4 3 4 5 6 5 2 3 4 5 6 3 4 5 6 6 7 1 3 4 5 6 8 2 3 5 6 9 2 3 5 6 2 3 5 6 10 11 3 5 6 12 2 3 5 6 1 2 3 4 5 6 13
T N O C
7 7 7 7 7 7 7 7 7
8 8 8 8 8
8 8
9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9
DESCOBERTA D’UN MATEIX I
DESCOBERTA DE
DELS ALTRES
L’ENTORN
CRITERIS AVALUACIÓ 3 4 5 4 5 2 3 4 5 3 4 5 3 4 5 3 4 1 4 5 3 4 3 4 2 3 4 5 2 3 4 5 2 3 4 5 1 2 3 4 5
6
6 6
7
6 6
7 7
6
8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
9 9 9
COMUNICACIÓ I LLENGUATGES
10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10
OBJECTIUS GENERALS 1 2 3 4 2 3 5 1 2 3 4 5 2 3 4 5 1 2 3 4 5 2 3 4 5 1 2 5 1 3 1 3 1 3 4 5 2 4 5 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5
6 6
7 7
6
7 7
6 6 6 6 6
7 7 7 7
8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9
10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10
OBJECTIUS DIDÀCTICS
48
JUSTIFICACIÓ: Aquesta unitat està pensada per poder compartir, a partir d’un fet tan quotidià com el menjar, la diversitat de gustos i preferències. A partir del coneixement mutu es pot aprendre que la diferència és un fet que existeix i ens enriqueix. Tot jugant al racó de la cuineta l’infant aprendre a valorar i respectar els altres, objectiu bàsic per inculcar uns valors per conviure en una societat democràtica. Seguint a Bassedes, el racó de la cuineta respon a una situació de joc planificada per tal de promoure el desenvolupament global dels infants. S’entén aquestes situacions de joc com situacions educatives privilegiades. El joc simbòlic permet a l’infant adaptar-se i resituar-se activament enfront del seu món real i les exigències que la vida quotidiana li imposa, a més de permetre-li fer un treball intel·lectual i d’investigació del material. ACTIVITATS CAPACITATS 1 3 4 5 6 2 3 5 6 3 5 6 3 4 3 4 5 6 5 2 3 4 5 6 3 4 5 6 6 7 1 3 4 5 6 8 2 3 5 6 9 2 3 5 6 2 3 5 6 10 11 3 5 6 12 2 3 5 6 1 2 3 4 5 6 13
T N O C
7 7 7 7 7 7 7 7 7
8 8 8 8 8
8 8
9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9
DESCOBERTA D’UN MATEIX I
DESCOBERTA DE
DELS ALTRES
L’ENTORN
CRITERIS AVALUACIÓ 3 4 5 4 5 2 3 4 5 3 4 5 3 4 5 3 4 1 4 5 3 4 3 4 2 3 4 5 2 3 4 5 2 3 4 5 1 2 3 4 5
6
6 6
7
6 6
7 7
6
8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
9 9 9
10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10
OBJECTIUS GENERALS 1 2 3 4 2 3 5 1 2 3 4 5 2 3 4 5 1 2 3 4 5 2 3 4 5 1 2 5 1 3 1 3 1 3 4 5 2 4 5 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5
COMUNICACIÓ I LLENGUATGES
6 6
7 7
6
7 7
6 6 6 6 6
7 7 7 7
8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9
10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10
OBJECTIUS DIDÀCTICS
48
S T U G N I
- Observació de qualitats
- Observació directa de la
- Explicació de vivències personals al voltant - Orientar-se en els diferents espais de l’escola i
perceptibles: colors, formes,
cuina de l’escola.
dels menjars i de la cuina.
de la classe.
olors....
- Identificació d’elements
- Utilització del vocabulari adequat referent
- Reconèixer i diferenciar l’espai de la cuina i
- Representació de diferents rols
característics d’una cuina
als elements de la cuina de l’entorn proper i
alguns dels objectes que hi ha tot utilitzant el
(mare, pare, cuiner, cuinera,
- Diferenciació d’aliments
als aliments quotidians.
vocabulari adequat.
convidat.....)
d’altres que no ho són.
- Classificació d’elements de l’entorn proper - Respectar i tolerar les preferències de gustos
- Aplicació d’hàbits d’autonomia
- Experimentació amb la
(envasos d’aliments) segons un criteri donat
personal.
farina, elaboració d’un panet - Observació i dibuix del natural (una fruita).
- Identificar algunes
- Imitació, imaginació i simulació
La cuina: elements
Pintura amb ceres.
característiques dels aliments (jugar amb la
(joc simbòlic)
característics.
Quantificadors: molt, poc, bastant.
fireta)
Autonomia personal: normes de
Els aliments: menjars i
Participació en les converses respectant les
- Col·laborar activament en la realització de les
salut i higiene.
begudes quotidianes
normes establertes (torn de paraula...)
activitats proposades.
en els diferents menjars.
- Interactuar i relacionar-se amb els altres infants Seguiment de normes de salut
tot jugant al racó de la cuineta.
bàsiques (no tot es pot menjar)
- Representar rols diferents a través del joc joc simbòlic.
ACTIVITATS MOTIVACIÓ:
1.Conversa col·lectiva: Explicació del racó que es vol crear . Activació dels coneixements previs , es fan preguntes del tipus: tipus: Qui ajuda a casa a cuinar i el que? Qui fa el dinar de l’escola i on? Que hi ha en una cuina?S’envia cuina?S’envia una carta a les famílies per explicar explicar el racó que es vol fer. Es Es demana la seva col·laboració (si (si poden portar algun estri o utensili que no utilitzin que pogués anar bé) A casa juntament amb els infants, han de fer una llista / dibuix de les coses bàsiques que tenen a la cuina de casa seva. DESENVOLUPAMENT:
2. Visita a la cuina de l’escola. Es fa la visita en petits grups. S’observa i es valora el treball de la cuinera. Posteriorment es fa una conversa col·lectiva comparant el que han vist amb el que tenen a casa.
3.Observació d’imatges d’elements d’una casa . En petit grup, els infants, trien trien entre diferents imatges d’elements d’elements d’una casa aquelles que corresponen a la cuina i les enganxen en un full. Es parla de les coses que han trobat. 49
S T U G N I
- Observació de qualitats
- Observació directa de la
- Explicació de vivències personals al voltant - Orientar-se en els diferents espais de l’escola i
perceptibles: colors, formes,
cuina de l’escola.
dels menjars i de la cuina.
de la classe.
olors....
- Identificació d’elements
- Utilització del vocabulari adequat referent
- Reconèixer i diferenciar l’espai de la cuina i
- Representació de diferents rols
característics d’una cuina
als elements de la cuina de l’entorn proper i
alguns dels objectes que hi ha tot utilitzant el
(mare, pare, cuiner, cuinera,
- Diferenciació d’aliments
als aliments quotidians.
vocabulari adequat.
convidat.....)
d’altres que no ho són.
- Classificació d’elements de l’entorn proper - Respectar i tolerar les preferències de gustos (envasos d’aliments) segons un criteri donat
- Aplicació d’hàbits d’autonomia
- Experimentació amb la
personal.
farina, elaboració d’un panet - Observació i dibuix del natural (una fruita).
en els diferents menjars. - Identificar algunes
- Imitació, imaginació i simulació
La cuina: elements
Pintura amb ceres.
característiques dels aliments (jugar amb la
(joc simbòlic)
característics.
Quantificadors: molt, poc, bastant.
fireta)
Autonomia personal: normes de
Els aliments: menjars i
Participació en les converses respectant les
- Col·laborar activament en la realització de les
salut i higiene.
begudes quotidianes
normes establertes (torn de paraula...)
activitats proposades. - Interactuar i relacionar-se amb els altres infants
Seguiment de normes de salut
tot jugant al racó de la cuineta.
bàsiques (no tot es pot menjar)
- Representar rols diferents a través del joc joc simbòlic.
ACTIVITATS MOTIVACIÓ:
1.Conversa col·lectiva: Explicació del racó que es vol crear . Activació dels coneixements previs , es fan preguntes del tipus: tipus: Qui ajuda a casa a cuinar i el que? Qui fa el dinar de l’escola i on? Que hi ha en una cuina?S’envia cuina?S’envia una carta a les famílies per explicar explicar el racó que es vol fer. Es Es demana la seva col·laboració (si (si poden portar algun estri o utensili que no utilitzin que pogués anar bé) A casa juntament amb els infants, han de fer una llista / dibuix de les coses bàsiques que tenen a la cuina de casa seva. DESENVOLUPAMENT:
2. Visita a la cuina de l’escola. Es fa la visita en petits grups. S’observa i es valora el treball de la cuinera. Posteriorment es fa una conversa col·lectiva comparant el que han vist amb el que tenen a casa.
3.Observació d’imatges d’elements d’una casa . En petit grup, els infants, trien trien entre diferents imatges d’elements d’elements d’una casa aquelles que corresponen a la cuina i les enganxen en un full. Es parla de les coses que han trobat. 49
4.Observació de catàlegs de supermercats. En petit grup, els infants classifiquen els aliments del que no ho són. 5.El menjar que més m’agrada. Conversa col·lectiva sobre els menjars que més agraden i els plats que mengem a casa. S’anota en un paper d’embalar, posteriorment es busquen imatges. imatges. S’observa que no a tothom li agrada el mateix. Es parla de la importància de menjar de tot. Els plats que no són coneguts coneguts es demana a la família que expliqui que és i com es fa.
6.Els envasos. Els infants porten de casa envasos buits de menjars i begudes quotidianes amb els que es realitzen diferents activitats: observació de l’envàs, reconeixement d’alguna lletra o paraula. Classificació segons si es per beure o menjar o segons la seva forma...(Els envasos es posaran al racó de la cuineta) cadascú pugui fer el seu panet! També També ens regala un poema que li agrada agrada 7.Elaboració d’un panet : La cuinera de l’escola ens porta un bol amb farina i llevat perquè cadascú molt: Un bon tros de xocolata i un bocí petit de pa, són la solució més bona per berenar (Marti Pol). Fem els panets ,es porten a caure a la cuina de l’escola. Es mengen per berenar amb un tros de xocolata.
8. Lectura, comprensió i memorització del poema . 9.Dibuix del panet elaborat i d’un tros de xocolata. 10.Construcció del racó amb totes les coses que han anat portant. 11.Decoració del racó . Observació directa de diverses fruites: plàtan, poma, taronja. Cadascú fa el dibuix d’una peça i la pinta amb ceres. Es penja al racó com si fossin rajoles. CONCLUSIÓ:
12. Conversa col·lectiva: Que s’ha fet, que es pot fer! Entre tots es recorda que s’ha fet per construir el racó i a partir d’ara les coses que es poden fer. 13.Joc al racó: - Joc lliure de simulació de situacions de la vida quotidiana. Distribució de rols: pare, mare, convidats, el que cuina, el que serveix... - Parar la taula: posar tovalles, repartir tants plats, gots, coberts... com infants hi ha. - Demanar els aliments aliments que es vol, quina quantitat.... quantitat.... - Experimentació amb materials diversos: portar diferents aliments per poder manipular, omplir, buidar, repartir (cigrons, cus-cus, farina, llenties, pasta etc) - Aplicació d’algunes de les principals normes socials (demanar si us plau, donar les gràcies...) - Recollida i neteja: endreçar les coses, netejar, escombrar... - Conversa col·lectiva del que s’ha fet als diferents racons. Alguns dies després de jugar els infants asseguts en rotllana parlen del que han fet i com a anat.
METODOLOGIA - L’element motivador serà la pròpia construcció del racó de joc. Per tal d’adequar els continguts al nivell dels infants es parteix dels seus coneixements previs i de les experiències viscudes a casa. Aquesta unitat apropa i uneix dos contextos fonamentals per l’infant com són casa seva i l’escola. L’infant troba un espai per parlar i ser escoltar de coses properes i significatives per ell. Tot compartint s’aprecien i es valoren les diferències. La metodologia es basa en l’observació, manipulació manipulació i experimentació, on els infants són els protagonistes de les seves accions. S’inculca la necessitat de seguir uns hàbits de salut i higiene. Un cop muntat el racó de la cuineta aquest queda fix, inclòs dins del mateix tractament dels racons de l’aula (junt amb el racó de la caseta). 50
4.Observació de catàlegs de supermercats. En petit grup, els infants classifiquen els aliments del que no ho són. 5.El menjar que més m’agrada. Conversa col·lectiva sobre els menjars que més agraden i els plats que mengem a casa. S’anota en un paper d’embalar, posteriorment es busquen imatges. imatges. S’observa que no a tothom li agrada el mateix. Es parla de la importància de menjar de tot. Els plats que no són coneguts coneguts es demana a la família que expliqui que és i com es fa.
6.Els envasos. Els infants porten de casa envasos buits de menjars i begudes quotidianes amb els que es realitzen diferents activitats: observació de l’envàs, reconeixement d’alguna lletra o paraula. Classificació segons si es per beure o menjar o segons la seva forma...(Els envasos es posaran al racó de la cuineta) cadascú pugui fer el seu panet! També També ens regala un poema que li agrada agrada 7.Elaboració d’un panet : La cuinera de l’escola ens porta un bol amb farina i llevat perquè cadascú molt: Un bon tros de xocolata i un bocí petit de pa, són la solució més bona per berenar (Marti Pol). Fem els panets ,es porten a caure a la cuina de l’escola. Es mengen per berenar amb un tros de xocolata.
8. Lectura, comprensió i memorització del poema . 9.Dibuix del panet elaborat i d’un tros de xocolata. 10.Construcció del racó amb totes les coses que han anat portant. 11.Decoració del racó . Observació directa de diverses fruites: plàtan, poma, taronja. Cadascú fa el dibuix d’una peça i la pinta amb ceres. Es penja al racó com si fossin rajoles. CONCLUSIÓ:
12. Conversa col·lectiva: Que s’ha fet, que es pot fer! Entre tots es recorda que s’ha fet per construir el racó i a partir d’ara les coses que es poden fer. 13.Joc al racó: - Joc lliure de simulació de situacions de la vida quotidiana. Distribució de rols: pare, mare, convidats, el que cuina, el que serveix... - Parar la taula: posar tovalles, repartir tants plats, gots, coberts... com infants hi ha. - Demanar els aliments aliments que es vol, quina quantitat.... quantitat.... - Experimentació amb materials diversos: portar diferents aliments per poder manipular, omplir, buidar, repartir (cigrons, cus-cus, farina, llenties, pasta etc) - Aplicació d’algunes de les principals normes socials (demanar si us plau, donar les gràcies...) - Recollida i neteja: endreçar les coses, netejar, escombrar... - Conversa col·lectiva del que s’ha fet als diferents racons. Alguns dies després de jugar els infants asseguts en rotllana parlen del que han fet i com a anat.
METODOLOGIA - L’element motivador serà la pròpia construcció del racó de joc. Per tal d’adequar els continguts al nivell dels infants es parteix dels seus coneixements previs i de les experiències viscudes a casa. Aquesta unitat apropa i uneix dos contextos fonamentals per l’infant com són casa seva i l’escola. L’infant troba un espai per parlar i ser escoltar de coses properes i significatives per ell. Tot compartint s’aprecien i es valoren les diferències. La metodologia es basa en l’observació, manipulació manipulació i experimentació, on els infants són els protagonistes de les seves accions. S’inculca la necessitat de seguir uns hàbits de salut i higiene. Un cop muntat el racó de la cuineta aquest queda fix, inclòs dins del mateix tractament dels racons de l’aula (junt amb el racó de la caseta). 50
La rutina del matí, on s’explica el menú del dia utilitzant imatges, afavoreix també l’ampliació del vocabulari i la identificació de diferents plats. Les famílies estan informades i a més a més se les motiva per tal que potenciïn la participació del seu fill o filla en petites tasques a la cuina, com per exemple pelar pèsols, batre un ou, ajudar a fer un pastis... La pròpia metodologia dels racons és prou oberta i flexible com per que cada alumne pugui seguir el seu ritme d’aprenentatge.
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS Material bàsic: (elements de la cuina) pots, olles, coberts, plats, gots, escuradents, envasos de diferents productes, aliments naturals (cigrons, pasta, cus-cus etc), estovalles, davantal, escombra i recollidor, baieta. Fotografies de plats cuinats. Humans: Mestre tutor i mestra de suport
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE Abans de cada activitat s’explica s’explica que s’ha de fer, utilitzant un llenguatge ben estructurat però però senzill (amb el suport de imatges si es es necessari) per facilitar la comprensió. S’aprofita altres moments dins la jornada escolar per tenir converses en petit grup o diàlegs individualment amb un infant (per exemple per extreure els coneixements previs). Si es creu convenient es demana amb antelació informació a les famílies per tal d’afavorir la participació dels infants, per exemple per saber quin és el menjar preferit. A l’aula, per facilitar la posterior intervenció, es pot donar a triar entre entre dos imatges. En tot moment es promou la interacció entre iguals com motor d’aprenentatge, oferint possibles models a imitar.
AVALUACIÓ L’avaluació serà continua i sistemàtica al llarg de tot el procés: Primer a partir de la conversa inicial (activitat 1), es fa una avaluació dels coneixements que tenen els infants sobre el tema i si participen o ajuden en casa en la preparació d’algun menjar. L’activitat 3 i 4, al ser en petit grup, permet avaluar l’expressió oral de l’infant. S’anota en una graella l’ús del vocabulari. Aquestes activitats es tornen a repetir passat un temps per analitzar si ha hagut canvis. Un cop muntat el racó s’observa directament les actituds que mostren els infants, tant envers a si mateixos com amb els altres. Valorant la iniciativa, la interrelació i col·laboració que hi ha entre ells, els tipus de jocs que es dóna, així com també els hàbits d’ordre i seguiment de les normes establertes.
51
La rutina del matí, on s’explica el menú del dia utilitzant imatges, afavoreix també l’ampliació del vocabulari i la identificació de diferents plats. Les famílies estan informades i a més a més se les motiva per tal que potenciïn la participació del seu fill o filla en petites tasques a la cuina, com per exemple pelar pèsols, batre un ou, ajudar a fer un pastis... La pròpia metodologia dels racons és prou oberta i flexible com per que cada alumne pugui seguir el seu ritme d’aprenentatge.
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS Material bàsic: (elements de la cuina) pots, olles, coberts, plats, gots, escuradents, envasos de diferents productes, aliments naturals (cigrons, pasta, cus-cus etc), estovalles, davantal, escombra i recollidor, baieta. Fotografies de plats cuinats. Humans: Mestre tutor i mestra de suport ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE Abans de cada activitat s’explica s’explica que s’ha de fer, utilitzant un llenguatge ben estructurat però però senzill (amb el suport de imatges si es es necessari) per facilitar la comprensió. S’aprofita altres moments dins la jornada escolar per tenir converses en petit grup o diàlegs individualment amb un infant (per exemple per extreure els coneixements previs). Si es creu convenient es demana amb antelació informació a les famílies per tal d’afavorir la participació dels infants, per exemple per saber quin és el menjar preferit. A l’aula, per facilitar la posterior intervenció, es pot donar a triar entre entre dos imatges. En tot moment es promou la interacció entre iguals com motor d’aprenentatge, oferint possibles models a imitar.
AVALUACIÓ L’avaluació serà continua i sistemàtica al llarg de tot el procés: Primer a partir de la conversa inicial (activitat 1), es fa una avaluació dels coneixements que tenen els infants sobre el tema i si participen o ajuden en casa en la preparació d’algun menjar. L’activitat 3 i 4, al ser en petit grup, permet avaluar l’expressió oral de l’infant. S’anota en una graella l’ús del vocabulari. Aquestes activitats es tornen a repetir passat un temps per analitzar si ha hagut canvis. Un cop muntat el racó s’observa directament les actituds que mostren els infants, tant envers a si mateixos com amb els altres. Valorant la iniciativa, la interrelació i col·laboració que hi ha entre ells, els tipus de jocs que es dóna, així com també els hàbits d’ordre i seguiment de les normes establertes.
51
8-SANT JORDI, INTERCANVI LITERARI I CULTURAL DURADA: 2 setmanes del 3er trimestre TEMPORALITZACIÓ: 12 sessions d’entre 30-45 minuts. JUSTIFICACIÓ: La festivitat de Sant Jordi és l’element clau que s’utilitza per a la integració de tot l’alumnat, que conviu en una tradició i cultura comunes. Es parteix del conte com a recurs principal donat el seu potencial per a ajudar als infants a desenvolupar la seva fantasia i a reforçar la seva capacitat d’imaginació, així com també afavoreix el seu desenvolupament global (creativitat, llenguatge, afectiu, psicològic i social). A més, a través d’aquesta llegenda s’acosta als infants a món de la Literatura Infantil que és, entre d’altres, un element primordial de transmissió cultural. Amb aquesta unitat didàctica es fa un treball directe sobre la capacitat Conèixer, mitjançant la participació en manifestacions culturals, tradicionals i folklòriques, signes d’identitat propis de Catalunya.
ACTIVITATS CAPACITATS 2 1 2 3 2 3 3 3 4 3 5 6 2 3 7 1 2 3 8 3 9 2 3 10 2 3
TDESCOBERTA D’UN MATEIX I N O CDELS ALTRES
4
4
5 5 5 5 5 5 5 5 5 5
6 6 6
7
6
8 8
6
7
8 8 8
6
7
8
9 9 9 9 9 9 9 9 9 9
DESCOBERTA DE L’ENTORN
CRITERIS AVALUACIÓ 4 5 1 3 4 5 6 2 3 4 5 3 4 5 2 4 3 4 5 3 4 6 7 3 4 5 7 3 4 3 4 5
COMUNICACIÓ I
8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
9 9 9 9 9
10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10
OBJECTIUS GENERALS 3 4 5 6 1 2 4 5 6 5 6 2 6 4 5 2 4 5 6 1 2 3 4 1 2 4 5 6 1 6 1 2 3 4 5 6
7 7 7
8 8 8 8 8
7 7 7
8
7
8
9 9
10
9 9 9 9 9 9 9
10 10 10 10 10
OBJECTIUS DIDÀCTICS
LLENGUATGES
52
8-SANT JORDI, INTERCANVI LITERARI I CULTURAL DURADA: 2 setmanes del 3er trimestre TEMPORALITZACIÓ: 12 sessions d’entre 30-45 minuts. JUSTIFICACIÓ: La festivitat de Sant Jordi és l’element clau que s’utilitza per a la integració de tot l’alumnat, que conviu en una tradició i cultura comunes. Es parteix del conte com a recurs principal donat el seu potencial per a ajudar als infants a desenvolupar la seva fantasia i a reforçar la seva capacitat d’imaginació, així com també afavoreix el seu desenvolupament global (creativitat, llenguatge, afectiu, psicològic i social). A més, a través d’aquesta llegenda s’acosta als infants a món de la Literatura Infantil que és, entre d’altres, un element primordial de transmissió cultural. Amb aquesta unitat didàctica es fa un treball directe sobre la capacitat Conèixer, mitjançant la participació en manifestacions culturals, tradicionals i folklòriques, signes d’identitat propis de Catalunya.
ACTIVITATS CAPACITATS 2 1 2 3 2 3 3 3 4 3 5 6 2 3 7 1 2 3 8 3 9 2 3 10 2 3
4
4
TDESCOBERTA D’UN MATEIX I N O CDELS ALTRES
5 5 5 5 5 5 5 5 5 5
6 6 6
7
6
8 8
6
7
8 8 8
6
7
8
9 9 9 9 9 9 9 9 9 9
CRITERIS AVALUACIÓ 4 5 1 3 4 5 6 2 3 4 5 3 4 5 2 4 3 4 5 3 4 6 7 3 4 5 7 3 4 3 4 5
DESCOBERTA DE L’ENTORN
8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
COMUNICACIÓ I
9 9 9 9 9
10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10
OBJECTIUS GENERALS 3 4 5 6 1 2 4 5 6 5 6 2 6 4 5 2 4 5 6 1 2 3 4 1 2 4 5 6 1 6 1 2 3 4 5 6
7 7 7
8 8 8 8 8
7 7 7
8
7
8
9 9
10
9 9 9 9 9 9 9
10 10 10 10 10
OBJECTIUS DIDÀCTICS
LLENGUATGES
52
S T- Manifestació de les opinions o U Gsentiments respecte la llegenda. N I
- Reconeixement del folklore que
- Adquisició del nou
- Identificar la llegenda de Sant Jordi com a element i
envolta la festivitat de Sant Jordi.
vocabulari: rosa, drac, Sant
festa tradicional de Catalunya.
- Seguretat i autoconcepte en
- Identificació de les manifestacions
Jordi, cavaller, llegenda.
- Millorar l’expressió oral (construcció correcte de la
l’explicació d’una narració.
culturals més representatives de les
- Reconeixement visual dels
frase S+V+O).
fragments més característics
- Descriure la llegenda partint d’un suport d’imatges.
- Identificació dins del grup pel fet de cultures que conviuen a l’aula. compartir una tradició cultural.
- Sant Jordi com a festa i tradició de
de la llegenda.
- Aprendre fórmules d’inici i acabament dels contes
- Interès per expressar els
Catalunya.
- Cançó: “Surt Sol solet”.
(“Hi havia una vegada...”, “conte explicat, conte
sentiments propis provocats per la
- Estimació, respecte i interès per les
- Esforç per parlar de forma
acabat”...).
llegenda de Sant Jordi.
diferents ètnies i cultures que conviuen
correcte.
- Escoltar amb atenció les diverses narracions.
a l’aula.
- Interès pel text escrit.
- Mostrar interès per conèixer una tradició catalana. - Col·laborar amb motivació i activament en la preparació de les activitats de grup.
ACTIVITATS MOTIVACIÓ: 1.- La “Caixa De Les Sorpreses” ens presenta un convidat : a la caixa trobem la titella d’un drac, de sobte, ens explica que ve d’un poble de Catalunya per explicar-nos una història que li va passar fa molts anys però com que el viatge que ha fet ha sigut tan llarg no se’n recorda ben bé del tot. Per tant, demana la col·laboració dels infants, els quals hauran de portar objectes, fotografies i qualsevol tipus d’informació que facin referència a les paraules clau següents: rosa, príncep, princesa i Sant Jordi. DESENVOLUPAMENT: 2.- Quantes coses hem portat!: agrupem tot el que hem portat per tal d’intentar ajudar al drac a recuperar la memòria. Mirem tot el material tot parlant d’ell amb la intenció de que cada nen/a ens expliqui per què l’ha portat, com ha fet per trobar-l’ho...Serà el moment en el qual els nens/es podran explicar si saben alguna cosa referent al tema, crearem hipòtesis de què podria haver passat fa tants anys. Amb tot aquest material es confecciona el Racó de Sant Jordi. 3.- El drac recupera la memòria : el drac ens representa la història de Sant Jordi. Farà servir com a suport visual el material que han portat els nens. Ens explica el significat de la llegenda de Sant Jordi i la importància per a la cultura catalana i la literatura que té aquesta festa. 4.- Cançó “Surt sol solet ”: el drac es despedeix de nosaltres ensenyant-nos a cantar la cançó de “Surt sol solet” i regalant-nos el cd i la partitura. 5.- Panell imantat : col·loquem tres imatges de la llegenda per tal que els infants facin la seqüenciació. També hi introduïm les paraules “SANT” “JORDI” de manera que seguint el model donat hagin de posar-les en l’ordre correcte. Durant tota aquesta unitat, aquest serà un racó més de treball. 6.- No tots els dracs són iguals ! Com la figura del drac motiva tant als infants els hi proposem que portin de casa imatges d’aquest personatge per tal d’observar diferències i semblances entre ells: color, mides, si tots tenen ales... Posteriorment confeccionem un mural amb tots els nostres dracs. 53
S T- Manifestació de les opinions o U Gsentiments respecte la llegenda. N I
- Reconeixement del folklore que
- Adquisició del nou
- Identificar la llegenda de Sant Jordi com a element i
envolta la festivitat de Sant Jordi.
vocabulari: rosa, drac, Sant
festa tradicional de Catalunya.
- Seguretat i autoconcepte en
- Identificació de les manifestacions
Jordi, cavaller, llegenda.
- Millorar l’expressió oral (construcció correcte de la
l’explicació d’una narració.
culturals més representatives de les
- Reconeixement visual dels
frase S+V+O).
- Identificació dins del grup pel fet de cultures que conviuen a l’aula.
fragments més característics
- Descriure la llegenda partint d’un suport d’imatges.
compartir una tradició cultural.
- Sant Jordi com a festa i tradició de
de la llegenda.
- Aprendre fórmules d’inici i acabament dels contes
- Interès per expressar els
Catalunya.
- Cançó: “Surt Sol solet”.
(“Hi havia una vegada...”, “conte explicat, conte
sentiments propis provocats per la
- Estimació, respecte i interès per les
- Esforç per parlar de forma
acabat”...).
llegenda de Sant Jordi.
diferents ètnies i cultures que conviuen
correcte.
- Escoltar amb atenció les diverses narracions.
a l’aula.
- Interès pel text escrit.
- Mostrar interès per conèixer una tradició catalana. - Col·laborar amb motivació i activament en la preparació de les activitats de grup.
ACTIVITATS MOTIVACIÓ: 1.- La “Caixa De Les Sorpreses” ens presenta un convidat : a la caixa trobem la titella d’un drac, de sobte, ens explica que ve d’un poble de Catalunya per explicar-nos una història que li va passar fa molts anys però com que el viatge que ha fet ha sigut tan llarg no se’n recorda ben bé del tot. Per tant, demana la col·laboració dels infants, els quals hauran de portar objectes, fotografies i qualsevol tipus d’informació que facin referència a les paraules clau següents: rosa, príncep, princesa i Sant Jordi. DESENVOLUPAMENT: 2.- Quantes coses hem portat!: agrupem tot el que hem portat per tal d’intentar ajudar al drac a recuperar la memòria. Mirem tot el material tot parlant d’ell amb la intenció de que cada nen/a ens expliqui per què l’ha portat, com ha fet per trobar-l’ho...Serà el moment en el qual els nens/es podran explicar si saben alguna cosa referent al tema, crearem hipòtesis de què podria haver passat fa tants anys. Amb tot aquest material es confecciona el Racó de Sant Jordi. 3.- El drac recupera la memòria : el drac ens representa la història de Sant Jordi. Farà servir com a suport visual el material que han portat els nens. Ens explica el significat de la llegenda de Sant Jordi i la importància per a la cultura catalana i la literatura que té aquesta festa. 4.- Cançó “Surt sol solet ”: el drac es despedeix de nosaltres ensenyant-nos a cantar la cançó de “Surt sol solet” i regalant-nos el cd i la partitura. 5.- Panell imantat : col·loquem tres imatges de la llegenda per tal que els infants facin la seqüenciació. També hi introduïm les paraules “SANT” “JORDI” de manera que seguint el model donat hagin de posar-les en l’ordre correcte. Durant tota aquesta unitat, aquest serà un racó més de treball. 6.- No tots els dracs són iguals ! Com la figura del drac motiva tant als infants els hi proposem que portin de casa imatges d’aquest personatge per tal d’observar diferències i semblances entre ells: color, mides, si tots tenen ales... Posteriorment confeccionem un mural amb tots els nostres dracs. 53
7.- Fem el nostre drac : ens assentem tots davant de la pissarra per dibuixar un drac entre tots. Cada infant, d’un en un surt a la pissarra, agafa un guix del color que vulgui i hi dibuixa una part del drac (el cap, la boca, els ulls...) fins que tots hagin dibuixat i entre tots creiem que els nostre drac ja està complert. Seguidament el mestre fa una fotografia del resultat del dibuix per tal de poder imprimir una per cada nen/a i puguin pinta-ho amb pintures. 8.- Carta als pares : donat que el drac ens va explicar que Sant Jordi és també un intercanvi literari i cultural, proposem als infants celebrar la diada tot fent un intercanvi de llibres. Per tant, necessitarem informar als pares, així que entre tots decidim què els hi volem dir. Un cop consensuat el text el mestre el transcriurà a la en lletra de pal en una circular, en la que els infants podran dibuixar un llibre, una rosa, un drac... CONCLUSIÓ:
DIADA DE SANT JORDI: 9.- Punt de llibre : confecció un punt de llibre utilitzant pètals de roses que hem assecat durant la primavera i, a l’altra banda, copiant el nom amb “lletra de pal”. 10.- Intercanvi de llibres : cada infant posa el seu llibre (haurem acordat que sigui el més especial) al lloc que haurem habilitat al passadís i durant la podrem anar mirantlos tots. Al final del dia posem en comú l’experiència viscuda. 11- A partir del treball d’aquesta unitat, la qual fa referència a elements culturals, tradicionals i folklòrics de Catalunya, i donat les diferents nacionalitats que conviuen a l’aula iniciarem una rutina setmanal (concretarem el dia i l’estona) que anomenarem “LLEGENDES DEL MÓN”. Serà un moment dedicat a que els familiars de tots els infants puguin venir a visitar-nos i explicar-nos les seves llegendes preferides, els contes dels països d’origen o tradicions culturals...amb la finalitat de donar l’oportunitat a que totes les cultures i formes de literatura puguin entrar a l’aula.
METODOLOGIA El personatge del drac, que apareix de la “Caixa de les sorpreses”, serà l’element motivador per tal de començar aquesta unitat didàctica però, tot i això seran els propis nens/es els qui a partir de les seves aportacions (tant materials com explicacions orals) qui aniran construint i donant sentit i significat a la globalitat d’activitats. En tot moment es procura que l’infant sigui el protagonista del seu propi aprenentatge, és per això que en algunes activitats (2, 6, 10) es proposa portar material de casa, així com també oferint l’oportunitat de que siguin ells qui prenguin les decisions (activitats 7 i 8). Per tant, la meva postura com a mestre serà la de guiar-los en el procés i desenvolupament de la unitat, mentre els transmeto motivació i confiança. Els moments de conversa, d’interactuar amb els altres, de debatre decisions, de tenir l’oportunitat d’expressar les pròpies opinions i sentiments seran moments d’especial importància, els quals intentarem que siguin estones on predomini l’harmonia, el respecte pels altres i la confiança en un mateix per expressar-se oralment. Cal dir que el Racó de Sant Jordi estarà ubicat a l’espai de l’aula destinat als racons temporals, donat que aquest traurà un cop finalitzada la unitat. Pel que fa al Panell Imantat, tindrà el mateix funcionament de sempre; serà un Racó de Treball més destinat al treball en petit grup i els infants hi podran accedir a ell seguint la metodologia que utilitzem en el treball per racons. Com sempre, durant l’estona de treball per racons tindrem l’ajut de la mestra de suport. En general, serà un treball lúdic i significatiu que finalitzarà amb una gran festa el dia de la Diada de Sant Jordi. Finalment, dir que els paper de les famílies serà clau en el desenvolupament d’aquesta unitat didàctica, en un principi per que els infants necessitaran la seva col·laboració per portar material de casa i, més tard (un cop finalitzada la unitat) per que seran els familiars qui, gràcies a les seves aportacions els infants coneixeran llegendes, contes i tot tipus de narracions d’arreu del món. Proposarem que sigui els divendres a la tarda quan vinguin a fer-nos les visites. 54
7.- Fem el nostre drac : ens assentem tots davant de la pissarra per dibuixar un drac entre tots. Cada infant, d’un en un surt a la pissarra, agafa un guix del color que vulgui i hi dibuixa una part del drac (el cap, la boca, els ulls...) fins que tots hagin dibuixat i entre tots creiem que els nostre drac ja està complert. Seguidament el mestre fa una fotografia del resultat del dibuix per tal de poder imprimir una per cada nen/a i puguin pinta-ho amb pintures. 8.- Carta als pares : donat que el drac ens va explicar que Sant Jordi és també un intercanvi literari i cultural, proposem als infants celebrar la diada tot fent un intercanvi de llibres. Per tant, necessitarem informar als pares, així que entre tots decidim què els hi volem dir. Un cop consensuat el text el mestre el transcriurà a la en lletra de pal en una circular, en la que els infants podran dibuixar un llibre, una rosa, un drac... CONCLUSIÓ:
DIADA DE SANT JORDI: 9.- Punt de llibre : confecció un punt de llibre utilitzant pètals de roses que hem assecat durant la primavera i, a l’altra banda, copiant el nom amb “lletra de pal”. 10.- Intercanvi de llibres : cada infant posa el seu llibre (haurem acordat que sigui el més especial) al lloc que haurem habilitat al passadís i durant la podrem anar mirantlos tots. Al final del dia posem en comú l’experiència viscuda. 11- A partir del treball d’aquesta unitat, la qual fa referència a elements culturals, tradicionals i folklòrics de Catalunya, i donat les diferents nacionalitats que conviuen a l’aula iniciarem una rutina setmanal (concretarem el dia i l’estona) que anomenarem “LLEGENDES DEL MÓN”. Serà un moment dedicat a que els familiars de tots els infants puguin venir a visitar-nos i explicar-nos les seves llegendes preferides, els contes dels països d’origen o tradicions culturals...amb la finalitat de donar l’oportunitat a que totes les cultures i formes de literatura puguin entrar a l’aula.
METODOLOGIA El personatge del drac, que apareix de la “Caixa de les sorpreses”, serà l’element motivador per tal de començar aquesta unitat didàctica però, tot i això seran els propis nens/es els qui a partir de les seves aportacions (tant materials com explicacions orals) qui aniran construint i donant sentit i significat a la globalitat d’activitats. En tot moment es procura que l’infant sigui el protagonista del seu propi aprenentatge, és per això que en algunes activitats (2, 6, 10) es proposa portar material de casa, així com també oferint l’oportunitat de que siguin ells qui prenguin les decisions (activitats 7 i 8). Per tant, la meva postura com a mestre serà la de guiar-los en el procés i desenvolupament de la unitat, mentre els transmeto motivació i confiança. Els moments de conversa, d’interactuar amb els altres, de debatre decisions, de tenir l’oportunitat d’expressar les pròpies opinions i sentiments seran moments d’especial importància, els quals intentarem que siguin estones on predomini l’harmonia, el respecte pels altres i la confiança en un mateix per expressar-se oralment. Cal dir que el Racó de Sant Jordi estarà ubicat a l’espai de l’aula destinat als racons temporals, donat que aquest traurà un cop finalitzada la unitat. Pel que fa al Panell Imantat, tindrà el mateix funcionament de sempre; serà un Racó de Treball més destinat al treball en petit grup i els infants hi podran accedir a ell seguint la metodologia que utilitzem en el treball per racons. Com sempre, durant l’estona de treball per racons tindrem l’ajut de la mestra de suport. En general, serà un treball lúdic i significatiu que finalitzarà amb una gran festa el dia de la Diada de Sant Jordi. Finalment, dir que els paper de les famílies serà clau en el desenvolupament d’aquesta unitat didàctica, en un principi per que els infants necessitaran la seva col·laboració per portar material de casa i, més tard (un cop finalitzada la unitat) per que seran els familiars qui, gràcies a les seves aportacions els infants coneixeran llegendes, contes i tot tipus de narracions d’arreu del món. Proposarem que sigui els divendres a la tarda quan vinguin a fer-nos les visites. 54
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS Espais: aula de P3 (“els conills”), passadís contigu a l’aula i diferents Racons de Treball. No Fungibles: la “Caixa de les sorpreses”, titella del drac, cd amb la cançó “Surt sol solet”, radiocasset, tres imatges de la llegenda per al panell imantat, un rètol on hi posi SANT JORDI i uns altres dos; un per a la paraula SANT i l’altre per a JORDI(també imantats), pissarra, càmera de fotos, ordinador i impressora. Fungibles: material que porten els infants de casa (fotografies, retalls de revistes...), fitxes amb la partitura de la cançó “Surt sol soles”, guixos de colors, fitxes del drac que van pintar a la pissarra, pintures de colors, llapis de colors, rectangles de cartolina de color groc, pètals de roses assecats i aeronfix. Humans: mestre tutor, mestra de reforç i familiars voluntaris.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE Donat que la gran majoria d’activitats requereixen molta participació dels infants podrem adonar-nos des del primer moment quins alumnes necessiten més atenció que d’altres. En les estones de conversa, de la narració de la llegenda o de qualsevol explicació faré seure a l’infant amb lleugera sordera en un lloc on em pugui sentir bé, sense interferències i on també pugui veure, per tal d’ajudar-lo a entendre tot el que s’explica. El suport d’imatges serà de gran ajut per tal que els infants, tant els immigrants com la resta del grup, puguin ampliar el seu vocabulari. També faré servir, amb la mateixa finalitat, la repetició de les paraules o expressions importants (llegenda, Sant Jordi, rosa, llibre...). Es posa també molta atenció a que tots tinguin l’oportunitat d’expressar-se oralment i d’anar millorant tant el vocabulari com la construcció d’oracions.
AVALUACIÓ Serà a través de l’observació continua, directa i sistemàtica dels infants durant totes les activitats proposades. Tot i que, concretament, es farà servir el Racó del Panell Imantat per avaluar els objectius referents al llenguatge oral i a la narració de la llegenda de Sant Jordi, donat que és una activitat en grup reduït i permet una avaluació individualitzada. Les dues primeres activitats serveixen per poder fer una avaluació inicial, en la qual amb les hipòtesis i explicacions dels infants d’allò que saben sobre el tema es podrà conduir la globalitat de la unitat.
55
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS Espais: aula de P3 (“els conills”), passadís contigu a l’aula i diferents Racons de Treball. No Fungibles: la “Caixa de les sorpreses”, titella del drac, cd amb la cançó “Surt sol solet”, radiocasset, tres imatges de la llegenda per al panell imantat, un rètol on hi posi SANT JORDI i uns altres dos; un per a la paraula SANT i l’altre per a JORDI(també imantats), pissarra, càmera de fotos, ordinador i impressora. Fungibles: material que porten els infants de casa (fotografies, retalls de revistes...), fitxes amb la partitura de la cançó “Surt sol soles”, guixos de colors, fitxes del drac que van pintar a la pissarra, pintures de colors, llapis de colors, rectangles de cartolina de color groc, pètals de roses assecats i aeronfix. Humans: mestre tutor, mestra de reforç i familiars voluntaris.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE Donat que la gran majoria d’activitats requereixen molta participació dels infants podrem adonar-nos des del primer moment quins alumnes necessiten més atenció que d’altres. En les estones de conversa, de la narració de la llegenda o de qualsevol explicació faré seure a l’infant amb lleugera sordera en un lloc on em pugui sentir bé, sense interferències i on també pugui veure, per tal d’ajudar-lo a entendre tot el que s’explica. El suport d’imatges serà de gran ajut per tal que els infants, tant els immigrants com la resta del grup, puguin ampliar el seu vocabulari. També faré servir, amb la mateixa finalitat, la repetició de les paraules o expressions importants (llegenda, Sant Jordi, rosa, llibre...). Es posa també molta atenció a que tots tinguin l’oportunitat d’expressar-se oralment i d’anar millorant tant el vocabulari com la construcció d’oracions.
AVALUACIÓ Serà a través de l’observació continua, directa i sistemàtica dels infants durant totes les activitats proposades. Tot i que, concretament, es farà servir el Racó del Panell Imantat per avaluar els objectius referents al llenguatge oral i a la narració de la llegenda de Sant Jordi, donat que és una activitat en grup reduït i permet una avaluació individualitzada. Les dues primeres activitats serveixen per poder fer una avaluació inicial, en la qual amb les hipòtesis i explicacions dels infants d’allò que saben sobre el tema es podrà conduir la globalitat de la unitat.
55
9-DE LA CAPSA EN SURTEN JOCS DURADA: 1 Trimestre TEMPORALITZACIÓ: 12 sessions d’entre 30-45 minuts. JUSTIFICACIÓ:Els jocs populars catalans són unes rutines setmanals que ens ajudaran mitjançant cançons, danses i d'altres coreografies a potenciar la nostra llengua, el nostre folclore i a integrar a tots els infants en una activitat conjunta. Amb aquests jocs potenciem la capacitat de conèixer , mitjançant la participació en manifestacions culturals, tradicionals i folklòriques , signes d'identitat propis de Catalunya, però també donem elements als nostres infants per tal de que els seus jocs al pati siguin rics i amb una vessant lúdica i didàctica demostrada. ACTIVITATS CAPACITATS 1 1 2 3 4 5 2 1 2 3 4 5 3 1 2 3 4 5 4 1 2 3 4 5 5 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 7 1 2 3 4 5 8 1 2 3 4 5 9 1 2 3 4 5 10 1 2 3 4 5 11 1 2 3 4 5 12 1 2 3 4 5 13 1 2 3 4 5
T N O C
DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS ALTRES
CRITERIS AVALUACIÓ 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6
8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9
1
2
3
4
1
2
3
1
2
3
1
2
1 1
8
10
4
8
10
4
8
10
3
4
8
10
2
3
4
8
10
2
3
4
8
10
1
2
3
4
8
10
1
2
3
4
8
10
1
2
3
4
8
10
1
2
3
4
8
10
1
2
3
4
8
10
1
2
3
4
8
10
1
2
3
4
8
10
DESCOBERTA DE L’ENTORN
5
OBJECTIUS GENERALS 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6
7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7
8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
COMUNICACIÓ I
OBJECTIUS
LLENGUATGES
DIDÀCTICS
9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9
10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10
56
9-DE LA CAPSA EN SURTEN JOCS DURADA: 1 Trimestre TEMPORALITZACIÓ: 12 sessions d’entre 30-45 minuts. JUSTIFICACIÓ:Els jocs populars catalans són unes rutines setmanals que ens ajudaran mitjançant cançons, danses i d'altres coreografies a potenciar la nostra llengua, el nostre folclore i a integrar a tots els infants en una activitat conjunta. Amb aquests jocs potenciem la capacitat de conèixer , mitjançant la participació en manifestacions culturals, tradicionals i folklòriques , signes d'identitat propis de Catalunya, però també donem elements als nostres infants per tal de que els seus jocs al pati siguin rics i amb una vessant lúdica i didàctica demostrada. ACTIVITATS CAPACITATS 1 1 2 3 4 5 2 1 2 3 4 5 3 1 2 3 4 5 4 1 2 3 4 5 5 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 7 1 2 3 4 5 8 1 2 3 4 5 9 1 2 3 4 5 10 1 2 3 4 5 11 1 2 3 4 5 12 1 2 3 4 5 13 1 2 3 4 5
T N O C
DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS
CRITERIS AVALUACIÓ 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6
8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9
1
2
3
4
1
2
3
1
2
3
1
2
1
2
1
5
8
10
4
8
10
4
8
10
3
4
8
10
3
4
8
10
2
3
4
8
10
1
2
3
4
8
10
1
2
3
4
8
10
1
2
3
4
8
10
1
2
3
4
8
10
1
2
3
4
8
10
1
2
3
4
8
10
1
2
3
4
8
10
DESCOBERTA DE L’ENTORN
ALTRES
OBJECTIUS GENERALS 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6
7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7
8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
COMUNICACIÓ I
OBJECTIUS
LLENGUATGES
DIDÀCTICS
9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9
10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10
56
S T U G N I
-Aplicar aquests jocs durant el seu joc lliure
-Saber expresar les opinions pròpies respecte al joc i la
-Identificar l’objecte a cercar per -Descobrir els jocs
quotidià al llarg del que queda de curs
seva vivència.
l’espai triat mitjançant
tradicionals
-Gust per la pròpia expressió
-Expressar una valoració subjectiva sobre l’activitat
consignes equivalents a
-Respectar les
-Mostrar control sobre el propi cos
realitzada, si li ha agradat molt, bastant, o poc.
aprop/lluny.
normes establertes
Habilitat de córrer
-Col·laborar en el desenvolupament dels diversos jocs,
-Descobrir la diversió que
-Aprendre a perdre i
-Seguir correctament les instruccions
des de jugar en el torn que toca a respectar l’espera de
provoca l’escenificació de les
acceptar la derrota
donades d’acord a l’explicació d’exemple
torn.
cançons dels diversos jocs...
com a part del joc
donada.
-Fer la reflexió i saber com caminen les oques, i com es
-Saber fer l’explicació de les
-Participar en les
-Adoptar rol d’oient
mouen els pollets i les gallines (moure ales)
normes del joc al qual s’està
activitats
-Adoptar rol de protagonista
-Recordar els noms dels companys i les companyes de
jugant.
proposades de
-Autoconcepte positiu tant si es perd com si
la classe amb els quals estan jugant.
-Habituar-se a escoltar
forma activa
es guanya
-Conèixer els jocs que es proposen en aquesta unitat.
atentament els altres quan no
-Mostrar interés per l’expressió pròpia amb
-Participar, de forma positiva en tots els jocs, ja sigui com
ens toqui intervindre al joc,
el cos
a subjecte actiu o passiu
respectant el torn i esperant el
-Esforç per vèncer dificultats superables
-Valorar de forma constructiva els altres companys de
moment oportú per jugar.
-Satisfacció sobre l’actuació dins el joc
joc.
-Imitar i reproduir les cançons
-Ús acurat i responsable de les instal·lacions.
dels diversos jocs.
ACTIVITATS MOTIVACIÓ:
1-Descobrim els jocs :Aprofitant la cistella que fem servir per introduir continguts ens apareixeran unes targetes amb dibuixos pintats amb colors vius,atractius i text, que aixecaran la curiositat entre els alumnes, i els explicarem que es basen en jocs populars als quals jugaven els seus pares, mares i d’altres persones properes.I tot seguit, pasta un torn de pregunta i conversa dels alumnes. Els diversos jocs s’aniran repetint i consolidant al llarg de les sessions.
2 -Una plata d'enciam: Per tal d'iniciar el procés aprendrem la cançó de selecció o de tria , que farem servir per desenvolupar les activitats i ho començarem amb una activitat bàsica.Al nen/a que li toqui , s'aixecarà i cantarà la cançó amb la lletra Una plata d’enciam/ben amanida, ben amanida/Una plata d’enciam/ben amanida amb oli i sal/Sucarem un tros de pa/per qui toqui, per qui toqui/Sucarem un tros de pa/per qui toqui per sopar.
3-Un tren petitó: Farem un tren i ens desplaçarem per tot l’espai on ens situem cantant la cançó que diu Un tren petitó/que corria, que corria/Un tren petitó/ que corria sense por/Si voleu pujar/afanyeu-vos, afanyeu-vos/ Si voleu pujar/ afanyeu-vos que se’n va. Es pot fer servir per tal de marcar desplaçaments curts de tot el grup. DESENVOLUPAMENT: 57
S T U G N I
-Aplicar aquests jocs durant el seu joc lliure
-Saber expresar les opinions pròpies respecte al joc i la
-Identificar l’objecte a cercar per -Descobrir els jocs
quotidià al llarg del que queda de curs
seva vivència.
l’espai triat mitjançant
tradicionals
-Gust per la pròpia expressió
-Expressar una valoració subjectiva sobre l’activitat
consignes equivalents a
-Respectar les
-Mostrar control sobre el propi cos
realitzada, si li ha agradat molt, bastant, o poc.
aprop/lluny.
normes establertes
Habilitat de córrer
-Col·laborar en el desenvolupament dels diversos jocs,
-Descobrir la diversió que
-Aprendre a perdre i
-Seguir correctament les instruccions
des de jugar en el torn que toca a respectar l’espera de
provoca l’escenificació de les
acceptar la derrota
donades d’acord a l’explicació d’exemple
torn.
cançons dels diversos jocs...
com a part del joc
donada.
-Fer la reflexió i saber com caminen les oques, i com es
-Saber fer l’explicació de les
-Participar en les
-Adoptar rol d’oient
mouen els pollets i les gallines (moure ales)
normes del joc al qual s’està
activitats
-Adoptar rol de protagonista
-Recordar els noms dels companys i les companyes de
jugant.
proposades de
-Autoconcepte positiu tant si es perd com si
la classe amb els quals estan jugant.
-Habituar-se a escoltar
forma activa
es guanya
-Conèixer els jocs que es proposen en aquesta unitat.
atentament els altres quan no
-Mostrar interés per l’expressió pròpia amb
-Participar, de forma positiva en tots els jocs, ja sigui com
ens toqui intervindre al joc,
el cos
a subjecte actiu o passiu
respectant el torn i esperant el
-Esforç per vèncer dificultats superables
-Valorar de forma constructiva els altres companys de
moment oportú per jugar.
-Satisfacció sobre l’actuació dins el joc
joc.
-Imitar i reproduir les cançons
-Ús acurat i responsable de les instal·lacions.
dels diversos jocs.
ACTIVITATS MOTIVACIÓ:
1-Descobrim els jocs :Aprofitant la cistella que fem servir per introduir continguts ens apareixeran unes targetes amb dibuixos pintats amb colors vius,atractius i text, que aixecaran la curiositat entre els alumnes, i els explicarem que es basen en jocs populars als quals jugaven els seus pares, mares i d’altres persones properes.I tot seguit, pasta un torn de pregunta i conversa dels alumnes. Els diversos jocs s’aniran repetint i consolidant al llarg de les sessions.
2 -Una plata d'enciam: Per tal d'iniciar el procés aprendrem la cançó de selecció o de tria , que farem servir per desenvolupar les activitats i ho començarem amb una activitat bàsica.Al nen/a que li toqui , s'aixecarà i cantarà la cançó amb la lletra Una plata d’enciam/ben amanida, ben amanida/Una plata d’enciam/ben amanida amb oli i sal/Sucarem un tros de pa/per qui toqui, per qui toqui/Sucarem un tros de pa/per qui toqui per sopar.
3-Un tren petitó: Farem un tren i ens desplaçarem per tot l’espai on ens situem cantant la cançó que diu Un tren petitó/que corria, que corria/Un tren petitó/ que corria sense por/Si voleu pujar/afanyeu-vos, afanyeu-vos/ Si voleu pujar/ afanyeu-vos que se’n va. Es pot fer servir per tal de marcar desplaçaments curts de tot el grup. DESENVOLUPAMENT: 57
4-123 Picaparet: Es tria un nen que pari, es marca una línia recta enfront d’una paret i es posen a sobre d’ella la resta d’alumnes.A partir d’aquí qui para es gira i diu ben alt: Un,dos,tres, Picaparet!! , es tornarà a girar.Mentrestant els alumnes s’aniran apropant a la paret del que para.Qui arribi primer serà a qui li tocarà parar.
5-Peu Pulidor: Els nens es posen per parelles (en cas que l’assistència faci que siguin imparells el mestres s’hi posarà com a parelles.Asseguts, amb els genios semiflexionats en creu, i amb un lleu balanceig s’aniran tocant el peu, les cames, el cabell, el nas, les mans,etc. Al ritme de Peu Pulidor (Panxa contenta, Nas nironet,…) de la Margarideta/Peu Pulidor de la Margaridó , llavors a la segona part de la cançó li acariciaran a l’infant amb el que fan parella tot cantant Toqueu-li el peu a la Margarideta, toqueu-li el peu a la Margaridó.
6-Coreografia dels pollets :Fem dos grups: les gallines i els pollets (triem voluntàriament o més o menys dirigidament) mitjançant la cançó Balls dels pollets a la seva closca , de Mussorgsky en la seva versió d'I. Tomita), llavors fem veure que som pollets i gallines seguint les veus del sintonitzador pujant i baixant els braços flexionant i estirant les cames.
7-En Joan Petit: Fem una rotllana al ritme de la cançó En Joan Petit quan balla/balla,balla,balla/En Joan petit quan balla/balla amb el dit (mà, peu, colze, cul, cap,…) amb el dit, dit, dit, /ara balla Joan Petit movent aquesta part del cos.
8-Les oques van descalces: Fem dos grups un a cada banda d’una línia, i fent d’ànec i d’oca anem uns canten amb veu aguda Les oques van descalces, descalces, descalces/Les oques van descalces i llavors l’altre greu, amb veu greu contesta i els ànecs també/i els ànecs també, llavors els grups intercanvien les seves posicions i tornen a cantar els que fan d’oques amb veu aguda Els posarem sabates/sabates, sabates/Els posarem sabates i amb veu greu contestarà l’altre grup i mitjons també/i mitjons també
9-Els cavallers: Posem a tots els alumnes en línia recta i fem que vagin fent pasos aixecant les cames al ritme d’una cançó que diu Som, som som els cavallers,llers,llers/ i el que no digui res no té re a la fiambrera/i el que no digui res no té res al seu porró, atenció cavallers aquesta mà (aixecant una de les mans) (mà, peu, el cap, el genoll) llavors repetim la cançó movent la part del cos esmentada
10-La coqueta amb sucre: Fem una rotllana mentre cantem: Qui la ballarà/la coqueta amb sucre/qui la ballarà eixerit serà… llavors deixem de girar i donem palmes a un nen que haguem posat al mig que ballarà mentre tots cantem balli-la vosté, senyoret/a XXX, balli-la vosté que la balla bé.I així succesivament.
11-Campaneta la ning ning: Triem un infant que tancarà els ulls i es posarà en un racó, mentre la resta de nens amaguen per tot el pati un objecte determinat (a més gran l’espai triat més gran l’objecte a amagar).Un cop amagat l’objecte tornem a on està el nen amb els ulls tapats/tancats i tots cantem Campaneta la ning-ning,/jo l’amago, jo l’amago/ Campaneta la ning-ning/jo l’amago i no la tinc., llavors el nen anirà buscant l’objecte portant al darrera els seus companys que li diran fred o calent , augmentant la temperatura segons s’aproximen a l’objecte amagat
12-Pim Pam conillam :triem dos nens, un es posa de genolls i de cara a terra mentre la resta canten Pim pam, conillam/de la terra de l’aram/cistellera, ballestera/quantes banyes té al darrera. CONCLUSIÓ:
13-Tu tries (autogestió): en les darreres sessions, mitjançant una plata d’enciam triarem un infant que serà el que triï el joc al qual jugarem. METODOLOGIA 58
4-123 Picaparet: Es tria un nen que pari, es marca una línia recta enfront d’una paret i es posen a sobre d’ella la resta d’alumnes.A partir d’aquí qui para es gira i diu ben alt: Un,dos,tres, Picaparet!! , es tornarà a girar.Mentrestant els alumnes s’aniran apropant a la paret del que para.Qui arribi primer serà a qui li tocarà parar. 5-Peu Pulidor: Els nens es posen per parelles (en cas que l’assistència faci que siguin imparells el mestres s’hi posarà com a parelles.Asseguts, amb els genios semiflexionats en creu, i amb un lleu balanceig s’aniran tocant el peu, les cames, el cabell, el nas, les mans,etc. Al ritme de Peu Pulidor (Panxa contenta, Nas nironet,…) de la Margarideta/Peu Pulidor de la Margaridó , llavors a la segona part de la cançó li acariciaran a l’infant amb el que fan parella tot cantant Toqueu-li el peu a la Margarideta, toqueu-li el peu a la Margaridó.
6-Coreografia dels pollets :Fem dos grups: les gallines i els pollets (triem voluntàriament o més o menys dirigidament) mitjançant la cançó Balls dels pollets a la seva closca , de Mussorgsky en la seva versió d'I. Tomita), llavors fem veure que som pollets i gallines seguint les veus del sintonitzador pujant i baixant els braços flexionant i estirant les cames.
7-En Joan Petit: Fem una rotllana al ritme de la cançó En Joan Petit quan balla/balla,balla,balla/En Joan petit quan balla/balla amb el dit (mà, peu, colze, cul, cap,…) amb el dit, dit, dit, /ara balla Joan Petit movent aquesta part del cos.
8-Les oques van descalces: Fem dos grups un a cada banda d’una línia, i fent d’ànec i d’oca anem uns canten amb veu aguda Les oques van descalces, descalces, descalces/Les oques van descalces i llavors l’altre greu, amb veu greu contesta i els ànecs també/i els ànecs també, llavors els grups intercanvien les seves posicions i tornen a cantar els que fan d’oques amb veu aguda Els posarem sabates/sabates, sabates/Els posarem sabates i amb veu greu contestarà l’altre grup i mitjons també/i mitjons també
9-Els cavallers: Posem a tots els alumnes en línia recta i fem que vagin fent pasos aixecant les cames al ritme d’una cançó que diu Som, som som els cavallers,llers,llers/ i el que no digui res no té re a la fiambrera/i el que no digui res no té res al seu porró, atenció cavallers aquesta mà (aixecant una de les mans) (mà, peu, el cap, el genoll) llavors repetim la cançó movent la part del cos esmentada
10-La coqueta amb sucre: Fem una rotllana mentre cantem: Qui la ballarà/la coqueta amb sucre/qui la ballarà eixerit serà… llavors deixem de girar i donem palmes a un nen que haguem posat al mig que ballarà mentre tots cantem balli-la vosté, senyoret/a XXX, balli-la vosté que la balla bé.I així succesivament.
11-Campaneta la ning ning: Triem un infant que tancarà els ulls i es posarà en un racó, mentre la resta de nens amaguen per tot el pati un objecte determinat (a més gran l’espai triat més gran l’objecte a amagar).Un cop amagat l’objecte tornem a on està el nen amb els ulls tapats/tancats i tots cantem Campaneta la ning-ning,/jo l’amago, jo l’amago/ Campaneta la ning-ning/jo l’amago i no la tinc., llavors el nen anirà buscant l’objecte portant al darrera els seus companys que li diran fred o calent , augmentant la temperatura segons s’aproximen a l’objecte amagat
12-Pim Pam conillam :triem dos nens, un es posa de genolls i de cara a terra mentre la resta canten Pim pam, conillam/de la terra de l’aram/cistellera, ballestera/quantes banyes té al darrera. CONCLUSIÓ:
13-Tu tries (autogestió): en les darreres sessions, mitjançant una plata d’enciam triarem un infant que serà el que triï el joc al qual jugarem. METODOLOGIA 58
Per tal de desenvolupar els jocs aprofitarem sessions de l'horari en el que grup s'hagi desdoblat, formant dos grups estables (formats per 12/13 alumnes) que al llarg del trimestre aniran treballant aquests jocs, dues vegades per setmana (per tal de que passi tot el grup)
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS: Espai:Com el seu nom indica són jocs de pati, tot i que el terreny no sigui el més adequat, sí que serà el més familiar a l'hora de practicar-los en la seva estona d'esbarjo.En cas de males condicions meteorològiques disposarem de la sala de psicomotricitat. Recursos Humans:Com que serà grup meitat de grup necessitarem una activitat en paral·lel completa, inclós el/la mestra que la controli.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE: A aquells alumnes que es mostrin amb dificultat per expressar-se se'ls hi donarà l'obligació d'expressar-se i es vetllarà per tal de que tots els companys i companyes respectin la seva intervenció com ho fan amb la resta
AVALUACIÓ Inicial:Esbrinarem quins són els coneixements previs que tenen els nostres infants sobre els jocs de pati concrets que tractarem, si els hi sonen,etc., que registrarem en una graella d'avaluació en tres graus.Durant el pati també comprovarem si aquest joc es produeix o no. Formativa: A través de les observacions sistemàtiques de les sessions de joc avaluarem l'activitat dels nens i nenes, si aquesta millora o disminueix Sumativa: Farem una observació al final de trimestre en que repetirem l'operació de l'avaluació inicial amb l'afegiment de si en saben jugar o no, convertint a cada nen en director/a d'un dels jocs. Coavaluació:En un gran panell al costat de la pissarra , amb la seva foto,els nens tindran tres colors de gomets per identificar la sessió: gomet verd si els ha agradat, gomet vermell si no els ha agradat i gomet groc si no estan molt segurs o si ha hagut una part que sí i una altra que no.
59
Per tal de desenvolupar els jocs aprofitarem sessions de l'horari en el que grup s'hagi desdoblat, formant dos grups estables (formats per 12/13 alumnes) que al llarg del trimestre aniran treballant aquests jocs, dues vegades per setmana (per tal de que passi tot el grup)
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS: Espai:Com el seu nom indica són jocs de pati, tot i que el terreny no sigui el més adequat, sí que serà el més familiar a l'hora de practicar-los en la seva estona d'esbarjo.En cas de males condicions meteorològiques disposarem de la sala de psicomotricitat. Recursos Humans:Com que serà grup meitat de grup necessitarem una activitat en paral·lel completa, inclós el/la mestra que la controli.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE: A aquells alumnes que es mostrin amb dificultat per expressar-se se'ls hi donarà l'obligació d'expressar-se i es vetllarà per tal de que tots els companys i companyes respectin la seva intervenció com ho fan amb la resta
AVALUACIÓ Inicial:Esbrinarem quins són els coneixements previs que tenen els nostres infants sobre els jocs de pati concrets que tractarem, si els hi sonen,etc., que registrarem en una graella d'avaluació en tres graus.Durant el pati també comprovarem si aquest joc es produeix o no. Formativa: A través de les observacions sistemàtiques de les sessions de joc avaluarem l'activitat dels nens i nenes, si aquesta millora o disminueix Sumativa: Farem una observació al final de trimestre en que repetirem l'operació de l'avaluació inicial amb l'afegiment de si en saben jugar o no, convertint a cada nen en director/a d'un dels jocs. Coavaluació:En un gran panell al costat de la pissarra , amb la seva foto,els nens tindran tres colors de gomets per identificar la sessió: gomet verd si els ha agradat, gomet vermell si no els ha agradat i gomet groc si no estan molt segurs o si ha hagut una part que sí i una altra que no.
59
11.BIBLIOGRAFIA
-(2006):Llei Orgànica 2/2006,del 3 de Maig d’Educació, BOE nº 106 ,p. 17158 17158 -(2008): Decret 181/2008 ,de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle d’infantil , DOGC nº 5216, p. 68256.
-(2009): Llei 12/2009, de 10 Juliol ,d’Educació,DOGC nº5422 ,p.56589 -(2009):Instruccions d’Organització i funcionament dels centres del Curs 2009-2010.Generalitat de Catalunya,Departament d’Educació
-(2009): Ordre 484/2009, del 2 de Novembre, pel qual s’estableixen els diversos criteris d’avaluació del segon cicle d’infantil, DOGC nº 5505, p. 85239.
-(2010):Ressolució EDU/6/2010, de 4 de gener, de convocatòria de concurs oposició per a l'ingrés a la funció pública docent ,DOGC ,DOGC nº 5543, p. 1171 .
-Marchesi, A., Coll, C., i Palacios, J. (1991). ( 1991). Desarrollo psicológico y educación. Vol. I, II . Madrid: Alianza.
11.BIBLIOGRAFIA
-(2006):Llei Orgànica 2/2006,del 3 de Maig d’Educació, BOE nº 106 ,p. 17158 17158 -(2008): Decret 181/2008 ,de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle d’infantil , DOGC nº 5216, p. 68256.
-(2009): Llei 12/2009, de 10 Juliol ,d’Educació,DOGC nº5422 ,p.56589 -(2009):Instruccions d’Organització i funcionament dels centres del Curs 2009-2010.Generalitat de Catalunya,Departament d’Educació
-(2009): Ordre 484/2009, del 2 de Novembre, pel qual s’estableixen els diversos criteris d’avaluació del segon cicle d’infantil, DOGC nº 5505, p. 85239.
-(2010):Ressolució EDU/6/2010, de 4 de gener, de convocatòria de concurs oposició per a l'ingrés a la funció pública docent ,DOGC ,DOGC nº 5543, p. 1171 .
-Marchesi, A., Coll, C., i Palacios, J. (1991). ( 1991). Desarrollo psicológico y educación. Vol. I, II . Madrid: Alianza. Aprendre i ensenyar a l’educació infantil .Barcelona:Graó -Bassedas,E.,Huguet,T i Solé,I. (2000): Aprendre
-http://socmestre.blogspot.com -http://baulesdecolor.blogspot.com
60