ITINERARII LITERARI 2. “Passió i aventura” ITINERAR
(LITERATURA MEDIEVAL) Sabies que... Cap als segles XII-XIII, a les terres de Provença, va aparèixer una poesia en llengua provençal. Els autors s’anomenaven trobadors i, a més de la lletra, en componien la música que l’acompanyava. Els joglars cantaven aquests poemes als castells per entretenir a la noblesa. Aquesta literatura, que presentava presentava una gran elaboració tmètrica i estròfica, estròfica, assolí un gran èxit, sobretot en la cançó amorosa. L’ amor cortès consisteix en un joc galant entre un trobador i una dama, que és la dona del senyor feudal. El trobador enamorat canta la bellesa i la noblesa de la midons midons,, la seva dama, i n’ amaga el nom veritable amb un psudònim o senhal , per por a ser descoberts pel senyor del castell (vell ( vell o gilós). Llegiu, si no, què li va passar a Guillem de Cabestany... Cabestany...
( Edmund Edmund Blair Leiton. Leiton. El final de la cançó)
TEXT 1 GUILLEM DE CABESTANY (1162-1212) LLEGENDA DEL COR MENJAT ( adaptació)
Guillem de Cabestany fou un cavaller de la contrada del Rosselló, que confina amb Catalunya iamb el Narbonès. Fou molt avinent de la persona, molt preuat per les armes, la cortesia i el servei. A la seva contrada hi havia una dama que es deia madona (dompna) Soremonda, muller (moiller) d’en Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble (gentils) (gentils), ric,
dolent (mals) , brau , fer i orgullós. En Guillem de Cabestany amava la dama per amor i d’ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era
jove, alegre (gaia), gentil i bella, el volia més que res del món. I això fou dit a En Ramon de Castell Rosselló; i ell, com a home irat i gelós, inquirí tot el fet i sabé que era cert, i féu guardar la seva muller. S’esdevingué un dia
que Ramon de Castell Rosselló es trobà amb Guillem de Cabestany, que anava sense companyia, i el matà; féu-li treure el cor del cos i féu-li tallar el cap; i el cor el féu portar a casa seva, i el cap també; i féu rostir el cor i cuinar a pebrada i el féu donar a menjar a la seva muller. Quan la dama l’hagué menjat, Ramon del Castell Rosselló i digué: “Sabeu què heu menjat?! I ella digué: “No, però m’ha semblat una vianda molt bona i molt saborosa”. I ell li digué que era el cor (cors) (cors) de Guillem de Cabestany el
que havia menjat, i perquè ho cregués féu portar el cap davant d’ella. Quan la dama va veure i va oir això, perdé la vista i l’oïda (lo (lo vezer e l’auzir). l’auzir). Quan revingué va dir: Senyor, m’heu donat un menjar tan bo que mai més no en prendré un altre” (“ Seigner, ben m’avetz dat si s i bon manjar que ja mais non manjarais l’autre”) . Quan ell ho ho sentí corregué amb la
seva espasa i volgué ferir-la al cap; però ella corregué a un balcó i es deixà caure, i així morí. I la nova corregué pel Rosselló i per tot Catalunya que en Guillem de Cabestany Cabestany i la dama (dompna) havien estat morts tan malament i que en Ramon del Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dama. Hi hagué gran tristesa per totes les contrades; i la queixa arribà al rei d’Aragó, que era senyor (seigner) d’en Ramon del Castell Rosselló i d’en Guillem de Cabestany. I anà a Perpinyà, al Rosselló, i
féu venir davant Ramon del Castell Rosselló; i quan fou vingut el féu
empresonar (si.l fetz prendre) , li prengué tots els seus castells i els feu derrocar; i li llevà tot quant tenia i el féu portar a la presó. I després féu portar Guillem de Cabestany i la dama a Perpinyà i posar-los en un monument davant la porta de l’església; i féu esculpir sobre el monument
com havien estat morts; i ordenà que per tot el comtat de Rosselló tots els cavallers i les dames els vinguessin a fer aniversari cada any. I R amon del Castell Rosselló morí a la presó.
COMPRENSIÓ LECTORA 1. Llegeix atentament el text anterior i fes un resum dels fets narrats 2. Analitza’n l’estructura: el temps i el lloc on es desenvolupa l’acció. 3. Els personatges que hi apareixen són plans ( caracterització simple i poc desenvolupats). Qui són els personatges? Quin és el seu rol a la història? 4. Relaciona els personatges de la narració amb les característiques dels personatges de la lírica trobadoresca: l’amic, la dama, el gilós, els lausengiers i els devinadors. Qui és qui? 5. Busca informació en diferents mitjans mitjans (xtend/ itinerari itinerari lit 2/ PPT, internet, Bloc: quartejant.blogspot.com) quartejant.blogspot.com) sobre els personatges de la lírica trobadoresca i prepara una exposició oral (directrius, rúbrica i avaluació a classe).
TEXT 2
Amb l’ alè aspiro aspiro a bastança, bastança, ple,de bella complaença complaença l’ aire que ve de provença. Si d’allà me’n fan lloança, Jo l’escolto somrient I per un mot en vull cent, Car em parlin bé m’agrada
D’estimar -la -la mai no es cansa El qui va del Roine a Vença.
i Dur ença La tanca el mar i i hi regna fina alegrança.
Mon cor vivia plaent Entre aquella franca gent I amb midons que n’´es fada.
Si d’ella fem recordança, A témer res hom no pensa Perquè el goig sempre hi comença. I aquell que a enaltir-la es llança, Per bé que en digui, no ment, Que és la més benmereixent Que en tota la terra és nada.
Si canto i visc en gaubança, Si res valc o he prevalença,
N’ és tota la mereixença me reixença Del seu juhí i ensenyança ensenyança.. Que si faig res escaient O tinc un bon pensament, Del seu sí ve l’abrivada.
Pèire Vidal
GLOSSARI A bas bastança: tança: en quantitat suficient, a bastament. Complaença: alegria, satisfacció, plaer. R oine/ Dur ença: rius de Provença. Vença: població de Provença Goig: emoció, alegria Enaltir-la: lloar-la Ment: menteix Nada: nascuda. Gaubança: viva alegria He prevalença: tinc èxit, sobresurto. J uí : judici Escaient: oportú, encertat. A br brii vada: impuls, ímpetu.
COMPRENSIÓ LECTORA 1. Llegeix atentament el text 2 i digues el tema de què tracta. 2. Destria en el text els moments en què el poeta descriu la dama i explica la seva relació amb ella. 3. Fes-ne el recompte mètric i indica’n la rima.
