Intel·ligència emocional
Antonio Vallés Arándiga
ACTIVITATS
Índex
Fitxes d’intel·ligència d’intel· ligència emocional emocional •
1r de primària
3
•
2n de primària
25
•
3r de primària
47
•
4t de primària
69
•
5é de primària
91
•
6é de primària
113
2
Índex
Fitxes d’intel·ligència d’intel· ligència emocional emocional •
1r de primària
3
•
2n de primària
25
•
3r de primària
47
•
4t de primària
69
•
5é de primària
91
•
6é de primària
113
2
Fitxes d’intel·ligència emocional per a 1r de primària
Autor
Antonio Vallés Arándiga
BAULA EDELVIVES
Índex 1. Conéixer-se un mateix ...........................................................................
5
2. Identificar emocions positives i negatives ...............................................
7
3. Reconéixer les emocions dels altres ........................................................
9
4. Valorar les conductes positives personals ...............................................
11
5. Automotivar-se .....................................................................................
13
6. Saber què és important en cada ocasió .................................................
15
7. Ser capaç de divertir-se .........................................................................
17
8. Controlar la ira ......................................................................................
19
9. Controlar l’ansietat ................................................................................
21
10. Comunicar-se eficaçment amb els altres .................................................
23
1
Conéixer-se un mateix
Aquesta habilitat consisteix a ser capaç de verbalitzar els pensaments, les emocions i els sentiments referits a un mateix. El fet de mostrar aquestes conductes verbals desenvolupa la capacitat d’observar-se, que permet saber: qui sóc
•
quines capacitats, qualitats i limitacions tinc
•
què sent a cada moment i com expresse les meues emocions
•
quines necessitats, desitjos i preferències tinc
•
Aquesta habilitat forma part de la intel·ligència intrapersonal, perquè contribueix a la representació cognitiva d’un mateix i és fonamental per a accedir a conéixer els altres, això és, la intel·ligència interpersonal.
L’autoconeixement permet desenvolupar la identitat personal com a fonament de l’autoconcepte (personal, social, escolar, familiar…), constituït per la suma integrada de les habilitats, els atributs, les actituds i els valors personals. La valoració d’un mateix constitueix l’ autoestima.
Activitats per a desenvolupar-la 1 Enumerar les conductes adequades que els alumnes manifesten en diferents contextos. Posar-les en comú: Al centre escolar, en relació amb els companys i les persones adultes.
•
En la família.
•
En les relacions amb els amics, els grups d’esport, les activitats, etc.
•
2 Enumerar les conductes menys adequades que es tenen en els contextos anteriors. 3 Expressar quina emoció se sent quan… … un company em molesta.
•
… veig un company trist.
… algú em diu coses desagradables.
•
… un amic està malalt.
•
… algú m’espanta.
•
•
… ningú no vol jugar amb mi.
•
… els altres no em deixen jugar amb ells.
•
… un company no em fa cas.
•
4 Verbalitzar els pensaments que es tenen durant l’estat emocional: El que pense / dic quan estic alegre és…
•
El que pense / dic quan estic enfadat és…
•
El que pense / dic quan estic trist és…
•
5 Preparar una «baralla emocional» formada per targetes que expressen les emocions bàsiques (alegria, tristor, ira, por, sorpresa i fàstic) perquè els alumnes les identifiquen i les expressen facialment. Cadascun hauria de triar una targeta i expressar l’emoció corresponent. Els altres haurien d’identificar quina emoció és.
Suggeriments didàctics Preguntar sovint als xiquets com se senten en diferents situacions de la vida diària a l’escola perquè prenguen consciència dels seus propis estats d’ànim.
•
Promoure la utilització d’un vocabulari emocional cada vegada més ampli, perquè anomenar les emocions és important per a facilitar-ne al xiquet el reconeixement, l’expressió i el control. Fer exercicis senzills de «famílies emocionals». Per exemple: Quines dues paraules són molt semblants?
•
alegria
pena
felicitat
/
por
enuig
temor
Fomentar que els alumnes expressen quines són les necessitats, els desitjos i les preferències que tenen en les diferents situacions interactives de l’aula. Emprar els torns d’escolta activa.
•
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
5
1. Conéixer-se un mateix Alumne:
1
Curs:
Data:
Pinta le∫ care∫ i relaciona-le∫ amb l’emoció corresponent.
alegria sorpresa por enuig dolor tristor 2
6
Encercla què t’agrada fer i ratlla allò que nø t’agrada.
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
2
Identificar les situacions que generen emocions positives i negatives
Aquesta habilitat consisteix a reconéixer les emocions i els sentiments personals i a associar-los a les situacions en què tenen lloc i a les causes que els produeixen. Per a fer-ho, és necessari promoure l’autoreflexió mitjançant preguntes senzilles sobre les situacions que els xiquets viuen diàriament i sobre els estats d’ànim que provoquen en ells. Les situacions com ara el diàleg entre companys, el joc, les activitats d’aprenentatge, les entrades i les eixides a l’aula, etc. passen d’una manera determinada i són interpretades emocionalment pels alumnes. Es pretén que associen els seus estats d’ànim (positius o negatius) a aquestes situacions. Una mateixa situació es pot interpretar de manera diferent per cadascun dels protagonistes. Si analitzem detalladament les circumstàncies, es pot comprendre més bé per què se sent una emoció positiva o negativa. Comprendre les relacions que s’estableixen en cada situació i l’emoció que provoca és fonamental per a manejar-les més bé, i també per a disposar d’un autocontrol emocional més adequat en les respostes oferides.
Activitats per a desenvolupar-la 1 Demanar als alumnes que pensen, i posen en comú, situacions que comporten estats d’ànim positius en els diferents contextos en què interactuen, com ara el centre escolar, la família, els amics, el grup d’esport, etc. Per exemple: Si ajudes un company, et sents… Si el professor et felicita, et sents… Si guanyes una carrera al pati, et sents…
Si no pots anar a una excursió, et sents… Si et convida un amic al seu aniversari, et sents… Si no t’ix bé una activitat, et sents…
•
•
•
•
•
•
Es pot ampliar el nombre d’exemples exposats depenent de les aportacions dels alumnes. En acabar el debat, s’ha de fer una llista de situacions que generen emocions positives i negatives, i classificar-les segons que produïsquen benestar o malestar. És important que el professor explique les diferències individuals en les emocions que es produeixen a l’hora d’interpretar . 2 Observar situacions en què altres companys… … treballen en equip. … discuteixen per un objecte. … s’ajuden.
… molesten un altre company. … volen cridar l’atenció dels altres dient o fent alguna cosa.
•
•
•
•
•
Suggeriments didàctics El professor pot explicar als alumnes en cada situació (tant positiva com negativa) que siga rellevant l’estat d’ànim que pot generar el comportament de cada persona. Per exemple: quan un company és amable amb un altre, els dos se senten feliços o satisfets; quan un xiquet molesta un altre o l’insulta, l’un sent ràbia o enuig i l’altre pot sentir por; quan algú fa el fava a classe per a cridar l’atenció, els companys no poden treballar adequadament i es poden sentir molestos…
•
Com a ampliació del suggeriment anterior, el professor pot enumerar una llista de situacions diàries perquè els alumnes les qualifiquen com a positives o negatives, segons el tipus de sentiments generats.
•
Les lectures corresponents a l’àrea de Llengua poden ser molt útils per a identificar situacions positives i negatives pel que fa a les emocions que senten els personatges que hi intervenen. Es poden plantejar preguntes com ara «Com penseu que s’ha sentit?», «Per què?», «Com et sentiries tu si…?», etc.
•
L’activitat anterior es pot ampliar a les pel·lícules i a les situacions que hi viuen els protagonistes.
•
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
7
2. Identificar emocions positives i negatives Alumne:
1
2
8
Curs:
Data:
Relaciona le∫ expression∫ amb la situació que le∫ ha pogude∫ generar.
Dibuixa una situació en què t’hage∫ sentit molt feliç i una altra en què t’hage∫ sentit molt enfadat.
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
3
Reconéixer les emocions dels altres
Aquesta habilitat, integrada en la intel·ligència interpersonal, constitueix un component fonamental en el desenvolupament de l’empatia. Implica saber diferenciar els estats emocionals i les situacions que els generen, inicialment en un mateix i, posteriorment, en els altres. Si sabem reconéixer en quin moment una altra persona està alegre, enfadada, trista, decebuda, il·lusionada, sorpresa, avorrida, etc., podrem comprendre la seua perspectiva i posar-nos en el seu lloc. Conéixer els altres exigeix identificar els comportaments i els afectes que s’expressen, assignar etiquetes emocionals als seus estats d’ànim, tal com s’hauria de fer amb els comportaments personals. Si es millora el coneixement dels altres, es produeix una interrelació social més respectuosa amb els diversos punts de vista i es desenvolupa l’habilitat cognitiva de «presa de perspectiva», fonamental per a prevenir i resoldre eficaçment possibles conflictes interpersonals en la convivència escolar. Aquesta habilitat està composta per nombroses subhabilitats, totes de caràcter empàtic, com ara la interpretació de les expressions no verbals dels sentiments, l’escolta activa i la imaginació pel que fa al que sentiríem nosaltres si estiguérem en el lloc de l’altre. Una persona amb empatia reconeix els èxits i els fracassos dels altres, comprén quan necessita ajuda l’altra persona o quan val més mantenir-se al marge.
Activitats per a desenvolupar-la 1 Exposar als alumnes situacions en què els protagonistes poden experimentar emocions i identificar quina s’hi genera. Per exemple: Si un alumne molesta un altre, aquest se sent… Quan un professor felicita un alumne, els dos se senten… Si algú amenaça un company, aquest se sent… Com es deuen sentir els altres si ho veuen? Si un company l’acusen d’haver trencat un objecte i resulta que no és cert, com es deu sentir?
•
•
•
•
2 Els alumnes poden indicar altres situacions semblants després d’haver fer l’activitat anterior, en què han d’identificar els estats d’ànim provocats pel comportament d’alguns companys de classe, tant positius com negatius. 3 El professor pot explicar als alumnes que, depenent de les paraules que diguem i de la manera com les diguem, els altres poden sentir emocions positives o negatives. Per exemple, com es deu sentir un company si un altre li diu: •
•
Què saps tu! Has sigut molt amable, gràcies.
Ja sabràs el que és bo, si t’agafe… Això no és important.
•
•
4 Dir el nom de companys de classe que acostumen a sentir-se… … feliços. … tranquils. … calmats.
… il·lusionats. ….contents. … (altres emocions i sentiments positius).
•
•
•
•
•
•
Suggeriments didàctics Es pot fer una tanda d’intervencions perquè cada alumne explique vivències personals i la resta de companys tracte d’identificar l’emoció sentida.
•
Fomentar les relacions interpersonals: diàlegs, jocs, treball en equip amb actituds d’escolta activa i identificació de les expressions facials dels estats d’ànim. Fer preguntes en les converses sobre: «Què és important per a tu?», «Com es pot ajudar un company?», «Com podem saber què li passa, a un company?», etc.
•
En l’activitat 1 de la fitxa per a l’alumne es pot ajudar a fer que es comprenga quan no hi haja prou nivell de competència lectoescriptora.
•
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
9
3. Reconéixer les emocions dels altres Alumne:
1
furiós desanimat tranquil feliç
10
Data:
Unix cada emoció amb el significat corresponent.
envejós
2
Curs:
Ens passa una cosa bona. Ens enfadem moltíssim. Estem calmat∫. Desitgem el que té un altre. Estem tristo∫ i sense gane∫ de fer re∫.
Retalla care∫ de persone∫ i apega-le∫. Despré∫, escriu com pense∫ que se senten.
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
4
Valorar les conductes positives personals
Aquesta habilitat emocional consisteix a reconéixer expressament el comportament positiu personal, a valorar-lo com a adequat i desitjable per al seu propi benestar i el dels altres, d’acord amb les capacitats personals i amb les normes socials de convivència interpersonal. Aquesta habilitat és visible quan el xiquet és capaç de reconéixer i manifestar obertament la seua satisfacció davant dels èxits personals, verbalitzar les accions dutes a terme i atribuir-les a la seua intencionalitat, desitjos, interessos i normes d’adequació social. La valoració dels seus èxits desenvolupa la capacitat d’autoreforçament. Valorar les conductes positives contribueix a mantenir l’autoestima personal. Igualment, des del punt de vista emocional, aquesta habilitat és molt valuosa per a l’afrontament intel·ligent d’estats de desànim, frustració, decepció, tristor, etc.
Activitats per a desenvolupar-la 1 En un debat grupal monitoritzat pel professor, cada alumne pot explicar les situacions en què el s eu comportament haja sigut adequat i, per tant, siga motiu de satisfacció per a ell per l’èxit obtingut: sensació de benestar personal, de sentir-se a gust amb un mateix, de percebre acceptació en els altres, de ser reforçat per algú, etc. Per exemple: Vaig seguir les indicacions dels meus pares i em va eixir bé.
•
Pensava que no sabria fer-ho i sí que ho vaig saber fer.
•
Abans tenia una mica de por, però ara ja no en tinc, perquè…
•
2 Proposar adjectius (etiquetes de personalitat o qualitats personals) que puguen assignar-se al comportament manifestat en les situacions anteriors, com ara, simpàtic, amable, col·laborador, afectuós, treballador, voluntariós, manyós, etc. 3 Preguntar als companys que expressen si és convenient cadascuna de les «etiquetes» anteriors per a les conductes adequades que s’han repetit unes quantes vegades. 4 Demanar als alumnes que expressen què van aconseguir mostrant una de les seues «bones qualitats». Per exemple: «Quan el meu amic estava preocupat, jo li vaig dir “no et preocupes, que no passa res”, i ell es va tranquil·litzar un poc». (Qualitat: calmar els altres). «El meu company no sabia fer eixa suma i jo el vaig ajudar. Al final la va fer bé». (Qualitat: col·laborador). 5 Resumir les activitats anteriors en forma de llista de conductes personals considerades com a positives: ajudar algú, mostrar-se amable, ser bon amic, compartir les coses, saber escoltar, somriure, etc.
Suggeriments didàctics L’ús del reforçament positiu com a tècnica de modificació de conducta permet instaurar, mantenir i desenvolupar el comportament adequat. Per a fer-ho, és necessari que es reforcen, mitjançant l’elogi, l’aprovació i l’alabança sincera, les conductes adequades, i que es valore tant l’èxit o el resultat obtingut com l’esforç dut a terme.
•
Animar els alumnes a verbalitzar el seu comportament adequat i positiu, però sense ostentació, amb naturalitat, mostrant la seua satisfacció per l’èxit obtingut i compartint-lo amb els companys i els amics.
•
Cal parar atenció, especialment, als alumnes amb una autoestima baixa que tendisquen a verbalitzar frases d’autoavaluació excessiva o de crítica personal: «Jo no sé fer res», «Mai no m’ix bé», «Sóc dolent», etc. En aquests casos, s’ha d’ajudar els alumnes a observar les seues «conductes bones», que sempre n’hi ha, malgrat que ells siguen incapaços de fer-ne esment ni de recrear-s’hi. També cal parar atenció a evitar la denominada falsa autoestima o autoestima sobrevalorada en els alumnes amb tendència a la magnificació interpretativa dels seus èxits.
•
Per a generalitzar els aprenentatges anteriors, es poden proposar «deures» senzills en forma de conductes o accions positives que cadascun es compromet a fer diàriament. En les posades en comú següents o en les dinàmiques de grups establides, s’han de posar de manifest perquè siguen socialment reforçades.
•
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
11
4. Valorar les conductes positives personals Alumne:
Curs:
Data:
1
Escriu cose∫ bone∫ sobre tu.
2
Escriu què pense∫ quan fa∫ le∫ cose∫ bé.
3
Dibuixa’t en una situació en què estigue∫ content per una bona acció.
12
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
5
Automotivar-se
Aquesta habilitat emocional consisteix a gaudir de l’activitat que es du a terme. Constitueix la base del que Csikszentmihalyi (1998) denomina fluir o estado de flujo. És un estat emocional en què es gaudeix de l’activitat personal que es du a terme, de tal manera que arriba a perdre’s la noció del temps per la «implicació personal» en la naturalesa de l’activitat. En aquest nivell del primer curs, s’ha de mirar de fer que els alumnes gaudisquen de les activitats escolars, tant lúdiques com curriculars, especialment de les que els agraden més. Automotivar-se significa també donar-se ànim per a dur a terme tota mena d’activitats. Aquest ànim s’ha de manifestar amb expressions al·lusives als motius i als interessos que menen el subjecte a actuar, al grau de dificultat o de facilitat de les activitats, i també mostrant entusiasme per a afrontar-les i superar-les com a repte personal. La percepció que tenen els alumnes de la necessitat de l’esforç personal per a aprendre comença a desenvolupar-se en aquestes edats, juntament amb la percepció de la capacitat aptitudinal («Sóc/no sóc capaç de fer-ho», «Sé/no sé fer-ho»). A aquest desenvolupament incipient de la capacitat d’esforçar-se s’ha d’associar el component emocional positiu, és a dir, el gaudi o la satisfacció per l’activitat que es du a terme.
Activitats per a desenvolupar-la 1 Elaborar una llista d’activitats, amb les aportacions de tots els alumnes, que siguen agradables, motivadores i generen gaudiment, com ara determinats jocs, disfressar-se, llegir contes, practicar algun esport, tocar un instrument musical, pintar, etc. A continuació, es pot confeccionar una altra llista d’activitats que siguen menys atractives, però que formen part de les obligacions personals, com ara, fer les activitats de classe, seguir les normes de comportament a l’aula, ajudar a fer les faenes de casa, alçar-se enjorn, obeir els pares, etc. Escriure les dues llistes a la pissarra. Entre tots, es pot debatre com es pot associar una activitat que agrade menys amb una altra que agrade més (principi de Premack) per a dur a terme la segona després d’haver fet la primera. Per exemple: primerament, fer els deures i, després, jugar amb l’ordinador; primer de tot, fer aquesta activitat de Llengua i, després, pintar aquests dibuixos… Proposar que cada xiquet aporte combinacions de les activitats anteriors (les que agraden menys al costat de les que agraden més), especialment en l’àmbit de les faenes de casa. En una altra sessió posterior, es pot posar en comú els resultats obtinguts. 2 Presentar als xiquets situacions en què algú es trobe en dificultats a l’hora d’enfrontar-se a un repte (dur a terme activitats que li agraden menys). Preguntar-los com les resoldrien els seus personatges de còmic preferits, els seus herois o els protagonistes dels contes que ells valoren més. Per exemple, «Imagina que el teu personatge preferit ha de fer una cosa que li agrada, com ara fer una excursió, però també ha de fer les activitats de classe, com ho faria?».
Suggeriments didàctics Explicar als alumnes en què consisteixen els èxits personals, que són diferents depenent de l’esforç, de la motivació i dels desitjos de fer-ho bé. Els èxits de cada individu són personals i han d’ajustar-se a les seues característiques.
•
Ensenyar-los a valorar que l’esforç personal continuat és molt important per a obtenir bons resultats i gaudir aprenent, molt més que confiar en les capacitats innates pròpies. La verbalització de frases del tipus «És important que m’hi haja esforçat», «Faré tant com podré», «Pararé atenció i m’eixirà més bé», etc. estan indicades especialment perquè els alumnes valoren el seu esforç.
•
Emfatitzar la importància de tolerar emocionalment el fet que no sempre s’obtenen els èxits que es volen assolir (tolerància a la frustració), tot i que es pot aprendre de la situació i de l’error. Per exemple, plantejar la necessitat d’esforçar-se més, de parar més atenció, de fer més bé les activitats, de reflexionar més les respostes, etc.
•
Parar atenció especialment als alumnes amb una motivació escassa, en general, envers la major part de les activitats, sobretot si hi ha problemes emocionals subjacents. Proposar activitats senzilles, facilitadores i lúdiques pot ser un primer pas per a ajudar-los a motivar-se per l’activitat per se.
•
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
13
5. Automotivar-se Alumne:
Curs:
Data:
1
Escriu le∫ tre∫ activitat∫ que t’agrada fer més. Despré∫, anota què aconseguixe∫ amb elle∫.
2
Pinta la situació en què el xiquet actua de manera mé∫ positiva. Quin fàstic, nø M’esforçaré per aconseguir-ho.
hø aconseguiré mai.
Quina de le∫ situacion∫ anterior∫ é∫ mé∫ adequada per a aprendre i sentir-se bé? 14
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
6
Saber què és important en cada ocasió
Aquesta habilitat mira d’oferir respostes socialment adequades per a resoldre els conflictes interpersonals, que inevitablement tenen lloc en la convivència diària a l’escola. Resoldre conflictes i adequar el comportament personal a la importància que té cada situació són competències complexes que exigeixen la interacció d’habilitats cognitives (analitzar els motius del conflicte, generar possibles solucions i pensar en les conseqüències), d’habilitats conductuals (saber com s’ha d’actuar en cada moment i fer-ho) i d’habilitats emocionals (manejar adequadament l’emoció durant el conflicte). En l’àmbit de la intel·ligència emocional, totes aquestes dimensions s’hi han d’integrar. Això comporta les subhabilitats següents: Valorar les situacions (de risc, d’enfrontament, de tolerància, de joc, etc.) observant les expressions facials associades al llenguatge dels altres companys.
•
Disposar de respostes socialment adequades a la situació de conflicte (per exemple, saber què cal fer quan un altre company insulta, molesta o provoca).
•
Manejar adequadament la possible alteració emocional que el conflicte pot generar.
•
Activitats per a desenvolupar-la 1 Per a facilitar que es coneguen les emocions que tenen lloc en les relacions entre companys, es pot plantejar un debat sobre què se sent en diferents situacions. Per exemple: Quan un company insulta un altre. Com es deu sentir la persona insultada? Com es deu sentir qui insulta?
•
Quan algú fa comentaris en veu alta perquè els altres se’n riguen mentre el professor explica un tema a classe. A qui perjudica? Per què? Com es deu sentir el professor? Per què? Com es deuen sentir els altres alumnes? Per què?
•
Quan una companya t’ha deixat els llapis de colors i, després d’haver-los utilitzat, no li ho agraeixes. És adequat o inadequat aquest comportament? Com es deu sentir la companya?
•
Quan Felip es riu d’un punt feble de Lluc davant de tots. Com es deu sentir Felip? I Lluc? I els altres? Per què penses que ho ha fet Lluc?
•
2 De les situacions exposades anteriors, es pot analitzar els motius que desencadenen un conflicte: «Per què ho ha fet?». 3 Proposar les solucions per a cadascuna de les situacions exposades en l’activitat 1. Per exemple, si un company insulta un altre, què hauria de fer el xiquet que ha insultat?, i el que ha sigut insultat? 4 Continuar analitzant les situacions plantejades i preveure’n les conseqüències. Per exemple: «Què passaria si Felip demanara perdó a Lluc?».
Suggeriments didàctics Preguntar pels problemes o pels conflictes que acostumen a tenir lloc a classe, al pati o en qualsevol dependència del centre escolar. Elaborar una llista de situacions per a tractar-les en un debat amb els alumnes, en què s’evite la personalització i la culpabilització.
•
Ensenyar els alumnes que en totes aquestes situacions es generen estats d’ànim negatius que cal identificar per a conéixer-los més bé i actuar-hi adequadament.
•
Ensenyar els xiquets a avaluar les conseqüències o els resultats de les seues accions, incloent-hi la manera de decidir entre diverses tries possibles i la d’anticipar què ocorrerà en resposta a les paraules o a les accions específiques. Aquest suggeriment constitueix la concreció del desenvolupament dels diferents tipus de pensament expressats abans.
•
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
15
6. Saber què és important en cada ocasió Alumne:
1
Curs:
Data:
Observa cada situació. Subratlla el comportament adequat i ratlla l’inadequat. Hui nø vull jugar amb tu.
El xiquet hauria d’:
Enfadar-se i quedar-se sol. Anar a jugar amb un∫ altre∫. 2
El xiquet que ha pegat hauria de:
Demanar-li disculpe∫. Nø fer-li ca∫.
Escriu el consell que donarie∫ en el∫ caso∫ següent∫. a) Do∫ company∫ estan enfadat∫ i ja nø juguen junt∫.
∂) Do∫ xiquet∫ han dit alhora que són el∫ primer∫ de la fila, i discutixen per això. 16
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
7
Ser capaç de divertir-se
Aquesta habilitat pressuposa la capacitat d’emprar el temps lliure i d’oci en activitats que generen estats emocionals positius. Constitueix una habilitat social, perquè en les diversions grupals cal la interactivitat. A més, requereix recórrer a activitats personals que tinguen la capacitat de generar diversió. Ser capaç de divertir-se és l’habilitat emocional d’autoadministrar-nos accions que són capaces de fer-nos feliços i de seleccionar les que ens interessen més. La diversió sana condueix a un estat de felicitat personal i d’equilibri emocional.
Activitats per a desenvolupar-la 1 Demanar la participació activa del grup. Anotar a la pissarra activitats lúdiques i d’interés que es facen habitualment. Per exemple: jugar amb els amics, llegir contes, fer acampada, entre altres. Determinar l’estat emocional que l’activitat genera. Per exemple, acampar pot ser divertit, sorprendre, fer riure o fer una mica de por; llegir un conte ofereix distracció, entreteniment i aprendre coses noves. Identificar les situacions que, tot i que són divertides, presenten algunes dificultats que cal superar i solucionar. Per exemple: jugar amb els amics és divertit, però de vegades passa que… algú vol ser el centre d’atenció, no m’agrada jugar al que ells juguen… Entre tots, proposar i debatre estratègies d’actuació per a superar les dificultats que plantege l’exercici.
•
•
•
2 Proposar de fer un collage i disposar dels materials necessaris: revistes velles, tisores, adhesiu, llapis de colors, cartolina, etc. Explicar als xiquets que el collage ha de contenir diferents situacions que els generen diversió. Per a fer-ho, han de retallar fotografies de revistes i intercalar-les amb els seus propis dibuixos.
Suggeriments didàctics Proposar als alumnes activitats lúdiques diferents de les que acostumem a fer.
•
Fer que compartisquen les seues experiències amb els altres companys per a despertar-ne l’interés.
•
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
17
7. Ser capaç de divertir-se Alumne:
1
2
18
Curs:
Data:
Encercla, de verd, le∫ activitate∫ que sàpie∫ fer i, de roig, le∫ que nø sàpie∫ fer.
Escriu algune∫ activitat∫ que t’agradaria aprendre a fer.
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
8
Controlar la ira
Aquesta habilitat emocional es refereix a l’autocontrol del comportament alterat i exaltat originat per la ira, la ràbia o l’enuig, que acostumen a desencadenar-se davant de situacions d’amenaça, repte, ofensa o provocació, en el context de les interaccions amb l’altra persona. De vegades, és la mateixa percepció (esbiaixada) de l’alumne la que provoca la reacció desmesurada. El control de la ira es pot dur a terme per mitjà de respostes passives d’evitació o fuga de la situació, amb el cost emocional consegüent que comporta. L’estratègia més saludable és la d’expressar el malestar personal sense mostrar agressivitat, exposar les causes que el produeixen i el dany emocional ocasionat. Adquirir aquesta habilitat implica ser capaç d’emetre respostes assertives i socialment adequades, per això inclou altres subhabilitats cognitives, psicofisiològiques i conductuals referides a: Aturar el pensament rumiatiu, perquè augmenta el nivell d’alteració psicofisiològica. Aprendre a relaxar-se. Aprendre respostes conductuals: verbals (saber què cal dir i com expressar l’enuig) i motrius (retirar-se del lloc, contenir els gestos d’agressió…).
• • •
Les fases que s’ha de seguir per a ensenyar els alumnes a controlar les respostes d’ira/ràbia són les següents: 1 Identificar què origina l’emoció: interpretació equivocada, motius justificats d’ofensa, etc. 2 Advertir els senyals corporals de l’emoció: cognitius (què es pensa), conductuals (la posició del cos, els gestos, què diem i fem…) i fisiològics (augment del ritme cardíac, dificultats respiratòries, tensió muscular…). 3 Practicar actuacions concretes d’afrontament: allunyar-se de la situació, autoinstruccions de tranquil·lització, relaxació, respostes assertives, etc.
Activitats per a desenvolupar-la 1 Per mitjà d’un debat amb els alumnes, exposar situacions en què hàgem perdut el control, ens hàgem posat furiosos i hàgem reaccionat de manera inadequada o violenta. Plantejar preguntes com ara: Per què va passar? Com ho vas notar? Què vas sentir? Com va acabar i quan? Vas aconseguir el que volies? Amb aquesta pregunta l’atenció es dirigeix envers la consideració de les possibles conseqüències a curt termini (descàrrega de la tensió) i a llarg termini (possible perduda d’amistats). 2 Practicar l’«Activitat per a mantenir la calma» (vegeu la denominada Tècnica de la tortuga en: VALLÉS, A., (2006): Alumnos con inatención, impulsividad e hiperactividad. Ed. EOS, Madrid) en quatre passos: Dir-se a un mateix: «Para i mira al teu voltant!». Dir-se a un mateix: «Calma!». Respirar profundament pel nas mentre es compta fins a cinc. Després, contenir la respiració mentre es compta fins a dos i expulsar l’aire per la boca a poc a poc, fins a comptar cinc. Repetir els passos anteriors fins que s’haja recobrat la calma.
• • •
•
3 Ensenyar els alumnes a «parlar-se a ells mateixos» quan estiguen molt enfadats. Per exemple, «M’he de calmar», «Val més que em tranquil·litze», «Li diré que estic molt enfadat», «Pareix que vaja calmant-me»…
Suggeriments didàctics Ensenyar els alumnes a distingir entre sentiments i accions. Les emocions són adequades, però hi ha maneres d’expressar-les que no ho són. Explicar-los, també, que els pensaments que es tenen sobre les causes de l’enuig influeixen molt en la intensitat de la reacció. Quan un està emocionat (enfadat) pensa, sent i actua, però ha de fer-ho de manera intel·ligent.
•
Explicar-los que l’enuig es pot expressar de manera assertiva, exposant la situació que ens ha molestat i utilitzant missatges en primera persona, en compte de missatges acusatoris. Es pot expressar enuig sense necessitat de cridar, d’agredir, de pegar o d’insultar, per mitjà de les paraules, comunicant amb fermesa com et sents.
•
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
19
8. Controlar la ira Alumne:
1
Curs:
Data:
Observa la il·lustració i marca le∫ resposte∫ intel·ligent∫ a esta situació.
Ara vorà qui sóc jø! Si l’agafe sabrà què és bo! Quin colp! Nø passa res, seguiré jugant. Ja nø jugue mé∫! Hø ha fet a posta! Quan acabe el partit li diré que m’ha fet mal i que procure anar mé∫ amb compte la pròxima vegada. 2
20
Què seria bø que fere∫ quan et sent∫ molt enfadat? Com hø farie∫?
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
9
Controlar l’ansietat
L’ansietat és un estat d’activació psicofisiològica que genera malestar personal i impedeix aprendre als alumnes. Quan un alumne està nerviós, no controla els seus pensaments i ni la seua conducta. L’excés d’activació motora, juntament amb la preocupació excessiva (cognitiva), dóna lloc a l’estat d’ansietat que, tot i que no és considerat una emoció per se, sí que constitueix un estat d’ànim que dificulta i distorsiona el desenvolupament normal dels xiquets a l’escola. L’habilitat de controlar l’ansietat consisteix a arribar a un estat de relaxació corporal, perquè un dels components principals és la tensió dels músculs del cos. La relaxació muscular, unida a l’aprenentatge respiratori, és una de les estratègies bàsiques d’afrontament. En la mesura que l’alumne tinga aquesta habilitat, podrà oferir respostes emocionals serenes i amb un cost psicofisiològic més baix. Juntament amb el component psicofisiològic, també és important el fet de considerar l’element cognitiu referit a les autoinstruccions («He d’estar tranquil i puc fer-ho») i a l’autoreforçament («Sembla que estic més tranquil, o ho estic aconseguint»).
Activitats per a desenvolupar-la 1 Dir als alumnes que pensen en situacions que els generen ansietat o «els posen nerviosos». Després, compartirles entre tots. Es pot fer més fàcil l’activitat suggerint aquests escenaris. Situacions de por o de temor d’alguna cosa o d’algú. Situacions socials, com ara llegir i parlar en públic o amb adults. Situacions de relació amb altres persones en què cal posar en pràctica una habilitat. Per exemple, una actuació teatral o una exhibició esportiva. Situacions d’amenaces o d’intimidacions.
•
•
•
•
2 Descriure els símptomes que es manifesten en ells i com els noten. Per exemple, enrojolar-se, si hi ha alteració del ritme cardíac, tensió muscular, respiració accelerada, facilitat per a plorar, inquietud motora, nàusees, sensació de «nuc a l’estómac», etc. 3 Els alumnes han d’explicar els motius pels quals es «posen nerviosos». 4 En acabar l’exercici de relaxació, se’ls pot ensenyar a «parlar-se a ells mateixos». Per exemple, «Sembla que estic més tranquil», «Ja no estic tan nerviós com abans», etc. 5 Complementar-ho amb exercicis d’imaginació, com ara, «Imagina’t a tu mateix que estàs tranquil i… …ja no tens por». … no estàs preocupat».
… no et baralles amb ningú». … un company et felicita per això».
•
•
•
•
Suggeriments didàctics Per a entrenar més bé la relaxació muscular, es pot fer servir el mètode de Jacobson (relaxació muscular progressiva i segmentària) utilitzant un àudio i en coordinació amb el professor d’Educació Física del centre.
•
Utilitzar el gimnàs per a començar les sessions de relaxació, organitzant grups d’alumnes reduïts (5-6) durant els primers moments, per a evitar els problemes que inevitablement acostumen a tenir lloc (rialles, desordre, etc.) si s’inicia un entrenament amb tots els alumnes de la class e. En la mesura que els grups reduïts es vagen familiaritzant amb la tècnica, es pot augmentar gradualment el nombre de components mitjançant reagrupacions.
•
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
21
9. Controlar l’ansietat Alumne:
Curs:
Data:
1
Pinta le∫ part∫ del co∫ en què note∫ que està∫ nervió∫. Despré∫, escriu què et sol passar.
2
Llig i memoritza esto∫ passo∫, que t’ayudaran a relaxar-te quan et torne∫ a posar nervió∫. Practica exercici∫ de relaxació i de respiració.
Davant d’un estat d’ansietat, imagina’t en una situació en què està∫ tranquil, calmat i sense por. Pensa: «Hø podré fer bé. Si nø m’ix bé, nø passa re∫. Hø faré millor la pròxima vegada». 22
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
10 Comunicar-se eficaçment amb els altres Aquesta habilitat permet expressar les emocions i comunicar-les als altres d’una manera clara i socialment adequada. Les habilitats de comunicació formen part de la competència social que té l’alumne i estan constituïdes per altres subhabilitats, com ara les conductes no verbals (gestos i components paralingüístics de la parla) i les verbals (conversar, defendre drets, respondre a les crítiques, mostrar-se assertiu, etc.). En l’àmbit emocional, quan l’estat d’ànim negatiu inhibeix (sentir vergonya) o dimensiona la resposta conductual (respondre agressivament), cal restablir la calma o l’estat d’ànim per a oferir respostes verbals socialment adequades. Només d’aquesta manera es comunica a l’interlocutor què se sent d’una manera intel·ligent. L’habilitat es manifesta mitjançant la claredat comunicativa (congruència entre el missatge verbal i el gestual) i l’adequació, en el sentit de controlar l’alteració emocional, emprant un llenguatge que transmet el sentiment sense necessitat de desqualificacions ni de respostes violentes. L’aprenentatge d’aquesta habilitat s’acostuma a integrar en els programes d’habilitats socials.
Activitats per a desenvolupar-la 1 Explicar als alumnes que, quan un està enfadat, pot expressar-ho de tres maneres: a) Cridant, agredint, insultant, molestant… b) Callant i no dient res, aguantant l’enuig, no expressant què li passa. c) Dient-ho a l’altra persona: «El que m’has dit m’ha molestat», «No m’has d’insultar», «Vull que sàpies que això no és cert»… Plantejar les preguntes següents: Quina és la manera més intel·ligent de comunicar l’emoció?
•
Per què?
•
Quins avantatges té?
•
Explicar, finalment, els avantatges de mostrar-se assertiu i respectuós en la manera de parlar i d’expressar el que sentim per a conviure amb els companys. 2 Explicar l’argument següent per a transmetre als alumnes com és d’inadequat mostrar-se agressiu amb els altres:
Alguns xiquets actuen de manera agressiva i això no és intel·ligent, perquè no ajuda a sentir-se bé, els altres el rebutgen, es queda sense amics perquè l’eviten. A ningú no li agrada que el molesten, que el ridiculitzen o escoltar que l’altra persona és millor o sap més coses. 3 Fer un role playing (assaig de conducta) sobre una situació en què un xiquet transmet el seu enuig de manera assertiva a un altre. En acabant, un altre company (observador) l’ha de felicitar. Repetir unes quantes vegades l’escena fins a aconseguir un nivell de comunicació assertiva acceptable. Canviar i alternar l’ordre i el rol dels protagonistes.
Suggeriments didàctics Dissenyar diferents situacions de role playing per a escenificar les habilitats assertives de comunicació, que responguen als problemes d’interacció habituals a l’aula.
•
Ensenyar als alumnes algunes habilitats de caràcter paralingüístic: parlar amb entonació, clarament, esperar que acabe de parlar l’interlocutor, no apujar el volum de la veu, etc.
•
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
23
10. Comunicar-se eficaçment amb els altres Alumne:
1
24
Data:
Pinta la il·lustració en què un xiquet comunica adequadament al company que està enfadat. M’ha molestat això que ha∫ dit.
2
Curs:
Nø em moleste∫!
Escriu sí ø nø. Quan un company parla… L’escolte∫? El mire∫ a la cara? Espere∫ que acabe per a parlar tu? Quan parle∫ tu… El∫ altre∫ t’entenen? Parle∫ molt fort? Parle∫ molt de pressa? Deixe∫ que el∫ altre∫ també parlen? Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
Fitxes d’intel·ligència emocional per a 2n de primària
Autor
Antonio Vallés Arándiga
BAULA EDELVIVES
Índex 1. Conéixer-se un mateix ...........................................................................
27
2. Identificar emocions en els altres ...........................................................
29
3. Tenir confiança en un mateix .................................................................
31
4. Mostrar-se optimista .............................................................................
33
5. Rebutjar peticions poc raonables ...........................................................
35
6. Tolerar la frustració................................................................................
37
7. Conversar .............................................................................................
39
8. Controlar la ira ......................................................................................
41
9. Tranquil·litzar-se ....................................................................................
43
10. Acceptar les crítiques justes ...................................................................
45
1
Conéixer-se un mateix
Aquesta habilitat consisteix a ser capaç de verbalitzar els pensaments, les emocions i els sentiments referits a un mateix. Mostrar aquestes conductes verbals desenvolupa la capacitat d’autoobservació, que permet saber: – Qui sóc. – Quines capacitats, qualitats i limitacions tinc. – Què sent a cada moment i com expresse les meues emocions. – Quines necessitats, desitjos i preferències tinc. Aquesta habilitat forma part de la intel·ligència intrapersonal, perquè contribueix a la representació cognitiva d’un mateix i és fonamental per a conéixer els altres (intel·ligència interpersonal). L’autoconeixement permet desenvolupar la identitat personal com a fonament del concepte propi (personal, social, escolar, familiar…), com la suma integrada de les habilitats, els atributs, les actituds i els valors personals. La valoració del concepte propi constitueix l’autoestima. Conéixer-se un mateix, més que una habilitat (cognitiva, fonamentalment), constitueix una capacitat de consciència personal que es desenvolupa al llarg de la història vital de l’individu. No obstant això, en aquest tram d’edat, és pedagògicament desitjable estimular l’autoreflexió dels alumnes sobre el comportament personal i la seua emocionalitat.
Activitats per a desenvolupar-la 1. Demanar als alumnes que diguen qualitats personals referides a característiques del seu comportament: simpàtic, treballador, atent, tranquil, amable, col·laborador, preocupat pels altres… 2. Enumerar també qualitats referides a les capacitats personals. Per exemple, tinc facilitat per a dibuixar, fer esport, la música, etc. 3. Enumerar conductes que es voldrien millorar: Per exemple, «Necessite parar més atenció», «Hauria de jugar més amb els companys», «Hauria de fer l’activitat i elaborar-la d’una manera més neta…», etc. 4. El professor ha d’explicar als alumnes que, quan es tenen pensaments sobre les qualitats personals, es produeix un estat d’ànim. Per exemple, «Quan pense que sóc una persona que ajuda el company que ho necessita, em sent feliç», «Quan pense que faig bé una activitat de classe, em sent…», etc. 5. De la mateixa manera, el professor ha d’explicar que, quan pensem que no tenim una qualitat i que volem millorar, tenim pensaments que poden provocar estats d’ànim. Per exemple, «Quan pense que hauria d’atendre més, em sent…», «Quan pense que hauria d’esforçar-me més en les faenes de classe, em sent…», etcètera. 6. Ensenyar els alumnes a tenir pensaments adequats al servei del seu estat d’ànim i de millora de les seues conductes. Per exemple, «Quan pense que hauria de ser més amable amb els altres, em sent trist». Se’ls ha d’explicar que aquest sentiment de tristor no serveix per a canviar, sinó que s’han de tenir pensaments que ens ajuden: «No sóc molt amable, però provaré de canviar», «No faig les activitats de manera neta, però milloraré l’escriptura, m’hi fixaré més»… Pensar en això permet trobar-se en estats d’ànim millors per a aconseguirho.
Suggeriments didàctics Preguntar sovint als xiquets com se senten en diferents situacions de la vida diària a l’escola, per a ajudar-los a ser conscients dels seus propis estats d’ànim.
•
Fer exercicis de vocabulari emocional, partint de les emocions bàsiques: alegria, ira, por, tristor, sorpresa i fàstic. Col·locar-les com a capçalera de les famílies emocionals i classificar els sentiments. Per exemple, on posaríem aquests sentiments?: pena, desànim, desil·lusió, satisfacció, goig, benestar, temor, preocupació, terror…
•
•
Desenvolupar dinàmiques de grup en què els alumnes expressen quines són les conductes adequades i inadequades dels companys i quines, les seues propostes de canvi.
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
27
1. Conéixer-se un mateix Alumne: 1
Curs:
Data:
Relaciona cada emoció amb el significat corresponent.
Jo sent…
2
alegria
… quan ningú vol jugar amb mi.
afecte
… quan estime algú.
enuig
… quan estic content.
tristor
… quan m’insulten.
sorpresa
… quan m’espanta alguna cosa.
por
… quan no m’ho esperava.
vergonya
… quan he sigut el culpable.
Completa les oracions amb les paraules següents. feliç
3
28
avorrit
gelós
espantat
afligit
trist
avergonyit
•
Quan el meu germanet està malalt, jo estic molt
.
•
Quan les coses del col·le no m’ixen bé, jo em sent
.
•
Quan fan més cas al meu germà, em sent
.
•
Quan jugue amb els amics i em divertisc, estic
.
•
Quan no sé què fer ni amb qui jugar, em sent
.
•
Quan algú s’enfada i crida, em sent
.
•
Quan he fet el que no hauria de fer, em sent
.
Escriu qualitats que tingues: •
A l’escola:
•
A casa:
•
Amb els amics:
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
2
Identificar emocions en els altres
Conéixer els altres forma part de la intel·ligència interpersonal i constitueix un dels components bàsics i inicials de l’empatia. Una vegada desenvolupada l’ Habilitat 1: Conéixer-se un mateix de primer, l’alumne ha de generalitzar el seu aprenentatge envers la identificació de quines emocions i quins estats d’ànim tenen els altres companys en les diferents situacions escolars i en les accions que duen a terme. Per a identificar l’emocionalitat aliena, cal disposar de les subhabilitats següents: – Parar atenció als missatges verbals de l’interlocutor. – Fixar l’atenció en els components expressius (cara, gestos, posició…). – Valorar l’adequació de les reaccions conductuals dels altres com a conseqüència de les emocions que senten. El coneixement aportat pel desenvolupament d’aquesta habilitat emocional (i les subhabilitats corresponents) permet als alumnes preveure les conseqüències dels estats d’ànim dels altres companys i, conseqüentment, preveure el comportament habitual esperat, i això pot constituir un element valuós de prevenció de conflictes interpersonals.
Activitats per a desenvolupar-la 1. Posar en comú les respostes d’aquestes preguntes. Qui… – … acostuma a mostrar-se envejós? – … està disposat a jugar sempre? – … s’emociona per qualsevol cosa? – … acostuma a ajudar els altres? – … s’enfada de seguida davant de qualsevol provocació? – … ho vol tot per a ell sol? – … té molta paciència amb els companys? – … està nerviós quasi sempre? – … es tranquil·litza ràpidament després d’haver-se enfadat? (En aquesta activitat el professor ha d’anar amb compte pel que fa a les sensibilitats individuals i mirar d’evitar que tinguen lloc situacions de victimisme, acusació o personalització excessiva). 2. Debatre els motius que generen aquests comportaments. Per què reacciona d’aquesta manera? – Una xiqueta es posa molt nerviosa quan ix a la pissarra. – Un xiquet s’enfada amb un altre. – Un xiquet es nega a fer el que li demana el professor. – A un company no el deixen jugar en el grup. – Un company no saluda ningú. – Un company es posa a plorar sense saber per què. – Un xiquet de la classe es dedica a molestar els altres. 3. Per mitjà de jocs de role playing, el professor pot promoure assajos de conducta fent representar una escena en què dos o tres alumnes parlen entre ells mentre la resta de la classe observa com interactuen i conversen sobre els seus temes preferits. Un grup d’alumnes s’ha de fixar en el volum de la veu, és a dir, si cap d’ells parla molt fort. Un altre grup ha d’observar si, mentre parlen, són amables o estan molt seriosos. Es poden assignar tasques successives d’observació de components expressius: claredat de la parla, mirada, somriure, etc.
Suggeriments didàctics És important que els alumnes associen l’estat d’ànim que es té amb el comportament que es du a terme. Així, per exemple, han d’associar que, quan un company s’enfada, acostuma a plorar, a cridar, a agredir, a anar-se’n o a avisar el professor, etc. Es tracta d’aprendre a predir el comportament dels altres, d’acord amb el seu estat d’ànim.
•
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
29
2. Identificar emocions en els altres Alumne:
Curs:
Data:
1
Fixa’t en el comportament dels personatges d’estos dibuixos. A qui et recorden? Hi ha cap company o companya que es comporte així? Què hauries de fer tu en cada cas?
2
En quines actituds d’un company hauries de fixar-te bé per a saber com se sent i què fa quan està emocionat?
30
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
3
Tenir confiança en un mateix
Confiar en un mateix constitueix una habilitat cognitiva que permet instaurar estats d’ànim positius, com ara satisfacció, seguretat, esperança, il·lusió, etc. Perquè es puga assolir un fi per mitjà d’un comportament, s’ha de creure que aquest comportament és adequat per a aconseguir-ho. Aquesta creença és la denominada confiança o seguretat, estat d’ànim caracteritzat per la satisfacció i l’esperança d’aconseguir alguna cosa, d’acord amb la capacitat personal per a fer-ho. La confiança en un mateix o autoconfiança és necessària per a poder afrontar satisfactòriament les dificultats, solucionar els conflictes i resoldre les activitats, entre altres aspectes. El sentiment antagònic de la confiança és la inseguretat, que fa que el comportament de l’alumne siga dubtós, incert i mancat d’adequació a l’hora d’assolir una finalitat personal. La confiança en un mateix es desenvolupa per mitjà de l’historial d’èxits i fracassos (experiències favorables o desfavorables) en les relacions interpersonals, de manera que es creen expectatives, positives o negatives, sobre la manera com s’ha d’assolir un objectiu determinat (expectatives d’èxit). Quan aquestes són favorables, es desenvolupa l’autoconfiança i es millora el comportament.
Activitats per a desenvolupar-la 1. Cada alumne ha d’expressar una qualitat personal i explicar per què la té. Per exemple, «Sóc una persona molt amable, perquè somric i ajude els companys», «Sóc una persona molt atenta, perquè em fixe molt en què faig», «Sóc una persona molt feliç, perquè sempre estic content». Per a establir el torn d’intervencions, el professor pot proposar la dinàmica de grups que considere més adequada per al seu grup d’alumnes. Finalment, s’ha d’indicar, com a corol·lari, que si practiquem determinades habilitats adquirim més confiança en allò que fem. 2. En una segona dinàmica de grups, el professor pot preguntar als alumnes: «Què necessitem practicar més per a tindre més confiança en nosaltres mateixos?, què hem d’aprendre per a sentir-nos més segurs en les coses que fem?». Per exemple: – Per a ser més simpàtic hauria de… somriure més. – Per no enfadar-me tant hauria de… tranquil·litzar-me. – Per no tindre problemes amb un company hauria de… parlar amb ell. – Perquè els altres m’entenguen millor hauria de… parlar més a poc a poc. 3. Complementar l’activitat 2 amb algun role playing referit a les habilitats que han d’aprendre per a millorar l’autoconfiança.
Suggeriments didàctics Cal parar atenció especialment als xiquets que tinguen dificultats per a identificar o expressar alguna qualitat personal. Quan es done aquesta situació, el professor ha d’indicar-ne alguna que presumiblement puga tenir, per a ajudar-lo a expressar-se davant dels companys.
•
Es poden aprofitar aquestes activitats grupals per a fomentar el reforçament social entre companys sobre les qualitats de cadascun, i per a suggerir que es canvien o es milloren alguns comportaments menys adequats amb la finalitat de millorar el clima emocional de l’aula.
•
Es poden confeccionar cartells senzills, llegendes, il·lustracions o frases al·lusives a les qualitats personals de cada alumne perquè puguen ser llegides, revisades i comentades sovint, per a consolidar el missatge d’autoconfiança en les capacitats personals (emocionals, cognitives i conductuals).
•
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
31
3. Tenir confiança en un mateix Alumne: 1
2
Curs:
Data:
Encercla, de verd, les coses que fas més bé i, de roig, aquelles per a les quals no tens facilitat. Explica per què en cada cas.
dibuixar
cantar
llegir
ser simpàtic
fer esport
fer amics
Fes una llista amb les coses que saps fer bé.
Què hauria de fer cada persona per a…?
32
•
Passar-ho bé amb els amics:
•
No barallar-se amb un company:
•
Ser un bon company dels altres:
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
4
Mostrar-se optimista
L’optimisme és un estat emocional que caracteritza un estil de «perspectiva vital» respecte de la interpretació afectiva dels esdeveniments. El denominat optimisme intel·ligent (SELIGMAN, 1999; VÁZQUEZ i AVIA , 1999) forma part d’una nova manera d’afrontar l’estudi de les emocions denominada psicologia positiva. Més que una habilitat emocional en si mateix, l’optimisme com a estat emocional consisteix a mostrar una bona disposició d’ànim, una tendència a mirar l’aspecte més favorable dels esdeveniments i confiar en la resolució feliç de qualsevol mena de dificultat. L’optimisme com a estil afectiu constitueix un factor de previsió d’estats depressius i permet mantenir un bon nivell d’autoestima. L’optimisme està relacionat amb els comportaments empàtics: les persones optimistes acostumen a ser més altruistes, a tenir un nivell de comprensió i d’ajuda emocional més gran envers els altres i a transmetre la seua actitud vital. És satisfactori emocionalment interactuar, conviure i relacionar-se amb persones que tenen una visió positiva de la realitat. Tal com va escriure Epictet en l’antiguitat clàssica, no són les coses les que ens emocionen, sinó la nostra manera particular d’interpretar-les. L’optimisme es pot aprendre i l’escola és un element clau perquè el xiquet aprenga a pensar de manera positiva.
Activitats per a desenvolupar-la 1. El professor pot proposar al grup d’alumnes que diguen quina de les dues frases és optimista a l’hora de valorar què passa. Per exemple: – A un alumne no li ha eixit bé un dibuix que ha fet. Quan l’ha acabat, pensa: a) Quin desastre! Mai no m’eixirà bé res del que faré. b) M’ha eixit malament, però no passa res. En faré un altre a vore què passa. – Demà es farà una excursió a una granja escola i l’oratge no pinta bé. Hui plou i fa fred i demà? a) Ja voràs que no hi podrem anar per culpa de l’oratge. b) Jo pense que l’oratge millorarà i que sí que hi podrem anar. Si no, ens ho passarem igual de bé ací. 2. Es pot convidar els alumnes a proposar diferents situacions en què es puga pensar de manera pessimista i de manera optimista. 3. Es pot preguntar als xiquets quins avantatges té el fet de ser optimista. Tot seguit, se’n pot fer una llista a la pissarra per a llegir-la després. El corol·lari final pot ser el següent: «Ser optimista permet estar més a gust en classe, relacionar-se bé amb els altres i aprendre millor». 4. Es pot exposar situacions en què algú, que és pessimista, hauria de canviar d’actitud. Per exemple, «Quan una cosa m’ix malament, em desanime i pense que totes les altres coses també les faré malament. Per a canviar esta manera de pensar, el que he de fer és…».
Suggeriments didàctics El llenguatge emprat pel professor, quan valora l’actitud, el comportament o el rendiment escolar de l’alumne, pot modelar favorablement la percepció optimista de les coses. Per exemple, veieu la diferència entre aquests dos missatges dirigits a l’alumne:
•
a) Encara no t’has aprés això al llarg de tot el matí? b) Si tens dificultats per a aprendre-ho, ara ho farem entre els dos i voràs com sí que ho aprens, d’acord? •
Introduir en les explicacions sobre el tema de l’optimisme els anomenats biaixos del pensament , que es caracteritzen per incloure paraules com ara mai, sempre, tot, res, etc., quan es valora el que fa un mateix. No és el mateix dir «Això m’ha eixit malament» que «Tot m’ix malament» (com a conseqüència de l’estat d’ànim de decepció).
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
33
4. Mostrar-se optimista Alumne: 1
Curs:
Data:
Marca les respostes adequades.
Ser optimista significa…
estar trist.
tindre bon humor.
fixar-se en les coses bones.
tindre mal humor.
estar content amb les coses que fem bé. fixar-se només en les coses roïnes. esperar que les coses ens isquen bé. 2
Subratlla quin és el pensament optimista en cada cas.
Pensament 1: «De segur que ja no vol ser amiga
meua». Pensament 2: «No passa res. Deu estar
preocupada. Després parlaré amb ella». Pensament 1: «Quin colp! Intentaré fer gol igualment». Pensament 2: «Sempre em tiren a pegar. Ho ha fet a
posta». Pensament 1: «No ho aconseguiré mai. Sóc un
negat». Pensament 2: «Ho intentaré les vegades que
calga fins que ho aconseguisca». 3
34
Completa les oracions. •
De vegades em sent pessimista quan
•
El que he de fer per a sentir-me optimista és
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
5
Rebutjar peticions poc raonables
Aprendre a rebutjar les peticions o les conductes inadequades que ens proposen els altres és una habilitat que té tres dimensions: cognitiva (valorar que no l’hem de fer), conductual (expressar la negació) i emocional (controlar l’emoció que s’experimente davant de la petició (per exemple, enuig) i/o davant de l’expressió de la negació (per exemple, vergonya). Aprendre aquesta habilitat ens permet dir «No» a l’interlocutor quan allò que ens demana és poc raonable per als interessos o els drets personals. Des del punt de vista emocional, implica expressar negació sense sentir remordiments o culpabilitat, però tampoc hostilitat, és a dir, amb un control adequat de l’estat d’ànim. Quan s’expressa la negació, es pot optar per explicar-ne les raons (en aquest cas es mira de convéncer l’interlocutor que la negativa és raonable) o per ometre-les (per exemple, ús de la tècnica del disc ratllat ). Aquesta habilitat constitueix una destresa social assertiva. La persona assertiva és la que expressa a l’interlocutor clarament i sense una ansietat excessiva les seues idees, sentiments, desitjos, raons, etc. respectuosament.
Activitats per a desenvolupar-la 1. Demanar als alumnes que posen en comú situacions en què algú els haja demanat coses o els haja fet propostes poc raonables. Per exemple: «Fem una broma a…», «Amaguem-li…», etc. 2. Explicar als alumnes en què consisteix el denominat xantatge emocional (explicar aquest concepte als xiquets com un intent d’aconseguir fer la nostra voluntat per mitjà de la manipulació dels sentiments aliens, emprant el vocabulari adequat a la seua edat cronològica i a la capacitat lingüística). Per exemple, «Si no em deixes el teu…, aleshores jo…», «Si tu jugues amb…, aleshores jo no…», «Has de fer…, si vols que siguem amics», etc. 3. El professor ha de proposar als alumnes que aporten diferents frases que siguen adequades per a expressar una negació quan no volem fer una cosa que ens demanen i no és adequada. Han de tenir les característiques següents: – Que no siguen hostils. – Que siguen breus i concises. – Que siguen respectuoses. – Que expressen expressen clarament la nostra negació. Per exemple, «Pense que això que dius no és adequat», «No està bé fer emprenyar la gent», «T’ho deixaria, però ho he d’utilitzar ara», «Em sap greu, però no hi podré anar», etc. 4. Fer assajos de conducta practicant les frases anteriors en les situacions en què es rebutge la petició inadequada. 5. Valorar situacions en què algú se sent culpable per haver dit «No». Aportar raons per les quals no hauria de sentir-se culpable en rebutjar una petició.
Suggeriments didàctics Explicar als alumnes que no és intel·ligent ni adequat socialment imposar la voluntat personal per mitjà de l’amenaça, la coacció, l’abús o el xantatge emocional als altres; que les conductes assertives de demanar favors, de demanar canvis de conducta, de col·laborar, etc. són les indicades en comptes de les conductes agressives o passives (acceptar tot el que els altres ens diguen). En els tres estils de formular i/o rebutjar peticions (assertiu, agressiu i passiu) hi ha emocions i estats d’ànim que cal identificar.
•
Aprofundir l’estil assertiu de fer peticions i rebutjar-les quan aquestes no siguen adequades. Explicar als alumnes que es poden fer, i que s’han de fer, peticions als altres quan siga necessari, però que han de ser raonables, justes i adequades, com ara, demanar favors o ajuda, etc., i que no impliquen una manipulació emocional.
•
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
35
5. Rebutjar peticions poc raonables Alumne: 1
Curs:
Data:
Observa i pinta la resposta que s’assemble més a la teua manera de reaccionar. Amaguem-li el quadern a Jordi i voràs quin ensurt que té.
D’acord, jo t’ajude. Bé, no sé, ja vorem,… Després ho farem, eh? Això que dius no està bé. No s’ha de fer perquè Jordi se sentirà malament.
•
Ara, encercla la resposta que representa la manera més adequada d’actuar en esta situació.
2
Recordes alguna vegada en què algú et va demanar que feres alguna cosa que no era raonable i que tu no volies fer-la? Què va passar? Quina va ser la teua reacció?
3
Escriu què hauries de dir quan et demanen una cosa que no és raonable.
4
Marca les peticions que siguen raonables i adequades.
Per favor, em pots deixar els llapis de colors? Eh!, tu… deixa’m això, va. Em deixes passar? Estàs enmig i no puc agafar la motxilla. Aparta’t o t’apartaré jo! 36
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
6
Tolerar la frustració
Tolerar la frustració és una habilitat emocional que consisteix a adaptar-se intel·ligentment a una situació i a les conseqüències anímiques que se’n deriven, en què no s’obté allò que es volia obtenir i, malgrat tot, no es produeix una emocionalitat negativa excessiva (frustració, decepció, desesperança, desànim…). Cognitivament es percep com una cosa tolerable i emocionalment significa mostrar-se seré i relativament tranquil davant de les situacions adverses. Aquesta habilitat implica ser conscient que moltes vegades passen coses que són contràries als nostres desitjos i que, malgrat el «disgust» inicial, som capaços de sobreposar-nos per a emprendre reptes nous o tornar-ho a provar. Les persones que tenen aquesta habilitat emocional saben gaudir del que tenen; a més, accepten que no s’haja pogut obtenir allò que es volia, promouen iniciatives noves i miren de tornar a assolir aquest objectiu o d’altres.
Activitats per a desenvolupar-la 1. Confeccionar, entre tots, una llista de coses que es volien aconseguir i no ha sigut possible. Per exemple: – Volia que els meus pares em compraren un joguet, però no ho han fet. – Volia que em triaren a mi com a protagonista de l’obra de teatre, però han triat un altre company. – Teníem previst fer una excursió a la serra, però s’ha posat a ploure i no hi hem pogut anar. 2. Demanar als alumnes que descriguen l’estat d’ànim que es deriva del fet de no haver aconseguit el que un s’havia proposat o volia: enuig, decepció, desig de cridar, desànim, rabinades, mal humor, etc. 3. Demanar als xiquets que expliquen les causes per les quals no s’ha aconseguit el que es volia. Per exemple, «Volia que un company em deixara un llibre, però no ha volgut fer-ho». Per què? – Era nou i no volia que es deteriorara. – En aquell moment el llegia ell. – Era seu i té dret a decidir si vol deixar-lo o no. 4. Pensar en possibles estratègies d’actuació per no «passar-ho malament» quan no aconseguim el que volem. Per exemple: «Jo volia que el meu company em deixara la seua consola, però no ha volgut fer-ho». Les opcions de resposta per a tolerar la frustració serien pensar que… – Puc jugar amb una altra cosa. Com que és seua, me la pot deixar o no. – La puc demanar a un altre company. – Ho tornaré a provar demà.
Suggeriments didàctics Proposar un debat amb els alumnes sobre si és bo o dolent «passar-ho malament» quan no aconseguim el que volem.
•
Sensibilitzar els alumnes que és normal i habitual que en la vida diària (a l’escola, a casa, amb els amics…) passen coses que ens impedisquen aconseguir allò que volem, però que això no ha de desanimar-nos a l’hora d’esforçarnos per a aprendre, relacionar-nos amb els altres, divertir-nos, entendre’ns bé amb els altres, etc.
•
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
37
6. Tolerar la frustració Alumne: 1
Curs:
Data:
Reflexiona i contesta les preguntes.
a) Sovint, et donen els pares el que els demanes?
b) Com reacciones quan no aconseguixes el que vols?
c) Què fan els teus pares si tu reacciones així?
d) Penses que és bo per a tu aconseguir sempre tot el que vols? Per què?
2
Què diries a un amic que està enfadat perquè un altre company no li ha deixat la pilota?
38
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
7
Conversar
Les habilitats conversacionals són components verbals de la competència social. Saber conversar comprén les habilitats d’iniciar, mantenir i acabar les converses, per això és necessari adquirir altres subhabilitats verbals, com ara: – Saber què s’ha de dir. – Respectar el temps adequat de parla. – Esperar el torn d’intervenció. – Fer preguntes i oferir respostes. – Fer revelacions (explicar coses) d’un mateix. – Acomiadar-se. Així mateix, implica saber manejar bé habilitats paralingüístiques, com ara ser clars quant a la veu o l’entonació. La conversa ens permet comunicar el nostre estat d’ànim i comprendre el dels altres.
Activitats per a desenvolupar-la 1. Introduir el tema fent referència al fet de com pot ser d’agradable o de desagradable conversar amb algú. Amb algunes persones conversem i ens sentim bé, amb altres persones conversem i ens disgustem per la manera com parlen i pel que diuen. Aprendre a conversar ens permet tenir «bones emocions». 2. A partir de les contestacions oferides pels alumnes, elaborar una llista de propostes adequades, escriure-les a la pissarra i repassar-les en veu alta, mentre es comenten. Explicar-los que, per a ser un bon conversador, cal aprendre a parar atenció a aquests aspectes en les converses». PER A SABER CONVERSAR ENS FIXEM EN… Components verbals
•
– Canvis en la veu: Parlem de la mateixa manera quan
preguntem, responem, exclamem o ens sorprenem? – Claredat: Pronunciem bé? S’entén clarament el que diem? – Volum: Cridem massa o se’ns sent ben poc? – Durada: Quant de temps parlem i deixem parlar l’altra
persona? – Latència en la resposta: Responem massa ràpidament i
sense pensar abans de parlar? Tardem molt de temps a respondre? – Interrupcions: Responem abans que l’altra persona acabe
de parlar, o esperem que acabe per a respondre? – Contingut: Seguim el tema de què es parla o canviem de
tema sense sentit?
Habilitats no verbals
•
– Mirar a la cara de qui ens parla:
no és adequat mirar cap a una altra banda, però tampoc no cal mirar fixament. – Distància: no hem de parlar apegats
a l’altra persona, però tampoc mantenir una distància excessiva. – Postura: hem de mirar a l’altra
persona amb una postura adequada que indique que hi parem atenció. – Gestos: els gestos, com ara moure
les mans, els braços o somriure, ajuden a fer que el que diem siga més clar.
3. Desenvolupar un role playing conversacional: demanar als alumnes que formen parelles o grups de tres. Proposarlos que mantinguen una conversa, per torns, durant uns quants minuts. El tema pot ser proposat per la resta del grup, que ha d’escoltar i observar mentre els protagonistes conversen. Els alumnes, amb l’ajuda del mestre, han de fer el paper de jutges i valorar els aspectes que s’han explicat. S’ha d’evitar les crítiques negatives i els comentaris molestos sobre els protagonistes.
Suggeriments didàctics Com que l’apartat Per a saber conversar ens fixem en… té molt de contingut, es pot fer en diferents parts, perquè cal dedicar unes quantes sessions a aprendre aquests components verbals i no verbals.
•
Cal parar atenció especialment als xiquets que puguen experimentar ansietat davant del fet de ser observats en la situació de role playing.
•
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
39
7. Conversar Alumne:
Curs:
Data:
1
De què parles habitualment amb els amics i els companys?
2
Recorda i escriu tres aspectes que són importants per a conversar de manera correcta.
3
Encercla el que és adequat i ratlla el que consideres incorrecte.
40
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
8
Controlar la ira
Aquesta habilitat emocional es refereix a l’autocontrol del comportament alterat i exaltat originat per l’emoció d’ira/ ràbia/enuig, que acostuma a desencadenar-se davant de situacions d’amenaça, repte, ofensa, injustícia comesa o provocació, en el context de les interaccions amb una altra persona. De vegades, és la mateixa percepció (esbiaixada) de l’alumne la que provoca la reacció desmesurada. Una de les causes dels comportaments agressius és l’absència d’autocontrol de l’expressió d’enuig. Hi ha alumnes amb poc autocontrol que expressen l’enuig o la ràbia d’una manera agressiva mitjançant insults, colps, amenaces, etcètera. D’altres, per contra, expressen la seua emocionalitat negativa mitjançant la verbalització del seu estat. I uns altres, no obstant això, s’inhibeixen i no expressen l’enuig, sinó que se’l queden dins i tenen més malestar psicològic, que acaba acumulant-se fins que arriba un moment determinat en què «esclaten d’ira» per qualsevol motiu intranscendent. Aquest tipus de control inhibitori mitjançant respostes passives d’evitació o fuga de la situació no és saludable i és perjudicial al desenvolupament emocional de l’alumne, i tampoc és adequat per a la bona convivència escolar. L’estratègia emocionalment més intel·ligent és la d’expressar, sense mostrar agressivitat, el malestar personal ocasionat i les causes que l’han generat. Adquirir aquesta habilitat implica ser capaç d’emetre respostes assertives i socialment adequades, per això inclou altres subhabilitats cognitives, psicofisiològiques i conductuals referides a: – Aturar el pensament rumiatiu, perquè s’augmenta el nivell d’alteració psicofisiològica. – Aprendre a relaxar-se. – Aprendre respostes conductuals: verbals (saber què s’ha de dir i com expressar l’enuig) i motrius (retirar-se del lloc, contenir els gestos d’agressió…).
Activitats per a desenvolupar-la 1. Demanar als alumnes que expliquen situacions en què s’hagen enfadat molt i hagen reaccionat de manera violenta. Fer preguntes com les següents: – Per què et vas enfadar tant? – Vas assolir el teu objectiu? – Com et va beneficiar? Per exemple, descarregar la tensió i aconseguir el que volies. – Com et va perjudicar? Per exemple, perdre amics, sentir-se molt malament en acabant, ser castigat… – Quins símptomes o en quina part del cos vas notar que estaves molt enfadat? Per exemple, tensió dels músculs de la cara, enrojolar-se… 2. Preguntar als alumnes si han viscuts situacions en què, malgrat estar molt enfadats, han pogut tranquil·litzar-se i com ho han fet. Fer una llista de les estratègies emprades i comentar-les. 3. Practicar la postura de la tortuga (closca protectora de les reaccions inadequades quan algú està enfadat) per als casos en què hi ha enfrontaments entre companys. 4. Ensenyar els alumnes a «parlar-se a ells mateixos» quan estiguen molt enfadats. Per exemple, «M’he de calmar», «Val més que em tranquil·litze», «Li diré que estic molt enfadat», etc.
Suggeriments didàctics Ensenyar els xiquets a distingir entre sentiments/emocions i accions. Les emocions són adequades, però hi ha maneres d’expressar-les que no ho són. Així mateix, explicar-los que els pensaments que es tenen sobre les causes de l’enuig influeixen molt en la intensitat de la reacció. Quan algú està emocionat (enfadat) pensa, sent i actua, però ha de fer-ho de manera intel·ligent.
•
Explicar-los que l’enuig es pot expressar de manera assertiva, exposant la situació que ens ha molestat i utilitzant missatges en 1a persona, en compte de missatges acusatoris. Per exemple, es pot dir «Això m’ha fet mal» en compte de «Tu eres un egoista». Es pot expressar enuig sense necessitat de cridar, d’agredir, de pegar o d’insultar, mitjançant les paraules, comunicant amb fermesa com et sents.
•
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
41
8. Controlar la ira Alumne: 1
Curs:
Data:
Observa i llig. Després, marca si és adequada o inadequada l’actuació dels personatges.
sí •
no
sí
no
sí
no
Respon.
a) Com se sent el xiquet? b) Com se sent la xiqueta? c) Com es deu sentir el professor? d) Què podia haver fet el xiquet?
haver fet la xiqueta? e) Què podia haver
f) El que ha fet el professor, professor, és adequat? adequat? g) Es podria fer alguna cosa més?
Què?
2
Imagina que estàs molt enfadat amb algú perquè t’ha insultat. Què faries o diries per expressar com et sents?
42
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
9
Tranquil·litzar-se
Tranquil·litzar-se és una habilitat que consisteix a arribar a un estat de relaxació corporal i mental en situacions que provoquen ansietat. La tensió muscular és una de les bases fisiològiques subjacents en els estats d’intranquil·litat, ansietat, desassossec. L’anticipació negativa del que ha de passar (preocupació) n’és el component cognitiu. Els components psicofisiològics, a més de la tensió muscular, acostumen a ser la tremolor, les palpitacions, les dificultats respiratòries, etc. Per a normalitzar aquests símptomes de nerviosisme cal aprendre a tranquil·litzar-se i això es pot fer, principalment, mitjançant la relaxació muscular segmentària, acompanyada d’una respiració correcta. Des de la perspectiva cognitiva, el control de l’ansietat es fa per mitjà d’un diàleg intern o per mitjà d’autoverbalitzacions d’autoverbalitzacions positives que contribueixen a neutralitzar els pensaments negatius associats a les situacions que produeixen nerviosisme. En la mesura que l’alumne tinga aquesta habilitat de tranquil·lització (psicofisiològica i cognitiva), podrà oferir respostes emocionals serenes i amb menys cost psicofisiològic.
Activitats per a desenv desenvolupar-la olupar-la 1. Demanar als alumnes que recorden situacions que els generen ansietat o els posen nerviosos. Després, posar-les en comú. Ajudar-los-hi suggerint possibles situacions: – De por o temor d’alguna cosa o d’algú. – Relacionades amb amenaces o intimidacions. – Socials, com ara llegir, parlar en públic o amb adults, etc. – Situacions en què cal posar en pràctica una habilitat que ha de ser valorada o jutjada per altres persones, com ara una actuació teatral o una exhibició esportiva. 2. Descriure els símptomes que es manifesten en cada persona. Com els noten? Per exemple, enrojolar-se, si hi ha alteració del ritme cardíac, c ardíac, tensió muscular, respiració accelerada, facilitat per a plorar, inquietud motora, nàusees, sensació de «nuc a l’estómac», etc. 3. Explicar els motius pels quals una persona està nerviosa: perquè pensa que ho farà malament, que li passarà alguna cosa, que algú se’n burlarà, que el professor el marmolarà, que li eixirà alguna activitat malament, etc. 4. En acabar l’exercici de relaxació, es pot ensenyar als alumnes a «parlar-se a ells mateixos». Per exemple, «Sembla que estic més tranquil», «Ja no estic tan nerviós com abans». Es pot complementar amb exercicis d’imaginació:
Imagina’tt a tu mateix tranquil i que… Imagina’ – … ja no tens por. – … no estàs preocupat. – … no et baralles amb ningú. – … un company et felicita per això.
Suggeriments Suggerimen ts didàctics Vegeu les exposades en l’Habilitat 9: Controlar l’ansietat del del primer curs d’Educació Primària.
•
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
43
9. Tranquil·litzar-se Alumne: 1
Curs:
Data:
Fes un dibuix sobre una situació en què estaves espantat o nerviós.
a) Què notaves en el cos? b) Què pensaves? fer?? c) Què vas fer es tar més tranqu tranquil? il? d) Què podies haver fet per a estar
2
Llig este cartell. T’ajudarà quan et poses nerviós. •
•
•
44
Practica exercicis de relaxació i respirac respiració. ió. Recorda una situació que abans et posava nerviós i després imagina-te-la imagin a-te-la estant molt tranqu tranquil, il, calmat i sense por. por. Pensa: «Ho podré fer bé», «Si no m’ix bé, no passa res, ho faré millor la pròxima vegada».
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
10 Acceptar les crítiques justes Totes les persones estem sotmeses a l’avaluació dels altres i rebem comentaris sobre el nostre comportament, de vegades favorablement i d’altres de manera desfavorable. Generalment, i fruit del context cultural, és molt probable que es tendisca a entendre negativament els comentaris que els altres ens adrecen. No obstant això, saber respondre adequadament a les crítiques, siguen justes (en forma de defensa assertiva del respecte personal) o injustes (expressar assertivament l’emoció d’enuig que, generalment, acostumen a provocar aquest tipus de crítiques), constitueix una habilitat social. Des dels primers anys de l’escolaritat és aconsellable, des de la perspectiva de l’alfabetització emocional, que els alumnes vagen aprenent a donar respostes assertives i emocionalment adequades a les crítiques o als comentaris que reben dels altres. Cal que tots aprenguen a: – Fer una crítica o un comentari a l’interlocutor d’una manera que no genere malestar emocional, amb respecte i amb educació, però amb realisme. – Respondre assertivament si se li demana un canvi de comportament i, també, integrar la dimensió emocional que aquesta petició puga ocasionar (generalment una certa molèstia, vergonya, desfici o ansietat). Reconéixer que un comentari crític és just implica reflexionar sobre el comportament personal, adonar-se que determinades conductes verbals o motores d’un mateix no són adequades per a les relacions interpersonals perquè ofenen, disgusten, molesten o alteren la convivència amb els companys. De la mateixa manera, si es reconeix que la crítica formulada és pertinent (percepció cognitiva), serà més fàcil controlar la reacció emocional inicial que acostuma a produir-se (enuig, irritació…). A més, l’alumne haurà d’expressar verbalment a l’interlocutor el seu propòsit de canvi en forma de petició de disculpes, de promesa, d’expressió d’intencions i, fins i tot, d’agraïment per haver-li fet saber una deficiència que ell no havia identificat en el seu comportament habitual.
Activitats per a desenvolupar-la 1. Preguntar als alumnes si fan comentaris a altres companys sobre la seua manera de comportar-se a l’escola: què és el que es diu?, com ho diuen?, els agrada que els diguen que una conducta seua no és adequada?, quan tenen raó els que ens diuen alguna cosa del nostre comportament?, etc. Fer una posada en comú per a obtenir com a conclusió quins comentaris són justos i quins, injustos. 2. Preguntar als alumnes com és la seua resposta davant dels comentaris dels altres: és adequada o responem de mala manera?, ens enfadem per això?, estem tranquils quan contestem o ens posem nerviosos?, etc. 3. Practicar alguna sessió de role playing seguint les pautes de: – Formular una crítica o un comentari just, merescut i correcte. – Respondre de manera socialment adequada i sense enfadar-se (respostes de promeses de canvi + petició de disculpes). Per exemple, «Em sap greu, no me n’havia adonat», «D’acord, et promet que no tornarà a passar», «Tens raó, me n’he passat, et demane disculpes»…
Suggeriments didàctics Els alumnes han d’aprendre a diferenciar entre conductes d’ofensa i molèstia descortesa, com els insults, les ridiculitzacions i les burles, dels comentaris adreçats a fer-los veure que la seua conducta no és adequada. Per exemple, «Sempre parles cridant, podries fer-ho més baixet<
•
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
45
10. Acceptar les crítiques justes Alumne: 1
Curs:
Data:
Pensa i escriu una resposta adequada per a estes situacions pensant que eres tu la persona que rep el comentari i sent cert el que ha ocorregut. Hauries d’anar més amb compte quan jugues a fútbol. Ja és la segona vegada que m’has pegat fort.
Resposta:
Quan parles davant dels altres, no digues coses de mi que siguen falses.
Resposta:
2
Explica una situació en què has demanat perdó quan has ofés o has molestat algú.
3
Si algú et diu que hauries de ser més simpàtic i no enfadar-te tant i veus que és veritat, com respondries?
46
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
Fitxes d’intel·ligència emocional per a 3r de primària
Autor
Antonio Vallés Arándiga
BAULA EDELVIVES
Índex 1. Identificar correctament les emocions personals .....................................
49
2. Identificar pensaments, emocions i sentiments .......................................
51
3. Reconéixer les emocions i els sentiments dels altres ................................
53
4. Expressar les emocions de manera adequada .........................................
55
5. Millorar la manera de pensar .................................................................
57
6. Distingir emocions adequadament per a pensar .....................................
59
7. Identificar pensaments amb emocions ...................................................
61
8. Regular l’expressió de l’enuig .................................................................
63
9. Resoldre conflictes amb els companys ....................................................
65
10. Controlar la por ....................................................................................
67
1
Identificar correctament las pròpies emocions
Les emocions bàsiques, com l’alegria, la ira, l’enuig, la por, la tristor, la sorpresa i el fàstic, s’identifiquen molt fàcilment, tant en un mateix com en els altres. No obstant això, si les emocions són secundàries o socials, o més aïna són sentiments derivats d’emocions bàsiques, com ara la satisfacció, l’orgull, la indignació, la culpa, el temor o la frustració, són més difícils d’identificar. Aquesta habilitat emocional consisteix a conéixer què se sent, emprant-hi les «etiquetes emocionals» que les descriuen de manera més precisa. El vocabulari emocional disponible i el nou que s’aprenga seran molt útils perquè els alumnes aprenguen a identificar emocionalment què senten. Activitats per a desenvolupar-la
1. Ensenyar als alumnes imatges amb rostres que expressen cadascuna de les emocions bàsiques: alegria, tristor, enuig, por, sorpresa i fàstic. 2. Associar cada sentiment a l’emoció a què pertany: alegria satisfacció tristor indignació por pena enuig temor 3. Demanar als alumnes que expressen una emoció a la cara mentre els altres tracten d’endevinar quina és. El repertori d’emocions pot ser el següent: ira/enuig: ràbia, indignació, còlera… alegria: satisfacció, felicitat, il·lusió, goig, optimisme… tristor: pena, desànim, decepció, pessimisme… por: temor, recel, pànic, esglai… 4. Identificar l’expressió emocional en un mateix. Per a fer-ho, es pot utilitzar un espill perquè cada alumne puga veure-hi les seues emocions reflectides. 5. Identificar la intensitat de l’emoció expressada. Es pot indicar als alumnes que expliquen quina cara està més enfadada, qui està menys sorprés, qui sent més por, etc. • • • •
•
•
•
•
Suggeriments didàctics ◗
Identificar, en personatges de programes de televisió, les emocions bàsiques i algunes de secundàries. ◗ Presentar als alumnes diferents situacions i demanar-los que identifiquen les emocions que se senten, per exemple: Quan un company els insulta. Si un company els molesta durant la classe, què senten, ràbia o indignació? Si un company els felicita amb bones paraules: «Que bé que ho has fet!», «T’ha eixit d’allò més bé». Per a respondre a aquests casos o a situacions semblants, haurien de tenir una doble alternativa, per a poder triar entre diferents nivells d’intensitat de l’emoció. ◗ Emprar il·lustracions, fotografies, cartells… com a recursos materials i didàctics. • • •
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
49
1. Identificar correctament les emocions personals Alumne:
Curs:
Data:
1 Pinta les cares i relaciona-les amb l’emoció adequada.
satisfacció pena temor frustració ràbia paciència
2 Encercla qui series tu en cada història.
50
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
2
Identificar els pensaments que acompanyen les emocions i els sentiments
Els pensaments estan presents quan ens emocionem, encara que es produeixen uns instants després de la mateixa reacció emocional (en el cas de les emocions bàsiques), i acostumen a fer-ho de manera automàticament i escassament conscient. Allò que pensem condiciona la manera de sentir-nos emocionalment després de les primeres reaccions, i els sentiments són la part intel·lectual de les emocions. És a dir, depenent del que pensem, tindrem un sentiment o un altre. Aquesta habilitat consisteix a identificar els pensaments que es produeixen durant les reaccions emocionals. Aquest coneixement de la part cognitiva permet augmentar la consciència emocional. Si ajudem els alumnes a descobrir aquests pensaments quan s’emocionen, fomentarem el desenvolupament de l’autoconeixement personal. Activitats per a desenvolupar-la
1. Demanar als alumnes que associen cada pensament a l’emoció o al sentiment que corresponga. Tot m’ix malament. decepció És magnífic! M’agrada com ha quedat! alegria La culpa és teua, ja veuràs si t’agafe! indignació No seré capaç fer-ho. desànim •
•
•
•
2. Demanar als alumnes que escriguen què pensen quan s’emocionen i que associen cada sentiment als pensaments corresponents. Quan estic afligit el que pense és… Quan em trobe optimista pense que… Quan estic indignat el que pense és… Quan alguna cosa em sorprén dic… Quan estic preocupat per alguna cosa pense que… •
•
•
•
•
3. Oferir als alumnes continguts emocionals perquè els lligen. Per exemple: Quan ens emocionem tenim pensaments que poden ajudar-nos o perjudicar-nos. Si quan estem enfadats pensem «Ja sabrà el que és bo quan l’agafe! Ja n’estic fart!», probablement, este pensament farà que ens enfadem encara més. Si tenim pensaments com ara «Val més que em tranquil·litze», «He de parlar amb ell i resoldre el problema», o «M’he de calmar», açò ens ajudarà a sentir-nos més bé i a fer minvar el nostre enuig. Suggeriments didàctics ◗
Aprofitar la lectura d’un conte o d’una narració per a fer preguntes als alumnes. Per exemple: «Si el personatge pensa en això, com es deu sentir?». O dur a terme el procés invers: «Si el personatge està preocupat, què penses que deu pensar?».
◗
Per a identificar adequadament els pensaments associats a les emocions i als sentiments, cal que els alumnes els verbalitzen per a fer-los visibles i poder treballar-hi. Per exemple, si un xiquet diu a un altre «No seré capaç de fer això bé», com es deu sentir?
◗
Elaborar altres continguts de lectura semblants als que s’ha indicat en l’activitat 3 referits a altres emocions i sentiments. Proporcionar als alumnes pautes de pensaments més adaptades en el cas de les emocions negatives, com ara la por, l’enuig o la tristor.
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
51
2. Identificar pensaments, emocions i sentiments Alumne:
Curs:
Data:
1 Relaciona cada pensament amb les cares dels xiquets.
—Pense que ho podré fer bé! —Que bé que ho he fet! —No m’ha agradat gens el que m’ha dit. —Ja no vol ser amic meu, no sé per què.
2 Escriu què creus que poden estar pensant estos xiquets.
3 Llig estes paraules i anota la que consideres adequada per a cadascuna de les situacions de l’activitat anterior.
satisfacció
indignació
goig 52
Intel·ligència emocional
temor
decepció
pena © GRUPO EDELVIVES
3
Reconéixer les emocions i els sentiments dels altres
Conéixer l’emocionalitat dels altres forma part de la intel·ligència interpersonal i és un component fonamental per a desenvolupar l’empatia. Per a identificar les emocions i els sentiments de les altres persones (companys, pares, amics), cal desxifrar i entendre els senyals no verbals que ens transmet l’interlocutor per mitjà de les manifestacions expressives, com són els gestos i els moviments corporals (conducta motora) i les verbalitzacions. L’expressivitat, a través dels gestos, comunica el tipus d’emoció o de sentiment que es viu i, també, el grau d’intensitat. Per això, cal identificar components del llenguatge, com ara l’entonació, el volum i el temps de resposta, per a percebre missatges subliminars o encoberts que denoten emocionalitat en l’interlocutor. Igualment, exigeix analitzar els continguts del missatge verbal: autorevelacions, crítiques, defensa d’opinions, expressió de desacord, etc. Com a conseqüència de la identificació de conductes expressives en els altres s’assignen etiquetes emocionals als estats d’ànim de l’altra persona, tal com s’hauria de fer amb els comportaments personals. Si sabem reconéixer el moment en què l’altra persona està feliç, enfurida, afligida o sorpresa, podrem comprendre la seua perspectiva i col·locar-nos en el seu lloc. Així mateix, identificar les emocions i els sentiments dels altres pot ajudar els alumnes a conéixer-se més bé entre ells i a prevenir conflictes originats per reaccions emocionals. Activitats per a desenvolupar-la
1. Demanar als alumnes que observen els comportaments dels companys, perquè, tot seguit, expressen la possible emoció o sentiment experimentat. Per exemple: Ara crida i amenaça un altre company. Ara parla i somriu al company. • •
2. Preguntar quins sentiments té una persona (o company) quan s’expressa de la manera següent: «Jo no servisc per a fer-ho!» «Ja estic fart que em desbarates les coses que et deixe!» «Vull que sàpies que ets molt bon amic.» 3. Dibuixar unes quantes cares i dir quina emoció expressen. Es poden fer servir fotografies dels alumnes en què expressen diverses emocions. 4. Explicar als alumnes que, depenent de les paraules que diem i de la manera com les diem, els altres senten emocions positives o negatives. Per exemple, com es deu sentir un company si un altre li diu: «Fora, que no jugues amb nosaltres!» «Gràcies a tu ho he fet bé.» • • •
•
•
Suggeriments didàctics ◗
◗
◗
Identificar els senyals no verbals observant els personatges d’algun programa de televisió, després d’abaixar completament el volum. Endevinar-ne l’estat d’ànim d’acord amb la comunicació gestual. Demanar als alumnes que expliquen vivències personals. Els altres companys han de mirar d’endevinar com es va sentir i quina emoció o sentiment van experimentar. Fomentar l’observació en els altres d’algunes habilitats socials no verbals, com ara el somriure, els gestos o la mirada, per a identificar emocions i sentiments.
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
53
3. Reconéixer les emocions dels altres Alumne:
Curs:
Data:
1 Completa cada oració amb l’expressió que corresponga. Uneix-les.
a) Si una persona somriu és perquè… b) Si un xiquet alça les celles i obri molt
els ulls és perquè… c) Quan un xiquet baixa la vista per no mirar
els altres és que…
… està molt enfadat. … està molt tranquil. … se sent feliç. … té vergonya o està preocupat.
d) Si un company parla pausadament,
… està sorprés.
sense pressa, de manera clara, és que… e) Si veig algú que crida molt i insulta
és que… 2 Llig el text i escriu, amb les teues pròpies paraules, què penses que significa. Després, explica’l de manera oral a un company.
El nostre comportament (el que diem i el que fem) pot fer que les altres persones se senten bé o malament. Cuidar el nostre llenguatge és important perquè tots tinguem «bones emocions».
54
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
4
Expressar les emocions de manera adequada
Les emocions impliquen una vivència interna i una expressió externa. Cal expressar les emocions, tot i que adequar-les socialment i personalment és una habilitat de l’IE. La dificultat d’aquesta habilitat queda reflectida en l’obra Ètica a Nicòmac, d’Aristòtil: «Enfadar-se és molt fàcil, però fer-ho amb la persona indicada, en el moment oportú i amb la intensitat adequada, això és més difícil». Comunicar a algú el nostre estat d’ànim contribueix a «ventilar l’emoció», expressió que es fa servir per a fer palesa la necessitat de parlar de les emocions i dels estats d’ànim. D’aquesta manera, s’obté més informació cognitiva d’allò que realment ens afecta des del punt de vista emocional. Com a conseqüència, podem arribar a comprendre millor la nostra conducta i a adoptar les estratègies d’afrontament més adequades. El respecte dels drets bàsics de totes les persones és el marc o el límit de l’expressió emocional. Així, per exemple, la defensa d’una crítica ha d’expressar-se de manera assertiva i no agressiva, tenint en compte la necessitat emocional d’un mateix i la de l’interlocutor. Aquesta habilitat emocional consisteix a adequar l’expressió necessària de l’emoció o del sentiment a les característiques de les situacions, tenint en compte la necessitat i el dret personals, el respecte als altres i altres circumstàncies específiques. Activitats per a desenvolupar-la
1. Preguntar als alumnes per què és bo que expressem les emocions que sentim. Després, fer-hi una posada en comú. 2. Fer servir el text següent per a comentar-lo amb els alumnes. És bo expressar les nostres emocions per a sentir-nos bé. Si estem enfadats amb algú, li ho podem comunicar adequadament: «Vull que sàpies que això que has dit m’ha molestat perquè...». Si estem preocupats per alguna cosa que ens passa, ho podem explicar al nostre amic o amiga i de segur que ens ajudarà a tranquil·litzar-nos. Si estem il·lusionats amb alguna activitat o amb algun projecte, també hem d’expressar-ho perquè els altres sàpien com ens sentim i per a animar-los també a ells. 3. Preguntar als alumnes quan no expressem bé les emocions. Per exemple: quan cridem molt i insultem, quan agredim algú perquè estem enfadats, quan callem sense dir res perquè estem preocupats, quan tenim molta por d’alguna o d’algú i no ho expliquem, etc. 4. Fer una llista d’emocions que s’ha d’expressar en un role playing per parelles. Suggeriments didàctics ◗
◗
◗
Elaborar un mural amb dibuixos de cares que expressen emocions i les maneres adequades de comunicar-les als altres. Enumerar i descriure diverses situacions que es produeixen en la convivència diària en què siga molt important expressar com ens sentim. Imaginar situacions (escolars i familiars) en què expressem sentiments i emocions. Per exemple: No has aconseguit una cosa que volies. Els teus pares et diuen que no has fet els deures. •
© GRUPO EDELVIVES
•
Intel·ligència emocional
55
4. Expressar les emocions de manera adequada Alumne:
Curs:
Data:
1 Imagina que estàs enfadat amb un company i escriu el motiu pel qual ho estàs.
Estic enfadat perquè
2 Com diries al teu company que estàs enfadat? Encercla una d’estes dues respostes.
Ets un mal company, i a més ets un…
Vull que sàpies que això que has fet m’ha molestat. Has d’anar amb compte amb el que fas i el que dius.
3 Marca qui expressa adequadament les seues emocions. Què et passa? No res, deixa’m tranquil.
No sé com fer-ho i em sent trist, m’hi pots ajudar?
56
Intel·ligència emocional
Ets una…! I tu també! Ara sabràs què és bo!
Crec que el meu amic ja no vol saber res de mi.
© GRUPO EDELVIVES
5
Millorar la manera de pensar mitjançant estats d’ànim positius
Els estats d’ànim positius es caracteritzen pel bon humor, l’optimisme, l’entusiasme, l’alegria, la calma, l’interés, la curiositat, la paciència, la tranquil·litat, la confiança, l’assossec, entre altres. Els estats d’ànim es produeixen pel tipus de pensament que s’usa per a valorar allò que passa. De la mateixa manera, hi ha determinats estats d’ànim que afavoreixen uns pensaments o uns altres. Si entrenem els alumnes per a pensar més objectivament, més adequadament, podrem fer que obtinguen millors estats d’ànim. Si aconseguim que els alumnes visquen emocionalment estats d’ànim positius, podran utilitzar més bé els pensaments per al seu benestar personal i per a millorar l’aprenentatge escolar. Aquesta habilitat consisteix a experimentar estats d’ànim positius (conjunt de sentiments de la mateixa família emocional) que faciliten el pensament i les funcions intel·lectuals de percebre, atendre, memoritzar, raonar i imaginar (processar la informació). Aprendre a canviar els pensaments negatius per uns altres de més adequats, més raonables o més adaptatius ens permetrà adoptar un altre estat d’ànim diferent, més adequat des del punt de vista del benestar psicològic. Activitats per a desenvolupar-la
1. Explicar als alumnes que alguns estats d’ànim són molt adequats per a dur a terme activitats relacionades amb l’aprenentatge. Per exemple, sentir-se alegre, satisfet, tranquil o entusiasmat permet atendre adequadament, recordar més bé el que s’aprén, tenir més imaginació per a pensar, etc. 2. Recalcar la importància dels missatges positius a l’hora de fer les activitats escolars. Per exemple que, a l’hora de fer un deure de Matemàtiques o de Llengua, pensen: «He sigut capaç de fer-ho bé», «Ho he resolt amb atenció», «Jo puc fer una activitat molt bé i en sóc capaç». 3. Fer una llista de pensaments positius i una altra de negatius. Després, seleccionar els que poden ser útils per a aprendre més bé. Per exemple: «No seré capaç de fer-ho.» «Ho podré fer si hi pare atenció.» •
•
4. Presentar als alumnes dues llistes: l’una amb estats d’ànim positius i l’altra amb estats d’ànim negatius. Debatre quins són més adequats per a fer activitats de classe. Per exemple, si volem que un dibuix ens isca molt bé, què deu ser millor?, estar enfadat o estar tranquil? Suggeriments didàctics ◗
Explicar als alumnes que, depenent del que pensen, se sentiran d’una manera determinada. Per exemple, si pensen «Açò no seré capaç de fer-ho bé», llavors se sentiran desanimats. Però, si pensen «Ho podré fer si m’hi esforce un poc», llavors se sentiran esperançats, il·lusionats i animats.
◗
Proposar als alumnes conductes adequades d’ajuda i suport emocional per als companys amb estats d’ànim negatius. Per exemple: Què diries a un xiquet que està afligit? Com ajudaries algú amb qui ningú no vol jugar?
◗
Fer preguntes als alumnes perquè milloren el seu estat d’ànim. Per exemple: Si estàs preocupat, què has de pensar per a tranquil·litzar-te? Si estàs trist, què has de pensar per a animar-te?
◗
Explicar als alumnes que, quan estan enfadats, preocupats o tristos, els pensaments negatius no els ajuden a aprendre ni a sentir-se bé.
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
57
5. Millorar la manera de pensar Alumne:
Curs:
Data:
1 Encercla els estats d’ànim més adequats per a aprendre a classe.
enuig
il·lusió
optimisme
preocupació
temor
tranquil·litat
entusiasme
pena
pessimisme
2 Observa els estats d’ànim i escriu què deu pensar cadascun.
3 Escriu què diries a un company en les situacions següents.
a) Està trist:
b) Se sent sol:
c) Plora:
d) Està preocupat:
58
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
6
Distingir emocions i estats d’ànim per a pensar adequadament
Els afectes positius ens permeten desenvolupar pensaments reflexius, adaptats i dirigits a comprendre més bé la realitat. Emocions positives com l’alegria, sentiments com l’esperança i estats emocionals més complexos com la satisfacció i la felicitat són fenòmens afectius que ens permeten pensar més objectivament. Per contra, quan l’estat d’ànim és negatiu, les capacitats cognitives minven. Si algú està trist, decebut o furiós, els processos psicològics bàsics, com ara l’atenció, la percepció, la memòria i el raonament, no analitzen objectivament la informació i la poden processar incorrectament. Aquesta habilitat emocional consisteix a saber quines emocions, quins sentiments i quins estats d’ànim són els adequats per al benestar personal i per a pensar bé. El fet de tenir consciència d’aquests efectes desenvolupa la competència de la facilitació emocional del pensament. Activitats per a desenvolupar-la
1. Classificar sentiments en adequats o inadequats per a fer algunes activitats d’aprenentatge. Exemples d’activitats: resoldre un problema matemàtic, llegir un text i comprendre’l, solucionar un conflicte amb un company, etc. Exemple de llista de sentiments: respecte, tranquil·litat, indignació, preocupació, mal humor, gelosia, optimisme, por, il·lusió, pessimisme, nerviosisme, confiança, desconfiança, etc. 2. Proposar als alumnes que canvien estats d’ànim negatius per uns altres de positius per mitjà de la verbalització i/o l’escriptura de comentaris favorables. Per exemple: un amic diu a un xiquet desanimat: «Has d’estar content. És agradable sentir-se bé. Anima’t»; o un xiquet diu al seu amic, que està preocupat: «Ja veuràs que no passarà res. De segur que se solucionarà». 3. Oferir als alumnes missatges emocionals que servisquen d’estratègies o bones pràctiques emocionals. Per exemple, quan estiguen preocupats, desanimats, enfadats, gelosos, irritats..., demanar-los que aturen els pensaments negatius ( alto!, para!, fora!) i que, a continuació, es diguen «El que ara pense m’ajuda o em perjudica?», «Podria pensar d’una altra manera per a trobar-me més bé?». El docent pot modelar aquestes verbalitzacions i expressions. •
•
Suggeriments didàctics ◗
◗
◗
Fer servir la tècnica del role playing o assaig de conducta per a escenificar situacions en què un xiquet, que està preocupat pensant en veu alta, atura els seus pensaments verbals amb la paraula estop i comença a dir altres pensaments emocionalment més positius. Per exemple: «Em marmolarà perquè no ho he fet bé» (preocupació). Estop: «No passa res, li explicaré els motius i tot s’arreglarà» (calma). El professor pot organitzar grups reduïts en funció de l’operativitat: control del grup, seguiment d’instruccions, alternança de rols, etc. Es poden fer agrupacions flexibles amb l’ajuda d’altres companys docents. Associar pensaments a estats d’ànim. Per exemple, si algú diu «Que bé, això ho puc aprendre fàcilment!», com es deu sentir? Proposar un joc. Mostrar un estat d’ànim per mitjà del rostre i demanar que els altres proven d’endevinar què s’expressa.
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
59
6. Distingir emocions per a pensar adequadament Alumne:
Curs:
Data:
1 Escriu una oració amb cadascuna d’estes paraules.
respecte
mal humor
gelosia
optimisme
confiança
2 Dibuixa una cara per a cadascun d’estos pensaments.
Açò sí que és fàcil.
Si faig les coses amb calma m’ixen millor.
60
Intel·ligència emocional
No em sent gens enfadada.
Que bé! Gràcies a tu ho he passat d’allò més bé.
© GRUPO EDELVIVES
7
Identificar els pensaments que s’associen a les emocions i als estats d’ànim
Aquesta habilitat està connectada a les anteriors (5 i 6), encara que pertany a la competència emocional de la comprensió i l’anàlisi de les emocions. Els pensaments estan associats als sentiments i aquests, a allò que pensem, de tal manera que té lloc una «circulació» en què tots dos (sentimentpensament) es realimenten. Conéixer els pensaments que estan associats als nostres estats d’ànim constitueix un grau de consciència emocional desitjable, perquè, d’aquesta manera, es pot provar de canviar uns pensaments inadequats per uns altres de més adaptats i que milloren el benestar personal. Aquesta habilitat consisteix a reconéixer els pensaments que són propis de cada estat d’ànim, de manera que aquest coneixement contribuïsca a fer-nos més conscients de l’emocionalitat pròpia i de la dels altres per mitjà de la verbalització del que es pensa. Activitats per a desenvolupar-la
1. Fer preguntes als alumnes, com un joc, relacionades amb estats d’ànim i els pensaments que acostumen a anar-hi associats. Per exemple: Què pensa un xiquet que se sent il·lusionat? «Açò ho podré fer bé.» «Ja ho veuràs, m’eixirà malament.» Què pensa un xiquet que està afligit? «Tinc moltes ganes de divertir-me.» «No tinc ganes de fer res. Vull estar a soles.» Què pensa un xiquet que se sent tranquil? «Açò és difícil. I ara què faré? Amb un poc de calma ho faré a poc a poc.» «Açò va bé! Ho faig més bé si hi pare atenció i ho faig a poc a poc.» •
•
•
•
•
•
•
•
•
2. Proposar el joc següent. Un xiquet ha de dir una frase referida a un estat d’ànim. Els altres l’han d’escoltar i han d’endevinar a quin correspon. Per torns, han de participar-hi tots els alumnes de la classe. 3. Per a complementar l’activitat anterior, es poden fer cartells o targetes que continguen les «etiquetes emocionals» o els estats d’ànim que es vulguen utilitzar. 4. Completar oracions que continguen un estat d’ànim associat a un pensament. Per exemple: No sé què em podrà passar. Estic... (preocupat) Tant de bo ho puga aconseguir! Estic molt… S’ha rist de mi i això no està bé. Em sent… •
•
•
Suggeriments didàctics ◗
◗
Animar els alumnes a verbalitzar els pensaments que tenen en els diferents moments del dia pel que fa a la relació amb els companys i a la realització d’activitats d’aprenentatge a l’aula. Proposar els suggeriments didàctics que s’indiquen en l’habilitat 6, perquè aquestes habilitats estan molt interrelacionades.
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
61
7. Identificar pensaments amb emocions Alumne:
Curs:
Data:
1 Associa els pensaments amb estos estats d’ànim.
il·lusió
decepció
esperança
optimisme
Quina ràbia! M’ha eixit malament una altra vegada.
Tant de bo ho puga aconseguir!
Açò és fàcil, ja ho veuràs!
Jo crec que puc aprendre-ho bé.
2 Relaciona.
a) No passa res, ja veuràs que no passa res. b) Vinga, anima’t i entre els dos de segur que ho farem bé! c) Calma’t i tranquil·litzat. Serà millor per a tu i per a tots.
preocupació desànim enuig
3 Escriu un pensament per a sentir-te millor.
a) Estàs preocupat perquè un company no vol jugar amb tu.
b) Estàs molest perquè algú t’ha espentat.
62
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
8
Regular l’expressió d’enuig
L’expressió de l’emoció bàsica d’enuig és un dels components de la competència emocional de la regulació reflexiva de les emocions. Aquesta habilitat consisteix a autocontrolar les reaccions expressives d’ira, de ràbia o d’enuig que acostumen a produir-se en situacions d’amenaça, de repte, d’ofensa o de provocació. De vegades, aquesta reacció és conseqüència d’una percepció errònia de l’alumne, perquè atribueix a l’altre la intencionalitat d’ofendre. D’altres, sí que es donen condicions objectives d’amenaça o d’ofensa personal. En alguns alumnes amb poques habilitats d’autocontrol, les reaccions d’ira poden ser desmesurades. En uns altres, però, la ira o l’enuig es viuen internament, sense expressar-les; aquests xiquets adopten conductes passives d’evitació i es queden dins l’emoció. Com a conseqüència, acumulen sentiments de rancor i ressentiment que poden arribar al denominat «esclat de la ira», perquè l’emoció no s’ha expressat adequadament en el moment oportú. Aquesta habilitat emocional consisteix a expressar el malestar personal sense mostrar agressivitat, exposant les causes que l’han generat i l’ofensa emocional produïda. Per a ensenyar a regular l’expressió de l’enuig, hem de procedir de la manera següent: Identificar les causes que l’han provocat: interpretació equivocada, motius justificats d’ofensa, amenaces, ridiculització, etc. Identificar els senyals corporals de l’emoció: cognitius (què es pensa), conductuals (la posició del cos, els gestos, què diem i què fem) i fisiològics (augment del ritme cardíac, dificultats respiratòries, tensió muscular). Dur a terme actuacions concretes d’afrontament, com ara verbalitzacions per a autocontrolar-se, allunyar-se del conflicte, demorar la resposta, relaxar-se mitjançant la respiració, etc. •
•
•
Activitats per a desenvolupar-la
1. Animar els alumnes a explicar situacions en què han perdut el control, s’han posat furiosos i han reaccionat de manera inadequada o violenta. Preguntar per què va ser, quins «símptomes» van presentar, com van acabar i quan, què va passar al final, si van aconseguir el que volien... Encetar un debat i acabar-lo amb aquesta conclusió: «Està bé enfadar-nos si hi ha un motiu per a fer-ho. Però hem d’aprendre a expressar la nostra molèstia o indignació amb una altra persona per mitjà de les paraules, amb fermesa, però amb respecte i sense ofendre». 2. Proposar als alumnes que practiquen les seues respostes expressives en situacions que els poden provocar enuig. Per exemple: Un company t’ha espentat i t’has fet mal. Estàs molt enfadat, però tu ets intel·ligent i pots expressar-li com et sents. •
Suggeriments didàctics ◗
◗
Modelar diversos tipus de respostes com a conseqüència de l’emoció d’enuig, d’ira o de ràbia perquè els alumnes aprenguen a distingir entre les seues emocions i les seues accions o respostes. Per exemple, l’alumne que comença a insultar, a agredir, a molestar; l’alumne que no diu res i es posa a plorar. Si cal, es pot utilitzar el role playing per a fer aquestes simulacions. Finalment, l’alumne ha d’aprendre que hi ha respostes intel·ligents per a fer front a l’enuig. Explicar-los que l’enuig es pot expressar de manera assertiva.
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
63
8. Regular l’expressió d’enuig Alumne:
Curs:
Data:
1 Observa estes situacions. Subratlla la resposta més adequada i ratlla la inadequada.
Ets molt… Ara sabràs què és bo! Et…
Vull que sàpies que això que dius no és cert. Saps què és el respecte?
Vés a pastar fang! Ets un abusador!
Aprén a respectar les coses dels altres! Per favor, arreplega la motxilla.
2 Descriu situacions que et fan enfadar a l’escola o a casa i digues com hi respons.
3 Associa.
enfadadíssim 64
Intel·ligència emocional
bastant enfadat
enfadat © GRUPO EDELVIVES
9
Resoldre conflictes amb els companys
Aquesta habilitat permet oferir respostes socialment adequades per a resoldre els conflictes interpersonals que, inevitablement, tenen lloc en la convivència diària a l’escola. Les habilitats emocionals involucrades en la resolució dels conflictes són les referides al coneixement dels estats d’ànim que experimenten els xiquets (enuig, ràbia, ira, por, preocupació). Aquestes habilitats també són rellevants en situacions que, tot i que no constitueixen un conflicte, poden provocar reaccions negatives, malentesos, enutjos que deterioren les relacions entre els companys. Aquest coneixement comporta la manifestació de respostes conductuals congruents amb les característiques de la situació i de les necessitats emocionals de tots. Resoldre conflictes i adequar el comportament personal a la importància de cada situació són competències complexes que exigeixen la interacció d’habilitats cognitives (analitzar els motius del conflicte, generar possibles solucions i pensar en les conseqüències), habilitats conductuals (saber com s’ha d’actuar en cada moment i fer-ho) i habilitats emocionals (manejar adequadament l’emoció). En l’àmbit de la IE, totes aquestes dimensions s’han d’integrar en el comportament general enfront de la resolució adequada del conflicte. Això comporta les subhabilitats següents: a) Valorar les situacions (de risc, d’enfrontament, de tolerància, de joc, etc.) observant les expressions facials associades al llenguatge dels companys. b) Disposar de respostes socialment adequades a la situació de conflicte. Per exemple, saber què cal fer quan un altre company insulta, molesta o provoca. c) Manejar adequadament la possible alteració emocional que el conflicte pot ocasionar (generalment ira/ràbia i por/ansietat). Activitats per a desenvolupar-la
1. Conéixer les emocions que tenen lloc en les relacions entre els companys. Debatre què se sent en les situacions següents. Quan un company insulta un altre company, com es deu sentir la persona insultada? Com es deu sentir la persona que insulta? Quan algú fa comentaris en veu alta perquè els altres riguen mentre el professor explica alguna cosa, a qui perjudica? Per què? Com es deu sentir el docent? Com es deuen sentir els alumnes? 2. Conéixer els motius d’un conflicte. Per a fer-ho, es pot preguntar en cadascuna de les situacions anteriors: «Per què ho deu haver fet?». 3. Promoure solucions a les situacions exposades en l’activitat 1. 4. Preveure conseqüències o plantejar hipòtesis sobre les situacions anteriors. •
•
Suggeriments didàctics ◗
◗
◗
Preguntar als alumnes pels problemes o pels conflictes que tenen lloc a classe, al pati o en qualsevol dependència del centre escolar. Elaborar una llista de situacions per a debatre-les, en què es defuja la personalització i la culpabilització. Ensenyar als alumnes que en totes aquestes situacions es produeixen estats d’ànim negatius que cal identificar per a conéixer-los i actuar-hi adequadament. Ensenyar els xiquets a avaluar les conseqüències de les seues accions.
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
65
9. Resoldre conflictes amb els companys Alumne:
Curs:
Data:
1 Observa estes situacions. Encercla la resposta adequada i ratlla la inadequada. Hui no vull jugar amb tu.
a) Què ha de fer la xiqueta?
b) Què ha de fer el xiquet que ha pegat el puntelló?
•
Enfadar-se i quedar-se sola.
•
Demanar disculpes a qui ha pegat.
•
Anar a jugar amb uns altres xiquets.
•
No fer-li cas.
2 Escriu el consell que donaries en les situacions següents.
a) Dos xiquets, alhora, diuen que són els primers de la fila i discuteixen.
b) Una xiqueta està furiosa amb la seua companya perquè li ha partit un llapis.
3 Explica què ha passat entre estes dues escenes.
66
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
10 Controlar la por En aquest període educatiu els alumnes sovint acostumen a tenir pors. Més que pors, es tracta de temors desmesurats de situacions, d’objectes o de persones. L’habilitat per a controlar les pors és difícil d’aprendre en el context escolar a causa del condicionament neuroanatòmic que es produeix en el sistema límbic, en concret a l’amígdala, per culpa de situacions en què es produeixen fortes reaccions emocionals. Tanmateix, aquesta habilitat es pot orientar a saber manejar adequadament les preocupacions, l’ansietat i l’angoixa davant de situacions pròpies de l’escola —amenaces de companys, por de les reaccions dels altres, de sentir-se exclòs, de ser ridiculitzat, etc. Aquesta habilitat emocional exigeix les subhabilitats següents: a) Identificar l’origen de la por. b) Utilitzar una resposta antagònica a l’ansietat. Per exemple: respirar profundament, distraure’s, pensar en altres coses, fer alguna cosa gratificant, etc. c) Exposar-se gradualment a la situació temuda. L’objectiu principal del desenvolupament d’aquesta habilitat de control de la por és extingir-la. No obstant això, pot ser satisfactori per a l’alumne aprendre a fer minvar les reaccions desmesurades d’aquesta emoció, a rebaixar el seu nivell de temor davant de l’objecte de la por. Si hi haguera reaccions fòbiques desproporcionades en algun xiquet, seria adequada la intervenció psicopedagògica especialitzada. Activitats per a desenvolupar-la
1. Explicar als alumnes que tindre por és adequat quan realment hi ha algun perill o risc per a la integritat personal, però que tenir reaccions de por (cridar, tremolar, córrer...) sense que hi haja cap motiu de preocupació no és adequat per a sentir-se bé. 2. Demanar als xiquets que expliquen quines situacions, circumstàncies, persones, objectes, etc. temen, i que les classifiquen en diferents graus (de més a menys intensitat de por: preocupació, temor, por). 3. Fer exercicis senzills de relaxació muscular i de respiració per a ensenyar els alumnes a obtenir un grau més alt de tranquil·litat en el seu nivell habitual d’activació. 4. Efectuar simulacions de role playing per a practicar respostes adequades davant d’allò que provoca temor (quan les pors es refereixen a situacions escolars concretes). El docent ha de dissenyar les escenificacions de manera que no generen un temor excessiu en l’alumne. Suggeriments didàctics ◗
Fer les pràctiques de relaxació i de respiració en grups reduïts. És recomanable coordinar-se amb el professor d’Educació Física per a actuar-hi de manera sincronitzada.
◗
Ensenyar l’alumne a verbalitzar expressions referents a millorar el control de les seues pors. Per exemple: «Ja no m’espante tant», «Ara estic més tranquil», «Sóc valent i no tinc por», «Si em fa por, demanaré ajuda».
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
67
10. Controlar la por Alumne:
Curs:
Data:
1 Marca quina o quines d’estes situacions et fan por.
2 Escriu què deu haver fet cada xiquet per no tindre por.
68
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
Fitxes d’intel·ligència emocional per a 4t de primària
Autor
Antonio Vallés Arándiga
BAULA EDELVIVES
Índex 1. Identificar senyals corporals de les emocions ..........................................
71
2. Percebre les emocions i els sentiments dels altres ...................................
73
3. Valorar la informació emocional pròpia i aliena ......................................
75
4. Atendre aspectes emocionals importants ...............................................
77
5. Conéixer l’efecte dels canvis d’humor ....................................................
79
6. Preveure situacions emocionals negatives ...............................................
81
7. Identificar estats emocionals ..................................................................
83
8. Identificar emocions ..............................................................................
85
9. Obtenir informació de cada situació emocional ......................................
87
10. Calmar-se un mateix i els altres ..............................................................
89
1
Identificar senyals corporals de les emocions positives i negatives
Adquirir la capacitat de conéixer les emocions personals no és un fet innat, sinó que es tracta d’un procés gradual d’aprenentatge que es desenvolupa al llarg de la vida. Així, aprenem a saber què ens passa, com ens sentim, quines situacions ens generen els estats d’ànim d’il·lusió, d’indignació, d’enuig, de satisfacció, etc. Saber quines són les nostres emocions forma part de l’autoconeixement. Conéixer les emocions, els sentiments i els estats d’ànim propis permet desenvolupar la consciència emocional, que és una de les competències fonamentals de l’IE. Aquesta habilitat consisteix a saber quins són els «símptomes» de cadascuna de les emocions i dels sentiments que es viuen. Per exemple, en el cas de les emocions bàsiques és relativament fàcil saber que, quan tenim por, ens tornem pàl·lids, o podem córrer o paralitzar-nos; quan estem tristos, perdem la gana i tendim a la hipoactivitat; o quan estem alegres, respirem millor i hi ha predisposició a l’activitat. No obstant això, aquesta habilitat emocional requereix també identificar quins símptomes corporals es manifesten quan els nostres estats emocionals són més complexos i més difícils d’identificar, com ara el desfici, l’esperança, el temor, la il·lusió, el ressentiment o la consternació, entre altres. Activitats per a desenvolupar-la
1. Encetar un debat i demanar als alumnes que expressen què senten al cos quan viuen diferents emocions i sentiments. Per exemple: si estan enfadats amb algú, què noten al cos, o si estan preocupats o quan se senten afligits. 2. Plantejar el mateix debat, però partint de situacions concretes. Per exemple, es pot proposar: Una persona que parla molt fort, amb la cara desencaixada i els ulls molt oberts, i amb el cor que li batega molt de pressa… quines emocions deu sentir? Algú que mira cap avall, que no té ganes de fer res i que, quan parla, a penes se’l sent… què deu sentir? •
•
3. Preguntar als alumnes què noten al cos quan estan nerviosos. 4. Demanar-los que observen algun company i que en vegen els «senyals» del cos quan està enfadat, preocupat o il·lusionat. Suggeriments didàctics ◗
Utilitzar gràfics, cartells i figures del cos humà per a explicar-los com s’alteren els aparells i els sistemes de l’organisme quan ens emocionem.
◗
Fer exercicis d’autoconsciència emocional per a revisar l’estat actual del cos. Per exemple: Ara respirem bé?, Estem tensos?, Ens enrojolem quan parlem?, Ara notem algun símptoma especial al cos? Amb aquesta informació, proposar-los que expressen els seus estats d’ànim.
◗
Preguntar als alumnes quins pensaments tenen. Per exemple: «Què penseu ara mateix?» «Això que penseu us ajuda a sentir-vos bé o malament (sentiments positius o negatius)?».
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
71
1. Identificar senyals corporals de les emocions Alumne:
Curs:
Data:
1 Llig i relaciona estos «símptomes» amb el sentiment corresponent.
a) El cor batega molt de pressa, tenim dificultat per a respirar i la cara es posa blanca.
por
alegria
b) Respirem bé, somriem, pensems que les coses van bé, tenim ganes d’aprendre.
satisfacció
tristor
c) Tenim els ulls molt poc oberts, mirem cap avall, a penes se sent la veu, no tenim ganes de fer res,
pensem en algú a qui li passa alguna cosa. pena
eufòria
d) Els músculs del cos estan molt tensos, alcem la veu i cridem, fem gestos amb les mans dirigits
cap als altres, s’obrin molt els ulls. indignació
satisfacció
2 Completa.
a) Quan estic enfadat ho note perquè
b) Quan estic malhumorat el que note és
c) M’adone que estic preocupat quan
3 Escriu algunes reaccions del cos amb cadascuna d’estes emocions.
alegria
72
Intel·ligència emocional
desànim
ràbia
© GRUPO EDELVIVES
2
Percebre les emocions i els sentiments dels altres
Conéixer els altres forma part de la intel·ligència interpersonal i constitueix un dels components bàsics i inicials de l’empatia. Per a identificar les emocions i els sentiments en altres persones (companys, pares, amics, etc.), cal entendre els senyals no verbals que ens transmeten. L’alumne pot aprendre a assignar etiquetes emocionals al comportament dels interlocutors observant les manifestacions expressives: gestos, conducta motora (moviments corporals), i també l’entonació, el volum, el temps de resposta… (elements paralingüístics) i les verbalitzacions (autorevelacions, formulació de crítiques, defensa d’opinions, expressió de desacord, etc.). D’aquesta manera, es poden percebre missatges subliminars o encoberts que denoten emocionalitat en l’interlocutor. Mitjançant l’expressivitat emocional es comuniquen emocions, sentiments i el grau d’intensitat. Com més habilitats socials verbals i no verbals tenim, més es desenvolupa aquesta habilitat emocional. Activitats per a desenvolupar-la
1. Indicar quines emocions o sentiments es tenen en alguns casos. Per exemple: •
•
Quan una persona parla lentament i clarament és perquè està… (tranquil·la) Quan una persona a penes té ganes de parlar és perquè està… (trista)
2. Preguntar als alumnes quines emocions perceben si senten aquestes expressions. •
•
«No ho tornes a fer, perquè, si no, hauré de…» (enuig) «És igual, ningú no vol jugar amb mi…» (pena)
3. Jugar a dir endevinalles emocionals. Un alumne ha de fer un comentari i els altres companys han de mirar d’endevinar quin sentiment expressa. Els alumnes poden consultar una llista elaborada sobre les «etiquetes emocionals» que es volen representar. 4. Demanar als alumnes que expliquen què dirien en les situacions següents. •
•
Si estigueres desanimat per algun motiu, què diries? Si estigueres il·lusionat per alguna cosa, com ho comunicaries?
Suggeriments didàctics ◗
Observar els personatges d’algun programa de televisió sense volum. Estudiar els senyals no verbals que expressen els seus cossos amb el propòsit d’inferir els estats d’ànim que expressen en la seua comunicació gestual. Es pot provar de fer un joc de simulació basat en aquest procediment.
◗
Utilitzar fotos de cares (revistes, contes, anuncis…) com a recurs didàctic per a identificar quin estat d’ànim expressen.
◗
Fer un role playing. El docent ha d’organitzar assajos de conducta fent interpretar una escena en què dos o tres alumnes parlen entre ells. Els altres companys han d’observar com interactuen. Per exemple, un grup (3 o 4 alumnes) s’ha de fixar en el volum de la veu; un altre grup ha d’observar si han sigut amables. Es poden assignar activitats successives d’observació d’alguns components expressius: claredat de la parla, mirada, somriure, etc. A través d’aquesta activitat es mira de fer que els alumnes desenvolupen les subhabilitats (destreses socials no verbals) que formen part de l’habilitat emocional.
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
73
2. Percebre les emocions dels altres Alumne:
Curs:
Data:
1 Observa, llig què diu cada xiquet i tria, de la llista, el sentiment més adequat. Quin desastre! Crec que «he ficat la pota» sense voler.
penediment
Et pregue que em perdones. No havia d’haverho fet. No ho faré més.
vergonya il·lusió És magnífic que pugues vindre demà al meu aniversari.
decepció
I jo que em pensava que eres un bon amic! Quina decepció!
2 Escriu què faries en estes situacions.
a) Has ofés un company per la manera de parlar-li.
b) Alguna cosa que has dit a una companya l’ha entristida.
c) Després de parlar amb tu, el teu amic s’ha posat a plorar.
74
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
3
Valorar la informació emocional pròpia i aliena
La majoria de les situacions de relació interpersonal entre els alumnes generen alguna mena d’estat d’ànim i provoquen determinades valoracions afectives: agradables o no, satisfactòries, frustrants o decebedores, irritants o que calmen, etc. És a dir, la vida mateixa és una font d’informació emocional. Aprendre a extraure aquesta informació és una habilitat de l’IE per a adequar les respostes a les diferents situacions de manera adaptativa. Per a desenvolupar aquesta habilitat, s’han de considerar els aspectes següents: •
•
•
•
•
Les normes socials. La manera com s’expressa l’emoció (la pròpia i l’aliena). Els drets i els deures de cadascú. Les necessitats emocionals dels protagonistes. El grau de benestar o de malestar que genera l’emoció.
La informació obtinguda permet tenir més consciència emocional d’un mateix (intel·ligència intrapersonal) i més coneixement de les emocions i de les reaccions dels altres (intel·ligència interpersonal). Activitats per a desenvolupar-la
1. Preguntar als alumnes quins estats d’ànim els produeixen aquestes situacions escolars. Observes dos companys que es barallen. Un company t’insulta. El docent et diu que t’hi estàs esforçant molt. Un amic teu està trist per algun motiu. Algú es fa el graciós dient malnoms mentre parleu diversos companys. •
•
•
•
•
2. Enumerar situacions de classe i de la vida escolar que siguen emocionalment satisfactòries. Després, enumerar les que siguen emocionalment insatisfactòries. 3. Proposar als alumnes que observen una conversa informal entre dues persones. Després, preguntarlos: Quina persona estava enfadada o ho semblava? Quina d’elles se sentia decebuda? Suggeriments didàctics ◗
L’activitat 1 pot ampliar-se augmentant el nombre de situacions escolars. Després, es pot fer un debat i assignar una «etiqueta emocional» a cadascuna d’aquestes situacions per a conscienciar els alumnes de quina informació emocional se’n pot obtenir. A més, es poden fer valoracions d’aquestes situacions referides a la seua valència afectiva: agradable/desagradable, atractiva/repulsiva, interessant/avorrida, adequada/inadequada, respectuosa/irrespectuosa, etc.
◗
A través de les simulacions del role playing, observar diferents reaccions emocionals en els altres. Es pot preparar un guió amb diferents estats emocionals que hagen de ser observats en els «protagonistes» de la interacció dramatitzada.
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
75
3. Valorar la informació emocional Alumne:
Curs:
Data:
1 Observa estes situacions i explica com se sent cadascun dels personatges.
2 Escriu en quines situacions de l’escola tens estos estats d’ànim.
a) entusiasme:
b) enuig:
76
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
4
Atendre aspectes emocionals importants, significatius i positius
Sovint es tendeix a parar més atenció als estats d’ànim negatius que no a recrear-se en els positius. No obstant això, per a desenvolupar la competència de la facilitació emocional del pensament cal parar-hi esment i generar emocions, sentiments i estats d’ànim positius, com ara satisfacció, alegria, assossec, tranquil·litat, delit, optimisme, etc. Aquesta habilitat consisteix a focalitzar l’atenció en les emocions, en els sentiments i en els estats d’ànim que són positius i que ens permeten pensar millor i més objectivament. Evocar les situacions, les circumstàncies i els esdeveniments emocionalment positius permet tornar a emocionar i autoinduirse estats d’ànim favorables. Aquesta habilitat de l’IE és molt important per a afrontar estats de desànim, com l’abatiment, la tristor o la depressió. És una habilitat que requereix un gran nivell de monitorització pel docent, que ha de donar instruccions als alumnes sobre la manera com manejar la seua atenció i com l’han de menar envers aspectes positius. Activitats per a desenvolupar-la
1. Assenyalar quines d’aquestes situacions són positives, això és, produeixen un bon estat d’ànim. Col·laborar a classe amb diversos companys. Aguantar el disgust quan algú ens molesta. Recordar només les coses negatives. Recordar com s’ha passat de bé durant una activitat. Solucionar un conflicte amb un company serenament i sense enfrontaments. •
•
•
•
•
2. Descriure altres situacions escolars, personals i familiars que siguen positives i agradables de recordar. 3. Demanar als alumnes que indiquen quins estats d’ànim són favorables o positius i ajuden a fer més bé les activitats de classe. Es poden triar d’una llista preestablida en què s’indiquen els següents: bon humor, grat, decepció, indignació, terror, paciència, venjança, serenitat... Suggeriments didàctics ◗
Fer exercicis mentals de visualització. Consisteixen a imaginar-se un mateix content, optimista, asserenant un altre company enfadat, tranquil·litzant algú que està preocupat, etc.
◗
Indicar als alumnes missatges positius sobre la importància d’atendre les emocions positives i els estats d’ànim favorables, que permeten augmentar el benestar personal.
◗
Explicar als alumnes que els estats d’ànim depenen dels sentiments que es tinguen. Per exemple, si un xiquet té sentiments de decepció, de frustració o de vergonya, estarà desanimat, trist o deprimit. Per contra, si un xiquet té sentiments d’afecte, grat, estima o alegria, el seu estat d’ànim serà optimista.
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
77
4. Atendre aspectes emocionals importants Alumne:
Curs:
Data:
1 Contesta estes preguntes.
a) En què seria bo pensar per a sentir-te optimista?
b) Has de fer una tasca de Matemàtiques i estàs enfadat. Com hauries de sentir-te perquè t’isca bé
la tasca?
2 Encercla els sentiments que penses que són adequats per a aprendre millor i relacionar-te adequadament amb els companys.
entusiasme
paciència
gelosia
espant
cordialitat
disgust
soledat
egoisme
mal humor
amabilitat
afecte
confiança
3 Tria quatre sentiments positius de l’activitat anterior i escriu una oració amb cadascun d’estos sentiments.
78
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
5
Conéixer l’efecte dels canvis d’humor en el pensament
L’humor és un estat d’ànim caracteritzat per la predisposició a la comicitat, que s’expressa conductualment en forma de rialla, d’acudit, d’endevinalla i de broma. No obstant això, pot tenir altres accepcions, com el nivell d’optimisme disponible envers l’estat de desànim. Si entenem l’humor com un estat d’ànim emocional —positiu: bon humor; negatiu: mal humor—, canviar sovint d’humor (plor-rialles, alteració desproporcionada-calma) sense motiu raonable influeix negativament en l’objectivitat del pensament. Aquests canvis ràpids i injustificats d’humor se’ls denomina labilitat emocional i afecten el pensament, perquè generen maneres de pensar inadequades que depenen d’aquestes alteracions afectives. Aquesta habilitat emocional consisteix a ser conscient d’aquests canvis d’humor i com afecten la manera de pensar. Activitats per a desenvolupar-la
1. Presentar als alumnes diferents situacions i demanar-los que trien alternatives possibles. El docent pot afegir més parelles d’estats d’ànim de manera dicotòmica o d’intensitat progressiva. Per exemple: Per a sentir-se bé i a gust, què val més... Tenir bon humor o mal humor. Estar enfadat o només molest. Tenir molta por o només un poc de temor. Estar trist o tenir esperança. Sentir gelosia o admiració. Tenir paciència o ser impacient. •
•
•
•
•
•
2. Plantejar preguntes i demanar als alumnes que responguen. Per exemple: Què passa quan... ... algú està content i de sobte s’enfada molt? ... un company sempre està molt seriós? ... no saps com es deu sentir un company? ... ens enfadem molt per una favada? •
•
•
•
3. Presentar una llista i preguntar quin humor seria adequat per a relacionar-se bé amb els companys. Per exemple: optimisme, il·lusió, gelosia, serietat, simpatia, antipatia, confiança, temor. 4. Demanar als alumnes que expliquen si tenen canvis d’humor i que indiquen dades que ens diguen quan passen, quant duren, els motius, els canvis que es produeixen, etc. Suggeriments didàctics ◗
Explicar als alumnes que canviar d’humor sense motiu ni sentit provoca desorientació en els altres. Canviar d’humor sovint es pot deure a la falta de control del que es pensa; llavors la conducta es torna impredictible. Per contra, una persona que sap controlar bé el seu humor pot manejar més bé els seus pensaments.
◗
Preguntar als alumnes: Què hauria de fer un xiquet que canvia d’humor quasi sempre? Què s’ha de fer quan un company, de sobte, s’enfada sense motiu?
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
79
5. Conéixer l’efecte dels canvis d’humor Alumne:
Curs:
Data:
1 Observa estes il·lustracions i digues què deu haver passat.
2 Llig i escriu què penses en estos casos.
a) Et sents feliç.
b) Estàs decebut.
80
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
6
Preveure situacions emocionals negatives que impedeixen pensar adequadament
Anticipar les situacions que produeixen emocionalitat negativa és una competència avançada de l’IE. Preveure-les per a evitar-les o afrontar-les adequadament és la finalitat d’aquesta habilitat. Anticipar els esdeveniments quotidians que tenen càrrega emocional —especialment els que tenen lloc a escola— i poden afectar el nostre estat d’ànim i els nostres pensaments pot permetre als alumnes preveure possibles conflictes en les relacions interpersonals o afrontar-los en unes condicions emocionals més bones. Saber per endavant que una trobada amb un company determinat pot ser problemàtica —a causa del seu caràcter, estil de conducta, reaccions esperades, etc.— pot permetre als alumnes planificar la manera d’interactuar, evitar que la situació genere malestar psicològic i fer que siga com més suportable millor des de la perspectiva de les emocions i dels sentiments negatius que puguen produir-se. Aquesta habilitat pertany a la competència de la facilitació emocional del pensament. Activitats per a desenvolupar-la
1. Elaborar, entre tots, una llista de situacions escolars que provoquen malestar emocional. Per exemple, quan dos alumnes s’espenten i un reacciona de manera brusca o quan un company fa servir malnoms per a anomenar els altres. 2. Assignar «etiquetes emocionals» a les situacions plantejades en l’activitat anterior. Es tracta de valorar l’estat d’ànim que genera en cada alumne el comportament inadequat. Per exemple: molèstia, temor, ràbia, indignació, decepció, etc. 3. Pensar què caldria fer en situacions com les següents. Cada vegada que li demanes una cosa, no te la deixa mai. Cada vegada que s’ajunten, comencen a espentar-se i acaben enfadant-se. Sempre que estem en classe, comença a molestar. •
•
•
4. Jugar amb la imaginació. El docent pot demanar als alumnes que tanquen els ulls durant uns quants minuts mentre escolten aquests exemples. Imagina que un company et fa un comentari que no és molest ni ofensiu sobre alguna cosa. La teua manera de contestar és agradable, cortesa i simpàtica. Imagina que un company et molesta i et distrau de l’activitat que fas. Decideixes dir-li que pare de molestar-te. Li ho dius amb educació, amb fermesa, però amb respecte. •
•
Després, se’ls pot preguntar com s’han imaginat cada escena, els detalls que hi havia, les accions, etc. Suggeriments didàctics ◗
Augmentar i diversificar el nombre i les característiques de les situacions expressades en les activitats 3 i 4, i adaptar-les a les peculiaritats de l’alumnat i a les vivències emocionals que es produïsquen en les seues interaccions.
◗
Preguntar als alumnes (en grup o en sessions personalitzades, depenent dels casos) en quins moments o situacions de la vida escolar ho passen malament des del punt de vista emocional. Revisar amb ells el motiu dels seus sentiments i proporcionar-los pautes d’anticipació, de prevenció, d’afrontament, etc. Així podran saber com han d’actuar per a sentir-se més bé.
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
81
6. Preveure situacions emocionals negatives Alumne:
Curs:
Data:
1 Escriu què podria passar si...
a) ... insultes un company.
b) ... demanes algunes coses molt sovint i sempre a la mateixa persona.
c) ... jugues violentament amb uns quants companys de classe.
d) ... un company et diu: «Ara li farem una broma pesada, a Pere».
2 Associa cada estat d’ànim amb una situació.
entusiasme enuig temor tranquil·litat
•
Comence a discutir amb algun company.
•
Estic una estona amb algú que és molt «bona persona».
•
Ajude el professor a fer un treball i em diu que ho faig molt bé.
•
Veig que algú amenaça els altres.
3 Intenta respondre a esta pregunta: Per a què és bo pensar en què pot passar quan ens relacionem amb els altres a l’escola?
82
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
7
Identificar estats emocionals propis de pensaments positius o negatius
Els pensaments van associats a les reaccions emocionals una vegada que s’han produït. Així, un tipus de pensament genera sentiments de diferent valor afectiu. D’aquesta manera, pensament i sentiment/ estat d’ànim van associats. Per exemple, si un alumne pensa que no serveix per a res i que tot li ix malament, provoca un sentiment d’abatiment o desànim. Per contra, si pensa «Açò sóc capaç de fer-ho a poc a poc» o «De segur que m’eixirà bé», es produeixen sentiments d’il·lusió o entusiasme. Saber identificar quins estats emocionals provoca pensar d’una manera o d’una altra és una habilitat de la competència emocional comprensió i anàlisi de les emocions. Les emocions positives, com l’alegria, els sentiments, l’esperança, la il·lusió i l’entusiasme, i els estats emocionals més complexos, com la satisfacció i la felicitat, són fenòmens afectius que ens poden permetre pensar més objectivament. Per contra, quan l’estat d’ànim és negatiu, les capacitats cognitives es veuen minvades. Si algú està trist, decebut, furiós, abatut, preocupat o temorós, els processos psicològics bàsics, com l’atenció, la percepció, la memòria i el raonament, no analitzen objectivament la informació i la poden processar incorrectament. Aquesta habilitat emocional consisteix a tenir consciència d’aquests efectes i a identificar els sentiments que poden facilitar el pensament positiu. Activitats per a desenvolupar-la
1. Seleccionar i classificar els sentiments positius i negatius de la llista següent: il·lusió, decepció, entusiasme, frustració, temor, alegria, preocupació, esperança, goig, paciència, calma, indignació, pena, por, serenitat i assossec. 2. Preguntar als alumnes: Què pensa una persona quan se sent esperançada, il·lusionada, tranquil·la, satisfeta o optimista? 3. Debatre amb els alumnes per què és positiu o negatiu pensar d’una manera determinada. Preguntar quines en són les conseqüències per al benestar personal, per a les relacions amb els companys i amb els professors i per a les relacions familiars. 4. Preguntar quins sentiments sorgeixen davant d’aquestes expressions. «Ningú vol jugar amb mi.» «Si pare una mica d’atenció, seré capaç d’aprendre-ho.» •
•
Suggeriments didàctics ◗
Ampliar la llista de sentiments de les activitats 1 i 2 i els pensaments referits a l’activitat 3. Els alumnes poden fer les seues aportacions, d’acord amb les diverses experiències afectives que tenen lloc en la vida escolar.
◗
Els alumnes han d’aprendre que els pensaments són els que dirigeixen la conducta i que s’expressen en forma de verbalitzacions. Se’ls pot proposar que facen llistes de frases que tinguen a veure amb el que pensen i amb el que diuen. El propòsit del desenvolupament d’aquesta habilitat és el d’associar els tipus de pensaments als sentiments que es tenen, i viceversa.
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
83
7. Identificar estats emocionals Alumne:
Curs:
Data:
1 Tria, de la llista següent, l’estat d’ànim més adequat per a cadascuna de las situacions que s’hi plantegen.
serenitat
temor
mal humor
enuig
paciència
alegria
nerviosisme
serenitat
il·lusió
tristor
calma
optimisme
a) Fer una tasca de Valencià. b) Resoldre un problema de Matemàtiques. c) Escriure un text. d) Llegir un llibre. e) Dialogar amb un company. f) Resoldre un conflicte amb un company. 2 Escriu què penses quan et sents...
... satisfet.
... preocupat.
... entusiasmat.
3 Respon. •
84
Els sentiments positius, per a què són bons?
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
8
Identificar emocions amb indicadors verbals, cognitius i fisiològics
Les emocions, els sentiments i els estats d’ànim van acompanyats d’expressions verbals, de pensaments i de símptomes a l’organisme. Si aprenen a identificar-los i a associar-los amb les «etiquetes emocionals» corresponents, els alumnes poden desenvolupar la seua consciència emocional i augmentar el coneixement sobre la comprensió dels seus afectes. La conseqüència d’aquest aprenentatge és que poden obtenir un vocabulari emocional ampli que els pot permetre identificar més encertadament la seua emocionalitat, d’acord amb els indicadors observables del llenguatge i de les repercussions corporals. El coneixement emocional s’adquireix per discriminació de les emocions secundàries i de la diferent gradació entre aquestes. Així, per exemple, s’ha de distingir entre la ira i l’enuig, i entre la tristor i el desànim o l’abatiment. Per a reconéixer emocions en els altres fem servir el metallenguatge mitjançant autopreguntes del tipus «Què dic jo quan em sent…?», «Comunique bé el meu estat d’ànim amb les meues paraules?», etc. Les respostes ofereixen un coneixement metaemocional o, això és, la consciència de quines emocions sentim i quines provoquem. Aquesta habilitat emocional consisteix a dirigir l’atenció envers aquests tres sistemes de resposta: conductual (allò que es diu, se sent, s’expressa), cognitiu (els pensaments, les creences, els valors, les atribucions) i fisiològic (símptomes corporals de l’emoció i dels sentiments). Activitats per a desenvolupar-la
1. Demanar als alumnes que identifiquen els símptomes corporals en diferents situacions. Per exemple, quan estan preocupats, il·lusionats, tristos, sorpresos o senten repugnància envers alguna cosa. 2. Debatre amb els alumnes què fa un xiquet (què diu i què fa) que està preocupat, temorós o optimista. 3. Preguntar com se sent una persona que expressa això. «Que bé, açò funciona! Sóc capaç de fer-ho jo a soles.» «És horrible, molt desagradable, no m’agrada gens!» 4. Plantejar als alumnes les preguntes següents. Quan tenim vergonya, què notem a la cara? I quan desanimats, com es nota a la cara? •
•
•
•
Suggeriments didàctics ◗
Ampliar la llista dels sentiments de les activitats anteriors. Els mateixos alumnes poden proposar noves «etiquetes emocionals» per a ser analitzades.
◗
Proposar als alumnes una ampliació de l’activitat 4, en què indiquem altres símptomes corporals.
◗
Demanar als alumnes que observen el comportament d’algun personatge en una pel·lícula o escena i que proven d’endevinar quina emoció o sentiment té d’acord amb els comentaris que senten. És convenient disposar d’una llista d’«etiquetes emocionals».
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
85
8. Identificar emocions Alumne:
Curs:
Data:
1 Completa. Imagina que tu estàs...
a) ... tranquil.
El que dius és: Per què estàs tranquil? Què notes en el cos? b) ... preocupat.
El que dius és: Per què estàs preocupat? Què notes en el cos? c) ... afligit.
El que dius és: Per què estàs afligit? Què notes en el cos? 2 Associa cada estat d’ànim amb una situació.
alegria tristor enuig
•
El cor batega de pressa i la cara es posa blanca.
•
Respirem profundament, somriem i estem relaxats.
•
No tenim ganes de fer res, ens sentim cansats.
•
por
La cara es posa roja i els músculs, en tensió; comencem a cridar.
3 Escriu quins altres símptomes notes en el cos quan...
a) ... estàs content.
b) ... estàs malhumorat.
c) ... estàs preocupat.
86
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
9
Obtenir informació de cada situació emocional
La majoria de les situacions, circumstàncies i vivències personals tenen una càrrega afectiva, és a dir, tenen un valor emocional positiu, negatiu o neutre. Aquesta habilitat consisteix a ser capaç d’obtenir una informació emocional pròpia de cada circumstància per a aprendre’n i aplicar-la al creixement personal i intel·lectual. En definitiva, es tracta d’aprendre de les coses que ens passen a través del contingut emocional que es produeix en les nostres circumstàncies personals. Per exemple, si una situació ens ha provocat una por excessiva, una conseqüència-ensenyament positiu per al creixement personal pot ser: «He d’aprendre a relaxar-me», «La pròxima vegada seré més cautelós, per si de cas». L’obtenció d’informació emocional és molt útil per a aprendre les estratègies d’afrontament que ens ajuden a regular més bé les nostres reaccions davant de les emocions negatives. En aquesta habilitat és important identificar l’efecte que té allò que els alumnes pensen i diuen sobre el seu propi comportament i les conseqüències que això pot tenir en els altres. Desenvolupar aquesta habilitat emocional és una manera eficaç de prevenir els conflictes interpersonals. Activitats per a desenvolupar-la
1. Analitzar un conflicte entre companys des de la perspectiva de les emocions i dels sentiments que tenen lloc. Per exemple: «Pau ha insultat Ferran i Ferran l’ha espentat. Finalment, els dos han sigut castigats per mal comportament». Com es deu haver sentit Ferran quan Pau l’ha insultat? Com es deu haver sentit Pau quan Ferran l’ha espentat? Com es deuen haver sentit tots dos quan han sigut castigats? •
•
•
2. Proposar als alumnes que expliquen circumstàncies en què els haja sigut útil sentir-se il·lusionats a l’hora de fer algun propòsit. Per exemple, «He ajudat un amic a fer una activitat i m’ha donat les gràcies. M’he sentit molt bé». 3. Presentar aquesta situació als alumnes. «Després d’haver-te enfadat molt amb un amic o company, quin benefici has obtingut? Per a què t’ha servit? Què has aprés?». A continuació, presentar aquesta altra situació: «Després d’haver sigut amable i comprensiu amb un company, com s’ha sentit ell? Com t’has sentit tu?». Suggeriments didàctics ◗
Adequar l’exemple de l’activitat 1 als conflictes interpersonals que acostumen a tenir lloc a l’aula o a l’escola.
◗
Augmentar el nombre de situacions o de circumstàncies personals en què els alumnes hagen experimentat estats d’ànim que els hagen servit per a alguna finalitat.
◗
Proposar altres exemples semblants als de l’activitat 3 mirant que facen referència al context escolar, a situacions pròpies de l’aula.
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
87
9. Obtenir informació emocional Alumne:
Curs:
Data:
1 Observa els dibuixos i, després, respon.
a) Què haurà d’aprendre Sílvia? i Lluís?
2 Imagina les situacions següents i respon.
a) No has aconseguit una cosa que volies. Per exemple, que els altres jugaren a allò que t’abellia
a tu. Com et sents? Et serveix de res sentir-te així? Per què?
b) T’has disgustat amb un company de classe perquè t’ha llançat la motxilla a terra. Tu penses que
ho ha fet a posta i el teu company diu que no. Al final, heu arribat a un acord i esteu els dos junts, alegres. Com ha passat això?
Per què esteu ara els dos alegres?
88
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
Calmar-se un mateix i els altres 10 en les alteracions emocionals La vivència i l’expressió intensa de les emocions negatives que formen la família de la ira/enuig (indignació, ràbia, còlera…) acostumen a generar conflictes interpersonals i malestar psicològic amb gran afectació corporal quan no som capaços de regular-les intel·ligentment. Calmar-se un mateix quan s’està enfadat exigeix disposar d’estratègies d’afrontament per a fer-ho (relaxació, respiració, allunyar-se del lloc, autoinstruccions…). I calmar els altres consisteix a prestar ajuda empàtica mitjançant habilitats d’escolta activa, comprensió i oferiment de suport emocional a través d’expressions verbals adequades d’ànim que consolen l’interlocutor. Quan s’ofereix ajuda per a regular l’expressió d’ira, podem transmetre als altres les mateixes estratègies que ens són útils a nosaltres per a reduir la nostra alteració emocional. Per exemple, tranquil·litzar algú que està furiós o irritat, ajudar algú a superar la por o la preocupació, donar-li instruccions sobre la manera com interpretar una situació quan està ofuscat en la seua manera de raonar i d’actuar, etc. Aquesta habilitat s’integra en la competència emocional de la regulació reflexiva de les emocions i forma part tant de la intel·ligència intrapersonal i de la intel·ligència interpersonal. Activitats per a desenvolupar-la
1. Demanar als alumnes que descriguen situacions que els generen ansietat, temor, preocupació i enuig. 2. Proposar comportaments adequats per a calmar-se emocionalment. Per exemple: Quan una persona està molt nerviosa, és bo que intente relaxar-se, respirar a poc a poc i profundament, i dir-se a si mateixa: «He de tranquil·litzar-me, és bo que m’asserene. Ho estic aconseguint a poc a poc». Quan una persona està trista, és bo que es diga coses agradables a si mateixa, que mire de fer alguna activitat o telefonar a algú perquè l’ajude. •
•
3. Demanar als alumnes que aporten les estratègies que utilitzen quan volen regular les seues emocions d’ira, enuig o ràbia. 4. Plantejar hipòtesis d’actuació. Per exemple: «Si un company teu està trist i tu vols ajudar-lo, què li dius?». «Si un amic està molest amb tu per algun motiu i tu no vols que es disguste tant, què fas?», etc. Suggeriments didàctics ◗
Adaptar les propostes de l’activitat 1 en sentit interpersonal, és a dir, l’alumne ha de fer això mateix dirigit a algun company que necessita ser tranquil·litzat perquè està alterat, ha de ser animat perquè està trist o ha de calmar-se perquè està molt enfadat.
◗
Consultar les habilitats emocionals proposades per al segon curs (habilitats 8 i 9) i adaptar les propostes a les circumstàncies específiques del grup d’alumnes de quart.
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
89
10. Calmar-se un mateix i els altres Alumne:
Curs:
Data:
1 Observa esta història.
a) Què deu haver dit Carles a Gemma perquè li haja passat l’enuig?
b) Què deu haver dit Gemma a Carles perquè li haja passat l’enuig?
2 Completa i recorda estes instruccions.
Quan estigues molt enfadat i vulgues calmar-te pots... 1. Parlar-te tu mateix.
Què et diries?
2. Calmar-te la respiració.
Com respiraries?
3. Comptar fins a 5 abans de contestar. 4. Allunyar-te del lloc de l’enuig. 90
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
Fitxes d’intel·ligència emocional per a 5é de primària
Autor
Antonio Vallés Arándiga
BAULA EDELVIVES
Índex 1. Identificar correctament emocions socials ..............................................
93
2. Expressar les emocions secundàries adequadament................................
95
3. Identificar la sinceritat en les emocions ..................................................
97
4. Desenvolupar els pensaments positius ...................................................
99
5. Conéixer l’efecte dels canvis d’humor .................................................... 101 6. Identificar i comprendre els pensaments ................................................ 103 7. Identificar les conseqüències emocionals ................................................ 105 8. Modular les emocions negatives ............................................................ 107 9. Calmar-se un mateix i els altres .............................................................. 109 10. Mostrar comportaments empàtics ......................................................... 111
1
Identificar correctament emocions socials en un mateix i en els altres
Les emocions socials o secundàries tenen l’origen en les relacions interpersonals que, al seu torn, s’enquadren o es classifiquen en les anomenades famílies emocionals. A ixí, per exem ple, en la família de l’emoció bàsica de l’ alegria s’inclouen les emocions secundàries o so cials de satisfacció, orgull, serenitat, plenitud, assossec, etc. La família de l’emoció bàsica de la ira/enuig comprén la indignació, la irritació, la ràbia, la malvolença, la rancúnia i el rancor. En la família de l’emoció bàsica de la tristor s’inclouen, entre altres, la melancolia, la decepció, la frustració, la desesperança, la pesadesa, entre alt res. En la família de l’emoció bàsica de la por hi ha el temor, la incertesa, el pànic, el desassossec, l’angoixa, etc. Final ment, en l’emoció bàsica de fàstic (o ois) se situen l’aversió, l’avorriment, el menyspreu, el tedi, etc. La identificació d’aquestes emocions secundàries en un mateix i en els altres és dificultosa per als alumnes.
Aquesta habilitat emocional consisteix, doncs, a identificar el que se sent fent servir les «etiquetes emocionals» més precises que descrig uen el sentiment, que, en aquest cas, cor-
responen al tipus d’emocions secundàries.
Activitats per a desenvolupar-la 1.
Presentar una descripció d’una emoció secundà ria i la lletra inicial de la denominació correspo nent. Per exemple:
4.
Associar l’expressió d’emocions socials o secun dàries al comportament propi i interpersonal.
Per exemple:
• No estar alterat ni inquiet per preocupacions o per un excés de tasques. Lletra T. ( Tranquil·litat).
• Quan una persona parla a poc a poc, amb calma i sense nerviosisme. Se sent… (tranquil·la).
• Capacitat per no irritar-se precipitadament, per no perdre la calma sense motiu. Saber controlar-se un mateix. Lletra P. (Paciència).
• Si un company de classe et diu: «Tant de bo
2. Classificar les emocions secundàries següents en
• Quan dius a algú: «No s’hi val a burlar-se de
puga anar a aquell lloc!». Se sent… (esperançat). mi!». Et sents… (molest, irritat, enfadat).
la família emocional bàsica: indignació, pesar, satisfacció, estupor, orgull, soletat, desconsol, entusiasme, delit, encant, aflicció, avorrició, esperança, disgust, confiança.
• Alegria • Enuig • Tristor • Ois • Por 3. Enumerar situacions escolars en què poden do-
5.
Identificar les emocions secundàries en fotogra fies que mostren diversos graus d’intensitat en l’expressió facial. Per exemple: molèstia, irritació, disgust, enuig, ràbia, fúria, serenitat, alegria, goig, eufòria, etc.
nar-se les emocions secundàries anteriors.
Suggeriments didàctics • Identificar en els personatges dels programes de TV emocions secundàries o socials.
• Per a generalitzar la identificació de les emocions
• Confeccionar un vocabulari emocional que in cloga totes les «etiquetes» o denominacions noves que els alumnes vagen aprenent a descriure.
secundàries personals, els alumnes poden descriure les circumstàncies en què senten cada
emoció. Per exemple: > Em sent indignat quan… > Em sent esperançat quan… © GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
93
1. Identificar correctament emocions socials Alumne: 1
Curs:
Data:
Distingeix els diferents graus d’alegria. Associa cada cara amb l’emoció corresponent.
goig
serenitat
eufòria
alegria
2
Distingeix els diferents graus d’enuig. Escriu cada emoció on pertoque.
còlera
3
94
ràbia
molèstia
indignació
Escriu alguna «etiqueta emocional» més de cadascuna de les famílies. •
Alegria:
•
Enuig:
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
2
Expressar les emocions secundàries adequadament
Expressar emocions bàsiques és summament fàcil i la majoria dels xiquets les manifesten sense problemes. No obstant això, quan es tracta d’expressar emocions secundàries, com ara gratitud, cordialitat, esperança, disgust, decepció, anhel, etc., és més complex establir els matisos expressius adequats al rostre i acompanyar-los de contingut verbal. Una de les dificultats expressives d’aquest tipus d’emocions és la del contingut verbal, que sempre ha de ser assertiu, ferm, però respectuós. Això exigeix la conjugació d’una altra competència emocional: la regulació de les emocions. Els alumnes han d’aprendre a mesu rar les emocions des de la seua expressió, i això exigeix harmonitzar la defensa dels drets propis, el respecte interpersonal i l’adequació a les normes socials. En el desenvolupament d’aquesta habilitat es pretén conjugar tots dos nivells d’expressió: la facial i l’adequació verbal. Així, per exemple, quan un alumne se sent ofés per les parau les injustes d’un company pot experimentar diferents sentiments, com ara humiliació, des deny, rancor, indignació, que constitueixen, en el fons, diferents nivells i matisos afectius de l’emoció bàsica d’ira/enuig.
Activitats per a desenvolupar-la 1.
2. Associa
Llig la situació següent.
cada definició amb l’emoció secundària corresponent: rancor, esperança, indignació, des-
Pau es dirigeix a Ferran. —Pau: «Has sigut molt amable ajudant-me. Mol tes gràcies per fer-ho. Si no haguera sigut per tu, no ho hauria aconseguit. Gràcies de nou».
deny.
• Indiferència i menyspreu envers una persona. • Gran enuig per algun motiu.
—Ferran: «Ja saps que, sempre que puga, t’ajudaré».
• Enuig envers una altra persona que dura molt
• Què sent Pau pel comportament de Ferran?
• Confiança que passe el que es desitja.
amabilitat
confiança
gratitud
de temps.
decepció
Suggeriments didàctics • Fer sessions de dramatització o role playing en què els alumnes, de manera rotativa, expres sen diferents emocions socials. El professor n’ha de modular l’expressió facial i el contingut verbal.
• Utilitzar lectures ordinàries de l’àrea de Llengua per a fer treballs lingüístics sobre les emocions secundàries, com ara localitzar etiquetes emocio -
nals, descriure-les, explicar-les, etc.
• Es pot mirar de diferenciar expressivament dues emocions i sentiments socials molt semblants.
Per exemple, indignació i molèstia o irritació, al·ludint expressivament a matisos facials, fins i tot amb continguts verbals en la comunicació a l’interlocutor.
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
95
2. Expressar les emocions secundàries Alumne:
1
Curs:
Explica les diferències expressives, tant en els gestos com en els missatges verbals, que figuren en aquestes dues vinyetes. T’exigisc que em demanes disculpes pel que has fet!
Si t’agafe sabràs què és bo!
2
Quina d’aquestes tres maneres d’expressar l’enuig és l’adequada? Justifica la teua resposta. •
•
•
3
96
Data:
Començar a xisclar, cridar i insultar a qui t’ha causat l’enuig. Callar, aguantar-se i no dir res. Comunicar al company, amb veu ferma, però serena, què ha passat i l’ofensa que t’ha causat.
Escriu què dius quan sents aquestes emocions.
Intel·ligència emocional
•
Optimista:
•
Preocupat:
© GRUPO EDELVIVES
3
Identificar la sinceritat en les emocions expressades pels altres
Per mitjà de l’expressió facial es poden transmetre emocions i sentiments que, probable ment, no se senten tal com els percep l’interlocutor. Hem de distingir dos nivells en l’emoció: l’un, la vivència interna, i l’altre, l’expressió externa. Tots dos no s’han de correspondre necessàriament. Es pot viure de manera intensa una emoció i no expressar-la clarament i, al contrari, es pot tenir una intensitat emocional baixa en la vivència i expressar-la de manera molt vehement o sobredimensionada. Quan passa això, l’interlocutor pot interpretar que l’altre està molt emocionat, tot i que realment no és així. Aquesta habilitat consisteix a identificar en els altres el grau de coherència entre el que realment se sent i com s’expressa. És una competència emocional complexa que exigeix un aprenentatge previ dels matisos expressius (gestuals i verbals) dels altres i el coneixement personal de la seua manera habitual de reaccionar emocionalment. Els alumnes han d’aprendre a identificar bé aquests trets expressius per no ser manipulats emocionalment pels altres. En suma, es tracta de fomentar l’«honestedat expressiva i emocional» com a expressió de la sinceritat entre els alumnes.
Activitats per a desenvolupar-la 1.
Proposar una dramatització. El docent ha d’escenificar un diàleg o una situació en què el missatge verbal siga incongruent o contradictori amb els gestos facials. Els alumnes han d’indicar aspectes com ara: on hi ha la contradicció, qui nes emocions es transmeten, amb quin objectiu o propòsit, com han descobert l’engany, a què donen més importància (als gestos o a les paraules), etc.
2.
Repetir l’activitat anterior, però amb els alumnes com a protagonistes de la situació. Es poden de manar voluntaris per a dur-la a terme.
3. Descriure
situacions de la vida real en què pu guen donar-se aquests casos d’incoherència ex pressiva en les emocions.
4.
Formular la qüestió següent als alumnes perquè, de manera voluntària, responguen: «Sóc sincer quan expresse les meues emocions? Per què?». Després, analitzar i debatre en grup les respostes oferides, anant amb compte d’evitar la personalit zació negativa de les conductes inadequades d’alguns alumnes.
Suggeriments didàctics • A nalitzar escenes de pel·lícules on s’hagen obser vat incoherències expressives en la comunicació
• Enumerar els avantatges de ser sincers a l’hora d’expressar les emocions.
de les emocions.
• Esmentar personatges públics, famosos o perso nes conegudes que els alumnes entenguen que
expressen amb sinceritat les seues emocions.
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
97
3. Identificar la sinceritat en les emocions Alumne: 1
Curs:
Data:
Llig aquest text.
En alguns casos, pot passar que l’expressió de les emocions no siga sincera. Com ho podem saber? És difícil, però podem fixar-nos en els trets següents: Quan el somriure dura molt de temps. Quan se somriu «fora de temps». Quan les paraules que es diuen són contràries al que expressa la cara. Quan s’exageren moltíssim els gestos. •
•
•
•
Descriu, breument, si has pogut observar aquests aspectes en algunes persones. En quines circumstàncies?
2
Explica, amb les teues paraules, què significa: «Ser sincer amb les teues emocions».
3
Indica les emocions que figuren en cadascuna d’aquestes expressions i si et sembla que són sinceres. Explica per què. No, si jo no tinc por! Només tremole!
98
Intel·ligència emocional
Estic bastant content d’haver aprovat!
Hola, com va això?
© GRUPO EDELVIVES
4
Desenvolupar els pensaments positius mitjançant estats d’ànim favorables
Un estat d’ànim és un conjunt de sentiments de la mateixa fam ília. Per exemple, si ens hem sentit interessats, curiosos, pacients, calmats, continguts, divertits, etc., el nostre estat d’ànim actual és d’alegria o felicitat. Disposar d’un bon estat d’ànim permet pensar de manera més adequada i objectiva. Però també es pot donar el procés invers, és a dir, si tenim pensaments positius el nostre estat d’ànim pot ser més favorable. Per a poder sentir-nos bé, hem d’aprendre a pensar sense biaixos i fent servir com més objectivitat i raonament lògic millor. En aquest aprenentatge és fonamental mostrar actituds d’ interés per les coses, tenir entusiasme per les activitats que es duen a terme, sentir-se orgullós pels èxits personals, tenir bon humor i curiositat per aprendre, etc. Aquests estats d’ànim permeten que el pensament fluïsca més positiva ment, faciliten l’aprenentatge, les relacions interpersonals (escolars, socials i familiars) i afavoreixen el desenvolupament de l’autoconcepte i de l’autoestima. Aquesta habilitat consisteix a adoptar bons estats d’ànim mitjançant la realització de tas ques o activitats interessants, curioses, noves, etc., que generen maneres de pensar positi ves. En suma, es tracta d’identificar i desenvolupar pensaments que generen sentiments adequats i viceversa.
Activitats per a desenvolupar-la 1.
Proposar als alumnes que afigen «etiquetes emo cionals» noves que siguen favorables per a l’aprenentatge a classe.
2.
Preguntar als alumnes com se senten a l’hora de fer les diferents activitats d’aprenentatge escolar. Així mateix, verbalitzar els pensaments que es tenen.
Suggeriments didàctics • Explicar als alumnes que alguns estats d’ànim són molt adequats per a dur a terme activ itats re lacionades amb l’aprenentatge escolar. Per exem ple, tenir entusiasme, estar de bon humor o estar il·lusionat ajuden a comprendre millor la lectura d’un text, o resoldre bé un problema matemàtic. • Fer una llista amb expressions al·lusives a estats d’ànim positius.
© GRUPO EDELVIVES
• Fer un debat entorn de la qüestió següent: Per a atendre, memoritzar, comprendre i raonar, quins estats d’ànim són els més adequats? Per què? • Fer una llista de pensaments negatius i substi tuir-los per altres de positius. Per exemple: de «Tot ho faig malament. No aprofite per a res» passar a: «Algunes coses m’ixen malament; unes altres, re gular, però n’hi ha moltes que faig bé. No està ma lament del tot, veritat?».
Intel·ligència emocional
99
4. Desenvolupar els pensaments positius Alumne: 1
Curs:
Data:
Descriu les emocions i què passaria en les situacions següents.
Tan malament com llig jo, de segur que no m’assabente de què hi diu.
Llegiré a poc a poc per assabentar-me de què hi diu. De segur que ho aconseguiré!
2
3
100
Subratlla, d’aquesta llista, els estats d’ànim que consideres adequats per a pensar positivament.
entusiasme
desesperança
serenitat
irritació
temor
satisfacció
ràbia
enveja
il·lusió
seguretat
interés
venjança
gelosia
disgust
pesar
grat
desconfiança
estima
mal humor
desassossec
Consulta el diccionari i busca paraules que descriguen estats d’ànim adequats per a pensar positivament.
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
5
Conéixer l’efecte dels canvis d’humor en la manera de pensar
De vegades canviem d’estat d’humor i passem d’estar animats a desesperançats, de sentirnos temorosos a tenir por, de sentir-nos il·lusionats a estar decebuts. Aquesta fluctuació en els estats d’ànim es deu a allò que pensem del que ens passa i com ens afect a, és a dir, pen sem en les nostres emocions i afectes. Així, si estem alegres, la nostra manera de pensar és diferent de la del moment en què ens sentim tristos o desanimats. No obstant això, no sempre som conscients del que anem pensant, sinó que ho fem de manera automàtica, i això pot provocar canvis en el nostre estat d’ànim. També passa de manera inversa. Aquesta habilitat consisteix a saber que, quan canviem d’humor, per exemple passant d’un estat d’ànim negatiu a un de positiu o viceversa, aquest fet repercuteix en la manera com percebem, interpretem i raonem allò que ens passa. Els alumnes poden aprendre aquest mecanisme com una cosa nova, perquè acostuma a generar-se de manera molt poc cons cient.
Activitats per a desenvolupar-la 1.
Explicar als alumnes que, per a sentir-se bé, ex -
4. Encetar un debat entorn de quines situacions
perimentar benestar personal o sentir-se feliç, els estats d’ànim més adequats són: el bon hu -
són les que els generen estats emocionals nega tius. Per exemple, les activitats escolars, les rela cions amb els companys i els professors, les
mor, l’optimisme, la il·lusió, la serenitat, el grat, l’estima, la cordialitat, l’estima, la satisfacció, en tre altres. 2. Demanar
als alumnes que comenten quan han sentit algun dels estats d’ànim esmentats ante riorment i que intenten explicar quina en va ser
circumstàncies personals, etc. 5.
Ampliar l’activitat anterior promovent l’adopció d’estratègies d’afrontament. Per exemple: Què seria bo fer quan un se sent espantat o decebut?
la causa. 3.
Preguntar als alumnes: Què passa quan una persona està malhumorada? I quan està trista? I quan està enfadada? I quan està espantada?
Suggeriments didàctics • Explicar als alumnes que és convenient dedicar
• Debatre, en dinàmica de grups, les aportacions
uns quants moments durant el dia a fer-se aques-
fetes pels alumnes en els seus registres periòdics.
tes preguntes: «Com em sent? Per què? Què és el que pense? Estic trist perquè estic pensant això?». • Proporcionar als alumnes un protocol de registre en què puguen anotar, en diferents moments i es-
cenaris del dia, l’estat d’ànim i els pensaments que han tingut.
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
101
5. Conéixer l’efecte dels canvis d’humor Alumne:
Curs:
Data:
1
Observa aquestes il·lustracions i imagina que és el teu cas. Escriu què penses en cada situació.
2
Pensa en les situacions de l’exercici anterior. Et passa alguna cosa semblant sovint? Per què?
3
Reflexiona sobre el que diuen de tu els altres. Marca les opcions que consideres adequades i afig-ne d’altres.
Diuen que sóc una persona molt tranquil·la. Creuen que canvie molt d’humor. Comenten que no m’enfade molt. Diuen que sóc molt nerviós.
102
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
6
Identificar i comprendre els pensaments que generen els estats d’ànim
Les emocions bàsiques són respostes ràpides, brusques i incontrolades de l’organisme, i el fet de pensar-hi dóna lloc als sentiments, que són estats més prolongats i amb menys alte ració psicofisiològica. Saber què és el que pensa l’alumne de les coses que l’emocionen el pot ajudar a desenvolupar la competència emocional perceptiva. Tant les emocions com els sentiments i els estats d’ànim formen part del seu desenvolupament afectiu. Aquesta habilitat consisteix consistei x a identifica identificarr els pensaments que tenen tenen lloc en els instants insta nts pos teriors a les reaccions emocionals. També es tracta de determinar els pensaments que són capaços de generar generar estats d’ànim. d’àni m. Aquest coneixement coneixement cognitiu cognit iu permet augmentar la cons ciència emocional i ajuda els alumnes a descobrir els pensaments, els sentiments i els est ats d’ànim que es produeixen. En definitiva, aquesta habilitat desenvolupa la competència d’autoconeixeme d’a utoconeixement nt personal.
Activitats per a desenvolupar-l desenvolupar-la a aquests pensaments amb cada sentisenti1. Relacionar aquests
ment: esperança, avorrició, temor, indignació, desil·lusió.
• Quan estic confiat confiat pense pense que • Quan sent gratitud pel que ha fet algú, pense que
• «Ja em molesta massa i això no pot ser.»
• Quan em sent humiliat humiliat pense pense que
• «Tant de bo ho puga aconseguir jo també!»
avergonyeix, pense pense que • Quan alguna cosa m’avergonyeix,
• «No sé si ho aconseguiré. Tinc tanta mala sort que ja veuràs que serà que no!»
3. Demanar als alumnes que identif identifiquen iquen les emoemo-
• «No el puc suportar, suporta r, no sap fer fer res més que es copir i molestar.»
• «I què he de fer ara? Em castigaran per això?»
cions socials que ells generen en els altres. Per exemple: • Tinc molta paciència amb els altres. • Els altres diuen de mi que sóc simpàtic/anti pàtic.
2. A
cada «etiqueta emocional» correspon un pen sament. Cal descriure què pensa cadascú en cada cas.
• Els altres em respecten. Jo també els respecte. • Enveja Enveja?? Qui envege jo? Ningú Ningú..
• Quan estic esperançat esperançat pense pense que
Suggeriments didàctics • Explicar als alumnes que el nostre estat d’ànim depén de la manera ma nera com pensem. Per exemple, si pensem que som capaços d’aconseguir una cosa, com ens devem sentir? Probablement espe rançats. Si pensem que sempre tenim raó i els al tres no, ens sentirem, segurament, frustrats, irritats o indignats.
© GRUPO EDELVIVES
• Proposar exercicis de «pensar en veu alta». Es tracta d’enunciar expressions referides a les rela cions interpersonals i després assignar-hi una emoció social o un u n sentiment. Per exemple: exemple: Feliu es pren les coses bé, no es disgusta i no s’enfada, s’estima més pensar que val més no fer cas d’algunes coses que diuen els altres. Una «etiqueta emocional» per a Feliu seria la de… paciència.
Intel·ligència emocional
103
6. Identificar i comprendre els pensaments Alumne: 1
2
104
Curs:
Data:
Escriu què pensa cada xiquet en les situacions següents.
• Xiquet 1:
• Xiquet 1:
• Xiquet 1:
• Xiquet 2:
• Xiquet 2:
• Xiquet 2:
Fes una llista, en el teu quadern, de les emocions positives i una altra de les emocions negatives que sents en la vida diària. Per exemple, a l’escola.
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
7
Identificar les conseqüències que tenen les emocions
Els conflictes interpersonals que es produeixen entre companys sempre van acompanyats d’emocions i sentiments. Al costat de la interpretació o el pensament i de l’acció-conducta (enfrontaments verbals, ofenses, burles, agressions, espentes, colps, etc.) sorgeix l’emoció que el comportament personal genera en els altres i viceversa. És a dir, les relacions inter personals entre els alumnes i els conflictes conf lictes que s’hi generen estan impregnats impregnat s de forts forts con tinguts emocionals.
Generalment, en aquestes edats, hi ha poca consciència a l’hora de preveure les conseqüèn cies del comportament personal, no atribuïble a la maduresa cognitiva, sinó a la falta d’entrenament d’en trenament en el denominat pensament conseqüent (contingut (contingut dels programes de resolució de conflictes). conflic tes). Aquesta habilitat habilit at emocional va unida a la previsió conductual d’allò que passaria si s’a s ’actua ctuara ra d’una manera determinada; per tant, ta nt, es tracta de preveure quina emo ció causarà, en un mateix i en els altres, la conducta conducta personal. Aquesta habilitat va dirigida dir igida a conscienciar els alumnes a lumnes de l’abast de les accions que fan o que ometen, a percebre l’estat l’estat d’ànim personal i el que generen en els altres.
Activitats per a desenvolupar-l desenvolupar-la a 1. Explicar
als alumnes que en un conflicte entre companys es dóna l’esquema següent:
c. Els pensaments que tenia cadascú. 3.
a. Conductes concretes que sorgeixen: discutir, enfrontar-se, barallar-se, insultar-se… b. Pensaments que es tenen sobre el problema i que en molts casos tenen lloc errors d’inter pretació. Per exemple: «El que vol és empre -
nyar-me»; «Em té mania»; «Ho ha fet a posta per a burlar-se’n». c. Emocions o estats d’ànim que es produeixen
en cadascuna de les parts que hi intervenen: ira, por, ansietat… 2.
Proposar als alumnes que analitzen un conflicte, entre dos companys, partint d’aquest esquema.
Demanar als al s alumnes que aporten valors que si guen necessaris per a resoldre adequadament adequadament el conflicte. confl icte. Per exemple: exemple: respecte, justícia, respon -
sabilitat, cooperació. 4.
Associar cada emoció a la conducta. Per exem ple: • Si plores després d’haver estat parlant amb un company,, el que ha passat és… company • Si després d’estar amb un company ara et sents animat, ha sigut perquè… • Què has dit o què has fet fet al teu company per què ara se senta més tranquil?
a. Què ha passat. b. Emocions que han sentit cadascun dels que
han participat en el conflicte.
Suggeriments didàctics • Repassar situacions quotidianes en què u n alumne se sent decebut, trist, animat, espantat,
• Proposar als alumnes que elaboren una llista d’emocions positives que puguen ajudar a resol -
satisfet… després d’haver sentit algun comentari d’un company company..
dre un conflicte adequadament i respectuosament.
• Reflexionar sobre el tema següent: «I tu, quines emocions generes en els altres? alt res? Per què?»
• Proposar als alumnes que elaboren una llista d’estats emocionals emocionals que impedisquen o dificulten dif iculten resoldre un conflicte adequadament.
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
105
7. Identificar les conseqüències emocionals Alumne: 1
Curs:
Data:
Observa les il·lustracions i respon.
a. Qué ha degut passar en aquesta situació?
b. Per què ara la xiqueta que abans estava espantada s’hi veu més tranquil·la?
c. T’ha passat a tu alguna vegada una situació així? Per què?
2
Imagina que ets qualsevol d’aquests xiquets. Respon.
a. Què t’agradaria sentir d’un bon company?
b. T’ajudaria? Per què? c. Ho fas tu amb algú? 106
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
8
Modular les emocions negatives mitjançant comportaments assertius
Regular o modular la intensitat amb què vivim les emocions i com les expressem és una competència emocional molt important. Les emocions negatives com la tristor o l’enuig tenen una finalitat en l’adaptació de l’individu. No obstant això, quant de temps han de durar aquestes emocions? Amb quina intensitat les experimentem? Com les podem afron tar? Amb quins recursos? La resposta de tots aquests interrogants dóna lloc a la competèn cia denominada regulació ref lexiva de les emocions.
Alguns alumnes, quan s’alteren emocionalment (sobretot amb la ira i l’enuig) i tenen po ques habilitats d’autocontrol, poden tenir reaccions expressives desmesurades, que gene raran conflictes seriosos i efectes negatius en els altres. En altres xiquets, però, la ira/enuig es viu internament sense expressar-ho, adopten conductes passives i es queden dins l’emo ció. La conseqüència és l’acumulació de sentiments de rancor i ressentiment que poden arribar a fer «esclatar la ira», perquè no s’ha expressat adequadament en el moment ade quat. Aquesta habilitat consisteix a autocontrolar les reaccions expressives de la ira, la ràbia o l’enuig. També consisteix a expressar el malestar personal sense mostrar agressivitat i a exposar les causes que l’han generat. S’associa a l’assertivitat com a competència social i implica posar en pràctica destreses com ara expressar l’opinió personal i defendre’s verbal ment de la crítica/ofensa, entre altres. Així mateix, exigeix controlar l’ansietat produïda per l’expressió d’aquesta assertivitat emocional mitjançant destreses d’autoregulació (rela xar-se, respirar adequadament, calmar-se...). Per a regular l’expressió de l’enuig/ira, l’alumne ha de seguir els passos següents: a. Identificar les causes de la seua emoció: interpretació equivocada, motius d’ofensa, etc. b. Identificar els senyals corporals de l’emoció: cognitius (què es pensa), conductuals (la posició del cos, els gestos, què diem i què fem) i fisiològics (augment del ritme cardíac,
dificultats respiratòries, tensió muscular). c. Saber respostes adequades per a expressar l’emoció, com ara verbalitzacions per a auto -
controlar-se, allunyar-se de la situació de conflicte, relaxar-se mitjançant la respiració, etc. d. Emprar una estratègia d’afrontament o una altra, de manera que la tria s iga la més «intelligent emocionalment».
Activitats per a desenvolupar-la 1.
Proposar als alumnes que descriguen les circum stàncies en què cadascun «perd el control» de la
conducta a causa de l’enuig. Preguntar: Quina ha sigut la causa? Què has fet amb el teu enuig? 2. Ensenyar
els alumnes a «parlar-se a ells ma teixos» quan estan molt enfadats, per a autocon trolar l’expressió inadequada del seu enuig.
3.
Proposar que enumeren expressions verbals que els ajuden a tranquil·litzar-se. Es poden fer ses sions de role playing per a modelar la manera de
parlar-se a un mateix de manera encoberta. 4. Demanar als alumnes que practiquen les seues
respostes en la vida quotidiana i que els causen enuig. Per exemple, quan un company t’insulta.
Suggeriments didàctics • Ensenyar els alumnes a fer demorar la resposta d’enuig perquè puguen reflexionar sobre la millor manera d’expressar la seua emoció. © GRUPO EDELVIVES
• Fer activitats d’expressió assertiva d’opinions, de fensa de drets, comunicació de desgrat o ofensa, etc., amb gestos i frases respectuoses.
Intel·ligència emocional
107
8. Modular les emocions negatives Alumne: 1
Curs:
Data:
Escriu quina seria la manera adequada d’actuar en la situació següent.
a. El que hauria de fer el xiquet que espenta:
b. El que hauria de fer el xiquet que rep l’espenta:
2
Anota. a. Situacions que et fan enfadar a l’escola.
b. Situacions que et generen por, t’espanten o et fan sentir temor a l’escola.
3
108
Com ajudaries un company que se sent temorós a l’escola?
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
9
Calmar-se un mateix i els altres en les alteracions emocionals
Les negatives, com ara la ira/enuig i la seua família sentimental (indignació, ràbia, hostili tat, ressentiment, rancor), estan presents en els conflictes interpersonals i provoquen alte racions personals (sentir-se malament, perdre la raó) que deterioren les relacions. Calmar els altres és una habilitat emocional que els alumnes han de desenvolupar. Aquesta habilitat consisteix a ajudar l’altra persona a controlar la seua alteració emocional a través de diferents expressions verbals com ara: «T’has de tranqui l·litzar», «No és bo enfa dar-se tant», etc. De la mateixa manera, l’ajuda consisteix a proporcionar-los estratègies d’afrontament, com ara «Fem una volta» (allunyar-se del lloc), «Explica’m què t’ha passat» («ventilació» de l’emoció), etc. Es tracta que les estratègies personals de control de l’enuig que utilitza un mateix puguen ser útils a l’altra persona; però no solament parlem d’ajudar en les reaccions d’enuig, sinó també de tranquil·litzar un company quan està ansiós o té por, animar-lo quan està trist o assossegar-lo quan està ofuscat. És una habilitat empàtica en què, a més de comprendre el seu estat d’ànim, se l’ajuda en forma d’estratègies d’actuació.
Activitats per a desenvolupar-la 1.
2.
Demanar als alumnes que expliquen quin tipus d’ajudes emocionals proporcionen als companys. Què fas quan veus un amic trist? Si veus que un company està furiós, com l’ajudes? Si un com pany està espantat, com l’ajudes? Encetar un debat per a diferenciar «qui ajude jo?, qui m’ajuda a mi?» en els moments en què emo cionalment es necessita. Amb el debat es mira de fomentar l’actitud de prestar ajuda i de rebre’n quan calga.
3. Fer
una llista de les accions que són adequades
en aquestes situacions.
• Tranquil·litzar un company ansiós. Per exem ple: dir-li que no passa res, distraure’l, dema nar-li que ens explique què li passa… • Animar un company que està trist. Per exem ple: distraure’l amb alguna activitat, convidarlo a un aniversari, seure al seu costat… 4. Relatar
experiències personals en què la nostra ajuda haja sigut adequada per als qui l’han re buda.
5. Explicar
com s’han sentit quan algú (amic o company) els ha animat, els ha calmat o els ha asserenat quan ho han necessitat.
• Calmar un company que està furiós. Per exem ple: allunyar-se del lloc, comptar fins a deu abans de respondre, respirar profundament…
Suggeriments didàctics • Fer exercicis de relaxació muscular segmentària associats amb activitats de respiració. Utilitzar-hi el mètode de Jakobson (requereix una preparació
• Preguntar als alumnes: Què se sent quan has aju dat a calmar un amic?, i quan algú et diu: «Grà cies a tu no ha passat res»?
específica del docent).
• Proposar als alumnes que expliquen situacions de la vida escolar en què es necessite l’habilitat de calmar els altres.
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
109
9. Calmar-se un mateix i els altres Alumne:
Curs:
1
Anota què necessita emocionalment cadascun d’aquests personatges.
2
Escriu dues estratègies que se t’acudisquen per a cadascuna d’aquestes situacions.
Data:
a. Per a tranquilitzar algú que està molt nerviós. •
•
b. Per a animar algú que està molt desanimat. •
•
c. Per a tranquilitzar algú que està molt espantat. •
•
110
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
10 Mostrar comportaments empàtics L’empatia és una competència emocional caracteritzada per la comprensió de l’estat emocio nal de l’altre i la possibilitat de prestar ajuda per a fer-lo sentir més bé. Mostrar empatia no implica necessàriament compartir les opinions o les raons per les quals l’altra persona està enfadada, ansiosa, trista, etc., ni tan sols compartir la manera de percebre les circumstàncies
que han fet que se senta així. No obstant això, l’empatia sí que exigeix una escolta activa i una comprensió de l’estat d’ànim, i també expressar aquesta comprensió. Els alumnes que es mostren empàtics tenen relacions més bones amb els altres, són més es timats i acceptats pels companys. L’empatia acompleix una de les funcions fonamentals de l’expressió de les emocions: la d’ajudar a «ventilar-les» quan l’interlocutor parla del que li passa i com se sent. La persona que escolta, assent, mostra gestos de comprensió i ajuda, per això desenvolupa una gran competència emocional. Aquesta habilitat consisteix a manifes tar comportaments empàtics amb els companys en diferents situacions escolars. Comporta habilitats prèvies d’escolta activa (primer escaló de l’empatia), quan es para atenció a l’altre.
Activitats per a desenvolupar-la 1.
Reforçar els comportaments d’escolta activa. Un alumne ha d’explicar davant dels altres qualsevol experiència personal. A continuació, els altres han de fer preguntes sobre el que han escoltat.
2. Fer
l’activitat anterior en grups reduïts de tres o quatre alumnes. El docent ha de monitoritzar el desenvolupament de cada grup. Fins i tot, si l’espai i les agrupacions ho permeten, es poden desenvolupar actuacions simultànies dels grups per a evitar que hi haja cap distorsió.
3. Dur
a terme exercicis d’interpretació de gestos, com ara observar en l’interlocutor les expres -
sions següents i explicar-ne el significat: arrufar les celles, obrir molt els ulls, fer gestos amb les mans, moure el cap. 4. Contestar
les preguntes següents:
• Si ajudes un company, què pot passar? • Si sents un company que es lamenta de la seua mala sort i li dius que no es preocupe, què pen-
ses que deu fer aquest company? • Què faries tu en el cas anterior si algú et sen tira?
Suggeriments didàctics • Elaborar un treball lingüístic consistent a buscar definicions o a localitzar sinònims/antònims d’aquestes etiquetes emocionals: gratitud, altruisme, compassió, acceptació, perdó (tot des del punt de vista actitudinal, perquè constituei xen valors molt importants en el desenvolupa -
ment moral de l’alumne). També es pot fer un treball de webquesta dissenyat pel docent. • Enumerar persones empàtiques que coneguen els alumnes.
• En les activitats 1 i 2, el docent ha de donar indi cacions als alumnes perquè paren atenció als ele ments de la comunicació següents. • El que diu el company de la seua experiència. • Com ho diu: entonació, volum de la veu, clare dat a l’hora de parlar, etc. • Els gestos de la cara. • Els gestos de les mans. • La postura corporal. Tots aquests aspectes contribueixen a copsar mi llor el missatge de l’interlocutor, afavoreixen l’escolta activa i la comprensió de l’estat emocio nal de qui parla.
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
111
10. Mostrar comportaments empàtics Alumne: 1
Curs:
Data:
Busca diferents significats de què és l’empatia. a. En el diccionari.
b. Segons el docent.
c. Segons l’explicació d’altres persones (familiars).
2
3
112
Escriu la teua pròpia definició d’empatia.
En quines situacions et mostres empàtic? Observa aquestes situacions i explica les teues experiències.
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
Fitxes d’intel·ligència emocional per a 6é de primària
Autor
Antonio Vallés Arándiga
BAULA EDELVIVES
Índex 1. Aprofundir les emocions socials ............................................................. 115 2. Valorar la informació emocional ............................................................. 117 3. Preveure situacions emocionals negatives ............................................... 119 4. Valorar les emocions positives ................................................................ 121 5. Desenvolupar pensaments objectius ...................................................... 123 6. Associar situacions a estats emocionals .................................................. 125 7. Comprendre emocions complexes ......................................................... 127 8. Atenuar la intensitat de les emocions negatives...................................... 129 9. Enfortir les emocions positives ............................................................... 131 10. Adoptar estratègies de regulació emocional ........................................... 133
1
Aprofundir la identificació de les emocions socials
Les emocions socials o secundàries són, com ja hem vist, les que s’originen per les relacions interpersonals i s’enquadren o es classifiquen en les anomenades famílies emocionals. En aquest curs s’afigen algunes emocions secundàries més a les que hem vist en 5é curs. Així, per exemple, en la família de l’emoció bàsica de l’ alegria s’inclouen les emocions se cundàries o socials de bon humor, gratificació, delit, complaença, goig, etc. En la família de l’emoció bàsica la ira/enuig s’inclouen: còlera, desdeny, ressentiment, hostilitat, retret, menyspreu, entre altres. En la família de l’emoció bàsica de la tristor s’inclouen la compas sió, el desànim, la resignació, l’abatiment, la commoció i el fastig. En la família de l’emoció bàsica de la por hi ha l’horror, l’espant, la fòbia, la paüra, etc. Aquesta habilitat emocional consisteix a identificar què se sent, fent-hi servir les «etiquetes emocionals» més precises que ho descriguen.
Activitats per a desenvolupar-la 1. Presentar
una descripció d’una emoció secun dària i la lletra inicial de la denominació per a endevinar-la. Per exemple:
4. Associar
l’expressió d’emocions socials o secun dàries al comportament personal i a l’interperso nal. Per exemple:
• Alleujament aportat per algú que mitiga una pena i aporta alegria. Lletra C. (Consol).
• Quan una persona es diverteix molt i gaudeix
• Tristor per una desgràcia pròpia o aliena que desanima i, de vegades, fa plorar. Lletra P. (Pe-
• Si estàs trist per la desgràcia que li ha passat, a un company, et sents… (apesarat).
amb el que fa, sent… (delit).
sar).
• Quan aconsegueixes el que t’has proposat, com ara aprovar un examen, fer una activitat bé,
2. Classificar
les emocions secundàries d’acord amb la família emocional bàsica: bon humor, ressentiment, paüra, gratificació, il·lusió, complaença, commoció, goig, còlera, desdeny, hostilitat, retret, menyspreu, espant, compassió, desànim, delit, resignació, fòbia, abatiment, fastig, horror.
• Alegria • Por • Tristor • Enuig
sents… (satisfacció). 5.
Identificar les emocions secundàries en fotogra fies que mostren diversos graus d’intensitat per a discriminar l’expressió facial. Per exemple: • irritació / enuig / fúria / còlera • tristor / desànim / decepció
3. Enumerar situacions escolars en què es poden
donar les emocions secundàries anteriors.
Suggeriments didàctics • Identificar en els personatges dels programes de TV emocions secundàries o socials. Centrar-se en les estudiades en aquesta unitat.
• Confeccionar un vocabulari emocional que in cloga totes les denominacions noves que els alumnes vagen aprenent a descriure.
• Per a generalitzar la identificació de les emocions secundàries personals, els alumnes poden descriure les circumstàncies en què senten cadas-
cuna. Per exemple: «Jo sent complaença quan...»; «Em sent commocionat quan…»; «Em mostre hostil quan…».
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
115
1. Aprofundir les emocions socials Alumne: 1
3
116
Data:
Identifica les emocions amb les expressions de les cares.
compassió
2
Curs:
satisfacció
rancor
còlera
pesar
desànim
Escriu emocions que siguen semblants a les de l’exercici anterior.
Anota totes les etiquetes emocionals que conegues de les famílies següents. •
Alegria:
•
Por:
•
Enuig:
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
2
Valorar la informació emocional pròpia i aliena per a millorar les relacions
Les emocions aporten informació valuosa sobre nosaltres mateixos i sobre els altres. L’anàlisi de quines emocions tenim, la intensitat amb què les vivim, per què les experimen tem i què fem per a afrontar-les és important per a l’autoconeixement, perquè expliquen els nostres pensaments, afectes i conductes. De la mateixa manera, conéixer les emocions dels altres ens pot ser molt útil per a millorar les relacions interpersonals. Aquesta habilitat consisteix a obtenir informació de les emocions i valorar-la en funció dels criteris següents: normes socials; com s’expressa l’emoció (si és adequada o inadequada); drets i deures propis i aliens; necessitats emocionals de cadascú; i grau de benestar o ma lestar que genera l’emoció. Les dades obtingudes d’aquesta valoració poden ajudar l’alumne a tenir més autoconsciència emocional i més coneixement de les emocions i de les reaccions dels altres.
Activitats per a desenvolupar-la 1.
Observar escenes de pel·lícules o fer sessions de
Ha d’explicar-la seguint els criteris anteriors, fent servir un llenguatge més adequat. Per exem ple: Com et vas sentir? Per què? Com vas expres sar l’emoció? Què va dir o fer l’altra persona? Què vas fer tu? Com vas parlar? Què va passar finalment? Què hauria sigut bo fer?
role playing simulades en què dues persones esti-
guen emocionades. S’hi ha de parar atenció als aspectes següents: • Identificació del tipus d’emoció de cadascú. • Observació de la manera com s’expressen: cla redat, dificultat, contenció…
3.
Analitzar els efectes que té la nostra conducta en les emocions dels altres. Per exemple, si tu mo lestes un company, com es deu sentir? Per què penses això? Realment vols que se senta així? Per què?
4.
Què seria adequat fer en aquestes situacions?
• Gestos facials i corporals fets servir. • Tipus de llenguatge utilitzat. • Efecte en la conducta de l’altre. • Recursos de cadascú per a fer front a l’emoció pròpia o a l’aliena. Per exemple, si un està en fadat, com proven de controlar els altres la seua ira, o no.
• Efectes de les emocions en el comportament. 2. Formar
grups en què cada integrant trie una emoció per a descriure la vivència que ha tingut.
• Estàs trist perquè uns companys no t’han aju dat a fer una faena.
• Et sents furiós perquè hi ha un company que es burla de tu.
• El professor et marmola perquè t’has compor tat malament.
Suggeriments didàctics • L’activitat 1 pot contextualitzar-se en les vivències dels alumnes, que haurien d’explicar les vivències emocionals que acostumen a tenir i analitzar la in formació segons els criteris exposats. • L’activitat 4 pot ampliar-se al·ludint a diferents si tuacions dels alumnes, fent que reflexionen sobre el que actualment fan (segons l’emoció) i sobre el
• Demanar als alumnes una redacció sobre el tema: Per a què serveixen les emocions? Què fem quan ens emocionem? El docent pot dur a terme una dinàmica de grups amb els comentaris fets pels alumnes.
que seria més adequat.
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
117
2. Valorar la informació emocional Alumne: 1
Curs:
Data:
Observa aquestes vinyetes. Després, contesta les preguntes. Víctor m’ha dit que em pegarà. Es pensa que he sigut jo el que li ha esgarrat la motxilla.
No sigues gallina. De segur que el guanyes.
Bah! Ni cas. Si et pega, tu pega-li més fort.
Tranquil·litzat. Ja veuràs que no passarà res.
Digues-li que tu no has sigut.
Ja, però, i si no em fa cas? •
Has de dir-ho al professor.
T’ha passat alguna vegada una situació així? Com va ser? Com et vas sentir? Què vas fer?
Doncs, ja ho saps, pega-li fort!
•
118
Intel·ligència emocional
Quin dels dos companys ajuda més el xiquet que està espantat? Per què?
© GRUPO EDELVIVES
3
Preveure situacions emocionals negatives que perjudiquen la manera de pensar
Si es té un bon coneixement emocional, es pot diferenciar entre quines emocions són les que ens permeten pensar adequadament i quines són les que ens ho impedeixen. Així ma teix, la capacitat de previsió ens pot permetre pronosticar quin estat emocional és esperable en cada situació o circumstància. Així, per exemple, un alumne ha d’haver aprés (a manera de reflexió o de conseqüència) que cada vegada que s’enfronta verbalment amb un com pany acaba sentint-se indignat, furiós o nerviós; o que cada vegada que fa un treball en equip se sent satisfet, content i valorat. Es tracta d’associar les situacions quotidianes a les emo cions o estats d’ànim que habitualment produeixen. Aquesta habilitat consisteix a desenvolupar la capacitat de previsió de la conducta personal, de manera que els alumnes aprenguen a seleccionar el tipus de situació emocionalment més adequat i a modificar la seua manera de reaccionar perquè no hi haja conflic tes inter personals —moltes vegades generats per maneres d’interpretar, de raonar i de processar la informació esbiaixadament i erròniament. L’habilitat té un caràcter cognitiu (pensament prospectiu) caracteritzat per la visualització de les escenes que es produiran i de l’estat emocional que es provocarà. Aquesta habilitat està associada a l’anomenat pensament conseqüent, que es desenvolupa anticipant els efectes conductuals i emocionals d’allò que un fa i diu pel que fa als altres.
Activitats per a desenvolupar-la 1.
Demanar als alumnes que exposen les situacions quotidianes en què emocionalment se senten
malament. Per exemple, quan algú se’n burla, quan no saben respondre a un exercici, etc. 2. Analitzar
cadascuna de les situacions descrites abans pels alumnes d’acord amb aquests ele ments: a. Si és adequada/respectuosa o no la resposta de
cadascú. b. Si hi ha motius per a emocionar-se molt o poc. c. Si és una ofensa, falta de respecte o agressió la
conducta d’un i/o de l’altre. d. Les conseqüències que té la situació en els al tres.
3. Anticipar
conseqüències. Presentar situacions escolars quotidianes i preveure què pot passar. Per exemple:
• Si tu ets amable i respectuós amb… el més pro bable és que…
• Quan t’enfades massa per una favada, com ara… aleshores pot passar que… 4. Preguntar
als alumnes, després de fer les activi tats 1, 2 i 3, els canvis en el comportament que serien adequats dur a terme. Per exemple: «Jo he aprés que discutir enfadat no serveix per a res i que val més calmar-se un poc per a parlar des prés del tema».
Suggeriments didàctics • En l’activitat 1, el docent pot afegir algun altre cri teri o element d’anàlisi de les situacions descrites pels alumnes.
• En l’activitat 2, també es poden ampliar el nom bre i el tipus de situacions per a desenvolupar la capacitat de pensament conseqüent.
© GRUPO EDELVIVES
• En l’activitat 4, es mira d’instaurar nous sistemes d’afrontament de les emocions (des de la perspec tiva de la reflexió del que se sent i com manejar l’estat d’ànim), per això el docent pot fer servir una estratègia o una altra, i proposar-los: Seria bo que una persona enfadada aprenguera a tranquil-
litzar-se? Com?
Intel·ligència emocional
119
3. Preveure situacions emocionals negatives Alumne: 1
120
Data:
Assenyala els estats d’ànim adequats per a mostrar la teua capacitat de raonament.
Satisfacció Hostilitat Enveja Desassossec 2
Curs:
Esperança Confiança Menyspreu Nerviosisme
Indignació Assossec Respecte Inquietud
Simpatia Temor Calma Serenitat
Observa aquestes escenes i escriu com si fores un dels protagonistes.
Intel·ligència emocional
•
Si jo fóra un d’ells, tindria aquests pensaments:
•
I aquestes emocions:
•
Finalment, faria això:
•
Si jo fóra un del grup, tindria aquests pensaments:
•
I aquestes emocions:
•
Finalment, faria això:
© GRUPO EDELVIVES
4
Valorar les emocions positives per a l’aprenentatge i el benestar
Les anomenades emocions positives derivades de la família de l’alegria, com el bon humor, la satisfacció, la complaença, l’entusiasme, l’esperança, la il·lusió, la serenitat, el grat, entre altres, tenen un efecte benèfic en el processament de la informació i en la capacitat cogni tiva. L’optimisme, per exemple, és capaç de millorar els processos de memòria, d’augmentar la flexibilitat cognitiva i la imaginació. De la mateixa manera, el benestar personal, definit com el grau de satisfacció que té una persona pel que fa a la seua vida, és conseqüència del predomini de les emocions positives sobre les negatives. Tanmateix, això no significa que les emocions negatives —tristor, enuig, por— siguen inadequades; al contrari, acompleixen funcions adaptatives i ens proporcio nen nous sistemes d’afrontament. Aquesta habilitat consisteix en el fet que els alumnes, en aquest nivell escolar, associen les emocions positives enumerades al seu benestar personal i, com a conseqüència, a l’aprenentatge escolar, perquè, si no se satisfan les necessitats emo cionals bàsiques (seguretat, afecte, tranquil·litat...), difícilment es poden aconseguir apre-
nentatges curriculars. A tot això hem d’afegir el factor de motivació (interés i desig d’aprendre) com a element modulador del factor emocional.
Activitats per a desenvolupar-la 1. Dur a terme una dinàmica de grups. El professor
ha de preguntar als alumnes les idees que tenen sobre què és el benestar i què ca l fer per a sentirse bé. Després de les aportacions dels alumnes,
es poden elaborar, per equips, cartells/murals en què s’incloguen els elements següents: • Descripció de què és el benestar. • Situacions de l’aula en què es produïsquen emocions positives. • Orientacions per a «ser més feliç».
2.
Demanar als alumnes que utilitzen el vocabulari emocional que saben fins ara i que serveix per a aprendre qualsevol contingut curricular. Es pot fer una graella com aquesta: Emocions que serveixen per a aprendre • •
Serenitat Assossec
Emocions inadequades per a aprendre • •
Inquietud Frustració
3. Associar
una emoció a una activitat concreta d’aprenentatge. Per exemple: Per a quina activi tat seria adequat estar molt tranquil? Per a qui nes coses és bo tindre ànim i entusiasme?
Suggeriments didàctics • El docent pot ajudar els alumnes a reflexionar so bre el seu estat d’ànim en cada moment que es facen les activitats preguntant: «Com et sents?» mentre les duen a terme. Si s’identifica estats d’ànim negatius (frustració, desànim…) generats per l’autopercepció de falta de competència per a fer l’activitat, se’ls pot proporcionar ajuda per a resoldre-la de manera reeixida o modificar-los-la (reducció del nivell de dificultat, d’extensió…) amb el propòsit de canviar el seu estat d’ànim.
© GRUPO EDELVIVES
• Per a ajudar a ampliar el vocabulari emocional, és aconsellable confeccionar, prèviament, un cartell o mural que incloga totes les etiquetes emocio-
nals que es vagen desenvolupant en el programa, amb l’opció d’anar afegint-n’hi gradualment d’altres de noves.
Intel·ligència emocional
121
4. Valorar les emocions positives Alumne: 1
Curs:
Relaciona cada estat d’ànim amb la tasca escolar que siga més adequada.
Estat d’ànim
Tasca
Satisfacció Il·lusió Serenitat Entusiasme Esperança Paciència Confiança
Resoldre un problema de Matemàtiques. Fer un treball en equip. Jugar un partit de futbol o una altra activitat esportiva. Fer la lletra clara i que s’entenga bé. Per quan tinc molts deures. Fer una faena minuciosa, amb detalls. Quan faig una faena que m’ix una mica malament.
2
Escriu sobre aquest tema: Creus que ets una persona feliç? Per què? Després, dibuixa’t la cara somrient.
3
Marca les «etiquetes emocionals» que cregues que són habituals en tu. Després, afig-ne alguna altra que consideres important per a tu.
Paciència Amistat Gratitud Calma Tranquil·litat Grat 122
Data:
Intel·ligència emocional
Esperança Serenitat Interés Bon humor Satisfacció
Entusiasme Il·lusió Goig Assossec Simpatia
© GRUPO EDELVIVES
5
Desenvolupar pensaments objectius que permeten la reinterpretació emocional
No ens emocionem pel que passa, sinó per la manera com ho interpretem. En les emocions secundàries, el pensament influeix molt en el tipus d’emoció o de sentiment que experi mentem. Depenent de la manera de pensar, ens sentirem d’una manera o d’una altra. De vegades ens enfadem o tenim por de manera desproporcionada, perquè hem interpretat equivocadament el que hem percebut. Quan un alumne pensa: «Tot m’ix malament. No servisc per a res» sobre el seu fracàs a l’hora de fer una activitat escolar, quin estat d’ànim li deu generar el seu pensament? Per contra, si el mateix alumne davant d’una situació semblant pensa: «He fet tant com he po gut. Ho faré més bé la pròxima vegada», l’estat d’ànim és diferent del primer. Algunes persones necessiten aprendre a pensar de manera diferent, alternativament i més objectivament per a afrontar m illor les seues reaccions davant de les situacions de frustra ció, d’enuig o de por. En el cas dels alumnes, en el context escolar, moltes emocions negati ves es generen per interpretacions cogn itives equivocades de les situacions en les relacions interpersonals. Aquesta habilitat consisteix, en primer lloc, a identificar els pensaments equivocats que causen emocions negatives i, en segon lloc, aprendre a pensar de manera alternativa i objectiva per a reduir el nivell de reacció.
Activitats per a desenvolupar-la 1.
Demanar als alumnes que expliquen els pensa ments que tenen quan el seu estat d’ànim és ne gatiu, per exemple, quan estan tristos, enfadats o tenen por.
als alumnes pensaments alternatius davant de diferents situacions. Pensament equivocat
Sempre ho faig malament
•
Què deuen dir de mi els meus amics!
Es deuen pensar que sóc molt negat.
•
uns quants minuts a verbalitzar en veu molt i molt baixa el pensament objectiu que es vol aprendre de l’activitat anterior.
4. Preguntar
2. Proposar
•
3. Dedicar
Pensament objectiu
Hi ha coses que faig malament; unes altres, regular; d’altres, bé i moltes, molt bé.
•
als xiquets quina emoció se sent si es tenen aquests pensaments:
• No tinc ganes de res. De segur que ho faré ma lament.
• No tinc ganes de res, però provaré de fer alguna cosa…
• Si l’agafe, sabrà què és bo. No em coneix bé. Ja veurà si…
Cadascú fa tant com pot i no passa res.
•
No ho sóc.
•
Suggeriments didàctics • Perquè les activitats proposades siguen més efec tives, el docent pot fer-ne un seguiment en els ca sos personalitzats. Quan s’observe algun alumne amb una emoció negativa, se li pot preguntar: «Què penses sobre això?» i analitzar conjunta ment si aquest pensament és adequat o inadequat. © GRUPO EDELVIVES
• Repetir l’activitat 3 unes quantes vegades fins que es puga fer sense verbalitzar els pensaments. No n’hi ha prou d’explicar als alumnes que és bo pensar objectivament, sinó que s’han de posar en pràctica aquests pensaments.
• En l’activitat 4 es poden afegir més pensaments corresponents a altres emocions. Intel·ligència emocional
123
5. Desen Desenvol volupar upar pensaments objectius Alumne: 1
Curs:
Observa les il·lustracio il· lustracions ns i explica per què no són adequats els pensaments dels protagonistes. De segur que es burlen de mi. S continuen així m’alçaré i… sabran què és bo.
Ja veuràs que ens hauran de rescatar. Açò serà la fi del món!
•
2
124 12 4
Data:
Situació 1:
•
Situació 2:
Escriu quin seria un pensament adequat per a les situacions anteriors. Explica per què. •
Situació 1:
•
Situació 2:
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
6
Associar situacions personals i interpersonals a estats emocionals
Moltes vegades, vegades, el nostre comportament està originat or iginat per l’emoció que sentim o pel nostre estat d’ànim. Així, per exemple, si un alumne està desanimat, és molt probable que s’inhibisca i no participe en el joc amb els companys o en les activitats de grup. Si un alumne sent rancor envers algú, és molt probable que mostre actituds hostils cap aquesta persona i s’hi enfronte sovint. De la mateixa manera, les situacions sit uacions que es viuen són les que determinen el tipus d’emoció que es viu. Els alumnes alum nes saben perfectament (una altra qüestió és saber el seu grau de cons ciència) amb quins companys ho passaran bé, amb quins se sentiran menyspreats, amb quins se sentiran animats, etc. No obstant això, malgrat tot, hi ha alumnes que mantenen les conductes que generen emocions negatives. Per exemple, n’hi ha que continuen mos trant hostilitat envers un company, fins i tot sabent que acabaran sent castigats per les normes de convivència. I n’hi ha que tornen a sentir-se decebuts perquè esperaven que algun company els animara. Aquesta habilitat consisteix a crear consciència de quines són les característ iques personals que fan sentir-se emocionalment bé o malament i, a més, generar aquests mateixos senti ments en els altres. Certes expressions molt habituals poden ser útils per a exemplificar aquests aspectes: «És que, com que tens tan mal geni, els altres et defugen»; «És clar, com que mai somrius, els altres no et fan cas». Modificar o mantenir algunes característiques personals (cordialitat, simpatia envers antipatia, hostilitat…) pot fer millorar les relacions interpersonals i les emocions viscudes.
Activitats per a desenvolupar-l desenvolupar-la a quadern o a la 1. Els alumnes poden escriure en el quadern pissarra algunes característiques personals i les
reaccions emocionals que aquestes provoquen en els altres. a ltres. Per exemple: • Característ Ca racterística ica personal: «Sóc una persona bas tant simpàtica, quasi sempre somric».
• Conseqüència: Conseqüència: «Hi ha molts companys que ho passen bé amb mi». 2.
Pregunt ar als alumnes: Quines situacions Preguntar situacions perso nals, familiars fami liars o escolars són les que us fan sentir malament? De qui depén? D’un mateix? Dels al tres? O de tots dos?
3. Plantejar
aquesta qüestió: Quines etiquetes per sonals hauríem de canviar per a millorar el nos tre estat d’ànim d’àni m i les relacions relacions amb els altres? alt res? Per exemple: «Estic segur que, si somric més, tindré més amics»; am ics»; «Em sembla que, si m’enfade menys per les coses, tindré menys problemes…» problemes…»..
4. Esbrinar amb els alumnes els «moments clau»
del dia en què se senten emocionalment pitjor o millor. Per exemple: «Des que entre a classe fins a l’hora de l’esplai em sent bé perquè… De ves prada estic més tranquil tra nquil perquè…» perquè…»
Suggeriments didàctics • En l’activit l’activitat at 1 també es poden tenir en compte les característiques personals negatives. Per exemple: «Com que parle tan poc, els altres s’avorreixen
• En l’activit l’activitat at 4 es mira d’associar moments moments i situa cions del dia (inclosa l’anàlisi posterior poster ior del que hi passa) amb els estats emocionals que es viuen.
amb mi».
• En l’activitat l’activ itat 2 s’ha d’anar amb compte de no for çar respostes que algun alumne puga percebre com a confidencials o estrictament personals. © GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
125
6. Associar situacions a estats emocionals Alumne: 1
126 12 6
Data:
Descriu els teus diferents estats d’ànim segons el moment o la situació de la jornada escolar.
•
2
Curs:
•
Al matí, el meu estat d’ànim és:
•
A la vesprada, el meu estat d’ànim és:
Si les situacions que has explicat et produeixen emocions negatives, què canviaries per a sentir-te emocionalment més bé?
Observa aquestes escenes. Tu les vius en la teua vida escolar? Com? Descriu-les.
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
7
Comprendre les emocions i els estats emocionals complexos
Algunes emocions o, més aïna, estats emocionals són complexos, perquè constitueixen una mena de reacció prolongada de l’organisme en què s’integren diferents emocions o senti ments, en alguns casos contraposats o ambivalents. Per exemple, l’odi, la gelosia, la grati tud, l’enveja, l’altruisme, etc. Així doncs, en l’odi es barregen sentiments d’aversió, repugnància, hostilitat, ràbia, etc. En la gratitud s’integren sentiments d’alegria, satis facció, devoció, reconeixement, etc. En canvi, amb la gelosia, els sentiments poden ser ambiva lents, com ara amor i rebuig.
Aquesta habilitat consisteix a comprendre aquests estats emocionals des de la perspectiva d’un estat més durador que les emocions bàsiques. Es pretén que els alumnes comencen a identificar més detalladament els components d’aquests estats emocionals i que utilitzen la terminologia adequada per a descriure’ls, que entenguen que són emocions (en realitat estats emocionals) comunes i que les negatives, com ara l’odi i la gelosia, ha n d’afrontar-se mitjançant estratègies que permeten resoldre els conflictes que es puguen desencadenar amb els altres, atés el caràcter social o interpersonal d’aquests conflictes.
Activitats per a desenvolupar-la 1. Buscar
en fonts bibliogràfiques (diccionaris, In -
ternet, etc.) descripcions per a les emocions com-
Es pot elaborar un treball cooperatiu o per equips i acabar fent-lo en forma de cartell o mu-
plexes, com: gelosia, odi, enveja, gratitud,
ral, o alguna altra alternativa que aporte cada
empatia i altruisme.
alumne, com ara enquadernar el treball i fer-ne còpies per a distribuir-les, fer lemes i distribuirlos al centre escolar, etc.
2. Fer
un treball lingüístic basat en activitats del tipus webquesta (recerca monitoritzada en In ternet) en què es contesten aquestes preguntes
3. Seleccionar
textos literaris en què es reflectis quen aquests estats emocionals. I fer una posada en comú.
pel que fa a cada emoció complexa: • En què consisteix. • Motius pels quals se sent l’emoció. • Els avantatges o els desavantatges que té per a un mateix i per als altres.
4.
Preguntar als alumnes per les estratègies que se rien adequades utilitzar en el cas de la gelosia i de l’odi.
• Com es pot afrontar si és negativa.
Suggeriments didàctics • És important transmetre aquest missatge als alumnes: els estats emocionals complexos, com l’odi i la gelosia, tenen un caràcter cognitiu, és a dir, s’alimenten de pensaments generalment equi vocats que es tenen sobre l’altra persona o sobre les relacions que s’hi estableixen.
© GRUPO EDELVIVES
• Transmetre als alumnes que, per a conéixer millor aquests estats emocionals, és més productiu i ade-
quat pensar-hi en els moments en què no estan presents aquestes emocions, perquè, si no, és pràc-
ticament impossible discernir-hi o raonar-hi bé.
Intel·ligència emocional
127
7. Comprendre emocions complexes Alumne:
Curs:
Data:
1
Escriu diferents situacions en què hages mostrat la teua gratitud envers un company.
2
Marca els sentiments que formarien part de l’odi.
Esperança Hostilitat Serenitat Por
3
128
Venjança Simpatia Rancor Confiança
Estima Antipatia Animadversió Humiliació
Observa les il·lustracions i fes les activitats.
•
Descriu cada il·lustració.
•
Què és l’enveja? I l’odi? Són bons o roïns? Serveixen per a alguna cosa?
•
Si sentires enveja o odi, com intentaries resoldre-ho?
Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
8
Atenuar la intensitat de la vivència de les emocions negatives
Regular les emocions consisteix a tenir l’autocontrol necessari per a poder afrontar de la manera més adequada l’impacte que les emocions negatives tenen en un mateix. Però aquesta regulació també s’entén com la capacitat de prolongar o evocar estats d’ànim posi tius. Quan la vivència de l’emoció negativa és notable, el procés de regulació es concreta a atenuar l’impacte. L’enuig, la ira i la tristor, amb tots els sentiments corresponents, s’experimenten habitualment i formen part de les contingències de la vida humana. No obstant això, la capacitat de regulació ha de permetre atenuar la intensitat de la seua acti vació corporal si la seua vivència és perjudicial a l’organisme. Quanta por s’ha de tenir? Amb quina intensitat? Indubtablement la resposta d’aquests in terrogants depén de les circumstàncies, però com menys intensa siga la repercussió en l’organisme i menys durada tinga aquesta emoció (i també totes les considerades com a negatives), millor regulació se’n podrà fer. En l’àmbit escolar, hi ha alumnes que s’enfaden de manera intensa, s’espanten de manera notable o prolonguen els seus estats de desàn im. Quan passe això, aquesta habilitat ha de permetre que, una vegada transcorreguts els pri mers instants de la reacció emocional, s’exercisca un autocontrol sobre els «símptomes» o s’expresse l’emoció originada. Així mateix, el raonament conscient sobre els motius de l’emoció, la manera de viure-la i la manera d’expressar-la poden permetre saber més bé si és adequada. Només així es pot genera l’autocontrol necessari per a reduir l’impacte dels esdeveniments negatius.
Activitats per a desenvolupar-la 1. Fer
preguntes als alumnes sobre la intensitat amb què viuen les emocions. Per exemple, la por que els genera algun fet; l’enuig amb un com pany; o quan estan tristos.
2. Demanar als alumnes que descriguen alguna es-
cena real o fictícia (de pel·lícules) que els haja impactat per la intensitat de les emocions de por, enuig o tristor (i dels sentiments corresponents).
3. Elaborar una escala de situacions que generen
als alumnes diferents nivells d’impacte. Per exemple, pel que fa a la por: • Em fa moltíssima por… • Em fa bastant por… • Em fa una miqueta de por… 4. Localitzar
imatges d’expressions facials sobre les esmentades emocions negatives. Classificar-les d’acord amb l’escala d’intensitat anterior.
Suggeriments didàctics • En l’activitat 1 es mira de fer que els alumnes apren guen a quantificar dos aspectes de les seues emo-
cions: la intensitat amb què les viuen i la durada. • En l’activitat 3 es pot afegir les emocions d’enuig i de tristor.
• En els debats, el missatge que ha de transmetre’s als alumnes és el següent: «No podem evitar, ni hem d’evitar, des del punt de vista de la salut psi -
© GRUPO EDELVIVES
cològica, emocionar-nos i expressar el que sen tim. Si sentim por, cal expressar-ho. Tanmateix, disposar de la capacitat d’autocontrol sobre la manera de reaccionar ens permetrà millorar el nostre estat d’ànim més ràpidament i més eficaç ment».
• Es poden fer extensives les activitats als estats emocionals complexos negatius ressenyats en les activitats de l’habilitat 7 (odi, gelosia i enveja).
Intel·ligència emocional
129
8. Atenuar la intensitat de les emocions negatives Alumne: 1
Curs:
Classifica aquestes emocions segons els nivells d’intensitat que tenen.
poc
2
130
Data:
bastant
molt
moltíssim
Descriu les situacions que et generen…
Intel·ligència emocional
•
…molta por.
•
Quant de temps et dura?
•
Què fas per reduir-ne la intensitat i la durada?
•
…molt d’enuig.
•
Quant de temps et dura?
•
Què fas per reduir-ne la intensitat i la durada?
© GRUPO EDELVIVES
9
Enfortir les emocions positives (alegria, satisfacció, serenitat…)
Generalment, hi ha una evidència ben destacada sobre les emocions: parem més atenció a les emocions negatives que a les positives. Quan tenim por, busquem la manera de fer-hi front; quan estem tristos, mirem d’animar-nos; quan estem ansiosos, necessitem tranquil·litzar-nos. I aquest aspecte forma part de la competència de regulació de les emo cions, és a dir, què s’ha de fer quan tenim malestar psicològic a causa de les emocions ne gatives. Tanmateix, es para menys atenció a les emocions positives, com ara la serenitat, la il·lusió, l’esperança, l’optimisme, entre altres. Una de les habilitats de la intel·ligència emocional és la d’intensifica r la vivència i la durada de les emocions positives i dels sentiments associats. El nou corrent psicològic de les emo cions denominat «optimisme intel·ligent», desenvolupat per Martin Seligman, se centra en el desenvolupament de totes aquestes emocions positives que constitueixen les fortale ses i les virtuts de cada persona. Aquesta habilitat consisteix a dimensionar i prolongar l’efecte positiu de les emocions, com l’alegria, la satisfacció, el goig, el delit, la il·lusió, etc. També està dirigida a entrenar els alumnes per a fer-los focalitzar l’atenció en les seues capacitats per a emocionar-se favora blement i millorar l’autoestima i el benestar personal. Rememorar o evocar vivències per sonals favorables en què hi ha hagut emocions positives és una de les estratègies per a desenvolupar aquesta habilitat.
Activitats per a desenvolupar-la 1.
Fer un debat amb els alumnes partint de les pre guntes següents: En què ens fixem més, en com ho passem de malament quan estem espantats, nerviosos i tristos, o quan estem alegres i tran quils? Per què? Quins avantatges té el fet de fer centrar l’atenció en els moments en què ens sen tim bé?
2. Fer
preguntes als alumnes sobre algunes vivèn cies personals en què hagen experimentant emocions i sentiments positius: Ens en recordem molt? Per què? Demanar que les descriguen.
3.
Assenyalar en quines emocions positives cadas cun té més facilitat per a gaudir-ne. Per exemple: «Jo m’ho passe bé quan estic molt tranquil»; «Quan estic animat tinc més ganes de fer coses»; «Si em sent orgullós de les coses bones que faig, tinc més ganes d’aprendre».
4. Evocar
vivències emocionals positives. Indicar
als alumnes que tanquen els ulls durant uns instants i que tracten de recordar episodis, situa-
cions, circumstàncies i vivències personals en què s’hagen sentit emocionalment a gust. Des prés de la posada en comú, demanar-los que fa cen aquesta activitat molt sovint.
Suggeriments didàctics • Per a generalitzar l’activitat 4 s’ha de donar ins truccions als alumnes sobre la manera com evo car vivències favorables. Per exemple, dedicant-hi uns quants minuts diaris després d’alguna altra activitat (tant a escola com a casa) o veient les fo tografies de la família, dels amics…
• Per a treballar didàcticament aquesta habilitat, és aconsellable utilitzar el vocabulari que s’ha anat construint durant les sessions. Es tracta d’ampliar el nombre de termes relacionats amb les emoci-
ons positives, que han de formar part de la seua competència referida al coneixement emocional (emocions secundàries, sentiments…).
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
131
9. Enfortir les emocions positives Alumne: 1
Data:
Descriu una situació que hages viscut o un record que tingues en què es donaren aquests sentiments.
Tranquil·litat:
2
Curs:
Il·lusió:
Bon humor:
Busca el significat d’aquestes paraules. •
Consideració:
•
Complaença:
•
Cordialitat:
•
Delit:
N’has experimentat algun? Si és així, explica què se sent.
3
132
Escriu, en el teu quadern, les situacions o les vivències que has tingut hui a l’escola, a l’aula, amb els companys o amb la família i en què t’hages sentit molt a gust. Explica els motius. Intel·ligència emocional
© GRUPO EDELVIVES
Adoptar estratègies de regulació 10 emocional en situacions difícils Les anomenades situacions difícils són les que, per les característiques que presenten, pro voquen reaccions emocionals negatives, independentment del factor personal de la inter pretació dels estímuls. Aquest cas és el de l’enfrontament entre dos alumnes que pot desembocar en enuig i/o por, ansietat, temor, indignació… L’insult d’un company a un altre pot generar, a més de les emocions esmentades, humiliació, vergonya, etc. Davant d’aquestes situacions és necessari, des del punt de vista emocional, adoptar estra tègies per a saber què cal fer amb l’emoció que se sent. L’alumne que sent por ha de fer al guna cosa per a fer-la minvar o suprimir-la; qui està molt indignat ha de qüestionar-se si el seu grau d’intensitat es correspon amb l’objectivitat de la situació; qui està trist ha de plan tejar-se si aquest estat d’ànim és favorable per a sentir-se bé o per a relacionar-se amb els altres o per a aprendre.
La conseqüència de tot plegat és la posada en pràctica de les estratègies d’afrontament més adequades per a regular la intensitat de l’estat emocional generat per la mateixa situació. Aquesta habilitat consisteix a proporcionar pautes concretes a l’alumne sobre què ha de fer quan tinga por, estiga enfadat o se senta profundament desanimat.
Activitats per a desenvolupar-la 1. Debatre amb els alumnes el que ells consideren
3.
Preguntar per les estratègies concretes que cada alumne fa servir en aquestes situacions. Per exemple: «Jo, quan veig que van mal dades, gire cure i me’n vaig, i així no em baralle»; «Jo em pose molt nerviós i comence a cridar, però de se guida me n’adone i demane perdó».
4.
Enumerar els avantatges de saber què cal fer per
«situacions difícils», tant en l’àmbit escolar com en el familiar. 2.
Associar a cada situació descrita abans les emo cions que s’hi generen.
a actuar correctament en les situacions difícils.
Suggeriments didàctics • En el debat i la posada en comú sobre les situa cions difícils, els alumnes, generalment, tendei-
xen a atribuir l’origen dels problemes a factors externs (comportament dels altres, la mala sort, etc.) i difícilment reconeixen l’atribució personal
Així doncs, el docent ha de parar atenció especial ment a aquestes consideracions provant de mostrar que, de vegades, els problemes els originen els al tres; d’altres, nosaltres mateixos i d’altres, probable ment, la «mala sort» o l’atzar.
en els conflictes.
© GRUPO EDELVIVES
Intel·ligència emocional
133
