PROJECTE DINOSAURES Durant el curs 2.009/2.010, els alumnes de cicle mitjà de l'escola d'Esponellà vam treballar un projecte sobre els dinosaures i en vam fer un power-point. Esperem que us agradi i que us serveixi per aprendre moltes coses sobre aquests animals prehistòrics.
PROJECTE “ ELS DINOSAURES” Curs 2.009/2.010
Els dinosaures van aparèixer aparèi xer a la Terra Terra fa uns 225 milions d'anys i van ser-ne els amos absoluts durant 160 milions d'anys
Els dinosaures van viure a l'Era Secundària que es divideix en tres èpoques:
Triàsic
Juràssic
Cretaci
Al període Triàsic hi havia mamífers, tortugues, rèptils, i els primers dinosaures. Rèptils amb potes verticals. El paisatge era desèrtic, no hi havia ni herbes ni flors, però sí que hi havia falgueres, cues de cavall, arbres. Hi havia un únic continent: Pangea, i un únic oceà: Pantalassa.
E l J u r à s s ic ic ( F a 2 0 0 m i l io n s d ’ a n y s ) : F r o n d o s a p r o p o r c io n e n a l i m e n t a ls n o m b r o s o s d i n o s a u r e s G r a n s d in o s a u re s h e r b ív o r s p o b le n e l p la n e ta , a m b u n c a p m i n ú s c u l a l 'e x t r e m d e l s e u l la r g c o
Al Cretaci, la Terra adquireix la seva forma actual. Va ser l'època amb més dinosaures. Van aparèixer els iguanodons i els espinosaures.
REPRODUCCIÓ DELS DINOSAURES Tots els dinosaures ponien ous. En sortir de l’ou els dinosaures eren minúsculs. En algunes espècies, com el maiosaure, quan els petits sortien de l’ou, els grans en tenien cura. Els més dèbils morien quan naixien. Els altres s'estaven junts al niu sota la vigilància dels pares. Però en poc temps ja eren capaços de valdre's per ells mateixos.
ALIMENTACIÓ DELS DINOSAURES Molts dinosaures eren herbívors: Menjaven plantes, fulles, arrels, llavors... Havien de menjar una gran quantitat cada dia ( 2 tones ). Per això el seu estómac era gegantí. S'empassaven el menjar sencer ja que els seu dentat i les seves mandíbules no els servien per mastegar mastegar.. Per digerir les tones de vegetals que engolien, s'empassaven pedres anomenades “gastròlits” “gastr òlits” que emmagatzemaven al seu estómac. Els seus ulls miraven cap als costats i podien veure-hi al davant, als costats i al darrera, per tal de localitzar de lluny els carnívors. Per protegir-se dels dinosaures carnívors, els dinosaures herbívors tenien una mida impressionant, una cua rematada en una maça, banyes, crestes al cap, espines al llom, collarets ossis. Molts es protegien vivint en ramats.
Un dinosaure herbívor: Stegosaurus
ELS DINOSAURES CARNÍVORS Els dinosaures carnívors es menjaven els dinosaures herbívors, llangardaixos, granotes, serps, insectes, ous, peixos i petits mamífers... Tots els dinosaures carnívors eren saures, és a dir, dinosaures amb pelvis de rèptil. Eren molt lleugers i ràpids. Tenien les potes molt robustes, urpes com ganivets, ganivet s, dents com punyals, ulls apuntant cap endavant Per protegir-se dels dinosaures carnívors, els dinosaures herbívors tenien una mida impressionant, una cua rematada en una maça, banyes, crestes al cap, espines al llom, collarets ossis. Molts es protegien vivint en ramats.
Un dinosaure carnívor: Spinosarus
ELS FÒSSILS Com es van formar els fòssils? Un animal mort cau al terra o a l’aigua. El seu cos es descompon i només en queda l’esquelet. A poc a poc, l’esquelet es va cobrint de capes de terra i de sorra. Les capes s’endureixen i es transformen en roques. Milions d’anys d’anys més tard, un geòleg descobreix el fòssil. Els fòssils de dinosaures ens han permet saber com eren, quina mida feien, com eren les seves potes...
DESAPARICIÓ DELS DINOSAURES Els dinosaures van desaparèixer sobtadament fa prop 65 milions d’anys. Els científics es pregunten pregunten per què.
Hi ha algunes causes possibles.
Una erupció volcànica enorme o la caiguda d’un meteorit gegantí van poder provocar núvols de cendres molts calents que haurien tapat el cel durant mesos, provocant un refredament refredament del clima i la desaparició desaparició de les plantes i els animals.
CLASSES DE DINOSAURES
Ornitisquis: pelvis d'au
Saurisquis: pelvis de rèptil
ELS ORNITISQUIS Els ornitisquis eren tots vegetarians. S'assemblen una mica als ocells actuals, ja que tenen una espècie de bec. La majoria caminaven sobre dues potes. Dins els grup dels ornitisquis, hi ha un subgrup de dinosaures molt curiosos: els estegosaures, i els anquilosaures,
ELS ESTEGOSAURES Els estegosaures eren dinosaures amb plaques i espines. Van viure en ple juràssic, fa 160 milions d'anys. Els estegosaures són herbívors, quadrúpedes, proveïts de plaques òssies al llom. L'estegosaure s'alimentava d'herba i fulles que arrencava amb el seu bec corni. Però el més curiós és la doble fila de plaques òssies, alguna d''elles podien mesurar 60 cm d'altura. Aquestes plaques estaven plantades a la pell, no a la columna vertebral. Per defensar-se dels enemics tenia una cua punxeguda amb quatre pues molt esmolades de 40 cm de llargada.
ELS ANQUILOSAURES Els anquilosaures són estranys dinosaures herbívors amb el cos recobert per una sòlida armadura protectora. Els ulls també els tenia protegits per unes plaques ossies. De darrera del cap li sortien dues banyes. Amb la cua en forma de maça, podia donar uns cops fortíssims. Mesurava fins a 10 m. i pesava fins a 6 tones. Menjava cada dia una gran quantital de vegetals.
ELS SAURISQUIS En el grup dels saurisquis : pelvis de rèptil, hi ha els subgrup : els sauròpodes ( peus de llangardaix) i
els teròpodes ( peus de bèstia salvatge)
ELS SAURÒPODES Els sauròpodes són herbívors quadrúpedes,. Van viure del Juràssic a finals del Cretaci. Són els animals terrestres més grans que han existit. Tenien el coll i la cua molt llargs i el cos relativament curt i voluminós, les potes eren robustes columnes, amb uns peus tant amples com els dels elefants, els crani era molt petit i la capacitat cerebral molt reduïda.
SEISMOSAURE
El Seismosaurus (llangardaix terratrèmol) devia fer 50 m. Els diplodòcids eren els dinosaures més llargs del Juràssic. Amb una cua immensa en forma de fuet. Quan es posaven drets assolien l'alçada d'un edifici de 5 pisos. El diplodocus (27 m) era una animal pacífic. La cua mesurava 10 m i tenia 24 vèrtebres. Quan l'esclafia en l'aire, el soroll espantava els predadors. El crani del DIPLODOCUS només
DIPLODOCUS
ELS TERÒPODES El nom teròpode, vol dir “peus de bèstia salvatge”. Eren bípedes (caminaven sobre dues potes). Les dues potes de davant eren molt curtes. La majoria eren carnívors. La seva mandíbula estava proveïda de dents tallants, com autèntiques autèntiques serres, i les seves urpes eren molt esmolades. N'hi havia de molt grans : 15 m i molt petits: Compsognauthus ( 1 m)
ESPINOSAURE
EL DIPLODOCUS
D I P L O D O: C U S E l d i p lo lo d o c u s e r a u n g e g a n tí d i n o s a u r e s a u r ò p o d e . D i p lo l o d o c u s v o l d i r d o b le l e b i g a , d e g u t a ls ls o s s o s d o b l e s d e l a c u a q u e li p e p o t e s d e d a r r e r a . E n t o t a l te t e n i a 7 3 o s s o s a la la c u a . L a p u n ta d e la c u a e r U n c o p d e c u a e r a t e r r i b le l e p e r l’l ’ e n e m i c . E l D i p l o d o c u s t e n i a la l a f o r m a t í p i c a d e d i n o s a u r e , e l c o l l i l a c u a lll l a r g s , i V a s e r u n d e l s a n i m a l s m é s l l a r g s d e l a t e r r a . P o d i a a r r ib i b a r f in in s a tr e n t s i s e r e n d e l c o lll l . E l c o l l e s c o m p o n i a d ’ u n m í n i m d e q u i n z e v è r t e b r e s i a c t e r r a . e l d i p lloo d o c u s n o p o d i a m a n t e n i r e l c o llll a i xe xe c a t p e r m o l t d e te m p s . . E l c r a n i d e l d ip i p lo l o d o c e r a m o l t p e t i t e n c o m p a r a c i ó a m b la m i d a d e l’ a n i m T e n i a u n e s p e tit i t e s d e n t s s e m b l a n t a “ p in in c e s ” q u e a p u n t a v e n c a p e n d a v a E l d i p lo l o d o c u s e r a h e r b í v o r , m e n j a v a f r u i t s o f u lll l e s d e ls l s a r b r e a ltl t s . ( g a s trt r ò lil i t s ) , p e r t r iti t u r a r le l e s p llaa n t e s q u e m e n j a v a . A r r i b a v a a m e n j a r d i à r i
COMPSOGNAUTHUS
COMPSOGNATHUS Compsognathus significa mandíbula bonica, perquè tenia 68 dents petites i ben alineades. Les dents, petites i acabades en punxa, eren ideals per atrapar i matar els animals que caçava: insectes i llangardaixos . També També podia partir les closques dels escarabats i cargols cargols . Va ser un dels dinosaures més més petits que que ha existit. Media Media tan sols de 60 a 80 cm c m, des del cap a la cua i uns 45 cm de altura . Corr Corria ia molt ràpid ràpid damun amuntt les les seves seves llarg llargue uess potes de darr darrera era,, sembl semblant antss a les les dels ocell ocells. s. Arribava als 45 a 56 km per hora. Tenia Tenia un coll llarg i flexible molt útil per atrapar els insectes com libèl·lules libèl·lules en ple vol . Tenia Tenia un cos petit , la seva cua era molt flexible i ajud a judava ava l’animal l’animal a mantenir-se mantenir-se en equilibri equilibri quan perseguia perseguia a la seva presa. En les persecucions persecucions a gran velocitat , la movia de cop cap a un costat si volia canviar de direcció bruscament . Tenia les cames de davant amb només dos dits petits rematats per fortes ungles . Tenia un tercer dit amb un sol os. Les potes de darrera era fortes i primes.
TIRANOSAURE REX
EL TIRANOSAURE REX Amb el sobrenom de llangardaix tirà, el tyrannosaurus rex, és un un dels dinosaures dinosaures més cèlebres arreu del món. Aquest terrible caçador és l'animal més ferotge que existia sobre terra ferma. El tiranosaure era un carnívor equilibrat per una llarga cua pesant. Tenia unes grans i potents potents potes posteriors, posteriors, i les potes anterior anteriorss eren petites petites i presentav presentaven en dos dits dits amb urpes. Posseïa un crani massís aguantat per un coll força curt però molt poderós. Els seus ulls de caçador li permetien veure de lluny les seves preses. Era capaç d'atacar per sorpresa abalançant-se sobre les seves víctimes. víctimes . Quan un tiranousare atacava una presa amb les seves mandíbules, aquesta ja no es podia escapar. Clavava al seu cos diverses fileres de dents, algunes de fins a 25 cm. Fent violents cops de cap de dreta a esquerra, esbocinava fàcilment la seva víctima trencant-li els seus ossos i devorant fins l'últim tros de carn.
MEGALOSAURE
EL MEGALOSAURE Megalosau Megalosaure re (llang (llangardaix ardaix)) és és un gènere gènere de dinosaur dinosaures es
que que van viure viure en el Juràssic Juràssic
superior, fa aproximadament 150 milions d’anys, en el que avui és Amèrica, Europa, Àsia i Àfrica. El seu nom es deriva deriva de les paraules paraules gregues “megalo” “megalo” que vol dir gran i “saurus” “saurus” que vol dir llangardaix. El van anomenar així per la seva gran grandària. El Megalosaure caminava sobre dues dues potes. Tenia tres dits dits als peus de de davant. Mesurava 9 m de llargada llargada i pesava al voltant d’una tona de pes. pes. El seu coll era flexible. Tenia tres dits als peus de davant.El Megalosaure era un carnívor gran i hauria pogut atacar probablement fins i tot els herbívors més grans com estegosaures i sauròpodes.
VULCANODON
EL VULCANODON Vulcanodon Vulcanodon (“dent de volcà”) volcà”) és un dels més petits petits i antics dinosaures dinosaures del grup dels sauròpodes, que va viure en en el Juràssic inferior, inferior, a Àfrica, fa uns 210-200 milions milions d´anys. La seva longitud era de 6 o 7 metres. Era més alt que un elefant. Pesava uns 500-800 quilograms. quilograms. Era herbívor herbívor. Menjava plantes com falgueres falgueres i fulles dels arbres. Els seus fòssils es troben a Zimbabwe Z imbabwe ( Àfrica ). Tenia el cap petit , el coll llarg, la cua llarga, llarga, cos en forma de barril i potes d’elefant. d’elefant. El polze era més gran que els altres dits del peu, per tant es creu que l’utilitzava per defensar-se dels carnívors carnívors que l’atacaven. l’atacaven. El Vulcanodon vivia a prop del pantà.
