Eluard rodovay Sala
EL NOM DE LA ROSA 1.-Quin és el llibre que serveix d’arma homicida? Quin és el tema que tracta? Per què es considera un llibre prohibit? És el segon llibre de poètica d’Aristòtil i tracta de l’humor i la comèdia amb personatges no intel·lectuals. L’ordre benedictí L’ordre benedictí creia que riure era un acte d’estúpids i una falta greu per al culte religiós. religiós.
2.-Quina posició adopta Guillem de Baskerville davant el conflicte entre l’autoritat de l’església i l’autoritat de la raó? Com es veu reflectida en la pel·lícula?
Guillem Guillem de Baskerville defensa la raó davant l’autoritat de l’església, en la pel· lícula es veu reflectida cada cop que succeeix un incident. Els monjos i els que habiten l’abadia creuen cegament que es tracta del dimoni i que és l’anunciament de l’apocalipsi però Guillem creu que hi ha un assassí humà darrera de tot això.
3.-Quina discussió es produeix, a l’abadia benedictina, entre els representants dels diferents ordres religiosos? A quin ordre religiós pertany Guillem de Baskerville? Què defensa aquest ordre religiós (veure llibre Unitat 6)? Els representants dels diferents ordres religiosos discuteixen sobre l’apropiació de riqueses de l’Església l’Església i també discutien sobre Jesús si era pobre o ric. Guillem de Baskerville pertany a l’ordre franciscà i defensa que l’Església no hauria d’apropiar -se d’apropiar -se de tantes riqueses sinó seguir l’exemple de no opulència que demostrava Jesucrist Jesucrist .
4.-Quins problemes filosòfics de l’època (veure llibre p.129) hi apareixen? Explicaho a partir d’escenes de la pel·lícula.
Altre cop tornem a parlar de la fe i la raó, un problema filosòfic típic medieval, un tema que apareix reflectit a la pel·lícula quan els benedictins creuen cegament que les morts són obra del dimoni i Guillem de B. creu que hi ha un assassí darrera de tots els crims. També intenten els benedictins juntament amb la Santa Inquisició defensar aquests actes com a obra del dimoni quan intenten cremar a la noia que segons ells era, juntament amb d’altres, una part d’un ritual de màgia negra i invocació del diable. Tothom que anés en contra d’aquest acte seria també culpat per la Santa Inquisició i executat, fet que denota el poder autoritari de l’Església davant de la raó i d’una segona opinió.
5.-Quin tipus de raonament (racional-deductiu o empíric-inductiu) fa servir Guillem de Baskerville per resoldre el misteri de l’abadia? Justifica la resposta
amb algun exemple. Guillem de Baskerville utilitza el mètode empíric-inductiu perquè a partir de diferents observacions i casos, treu unes conclusions. A la pel·lícula, Guillem de B. descobreix que tots els cadàvers tenen tinta negra a la llengua i a la punta dels dits, per tant han mort degut a enverinar-se enverinar-se amb les pàgines d’un llibre i finalment dedueix de quin llibre es pot tractar.
6.-Quins punts en comú es poden establir entre el pensament de Guillem de Baskerville i el del filòsoc G. d’Occam (veure llibre p-153 a 155)?
1
Eluard rodovay Sala
Que ambdós per a poder defensar els seus ideals i el seu racionalisme i pensament havien d’anar en contra del pensament de l’Església.
7.-Com es reflecteix la qüestió dels Universals i la interpretació dels signes al llarg de la pel·lícula? Abans exposa breument les diferents posicions respecte als Universals, (veure full fotocopiat i llibre p.145). El realisme: afirma l’existència real de les idees i el conceptualisme diu que els universals existeixen però com a idees abstractes. El nominalisme: explica que només existeixen les coses singulars, i que els universals són simples noms que els éssers humans inventem per designar una pluralitat de coses individuals amb unes qualitats semblants. El convencionalisme sofístic: com bé diu el nom, defineixen els universals com a convencions. El realisme moderat d’Aristòtil: afirma els universals com pertinents d’ànima i de les coses.
8.-Com interpretes les paraules finals d’Adso quan veu la noia? Té alguna relació amb la teoria del nominalisme de G. d’Occam (veure llibre p.154)? Per què?
Adso diu que després de tants anys no sap el nom de la noia de la que va estar enamorat, però tot i així ja veiem el gran afecte que ha tingut per a ella. Aquest fet tindria relació amb el nominalisme ja que no és necessari un nom per a que una cosa sigui real, per tant no són tan importants els universals.
ACTIVITATS OBLIGATÒRIES COMPLEMENTARIES 9.-Quins van ser els principals pensadors musulmans a l’època medieval? Resumeix breument les seves idees. (veure lllibre p.131 a 137) Els principals pensadors musulmans de l’època medieval van ser Avicenna i Averrois. Avicenna creia que la metafísica era l’estudi de l’ésser humà que assimila de manera necessària la idea de l’ésser. Distingeix entre l’ésser necessari per ell mateix i els éssers contingents, que existeix gràcies a una causa exterior, identifica Déu amb l’ésser necessari en ell mateix. Afirma la immortalitat de l’ànima. Averrois creu que hi ha dos nivells de saviesa, una religiosa i l’altre cientificofilosòfica, Déu serà únic, universal, etern, causa primera i la llei de la natura que dirigeix el cosmos. Distingeix dos nivells de coneixement, el teològic i el cientificofilosòfic, que han de ser concebuts com a diferents en el pla formal per la seva intenció o forma d’apropament a la veritat.
10.-Activitats de síntesi Unitat 7 p.160: 3,4,5 ACTIVITAT 3 L’escolàstica tingué lloc durant l’apropament al feudalisme, en un context durant el renaixement carolingi format a les escoles que es fundaren. Es desenvolupà al segle XI, va ser la filosofia que s’impartia a les escoles monàstiques. El seu objectiu era ordenar els dogmes que els Papes havien elaborat d’una manera entenedora. 2
Eluard rodovay Sala
ACTIVITAT 4 L’argument ontològic de Sant Anselm vol demostrar que l’incrèdul es contradiu quan afirma que Déu és allò més gran que es pot imaginar però que en nega l’existència. ACTIVITAT 5 Primera via: argument del motor no mogut. Explica que tot es mou per alguna cosa però perquè hi hagi un moviment infinit hi ha d’haver una cosa que mogui a les altres se nse ser moguda, per tant s’ha d’arribar a la conclusió que Déu és aquest motor perfecte, el Primer Motor Mòbil. Segona via: argument de la causa primera. Ja que totes les coses són creades per una causa, ha d’haver -hi un ésser anterior, però no es pot aplicar aquesta llei infinitament pel que hi ha d’haver una Causa Primera incausada, Déu. Tercera via: argument de l’ésser necessari. explica que hi ha d’haver un ésser necessari ja que els esdeveniments en el món són contingents i accidentals, i la seva existència depèn d’algú exterior a ells, aquest ésser necessari és Déu. Quarta via: argument de l’ésser perfecte. Segons aquest quart argument, hi ha d’haver un terme de comparació màxim per a la perfecció, aquest terme és Déu, l’ésser perfecte. Cinquena via: argument de l’ésser intel·ligent. Aquest últim argument defensa que hi ha un propòsit al comportament dels éssers mancats de raó, una finalitat en la natura. Aquestes tendències a una finalitat revelen que han estat dictades per un Ésser intel·ligent i Director de l’Univers: Déu.
3
