B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT
Dia a dia a l’aula Recursos didàctics
Tecnologia ESO
Dia a dia a l’aula. Tecnologia 2 per a ESO, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana Educación, SL, dirigit per Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué. En l’edició ha participat l’equip següent: AUTORS Manuel Armada Roberto Blanco Gil Eufrasio Cabezas Gómez Jesús Diéguez Nandares Ernest Ferrer i Batlle Diego Gallardo Maximiano Martín Krassimirov José G. López de Guereñu Tomás López Soriano Jorge López Werner Alfonso Lozano Mateos EDICIÓ Gemma Comas i Cortijo Laura Muñoz Ceballos EDICIÓ EXECUTIVA David Sánchez Gómez DIRECCIÓ DEL PROJECTE Antonio Brandi Fernández
Gabriela Martín Bermejo Laura Muñoz Ceballos M.ª Isabel Ortiz Gandía Juan Pérez Malagón Alberto Peña Pérez Gabriel Prieto Renieblas Inés Rouces González M.ª Jesús Tardáguila Laso César Vallejo Martín-Albo Olga Villanueva García
Índex
Per què SABER FER? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Les claus del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
Guions didàctics i Atenció a la diversitat Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131 Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167 Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 207 Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 243
Per què SABER FER? Tots tenim una passió. Des de fa més de 30 anys, Grup Promotor, i des de’n fa més de 50, Santillana, no hem deixat de treballar, investigar, fer productes i serveis i buscar innovacions que millorin l’educació, com a forma de construir un món més bo per a tots. El fruit d’aquest compromís ha estat una llarga història de grans projectes educatius, que s’han concebut des de la realitat social i acadèmica que hi ha hagut en cada moment i han nascut amb vocació d’acompanyar els alumnes en l’aventura d’aprendre i de dotar el professorat de totes les eines i els recursos necessaris per portar a terme la tasca d’educar. Així, el nostre nou projecte, SABER FER, sorgeix com a resposta a un nou currículum i als canvis substancials que s’han produït en tots els aspectes de la nostra vida. Avui, més que mai, en la societat de la informació, en un món cada vegada més global, regit per un canvi ràpid i constant, l’educació marca la diferència. Vivim un present de grans interrogants que mereixen grans respostes. Cal educar avui els ciutadans d’un demà que està per construir. L’educació s’ha centrat tradicionalment en l’ensenyament de continguts, es tractava de saber. Ara, la comunitat educativa és conscient que cal fer un pas endavant: a més de saber, cal SABER FER. L’aprenentatge per competències és el model elegit per assolir amb èxit els nous objectius que la societat reconeix com a necessaris en l’educació dels infants i els adolescents. Saber comunicar, interpretar, deduir, formular, valorar, seleccionar, triar, decidir, comprometre’s, assumir, etc. és actualment tan important com conèixer els continguts tradicionals de les nostres matèries. Necessitem treballar amb idees, ser capaços de resoldre problemes i prendre decisions en contextos canviants. Hem de ser flexibles, versàtils, creatius… Però el nom de la sèrie té un segon significat. Per superar el repte que tenim davant, Grup Promotor / Santillana aportarà tot el seu SABER FER, estarà al costat del professorat i l’alumnat, oferint materials, serveis, experiència… per garantir aquest èxit.
L’IMPULS QUE NECESSITA EL SEU FUTUR
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
5
Les claus del projecte SABER FER L’OBJECTIU: QUE ELS ALUMNES ADQUIREIXIN LES COMPETÈNCIES QUE NECESSITA UN CIUTADÀ DEL SEGLE XXI Tots som conscients que la societat actual requereix unes capacitats molt diferents de les que es demanaven fins fa poc de temps. Necessitem persones capaces de: • Fer-se preguntes pertinents. • Informar-se a través de fonts diverses, textuals o gràfiques, fet que implica: – Buscar informació. – Interpretar aquesta informació de forma coherent amb el tipus de font. • Pensar reflexivament, críticament i creativament. • Crear-se una opinió, un judici i prendre decisions adequades. • Comunicar-se oralment i per escrit. • Fer connexions: connectar els continguts teòrics amb la vida real (pròxima o llunyana) i connectar els sabers de les diferents matèries entre si. • Participar i comprometre’s, donar servei a la comunitat. • Aprendre cooperativament amb els companys. • Tenir sempre present la perspectiva ètica, tenir intel·ligència emocional i ètica. • Aprendre al llarg de la vida. Aquest objectiu es materialitza en l’estructura de les unitats didàctiques del material de l’alumne i en els diferents projectes que formen la Biblioteca del professorat.
UNA METODOLOGIA CENTRADA EN L’ALUMNE, PERQUÈ ASSOLEIXI UNA BONA COMPRENSIÓ I ES CONVERTEIXI EN UNA PERSONA COMPETENT El projecte SABER FER combina els aspectes més bons de la tradició escolar i les aportacions de les noves metodologies. El centre educatiu ha de ser capaç de desenvolupar sabers sòlids, atès que només és possible pensar i actuar quan coneixem amb profunditat. A més, el centre escolar té la funció d’educar persones que converteixin el coneixement en acció i amb habilitats socials i morals sòlides. En el projecte SABER FER: • L’alumne és el centre del seu propi aprenentatge: es fa preguntes, busca informació i s’informa, participa, aprèn a controlar l’aprenentatge, emprèn projectes… • Es combinen activitats senzilles i tasques de més complexitat, excel·lents per desenvolupar les competències bàsiques, ensenyar a pensar els alumnes, resoldre problemes i situacions reals, desenvolupar el pensament creatiu… • S’utilitzen metodologies orientades a potenciar l’excel·lència dels alumnes, com ara i l’aprenentatge cooperatiu i l’aprenentatge per projectes, tant en activitats dins del llibre de l’alumne, com en projectes específics de la Biblioteca del professorat; també propostes per potenciar el plurilingüisme, materials d’oratòria, etc. • Es busca una educació que vagi més enllà dels aspectes estrictament acadèmics, que plantegi situacions que fomentin la participació dels alumnes, l’actitud emprenedora i que l’alumnat s’involucri en la seva realitat quotidiana, en els problemes i les realitats del centre escolar, del seu barri, però també des d’una perspectiva global i planetària. En definitiva, que aprengui a relacionar aprenentatge i servei a la comunitat, aprenentatge i compromís social. Aquesta varietat de plantejaments del projecte SABER FER converteix l’aula en un escenari d’experiències molt diverses i enriquidores per a l’alumne.
6
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
UNA ESCOLA INCLUSIVA, EN QUÈ TOTS DESENVOLUPIN LES CAPACITATS I ELS TALENTS Per assolir aquest objectiu, els llibres de l’alumne disposen d’activitats molt variades, i la Biblioteca del professorat conté plans de suport i reforç per als alumnes amb dificultats i un programa d’aprofundiment per a aquells que poden anar més enllà.
UN SISTEMA D’AVALUACIÓ POTENT COM A GARANTIA D’ÈXIT L’avaluació sempre ha tingut un paper destacat en l’àmbit acadèmic. Al llarg de les últimes dècades s’ha anat imposant una concepció de l’avaluació contínua i formativa, l’objectiu de la qual és detectar les dificultats dels alumnes a fi de decidir mecanismes que els permetin superar-les. El paper de l’avaluació es reforça amb el nou currículum, en el qual l’avaluació esdevé una part fonamental del procés de l’aprenentatge de l’alumne, amb un enfocament global, continuat i integrador; avaluar per aprendre. El projecte SABER FER inclou: • Proves d’avaluació de continguts i proves d’avaluació per competències per a totes les matèries. • Rúbriques d’avaluació. • Diferents eines informàtiques: – Deures, per al seguiment diari dels alumnes – Generador de proves – Informes i estadístiques – Biblioteca de proves externes
L’ATENCIÓ ESPECIAL A LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ En els llibres de l’alumne i la Biblioteca del professorat són recurrents les activitats i les tasques que requereixen l’ús de les TAC. L’ensenyament digital es veu potenciat amb els nostres productes digitals, LlibreMèdia i LlibreNet, i per l’Aula Virtual, un entorn digital amb productes, aplicacions i serveis per a l’alumnat i el professorat.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
7
En què es concreta el projecte SABER FER LLIBRES NOUS PER A NOUS TEMPS Llibres amb una seqüència didàctica centrada en l’alumne, en l’adquisició de les competències bàsiques i en el pensament creatiu i reflexiu. • E l punt de partida de les unitats didàctiques és motivar els alumnes mitjançant el desafiament, el repte, la curiositat, l’enigma..., a partir d’una situació problemàtica o que evidencia la presència de la tecnologia a la vida quotidiana, plantejada d’una manera molt pràctica. A continuació, se’ls plantegen preguntes que els permetran consolidar els continguts que es presenten gràficament, descobrir quins coneixements tenen sobre el tema que estudiaran, al mateix temps que pretenen estimular el desig d'aprofundir en els continguts que es treballaran en la unitat. • A continuació, es desenvolupen els continguts de la unitat didàctica, que han estat seqüenciats d’acord amb els continguts especificats en el currículum de Catalunya. Els continguts científics han estat rigorosament revisats per garantir la presència de les últimes consideracions científiques mundials en els temes treballats. En aquest sentit, la terminologia que es fa servir està comprovada científicament, és correcta i moderna.
A més, s’ha tingut en compte la complexitat que poden presentar aquests continguts i s’han adequat al nivell intel·lectual dels alumnes per facilitar-los-en la comprensió i l’aprenentatge. D’altra banda, la imatge, tant gràfics, esquemes, dibuixos com fotografies, ha estat curosament seleccionada i revisada.
Els continguts teòrics es completen amb programes innovadors i una gran quantitat d’activitats pràctiques, que tenen per objectiu convertir l’alumne en el centre de l’aprenentatge: – SABER FER. Recull l’aprenentatge dels procediments i les destreses que es relacionen directament amb els continguts de la pàgina. – SABER-NE MÉS. En el transcurs de la unitat didàctica, els continguts van acompanyats de requadres amb informació per ampliar continguts, aclarir qüestions o donar coneixements que s’adeqüin al tema que s’està treballant. – Interpreta la imatge (el mapa, el gràfic, el dibuix, la fotografia...) ensenya els alumnes a «aprendre a veure», a observar. Es tracta d’una destresa molt útil en un món com el nostre, on l’aspecte visual té un paper cada vegada més gran. – Es plantegen propostes mitjançant les quals els alumnes poden explorar coneixements. En aquestes propostes, és fonamental l’ús de les TAC. – Es proposen situacions perquè l’alumne s’involucri i es comprometi amb la societat. – Les activitats són una constant al llarg de les unitats, ja que es plantegen de manera que permeten recapitular i fer exercicis de repàs i anàlisi sobre conceptes estudiats.
• Les pàgines finals de la unitat permeten fer tasques en les quals s’integren tots els continguts didàctics estudiats i, per tant, plantegen situacions molt potents des del punt de vista didàctic. S’apliquen els coneixements apresos a situacions reals, de l’àmbit acadèmic, de la vida quotidiana o de la societat. L’alumne aplicarà tècniques en nous contextos i resoldrà casos pràctics i quotidians. – A l’apartat d’Activitats finals, les activitats estan plantejades perquè l’alumnat comprovi tot el que recorda de la unitat, i relacioni i integri uns continguts amb uns altres, a partir del plantejament d’activitats més pràctiques. En cada activitat s’indica el grau de dificultat que té. – S’incorpora un altre apartat de SABER FER, on es proposen a l’alumnat altres activitats per completar el que han après. – Activitats del projecte. Al final de cada unitat i al final del llibre es proposen diferents projectes vinculats als continguts que s'han treballat. A cada projecte es detallen els materials i les eines necessàries, es donen els esquemes i les instruccions per a la fabricació i es proporcionen imatges pas a pas del procés. L'activitat es planifica acuradament i es dóna una taula amb les sessions necessàries per dur-la a terme. I, com sempre, aquests llibres presenten el rigor tradicional i la cura editorial de Grup Promotor / Santillana: textos clars i adaptats a l’edat; il·lustracions de gran qualitat i amb un alt valor formatiu, capaces de plantejar activitats d’anàlisi, observació, relació amb els continguts…; activitats variades, amb diferents objectius i diferents graus de dificultat…
8
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
UNA BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT, QUE ATÉN TOTES LES NECESSITATS DELS DOCENTS Per al dia a dia a l’aula: • Programació didàctica. • Recursos didàctics per a cada unitat: – Esquemes dels continguts, suggeriments i recursos complementaris. – Fitxes de reforç. – Fitxes d’aprofundiment. – Solucionari del llibre de l’alumne. Tutoria: • Sessions per donar suport al professorat en aquesta tasca. Competències per al segle XXI. Projectes i tasques per al seu desenvolupament • Projectes d’aprenentatge cooperatiu i interdisciplinari. • Projecte social. • Intel·ligència emocional i ètica. • La premsa a l’aula (més eina digital). Sistema d’avaluació • Proves d’avaluació de continguts. • Proves d’avaluació per competències. • Generador de proves. • Rúbriques. • Biblioteca de proves d’avaluació externa (biblioteca digital).
UNA BONA OFERTA DIGITAL • Aula Virtual Santillana, un entorn de serveis educatius. • LlibreNet, un autèntic llibre digital, que permet treure el màxim partit a les noves tecnologies de la informació. S’acompanya d’un complement molt útil, en format paper, el Quadern d’estudi, que facilita l’estudi dels alumnes. • LlibreMèdia, el llibre en paper enriquit amb recursos digitals i eines potents.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
9
Guió de la unitat i suggeriments didàctics Unitat 1 Electricitat
Dia a dia a l’aula. UNITAT 1
Guió de la unitat i recursos didàctics . . . . . . . . . . . . . . 14 Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Continguts. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Competències que es treballen. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Esquema de la unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Ensenyament individualitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Repàs i suport • Fitxa 1. Com funciona un circuit elèctric? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 • Fitxa 2. Com es munten els circuits elèctrics?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 • Fitxa 3. Aparells elèctrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Aprofundiment • Fitxa 4. Materials conductors i aïllants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 • Fitxa 5. Anàlisi de circuits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 • Fitxa 6. Modificació de circuits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 • Fitxa 7. Altres efectes de l’electricitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 • Fitxa 8. Electrostàtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Recursos per a l’avaluació de continguts . . . . . . . . . . 29 Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 • Prova B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 • Prova A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Criteris d’avaluació i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Recursos per a l’avaluació per competències . . . . . . 39 Prova 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 Criteris d’avaluació i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Solucionari del llibre de l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
13
1
PRESENTACIÓ I SUGGERIMENTS
ELECTRICITAT
OBJECTIUS 1. Descriure i comprendre la naturalesa elèctrica de tots els cossos.
6. Comprendre la llei d’Ohm de manera teòrica i pràctica.
2. Conèixer les principals magnituds associades a l’electricitat: voltatge, intensitat i resistència.
8. Fer servir els components bàsics que formen els circuits elèctrics: piles, bombetes, interruptors o cables.
3. Presentar el concepte de circuit elèctric i descriure els principals símbols dels elements d’un circuit.
9. Adquirir coneixements pràctics útils quan es treballa amb cables, allargadors, endolls, etc., seguint i respectant les normes bàsiques de seguretat.
4. Conèixer el funcionament dels principals elements generadors i receptors d’electricitat. 5. Conèixer les diferències entre els circuits en sèrie i paral·lel.
7. Descriure els principals efectes de l’energia elèctrica.
10. Valorar la importància dels aparells elèctrics en la vida actual.
CONTINGUTS SABER
• Voltatge, intensitat, resistència i les unitats respectives en el sistema internacional. • Circuits. • Generadors, receptors i elements de control i protecció: piles, bateries, llums, motors, timbres, interruptors, fusibles... • Materials conductors i aïllants. • Circuits en sèrie i paral·lel. • Llei d’Ohm. • Transformació de l’electricitat. • Energia elèctrica i potència consumida.
SABER FER
• Identificar els elements principals en l’esquema d’un circuit. • Fer elements de control, com ara polsadors i interruptors, amb muntatges casolans senzills. • Muntar circuits en sèrie i en paral·lel amb resistències i bombetes. • Resoldre problemes elèctrics fent servir la llei d’Ohm. • Calcular el cost derivat de la utilització d’un o de diversos aparells elèctrics durant cert temps. • Elaborar projectes senzills en què intervinguin un o més circuits elèctrics.
SABER SER
• Apreciar el caràcter científic, però senzill, dels muntatges elèctrics. • Mostrar interès per la construcció de circuits elèctrics. • Prendre consciència de la gran quantitat d’elements elèctrics que ens envolten. • Conèixer i respectar les mesures de seguretat relacionades amb l’electricitat. • Valorar l’impacte de l’electricitat en el medi ambient durant la producció, el transport i el consum d’aquesta.
14
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN Competència social i ciutadana • Saber com es genera l’electricitat i les aplicacions d’aquesta fa que l’alumne es formi en habilitats pròpies de la vida quotidiana, com ara: connectar bombetes, conèixer els perills de la manipular l’electricitat i calcular-ne el consum. Això últim desenvolupa una actitud responsable sobre el consum d’electricitat. A més, s’incideix en el fet que l’energia que proporcionen les piles és molt cara. • Resolució d’activitats de desenvolupament, perquè l’alumne sigui capaç de continuar aprenent de manera autònoma d’acord amb els objectius de la unitat.
• Ús de les noves tecnologies per cercar, compartir, tractar i presentar la informació: crear una presentació multimèdia, gravar un curt... • Treball amb articles de premsa per contextualitzar la informació de la unitat en temes actuals i ús responsable dels materials que emprem. Això permet apropar l’alumne als problemes mediambientals que el consum massiu de fusta causa al planeta i que en prengui consciència, així com desenvolupar la comprensió lectora i la capacitat de síntesi.
CRITERIS D’AVALUACIÓ 1. Comprendre la naturalesa elèctrica de la matèria. 2. Definir els conceptes de voltatge, intensitat i resistència. 3. Conèixer les unitats de les principals magnituds elèctriques en el sistema internacional. 6. Descriure els diferents elements d’un circuit. 4. Descriure la llei d’Ohm i resoldre algun problema senzill.
7. Diferenciar els conceptes de generadors, receptors i elements de control. 8. Construir interruptors i polsadors amb elements casolans. 9. Muntar circuits amb bombetes en sèrie i en paral·lel, i ser capaços de predir-ne el funcionament. 5. Classificar diferents tipus de materials segons la seva capacitat de conducció o aïllament.
ESQUEMA DE LA UNITAT
ELECTRICITAT Efectes del corrent
Corrent elèctric llei d’Ohm
energia calorífica
regeix el funcionament de
energia lluminosa energia mecànica
circuits elèctrics
energia química elements energia magnètica generadors tipus de connexions
cables de connexió receptors elements de control elements de protecció
en sèrie
en paral·lel
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
15
Ensenyament individualitzat Repàs i suport Aprofundiment
1
REFORÇ I SUPORT
Com funciona un circuit elèctric?
Nom:
Curs:
Data:
Els components d’un circuit elèctric Els circuits elèctrics són presents gairebé de manera contínua en la nostra societat. Per exemple, cada vegada que encenem un llum. Encara que els circuits elèctrics industrials o els que proveeixen d’electricitat un habitatge són relativament complexos, també hi ha circuits molt simples que inclouen pocs elements per produir l’electricitat, conduir-la, controlar el pas del corrent o transformar l’electricitat en un efecte útil, com ara llum. 1
…………………
…………………
…………………
…………………
Identificar els elements que formen un circuit elèctric. Observa la il·lustració superior. • Completa els rètols amb el nom de cada un dels elements que apareixen en el dibuix. • Hi ha algun element dels que apareixen en el dibuix que es pugui suprimir sense que el corrent elèctric deixi de fluir pel circuit? • Explica el funcionament de l’interruptor. Quantes posicions té? Busca exemples d’interruptors en electrodomèstics de casa teva. • Elabora un esquema del circuit elèctric emprant els símbols corresponents per a cada element. • Ara dibuixa sobre l’esquema el recorregut del corrent elèctric quan l’interruptor està tancat, és a dir, quan circula el corrent pel circuit. • Amb el muntatge de la figura, es pot aconseguir que s’encengui un dels llums i que l’altre estigui apagat? Justifica la resposta.
2
Classificar materials en conductors i aïllants. Observa la llista de materials i completa els mots encreuats. Escriu els noms dels aïllants de color vermell. Fusta. Coure. Ferro. Or. Plata. Goma. Vidre. Plàstic. Ambre. Alumini.
18
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
FITXA 1
Nom:
3
Curs:
Data:
Saber com circulen les càrregues elèctriques per un circuit Històricament, es va definir el sentit del corrent elèctric en els esquemes des del pol positiu del generador fins al pol negatiu. Observa el dibuix. S’hi representa el sentit del corrent elèctric segons el conveni esmentat abans. • Creus que totes les càrregues que surten del generador arriben fins al primer llum o hi ha algun desviament pel camí?
Sentit del corrent
• I després, tot el corrent que surt del llum A arriba fins al B?
B
A
• I tornen totes les càrregues al generador després de passar per l’interruptor? • Observa ara els dibuixos dels circuits amb elements connectats en sèrie i en paral·lel, i dibuixa el sentit del corrent elèctric quan passa pels diferents elements dels circuits, tal com s’ha representat en el dibuix superior. –
A
+ B
+
–
–
+
P Q
D
C
–
+
–
+
–
+
–
+
Motor
• Com es reparteixen les càrregues en el circuit B en arribar al punt P? Què passa després al punt Q? • I en el circuit C? Com hi influeixen els interruptors? • I en el circuit D? Passen pel motor elèctric totes les càrregues que surten del generador? I pel llum? Justifica les respostes.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
19
1
REFORÇ I SUPORT
Com es munten els circuits elèctrics?
Nom:
Curs:
Connexions en sèrie i en paral·lel
Circuit 1
En un circuit elèctric, a més dels elements que hi intervenen, també és important la manera de connectar-los entre si. Com saps, els elements d’un circuit elèctric es poden connectar en sèrie (un després d’un altre) o en paral·lel (en diferents branques). El funcionament del circuit és diferent en funció que els elements estiguin connectats d’una manera o altra. Per exemple, varia el valor de les magnituds elèctriques principals: intensitat de corrent, diferència de potencial, etc.
B
Circuit 2
Circuit 3
A
A
C
B
B
1
Data:
Comprendre el recorregut de les càrregues per un circuit. Quan una bombeta es fon, el que passa és que es trenca el filament metàl·lic que s’allotja a l’interior de l’ampolla. Això fa que el circuit elèctric s’interrompi. D’aquesta manera, s’interromp el corrent elèctric i el llum deixa de funcionar. Observa les fotografies. • Com estan connectats els llums? Circuit 1.
Circuit 2.
Circuit 3.
• Indica què passa si es fon algun dels llums dels circuits. Circuit 1. – Si es fon la bombeta A: – Si es fon la bombeta B: Circuit 2. – Si es fon la bombeta A: – Si es fon la bombeta B: Circuit 3. – Si es fon la bombeta A: – Si es fon la bombeta B: – Si es fon la bombeta C:
• Llavors, en els llums que allotgen diverses bombetes, com interessa connectar-los en el circuit, en paral·lel o en sèrie? Justifica la resposta.
20
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
FITXA 2
Nom:
2
Curs:
Data:
Elaborar esquemes de circuits elèctrics. Observa els circuits de les fotografies. • Dibuixa un esquema amb símbols per al generador, les bombetes, etc., per a cada circuit. • Ara dibuixa l’esquema corresponent a altres circuits. Un circuit amb tres bombetes connectades en sèrie. Un circuit amb tres bombetes connectades en paral·lel. • Ara dibuixa l’esquema d’un altre circuit amb tres llums disposats com tu vulguis. Després, intercanvia l’esquema amb un company i interpreta el que ell o ella ha dibuixat. Com estan connectats els elements en l’esquema, en sèrie o en paral·lel?
3
Classificar els elements que intervenen en un circuit elèctric. Classifica els elements de la llista següent en funció de la «missió» que compleixen en un circuit elèctric. Pila.
Fil conductor
Cèl·lula fotovoltaica.
Bateria.
Regleta de connexió.
Motor elèctric.
Bombeta.
Polsador.
Alternador.
Interruptor.
Fluorescent.
Temporitzador.
Generadors de corrent elèctric
4
Conductors del corrent elèctric
Controladors del corrent
Receptors
Saber quan circula el corrent elèctric per una branca d’un circuit. Perquè circuli el corrent per un circuit, aquest ha d’estar tancat, és a dir, ha d’haver-hi un camí ininterromput per les càrregues elèctriques des del born positiu del generador fins al born negatiu.
• Traça sobre cada esquema el recorregut de les càrregues elèctriques des que surten del generador fins que hi tornen. • Observa els esquemes i digues quins dels llums de cadascun dels circuits s’il·luminaran. • Com has vist en l’apartat anterior, alguns llums no s’encenen, ja que no hi arriben càrregues elèctriques perquè el circuit està obert per alguna branca. Completa ara els esquemes d’aquests circuits de manera que el corrent arribi a tots els llums del circuit.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
21
1
REFORÇ I SUPORT
FITXA 3
Aparells elèctrics
Nombre: Nom: 1
Curso: Curs:
Fecha: Data:
Classificar els aparells que fan servir l’electricitat. Observa les fotografies amb diferents aparells que aprofiten els efectes del corrent elèctric d’una manera útil.
• Identifica els aparells de les fotografies i classifica’ls segons si s’utilitzen per produir llum, calor o moviment. (Tingues en compte que alguns aparells produeixen llum i calor, o calor i moviment, per la qual cosa es podran incloure en més d’una columna.) Llum
Calor
Moviment
• Quin electrodomèstic, a més de moviment, produeix calor? Quina és la utilitat de la calor produïda en aquest cas? • Quin electrodomèstic produeix llum i calor? Per què serveix la llum que produeix?
22
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
1
APROFUNDEIX EN...
FITXA 4
Materials conductors i aïllants
Els aparells que es fan servir per mesurar el corrent i la tensió en un circuit elèctric solen ser complicats i cars. No obstant això, es poden fer aparells més senzills per esbrinar, per exemple, si un material condueix bé o no l’electricitat. Amb el muntatge següent aprendràs a construir un d’aquests sistemes.
PROCEDIMENT
Materials • Una bombeta. • Un portalàmpades. • Una pila de 4,5 V. • Tres cables de coure aïllats. MATERIAL
a) Treu l’aïllant dels extrems dels cables de coure i munta el circuit tal com apareix a la figura. b) Situa els diferents materials entre els extrems solts. Omple la taula següent i, a cada material, dóna-hi els valors següents, segons il·lumini més o menys la bombeta:
1. Il·lumina molt, com si els cables de coure estiguessin connectats.
2. No il·lumina gens.
3. Il·lumina una mica.
• Un clip, un guix, un tros de fusta, la mina d’un llapis, un paper mullat amb suc de llimona, un tros de plàstic, etc. COM IL·LUMINA LA BOMBETA
Un clip Un guix Un tros de fusta La mina d’un llapis Un paper mullat amb suc Un tros de plàstic
PRACTICA 1
Omple la taula de dalt.
2
Quan facis servir la mina d’un llapis, posa també la mina d’un portamines. Repeteix la mesura tallant la mina per la meitat. Què passa amb la brillantor del llum? A què creus que és degut?
3
Fes servir també un paper mullat en aigua en comptes de suc de llimona. Brilla més o menys el llum?
4
A què creus que és degut que la bombeta il·lumini més amb uns materials que amb d’altres?
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
23
1
APROFUNDEIX EN...
FITXA 5
Anàlisi de circuits
En aquesta fitxa realitzaràs un muntatge amb motors, bombetes i diversos interruptors per analitzar les formes de distribució del corrent elèctric dins d’un circuit amb diverses branques i derivacions.
ANÀLISI DE DISTRIBUCIÓ DEL CORRENT ELÈCTRIC Observa el circuit següent: A
M
C
L1 B L3 L4
L2 D
Com veus, hi ha diversos llums, diversos interruptors, un motor i, per descomptat, un generador (pila).
QÜESTIONS 1
A la vista del circuit anterior, respon les qüestions següents: a) Quines bombetes s’encenen en tancar l’interruptor A? I en obrir-lo? b) Quins interruptors cal tancar perquè giri el motor M? c) Quines bombetes s’encenen en tancar els interruptors A i D? d) Quins interruptors cal tancar perquè s’il·lumini el llum L4? e) Quins interruptors cal tancar perquè s’encengui el llum L3? f) Hi ha alguna bombeta que s’encengui sempre? Quina?
PRACTICA 2
A continuació, fes el muntatge de la figura de dalt. Comprova les afirmacions que has escrit en l’activitat anterior. a) Són correctes? b) En quin lloc posaries un interruptor que desconnectés tots els sistemes del circuit? c) Fes-ho i comprova’n l’efectivitat.
24
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
1
APROFUNDEIX A ...
FITXA 6
Modificació de circuits 1
En aquesta fitxa analitzaràs en primer lloc un circuit elèctric senzill. A continuació, hauràs de modificar i introduir cables i interruptors perquè es compleixin determinades accions.
MODIFICACIÓ D’UN CIRCUIT MIXT Observa el circuit següent:
L1 L4 L6
L2 L5 L3
En aquest cas no hi ha interruptors; només apareixen diversos llums i un generador (pila).
QÜESTIONS 1
A la vista del circuit anterior, redibuixa’l altra vegada amb el menor nombre de canvis perquè es compleixin les condicions següents: a) Introdueix un interruptor que apagui simultàniament les bombetes L4, L5 i L6. b) Introdueix un interruptor que apagui simultàniament totes les bombetes. c) Afegint dos cables i un interruptor, aconsegueix que, en tancar aquest interruptor, s’apagui només la bombeta L4. d) Afegint dos cables i un interruptor, aconsegueix que, en tancar aquest interruptor, s’apaguin només les bombetes L2 i L3. e) Insereix un interruptor al circuit de manera que apagui simultàniament les bombetes L1, L2 i L3
PRACTICA 2
A continuació, fes els muntatges que has dissenyat i observa que tot funciona tal com ho has ideat. Vés amb compte que la pila utilitzada no sigui d’un voltatge més gran de 4,5 o 9 V, per evitar excessives espurnes si es produís un curtcircuit accidental.
3
Torna a muntar el circuit original i punteja amb un cable els dos extrems de la bombeta L6. Fes això només durant uns instants. Què passa amb la lluminositat de totes les bombetes? Per què?
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
25
1
APROFUNDEIX EN...
FITXA 7
Altres efectes de l’electricitat
Al llarg d’aquesta unitat has après que l’electricitat presenta diversos efectes, des de calorífics i lumínics en una bombeta, fins a magnètics i de moviment en produir el gir d’un motor. Un altre dels importantíssims efectes de l’electricitat és de tipus químic. Per exemple, mitjançant l’ús de l’electricitat podem recobrir gairebé qualsevol metall amb capes microscòpiques d’un altre metall de manera uniforme. Això ens permet recobrir amb una petita quantitat d’un metall car, però amb propietats de protecció excepcionals, una gran peça de material barat. Per exemple, podem banyar un tornavís construït amb acer de baix cost amb una capa de crom que li proporciona duresa i inalterabilitat a l’oxigen de l’aire o de la humitat. En aquesta pràctica, aprendràs a fer un petit experiment d’aquest procés, que s’anomena electròlisi.
CUBETA D’ELECTRÒLISI Omple una petita cubeta de vidre (d’uns 250 cm3) amb una barreja d’aigua i vinagre (amb una relació 2 a 1). Fes un forat a diverses monedes de 5 cèntims d’euro i uneix-les amb un cable de coure. Lliga aquest cable de coure al pol positiu d’una pila de petaca.
Cables
Clau Pila
Amb un altre cable de coure, uneix unes tisores de les de tallar paper o una clau que no estigui pintada amb el pol positiu de la pila. Introdueix les monedes i les tisores o la clau a la cubeta sense que es toquin. Espera mitja hora i observa què passa. Les tisores o la clau s’haurien de cobrir d’una lleugera capa de coure.
Si tot ha anat bé, el que ha passat és el següent: el vinagre està format parcialment per un tipus d’àcid, que és l’àcid acètic. Aquest àcid ha atacat el coure Monedes de 0,05 € de les monedes i ha creat una dissolució de ions de Aigua + vinagre coure dissolts en l’aigua. L’electricitat de la pila ha format ions de coure carregats positivament i electrons lliures carregats negativament. Com que els ions de coure tenen càrrega positiva, s’han acostat a la clau (o tisora), que està connectada al pol negatiu de la pila. D’altra banda, els electrons que s’han alliberat dels àtoms de coure han tornat a la pila pel pol positiu d’aquesta. De fet, si canviem la polaritat de les connexions, no passa res, ja que els ions de coure no es desenganxen de les monedes en aquest cas.
PRACTICA 1
Fes les següents modificacions en el circuit:
a) Substitueix la pila de 4,5 V per una de 9 V. Quines diferències observes en el procés? Per què? b) Substitueix el vinagre pel suc de cinc llimones. Observes alguna diferència? c) Augmenta el nombre de monedes connectades. Què passa? Per què?
26
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
1
APROFUNDEIX EN...
FITXA 8
Electrostàtica
Has vist alguns efectes que es poden produir entre càrregues elèctriques en repòs. En aquesta fitxa practicaràs amb fenòmens electrostàtics que has vist al llarg de la unitat. Alguns, com veuràs, poden semblar fins i tot una mica màgics.
PROCEDIMENT UN SIMPLE RASPALL PER ALS CABELLS a) Passa’t el raspall pels cabells diverses vegades (n’hi ha prou amb deu o dotze). b) Obre l’aixeta de l’aigua i deixa caure un raig d’aigua molt fi (d’un o dos mil·límetres de diàmetre).
Materials • Raspall per als cabells. • Un raig d’aigua que es pugui reduir a un fil molt fi.
c) Apropa el raspall al raig, molt a prop, però sense arribar a tocar-lo. Veuràs que la trajectòria del raig d’aigua es desvia lleugerament. Si el raig d’aigua és molt fi, es desvia una mica més.
EL TEU JERSEI A LES NITS a) Tria un dia que no hi hagi gens d’humitat a l’aire. Posa’t una samarreta o un jersei fabricat amb material sintètic, com el niló. b) Entra a la teva habitació, a la nit i amb el llum apagat, i treu-te el jersei. Frega’l per la superfície i arruga’l amb les mans. c) Sentiràs un soroll com de guspires i, amb una mica de sort, veuràs unes descàrregues de color verd que il·luminen tènuement l’habitació. Al cap d’una estona, comprovaràs que ja no es generen més guspires.
PRACTICA 1
Després de fer la primera experiència, explica per què es desvia el raig d’aigua.
2
Explica per què es produeixen aquests espurnejos verds en el jersei amb el segon experiment.
3
Per què creus que deixen de generar-se les guspires en el jersei al cap d’una estona?
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
27
Recursos per a l’avaluació de continguts
1
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
Nom:
1
Curs:
Data:
Completa el mapa de conceptes següent: Electricitat
Corrent elèctric
La llei de regeix el funcionament de circuits
Circuits elèctrics
Elements
Efectes del corrent
Tipus de connexions
Energia lluminosa
En sèrie Cables de connexió
Energia química
Elements de protecció 2
Completa. a) Anomenem el moviment ordenat dels electrons a través d’un conductor. b) Quan els fan un recorregut tancat diem que tenim un circuit elèctric.
3
En quin sentit es desplacen els electrons dins d’un circuit?
4
Contesta. a) Què vol dir l’expressió següent: V 5 I ? R? b) Què és el voltatge? En quina unitat es mesura? c) Quina magnitud representa la quantitat de càrrega elèctrica que circula per un circuit? d) Quina magnitud elèctrica es mesura en ohms? Què representa?
30
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA B
5
Dibuixa els símbols dels diferents elements d’un circuit.
Símbols
Elements Receptors • Làmpades
Làmpada Motor
• Resistències • Motors • Timbres
Resistència Timbre
Elements de control • Interruptors • Polsadors
Interruptor
• Commutadors
Polsador Commutador
6
Indica com estan connectats els elements dels circuits següents:
M
A
M 7
Calcula la intensitat de corrent que passa per un circuit connectat a una pila de 4,5 V que té una resistència de 3 X.
8
Completa. a) En un circuit amb dos llums connectats en sèrie il·luminen que quan hi ha un sol llum. b) En un circuit amb dos llums connectats en paral·lel il·luminen que quan hi ha un sol llum, però la pila durarà .
9
Quin efecte elèctric s’utilitza en cada un d’aquests aparells?
10
a) Batedora
c) Llum
b) Radiador
d) Grua electroimant
Un aparell d’aire condicionat de 3.600 W funciona 5 hores al dia el mes de juny. Calcula l’energia elèctrica consumida i el cost que representa. Dada: 1 kWh " 0,18 €
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
31
1
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
Nom:
1
Curs:
Data:
Completa la taula següent: Magnituds elèctriques
Unitats
Voltatge (V) Amperes (A)
2
Representa amb símbols el circuit següent:
3
De quins materials es fabriquen els cables de connexió dels circuits? Per què fem servir aquests materials?
4
Connecto 20 bombetes en paral·lel a una pila. Assenyala quines afirmacions són veritat i quines són falses. a) Les 20 bombetes il·luminen igual que si en connecto una de sola. b) Il·luminen poc, perquè n’hi ha moltes i es reparteix el voltatge entre elles. c) La pila s’esgotarà aviat, vint vegades abans que amb una de sola. d) Si se’n fon una, les altres deixen d’il·luminar.
5
En obrir una pila de petaca, s’han deixat anar les unions entre les tres piles d’1,5 V que porta dins. Com has de connectar-les per disposar dels 4,5 volts? Dibuixa-ho.
32
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA A
6
Omple la taula utilitzant la llei d’Ohm de manera que el receptor oposi la mateixa resistència en cada cas.
Voltatge (V)
Intensitat (A)
9
0,5
Resistència (X)
18 1,5 7
Disposem d’un circuit amb dues bateries de 4,5 V. a) Quina és la intensitat que circula pel llum?
b) I pel motor? 8
Observa la il·lustració següent i explica en poques línies com funciona un timbre.
9
Omple el quadre amb els diferents efectes del corrent elèctric i alguna aplicació pràctica. Efecte
10
Aplicació
Un ordinador portàtil marca a la part del darrere una potència de 48 W. a) Si el fas servir 2 h cada dia, calcula l’energia consumida en un dia.
b) Si el kWh costa 0,18 €, quant et costa utilitzar l’ordinador durant un any?
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
33
1
AVALUACIÓ
AUTOAVALUACIÓ
Nom:
1
2
Cap a on es mouen els electrons en un circuit connectat a una pila?
7
Data:
Si giro el commutador de A a B, es posa en funcionament el motor...
a) Cap al pol positiu.
a) i s’apaguen L1 i L2.
b) Cap al pol negatiu.
b) i L1 continua il·luminant com abans.
c) Oscil·len d’una banda a l’altra.
c) però L1 il·lumina més tènuement que abans.
La intensitat de corrent elèctric es mesura en... a) volts.
3
Curs:
b) amperes.
c) ohms.
Davant d’aquest muntatge pots afirmar que...
L1
a) els dos llums s’encenen. b) s’encén només L1 perquè del pol negatiu en surten els electrons. c) no se n’encén cap.
L1
L2
A
L2 B
8
9
4
La fórmula de la llei d’Ohm és... R a) I 5 b) R 5 V ? I V
a) La mateixa, perquè el motor és el mateix.
Quina afirmació és certa sobre les piles i les bateries? a) Són la mateixa cosa, però amb diferent nom.
b) 1,6 A.
b) Les bateries es poden recarregar, i les piles, no.
c) Cap, perquè és massa voltatge per a aquest motor. 10
Els interruptors són elements que... a) permeten controlar el pas del corrent. En accionar-los, el corrent comença a circular pel circuit o s’interromp.
V I
En connectar una pila de 4,5 V a un motor, circula una intensitat de 0,4 A. Si canvio la pila i en lloc seu en col·loco una de 18 V, quina intensitat circularà?
c) Les bateries tenen diverses piles dins. 5
c) R 5
Al manual del televisor de casa trobes les dades següents: 230 V i 1,5 A. Si veus una pel·lícula de 2 hores de durada, quant et costa l’electricitat per veure-la? (Dada: el kWh costa 0,18 €.) a) 0,12 €.
b) en pitjar-los, posen en funcionament un circuit. Quan es deixen anar, el circuit s’obre i el corrent deixa de circular.
b) 0,69 €. c) 0,045 €.
c) protegeixen algun element d’un circuit elèctric. 6
D
Perquè s’il·lumini aquesta bombeta, he de connectar els cables... a) en A i en B. b) en C i en B.
A
B C
c) en D i en B. 1 a; 2 b; 3 c; 4 b; 5 a; 6 b; 7 b; 8 c; 9 b; 10 b. SOLUCIONS 34
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
1
AVALUACIÓ
CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Activitats
Criteri
Prova B
Prova A
1, 2, 3, 5, 6, 8
2, 3, 4, 5, 8
6. Descriure el procés de generació d’electricitat a partir de diferents fonts d’energia i el procés d’obtenció de moviment a partir de l’electricitat. Valorar la necessitat d’un consum raonat d’energia a la vida quotidiana i la utilització d’estratègies adients per aconseguir-ho.
1, 9, 10
5, 9
7. Comprendre els efectes i les interrelacions de les magnituds elèctriques bàsiques i realitzar mesures de forma experimental i mitjançant simuladors.
4, 7, 10
1, 6, 7, 10
4. Comprendre i descriure el funcionament de circuits elèctrics bàsics i les seves aplicacions a sistemes tècnics senzills. Dissenyar i construir circuits elèctrics bàsics tant amb components com mitjançant l’ús de simuladors.
PROVA B: SOLUCIONS 1
Electricitat
Corrent elèctric
La llei d’Ohm regeix el funcionament de circuits elèctrics.
Circuits elèctrics
Efectes del corrent Energia calorífica
Elements
Tipus de connexions
Energia lluminosa
Generadors
En sèrie
Energia mecànica
Cables de connexió
En paral·lel
Energia química
Receptors
Energia magnètica
Elements de controls Elements de protecció
2
a) Anomenem corrent elèctric el moviment ordenat dels electrons a través d’un conductor. b) Quan els electrons fan un recorregut tancat diem que tenim un circuit elèctric.
3
Les càrregues elèctriques es mouen pel circuit des del pol negatiu de la pila fins al pol positiu.
4
a) La intensitat de corrent és directament proporcional al voltatge proporcionat pel generador. b) El voltatge és l’energia per unitat de càrrega que porta cada càrrega que circula pel circuit. Es mesura en volts (V). c) La intensitat. Es mesura en amperes (A). d) La resistència. L’oposició que presenta un element del circuit al pas del corrent.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
35
1 5
AVALUACIÓ
SOLUCIONS
Símbols
Elements Receptors
M
• Làmpades
Làmpada Motor
• Resistències • Motors • Timbres
Resistència Timbre Elements de control • Interruptors Interruptor Commutador
• Polsadors • Commutadors
Polsador
6
a) Tots els elements estan connectats en sèrie. b) El llum A està connectat en sèrie mentre que el llum B i el motor estan connectats en paral·lel.
7
Aplicant la llei d’Ohm: V 5 I ? R " I5
8
V 4,5 V 5 51,5 A R 3X
a) En un circuit amb dos llums connectats en sèrie il·luminen menys que quan hi ha un sol llum. b) En un circuit amb dos llums connectats en paral·lel il·luminen igual que quan hi ha un sol llum, però la pila durarà menys.
9
a) Batedora b) Radiador c) Llum d) Grua electroimant
10
Expressem la potència en kW: 3600 W ? 3.600
Ara calculem l’energia consumida: E 5 P ? t 5 3,6 kW ? 5 h = 17,5 kWh
1 kW = 3,6 kW 1.000 W 1000 W
Per calcular el cost multipliquem per 0,18 €, que és el preu d’1 kWh:
Cost 5 17,5 kWh ? 0,18
36
€ = 3,15 € kWh
Per tant, el cost mensual serà: 3,15 € ? 30 dies 5 94,5 €
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA A: SOLUCIONS 1
Magnituds elèctriques
Unitats
Voltatge (V)
Volts (V)
Intensitat ( I )
Amperes (A)
Resistència (R)
Ohms (X)
2
3
Els cables s’elaboren amb materials que condueixen molt bé el corrent elèctric, com el coure o l’alumini. Després s’envolten amb un material aïllant, com el plàstic. Així, podem connectar o desconnectar un aparell sense electrocutar-nos.
4
a) Veritat. b) Fals. c) Veritat.
5
En sèrie
6
7
Voltatge (V)
Intensitat (A)
Resistència (X)
9
0,5
18
18
1
18
27
1,5
18
Com que les bateries estan en sèrie, VTotal 5 4,5 V 1 4,5 V 5 9 V
El voltatge es reparteix entre tots els elements connectats al circuit i la intensitat de corrent que circula per cada un d’ells és la mateixa.
Per tant, com que la resistència que oposen els receptors (llum i motor) és la mateixa, el voltatge que arriba a cada receptor és: VLàmpada 5 VMotor 5 4,5 V.
Calculem la intensitat que circula per cada receptor aplicant la llei d’Ohm: V R VLàmpada 4,5 V 5 5 0,45 A ILàmpada 5 RLàmpada 10 X 4,5 V VMotor 5 5 0,45 A IMotor 5 10 X RMotor R5
V I
" I5
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
37
1
AVALUACIÓ
SOLUCIONS
8
En accionar el polsador, es tanca el circuit, i llavors passa corrent per l’electroimant, que atrau l’armadura de ferro dolç, per la qual cosa el percussor colpeja la campana. Quan això passa, la làmina elàstica deixa de contactar amb el cargol i no passa corrent. En no passar corrent, l’electroimant deixa d’atraure l’armadura, que torna a la posició inicial. Torna a iniciar-se el procés i així sona intermitentment.
9
10
Efecte
Aplicació
Calorífic
Forn elèctric
Lluminós
Llums
Mecànic (moviment)
Rentadora
Químic
Cromat de manillar de bici
Magnètic
Electroimant (timbre)
a) Expressem la potència en kW: 48 W ?
1 kW 5 0,048 kW 1.000 W 1000 W
Calculem l’energia consumida a l’any: E 5 P ? t 5 0,048 KW ?
2h ? 365 dies 5 35,04 kWh dia
b) Per calcular el cost multipliquem per 0,18 €, que és el preu d’1 kWh: Cost 5 35,04 kWh ? 0,18 €/kWh 5 6,3 €
38
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Recursos per a l’avaluació per competències
1
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
Les bombetes LED són una brillant alternativa per il·luminar la llar Els LED són petits components electrònics formats per semiconductors que emeten llum quan passa per ells un corrent elèctric. Els llums LED s’estan convertint en una bona alternativa a moltes llars a les desaparegudes bombetes incandescents, a les bombetes fluorescents o «de baix consum», a les incandescents millorades o a les bombetes halògenes. Aquest tipus d’il·luminació també s’utilitza cada vegada més en pantalles de televisió, telèfons mòbils, semàfors, senyals lluminosos... Principals avantatges que presenten les llums LED: • Tenen més vida útil. Poden durar, segons el fabricant, entre 30.000 i 40.000 hores, la qual cosa significa que poden passar entre 10 i 20 anys abans d’haver de canviar una d’aquestes bombetes. • Consumeixen un 80 % menys que les bombetes convencionals equivalents. L’eficàcia lluminosa d’un LED, és a dir, la quantitat de llum que emet en relació amb l’energia que consumeix, és superior a la d’un altre tipus de bombetes. • S’encenen i emeten llum intensa de manera immediata. Mentre que les bombetes fluorescents
més comunes triguen una mica de temps a funcionar a ple rendiment. En comprar un llum LED cal tenir en compte que són notablement més cars. Això en principi pot ser motiu suficient per dissuadir qualsevol persona de fer un canvi simultani de totes les bombetes de la casa encara que el cost per unitat, a llarg termini, serà molt inferior a l’ús d’halògens i bombetes incandescents millorades que, a més de consumir més, requeriran més reemplaçaments. Una possible solució és reemplaçar els llums de manera progressiva. En primer lloc, les estances on estan encesos més temps i hi hagi bombetes de més potència. Nacho Palou. http://www.rtve.es
QÜESTIONS 1
Enumera els avantatges d’utilitzar bombetes LED.
2
Què significa la frase: L’eficàcia lluminosa d’un LED és superior a la d’un altre tipus de bombetes?
3
Per què creus que en primer lloc s’han de reemplaçar els llums que estan més temps encesos i tenen més potència?
40
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Una comunitat de veïns està plantejant substituir els seus antics tubs fluorescents del garatge per llums LED, però voldrien saber en quant temps començaria a ser rendible la inversió. El garatge consta d’uns 500 tubs que estan encesos aproximadament 12 hores al dia durant tot l’any. Amb les dades anteriors i tenint en compte el preu, la vida útil i la potència de cada tipus de llum, es pot fer un estudi de la rendibilitat de la inversió i el temps estimat que trigaria a amortitzar-se.
Recorda El preu de kWh: 0,18 €
Observa el gràfic en què apareix el cost acumulat al llarg dels mesos. €
COST ACUMULAT
Fluorescent
LED
5€
25 €
Vida útil
10.000 h
40.000 h
30.000
Potència
36 W
7W
25.000
Consum
0,036 kwh
0,007 kwh
Cost mensual de l’energia elèctrica (500 llums)
1.182,60 €
229,95 €
Preu per unitat
Cost mensual de reposició de llums Cost mà d’obra inicial
35.000
C
20.000 15.000
B
10.000 91,25 €
114,06 €
5.000
1.500 €
0
Flourescent LED A
0
0
3
6
9
12
15
18
21
24 hores
CONTESTA 4
Quants llums de cada tipus es canvien de mitjana cada mes?
8
Indica què signifiquen els punts marcats en el gràfic.
5
Per què el cost mensual de reposició dels llums LED és només una mica més gran que el dels llums fluorescents, si els primers són molt més cars?
9
Si els llums estiguessin encesos durant 4 h en lloc de 12 h, el temps necessari per rendibilitzar la inversió seria més elevat o menys?
6
7
Si els tubs estan encesos 12 hores al dia, calcula el cost d’energia elèctrica que comporta diàriament cada tipus de llum.
10
Ordena les estances susceptibles de canvi segons les hores que estiguin encesos al dia.
a) Fàbrica: 24 h/dia.
b) Oficina: 8 h/dia. c) Bany: 2 h/dia.
Quants mesos han de transcórrer fins que comença a ser rendible la inversió?
d) Sala: 5 h/dia. 11
Pren la iniciativa. Et sembla una bona iniciativa? Creus que hauríem de canviar tots els llums de casa per llums LED?
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
41
1
AVALUACIÓ
SOLUCIONS AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
Competència que es treballa
Criteri
Activitats
Coneixement i interacció amb el món físic
6. Descriure el procés de generació d’electricitat a partir de diferents fonts d’energia i el procés d’obtenció de moviment a partir de l’electricitat. Valorar la necessitat d’un consum raonat d’energia a la vida quotidiana i la utilització d’estratègies adients per aconseguir-ho.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Autonomia, iniciativa personal i emprenedoria
6. Descriure el procés de generació d’electricitat a partir de diferents fonts d’energia i el procés d’obtenció de moviment a partir de l’electricitat. Valorar la necessitat d’un consum raonat d’energia a la vida quotidiana i la utilització d’estratègies adients per aconseguir-ho.
11
QÜESTIONS 1
• Tenen més vida útil. • Consumeixen un 80 % menys que les bombetes convencionals equivalents.
7
Les despeses acumulades pels llums LED comencen a ser rendibles quinze mesos després de la inversió.
8
Punt A: Si mantenim els llums fluorescents no hi ha cap despesa inicial.
• S’encenen emetent llum intensa de manera immediata. 2
La quantitat de llum que emet en relació amb l’energia que consumeix és superior a la d’un altre tipus de bombetes.
3
Perquè d’aquesta manera la inversió feta es rendibilitzarà en menys temps.
4
Si dividim el cost mensual de reposició de cadascun dels llums entre el seu preu obtenim el nombre aproximat de llums que es reposen:
Punt B: Reflecteix el preu inicial de la inversió (cost dels llums més la mà d’obra)
Punt C: indica el moment en què comença a ser rendible la inversió. 9
Si els llums estiguessin encesos una mitjana de 4 h al dia, el temps necessari per rendibilitzar la inversió seria més elevat.
• Llums fluorescents: 91,25 / 5 = 18,25.
10
Fàbrica / Oficina / Sala / Bany.
• Es canvien uns 18 llums fluorescents.
11
Resposta lliure.
• Llums LED: 114,06 / 25 = 4,56. Es canvien 4 o 5 llums LED.
5
Perquè el nombre de tubs fluorescents que cal reposar és molt més elevat.
6
• Un llum fluorescent costa diàriament:
E 5 P ? t 5 0,036 kW ? 12 h 5 0,432 kWh 0,432 kWh ? 0,18 €/kWh 5 0,078 €
• Un llum LED costa diàriament: E 5 P ? t 5 0,007 kW ? 12 h 5 0,084 kWh 0,084 kWh ? 0,18 €/kWh 5 0,015 €
42
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Solucionari del llibre de l’alumne
1
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Interpreta la imatge
3
Resposta oberta. • Substituir les piles habituals per recarregables.
Un petit circuit electrònic intern adapta el corrent.
a) Augmentar el nombre de punts de recollida de piles usades. b) Fer campanyes de conscienciació creant murals que posarem en escoles, centres de salut...
A l’interior de les parets del llum hi ha fòsfor.
4
a) Amb plàstic. b) Amb plàstic. c) Amb goma.
Gràcies al corrent elèctric circulen electrons per l’interior del llum.
En tots els casos, amb un material aïllant de l’electricitat. 5
a) De cada 100 unitats d’energia elèctrica que consumeix, en transforma 80 a llum. b) El 20 % restant es transforma en calor i es perd.
Els electrons xoquen amb àtoms del gas que hi ha en el llum i emeten llum ultraviolada.
Quan la llum ultraviolada incideix a la paret del llum, el fòsfor l’absorbeix i després emet llum visible, la llum que veiem.
6
Més eficiència lluminosa i, per tant, un estalvi d’energia.
7
La resposta dependrà de l’interruptor que compri cada alumne. En general, en tot interruptor podem trobar materials aïllants i conductors que els alumnes han d’aprendre a identificar.
8
És útil perquè protegeix qualsevol element del circuit davant d’una possible pujada de la intensitat. Si això passa, el fusible s’escalfa i es fon, amb la qual cosa s’interromp el pas del corrent pel circuit, i així s’evita que l’element es trenqui.
9
Els motors estan presents en aparells elèctrics que disposen de peces que es mouen, fan rotacions, per la qual cosa cal subjectar-los bé perquè es mantinguin fixos amb el moviment de les peces.
• En l’ultraviolat i en el visible. • Els llums LED són els més eficients i els llums d’incandescència són els que dissipen més energia. 1
a) No il·lumina perquè està connectat a un sol pol. El circuit ha d’estar tancat perquè flueixin els electrons. b) Tampoc no il·lumina, ja que un està connectat al pol negatiu de la pila i l’altre, a l’aïllant d’aquest. Si la pila no portés recobriment, tampoc no il·luminaria, ja que l’exterior és de zinc, el pol negatiu, mentre que el positiu és a la barra de grafit, dins de la pila. c) Sí, il·lumina perquè està connectat correctament a tots dos pols. d) No il·lumina perquè, encara que estigui connectat correctament a tots dos pols, hi ha un cable petitó de pol a pol que ho està curtcircuitant. El corrent fluirà per aquest cable perquè troba menys resistència. Seria interessant comprovar aquests tres muntatges experimentalment.
2
Depèn del tipus de pila. Pila de petaca
44
Piles cilíndriques
Piles de botó
10
Perquè no es deixin anar. Si passés això, deixaria de circular corrent pel circuit o es podria produir un curtcircuit.
Interpreta la imatge • Els llums que formen el fil dels llums de Nadal caldrà col·locar-los en paral·lel, ja que així si se’n fon un els altres continuaran il·luminant. 11
Làmpada A
Làmpada B
Motor
1 tancat 2, 3 oberts
No il·lumina
No il·lumina
No funciona
1, 2 tancats 3 obert
Il·lumina
No il·lumina
Funciona
1, 3 tancats 2 obert
Il·lumina
Il·lumina
No funciona
1 obert 2,3 tancat
No il·lumina
No il·lumina
No funciona
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
12
a)
b) Observa que quan l’interruptor està obert el llum no il·lumina.
13
Voltatge, en volts (V)
Intensitat, en amperes (A)
V/I (V/A)
Una pila
1,5
0,1
1,5 V 5 15 0,1 A
Dues piles
3,0
0,2
3,0 V 5 15 0,2 A
Tres piles
4,5
0,3
4,5 V 5 15 0,3 A
16
En augmentar el voltatge, la intensitat també augmenta i es manté constant la resistència del llum, 15 X. 14
La intensitat de corrent és directament proporcional al voltatge proporcionat pel generador.
15
17
Si el voltatge de la pila es duplica, l’energia amb què cada càrrega surt de la pila també es duplica.
18
En el circuit amb els tres llums connectats en paral·lel, les bombetes il·luminaran tant com la bombeta del circuit senzill, per la qual cosa en el primer cas la pila s’esgotarà tres vegades abans.
19
El voltatge es reparteix entre tots els elements connectats al circuit, en aquest cas per cadascun dels llums. La intensitat de corrent que circula per cada un és la mateixa. Per tant, com que el VTotal = 4,5 V, i les bombetes són totes iguals, el voltatge que arriba a cada llum és VLàmpada = 1,125 V. La intensitat que circula per cada llum la calculem aplicant la llei d’Ohm: V R VLàmpada 1,125 V ILàmpada 5 5 5 0,056 A RLàmpada 20 X R5
V I
" I5
20
L’energia que transporta cada càrrega per un circuit depèn del voltatge.
21
Si connectem dues piles en paral·lel en el circuit, el llum estarà el doble de temps il·luminant, perquè hi ha dues piles que subministren energia a les càrregues i cada càrrega surt de la pila amb la mateixa energia que si hi hagués una sola pila.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
45
1
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
22
26
Símbols
Elements
Funció
Generadors
Produeixen el corrent elèctric.
Piles. Bateries.
M
Dinamos.
M
Cables de connexió
Perquè el circuit no estaria tancat i així no poden fluir els electrons. 23
Coure.
Resposta lliure.
Elements de maniobra
Qualsevol mecanisme que tingui moviments d’avanç i retrocés: un cotxe de joguina, un ascensor, una espremedora, una grua... 24
Interruptors. Commutadors.
1 kW 300 W ? 5 0,3 kW 1000 1.000 W
Elements de protecció
Ara calculem l’energia consumida:
Protegeixen els elements del circuit.
Fusibles.
E 5 P ? t 5 0,3 kW ? 6 h 5 1,8 kWh b) Expressem la potència en kW:
Transformen l’energia elèctrica en altres formes d’energia.
Receptors
1 kW 11 W ? 5 0,011 kW 1000 1.000 W
Llums. Resistències.
M
Motors.
Ara calculem l’energia consumida:
Timbre.
E 5 P ? t 5 0,011 kW ? 10 h 5 0,11 kWh c) Expressem la potència en kW: 1 kW 5 0,9 kW 1000 W 1.000
27
I el temps, en hores: 10 min ?
Controlen el pas del corrent pel circuit.
Polsadors.
a) Expressem la potència en kW:
900 W ?
Connecten els elements del circuit.
1h 5 0,167 h 60 min
Conductor
Aïllant
• Coure
• Goma
• Plata
• Plàstic
• Alumini • Acer
Ara calculem l’energia consumida: E 5 P ? t 5 0,9 kW ? 0,167 h 5 0,15 kWh Per tant, l’ordinador és el que ha consumit més energia. 25
28
Voltatge = Resistència Intensitat
a) El voltatge és l’energia per unitat de càrrega que fa que aquestes circulin pel circuit. Es mesura en volts, V. b) La intensitat és la quantitat de càrrega que passa pel conductor en un segon. Es mesura en amperes, A. c) La resistència mesura l’oposició que presenten els conductors al pas del corrent. Es mesura en ohms, X.
Llei d’Ohm:
La intensitat de corrent és directament proporcional al voltatge proporcionat pel generador. 29
Els components del circuit A estan connectats en sèrie i els del circuit B, en paral·lel. a) En el circuit A passa la mateixa intensitat de corrent per tots els llums. b) En el circuit B la intensitat de corrent es reparteix entre els tres llums: I 5 I1 1 I 2 1 I 3 Si els tres llums són iguals: I1 5 I 2 5 I 3 5
30
En la connexió en sèrie:
1 ?I 3
a) El voltatge de la pila es reparteix entre els diferents elements. b) Circula la mateixa intensitat pels elements.
46
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
En la connexió en paral·lel:
R5
c) Tots els elements estan a igual voltatge.
VTotal 9V 5 5 0,45 A RLàmpada 20 X 9V VTotal 5 5 0,225 A IMotor 5 40 X RMotor
31
Energía calorífica 36
La pila de 9 V tindrà 3 piles de 3 V o sis d’1,5 V. I estaran connectades en sèrie.
37
Apliquem la llei d’Ohm i substituïm les dades: I5
Energía mecánica
220 V 22 V
5 10 A
39
S’allunya i s’apropa un imant a una bobina que està connectada a un amperímetre. L’amperímetre està registrant el corrent elèctric que s’ha generat.
40
a) Calorífic.
g) Calorífic.
En el circuit A la bombeta s’il·lumina perquè la forquilla està fabricada amb un material conductor (metall). En el circuit B la bombeta no s’il·lumina perquè el bolígraf està fabricat amb un material aïllant (plàstic).
b) Mecànic (energia cinètica-moviment).
h) Mecànic.
c) Magnètic.
j) Calorífic.
d) Calorífic.
k) Mecànic.
a) Falsa; la resistència es mesura en ohms.
e) Mecànic i calorífic
l) Calorífic.
b) Falsa; la transforma en llum i en calor.
f) Mecànic i calorífic
c) Certa; si puja la tensió, augmenta també la intensitat i el fusible es fon per protegir així l’aparell amb el qual estigui connectat.
Cal aclarir que en totes les transformacions es desprèn energia en forma de calor, tot i que no es vulgui. Aquesta energia s’anomena energia dissipada, però si la tenim en compte, globalment l’energia sempre es conserva.
d) Certa. e) Falsa; il·luminen més. 34
5
En passar electricitat per un conductor (per exemple, una bobina), aquesta es comporta com un imant capaç d’atraure o repel·lir altres imants. Si col·loquem un imant fix prop de la bobina, serà atreta per l’imant fix, que la farà girar.
Energía magnética
33
V R
38
Energía química
32
V R
ILàmpada 5
ITotal 5 I2 1 I2 1 I3
Energía eléctrica
" I5
Substituïm les dades i calculem:
d) La intensitat es reparteix entre tots els components. Si hi ha tres bombetes.
Energía luminosa
V I
41
i) Lluminós.
Expressem la potència en kW:
160 W ?
1 kW 5 0,16 kW 1000 1.000 W
I el temps, en hores: 20 min ?
1h 5 0,33 h 60 min
Per tant, cada rentada dura 1,33 h. Com que s’utilitza 4 vegades a la setmana, el temps de funcionament del rentaplats és: 4 ? 1,33 h 5 5,33 h
M 35
a) i b) Calculem la tensió total del circuit tenint en compte que les bateries estan connectades en sèrie: VTotal 5 V1 1 V2 5 4,5 V 1 4,5 V 5 9 V
Ara calculem l’energia consumida: E 5 P ? t 5 0,16 kW ? 5,33 h 5 0,85 kWh Per calcular-ne el cost, multipliquem per 0,18 €, que és el preu d’1 kWh: Cost 5 0,85 kWh ? 0,18 kWh 5 0,15 €
Com que el llum i el motor estan connectats en paral·lel, el voltatge entre els extrems de cada receptor és el mateix que el que proporcionen les bateries, VTotal. Per calcular la intensitat que circula pels receptors, apliquem la llei d’Ohm i aïllem la intensitat:
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
47
1 42
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Resposta:
47
a) Si col·loquem dos llums connectats en sèrie il·luminaran menys que quan n’hi havia un de sol. b) Si el col·loquem en paral·lel, tots dos il·luminaran igual que quan n’hi havia un de sol.
Porta En obrir la porta, el polsador encén el llum.
43
44
b) Perquè consumeixen menys energia i poden il·luminar amb voltatges reduïts.
49
a) Quan els engranatges mouen l’imant, es genera un corrent elèctric en les bobines. b) Un imant en moviment és capaç de generar un corrent elèctric en fils conductors propers. c) A la bombeta, el corrent elèctric es transforma en energia lluminosa.
Cal connectar tres bombetes en sèrie. D’aquesta manera, a cadascuna li corresponen 3 V.
50
Resposta lliure. Qualsevol motor, un micròfon...
51
Resposta lliure.
Elements presents en llanternes amb piles
45
Polsador
48
Elements no presents en llanternes amb piles
a) Cables
c) Imant
b) Làmpada
d) Bobines
Faria servir llums LED en espais que requereixin estar il·luminats un gran nombre d’hores, ja que els llums LED són molt eficients, és a dir, gasten molt poca energia. L’objectiu dels llums LED no és sempre el d’il·luminar, també s’utilitzen, per exemple, en aparells electrònics per indicar si estan encesos o no.
e) Palanca
52
c) Làmpada LED.
f) Engranatges
53
b) Són més eficients energèticament.
g) Colissa
54
Perquè comportarà generar de menys residus.
55
Resposta lliure.
Ordre correcte:
Sí, perquè així fomenta l’estalvi d’energia gràcies a la utilització de bombetes més eficients i menys contaminants.
1. Empenyem la palanca. 2. Baixa la colissa. 3. Giren els engranatges. 4. L’imant gira. 5. Es genera corrent elèctric. 6. S’encén el llum. 46
48
No, ja que si deixem de moure la palanca, tampoc no es mouran els engranatges, de manera que l’imant deixa de girar i la bobina no generarà corrent elèctric, de manera que el llum s’apagarà.
56
Resposta oberta.
57
Resposta oberta.
58
El nicromes va descobrir el 1945, és un material molt resistent a elevades temperatures, i per això s’utilitza per fabricar resistències per a calefactors, assecadors, torradores...
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Guió de la unitat i suggeriments didàctics Unitat 2 Circuits elèctrics
Dia a dia a l’aula. UNITAT 2
Guió de la unitat i recursos didàctics . . . . . . . . . . . . . . 52 Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Continguts. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Competències que es treballen. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 Esquema de la unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Ensenyament individualitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 Repàs i suport • Fitxa 1. Muntatges en sèrie i paral·lel (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 • Fitxa 2. Muntatges en sèrie i paral·lel (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57 • Fitxa 3. Muntatges en sèrie i paral·lel (III) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
Aprofundiment • Fitxa 4. Les magnituds elèctriques (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 • Fitxa 5. Les magnituds elèctriques (II). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 • Fitxa 6. Com es connecten els aparells de mesura en un circuit?. . . . . . . 61 • Fitxa 7. Circuits bàsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 • Fitxa 8. Càlcul de magnituds elèctriques (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 • Fitxa 9. Càlcul de magnituds elèctriques (II). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 • Fitxa 10. Circuits amb motors i relés. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
Recursos per a l’avaluació de continguts . . . . . . . . . . 67 Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 • Prova B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 • Prova A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 Criteris d’avaluació i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
Recursos per a l’avaluació per competències . . . . . . 77 Prova 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 Criteris d’avaluació i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
Solucionari del llibre de l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
51
2
PRESENTACIÓ I SUGGERIMENTS
CIRCUITS ELÈCTRICS
OBJECTIUS 1. Distingir entre corrent continu i corrent altern i els seus diferents orígens. 3. Definir les principals magnituds elèctriques. 4. Familiaritzar l’alumne amb l’ús del polímetre. 5. Presentar la llei d’Ohm.
i diferents mètodes per calcular-la. 7. Mostrar les principals característiques elèctriques dels circuits en sèrie, en paral·lel i mixtos. 8. Familiaritzar l’alumne amb el muntatge de circuits senzills, així com amb l’ús de components elèctrics senzills.
6. Transmetre el concepte de potència elèctrica
CONTINGUTS SABER
• El corrent elèctric. • Mesura de magnituds elèctriques. El polímetre. • Relació entre magnituds elèctriques: la llei d’Ohm. • Potència elèctrica. • Connexions en circuits elèctrics. • Control del corrent elèctric. • Simuladors de circuits electrònics.
SABER FER
• Fer muntatges elèctrics senzills. • Interpretar esquemes elèctrics senzills. • Prendre mesures amb un polímetre. • Resoldre problemes elèctrics en dissenys senzills. • Resoldre problemes teòrics d’electricitat en circuits elèctrics senzills.
SABER SER
• Apreciar el caràcter científic, però relativament senzill, dels muntatges elèctrics. • Mostrar interès per la construcció de circuits elèctrics. • Prendre consciència de la gran quantitat d’elements elèctrics que ens envolten en la nostra activitat quotidiana.
52
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN • Resolució d’activitats de desenvolupament, perquè l’alumne sigui capaç de continuar aprenent de forma autònoma d’acord amb els objectius de la unitat. • Ús de les noves tecnologies per simular circuits electrònics, així com per fer presentacions, àudios, vídeos...
• Treball amb articles de premsa per conscienciar sobre la importància d’utilitzar electrodomèstics eficients. Això permet apropar l’alumne als problemes mediambientals que el consum massiu d’energia ocasiona al planeta i que en prengui consciència, així com desenvolupar la comprensió lectora i la capacitat de síntesi.
CRITERIS D’AVALUACIÓ 1. Diferenciar els conceptes de corrent continu i altern. 2. Conèixer les tres principals magnituds elèctriques i les unitats en què es mesuren.
5. Definir el concepte de potència i calcular-la en els elements d’un circuit senzill. 6. Muntar circuits senzills i predir el seu funcionament, tant de manera teòrica com pràctica.
3. Fer anar amb soltesa un polímetre per mesurar les principals magnituds d’un circuit elèctric.
7. Complir certes mínimes normes de seguretat en els muntatges elèctrics.
4. Operar sòlidament amb la llei d’Ohm.
ESQUEMA DE LA UNITAT CIRCUITS ELÈCTRICS
Magnituds elèctriques
Voltatge
Intensitat
Per mesurar...
Voltatge
Voltímetre
Llei d’Ohm
Intensitat
V5I?R
Amperímetre
Resistència
Tipus de connexió
Elements de control
Sèrie
Interruptors
Paral·lel
Polsadors
Mixt
Commutadors
Relés
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
53
Ensenyament individualitzat Repàs i suport Aprofundiment
2
REFORÇ I SUPORT
FITXA 1
Muntatges en sèrie i en paral·lel (I)
Nom:
Curs:
Data:
En aquesta fitxa faràs un muntatge mixt i analitzaràs el comportament d’algunes magnituds elèctriques.
MUNTATGE MIXT Fes el muntatge de la figura inferior. Fes-lo damunt d’una taula o mitjançant cables al teu lloc de treball. Si el professor ho considera adient, posa un interruptor en cada branca com en la figura 2 per reduir el consum mentre fas mesures, les compares o discuteixes els resultats amb els teus companys. Mesura el voltatge en cada bombeta i el corrent en cadascuna de les tres branques del circuit. Abans de prendre aquestes mesures, respon les preguntes 1 i 2. 1
2
QÜESTIONS 1
En quina branca hi ha més consum elèctric?
2
En quina branca és més gran la quantitat total de llum emesa?
3
D’acord amb les mesures de voltatge i intensitat que has obtingut, calcula la potència consumida per cada bombeta i en cada branca.
4
Per què creus que el consum és diferent en cada branca?
56
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
2
REFORÇ I SUPORT
FITXA 2
Muntatges en sèrie i en paral·lel (II)
Nom:
Curs:
Data:
En aquesta fitxa faràs un muntatge mixt amb motors i analitzaràs el comportament d’algunes magnituds elèctriques. Podràs veure, de manera pràctica, per què es fa sempre el muntatge de motors estrictament en paral·lel.
MUNTATGE MIXT Fes el muntatge de la figura següent. Fes-lo damunt d’una taula o mitjançant cables al teu lloc de treball. Obre l’interruptor B i tanca l’interruptor A. El motor de la primera branca girarà ràpidament i la bombeta estarà pràcticament apagada. Mesura el voltatge a la bombeta i al motor, així com el corrent a la branca. Repeteix les mesures anteriors frenant suaument el motor, de manera que giri més a poc a poc, però sense que s’arribi a parar. Obre l’interruptor A i tanca l’interruptor B. El motor de la segona branca girarà ràpidament i la bombeta estarà pràcticament apagada. Mesura el voltatge a la bombeta i al motor, així com el corrent en cada element. Repeteix les mesures anteriors frenant suaument el motor, de manera que giri més a poc a poc, però sense que s’arribi a parar. B A
M
M
QÜESTIONS 1
A la primera part de l’experiment, quan s’il·luminava més la bombeta?
2
Per què quan has frenat el motor ha augmentat la lluminositat de la bombeta?
3
Et sembla raonable, a la vista d’aquest experiment, muntar una bombeta en sèrie amb un motor?
4
A la segona part de l’experiment, s’ha vist afectada la lluminositat de la bombeta en frenar el motor? (Si la resposta és afirmativa, utilitza una pila nova, la pila que estàs fent servir està gairebé gastada. Repeteix l’experiment.)
5
A què creus que és degut que el gir del motor no afecti la bombeta?
6
Aquest muntatge de motor et sembla més raonable que el primer? Per què?
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
57
2
REFORÇ I SUPORT
FITXA 3
Muntatges en sèrie i en paral·lel (III)
Nombre: Nom:
Curs: Curso:
Fecha: Data:
Molts dels sistemes elèctrics que coneixes tenen sistemes de control. Hi ha ajustos que permeten a un motor anar més o menys ràpid o a una bombeta lluir més o menys. A la pràctica següent veuràs un rudimentari sistema de control que, encara que sigui efectiu, té grans inconvenients.
AJUST PER POTENCIÒMETRE Fes el muntatge de la figura inferior. Fes-lo damunt d’una taula o mitjançant cables al teu lloc de treball. Si el professor ho considera adient, posa un interruptor en cada branca per reduir el consum mentre prens mesures, compares o discuteixes els resultats amb els teus companys. Els potenciòmetres no haurien de tenir un valor superior als 1.000 Ω; l’òptim seria que fossin de 100 Ω. Ajusta el potenciòmetre del motor perquè giri a la màxima, mitjana i mínima velocitat. Mesura la tensió al motor i al potenciòmetre en cada cas, així com el corrent a la branca. Ajusta el potenciòmetre de la làmpada perquè aquesta lluï a la màxima, mitjana i mínima brillantor (calcula la brillantor mitjana de manera, evidentment, aproximada). Mesura la tensió a la bombeta i al potenciòmetre en cada cas, així com el corrent a la branca.
M
QÜESTIONS 1
Et sembla un bon mètode de regulació de brillantor o de velocitat?
2
Calcula el consum de potència a la branca de la bombeta en els casos de mínima, mitjana i màxima brillantor. Quanta potència es perd en el potenciòmetre?
3
Fes el mateix a la branca del motor. Et continua semblant un bon sistema de regulació?
Nota avançada: els sistemes electrònics moderns utilitzen mètodes completament diferents per regular el consum als motors i als sistemes d’il·luminació, de manera que eviten les pèrdues als potenciòmetres. Es basen en l’ús de transistors i components similars (triacs i tiristors).
58
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
2
APROFUNDEIX EN ...
FITXA 4
Les magnituds elèctriques (I)
El recorregut de les càrregues elèctriques per un circuit Els fenòmens elèctrics eren inexplicables fins fa poc més d’un segle. De mica en mica, i gràcies a les aportacions de nombrosos científics, hem pogut, a més, aprofitar l’electricitat d’una manera útil. Les càrregues elèctriques que circulen per un circuit elèctric són electrons, amb càrrega negativa, que es mouen en el sentit born negatiu " born positiu, encara que en els esquemes es representa la intensitat de corrent en el sentit contrari perquè tradicionalment es va començar a representar així.
1
Interpretar esquemes de circuits elèctrics. Observa els esquemes i contesta. (L’àrea ombrejada indica les càrregues que circulen per una secció determinada d’un conductor en un minut de temps. Tingues en compte, a més, que per simplificar hem representat només un petitíssim percentatge de les càrregues. Realment, en un minut circulen molts milions de càrregues per un conductor.) A
B
C
D
a) Per quin conductor circulen més càrregues elèctriques en el període de temps representat? b) Llavors, per quin dels conductors circula més intensitat de corrent? c) Si un amperímetre marca 0,01 A i un altre 0,05 A, per quin circulen més càrregues elèctriques en un minut? Ara fes tu un altre esquema en què la intensitat de corrent sigui superior. 2
Relacionar les diferents magnituds elèctriques entre si. Per conèixer el valor de les magnituds elèctriques podem emprar aparells de mesura, però també es pot deduir el valor d’algunes magnituds a partir del valor d’altres de ja conegudes. Imagina’t un circuit amb un generador de 4,5 V i dues làmpades amb una resistència de 100 W cada una connectades en sèrie. a) Quin és el valor de la intensitat de corrent que circula per cada resistència? (Recorda que, quan les resistències estan en sèrie, el valor total de la resistència és la suma de les resistències.) b) Quin és el valor de la potència dissipada per cada una de les resistències? c) Si el corrent circula pel circuit durant mitja hora, quin és el valor de l’energia elèctrica consumida per les dues làmpades? Imagina’t ara que les làmpades de l’exemple anterior es connecten en paral·lel. Com es modifiquen els resultats que has indicat anteriorment?
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
59
2 1
APROFUNDEIX EN ...
FITXA 5
Les magnituds elèctriques (II)
Conèixer el codi de colors de les resistències. Com saps, les resistències elèctriques es poden identificar fàcilment gràcies a un codi de colors. Dibuixa les bandes de colors per a les resistències que tenen com a valors els següents: a) 1.550 X amb una tolerància del 10 %. b) 50 X amb una tolerància de l’1 %. c) 55.000 X amb una tolerància del 5 %. d) 2.000 X amb una tolerància del 2 %. e) 5.550 X amb una tolerància del 10 %.
2
3
Indica el valor de les resistències que mostren unes bandes de colors com les que apareixen a la taula. 1a banda
2a banda
3a banda
4a banda
Marró
Marró
Marró
Marró
Taronja
Taronja
Taronja
Plata
Marró
Taronja
Marró
Taronja
Blau
Verd
Vermell
Or
Groc
Vermell
Vermell
Or
Vermell
Groc
Groc
Plata
Gris
Violeta
Blau
Plata
Violeta
Groc
Vermell
Taronja
Verd
Verd
Vermell
Taronja
Blau
Blanc
Groc
Or
Conèixer millor les magnituds elèctriques bàsiques. Per entendre els circuits elèctrics, cal conèixer quines són les magnituds elèctriques. a) Marca les frases que són veritat. La llei d’Ohm relaciona la intensitat de corrent, la diferència de potencial i la resistència en un circuit. Si la diferència de potencial d’un generador és més gran, això vol dir que cada càrrega que recorre el circuit porta més energia. Totes les càrregues elèctriques que surten del generador quan circula el corrent per un circuit tornen a aquest pel born contrari. Tots els aparells de mesura es connecten en sèrie en un circuit elèctric, independentment de la magnitud que es vol mesurar. Les magnituds que determinen el consum elèctric d’un aparell són la potència elèctrica i la resistència. b) Quina magnitud estem mesurant quan connectem un polímetre com a òhmmetre? Com s’ha de connectar aquest aparell al circuit?
60
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
2
APROFUNDEIX EN...
FITXA 6
Com es connecten els aparells de mesura en un circuit?
Els amperímetres es connecten en sèrie; els voltímetres, en paral·lel Per mesurar les magnituds elèctriques en un circuit es poden utilitzar diferents aparells. El polímetre és un dels que més s’utilitzen, ja que serveix tant per mesurar la intensitat de corrent com la diferència de potencial i la resistència. Quan funciona com un amperímetre, s’ha de connectar en sèrie; quan funciona com un voltímetre, s’ha de connectar en paral·lel. Si es connecten «malament», els aparells de mesura es poden arribar a espatllar, per exemple, perquè hi circuli una intensitat de corrent més alta que la que poden suportar.
1
a
b
V3
A2
A1
V1
V2
c d
V V
A2 A1
A
A3
Interpretar esquemes de circuits elèctrics. a) Quins components apareixen representats mitjançant símbols? b) Indica si els amperímetres i els voltímetres estan ben connectats o no. • Circuit a.
• Circuit c.
• Circuit b.
• Circuit d.
c) Imagina’t ara que totes les resistències representades tenen el mateix valor. • Compara el valor de la intensitat de corrent mesurada pels dos amperímetres al circuit a. La teva resposta varia si les resistències tenen diferent valor? • Compara de manera qualitativa el valor de la diferència de potencial mesurada pels voltímetres del circuit b. La teva resposta varia si totes les làmpades tenen diferent resistència? • Es poden connectar un amperímetre i un voltímetre en un circuit amb només un generador i una resistència? 2
Muntar circuits. Treballant en grups, munteu els circuits que apareixen representats més amunt. a) Com heu muntat els amperímetres (o els polímetres quan funcionen com a amperímetres)? b) I els voltímetres? Ara tria el primer circuit i connecta-hi un amperímetre i un voltímetre que mesuri la caiguda de potencial en les dues resistències de manera conjunta. c) Anota els valors de la intensitat de corrent i de la diferència de potencial que indiquen els aparells. d) Aplica la llei d’Ohm i calcula el valor del voltatge subministrat pel generador.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
61
2
APROFUNDEIX EN ...
FITXA 7
Circuits bàsics
El corrent elèctric és la manifestació de l’energia elèctrica aportada per un generador en un circuit elèctric. De la mateixa manera que el corrent d’aigua es produeix en un circuit hidràulic, impulsat per una bomba d’aigua o per l’efecte d’una diferència d’altura, en un circuit elèctric, el normal és que hi hagi un sol generador, diversos receptors amb els seus elements de control i els conductors necessaris per connectar-los.
Interpretar esquemes 1
Dissenyar un circuit de dues làmpades totes dues controlades per un interruptor. De les dues solucions possibles de l’apartat anterior, opta per l’adequada per controlar cada làmpada amb un interruptor.
2
Dissenyar el circuit que faci encendre cadascuna de les tres làmpades, segons les condicions de la taula següent:
L2
L3
I1
I2
I3
IG (Interruptor general)
I1 (Interruptor 1)
I2 (Interruptor 2)
Condició per a l’encesa de L1
tancat
tancat
indiferent
Condició per a l’encesa de L2
tancat
indiferent
tancat
tancat
tancat
indiferent
tancat
indiferent
tancat
Condicions per a l’encesa de L3
3
L1
Dir quines làmpades s’encendran en cada un dels circuits següents, tenint en compte la posició dels interruptors. L1
L1
L2
L2
L3
L3 L6 L4
L5
L5
L6
L4 L7
62
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
2 1
APROFUNDEIX EN...
FITXA 8
Càlcul de magnituds elèctriques (I)
Triar el material adequat per als conductors. En una instal·lació elèctrica calen dos conductors iguals de 375 m cadascun. La resistència màxima de la instal·lació no ha de sobrepassar els 10 Ω entre els dos conductors. Tria la secció i el material segons la resistivitat i els preus de les taules següents. El pressupost màxim assignat per a la instal·lació és de 60 €. 1 mm2 Secció
Resistivitat
2
1,5 mm2
Ag (plata)
1,6 ? 1028 X m
Ag
0,15 €
0,24 €
Cu (coure)
1,7 ? 1028 X m
Cu
0,06 €
0,07 €
Al (alumini)
2,8 ? 1028 X m
Al
0,04 €
0,05 €
Aplicar la llei d’Ohm en circuits senzills.
V I 5 V /R ←
I
→ V5I ?R
R
→ R 5 V /I
a) Determina la intensitat del corrent que circularà pel circuit en aplicar-hi un voltatge de 4,5 V i col·loca successivament els valors de resistència següents: R1 5 10 X
I →
R
V 5 4,5 V
R2 5 100 X R3 5 1.000 X
b) En el circuit següent, quin serà el voltatge en cada resistència (V1, V2)?
V59V
V1
R1
V2
R2
R1 5 10 X R2 5 10 X Determina: RT, IT, V1, V2
c) En el circuit de la dreta, quina serà la intensitat que circuli per cada resistència?
R1 5 10 X R2 5 10 X
V59V
R1
R2
Determina: RT, IT, I1 , I2
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
63
2 1
APROFUNDEIX EN...
FITXA 9
Càlcul de magnituds elèctriques (II)
Calcular el consum elèctric en un habitatge. a) Calcula el consum elèctric d’un habitatge que té tots aquests aparells elèctrics. Amb una mitjana de funcionament diari • 6 llums de 60 W cada un
2 hores diàries
• Nevera de 200 W
24
"
• Televisor de 300 W
2
"
• Microones de 900 W
1
"
2
"
• Rentadora de 1.500 W • Planxa de 1.400 W
1/2 hora diària
b) Amb aquestes dades completa la taula següent calculant: • El consum diari de cada bloc o aparell en (kW · h). • La despesa diària de cada bloc, sabent que el kWh es factura a 0,09 €. • I la despesa bimestral (60 dies) corresponent al període en què la companyia elèctrica factura cada contracte. La cel·la inferior dreta ens donarà el cost de l’energia elèctrica consumida en aquests dos mesos.
Potència (kW)
Consum diari (kWh)
Despesa diària (€)
Despesa bimestral (60 dies) en €
Llums Nevera Televisor Microones Rentadora Planxa Total
2
A nalitzar els avantatges de les bombetes de baix consum. Pregunta a alguna botiga del teu barri el preu de les bombetes de baix consum i també la potència. A partir de les dades obtingudes a la taula, calcula quant de temps es trigaria a amortitzar aquestes bombetes a l’habitatge de l’exercici anterior. a) Quant s’estalviaria l’any utilitzant aquests llums? b) Compara els resultats de l’exercici amb el rebut de casa teva i intenta esbrinar per què s’abonen altres conceptes a més de l’energia consumida.
64
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
2 1
APROFUNDEIX EN ...
FITXA 10
Circuits amb motors i relés
Aplicacions de circuits. Relé simple. Al circuit de la figura, completa les connexions perquè funcionin alternativament el motor o la làmpada segons que el relé estigui activat o desactivat.
M
2
Aplicacions de circuits. Relé doble. Completa les connexions al circuit de la figura per fer el canvi de gir del motor quan el relé s’activa o es desactiva
1
2 M
1
2
3 Reconèixer el vocabulari bàsic elèctric. Busca a la sopa de lletres set components bàsics
d’un circuit elèctric. A
B
B
F
X
D
V
A
S
J I
U
L
O I
H
W
A T
N
U
D
C
A
Y
É
L
E
R
E
T
O
C
O
N
D
U
C
T
O R
E
A
H
J
D
È
T
Y
H
U B
R
E
D
B
M
I
T
K
Ñ
R
F
R
E
D
A
M
O
N
S
J
E
H
U
S
U
V
P
R
T
H I
F
U
P
D
H
G I
M
S
O
S
S
O
T
F
S
L
L
Y
À
F
R
K
E
O
G
A
O
A
H
A
L
U
T
P
R
R I
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
65
Recursos per a l’avaluació de continguts
2
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
Nom:
1
Curs:
Data:
Completa el mapa de conceptes següent: CIRCUITS ELÈCTRICS
Magnituds elèctriques
Per mesurar...
Llei d’Ohm
Intensitat
Resistència
Tipus de connexió
Elements de control
Paral·lel
Voltímetre Relés
2
Quina diferència hi ha entre corrent continu i corrent altern?
3
4
Explica com es pot generar corrent altern amb un imant i una bobina.
Uneix amb fletxes. La resistència equivalent és la suma de les resistències. La resistència de més valor és la que més lluu. Per muntar un motor i una bombeta que funcionin simultàniament. La resistència equivalent és menor que la de menys valor de les resistències muntades.
Circuit en paral·lel.
Circuit en sèrie.
La resistència de més valor és la que menys lluu. El consum de tres bombetes funcionant simultàniament és menor.
68
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA B
5
Completa la taula resolent els circuits següents:
Circuit 1. Sèrie: I = corrent V = V1 + V2 + V3
Resistència R1 5 15 X R2 5 15 X
Req 5
R3 5 15 X Intensitat I1 5 I5
I2 5 I3 5
Voltatge V1 5 V5
V2 5 V3 5
Circuit 2 Paral·lel:
Resistència R1 5 15 X
I = I1 + I 2 + I 3
R2 5 15 X
V = corrent
R3 5 15 X
Req 5
Intensitat I1 5 I2 5
I5
I3 5 Voltatge V1 5 V5
V2 5 V3 5
6
Contesta. a) Quines bombetes lluen més? b) Quina pila es gastarà abans? Per què?
7
Completa. a) Els permeten obrir o tancar un circuit de manera permanent fins que tornen a accionar-se. b) Els obren o tanquen un circuit el temps que els tinguem premuts. c) Els permeten controlar per quines branques d’un circuit circula el corrent. d. Un és un component emprat com a o com a per controlar circuits elèctrics gràcies a un electroimant.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
69
2
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
Nom:
1
Curs:
Data:
Assenyala què tenen en comú i en què es diferencien el corrent continu i el corrent altern.
2
Observa la gràfica. a) Interpreta la gràfica següent: b) Quina llei representa? c) Calcula la resistència. I (A) 0,4 0,3 0,2 0,1 0,0
V (V) 0
3
2
4
6
8
Al carregador d’un mòbil hi ha marcat 230 V-25 mA (1 mA 5 0,001 A). a) Calcula’n la potència en watts. b) Si el poses a carregar cada nit durant 8 hores, quanta energia consumeix, en kWh, l’any? c) Si el cost és de 0,18 €/kWh, quant costa carregar-lo durant tot un any?
4
Calcula la potència de les bombetes següents: Bombeta A: 3 V; 0,2 A.
70
Bombeta B: 3,5 V; 0,5 A.
Bombeta C: 4 V; 0,3 A.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA A
5
Imagina’t un circuit amb una pila, un interruptor i una bombeta col·locades en sèrie. Si afegim una segona làmpada al circuit, lluirà menys la làmpada anterior? Relaciona la resposta amb l’energia proporcionada per la pila i la manera de col·locar la segona bombeta.
6
Calcula la resistència equivalent als muntatges següents:
a)
R1
b)
R2
R1
R2
R3
R4
R3
R1 5 2 X; R2 5 3 X; R3 5 3,5 X; R4 5 6 X 7
Al circuit següent, indica el valor de la intensitat de corrent que circula per cada làmpada. R2: 20 Ω
R1: 10 Ω
R3: 30 Ω
Pila: 4,5 V 8
A partir d’un circuit amb dues làmpades i una pila, què podem fer per aconseguir un altre circuit amb una làmpada més en sèrie amb les anteriors i que continuïn lluint el mateix que abans?
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
71
2
AVALUACIÓ
AUTOAVALUACIÓ
Nom:
1
2
Curs:
Qui va tenir la genial idea de generar electricitat movent imants dins d’una bobina?
5
Quan afegim una segona pila en sèrie amb la primera a un circuit mixt amb tres làmpades, les làmpades lluen...
a) Ohm.
a) igual que abans.
b) Ampère.
b) menys que abans.
c) Faraday.
c) més que abans.
Aquesta gràfica representa...
6
Data:
Una estufa elèctrica és més eficient quan... a) la resistència elèctrica és més alta.
I
b) la potència elèctrica és més alta. c) la intensitat de corrent és més alta. t
7
a) el treball.
3
Quan en un circuit hi afegim una segona resistència en paral·lel amb la preexistent la resistència total del circuit...
b) la intensitat enfront del temps.
a) no varia.
c) la potència.
b) augmenta.
Amb el muntatge que mostra la fotografia, s’està mesurant...
c) disminueix. 8
Quan connectem un motor a un circuit amb una bombeta, el motor s’ha de connectar... a) en sèrie, perquè hi circuli la mateixa intensitat de corrent que per la bombeta. b) en paral·lel, perquè rebi el corrent que necessita a cada moment. c) tant és connectar el motor en sèrie com en paral·lel; el circuit funcionarà bé de les dues maneres.
9
Per controlar l’encesa i l’apagada d’un punt de llum en un passadís llarg des de diverses posicions, hem de fer servir... a) un polsador.
a) la intensitat que circula per la bombeta. b) el voltatge o la tensió entre els borns de la bombeta. c) hi ha un error al muntatge. 4
El kWh és una unitat de... a) potència. b) energia. c) temps d’ús d’1 kW.
b) un interruptor. c) un commutador. 10
Per canviar el sentit de gir d’un motor... a) el més convenient és utilitzar un commutador. b) hem d’aturar la circulació del corrent i connectar el motor amb la polaritat invertida. c) qualsevol de les dues respostes anteriors és vàlida.
1 c; 2 b; 3 a; 4 b; 5 c; 6 b; 7 c; 8 b; 9 c; 10 a. SOLUCIONS 72
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
2
AVALUACIÓ
CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Activitats
Criteri
Prova B
Prova A
1, 2, 3, 5, 6, 7
5, 6, 8
6. Descriure el procés de generació d’electricitat a partir de diferents fonts d’energia i el procés d’obtenció de moviment a partir de l’electricitat. Valorar la necessitat d’un consum raonat d’energia a la vida quotidiana i la utilització d’estratègies adients per aconseguir-ho.
2, 3
1, 2
7. Comprendre els efectes i les interrelacions de les magnituds elèctriques bàsiques i realitzar mesures de forma experimental i mitjançant simuladors.
1,
2, 3, 4, 7
4. Comprendre i descriure el funcionament de circuits elèctrics bàsics i les seves aplicacions a sistemes tècnics senzills. Dissenyar i construir circuits elèctrics bàsics tant amb components com mitjançant l’ús de simuladors.
PROVA B: SOLUCIONS 1
CIRCUITS ELÈCTRICS
Magnituds elèctriques
Per mesurar...
Llei d’Ohm
Voltatge Intensitat Resistència
V5I?R Voltatge
Voltímetre
Intensitat
Amperímetre
Tipus de connexió
Elements de control
Sèrie
Interruptors
Paral·lel
Polsadors
Mixt
Commutadors Relés
2
En corrent continu, les càrregues elèctriques es desplacen sempre en el mateix sentit. En canvi, en corrent altern les càrregues es mouen primer en un sentit i després en l’altre.
3
Quan acostem l’imant a la bobina s’hi genera corrent elèctric.
Quan allunyem l’imant de la bobina s’hi genera corrent elèctric, però en el sentit oposat a l’anterior.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Quan acostem i allunyem l’imant de la bobina de manera ininterrompuda, s’hi genera corrent altern.
73
4
La resistència equivalent és la suma de les resistències.
La resistència de valor superior és la que més lluu. Circuit en paral·lel. Per muntar un motor i una bombeta que funcionin simultàniament.
La resistència equivalent és menor que la de menys valor de les resistències muntades. Circuit en sèrie. La resistència de més valor és la que menys lluu.
El consum de tres bombetes funcionant simultàniament és menor. 5
Circuit 1. Sèrie: I = corrent V = V1 + V2 + V3
Resistència R1 5 15 X R2 5 15 X
Req 5 R1 1 R 2 1 R 3 5 15 X 1 15 X 1 15 X 5 45 X
R3 5 15 X Intensitat I1 5 0,1 A
V 4,5 V 5 0,1 A I5 5 45 X Req
I2 5 0,1 A I3 5 0,1 A
Voltatge V1 5 1,5 V V2 5 1,5 V
V 5 4,5 V
V3 5 1,5 V Circuit 2 Paral·lel:
Resistència R1 5 15 X
I = I1 + I 2 + I 3
R2 5 15 X
V = corrent
R3 5 15 X
Req 5
1 1 5 5 15 X 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 15 X R1 R2 R3 15 X 15 X
Intensitat V 4,5 V 5 5 0,3 A R1 15 X 4,5 V V 5 5 0,3 A I2 5 15 X R2 4,5 V V 5 5 0,3 A I3 5 15 X R3 I1 5
I 5 I1 1 I 2 1 I 3 5 0,3 A 1 0,3 A 1 0,3 A " I 5 0,9 A
Voltatge V1 5 4,5 V V 5 4,5 V
V2 5 4,5 V V3 5 4,5 V
74
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
2 6
AVALUACIÓ
SOLUCIONS
a) Lluen més les bombetes del circuit 2. b) Es gastarà tres vegades més ràpid la pila del circuit 2 perquè hi circula el triple d’intensitat que pel primer.
7
a) Els interruptors permeten obrir o tancar un circuit de manera permanent fins que es tornen a accionar. b) Els polsadors obren o tanquen un circuit el temps que els tinguem premuts. c) Els commutadors permeten controlar per quines branques d’un circuit circula el corrent. d) Un relé és un component emprat com a interruptor o com a commutador per controlar circuits elèctrics gràcies a un electroimant.
PROVA A: SOLUCIONS 1
En ambdues hi ha moviment d’electrons i es genera calor en els conductors, però en el corrent continu els electrons es mouen en el mateix sentit, i en l’altern canvien de sentit contínuament.
2
a) La gràfica representa la variació de la intensitat en un conductor en augmentar el voltatge. b) Representa la llei d’Ohm. c) R 5
V
8V
5
0,4 A I 3 a) La potència és:
5 20 X
P 5 V ? I 5 230 V ? 0,025 A 5 5,75 W b) L’energia consumida és: 365 ? 8 h 5 2.920 h " 0,00575 kW ? 2.920 h 5 16,79 kWh
c) El cost anual és:
16,79 kWh ? 0,18 €/ kWh 5 3,02 € 4
P 5 V ? I
Bombeta A: 3 V ? 0,2 A 5 0,6 W
Bombeta B: 3,5 V ? 0,5 A 5 1,5 W
Bombeta C: 4 V ? 0,3 A 5 1,2 W 5
No necessàriament. Si col·loquem la làmpada en sèrie amb la primera, la resistència total serà major i la intensitat serà menor. Per tant, la primera làmpada lluirà menys que abans. La pila proporciona energia al mateix ritme que abans. En canvi, si col·loquem la segona làmpada en paral·lel amb la primera, la intensitat que circula pel circuit és més gran. Per la primer làmpada circularà més o menys intensitat que abans en funció del valor de la resistència de la segona. Per la segona làmpada també circularà certa intensitat. Per satisfer aquesta demanda, la pila proporciona energia a un ritme més gran i, per tant, s’esgotarà abans. 1
1
1
1
1
1
1
6
a)
7
Calculem la resistència equivalent del circuit:
5
1
R2
1
1
1
3
1
3,5 R3 Req R1 2 Req 5 0,89 X 1 1 1 1 1 b) 5 1 5 1 3,5 1 6 213 Req R1 1 R2 R3 1 R4 Req 5 3,68 X 1
R
5
1 R1 1 R2
Apliquem la llei d’Ohm: V5I?R"I5
1
V Req
1 R3
5
" R 5 15 X 4,5 V 15 X
5 0,3 A
Com que la resistència equivalent a R1 i R2 és igual que R3, la intensitat es reparteix per igual per les dues branques del circuit. És a dir, circularan 0,15 A per cada resistència. 8
En aquest cas n’hi hauria prou d’afegir una segona pila en sèrie amb la primera, o bé substituir la pila per una altra de més voltatge. El valor del voltatge de la segona pila variarà en funció del valor de la resistència de la làmpada que s’hi afegeix.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
75
Recursos per a l’avaluació per competències
2
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
Demanda i producció d’energia elèctrica a temps real
Red Eléctrica representa en els gràfics següents la demanda d’energia que s’està produint en el sistema elèctric peninsular en temps real. Aquests gràfics s’actualitzen cada deu minuts
i inclouen dades de la demanda real, prevista i programada, així com els valors de màxims i mínims de la demanda diària. Observa el gràfic següent:
Font: https://demanda.ree.es/demanda.htm
QÜESTIONS 1
A quina hora el consum energètic és menor? A què són deguts els màxims i els mínims de les 4 h, 10 h, 16 h i 20 h?
2
Aquest diagrama de sectors representa el percentatge de les diferents tecnologies de producció o components de generació necessaris per cobrir la demanda associada a la gràfica anterior. a) Quin sector proporciona més energia? b) Quin percentatge d’energia prové de fonts renovables? c) Aquest diagrama serà constant al llarg del dia?
78
* L’enllaç balear és la primera interconnexió submarina de transport en corrent continu entre la Península i les illes Balears per assegurar i millorar la fiabilitat del subministrament elèctric del sistema balear.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
3
Les gràfiques següents representen la generació d’energia en algunes centrals elèctriques per hores. Analitza les diferents corbes.
a) A què són degudes les pujades i baixades? Per què l’última és constant? b) És possible obtenir un valor negatiu de l’energia? A què és degut? c) Dibuixa en una mateixa gràfica totes les corbes de manera que puguis comparar la quantitat d’energia que genera cada una. 4
Observa la gràfica següent i respon. Les emissions de CO2 de les centrals depenen de la quantitat d’energia que produeixen?
5
INICIATIVA PERSONAL. Què podries fer per fomentar l’ús d’energies renovables? Creus que és possible abastir-se completament mitjançant fonts d’energies renovables?
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
79
2
AVALUACIÓ
CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Competència que es treballa
Criteri
Activitats
Coneixement i interacció amb el món físic
6. Descriure el procés de generació d’electricitat a partir de diferents fonts d’energia i el procés d’obtenció de moviment a partir de l’electricitat. Valorar la necessitat d’un consum raonat d’energia a la vida quotidiana i la utilització d’estratègies adients per aconseguir-ho.
1, 3, 4
Autonomia, iniciativa personal i emprenedoria
6. Descriure el procés de generació d’electricitat a partir de diferents fonts d’energia i el procés d’obtenció de moviment a partir de l’electricitat. Valorar la necessitat d’un consum raonat d’energia a la vida quotidiana i la utilització d’estratègies adients per aconseguir-ho.
1, 2, 3, 4, 6
QÜESTIONS 1
A les 4 h es produeix el pic amb menor consum energètic del dia. El motiu és que coincideix amb les hores de descans de la gran majoria de la població.
A les 10 h es produeix un pic alt de consum que deu estar relacionat amb la màxima activitat de les indústries.
A les 16:00
gràfica (energia hidràulica). El valor negatiu d’energia correspon a l’energia que s’inverteix en els sistemes de bombament d’aigua. c)
Sobre les 20:00
2
a) Hidràulica. b) 43,4 % c) No. La generació d’energia, sobretot la que prové de fonts renovables, depèn de l’hora del dia o de la climatologia.
3
a) En aquestes gràfiques es veu com la majoria de les formes de generació de l’energia varia en funció de l’hora del dia o de la climatologia. Els màxims i els mínims de les gràfiques es corresponen amb els màxims i els mínims d’energia generada respectivament. A la primera gràfica (energia solar) es veu com, durant les hores de la nit, la producció d’energia és mínima, i a les 12 h presenta un màxim. L’última gràfica (energia nuclear) és constant, ja que la producció d’energia nuclear no depèn ni de l’hora del dia ni de factors meteorològics. b) Sí que és possible. Ho veiem representat en la segona
80
4
Sí. Observa que tant la corba corresponent a les emissions de CO2 del cicle combinat com la del carbó tenen la mateixa forma que les seves anàlogues corresponents a la generació d’energia.
5
Resposta oberta.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Solucionari del llibre de l’alumne
2
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Interpreta la imatge
Obtenim una gràfica lineal. La intensitat i el potencial són magnituds directament proporcionals. El pendent de la recta coincideix amb el valor de la resistència del circuit. Calculem:
• En el sentit del moviment dels electrons. • Perquè tornem a carregar quan les connectem al corrent elèctric procedent de la xarxa. 1
2
Cada càrrega que surt de la pila de 4,5 V transportarà el triple d’energia que una altra càrrega que surti del generador d’1,5 V. a) C. altern. b) C. continu. c) C. altern.
d) C. continu.
6
Interpreta la imatge • És un component passiu del circuit elèctric. És l’element que està fix. • Un sistema de refrigeració per a la bobina. • La turbina es mou impulsada per una energia (aigua, vapor, etc.) i fa girar el motor mitjançant eixos i engranatges. El rotor gira i indueix el corrent elèctric a la bobina que l’envolta. A l’estator es posen en moviment els electrons i es genera corrent altern. 3
Per mesurar la caiguda de potencial de qualsevol element del circuit hem de connectar el polímetre en paral·lel amb l’element.
4
Apliquem la llei d’Ohm en cada cas: V 3V 5 10 X A. V 5 I ? R " R 5 5 0,3 A I V 4V B. V 5 I ? R " R 5 5 5 10 X I 0,45 A
El valor de la resistència és de 10 X en tots dos circuits.
5
Escrivim les dades en una taula i representem la intensitat enfront del voltatge:
I (A)
V (V)
0,15
1,5
0,3
3
0,45
4,5
0,6
6
I (A)
V (V)
R (X)
0,15
1,5
10
0,3
3
10
0,45
4,5
10
0,6
6
10
El cost depèn de dos factors: la potència elèctrica i el temps de funcionament. E P 5 " E 5 P ? t 5 1,8 kW ? 2 h 5 3,6 kWh t
Per tant, el cost serà: 3,6 kWh ?
0,18 € 5 0,65 € 1 kWh
7
L’energia depèn de dos factors: la potència elèctrica i el temps de funcionament. El microones, tot i ser l’electrodomèstic amb més potència, no és el que més energia consumeix, ja que el seu temps de funcionament és molt menor en comparació d’altres, per exemple, la nevera.
8
a) En estar connectades en sèrie, per cadascuna hi passa la mateixa intensitat de corrent. Les làmpades 1 i 2 oposen la mateixa resistència, de manera que lluen igual. La làmpada 3 (boca) lluu més perquè la seva resistència és més gran i, per tant, la seva potència també és més gran. b) Les làmpades haurien de ser iguals.
9
a) En estar connectades en paral·lel, el potencial serà el mateix en les diferents branques del circuit. La intensitat de corrent per cada branca del circuit depèn de la resistència de cada branca. La resistència de la làmpada 3 és més gran, per la qual cosa la intensitat de corrent és menor i la seva potència també és menor, és a dir, lluu menys. b) Els llums haurien de ser iguals. Per exemple:
10
R1 5 R 2 5 R 3 5 8,4 X
a) No, perquè unes estan en sèrie i els altres, en paral·lel. b) Sí, perquè estan col·locades en sèrie.
Voltatge (V)
c) No, per la resistència 1 passarà el doble d’intensitat que per la resistència 4.
82
Intensitat (A)
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
2 11
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Calculem la resistència equivalent del circuit:
1 1 5 10 X 1 10 X 1 5 25 X 1 1 1 1 1 1 R3 R4 10 X 10 X
Req 5 R1 1 R 2 1
Calculem la intensitat de corrent: V 5I?R " I5
Resistència
V 2,25 V 5 5 0,09 A 25 X Req
Intensitat
Voltatge
Làmpada 1
R1 5 10 X
1 i 2 estan en sèrie
Làmpada 2
R 2 5 10 X
I 5 I1 5 I 2 5 0,09 A
V2 5 I 2 ? R 2 5 0,09 A ? 10 X 5 0,9 V
Làmpada 3
R 3 5 10 X
3 i 4 estan en paral·lel " I 5 I 3 1 I 4
V3 5 I 3 ? R 3 5 0,045 A ? 10 X 5 0,45 V
Làmpada 4
R 4 5 10 X
Com que les resistències són iguals:
V4 5 I 4 ? R 4 5 0,045 A ? 10 X 5 0,45 V
" I 5 corrent
V1 5 I1 ? R1 5 0,09 A ? 10 X 5 0,9 V
I 3 5 I 4 5 0,045 A
Interpreta la imatge 17
• Quan circula corrent per la bobina, la xapa metàl·lica és atreta per l’electroimant i el contacte mòbil es desplaça. 12
13
14
15
L’electroimant es comporta com un imant quan circula corrent per la bobina, per la qual cosa pot atreure objectes metàl·lics que tinguin propietats magnètiques. Permet el pas del corrent per la bobina del relé i el funcionament del motor. Una aplicació pràctica d’això podrien ser els cotxes de joguina.
1
C
C
Batedora
Telèfon mòbil
Torradora
Maquineta automàtica
Ordinador de taula
Nota: L’ordinador de taula té una font d’alimentació interna que converteix el corrent altern en corrent continu.
1 2
2 -
16
Frigorífic
Lector de llibres electrònics
Tauleta (connectada a la xarxa)
Els circuits són independents.
1l
Corrent altern
Llanterna
Tauleta (desconnectada)
No cal incloure un interruptor per aturar el motor.
Cl
Corrent continu
+
1l Cl
2l
+
-
2l
En corrent continu, les càrregues elèctriques es desplacen sempre en el mateix sentit. En canvi, en corrent altern les càrregues es mouen primer en un sentit i després en l’altre.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
83
2 18
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
a) Per mesurar la intensitat de corrent cal connectar el polímetre com un amperímetre, en sèrie amb l’element triat.
b) Per mesurar el voltatge cal connectar el polímetre com un voltímetre, en paral·lel amb l’element triat. c) Per mesurar la resistència d’una làmpada amb el polímetre, cal desconnectar-la del circuit. 19
a) En sèrie. c) En sèrie. d) En sèrie. e) En paral·lel.
f) En paral·lel. g) En paral·lel.
21
Apliquem la llei d’Ohm, aïllem i substituïm segons correspongui: V V V 5 I ? R; I 5 ; R 5 R I V (V)
I (A)
R (X)
18
0,2
90
18
0,5
36
36
0,4
90
a) En un circuit en sèrie circula la mateixa intensitat de corrent per tots els components. b) En un circuit en paral·lel la intensitat de corrent que circula per cada element pot variar. c) En un circuit en paral·lel el voltatge en cada component és el mateix. d) En un circuit en sèrie el voltatge en cada component és diferent.
22
2. Resistència equivalent: 1 1 5 55 X Req 5 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 R1 R2 R3 20 X 20 X 10 X a) Intensitat que circula per la branca principal: V 9V V 5I?R " I5 5 5 1,8 A 5X Req b) Com que el potencial és constant, lluirà més la làmpada amb una resistència menor, en aquest cas la de 10 X, i per tant, lluiran menys les làmpades de 20 X.
84
I 3 5 I 5 0,24 A
V3 5 I 3 ? R 3 5 0,24 A ? 30 X 5 7,2 V
V1 5 V2 5 Vparal·lel 5 I ? Req paral·lel 5 0,24 A ? 7,5 X 5 1,8 V V1 1,8 V V2 1,8 V 5 5 0,06 A 5 5 0,18 A; I 2 5 I1 5 R1 10 X R2 30 X
Finalment, calculem la potència de cada làmpada: P1 5 I1 ? V1 5 0,18 A ? 1,8 V 5 0,32 W P2 5 I 2 ? V2 5 0,06 A ? 1,8 V 5 0,11 W P3 5 I 3 ? V3 5 0,24 A ? 7,2 V 5 1,73 W
Efectivament, es comprova que la làmpada 3 és la que més lluu. 23 Dades:
P = 11 W V = 230 V a) Intensitat:
P 5V ? I " I 5
P 11 W 5 0,048 A 5 V 230 V
b) Resistència: V 5I? R " R5
V 230 V 4,8 kX 5 5 4809 4.809XX5=4,8 kX 0,048 A I
c) Energia consumida:
Req 5 R1 1 R 2 1 R 3 5 10 X 1 20 X 1 30 X 5 60 X
b) Com que la intensitat de corrent que circula per cadascuna és la mateixa, lluirà més la làmpada que tingui la resistència més gran, en aquest cas la de 30 X, i per tant, lluirà menys la làmpada de 10 X.
Fem els càlculs per comprovar-ho:
1. Resistència equivalent:
a) Intensitat que circula per la branca principal: V 9V V 5I?R " I5 5 5 0,15 A 60 X Req
a) Intensitat que circula per la branca principal: V 9V V 5I?R " I5 5 5 0,24 A 37,5 X Req b) Lluirà més la làmpada 3, ja que per aquesta branca la intensitat de corrent és màxima: I 5 I 3 5 0,24 A. En canvi, en arribar a la part del circuit en paral·lel, la intensitat de corrent es divideix i passa per les dues branques: I 3 5 I1 1 I 2.
b) En sèrie.
20
3. Resistència equivalent: 1 1 Req 5 1 R3 5 1 30 X 5 37,5 X 1 1 1 1 1 1 10 X R1 R2 30 X
P5
E t
" E 5 P ? t 5 0,011 kW ?
6h ? 30 dies 5 1,98 kWh 1 dia
24
Un relé consta d’una bobina que, quan circula corrent, es comporta com un imant que atreu una petita xapa. Aquesta xapa empeny els contactes que permeten obrir o tancar els circuits connectats al relé.
25
a) Circuit 1: Totes les làmpades lluen igual.
Circuit 2: Totes les làmpades lluen igual.
Circuit 3: La làmpada que està en sèrie lluirà més que les que estan en paral·lel. b) Les del circuit 2. En estar col·locades en paral·lel, a l’extrem de cada làmpada hi arriba el potencial de la pila. Per tant, cada làmpada lluu igual que si hi hagués una sola làmpada al circuit. c) El circuit 2 consumeix més energia. La pila del circuit 2 es gastarà tres vegades més ràpid que la del circuit 1, ja que pel circuit 2 està circulant el triple d’intensitat.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
2 26
27
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
a) El polímetre està connectat en paral·lel.
30
b) S’atura el motor.
c) No. Necessitaria conèixer també la resistència de la bombeta.
c) Si premem NA, es tanca el circuit que va al relé A, es mou un dels contactes i es tanca el circuit del relé B i s’activa el motor en sentit contrari.
a) Activar 1 i 2. No s’encén res.
d) S’atura el motor.
b) Activar 4 i 7. No s’encén res.
e) No passa res.
c) Activar 1 i 8. S’encenen les bombetes C i E d) Activar 1, 2 i 7. S’encenen les bombetes A, D i F.
31
Hi ha 10 classes d’electrodomèstics d’acord amb la seva eficiència.
32
a) Els aparells de classe A tenen un consum mitjà entre un 42 % i 55 %, mentre que els aparells de classe D tenen un consum mitjà entre un 90 % i 100 %. Per tant, es podria dir que un aparell de classe D consumeix aproximadament el doble que un aparell de classe A.
e) Activar 1, 4 i 7. S’encenen les bombetes C, D i F. f) Activar 1, 5 i 8. S’encén la bombeta C. 28
A mesura que connectem més piles, el voltatge augmenta.
El polímetre està connectat en sèrie. Estem mesurant la intensitat de corrent que hi circula. A mesura que es connecten més piles, la intensitat de corrent també augmenta.
a) El motor gira en un sentit.
b) S’està mesurant el voltatge.
b) Un aparell de classe A tindria un consum una mica inferior a 40 kWh.
Observa que en els tres casos es fa servir la mateixa resistència; en canvi, el valor que marca l’amperímetre en el cas A es desvia una mica del valor teòric esperat. Això és degut a petites pèrdues o errors provocats per l’aparell o el muntatge.
Resposta model.
33
b), f).
Podem utilitzar un polsador NC i un brunzidor. Mentre la porta estigui tancada, el polsador estarà accionat i el brunzidor estarà silenciat. En el moment que s’obri, el polsador tancarà el circuit i començarà a vibrar el brunzidor.
34
Resposta model. L’òptim és que tots els nostres electrodomèstics siguin eficients, sobretot els que utilitzem durant molt de temps.
35
Es pot utilitzar l’Excel per fer els càlculs; facilitarà la feina.
29
c) Si multipliquem els 40 kWh que ens estalviem en utilitzar un electrodomèstic de classe A pel preu del kWh, 0,18 €, tenim un estalvi setmanal de: 40 KWh ? 0,18 € 5 7,2 €
a) Preu del kWh: es divideix el cost (€) entre l’energia consumida (kWh)
Consum anual: es divideix entre 15 la primera columna.
Cost anual: es divideix entre 15 la tercera columna.
Classe energètica
Consum en 15 anys (kWh)
Cost en 15 anys (€)
Estalvi usant classe A (€)
Preu del kWh
Consum en un any
Cost anual
A
3.011
542
0,18000664
200,73
36,13
B
3.561
641
99
0,18000562
237,4
42,73
C
4.517
813
271
0,17998672
301,13
54,2
D
5.478
986
444
0,1799927
365,2
65,73
E
5.750
1.035
493
0,18
383,333
69
F
6.433
1.158
616
0,18000933
428,867
77,2
G
6.844
1.232
690
0,18001169
456,267
82,13
b) L’última columna de la taula de l’enunciat fa referència a l’estalvi econòmic generat en 15 anys gràcies a l’estalvi energètic que comporta l’ús d’un electrodomèstic eficient. c) Calculem l’estalvi econòmic anual utilitzant un electrodomèstic de classe A en lloc d’un de classe C: 54,2 2 36,13 5 18,07 € Si dividim els 200 € que invertim de més en un electrodomèstic de classe A entre el que estalviem anualment, obtindrem els anys que trigarem a recuperar la inversió:
200 € 5 11,07 anys 18,07 €/any
Trigarem a recuperar la inversió una mica més d’11 anys.
d) Resposta lliure.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
85
2 36
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
a) Aquesta legislació s’aplicarà a frigorífics, congeladors, rentadores, assecadores, rentavaixelles, forns i aparells d’aire condicionat. b) La directiva recomana als òrgans nacionals de contractació que adquireixin productes eficients energèticament i permet, a les autoritats nacionals, incentivar les grans indústries perquè triïn aquests productes.
37
a) Calefacció i escalfadors elèctrics.
Frigorífics i congeladors.
Il·luminació. b) Resposta model. Hàbits per reduir el consum Calefacció i escalfadors elèctrics
• Aïllar bé portes i finestres.
• Comprovar que sempre queden ben tancats. • Pensar el que volem agafar abans d’obrir.
Il·luminació
a) La gràfica té una tendència creixent.
b) Escalfadors, frigorífics, aires condicionats... c) Resposta model.
• Aïllar bé portes i finestres.
• Vestir a casa d’acord amb l’estació de l’any.
• Utilitzar mantetes de sofà i roba de llit apropiada.
• Comprovar que el frigorífic sempre queda ben tancat.
• Pensar el que volem agafar abans d’obrir la nevera.
• Aprofitar al màxim les hores de llum natural.
• Utilitzar làmpades de baix consum.
• Apagar el llum quan marxem d’una habitació.
39
• Vestir a casa d’acord amb l’estació de l’any. • Utilitzar mantetes de sofà i roba de llit apropiada.
Frigorífics i congeladors
38
El percentatge d’augment entre els dos períodes ha estat pràcticament el mateix.
Resposta model. a) Proporcionar algun tipus de subvenció. b) Facilitar la forma de pagament. c) Idear plans per renovar els electrodomèstics antics.
40
Resposta oberta.
41
Activitat pràctica.
42
Activitat pràctica.
• Aprofitar al màxim les hores de llum natural. • Utilitzar làmpades de baix consum. • Apagar el llum quan marxem d’una habitació.
86
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Guió de la unitat i suggeriments didàctics Unitat 3 Electrònica bàsica
Dia a dia a l’aula. UNITAT 3 Guió de la unitat i recursos didàctics . . . . . . . . . . . . . . 90 Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 Continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 Competències que es treballen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 Esquema de la unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
Ensenyament individualitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 Repàs i suport • Fitxa 1. Els relés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 • Fitxa 2. Els relés. Circuits de control de potència . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 • Fitxa 3. Associació de condensadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97 • Fitxa 4. Càrrega i descàrrega d’un condensador . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Aprofundiment • Fitxa 5. Els transistors bipolars. Constitució i simbologia . . . . . . . . . . . . 100 • Fitxa 6. Els transistors bipolars NPN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101 • Fitxa 7. Els transistors bipolars NPN. Paràmetres de muntatge EC . . . . . . 102 • Fitxa 8. Els transistors bipolars NPN. Funcionament en muntatges EC . . . 103 • Fitxa 9. El díode Zener (I) i (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104 • Fitxa 10. Bases de l’electrònica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107 • Fitxa 11. Com funcionen els díodes? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 • Fitxa 12. Com funcionen els transistors? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110 • Fitxa 13. Control d’eines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112
Recursos per a l’avaluació de continguts . . . . . . . . . . 113 Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 • Prova B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 • Prova A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 Criteris d’avaluació i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119
Recursos per a l’avaluació per competències . . . . . . 123 Prova 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124 Criteris d’avaluació i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126
Solucionari del llibre de l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127 DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
89
3
PRESENTACIÓ I SUGGERIMENTS
ELECTRÒNICA BÀSICA
OBJECTIUS 1. Repassar els coneixements bàsics sobre el funcionament dels circuits elèctrics. 2. Recordar la funció i la magnitud de resistències fixes i variables.
5. Conèixer els estats de funcionament d’un transistor i ser capaç d’analitzar circuits electrònics dotats de transistors, a fi de calcular les magnituds elèctriques fonamentals.
3. Identificar els components necessaris per muntar un circuit electrònic que compleixi una funció determinada.
6. Conèixer en què consisteix el fenomen de l’amplificació de senyals elèctrics en muntatges basats en transistors.
4. Conèixer el paper que exerceixen els diferents components d’un circuit electrònic: resistències, condensadors, transistors, díodes...
7. Saber com muntar circuits electrònics senzills.
CONTINGUTS SABER
• Electricitat i electrònica. • Components dels circuits electrònics: resistències, condensadors, díodes, transistors. • Associació de resistències. Tipus de resistències. • Resistències variables. • Semiconductors i díodes. • Díodes LED.
SABER FER
• Analitzar el paper exercit per diferents tipus de resistències en circuits elèctrics i electrònics. • Utilitzar el polímetre. • Soldar components electrònics en una placa. • Muntar circuits electrònics senzills. • Desenvolupar un projecte al taller fent servir components electrònics.
SABER SER
• Cura pels components electrònics. Precaució de no malmetre els components d’un circuit en connectar-los en unes condicions que un component determinat no pot suportar (elevat voltatge, per exemple). • Reconeixement de la importància dels sistemes electrònics en la nostra societat. • Interès per descobrir les aplicacions pràctiques de l’electrònica. • Curiositat per elaborar circuits electrònics, per tal d’aplicar-los a una finalitat concreta.
90
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN • Resolució d’activitats de desenvolupament, perquè l’alumne sigui capaç de continuar aprenent de manera autònoma d’acord amb els objectius de la unitat. • Ús de les noves tecnologies per cercar, compartir, tractar i presentar la informació: crear una presentació multimèdia, elaborar un anunci...
• Treball amb articles de premsa per conscienciar sobre el consum d’energia i la necessitat de fer un ús responsable de l’electricitat que fem servir. Això permet apropar l’alumne als problemes mediambientals que el consum massiu d’energia causa al planeta i que en prengui consciència, així com desenvolupar la comprensió lectora i la capacitat de síntesi.
CRITERIS D’AVALUACIÓ 1. Explicar el funcionament d’un circuit electrònic, i distingirne els components.
3. Conèixer el transistor, com funciona i analitzar l’evolució de circuits amb transistors.
2. Explicar amb claredat el fenomen de càrrega i descàrrega d’un condensador.
4. Muntar circuits amb transistors i díodes.
ESQUEMA DE LA UNITAT
CIRCUITS ELÈCTRICS
Magnituds elèctriques
Voltatge
Intensitat
Per mesurar...
Voltatge
Voltímetre
Llei d’Ohm
Intensitat
V5I?R
Amperímetre
Resistència
Tipus de connexió
Elements de control
Sèrie
Interruptors
Paral·lel
Polsadors
Mixt
Commutadors
Relés
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
91
Ensenyament individualitzat Repàs i suport Aprofundiment
3
REFORÇ I SUPORT
Els relés
Nom:
Curs:
Data:
Els relés són uns dispositius electromecànics que estan compostos per un electroimant i un commutador d’un o diversos circuits de commutació.
PROCEDIMENT L’electroimant consta d’un cable enrotllat, convenientment aïllat (normalment mitjançant un esmalt), al voltant d’una barreta de material ferromagnètic (al nucli) la missió del qual és augmentar la seva força d’atracció. El seu símbol és el del dibuix de la dreta. Els electroimants són actuadors polaritzats. Això vol dir que, segons quin extrem de la bobina estigui connectat al pol positiu de la pila, el camp magnètic que s’hi genera tindrà un sentit o un altre. No obstant això, en qualsevol cas, els contactes del commutador seran atrets igualment i, per tant, el relé és un actuador no polaritzat. El funcionament del relé és el següent: quan arriba corrent a l’electroimant, la bobina es converteix en un imant que atrau la palanca, la qual cosa provoca així la commutació. Si deixa d’arribar corrent a l’electroimant, la bobina es desimanta, la palanca, enganxada a una molla, recupera la seva posició, i el commutador retorna al seu estat inicial. Aquest és el funcionament dels anomenats relés d’armadura, però hi ha relés que es presenten encapsulats el funcionament dels quals és més silenciós i la disposició dels contactes és diferent.
Esquema mecànic d’un relé d’armadura.
Símbol de la bobina d’un relé. Induït (ferro dolç)
Pivot
Contactes
Nucli Bobina Aïllant Connexions de la bobina
Metall flexible
Els relés d’armadura més comuns són els següents:
Relé d’un circuit de commutació.
Relé de dos circuits de commutació.
La línia discontínua en el símbol es diu línia d’influència magnètica. Altres símbols que pots trobar en els programaris de simulació són els següents:
Símbol del relé d’1 circuit de commutació amb la bobina sense activar i activada, a Crocodile Technology 3D (ara anomenat Yenka).
94
Símbol del relé d’1 circuit de commutació amb la bobina sense activar i activada, a Electronics Workbench 5.1.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
FITXA 1
Nom:
Curs:
Data:
QÜESTIONS 1
Un relé és... una bobina imantada que s’utilitza en la construcció de timbres elèctrics. un imant que serveix com a brúixola. un electroimant que pot activar un commutador o diversos. un dispositiu que consta de diversos polsadors activats per un electroimant.
2
Quin tipus de dispositiu és el de la figura? Un relé inversor del sentit de gir. Un relé d’1 circuit de commutació. Un relé de 2 circuits de commutació. Un relé de 6 pols.
3
Si volem connectar un relé com el de la figura de la pregunta 2 segons l’esquema indicat, quina de les següents opcions d’etiquetatge de les seves potes de connexió o pins és correcta?
1
4
A
2 3
B
A
3 2
1
B
A
1 3
B
A
1 2
3
B
2
2
1 A
B
3
Indica quin tipus de dispositiu és el de la figura següent: Un relé de 4 contactes. Un relé d’1 circuit de commutació. Un relé de 2 circuits de commutació. Un relé de 3 pols comuns.
5
Un exercici interessant és identificar les potes de connexió o pins del relé, és a dir, buscar la correspondència entre cada pin del relé i cada contacte del seu símbol. El resultat dependrà del model i la marca del relé. Després, pots muntar-lo sobre una tauleta i deixar-lo preparat per connectar, mitjançant borns de caragol, en un entrenador elèctric.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
95
3
REFORÇ I SUPORT
FITXA 2
Els relés. Circuits de control i de potència
Nom:
Curs:
Data:
Comporta un cert risc accionar directament elements de maniobra de circuits que consumeixin molta potència. A la pràctica, es dissenyen circuits de baix consum per controlar circuits de potència més elevada.
PROCEDIMENT Aquests circuits de control manegen voltatges i intensitats baixos i, per això, poden ser accionats directament per operaris; a més, permeten la incorporació de microprocessadors, PLC, ordinadors i altres elements de processament. El senyal de control arriba a la bobina d’un relé i, en provocar el canvi d’estat en els seus commutadors, es genera un senyal al circuit de potència. El relé permet connectar magnèticament dos circuits de consums molt diferents, perquè la seva bobina i els seus commutadors estan separats elèctricament.
Circuit de potència
Circuit de control
Accionament adequat d’un element que consumeix potència elevada a través d’un circuit de baixa potència connectat mitjançant un relé.
Accionament inadequat d’un element que consumeix potència elevada.
QÜESTIONS 1
Quin dels fenòmens següents sol ser un avantatge d’utilitzar relés en circuits elèctrics? Els relés consumeixen bastanta energia. La commutació dels relés triga al voltant de 10–1 s, aproximadament. Els relés mantenen separats elèctricament dos circuits que poden consumir potències molt diferents. Els nuclis de les bobines dels relés presenten certa romanència magnètica.
2
El circuit de control d’una màquina o dispositiu, normalment, es connecta a... l’electroimant del relé. el commutador simple o doble del relé. el nucli de la bobina del relé. el pol o pols comuns dels commutadors del relé.
3
Indica quina de les aplicacions següents no és típica d’algun tipus de relé: Tancament permanent d’una branca d’un circuit després de prémer un polsador NA. Inversió del sentit de gir d’un motor. Separació elèctrica de dos circuits sotmesos a potències molt diferents. Generació de corrent elèctric a través del camp magnètic creat per un imant.
96
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
3
REFORÇ I SUPORT
FITXA 3
Associació de condensadors
Nom:
Curs:
Data:
PROCEDIMENT ASSOCIACIÓ EN SÈRIE Diversos condensadors estan connectats en sèrie quan hi circula el mateix corrent. Per això, en un instant de temps, hauran emmagatzemat la mateixa càrrega. Aquest tipus de connexió és equivalent a un únic condensador la capacitat del qual CS ve donada per l’expressió: 1 1 1 1 5 1 ; QS 5 Q1 5 Q2 5 Q3 1 Cs C1 C 2 C3 ASSOCIACIÓ EN PARAL·LEL Diversos condensadors estan connectats en paral·lel quan en els seus terminals cau el mateix voltatge. Per això, en un instant de temps hauran emmagatzemat la càrrega segons la capacitat de cada condensador. Aquest tipus de connexió és equivalent a un únic condensador la capacitat del qual CP ve donada per l’expressió: CP 5 C1 1 C2 1 C3 ; VP 5 V1 5 V2 5 V
QÜESTIONS 1
Calcula la capacitat equivalent. a)
b)
2
3
Quina és la capacitat equivalent del circuit de la figura? 0,119 nF
136 nF
2.669 nF
11,125 nF
Quina càrrega poden emmagatzemar els condensadors del circuit anterior? Q1 5 Q2 5 Q3 5 1,07 nC. Q1 5 Q2 5 Q3 5 24,02 ? 10
Q1 5 45 C; Q2 5 54 C; Q3 5 1.125 C. 26
4
Q1 5 5 C; Q2 5 6 C; Q3 5 125 C.
C.
Quina és la capacitat equivalent del circuit de la figura? 896 pF 1.895 pF 0,99 pF 0,47 nF
5
Quina càrrega poden emmagatzemar els condensadors del circuit de l’exercici 2? Q1 5 Q2 5 8.064 pC
Q1 5 8.055 nC; Q2 5 9 nC
Q1 5 Q2 5 17.055 pC
Q1 5 8,055 nC; Q2 5 9 nC
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
97
3
REFORÇ I SUPORT
Càrrega i descàrrega d’un condensador
Nom:
Curs:
Data:
Els condensadors necessiten un temps per carregar-se i per descarregar-se. Això és molt útil, ja que podem dissenyar circuits de manera que el temps de càrrega o descàrrega variï.
PROCEDIMENT Analitzem el circuit següent, que consta d’un condensador d’1 nF 5 1026 F 5 1.000 nF connectat en sèrie amb una bombeta. En el gràfic s’ha representat l’estat de càrrega en funció del temps.
El condensador es troba inicialment descarregat. En tancar l’interruptor, es carrega instantàniament i emmagatzema una càrrega de 9 nC 5 9 · 1026 C. Just després, no deixa passar més electrons. S’encendrà la bombeta, si considerem que la seva resistència elèctrica és nul·la? En aquest moment, el condensador es comporta com una pila de 9 V que emmagatzema una càrrega de 9 nC. Per descarregar-se, el condensador necessita un circuit addicional. Descàrrega
1.000 nF
2 1
Càrrega
Quan el commutador està en la posició 1, el condensador es carrega amb 9 nC. Quan el commutador està en la posició 2, el condensador es descarrega totalment (també instantàniament). Cap de les bombetes no s’encén, ja que no tenen temps per convertir potència elèctrica en potència lluminosa. És important no unir amb les mans els terminals d’un condensador, perquè si té una mica de càrrega, la descarregarà a través del nostre cos. La càrrega d’alguns condensadors, com els que hi ha als aparells domèstics, pot ser considerable i podem patir danys importants. Si els temps de càrrega i descàrrega fossin més grans, les bombetes podrien estar enceses durant un temps. Òbviament, la manera d’alentir els electrons en els processos de càrrega i descàrrega és incorporar una resistència en sèrie amb el condensador. Observa com canvien les corbes de càrrega i descàrrega: 1.000 nF
Corbes de càrrega i descàrrega d’un condensador a través d’una resistència de 100 kW.
Els temps de càrrega (tC) i descàrrega (td) depenen del valor del resistor i de la capacitat del condensador. 98
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
FITXA 4
Nom:
Curs:
Data:
El producte R · C s’anomena constant de temps i es designa amb la lletra grega tau (x). S’expressa en segons si la resistència s’expressa en ohms i la capacitat, en farads. La constant de temps és el temps que triga un condensador a carregar o descarregar una càrrega de: 0,63 · Qmàx Les expressions matemàtiques de l’evolució de la càrrega d’un condensador en els processos de càrrega i de descàrrega són les següents: • qcàrrega (t) 5 Qmàx ? b12 e
2
-
• qdescàrrega (t) 5 Qmàx ? e
t R$C
t R$C
l5Q
? b12 e
2
màx
-
5 Qmàx ? e
t
x
l
t R$C
Segons aquestes expressions, els temps de càrrega i de descàrrega són, teòricament, infinits. A la pràctica, generalment es diu que tots dos processos s’han acabat si ha transcorregut un temps de: tc 5 td 5 5 ? x Els condensadors treballen emmagatzemant i cedint càrrega, i per aquest comportament es poden aplicar en multitud de circuits: temporitzadors, filtres de senyals, sintonitzadors, etc. QÜESTIONS 1
Un condensador és... un dispositiu que condensa partícules elèctriques. un component elèctric capaç d’emmagatzemar certa càrrega elèctrica. un resistor ceràmic. una pila amb els dos pols iguals.
2
Quina és l’expressió matemàtica de la capacitat d’un condensador? C5V?Q V C5 Q
3
4
C5
Q V
C5V1Q
En quines unitats es mesura la capacitat d’un condensador? En coulombs (C).
En volts (V).
En watts (W).
En farads (F).
El condensador en corrent continu... es comporta com un receptor polaritzat. es comporta com un receptor no polaritzat. deixa passar el corrent fins que es carrega. no deixa passar el corrent fins que es descarrega.
5
Què és la constant de temps? És el temps que triga a carregar-se un condensador. És el temps que triga un condensador a carregar-se o a descarregar-se un 63 % de la seva capacitat. És el temps que triga un condensador a descarregar-se. És una magnitud que es defineix per l’expressió x 5 5 · R · C.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
99
3
APROFUNDEIX EN...
FITXA 5
Els transistors bipolars. Constitució i simbologia
DESCOBRIMENT DEL TRANSISTOR
Alguns models de transistors.
EL 1947 John Bardeen, Walter Brattain i William Shockley van aconseguir construir un amplificador de senyals emprant un material semiconductor: el germani. Aquest amplificador va rebre el nom de transistor i va provocar una revolució en el camp de l’electrònica i la computació. Als seus inventors se’ls va ser concedir el premi Nobel de Física el 1956. TRANSISTORS BIPOLARS Els transistors bipolars també es diuen BJT (Bipolar Junction Transistor). Actualment, la majoria estan constituïts per una superposició de tres capes de silici en què s’han «injectat (N)» o «sostret (P)» electrons, i a les quals s’ha soldat un terminal. Els dos tipus bàsics i la seva simbologia són els següents: Col·lector (C)
Emissor (E) P
N
N
Base (B)
P
Base (B)
P
N Emissor (E)
Col·lector (C)
Constitució dels dos tipus de transistors bipolars: NPN i PNP.
Cada terminal rep un nom especial: • Base (B). • Col·lector (C). • Emissor (E). El símbol dels transistors bipolars no inclou l’etiquetatge dels seus terminals. Quan a un semiconductor se li «extreuen» electrons, es diu que li han quedat buits. Que els transistors siguin bipolars significa que la conducció és deguda tant a electrons com a buits (tots dos anomenats portadors de càrrega).
NPN
PNP
Símbols dels dos tipus de transistors bipolars.
TRANSISTORS FET Hi ha transistors en què la conducció és deguda només a un únic portador i s’anomenen transistors d’efecte camp (FET: field effect transistor) o unipolars. La seva constitució, simbologia, funcionament i aplicacions són diferents. Ens centrarem en l’estudi dels BJT del tipus NPN, que són els d’ús més estès. Com que tenen tres terminals, normalment un d’ells forma part del circuit d’entrada del senyal elèctric; un altre, del de sortida, i el tercer és comú a tots dos. Les configuracions possibles són les de la pàgina següent.
100
DÍA A DÍA EN EL AULA TECNOLOGÍA ESO Material fotocopiable © Santillana Educación, S. L.
3
APROFUNDEIX EN...
FITXA 6
Els transistors bipolars NPN
MUNTATGE EN BASE COMUNA (BC) El terminal comú és la base. Té especial aplicació en circuits que amplifiquen senyals elèctrics d’altes freqüències.
ENTRADA
SORTIDA
MUNTATGE EN COL·LECTOR COMÚ (CC) El terminal comú és el col·lector. S’utilitza sobretot per connectar dos circuits amb característiques molt diferents.
SORTIDA
ENTRADA
MUNTATGE EN EMISSOR COMÚ (EC) El terminal comú és l’emissor. És el que té millors característiques mitjanes. És el que proporciona la màxima potència d’amplificació.
ENTRADA
DÍA A DÍA EN EL AULA TECNOLOGÍA ESO Material fotocopiable © Santillana Educación, S. L.
SORTIDA
101
3
FITXA 7
APROFUNDEIX EN...
Els transistors bipolars NPN. Paràmetres en muntatge EC
El funcionament del transistor bipolar es caracteritza pel corrent que circula pels seus tres terminals i pel voltatge que hi ha entre ells (dos a dos). En el muntatge emissor comú tenim:
IC
F
F
VCB
IB
Descripció
Unitats usuals
IB
Intensitat de base
nA, mA
IC
Intensitat de col·lector
mA, A
IE
Intensitat d’emissor
mA, A
Paràmetre
B
C VCE
VcB
Voltatge base-col·lector
V
E
VBE
Voltatge base-emissor
V
VcE
Voltatge col·lectoremissor
V
VBE
F IE
Aquests sis paràmetres estan relacionats per les equacions següents:
IE 5 IB 1 IC VCE 5 VCB 1 VBE
Gràcies a aquestes relacions, només cal conèixer el valor de quatre paràmetres, ja que els altres dos es poden deduir a partir de les igualtats. Els transistors es caracteritzen també pels seus guanys de corrent a i b. IC • a 5 (guany de corrent en muntatge BC) IE IC • b 5 (guany de corrent en muntatge EC) IB La relació entre les dues equacions és la següent:
b5
a 12 a
; a5
b 11 b
Són magnituds adimensionals que, en els nostres càlculs, considerarem constants (és a dir, independents de la resta de paràmetres). A la pràctica, en canvi, el guany beta (també designat hFE) pot variar fins a un 500 %, principalment a causa del procés de fabricació, el corrent de col·lector i la temperatura. Aquestes dades les proporciona el fabricant. hFE 100
125 °C 25 °C
55
255 °C
200 mA
IC
Típica variació de hFE en funció de IC i la temperatura.
102
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
3
APROFUNDEIX EN...
Els transistors bipolars NPN. Funcionament en muntatges EC
FITXA 8
En el muntatge en emissor comú, un transistor bipolar NPN es comporta com si hi hagués una resistència variable entre els seus terminals C i E el valor fos controlat pel corrent que circula pel terminal B. De manera simplificada, el funcionament del transistor pot resumir-se així: 1. Si no circula corrent per la base, la resistència entre els terminals C i E és tan gran que no circula corrent entre ells. 2. Si circula molt corrent per la base, la resistència entre els terminals C i E és pràcticament nul·la i el corrent que circula entre ells arriba al màxim valor possible. 3. Si circula un corrent moderat per la base del transistor, entre els terminals C i E circula un corrent que és proporcional al que circuli per la base. Observa el circuit de la figura: • Amb l’interruptor obert no circula intensitat per la base del transistor. Per tant, tampoc no circula corrent entre col·lector i emissor i la bombeta està apagada, perquè el circuit de sortida està obert.
Circuit d’entrada
Terminal comú
Circuit de sortida
• En tancar l’interruptor, el circuit d’entrada es tanca i, de la base al col·lector, circula molt corrent. Llavors, la resistència entre col·lector i emissor és pràcticament nul·la i per la bombeta circula la màxima intensitat.
La bombeta s’encendria, si no fos perquè el transistor és un component molt sensible al nivell d’intensitat que circula per la base, tant que, si ultrapassa cert valor, el component es destrueix. La manera més comuna de protegir la base dels transistors és connectar-hi un resistor en sèrie. Cal protegir el terminal base de sobreintensitats.
Els esquemes elèctrics següents, en els quals el transistor bipolar NPN es troba en muntatge EC i la base s’ha protegit amb un resistor, són totalment equivalents:
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
103
3
APROFUNDEIX EN...
El díode Zener (I)
El díode Zener és un component electrònic format per dos materials semiconductors. S’utilitza, sobretot, per regular o estabilitzar una tensió. El seu símbol és el de la dreta.
COMPORTAMENT EN CORRENT CONTINU Analitza els circuits elementals següents: Estudi comparat del comportament de resistors i díodes (en polarització directa)
El valor del resistor sempre és el mateix, però el voltatge i la intensitat que suporten poden variar (segons la llei d’Ohm), però només dins d’uns límits. La màxima potència que pot dissipar el d’aquest circuit és: Pmàx 5 V ? I 5 2. És a dir, el producte del voltatge als seus borns i la intensitat que el recorre no pot ser superior a 2 W.
El díode normal (o rectificador) no ofereix resistència al pas de corrent (el voltatge entre els borns sempre serà 0 V, no poden suportar un voltatge superior), però només pot dissipar una quantitat màxima de potència. Si passa a través seu més d’1 A, es cremarà.
El díode Zener es comporta, en polarització directa, com un díode rectificador. No ofereix resistència al pas de corrent (el voltatge entre els seus borns sempre serà 0 V, no poden suportar un voltatge superior), però només pot dissipar una quantitat màxima de potència. Si passa a través seu més d’1 A, es cremarà.
Estudi comparat del comportament de resistors i díodes (en polarització inversa)
El resistor es comporta exactament igual, amb independència del sentit que porti el corrent que el travessa. Per això es diu que és un component no polaritzat. Els valors d’intensitat i de voltatge que suporta són els mateixos. El signe negatiu en els aparells de mesura només indica el sentit del corrent.
104
El díode rectificador no permet el pas de corrent, i absorbeix tot el voltatge de la font per més alt que sigui. A la pràctica, per descomptat, sí que hi haurà un límit a partir del qual el díode es cremi. Aquest límit es diu voltatge o tensió Zener.
El díode Zener permet el pas de corrent excepte quan el voltatge invers és justament (ni més alt ni més baix) un valor crític, anomenat voltatge Zener. En aquest moment, el díode deixarà passar tot el corrent en sentit invers a l’indicat per la fletxa del seu símbol, amb la natural limitació de la potència màxima que pot dissipar (en el cas del díode Zener d’aquesta simulació, la tensió Zener és 5,1 V, la potència màxima és 5 W).
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
FITXA 9
Bombeta + Zener Ara connectarem una bombeta en sèrie amb un díode Zener. La bombeta és un component que no presenta una resistència elèctrica constant, sinó que varia amb la temperatura (com més gran és la temperatura del filament, més elevada és la resistència que presenta al pas del corrent elèctric). Com acabes de veure, quan es connecta un díode Zener en polarització directa, es comporta com un díode normal, deixa passar el corrent i és insignificant el voltatge que cau als seus borns (en la simulació de l’esquerra, 737 mV):
Encesa
Díode Zener en polarització directa.
Apagada
Díode Zener en polarització inversa (amb tensió inversa inferior a la tensió Zener).
El díode Zener se sol utilitzar polaritzat en inversa. En inversa, si la tensió de la pila és petita, el Zener no deixarà passar el corrent, igual que un díode normal1, però si augmenta per sobre de cert valor, el díode Zener disminuirà la seva resistència dràsticament i deixarà passar tot el corrent. En aquest moment, la tensió en el díode Zener es fixarà en Vz volts i l’excés de voltatge haurà de ser absorbit per un component col·locat en sèrie; en aquest cas, la bombeta.
Compte, perquè aquesta bombeta no aguanta més de 9 V.
Encesa
Díode Zener en polarització inversa (amb tensió inversa més gran que la tensió Zener).
Recorda que un díode normal es comportava com un tap per al corrent que anava en sentit contrari al de la fletxa del díode (si insisteixes a augmentar el seu voltatge invers, acabes cremant el díode). No obstant això, un díode Zener, en polarització inversa, es comporta com «un tap que es pot treure» i deixa passar tot el corrent.
1
En realitat, sí que passa una petitíssima quantitat de corrent anomenat corrent de pèrdua o corrent invers que, generalment, és insignificant.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
105
3
APROFUNDEIX EN...
FITXA 9
El díode Zener (II)
Resumint: • Els díodes rectificadors i els díodes Zener es comporten com si fossin interruptors tancats, quan es connecten en polarització directa (la tensió als borns serà 0 V). • En canvi, en polarització inversa, un díode rectificador es comporta com un interruptor obert i un díode Zener: – Si sobre ell cau una tensió inversa V inferior a la tensió Zener, es comporta com un interruptor tancat (i als borns caurà una tensió V). – Si sobre ell intenta caure una tensió inversa, V, més gran que la tensió Zener, es comporta com una pila!, que subministra una tensió de Vz volts. En aquest cas, ha d’haver-hi un component connectat en sèrie que absorbeixi l’excés de voltatge (suportant una tensió de V – Vz volts). El díode funcionarà en aquesta situació sempre que no hi passi gaire intensitat.
Compte, perquè aquesta bombeta no aguanta més de 9 V.
Encesa
Díode Zener en polarització inversa quan la tensió inversa és més gran que la tensió Zener (es comporta com si fos una pila de tensió VZ).
QÜESTIONS 1
Tria les afirmacions correctes sobre el díode Zener. a) Està format per un semiconductor i un conductor. b) Està format per dos semiconductors. c) El seu símbol és igual al d’un díode normal. d) S’utilitza per estabilitzar una tensió.
2
Explica les diferències entre un díode normal i un díode Zener.
3
Quina és la utilitat dels díodes Zener?
4
Per què els díodes Zener s’utilitzen habitualment en polarització inversa?
5
Simula amb Yenka (o Crocodile Technology 3D) els circuits que apareixen en aquesta fitxa. Inclou-hi:
• Font d’alimentació. • Díode Zener. • Amperímetre. • Voltímetre. • Bombeta.
106
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
3
APROFUNDEIX EN...
FITXA 10
Bases de l’electrònica
APROFITANT L’ENERGIA ELÈCTRICA Segons la teoria de bandes, un material pot ser conductor, semiconductor o aïllant del corrent elèctric segons quina sigui la seva estructura de bandes. A
Banda de conducció
B
Banda de conducció
C
Banda de conducció –
–
–
–
–
–
Banda de valència
1
Banda prohibida
Electró
Banda de valència
Banda prohibida
Banda de valència
Interpretar dibuixos. a) Observa els esquemes i indica quin pertany a un conductor; quin, a un semiconductor, i quin, a un aïllant. Després, justifica les respostes. L’esquema A pertany a un conductor, perquè: L’esquema B pertany a un aïllant, perquè: L’esquema C pertany a un semiconductor, perquè: b) Explica. • La conducció del corrent elèctric per mitjà d’electrons «sobrants». • La conducció del corrent elèctric per mitjà de buits.
2
Dominar el vocabulari bàsic d’electrònica. a) Busca a la sopa de lletres de la dreta tretze termes relacionats amb l’electrònica. b) Contesta. • Per què la banda anomenada gap en anglès és coneguda amb el nom de banda prohibida? • Per què s’utilitzen elements com el silici o el germani per elaborar materials semiconductors?
A D O T A P O D E D Í O D E R E R I T C A E O I U O C R O P E T C A S P O I C R E R T R I C R I P H U E C O W E C A C E I I L G A G A T R A U E H L M O S I C D O S A E D V A E E V H T S E M I C O N D U C T O R N O C P S M O O O B T H M I A C R E N I P C D D R V I V N A Z G A P P U G E Ó I F P J A N H R C X P R E N O E O H I M E T O R W I E G Y D S R O O R N A R O T D S A I S L A N T E T A L U V L A V V H A T H S G D A Ï L L A N T R Y U I O A C H
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
107
3
APROFUNDEIX EN...
Com funcionen els díodes?
EL FUNCIONAMENT D’UN DÍODE El díode és un component bàsic dels circuits electrònics. El seu funcionament es basa en la unió de dos materials semiconductors, un de tipus P i un altre de tipus N. Recorda que el terminal que surt del semiconductor de tipus P s’anomena ànode; i el que surt del semiconductor de tipus N, càtode.
Sense polarització Ànode
Vidre tipus P
Càtode
Vidre tipus N
Polarització inversa Ànode
El díode es pot emprar per controlar el pas del corrent elèctric per un circuit, a manera d’interruptor, tal com mostra l’esquema de la dreta.
Vidre tipus P
Polarització directa Càtode Vidre Càtode Ànode tipus N
Vidre tipus P
Interruptor obert 1
Vidre tipus N
Interruptor tancat
Interpretar esquemes de circuits amb díodes. • En l’esquema superior, identifica la zona d’empobriment dels díodes que apareixen representats. • Observa els esquemes.
a
D1
D2
b
d
D1
D2
e
D1
D2
D1
c
f
D2
D1
D2
D1
D2
a) Identifica els díodes que hi ha a cada circuit. Fes un dibuix senzill amb l’esquema d’un díode i retola-hi el càtode i l’ànode. b) Indica la polaritat dels díodes. c) Per quins dels circuits anteriors circula el corrent elèctric? Explica la resposta. d) Ara torna a dibuixar els esquemes, modificant-los perquè hi circuli el corrent per tots. Com has dibuixat els díodes? En quin estat de polarització es troben? • Influeix el valor de la resistència en les teves respostes? Què passa si la resistència té un valor molt elevat?
108
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
FITXA 11
2
Conèixer el funcionament d’un díode. Marca les frases que són veritat. Un díode està format per la unió de dos semiconductors. Sempre que es connecta un díode en un circuit, hi passa corrent. En polarització directa, el corrent elèctric no circula pel díode. En polarització inversa, el corrent elèctric no circula pel díode. El díode es pot emprar com a interruptor en un circuit. Quan la tensió als terminals del díode és més gran que la tensió de llindar, el díode es troba en estat de conducció. Quan la tensió als terminals del díode és més gran que la tensió de llindar, el díode es troba en estat de bloqueig.
3
Conèixer el funcionament d’un díode. Observa en el dibuix el circuit amb un díode; el comportament apareix descrit per la gràfica.
D1
600 V
1,2 V
a) En quin estat es troba el díode del circuit? b) Circula la mateixa intensitat de corrent per la resistència que pel díode? Com ho saps? c) Si la tensió als borns del díode és de 0,6 V, quina intensitat hi circula?
4
Iak (mA)
d) En el cas anterior, quina caiguda de tensió hi ha en la resistència?
4
e) Com coneixem habitualment la gràfica del díode? Qui la proporciona?
2
3 1
Interpretar circuits amb díodes LED. a) En l’esquema de la dreta, assenyala quins díodes LED s’il·luminaran i quins no. Justifica la resposta. b) Posa exemples d’aparells que fas servir habitualment i que incorporen un o diversos díodes LED. Quina és la missió que compleixen els díodes LED? De quin color és la llum que proporcionen pels díodes?
c) Quin és l’avantatge d’aquests components davant d’altres sistemes d’il·luminació? (Clau: pensa en el consum energètic.)
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
0,2
0,4
0,6
D1
0,8
1,0
1,2
Vak (V)
D2
D3
109
3
APROFUNDEIX EN...
Com funcionen els transistors?
EL FUNCIONAMENT D’UN TRANSISTOR El transistor és el dispositiu electrònic més important i el més emprat en l’actualitat. Per exemple, els microprocessadors dels potents ordinadors moderns incorporen desenes de milions de transistors.
N
N
P
En els circuits impresos, els transistors inclouen una coberta protectora, l’encapsulatge, que en protegeix els terminals, i que pot estar elaborat amb diversos materials: plàstic, metall... Un transistor pot ser considerat com la unió de dos díodes: un format per la unió emissor-base i un altre format per la unió base-col·lector. El terminal de base controla el pas del corrent elèctric entre el col·lector i l’emissor.
1
PNP
NPN
Identificar les parts que formen un transistor. Observa els esquemes superiors sobre els components d’un transistor i contesta. a) Identifica en els esquemes superiors: • L’emissor. • La base. • El col·lector. b) Què indica la fletxa en els esquemes de sota? c) Llavors, en què es diferencien un transistor de tipus PNP i un altre de tipus NPN pel que fa a la direcció del corrent d’emissor? d) Dibuixa l’esquema d’un transistor NPN i indica-hi: • La direcció del corrent de base. • La direcció del corrent de col·lector. • La direcció del corrent d’emissor.
2
Interpretar circuits amb transistors. L’acció de polaritzar un transistor consisteix a connectar-lo a un circuit exterior, anomenat circuit de polarització. En un circuit amb connexió en emissor comú, el terminal emissor d’un transistor es connecta a dos generadors. a) Retola en el circuit de la dreta els elements següents: • Resistència de base. • Resistència de col·lector. • Tensió de base. • Tensió de col·lector. • Intensitat de col·lector. • Intensitat d’emissor. • Intensitat de base. b) Indica en l’esquema el sentit de la intensitat del corrent al llarg de tot el circuit.
110
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
FITXA 12
3
Conèixer els transistors Marca les afirmacions que són veritat. Els transistors estan formats per la unió de dos materials semiconductors: un de tipus P i un altre de tipus N. Hi ha un tipus de transistor que està format per dues capes de material semiconductor de tipus P. Hi ha un tipus de transistor que està format per dues capes de material semiconductor de tipus N. El transistor és un dispositiu amb dos terminals: emissor i col·lector. En un transistor es compleix la relació IE 5 IB 1 IC. En un transistor es compleix la relació IB 5 IE 1 IC. En un transistor es compleix la relació IC 5 IB 1 IE. En un circuit de polarització amb un transistor s’afegeixen dues resistències per limitar el corrent
que circula per la base i pel col·lector. Un transistor es comporta com un interruptor controlat per corrent elèctric. Si el corrent de base és més gran que un valor de llindar, llavors el transistor no conduirà
el corrent i es comportarà com un interruptor obert. Si el corrent de base és més gran que un valor de llindar, llavors el transistor conduirà
el corrent i es comportarà com un interruptor tancat. A la zona de tall, el transistor condueix el corrent elèctric. A la zona activa, el transistor condueix el corrent elèctric parcialment. A la zona de saturació, el transistor condueix el corrent elèctric plenament. 4
Resoldre circuits amb transistors. a) Observa el circuit amb un transistor de la dreta. • Quin tipus de transistor és? • Quin és el valor de la resistència de càrrega?
80 Ω
• Quin és el valor de la resistència de base? 800 Ω
b) Identifica-hi: • El circuit de base. • El circuit de col·lector.
10 V 2,3 V
c) El valor de la tensió base-emissor és de 0,3 V. • Indica l’expressió de la recta de càrrega a partir dels valors que apareixen en el circuit. • Quin és el valor del corrent que circula per la base? • Sabent que el guany del transistor és 50, calcula el punt de treball d’aquest. • A partir dels valors obtinguts, sabries dir en quina zona es troba el transistor? d) Què representa físicament el guany d’un transistor? e) Per què es diu que el transistor no és solament un element de control del corrent elèctric, sinó que a més és un amplificador del corrent? f) Què són les corbes característiques d’un transistor?
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
111
Dia dl., dm., dc...
Data (31/12/08)
Curs (3r K)
Falten eines
Estat general inici de la classe (Marqueu amb una X) Sobren eines
CONTROL D’EINES Eines descol·locades
112
Panell en perfecte estat
A l’inici de la classe
Al final de la classe
EINES ABSENTS DEL PANELL Signatura i nom del responsable d’eines
Corresponent al panell núm.: ________________
3 APROFUNDEIX EN... FITXA 13
CONTROL D’EINES
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Recursos per a l’avaluació de continguts
3
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
Nom:
1
Curs:
Data:
Completa el mapa de conceptes següent: ELECTRÒNICA
Component de circuit electrònic
Resistencia
Circuitos integrados
Condensadors
Diodos
Transistores
Díodes LED
Potenciòmetres
LDR
NTC i PTC
2
Quina diferència hi ha entre electricitat i electrònica?
3
Quins són els colors de les franges de les resistències següents si la tolerància que tenen és del 5 %? Resistència
1a franja
2a franja
3a franja
Tolerància
Valor (X)
220 X 560 X 1.000 X 12 kX 1,8 MX 5,6 MX
4
Per quin motiu no has de tocar els terminals d’un condensador?
114
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA B
5
Indica si s’encenen els llums o no i digues per què. a)
c)
e)
g)
b)
d)
f)
h)
6
Quin nom reben els tres terminals d’un transistor?
7
Observa el circuit següent i contesta.
a) Quins elements apareixen en el circuit? Identifica’n els símbols. b) A temperatura ambient la resistència de la NTC és molt alta. S’il·luminarà llavors la bombeta? c) Què passa quan augmenta la temperatura? Com variarà la resistència de la NTC? d) Amb el potenciòmetre podem variar la temperatura a la qual s’encendrà la bombeta. Si ajustem el potenciòmetre amb una resistència molt alta, com haurà de variar la temperatura perquè la bombeta s’encengui? e) I si ajustem el potenciòmetre amb una resistència molt baixa? f) Quina és la missió de la resistència d’1 kX al circuit?
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
115
3
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
Nom:
1
Curs:
Data:
Explica quina és la funció de les resistències fixes i dels potenciòmetres en un circuit electrònic, indica’n la simbologia i en què es diferencien les unes de les altres.
2
Defineix la magnitud capacitat elèctrica d’un condensador. En quines unitats es mesura?
3
Volem encendre un díode LED amb una pila de petaca de 4,5 V. Quina resistència hi haurem de connectar en sèrie perquè funcioni en condicions òptimes? (Dades: el voltatge i la intensitat nominals del LED són, respectivament, 2 V i 20 mA.)
4
Dissenya un circuit que permeti detectar quan ha assolit un cert nivell l’aigua d’una banyera. Explica’n el funcionament.
5
Explica els tres modes de funcionament d’un transistor bipolar NPN.
6
El guany de corrent del transistor NPN 2N3055 que treballa a la zona activa és de 50. Si rep al seu terminal de base un corrent d’intensitat 10 mA, quin corrent passa a través del seu col·lector?
7
Completa els components que falten en aquest circuit temporitzador, i explica la funció que fa cada un.
116
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA A
8
En quin estat es trobarà la bombeta del circuit següent quan, després de tancar l’interruptor, el condensador s’hagi carregat totalment? Explica per què.
9
Explica el funcionament del circuit següent, indicant el nom i funció de cadascun dels components:
10
Indica quines de les bombetes següents s’encendran quan es tanqui l’interruptor. Explica per què.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
117
3
AVALUACIÓ
AUTOAVALUACIÓ
Nom:
1
Curs:
Què és un potenciòmetre?
6
a) treballa en tall quan arriba intensitat a la base.
b) Un resistor fix.
b) és un encapsulatge de materials semiconductors del tipus N, P i N. c) condueix quan el terminal col·lector emet electrons.
d) Un resistor variable.
d) es descarrega quan arriba corrent a la base.
A quin component correspon aquest símbol? a) Una NTC.
7
b) Una LDR.
3
Un transistor...
a) Un mesurador de potència elèctrica. c) Un brunzidor.
2
Data:
Quin component electrònic no és necessari per dissenyar un circuit que detecta variacions tèrmiques?
c) Una PTC.
a) Una PTC.
c) Una NTC.
d) Un potenciòmetre.
b) Un transistor.
d) Una LDR.
A quin voltatge està sotmès un condensador de 5 nF que aconsegueix emmagatzemar una càrrega d’1,07 nC?
8
Quina afirmació correspon al comportament de la bombeta després de tancar l’interruptor?
a) 0,21 V. b) 4,67 V. c) 5,35 V. d) 6,07 V. 4
Quina de les afirmacions següents és veritat? a) Un díode permet el pas de corrent en el sentit que indica la fletxa del seu símbol. b) Un díode necessita una resistència de polarització per poder encendre’s.
a) La bombeta no s’encendrà mai.
c) Els díodes impedeixen el pas de corrent en el sentit que indica la fletxa del seu símbol.
c) S’encendrà en disminuir la temperatura.
d) Els díodes estan compostos per dos materials metàl·lics. 5
b) S’encendrà en augmentar la temperatura. d) Estarà encesa permanentment. 9
Què és un circuit imprès? a) Un esquema elèctric realitzat amb ordinador.
Quan treballa un transistor en activa? a) Quan es comporta com un interruptor obert. b) Quan el corrent que circula pel seu col·lector és proporcional al que circula per la base. c) Quan permet que pel seu col·lector circuli el màxim corrent. d) Quan es comporta com un commutador.
b) Un circuit implementat sobre una placa preforadada en la qual s’han inserit els components i s’han connectat mitjançant cables. c) Un circuit implementat sobre una placa metàl·lica en la qual els cables s’han substituït per soldadures. d) Un circuit implementat sobre una placa de plàstic en què els cables s’han substituït per pistes.
1 d; 2 b; 3 a; 4 a; 5 b; 6 b; 7 d; 8 a; 9 d. SOLUCIONS 118
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
3
AVALUACIÓ
CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Activitats
Criteri
Prova B
Prova A
1, 2, 3, 5, 6, 8
2, 3, 4, 5, 8
6. Descriure el procés de generació d’electricitat a partir de diferents fonts d’energia i el procés d’obtenció de moviment a partir de l’electricitat. Valorar la necessitat d’un consum raonat d’energia a la vida quotidiana i la utilització d’estratègies adients per aconseguir-ho.
1, 9, 10
5, 9
7. Comprendre els efectes i les interrelacions de les magnituds elèctriques bàsiques i realitzar mesures de forma experimental i mitjançant simuladors.
4, 7, 10
1, 6, 7, 10
4. Comprendre i descriure el funcionament de circuits elèctrics bàsics i les seves aplicacions a sistemes tècnics senzills. Dissenyar i construir circuits elèctrics bàsics tant amb components com mitjançant l’ús de simuladors.
PROVA B: SOLUCIONS 1
ELECTRÒNICA
Component de circuit electrònic
Resistència
Circuits integrats
Condensadors
Díodes
Transistors
Díodes LED
Potenciòmetres
LDR
NTC i PTC
2
En un circuit elèctric les càrregues es mouen sempre per materials conductors de l’electricitat, però en un circuit electrònic les càrregues elèctriques es poden moure per materials conductors, semiconductors i el buit.
3
Resistència
1a franja
2a franja
3a franja
Tolerància
Valor (X)
220 X
Vermell
Vermell
Marró
Or
220 X
560 X
Verd
Blau
Marró
Or
560 X
1.000 X
Marró
Negre
Vermell
Or
1.000 X
12 kX
Marró
Vermell
Taronja
Or
12.000 X
1,8 MX
Marró
Gris
Verd
Or
1.800.000 X
5,6 MX
Verd
Blau
Verd
Or
5.600.000 X
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
119
3
AVALUACIÓ
SOLUCIONS
4
Perquè es pot trobar carregat i, llavors, es descarregaria a través del teu cos.
5
a) No, perquè un díode connectat en sèrie amb la bombeta s’oposa al pas del corrent. b. Sí, perquè no passa l’anterior. c. Sí. d. Sí. e. Sí. f. Només s’encén la bombeta de la dreta. g. S’encenen les dues bombetes. h. Sí.
6
Els terminals s’anomenen base, col·lector i emissor.
7
a) Una NTC, un potenciòmetre, un resistor (resistència fixa), una bombeta, un transistor bipolar NPN i una pila. b) No s’encendrà, perquè llavors arribarà poca intensitat a la base del transistor. c) En augmentar la temperatura, disminueix la resistència de la NTC i arribarà un moment en què la intensitat de base del transistor serà suficient per fer que circuli corrent pel col·lector, i aleshores s’encendrà la bombeta. d) Si la resistència del potenciòmetre és molt alta, no caldrà que pugi gaire la temperatura perquè s’encengui la bombeta. e) Si la resistència del potenciòmetre és baixa, la bombeta no s’encendrà fins que pugi molt la temperatura, perquè ara part del corrent que passa per la NTC es desvia pel potenciòmetre en lloc de passar per la resistència de base del transistor. f) La resistència de 1.000 X és la resistència de base del transistor. La seva missió és disminuir el corrent que arriba a la base, ja que corrents de base massa altes podrien danyar-lo.
120
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
3
AVALUACIÓ
SOLUCIONS
PROVA A: SOLUCIONS 1
La funció de les resistències fixes (resistors) i dels potenciòmetres és disminuir el corrent elèctric que circula per la branca d’un circuit, absorbint voltatge. Els símbols, segons la normativa europea, són, respectivament:
Les resistències fixes han estat dissenyades per presentar sempre la mateixa resistència elèctrica. Els potenciòmetres disposen d’un dispositiu (cargol, rodeta...) que permet a l’usuari variar la resistència elèctrica que presenten. 2
La càrrega màxima que pot emmagatzemar un condensador depèn del voltatge que s’apliqui a les seves armadures. Aquesta dependència és proporcional, i la constant de proporcionalitat s’anomena capacitat (C) del condensador. Q C5 V
Q 5 C ? V 3
Apliquem les regles de l’associació en sèrie de resistències i la llei d’Ohm: VT 5 VLED 1 VR " VR 5 VT 2 VLED 2,5 2,5 I ? R 5 4,5 2 2 5 2,5 " R 5 5 5 125 X I 0,020
4
Una solució possible és la que ofereix el circuit següent:
Pots fabricar un sensor d’humitat simplement amb dos claus separats entre ells 1 cm. A cadascun connectes un cable i ja està.
Quan els claus se submergeixen a l’aigua, el petit corrent generat entre tots dos és amplificat pel transistor i pot activar la bobina d’un relé. Els contactes del relé fan que s’encengui una bombeta que indica que el nivell d’aigua a la banyera ha arribat al lloc on hi ha el sensor.
El potenciòmetre serveix per regular la sensibilitat del circuit. 5
El transistor bipolar té tres modes de funcionament: a) De tall. Té lloc quan el transistor no permet que passi gens de corrent entre col·lector i emissor. Es comporta com un interruptor obert. b) D’activa. Té lloc quan el corrent que deixa passar el transistor entre col·lector i emissor és proporcional al que entra per la seva base. c) De saturació. Té lloc quan el transistor deixa passar tota la intensitat possible entre col·lector i emissor. Es comporta com un interruptor tancat.
6
Quan el transistor treballa en activa, la intensitat de col·lector i de base estan relacionades per l’expressió: IC 5 b ? IB 5 50 ? 0,01 5 0,5 A
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
121
7
Els components que falten són: a) Un potenciòmetre de 100 KΩ de valor màxim (regulat a 40 KΩ és una bona opció) a través del qual es carregarà el condensador. b) Un transistor que entra en saturació quan el condensador s’ha carregat. En aquest moment permet el pas de corrent del col·lector a l’emissor, la bobina del relé atrau els seus contactes i el motor comença a girar. c) Un díode en paral·lel amb la bobina del relé per evitar que el corrent invers de pic, que es produeix en desconnectar-la, causi danys en el col·lector del transistor. El circuit és:
8
La bombeta estarà apagada, perquè després que el condensador s’hagi carregat, ell mateix interromp el trànsit d’electrons.
9
L’interruptor general permet aturar el motor, ja que està en una branca principal del circuit. El commutador produeix el canvi de sentit de gir del motor.
Un LED s’encén quan el motor gira a la dreta, i l’altre ho fa quan gira a l’esquerra. Les resistències en sèrie amb els LED els protegeixen de sobreintensitats i els fan treballar en els seus valors de voltatge i les seves intensitats nominals.
10
Els díodes només deixen passar el corrent si segueix el mateix sentit que la fletxa del seu símbol.
• La bombeta A no s’encén perquè el díode que hi està connectat en sèrie s’oposa al corrent.
• La bombeta B si s’encén (el díode que hi està connectat en paral·lel no l’afecta).
• La bombeta C també s’encén.
• La bombeta D no s’encén perquè està curtcircuitada.
• La bombeta E no s’encén perquè un dels díodes que hi està connectat en sèrie s’oposa al pas del corrent.
El circuit és el següent:
A
B
D
E
C
122
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Recursos per a l’avaluació per competències
3
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
Hi ha persones addictes a la tecnologia? El mòbil sembla que ja és imprescindible també per als més joves. La diversió i la facilitat d’accés han desembocat en una addicció que afecta ja el 38 % dels menors que en tenen (un 46 % dels nens entre 11 i 14 anys), segons un informe del Defensor del Menor de Madrid. Aquesta addicció comporta una dependència amb problemes de conducta, similar a les de l’alcohol o el joc, segons els experts. L’estudi analitza 2.000 nois d’aquestes edats.
Horaris i necessitat: han d’establir un temps màxim al dia i aconsellar sobre les normes d’ús.
Els especialistes van destacar ahir que els nens «ho passen fatal quan no tenen el mòbil ». [...] Un 24 % truca cada dia, però el 50 % envia missatges cada dia. Els nois compren més jocs; les noies envien més missatges.
Consultar amb especialistes: És convenient quan els pares detecten que l’ús del telèfon mòbil es fa imprescindible en la vida del menor i ultrapassen el límit.
[...] Un 19 % reconeix haver enviat missatges amenaçadors a altres persones i un 18 % s’ha sentit assetjat a través dels que ha rebut al seu terminal telefònic. [...]
Ansietat: Quan el nen no té el mòbil a mà es mostra més irritable del que és habitual. La seva absència pot provocar un fort estat d’ansietat en el menor.
Un de cada quatre menors es gasta més de 20 euros al mes en el mòbil, i un 7 % més de 40 euros. Els xavals dediquen la major part de la seva paga al mòbil, i un de cada deu reconeix que ha arribat a sostreure diners a casa per recarregar-lo.
No respecten les normes: De vegades, el telèfon adquireix un valor que està per sobre de les normes familiars. Quan els pares els castiguen, desenvolupen una actitud molt agressiva.
[...] Els xavals donen el seu número a desconeguts amb gran facilitat i un 7 % fa xats amb gent que no coneix, segons l’informe. Davant d’un problema de possible addicció, [s’] aconsella als pares el següent:
Saldo: Cal fixar un saldo màxim a la setmana i no permetre que es recarregui el mòbil si es gasta més del que s’ha acordat. Alternatives: Fomentar en el nen altres activitats que li proporcionin la mateixa satisfacció i eliminin la seva ansietat.
Com saber si està enganxat
Poc sociables i insegurs: Els menors que tenen un problema de timidesa solen utilitzar més el mòbil per comunicar-se. Temps d’ús: Hi ha nens que l’utilitzen més de 10 hores al dia. 20 minutos, 25/05/2005.
QÜESTIONS 1
b) El 50 % dels nens envia missatges cada dia.
De què parla el text? a) De la gran quantitat de diners que es gasta la gent fent servir el telèfon mòbil.
c) Un 24 % dels nens d’entre 11 i 14 anys es gasta més de 20 € al mes.
b) De l’addicció de les persones a les noves tecnologies en general i als telèfons mòbils en particular.
d) Els xavals dediquen més del 50 % de la seva paga al mòbil.
c) De l’addicció dels joves de 11 a 14 anys a les noves tecnologies en general i als telèfons mòbils en particular. d) Del fracàs escolar provocat per l’ús continuat del mòbil a l’escola i a l’institut. 2
Assenyala quines de les afirmacions següents es recullen en el text: a) Tots els nens d’entre 11 i 14 anys tenen telèfon mòbil.
124
3
Quins són els consells dels experts per solucionar el problema de la dependència al mòbil? a) Treure el mòbil a les persones afectades durant uns quants mesos seguits. b) Limitar l’ús del mòbil als caps de setmana per no distreure els nens de les tasques escolars. c) Fixar horaris d’ús. d) Fixar una tarifa màxima perquè l’ús no sigui desmesurat.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
4
Com es pot saber si una persona està «enganxada» al mòbil?
Fes una llista amb els perills d’Internet per als més joves relacionats amb:
a) Mirant la factura i veient quant es gasta.
a) La seguretat i la invasió de virus informàtics.
b) Comprovant si a la feina està sempre fent servir el telèfon.
b) L’ús d’Internet per copiar i enganxar i no elaborar treballs escolars per ells mateixos.
c) Observar si aquesta persona es mostra més irritable quan no té el mòbil a mà.
c) Els problemes de seguretat de contactar amb estranys.
d) Observar si es mostra descontrolada si els seus pares la castiguen sense fer servir el mòbil. 5
8
Busca informació sobre l’ús dels mòbils i els centres d’ensenyament i després marca les afirmacions amb les quals estiguis d’acord.
9
Penses que s’hauria de limitar el temps que un nen utilitza certs aparells? En cas afirmatiu, elabora una llista començant per l’aparell del qual és més perillós abusar, segons la teva opinió.
10
a) El millor és prohibir els mòbils completament, tant a l’aula com als esbarjos, etc.
0 10 20 30 40
b) El millor és no limitar l’ús del mòbil. Cadascú que l’utilitzi allà on vulgui. c) S’hauria de permetre l’enviament i la recepció de missatges de text, ja que no fan soroll i no distreuen. d) El millor seria dipositar els mòbils a l’entrada de classe i recollir-los en sortir. 6
El gràfic següent correspon a nens i nenes d’entre 10 i 15 anys.
El gràfic següent mostra quant de temps a la setmana estan connectats a Internet alguns usuaris d’aquesta xarxa mundial enquestats a l’Estat espanyol.
< 1 hora
0,6
1-4 hores
8,1
4-10 hores
18,9
10-30 hores
34,6
30-60 hores > 60 hores
24,8 11,8
No sap / No contesta
Del gràfic es dedueix:
Nens i nenes usuaris d’ordinador (%). Nens i nenes usuaris d’Internet (%). Nens i nenes que disposen de telèfon mòbil (%).
a) La majoria dels enquestats passa 10 hores setmanals o més fent servir Internet. b) El 18,9 % dels enquestats fa servir Internet menys de 10 hores al dia.
100 80
c) La major part dels enquestats dedica entre 10 i 30 hores setmanals a Internet.
60 40
d) Una quarta part aproximadament està entre 30 i 60 hores setmanals usant Internet.
20 0
e) El 24,8 % dedica més de 30 hores a la setmana a Internet.
2004 2005 2006 2007 2008 2009
a) Hi ha més nens que fan servir el telèfon mòbil o nens que fan servir Internet el 2009? I el 2005?
11
b) Creus que s’hauria de fixar un límit d’edat per utilitzar el telèfon mòbil? I per utilitzar Internet? c) Creus que és recomanable que els nens petits utilitzin Internet? Per què?
Pensa ara en altres activitats relacionades amb les noves tecnologies que poden causar addicció. Coneixes algú que n’utilitza massa alguna? Quins problemes li ocasiona? a) Ús d’Internet. b) Ús del mòbil.
d) I que facin servir el telèfon mòbil? Per què?
c) Videojocs. 7
Imagina’t com canviaria la teva vida sense fer servir:
d) Ús de la televisió.
a) Ordinadors. b) Internet. c) El telèfon mòbil.
12
Ara que ja tens més informació, decideix: Creus que es pot ser addicte a les noves tecnologies?
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
125
3
AVALUACIÓ
CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Competència que es treballa
Criteri
Activitats
Social i ciutadana
11. Valorar la necessitat d’una compra i un consum responsable dels productes.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10
D’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria
11. Valorar la necessitat d’una compra i un consum responsable dels productes.
1, 7, 8, 9, 11, 12
QÜESTIONS 1
Resposta correcta: c).
2
Respostes correctes: b) i d).
3
Respostes correctes: c) i d).
4
Respostes correctes: c) i d).
5
Resposta lliure.
6
a) Hi ha més nens que fan servir Internet que el mòbil el 2009.
c) Internet és una via fàcil per a aquelles persones que volen contactar amb menors d’edat. Per això, cal extremar les precaucions a l’hora de donar informació personal a Internet. 9
b) Resposta lliure. c) Resposta lliure. d) Resposta lliure. 7
Resposta lliure. És aconsellable comprovar quines són les respostes dels alumnes i veure si reconeixen en algun cas que depenen massa del telèfon mòbil.
8
a) Els virus es poden introduir fàcilment en els ordinadors en visitar pàgines poc fiables, o en enviar i reenviar correus electrònics sense solta ni volta. b) En copiar i enganxar el text d’un web per a un treball escolar, no s’aprenen els continguts reflectits en el treball.
126
Resposta lliure. Els aparells amb què han d’anar amb compte molts adolescents són telèfons, consoles de joc o reproductors d’MP3. Parleu a l’aula tant de fer servir de manera continguda aquests aparells com de fer-los servir bé. Per exemple, sense posar al màxim el volum d’un reproductor d’MP3 que escoltem amb auriculars.
10
Respostes correctes: a), c) i d). Els alumnes han d’extremar l’atenció per interpretar correctament el gràfic i contestar bé les preguntes b) i e).
11
Resposta lliure. Potser hi ha alumnes que esmentin altres companys com a addictes, però que no reconeguin que ells mateixos ho són. Cal vigilar aquests comportaments a l’aula.
12
Resposta lliure.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Solucionari del llibre de l’alumne
3
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Interpreta la imatge
b) Calculem la càrrega elèctrica que pot emmagatzemar el condensador: q C 5 " q 5 C ? V 5 1026 F ? 4,5 V 5 4,5 ? 1026 C = 4,5 °C V
• Components minúsculs, com els condensadors i les resistències. • Les pistes són línies conductores, serveixen per connectar uns components amb d’altres. 1
Interpreta la imatge • La mida. Els transistors són molt més petits que les antigues vàlvules de tub.
N o, en un ordinador hi ha circuits electrònics, ja que les càrregues elèctriques es mouen per conductors, no conductors i el buit.
• Circuits impresos i microprocessadors.
2
R esposta model. El mòbil, la calculadora, el reproductor de música...
3
Resis1a 2a tència franja franja
4
3a franja
Tolerància
Valor (X)
A
2
0
100.000
65 %
2.000.000 X 6 5 %
B
1
0
1.000
61 %
10.000 X 6 1 %
C
1
0
1.000
61 %
10.000 X 6 1 %
D
2
0
10.000
61 %
200.000 X 6 5 %
E
2
0
1.000
65 %
200.000 X 6 5 %
Colors:
8
Resposta model. Un transistor és un component emprat per controlar i amplificar el pas del corrent per un circuit electrònic. Per exemple, en un transistor NPN, el corrent de base i de col·lector entra al transistor i el corrent emissor surt del transistor. El corrent de l’emissor és la suma dels corrents de la base i l’emissor, per això diem que s’amplifica el corrent.
9
P erquè va ser el primer producte que es va fabricar utilitzant transistors.
10
n un circuit discret s’empren components separats: E resistències, díodes o transistors i es connecten entre si. En canvi, en el circuit integrat tots els seus components es connecten els uns als altres durant el procés de fabricació del circuit.
11
ls circuits integrats actuals incorporen milions E de transistors d’una mida molt reduïda. Això obliga a treballar cada vegada amb mesures més petites i a utilitzar equips especials.
12
Activitat pràctica.
13
A: Condensador.
Resistència
1a franja
2a franja
3a franja
Tolerància
Valor (X)
a)
Marró
Vermell
Marró
5 %
120
b)
Groc
Violeta
Marró
5 %
470
B: Resistència.
c)
Gris
Vermell
Marró
5 %
820
C: Díode LED.
d)
Marró
Negre
Vermell
5 %
1.000
e)
Marró
Gris
Verd
5 %
1.800.000
f)
Gris
Vermell
Verd
5 %
8.200.000
5
1.000.000 6 1 %.
6
Activitat pràctica.
D i G: Circuit integrat o xips. E: Condensador. F: Transistor. 14
T enint en compte els colors de les franges, i d’esquerra a dreta:
Resistència
1a franja
2a franja
3a franja
Tolerància
Valor (X)
A
3
3
310.000
5 %
330.000
B
3
9
3100.000
5 %
3.900.000
Interpreta la imatge • Quan la gavina es posa damunt del fanal, impedeix que passi la llum, de manera que la LDR augmenta, el relé està inactiu i el circuit del llum es tanca.
C
3
3
310
5 %
330
D
1
7
31.000
10 %
17.000
• Resposta lliure.
E
3
3
31.000
10 %
33.000
15
Interpreta la imatge • NTC, perquè en augmentar la temperatura disminueix la resistència. 7
a) La capacitat del condensador és d’un microfarad (1 nF 5 1026 F).
128
a) El valor d’una resistència LDR canvia quan es modifica la quantitat de llum que hi incideix. b) El valor d’una resistència PTC augmenta quan augmenta la temperatura. c) El valor d’una resistència NTC disminueix quan augmenta la temperatura.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
16
17
18
Circuit A. Si connectem el pol negatiu de la pila al semiconductor P i el positiu de la pila al semiconductor N, la barrera augmenta i el díode no condueix. Es comporta com un aïllant.
A. Transistors. B. Condensadors.
c) D + nombre. d) TR + nombre. 25
A, B i E.
26
erquè estan compostos per tres capes P de semiconductors, i els díodes, per dues.
27
í, encara que no és l’habitual. Per exemple, les portes S lògiques d’un microcontrolador es poden connectar a una bombeta.
28
ls transistors van substituir les vàlvules de tub en els E circuits, la qual cosa va permetre reduir la mida dels components electrònics i, consegüentment, dels aparells electrònics. Les primeres vàlvules eren de la mida d’una bombeta.
29
a) Sí. b) Uneixen els components i fan que hi circuli corrent a través.
C. Xips. D. Resistències
c) La part superior metàl·lica.
E. Díodes. 19
a) S’il·lumina amb el pas del corrent elèctric. Díodes. b) Pot funcionar com a interruptor obert o tancat en un circuit. Transistors.
30
esposta lliure. El circuit ha d’incloure una resistència R variable amb la temperatura, un termistor.
31
a) En sèrie.
c) Permet el pas del corrent únicament en un sentit. Resistència.
b) En paral·lel, perquè s’il·lumini un o altre en funció de la posició del commutador.
d) Pot emmagatzemar càrrega elèctrica. Condensadors.
c) No, el commutador fa que es tanqui una branca del circuit o una altra. És impossible que les dues branques estiguin tancades al mateix temps.
e) Està format per molts components units durant el procés de fabricació. Xips. 20
d) Limita el corrent màxim que travessa el díode.
1. Disseny del circuit integrat. 2. Procés fotogràfic per copiar el disseny del circuit sobre una oblia de silici. 3. Transferència del circuit sobre l’oblia. Hi caben molts circuits sobre la mateixa oblia.
e) 20 mA 32
390 X
33
L a resistència associada al díode vermell ha de ser més gran que la resistència associada al díode blau, perquè la tensió del díode blau és més gran que la del vermell.
34
alculem el valor de la resistència de polarització C del díode blau:
4. Tall dels circuits integrats. 5. Soldadura dels terminals del circuit. 6. Muntatge sobre un encapsulatge de protecció. 21
Aplicant la llei d’Ohm al potenciòmetre: V 4,5 R5 5 59X I 0,5
22
uan és de dia, la LDR disminueix la seva resistència Q i, per tant, circula més intensitat. És a dir, de dia circula més intensitat.
23
Apliquem les regles de l’associació en sèrie de resistències i la llei d’Ohm:
VT 5 VLED 1 VR ; VR 5 VT 2 VLED I ? R 5 4,5 2 2,5 " R 5
2,5 2,5 5 5 125 X I 0,020
35
VR 5 V 2 VD 5 12 V 2 4,5 V 5 7,5 V 7,5 V VR Azul * Blau R5 5 375 X 5 0,02 A I alculem el valor de la resistència de polarització del díode C vermell: VR 5 V 2 VD 5 12V 2 1,7 V 5 10,3 V VR 10,3 V Vermell Rojo * R5 5 5 515 X I 0,02 A
36
om que en el mercat no es poden trobar resistències C de qualsevol valor, triem la resistència més propera a la calculada, que resulta de 560 X.
Al mercat podem trobar resistors de 100 W que també ens serviran.
Les tres primeres bandes serien: verd, blau i marró.
24
a) R + nombre.
37
a) Col·locant en sèrie les resistències:
b) C + nombre.
b) Per al blau: 150 X 1 270 X 5 420 X
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
129
3
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Per al vermell: 270 X 1 330 X 5 600 X
39
a) El 10,7 % del 21,7 % d’energia que es consumeix en electrodomèstics, és a dir, un 2,32 % del total d’energia consumida b) El consum d’ordinador més televisor correspon al 19,6 % del 21,7 %, que equival a un 4,25 % del total. Per tant, el consum fantasma correspon aproximadament a la meitat del que gastem en televisor i ordinadors junts.
38
esposta model. El text tracta del consum d’electricitat R dels aparells elèctrics o electrònics quan no estan en stand-by.
40
Resposta lliure.
41
Resposta lliure.
42
Resposta lliure.
43
a) En funció que passi corrent o no pel relé, fa que el commutador tanqui una branca o una altra del circuit i d’aquesta manera s’activi el brunzidor o no. b) Sí, canviant les branques dels circuits del commutador.
Resposta lliure. 44
130
Activitat pràctica.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Guió de la unitat i suggeriments didàctics Unitat 4 Processos i transformacions tecnològiques de la vida quotidiana
Dia a dia a l’aula. UNITAT 4
Guió de la unitat i recursos didàctics . . . . . . . . . . . . . . 134 Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134 Continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134 Criteris d’avaluació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135 Esquema de la unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135
Ensenyament individualitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137 Repàs i suport • Fitxa 1. El procés de transformació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138 • Fitxa 2. Reciclatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139 • Fitxa 3. L’origen dels aliments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141
Aprofundiment • Fitxa 4. Conservació dels aliments. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 • Fitxa 5. El vapor llaner Aymerich, Amat i Jover. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 • Fitxa 6. L’adobatge de la pell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145 • Fitxa 7. Identificació i conservació de peces de vestir. . . . . . . . . . . . . . . 147
Recursos per a l’avaluació de continguts . . . . . . . . . . 149 Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150 • Prova B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150 • Prova A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154 Criteris d’avaluació i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155
Recursos per a l’avaluació per competències . . . . . . 159 Prova 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160 Criteris d’avaluació i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162
Solucionari del llibre de l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
133
4
PRESENTACIÓ I SUGGERIMENTS
PROCESSOS I TRANSFORMACIONS TECNOLÒGIQUES DE LA VIDA QUOTIDIANA
OBJECTIUS 1. Comprendre les parts i l’evolució del procés de producció tecnològic: de l’artesania a la indústria.
5. Relacionar els processos necessaris per obtenir les fibres tèxtils, els teixits i les peces de vestir.
2. Reconèixer la importància de la distribució i la comercialització de productes en el món actual.
6. Identificar les matèries primeres i els productes elaborats en les indústries de la fusta, el metall i els plàstics.
3. Saber classificar les diferents indústries segons la transformació que realitzen.
7. Conèixer els principals tractaments de transformació i conservació dels aliments.
4. Aprendre a distingir entre els diferents tipus de fibres naturals i fibres químiques.
CONTINGUTS SABER
• El procés productiu: matèries primeres i productes elaborats. • La distribució i la comercialització dels productes. Empreses virtuals. • Classificació d’indústries. Els processos d’indústries d’objectes d’ús quotidià. • Les fibres tèxtils: naturals i químiques. • El procés de filatura, tissatge i confecció. • La indústria alimentària: tècniques de manipulació, elaboració i conservació dels aliments.
SABER FER
• Identificar i descriure en una empresa les principals fases del procés productiu. • Classificar i relacionar amb exemples les principals indústries productores d’objectes quotidians. • Descriure les característiques principals d’una peça de vestir: tipus de fibra utilitzada, tipus de teixit i confecció. • Observació d’aliments processats i identificació del procediment de transformació i conservació.
SABER SER
• Reconeixement de la importància de la transformació industrial en la millora de la qualitat de vida. • Interès per relacionar la qualitat d’un producte, la dificultat d’obtenir-lo i el seu cost econòmic. • Valoració de la importància de la indústria catalana: automòbil, tèxtil, alimentària. • Actitud crítica davant de l’abús en la producció i el risc d’una globalització polaritzada entre països rics consumidors i països pobres productors. • Assoliment d’un consum responsable per evitar el malbaratament de recursos i la generació de residus.
134
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN • Anàlisi i realització d’imatges, esquemes i diagrames de màquines i processos tecnològics per comprendre’n les parts i valorar la complexitat i el cost de la fabricació dels objectes tecnològics quotidians.
• Anàlisi de l’entorn comercial de l’alumne per detectar-ne les diferents característiques de preu i qualitat i adquirir un criteri responsable a l’hora de comprar productes i gestionar-ne l’ús.
• Aprenentatge de la gestió racional d’aliments i peces de roba per evitar el sobreconsum i afavorir el reaprofitament.
• Exploració, simulació i realització de processos tecnològics senzills amb descripció de les parts, els mètodes de transformació utilitzats i les tècniques de distribució adequades per animar l’alumne a conèixer l’entorn productiu i comercial.
• Coneixement del vocabulari bàsic necessari per interpretar les etiquetes dels aliments i de les peces de vestir i fer-ne un consum responsable.
CRITERIS D’AVALUACIÓ 1. Explicar les principals parts del procés productiu: matèries primeres, productes elaborats, distribució i comercialització.
4. Identificar les fibres tèxtils i les característiques que les fan adequades per a diferents peces de vestir. 5. Conèixer el procés de fabricació d’una peça de roba: transformació de les fibres, tipus de tissatge, confecció i acabats.
2. Il·lustrar amb exemples l’evolució de les tècniques de transformació i els principals tipus d’indústria presents a Catalunya.
6. Indicar els principals mètodes de transformació i conservació d’aliments.
3. Saber interpretar esquemes i dibuixos que il·lustren el funcionament bàsic de màquines i processos productius de la indústria.
7. Interessar-se en el desenvolupament d’hàbits de consum responsable i de gestió dels béns adquirits.
ESQUEMA DE LA UNITAT ELS PROCESSOS TECNOLÒGICS • Ferro Evolució
Matèries primeres
• Plàstic
Indústries
• Mobles • Automòbil
Materials transformats
Artesania
Indústria
Tèxtil
Empresa virtual
Alimentària
utilitza fibres
transforma
Objectes tecnològics
Cocció Animals
Distribució i comercialització
Vegetals
Minerals sintètiques
Fermentació
Artificials
realització processos
conserva Salaó
Filatura Tissatge pla Confecció i acabat
Enllaunament Fumatge Refrigeració Congelació Pasteurització
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
135
Ensenyament individualitzat Repàs i suport Aprofundiment
4
REFORÇ I SUPORT
FITXA 1
El procés de transformació
Nom:
Curs:
Data:
Tots els processos productius realitzen una transformació d’unes matèries primeres per obtenir uns materials transformats, que poden ser ja objectes tecnològics o bé productes semielaborats que seran les matèries primeres d’altres indústries anomenades de segona transformació. Hi ha alguns processos tan complexos que inclouen 3 o 4 indústries transformadores.
PRACTICA 1
Completa la informació que falta en els processos següents: Ordre
Matèries primeres
1a 1b 1c
Fibra vegetal Fil per teixir
2a 2b
Taulons i taulers
3a 3b
Acer
Procés industrial Tissatge Confecció
Objecte tecnològic o producte semielaborat Fil per teixir Peça de vestir
Serradora
Taulons i taulers Mobles
Alt forn
Metall Xapa per a carrosseria
Muntatge de cotxes
Automòbil
Xapa per a carrosseria 3c
4a 4b
Petroli Grànuls de plàstic
5a 5b 5c
Canal bovina
Grànuls de plàstic Extrusió
Escorxador Especejament Assecatge
Canal bovina Embotits
l procés productiu comporta un benefici ja que el preu de venda de l’objecte tecnològic és superior al cost de les matèries E primeres més la feina realitzada en el procés industrial: Preu venda " matèries primeres 1 cost del procés de transformació 1 emmagatzematge i distribució 1 màrqueting 2
Explica sobre quina part del procés industrial poden incidir més les empreses virtuals per reduir costos. Justifica la resposta.
3
Busca per Internet empreses virtuals i explica quin producte o servei ofereixen. Pregunta als teus familiars si han fet mai alguna compra per Internet i demana’ls que t’expliquin quin producte van adquirir i quin procediment van seguir per fer la compra i rebre el producte.
138
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
4 Nom:
REFORÇ I SUPORT
FITXA 2
Reciclatge Curs:
Data:
En aquesta unitat has estudiat l’ús dels envasos en el nostre entorn i com es reciclen. Si volem deixar un món millor a les pròximes generacions hem de conèixer els mecanismes de reciclatge d’aquests residus. Posa’t a prova i fes les activitats següents.
QÜESTIONS 1
Observa les imatges següents d’envasos d’aliments i escull en quins dels contenidors de la dreta els llençaries.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
139
4
REFORÇ I SUPORT
FITXA 2
Reciclatge
Nom: 2
Curs:
Data:
Reconeix noms relacionats amb el reciclatge. C A D T S E A N D L O E S M B R V S A O P G E R S E U H U E N V A S S S I S I J I S W C E A O D C L X R E F U B Q I N C I N E R A D O R A N A C R T G S F R L O E D A L F L A S R I B U L S F L Q E L A S B S M S V E S I D U S E R G F O Q M C R E S I D U S E O C Z C P O I I N O P S O A S A F S A S A S M B S A S E B S E I H D A F S N D S C O N T
E N
I
D O R
S O
I
E
F E R A S T A B S R D S T O 3
Qui ha de ser responsable de la gestió dels residus?
El preu dels productes alimentaris només inclou el cost d’elaboració i conservació fins que arriben al consumidor. Però el consum de tots els productes genera residus, i són els municipis els que s’han de fer càrrec del cost del tractament o l’eliminació d’aquest residu que genera el producte ja consumit. • Creus que seria interessant implicar els fabricants en el tractament dels residus que genera el consum dels seus productes? Com creus que es podria fer això? Creus que se’ls hi podria obligar d’alguna manera? • Suggereix formes de gestió que incloguin el fabricant i discutiu a classe quina és la més encertada, per exemple: – Recollida selectiva dels envasos i altres residus als punts de venda del producte. – Inclusió en el preu de venda d’un cànon que reverteixi en el municipi. – Premis per a les empreses que produeixin productes amb menys residus.
140
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
4
REFORÇ I SUPORT
FITXA 3
L’origen dels aliments
Nom:
Curs:
Data:
Vivim en l’era de la informació i la comunicació, i això també es reflecteix en els costums alimentaris de les persones. Avui dia, en gairebé qualsevol part del món, podem consumir aliments procedents de plantes o animals exclusius d’una zona llunyana. Això és possible gràcies al transport dels aliments d’un continent a un altre en grans vaixells. Però no sempre ha estat així, fins no fa pas gaire, les persones d’una determinada regió consumien tan sols els aliments produïts en el seu entorn. Així, a Catalunya, els habitants de les terres de l’interior, allunyades del mar, no podien menjar mai peix fresc. També és interessant el cas de la patata i el blat de moro, dos aliments que eren totalment desconeguts a Europa fins que els espanyols no van anar a Amèrica, en el segle xv, i els van portar a la Península. A més, la gran varietat de cultures i religions del nostre planeta es reflecteix també en els costums alimentaris. Precisament una de les dificultats amb les quals s’enfronta qualsevol emigrant és la d’assimilar els costums alimentaris dels habitants del país que l’ha acollit. Tot i els canvis, avui dia les condicions geogràfiques encara influeixen notablement en els aliments que es consumeixen. Per exemple, a Catalunya, a les zones de l’interior encara es consumeix més carn, embotits i peix salat, mentre que a la costa es consumeix més peix fresc i verdura.
PRACTICA 1
Escull 10 aliments que consumeixis habitualment i omple la taula amb la informació que es demana. (Procura que hi apareguin tant aliments frescos com transformats, procedents de l’agricultura, la ramaderia i la pesca.) Aliment
Data d’envasat
Data de caducitat
Distància en km des de l’origen fins a casa teva
Quins aliments es produeixen més a prop de casa teva? Quin és el més llunyà? Quines conclusions en treus? Sempre han tingut el mateix origen? 2
Origen
Analitza la teva dieta i pensa alguna manera de millorar-la. • Digues quins d’aquests aliments consumeixes cada dia (o gairebé cada dia).
– Llet i derivats
– Carn
– Sucre
– Pa
– Peix
– Oli
– Pasta
– Ous
– Arròs
– Llegums
– Fruita
– Verdura
• Quins d’aquests aliments consumeixes menys de dues vegades per setmana?
• Investiga què són els productes Km 0 i quins avantatges comporten tant al consumidor com al productor.
• Ara comprova quins aliments de la teva dieta es poden considerar producte Km 0. Compara els teus resultats amb els dels teus companys. Quines diferències hi ha?
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
141
4
APROFUNDEIX EN…
FITXA 4
Conservació dels aliments
Conserves Per completar els continguts relacionats amb la indústria alimentària i els tractaments de conservació es poden elaborar melmelades i almívars de diferents fruites, així com samfaina. Els alumnes han de portar el material de casa (aliments, pots de conserva de vidre amb tapa metàl·lica i alguns pots i culleres per remenar). S’han d’utilitzar els fogons de gas del taller de tecnologia i separar-los de la zona on treballaran els nois i les noies. S’han de folrar les taules de l’aula amb paper per treballar amb millors condicions d’higiene i també per poder netejar-les fàcilment. Els alumnes, primer de tot, s’han de rentar les mans i netejar els aliments a la pica. Després procediran a pelar els aliments i tallar-los a trossos. • Els que fan samfaina hauran de tallar l’albergínia amb la pell perquè així doni un toc de color al pot (no oblideu el pebrot, el tomàquet i la ceba). Es tracta d’anar-ne posant diverses capes alternades fins a omplir el pot. S’han d’anar aixafant les diverses capes amb una cullera per treure l’aire i anar buidant el suc per fer lloc. S’ha d’evitar que hi hagi aire al pot i, per tant, s’ha d’omplir ben arran de la boca. • Els que fan almívar han de fer bullir aigua i afegir-hi sucre i una branca de canyella. Al cap de poc temps s’hi afegeix la fruita tallada prèviament a trossos grans i es va remenant. Ara ja es poden omplir els pots fins a dalt de tot. • Els que fan melmelada han de tallar la fruita a trossos petits i omplir l’olla. Es tira una branca de canyella. Al cap de 10 minuts, quan la fruita ja es redueix, s’hi afegeix el sucre i es cou durant 10 minuts més. Es treu la canyella. Quan s’ha apagat el foc es passa el producte per la batedora fins que agafi la consistència de la melmelada. • Una vegada s’han omplert els pots i s’han netejat els regalims que hi pugui haver per la part de fora, s’han de posar dins d’una olla gran amb aigua on prèviament s’haurà col·locat un drap per protegir els pots dels cops quan bulli l’aigua. Han de bullir durant 15 minuts. S’ha de deixar refredar el conjunt a temperatura ambient perquè no es trenquin els pots, per exemple tota la nit, o si es vol anar més ràpid, es pot anar afegint aigua freda a l’olla molt a poc a poc. QÜESTIONS 1
Fes una llista amb les operacions que has fet per tal d’elaborar les conserves. Ordena-les cronològicament.
2
Quines accions has portat a terme per treballar d’una manera higiènica al taller de tecnologia?
3
Per què s’han d’omplir els pots fins a deixar-los completament plens?
4
Què s’aconsegueix en l’últim pas, quan es fan bullir els pots plens en una olla plena d’aigua?
5
Per què creus que el tap dels pots és de llauna? Quina tècnica heu d’utilitzar per tornar a obrir els pots?
142
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
4
APROFUNDEIX EN…
FITXA 5
El vapor llaner Aymerich, Amat i Jover
La indústria tèxtil va ser el puntal bàsic de l’economia catalana durant el segle xix i principi del segle xx. Fins fa pocs anys encara era una de les indústries més importants a Catalunya. Ara coneixerem més dades sobre aquesta indústria –en concret sobre el vapor llaner Aymerich, Amat i Jover– i també sobre la conservació del nostre patrimoni industrial.
El vapor llaner Aymerich, Amat i Jover, de Terrassa, és la seu actual del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. L’edifici és obra de l’arquitecte modernista Lluís Muncunill, i el vapor es va fundar l’any 1908. Entre els anys 1908 i 1914, aquesta fàbrica va funcionar amb carbó. Després, l’electricitat va desplaçar la màquina de vapor. La màquina de vapor transformava el vapor de les calderes en força motriu, i produïa prou energia per fer funcionar tota la maquinària tèxtil, ja que aquí tenia lloc tot el procés, des de la preparació de la llana fins al producte acabat, passant per la filatura, el tissatge, els tints i els acabats.
Les colònies tèxtils La manca de carbó de qualitat al subsòl català va fer que, a partir de la segona meitat del segle xix, els industrials tèxtils catalans aprofitessin l’aigua dels rius per obtenir energia capaç de moure les màquines. L’energia de l’aigua en moviment es transformava en energia mecànica i, més endavant, en energia hidroelèctrica gràcies a la utilització de turbines hidràuliques. A més de l’aigua, altres factors per localitzar aquestes indústries en indrets allunyats dels nuclis urbans van ser l’expansió del ferrocarril, que permetia el transport de les primeres matèries i dels productes manufacturats i una mà d’obra més allunyada en principi dels problemes obrers. El conjunt format per la fàbrica de riu i els habitatges construïts per allotjar-hi la població treballadora s’anomena colònia industrial. Les colònies industrials formen part del paisatge rural de molts indrets de Catalunya. La fàbrica, les cases obreres, la casa de l’amo, l’església, els serveis comunitaris, els horts dels treballadors… permeten reconèixer aquests conjunts patrimonials. Les colònies industrials tèxtils van mantenir la seva activitat fins a la dècada del 1960. La producció de les colònies era principalment cotonera, i estava destinada al mercat local, a l’estatal i, sobretot, al de les colònies americanes. A partir dels anys seixanta, van entrar en crisi i la majoria va tancar. Algunes s’han convertit en museus, en els quals s’expliquen tant el sistema productiu com les relacions socials i la vida diària dels habitants de la colònia. QÜESTIONS 1
La conservació del patrimoni. L’arqueologia industrial. • La tecnologia avança de manera inexorable i les necessitats de la societat canvien contínuament. Els edificis i la maquinària industrial que fa desenes o centenars d’anys havien estat font de riquesa i treball per a pobles i comarques senceres poden arribar a quedar obsolets i aturar la seva activitat. Arribat aquest moment, cal pensar què fer-ne. • Busqueu informació sobre alguna fàbrica emblemàtica per a la vostra ciutat o comarca que hagi cessat l’activitat o que s’hagi hagut de traslladar a instal·lacions més modernes. • Debateu a classe les alternatives que es poden trobar per a l’emplaçament i la maquinària de les fàbriques desaparegudes o renovades: reconversió en un museu de l’activitat, reaprofitament de l’edifici per a un altre ús o activitat, destrucció dels edificis i construcció de noves indústries més modernes o d’habitatges. • Feu una llista dels avantatges i els inconvenients socials, culturals i econòmics de cada opció per al vostre cas concret.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
143
4 2
APROFUNDEIX EN…
FITXA 5
El vapor llaner Aymerich, Amat i Jover
Com es vivia en una colònia tèxtil? La relació que hi havia entre els amos i els treballadors de les colònies tèxtils és coneguda amb el nom de paternalisme. • Busca informació sobre la vida diària en una colònia tèxtil.
3
– Quins serveis rebien els treballadors d’una colònia industrial?
– Quina relació s’establia entre amos i treballadors?
– Quines obligacions tenien els treballadors, a més de treballar a la fàbrica?
– Quins problemes patien els obrers d’una colònia industrial quan feien vaga?
Observa les il·lustracions atentament i contesta les preguntes següents:
• Quins mecanismes surten en aquestes imatges? • Quin és el paper dels homes i de les dones en aquestes fàbriques? • Creus que era segur treballar-hi? Per què? • Quins tipus de feines hi identifiques? • Qui creus que és l’encarregat de la fàbrica? • Hi treballa algun nen o nena? • Quina creus que era la jornada laboral i les condicions de feina dels treballadors d’aquestes fàbriques?
144
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
4
APROFUNDEIX EN…
FITXA 6
L’adobatge de la pell
L’adobatge de la pell La pell va ser el primer producte que els humans van fer servir per vestir-se. Els homes primitius van aprendre a aprofitar, per protegir-se, les pells dels animals que caçaven per alimentar-se. Inicialment només descarnaven, rentaven i deixaven assecar la pell, així en retardaven una mica el deteriorament. Els tractaments que s’aplicaven a la pell van anar millorant fins que van esdevenir un procés llarg i complex que permet obtenir el cuir, o pell adobada duradora, elàstica i fàcil de treballar. El procés, totalment manual, es va anar mecanitzant; cal distingir-hi els passos següents: • El sacrifici de l’animal, l’escorxament de la pell, que immediatament es deixa assecar, i la saladura, perquè es conservi fins que arribi a la fàbrica d’adobs. • La preparació de la pell, ja a l’adoberia, consisteix a rehidratar-la, dessalar-la, netejar-la i eliminar-ne els pèls i les restes de carn que hi han quedat adherits. • L’assaonament de la pell és el nucli del procés i constitueix l’adobatge pròpiament. La pell s’impregna amb unes substàncies especials que eliminen els punts sensibles a la descomposició natural o a un atac químic, i així s’obté un producte imputrescible, lleuger, elàstic i resistent a l’aigua calenta: el cuir o pell adobada. Per adobar la pell, abans s’utilitzaven tanins vegetals procedents de l’escorça dels arbres o greixos animals; actualment, s’utilitzen productes químics, com ara sals de crom i ferro, que actuen de manera més uniforme i ràpida, però que comporten problemes de contaminació greus si no se’n tracten els residus. • L’etapa final és l’estiratge, que permet allisar i uniformitzar el gruix del cuir, eliminar taques i defectes dels processos anteriors, i millorar-ne la presentació i la conservació, amb el greixatge i el tintatge. Aquest procés es va fer de manera completament manual fins al final del segle xix i durava al voltant d’un any. Durant el segle passat, amb la progressiva introducció de maquinària i de sistemes d’adobatge més moderns, se’n va anar reduint la durada fins a una setmana.
Aprofitament i usos del cuir Les pells que actualment s’aprofiten més són les d’oví i boví. Els usos actuals del cuir no han variat especialment des de l’antiguitat i ha guanyat consideració com a article de qualitat, malgrat l’aparició de productes substitutius que l’imiten, com ara el plàstic. Sabates, cinturons, bosses, carteres, abrics de pell, faldilles, armilles, pantalons, catifes, complements militar, són exemples clars de la vigència d’aquesta indústria. Igualada és el primer centre productor de cuir, o pell adobada, de l’Estat, i és la seu d’un museu dedicat a la història tecnològica d’aquesta indústria. QÜESTIONS 1
Investiga què és el pergamí, com s’obtenia i quina utilitat tenia. Fixa’t en els detalls de les pel·lícules de temàtica preindustrial: Oest americà, edat mitjana, antiga Grècia, Imperi romà, etc. • Quins articles de cuir hi veus representats? Per què servien? Creus que algun d’ells ja no s’utilitza? Quins? I quins creus que sí que s’utilitzen?
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
145
4 2
APROFUNDEIX EN…
FITXA 6
L’adobatge de la pell
Ordena les operacions següents que fan referència a l’adobatge de la pell.
ESTIRATGE ASSAONAMENTADOBATGE PREPARACIÓ
ESCORXAMENT
SACRIFICI
SALADURA
3
Completa els quadres amb l’operació que s’està fent en cada il·lustració.
146
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
4
APROFUNDEIX EN…
FITXA 7
Identificació de fibres i conservació de peces de vestir
La simbologia per identificar fibres, l’etiquetatge Les peces de vestir han de portar forçosament unes etiquetes que mostrin tant la seva composició, com la talla i les normes de conservació. Aquestes etiquetes vénen determinades per la llei i han de contenir una sèrie de dades, com ara la identificació del fabricant; la talla de la peça, en nombres o lletres; la identificació del producte, indicant el tant per cent de les fibres, i les normes de conservació. L’etiquetatge de composició dels articles tèxtils informa de les fibres que componen el teixit i és obligatori per a la roba d’ús personal. • Quan només s’utilitza una fibra es pot aplicar el terme «pur» i moltes vegades apareix amb la marca ben definida, com és el cas de la llana, el cotó i el lli. • Si un teixit té un percentatge de primera matèria superior al 85% es pot etiquetar només amb la fibra predominant, indicant-ne el tant per cent. Si el percentatge de barreja de fibres és inferior al 85 %, s’ha d’indicar el tant per cent de cada component en ordre decreixent. Una part de l’etiqueta també fa referència a les normes de conservació. Els símbols que es fan servir per saber com s’ha de tractar una peça de roba per obtenir una conservació òptima són internacionals i indiquen com s’ha de rentar (a quina temperatura, amb centrifugat o sense), si es pot fer servir lleixiu, a quina temperatura s’ha de planxar, si es pot posar a l’assecadora i si es pot netejar en sec. Aquestes normes s’han establert gràcies a l’estudi de les propietats de les fibres i dels acabats de cada peça concreta. Així, no totes les fibres sintètiques es poden planxar a la mateixa temperatura ni és correcte aplicar lleixiu a un teixit tintat o estampat.
Rentada
95
60
40
30
Rentada a màquina a temperatura màxima de 95 ºC.
Rentada a màquina a temperatura màxima de 60 ºC.
Rentada a màquina a temperatura màxima de 40 ºC.
Rentada a màquina a temperatura màxima de 30 ºC.
Lleixiu
Planxada
•••
Assecada
Neteja en sec
Cl
No es pot utilitzar lleixiu. Planxada a temperatura màxima de 200 ºC.
••
No es pot assecar amb assecadora.
Es pot assecar amb assecadora.
A
Neteja amb tots els dissolvents habituals.
Planxada a temperatura màxima de 150 ºC.
P
Neteja amb percloroetilè.
•• F
Es pot utilitzar lleixiu.
Planxada a temperatura màxima de 120 ºC.
•
Prohibit de rentar.
Rentada a mà.
Assecada normal. Neteja només amb essències minerals.
Prohibit de planxar.
•
Assecada a temperatura reduïda.
Prohibit de netejar en sec.
QÜESTIONS 1 Explica el significat de les etiquetes següents i imagina’t a quina mena de peça de roba corresponen.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
147
Recursos per a l’avaluació de continguts
4
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
Nom:
1
Curs:
Data:
Completa el mapa de conceptes següent: ELS PROCESSOS TECNOLÒGICS • Ferro Evolució
•
Indústries
• Mobles •
Materials transformats
Tèxtil
Indústria
utilitza fibres
transforma Cocció
Vegetals Distribució i comercialització
Artificials conserva
realització processos
Salaó
Tissatge pla
Fumatge Refrigeració
Pasteurització 2
Compara aquests dues cadires i després completa el quadre.
150
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA B
Material utilitzat Tècnica de producció Temps de fabricació: hores, dies, setmanes... Cost de fabricació: alt/baix Totes les cadires surten iguals o diferents? Altres característiques Ordre
3
Agafa una peça de roba del teu armari que t’agradi i observa’n l’etiqueta. Quina composició té? Quin és l’origen de les fibres utilitzades? On ha estat fabricada? Recorda com venia empaquetada. Pensa si has rebut informació prèvia del producte o de la botiga on l’has comprada (anuncis a la televisió, revistes, pantalles publicitàries, propaganda).
4
Ordena adequadament i descriu breument els següents conceptes que fan referència al tèxtil: Procés tèxtil
Ordre correcte
Breu descripció
Confecció Filatura Acabats Tissatge Recol·lecció de fibres
5
Emplena els espais buits i completa les frases següents:
6
a) Les fibres d’origen vegetal estan formades principalment per cel·lulosa, com ara el i el . Les d’origen estan formades pels pèls o la pell del bestiar. La és l’única fibra tèxtil que la natura produeix en forma de filament. b) La filatura és l’operació consistent a transformar les fibres en . Les fibres s’han de netejar, (posar paral·leles), estirar i (recargolar en forma d’hèlix) . c) El és l’operació que transforma els en teixits. El teixit utilitza dos fils que s’encreuen en angle recte: l’ i la . El teixit o gènere de només utilitza un fil que forma una malla. d) La consisteix a fer les peces de vestir. Inclou les fases de tall, i .
7
Respon: a) Quines diferències hi ha entre el procés de refrigeració i el de congelació? Posa un exemple d’un aliment refrigerat i un de congelat. b) I entre la dessecació i la salaó? Posa un exemple d’un aliment dessecat i un d’una salaó.
8
Què és una impressora 3D? Quines matèries primeres necessita per funcionar? Quin tipus d’objectes s’hi poden fer?
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
151
4
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
Nom:
Curs:
Data:
1
Posa exemples de productes i serveis que es puguin comprar per Internet. Com es diuen les empreses que treballen des d’Internet? Quins avantatges i inconvenients veus en aquest tipus d’empreses?
2
A Tarragona hi ha un complex petroquímic molt important. A quin tipus d’empresa pertany? Quina mena de primeres matèries hi arriben i quins productes s’hi fabriquen? Per què creus que està situada prop d’un port important? A Agramunt (Urgell) hi ha una potent indústria alimentària. A quin tipus d’empresa pertany? Quina mena de primeres matèries hi arriben i quins productes s’hi fabriquen? Per què creus que està situada en aquesta comarca? 3
Relaciona les imatges que es mostren a continuació amb els conceptes següents: a) fibra d’origen vegetal b) fibra d’origen animal c) fibra artificial d) fibra sintètica
152
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA A
4
Les mitges són una peça de roba que ha evolucionat molt durant el segle xx. • Quina fibra creus que s’utilitzava originària? Per què? • Quina fibra va passar a utilitzar-se a mitjan segle xx i encara es fa servir actualment combinada amb la Lycra? • Quines millores proporciona aquesta nova fibra? Quines propietats afegeix la Lycra a les mitges?
5
Descriu algun procediment casolà que coneguis per allargar la conservació d’un aliment. Quin procediment de conservació casolà proposaries per als aliments següents: carn fresca, fruita, pa, peix fresc?
6
Catalunya té moltes poblacions i comarques especialitzades en productes de consum. Localitza les poblacions següents al plànol de Catalunya i relaciona-les amb el seu producte. Afegeix algun altre producte típic català que coneguis i el lloc on es produeix. Població
Comarca
Producte
La Sénia
Carns
Vic
Teixits
L’Escala
Oli d’oliva
Les Borges Blanques
Avellanes
Reus
Anxoves
Terrassa
Mobles
Vall d’Aran Alta Ribagorça
FRANÇA Pallars Sobirà
ANDORRA
Alt Empordà Ripollès Garrotxa Pla de Pallars l’Estany Berguedà Jussà Gironès Baix ARAGÓ Osona Solsonès Empordà Selva Noguera Moianès Vallès Segarra Bages Oriental Vallès Segrià Pla Urgell Maresme Anoia Occidental d’Urgell Conca de Barcelonès Alt Garrigues Barberà Penedès Baix Alt Llobregat Camp Baix Garraf Priorat Penedès Ribera Baix d’Ebre Tarragonès Terra Camp Alta Cerdanya
Alt Urgell
Baix Ebre Montsià COMUNITAT VALENCIANA
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
mar Mediterrani
escala 0
36
quilòmetres
153
4
AVALUACIÓ
AUTOAVALUACIÓ
Nom:
1
Curs:
Les empreses que es basen en l’ús d’Internet s’anomenen empreses...
6
Data:
Durant les operacions de filatura... a) els fils es transformen en fibres.
a) en línia.
b) els fils es transformen en teixits.
b) fantasma.
c) les fibres es transformen en fils.
c) virtuals.
d) les fibres es transformen en teixits.
d) de la xarxa. 7 2
Els teixits de punt necessiten...
La tècnica artesanal no es caracteritza per...
a) l’ordit i la trama per entrellaçar.
a) fer produccions limitades.
b) un fil per fer una malla.
b) fer tota la producció igual.
c) una premsa que generi calor i pressió.
c) fer objectes de baix preu. 8
d) abastir mercats nacionals.
El PVC pertany a la categoria de plàstics... a) termoplàstics.
3
El màrqueting és la part del procés productiu en què el producte...
b) termostables. c) elastòmers o gomes.
a) es distribueix fins als punts de venda. b) s’envasa i es posa en embalatges. c) s’anuncia per atraure els compradors.
9
Els sucs de fruita i la llet se sotmeten al procediment de conservació anomenat... a) liofilització.
4
Les indústries per funcionar necessiten...
b) congelació.
a) matèries primeres, maquinària i mà d’obra.
c) pasteurització.
b) objectes tecnològics, maquinària i mà d’obra. 10
c) matèries primeres i eines. d) matèries primeres i objectes tecnològics.
La impressió 3D consisteix a... a) imprimir objectes amb volum. b) dibuixar plànols amb perspectiva 3D.
5
El cotó és un tipus de fibra... a) animal.
c) dibuixar l’alçat, la planta i el perfil d’un objecte. d) fer animacions en 3D d’objectes.
b) vegetal. c) mineral.
1 c; 2 d; 3 c; 4 a; 5 b; 6 c; 7 b; 8 a; 9 c; 10 a. SOLUCIONS 154
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
4
AVALUACIÓ
CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Activitats
Criteri 8. Reconèixer els diferents processos, tècniques i transformacions industrials aplicats a les matèries primeres per convertir-les en productes elaborats i posats a l’abast del consumidor. Analitzar el procés industrial d’un producte característic de la zona. 9. Analitzar els processos de fabricació relacionats amb l’aplicació de tecnologies digitals, específicament amb la impressió en 3D.
Prova B
Prova A
1, 2, 3, 4 ,5,
2, 3, 4, 5, 6
6
10. Comprendre el funcionament de les empreses virtuals i el seu model de negoci.
1
PROVA B: SOLUCIONS
1
ELS PROCESSOS TECNOLÒGICS • Ferro Evolució
Matèries primeres
• Plàstic
Indústries
• Mobles • Automòbil
Materials transformats
Artesania
Indústria
Tèxtil
Empresa virtual
Alimentària
utilitza fibres
transforma
Objectes tecnològics
Cocció Animals
Distribució i comercialització
Vegetals
Minerals sintètiques
Fermentació
Artificials
realització processos
conserva Salaó
Filatura
Enllaunament
Tissatge pla Confecció i acabat
Fumatge Refrigeració Congelació Pasteurització
2
Material utilitzat Tècnica de producció Temps de fabricació: hores, dies, setmanes... Cost de fabricació: alt/baix Totes les cadires surten iguals o diferents?
Altres característiques
Fusta i boga/corda
Plàstic
Artesanal
Industrial
Dies o setmanes
Hores
Alt
Baix
Cada cadira és única i diferent de les altres. Producte local
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Totes són iguals. Producte global
155
4 3
SOLUCIONS
Resposta lliure. Actualment, els productes per vestir o les botigues de roba s’anuncien molt tant a la televisió com al carrer. De vegades a la mateixa roba que portem s’hi anuncia clarament el fabricant, ja que és un signe de distinció o de bona qualitat del producte.
4
Ordre correcte
4
AVALUACIÓ
Breu descripció
Recol·lecció de fibres
Obtenció a la natura o bé industrialment de les fibres.
Filatura
Transformació de les fibres en fils aptes per teixir.
Tissatge
Enllaçament dels fils en una trama, en una malla o per aglutinament.
Confecció
Tall dels teixits i costura per elaborar les peces de vestir.
Acabats
Millora de les peces de vestir, etiquetatge i preparació per a la venda.
a) Les fibres d’origen vegetal estan formades principalment per cel·lulosa, com ara el cotó i el lli. Les d’origen animal estan formades pels pèls o la pell del bestiar. La seda és l’única fibra tèxtil que la natura produeix en forma de filament. b) La filatura és l’operació consistent a transformar les fibres en fils. Les fibres s’han de netejar, pentinar (posar paral·leles), estirar i torçar (recargolar en forma d’hèlix). c) El tissatge és l’operació que transforma els fils en teixits. El teixit pla utilitza dos fils que s’encreuen en angle recte: l’ordit i la trama. El teixit o gènere de punt només utilitza un fil que forma una malla. d) La confecció consisteix a fer les peces de vestir. Inclou les fases de tall, costura i acabat.
5
a) La refrigeració consisteix a sotmetre l’aliment a temperatures entre 3 º i 8 ºC per impedir la proliferació de gèrmens durant uns dies. La llet, els sucs i el peix es refrigeren. La congelació consisteix a sotmetre l’aliment a temperatures entre 25 º i 218 ºC per eliminar els gèrmens i conservar els aliments diverses setmanes. Gairebé tots els aliments es poden congelar. b) La dessecació consisteix a treure l’aigua d’un aliment fresc per dificultar la proliferació de microorganismes. Les figues o el peix es poden conservar dessecant-los. La salaó consisteix a sotmetre l’aliment a una solució saturada de sal que penetra en l’aliment i destrueix o atura els microorganismes. Les anxoves, el bacallà, la carn salada (bacó), la mantega o els fruits secs poden estar en salaó.
6
Una impressora 3D és una impressora que permet imprimir amb volum real els dissenys de productes creats per ordinador.
156
Actualment es fa servir sobretot material plàstic escalfat en una filera que surt en forma de fils o de capes. S’estan fent proves amb materials compostos, aliments i altres productes de consistència pastosa que després s’endureixen, per fabricar a mida qualsevol producte.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
4
AVALUACIÓ
SOLUCIONS
PROVA A: SOLUCIONS 1
Molts productes alimentaris es poden adquirir per Internet i després es reben a casa a través d’un servei de repartiment dels supermercats o empreses venedores.
en la confecció de mitges, que ja eren una peça de vestir exclusivament femenina. La Lycra és una fibra afegida des dels anys vuitanta del segle passat que en millora l’elasticitat, l’adaptació i el confort.
Hi ha cursos en línia i videojocs que ja es compren i descarreguen directament a través de la xarxa.
Aquestes empreses s’anomenen empreses virtuals.
Són empreses amb pocs treballadors que poden treballar des de casa seva i poca necessitat d’espai, cosa que fa disminuir els costos de l’empresa. El client pot tenir un contacte per Internet gairebé les 24 hores del dia.
Els inconvenients poden ser la dificultat de comunicar, coordinar i supervisar la feina dels treballadors. Als clients els costa confiar en un entorn tan volàtil, i especialment en serveis d’alt valor, costa guanyar-se’n la confiança. 2
3
6
a) Fibra sintètica: mallot de Lycra. c) Fibra d’origen animal: cabdell de llana. d) Fibra artificial: pilota de bàsquet feta de niló.
Originàriament les mitges eren utilitzades tant pels home com per les dones. Les classes populars n’utilitzaven de llana o cotó, que era un material econòmic i fàcil d’obtenir i treballar, mentre que les classes benestants també n’utilitzaven de seda, que era més cara i difícil d’elaborar.
http://www.alimentsdorigen.cat/index.html Població
b) Fibra d’origen vegetal: samarreta.
4
Resposta lliure. A casa es poden elaborar melmelades, almívars, marinats, escabetxos, plats cuinats, etc. que permeten allargar la conservació dels aliments.
El complex petroquímic de Tarragona pertany al grup d’empreses pesants dedicades a la transformació del petroli i el gas en plàstics i carburants. El petroli procedent de les plataformes petrolieres del delta de l’Ebre s’envia per mitjà d’oleoductes a una terminal a Tarragona, on també poden atracar vaixells gasistes i petroliers. Des d’allà s’envia al complex petroquímic, on es processa. Les empreses torronaires d’Agramunt pertanyen a la indústria alimentària, dins del grup d’indústries lleugeres de béns de consum. Les matèries primeres són vegetals de l’entorn: avellanes, ametlles, mel, ou, farina. També se n’utilitzen d’importades, com ara el sucre o el cacau. Els productes resultants són el torró d’Agramunt, que té atorgat l’Indicatiu geogràfic protegit que en certifica l’autenticitat i la qualitat.
5
Comarca
Producte
La Sénia
Montsià
Mobles
Vic
Osona
Carn
L’Escala
Alt Empordà
Anxoves
Les Borges Blanques
Les Garrigues
Oli d’oliva
Reus
Baix Camp
Avellanes
Terrassa
Vallès Occidental
Teixits
Agramunt
Urgell
Torrons
Gandesa
Terra Alta
Vi
Comarques del Pirineu
Vedella
A partir de mitjan segle xx, amb la invenció del niló, un material més barat, més lleuger, més elàstic i sobretot més resistent, aquest material va anar guanyant terreny
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
157
Recursos per a l’avaluació per competències
4
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
Artesania o indústria? O tots dos alhora? Les tècniques de producció artesanal es basen en una producció manual, amb eines o màquines senzilles, directament manipulades per una o poques persones que realitzen el procés de transformació des de les primeres matèries fins a l’objecte o producte tecnològic. Aquesta atenció personalitzada dóna com a resultat, en principi, una producció limitada i sovint cara que només pot cobrir la demanda de la població del mercat local proper a l’artesà. Així doncs, semblaria lògic que no es conservin treballs artesans ja que la tècnica industrial pot abastir tota la població d’una manera més ràpida, barata i segura amb objectes sempre idèntics. Tot i així, subsisteixen nombroses empreses artesanes o semiindustrials, ja que a les persones ens agrada, malgrat haver de pagar un preu més alt, tenir productes únics i distintius (ceràmica, records, etc.) o que s’adaptin perfectament a les nostres necessitats (mobles o roba a mida).
sense recepta en capses amb una composició fixa, un nombre d’unitats i unes instruccions genèriques que no solen adequar-se perfectament a les necessitats del malalt ni a les instruccions del metge. Això pot comportar errades en les dosis que s’han de prendre, que sobrin unitats del medicament perquè el tractament pot acabar-se abans o l’automedicació de les persones. Per contra, als països anglosaxons, com abans es feia aquí, el metge recepta una determinada composició mèdica per a cada pacient, que el farmacèutic li prepara amb unes instruccions personalitzades ben clares, indicades en el mateix recipient. El malalt fa el tractament sense dubtes, acaba el tractament sense deixar unitats i no té la possibilitat d’automedicar-se.
En alguns casos, s’ha demostrat que una personalització del producte en millora la utilitat i pot resultar fins i tot més econòmica que una producció en massa sense control. Un exemple ben aclaridor en serien els productes farmacèutics que al nostre país es venen moltes vegades
La impressió 3D també representa un retorn a la personalització del producte, perquè la seva versatilitat permet fabricar de forma individual un producte adequat a les necessitats de cada client. Si s’hi afegeix un ordinador i Internet per permetre al client demanar el producte a una empresa virtual, s’aconsegueix que la tecnologia més moderna pròpia d’una tècnica industrial s’utilitzi per fer productes quasi artesanals. https://barcelonasmartcity.wordpress.com/2014/12/01/sinaugura-elsegon-ateneu-de-fabriuacio-a-ciutat-meridiana/
QÜESTIONS 1
Com s’anomena la tècnica en què una part del procés l’assumeix la màquina? a) Industrial.
2
b) Artesanal.
c) Semiindustrial.
d) Mixta.
L’artesania és una tècnica que s’aplica...
160
a) només en botigues de records o ceràmica.
c) a roba.
b) a mobles.
d) Totes les respostes són correctes.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
3
Recorda alguna botiga o taller que hagis visitat on s’utilitzin tècniques d’artesania. Quin productes oferia? Descriu breument el procediment artesà que s’hi feia.
4
Amb l’ajuda dels teus pares, fes un inventari dels productes farmacèutics que teniu a casa. Quants estan caducats? Quins han sobrat d’un tractament que ja s’ha acabat i per tant s’haurien de llençar? Mira el preu de cada producte i calcula aproximadament el cost total en medicaments que ja no s’utilitzen o han caducat. Producte farmacèutic
Cost de compra
Està caducat?
Ja s’ha acabat el tractament que en va justificar la compra?
TOTAL Creus que cal canviar la manera de gestionar els productes farmacèutics? Raona la resposta. 5
Quins avantatges té la formulació de medicaments personalitzada a la farmàcia respecte de la fabricació i la distribució industrials?
6
7
8
a) És més cara.
c) És més ràpida.
b) Hi ha part de les unitats del producte que no s’utilitzen.
d) És més eficient.
La fabricació amb impressores 3D aconsegueix fer... a) objectes personalitzats.
c) una producció industrial.
b) un gran nombre d’unitats dels productes.
d) Totes les respostes són incorrectes.
Com pot una empresa virtual treballar amb tècniques artesanals? a) No és possible.
c) Venen els productes artesans en una botiga.
b) Des de petits tallers que disposin d’Internet.
d) Utilitzant màquines de fabricació industrial connectades a Internet.
La fabricació d’automòbils utilitza la tècnica industrial, però en canvi la reparació i el manteniment d’automòbils vells fa servir mètodes semiindustrials. Per què? Quins problemes tenen els cotxes vells a l’hora de trobar un recanvi? Quins problemes de seguretat pot comportar un parc de vehicles envellits si no se’n pot fer un bon manteniment?
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
161
4
AVALUACIÓ
CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Competència que es treballa
Criteri
Activitats
En el coneixement i la interacció amb el món físic
8. Reconèixer els diferents processos, tècniques i transformacions industrials aplicats a les matèries primeres per convertir-les en productes elaborats i posats a l’abast del consumidor. Analitzar el procés industrial d’un producte característic de la zona.
1, 2
10. Comprendre el funcionament de les empreses virtuals i el seu model de negoci.
7
Comunicativa lingüística i audiovisual
8. Reconèixer els diferents processos, tècniques i transformacions industrials aplicats a les matèries primeres per convertir-les en productes elaborats i posats a l’abast del consumidor. Analitzar el procés industrial d’un producte característic de la zona.
3
Social i ciutadana
11. Valorar la necessitat d’una compra i un consum responsable dels productes.
3, 4
D’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria
11. Valorar la necessitat d’una compra i un consum responsable dels productes.
4, 5
9. Analitzar els processos de fabricació relacionats amb l’aplicació de tecnologies digitals, específicament amb la impressió en 3D.
6
Matemàtica
11. Valorar la necessitat d’una compra i un consum responsable dels productes.
8
QÜESTIONS 1
c) Semiindutrial.
6
a) Fer objectes personalitzats.
2
d) Totes les respostes són correctes.
7
b) Des de petits tallers que disposen d’Internet.
3
Resposta lliure. Les botigues d’artesania més conegudes són les que treballen objectes decoratius fets en tallers de fusteria o metalls i les de ceràmica. També es pot treballar de forma artesanal amb la roba, el mobiliari, la personalització de vehicles, etc.
8
La fabricació en sèrie de moltes unitats de vehicles de la mateixa marca, i per tant molt semblants, permet fabricar-ne molts de forma ràpida i a baix cost.
4
La reparació i el manteniment són més laboriosos perquè s’ha d’analitzar cada vehicle per separat, localitzar-hi els problemes, demanar els recanvis, etc. Aquestes operacions necessiten més mà d’obra i només s’hi poden fer servir algunes màquines per ajudar en les feines més feixugues: plataformes elevadores, trepants de subjecció, compressors, petites grues, etc.
Els vehicles vells necessiten una revisió i un manteniment més estrictes, ja que són més susceptibles d’avariar-se pel desgast i el desajust de peces. En cas de reparació s’ha de poder disposar de recanvis o d’algun sistema per reproduir de forma artesanal les peces que ja no es fabriquen industrialment.
Resposta oberta. Es calcula que més del 50 % de medicaments que es reciclen a les farmàcies estan caducats.
El sistema actual de distribució farmacèutica genera una gran despesa a la Seguretat Social malgrat que hi ha una part considerable dels medicaments que no s’acaben utilitzant. Una personalització de les receptes i de la distribució de medicaments representaria un gran estalvi econòmic i evitaria l’automedicació. 5
d) És més eficient.
162
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Solucionari del llibre de l’alumne
4
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Interpreta la imatge
c) Aconsegueix obrir i tancar una porta sense haver d’utilitzar la mà, simplement amb la presència d’una persona o objecte.
El receptor GPS rep un senyal de la posició dels satèl·lits que permet calcular l’angle entre el receptor i els mateixos satèl·lits. Amb 3 senyals i per un procediment matemàtic anomenat trilateració, es pot calcular la posició del receptor GPS.
d) Permet la comunicació en llocs allunyats de la xarxa elèctrica i de la xarxa de comunicació per fils. e) Permet la lectura de qualsevol llibre en un suport virtual lleuger i fàcil d’utilitzar en qualsevol lloc.
El xip serveix per descodificar el senyal del satèl·lit, que ve protegit (encriptat). Per desenvolupar el GPS cal tenir coneixements de matemàtiques, electrònica i comunicacions. Per desenvolupar aquests productes cal utilitzar el disseny i la fabricació assistits per ordinador (CAD/CAM) amb l’ús d’ordinadors.
6
Aquests dispositius estan formats per materials plàstics, metàl·lics i ceràmics. Les empreses especialitzades en electrònica i telecomunicacions, juntament amb centres de recerca universitaris i serveis de l’Administració per impulsar el conjunt, solen agrupar-se en àrees de tecnologia avançada: Silicon Valley a Califòrnia i districte 22@ a Barcelona. 1
a) La costura amb màquina de cosir és una tècnica semiindustrial, ja que requereix el control humà però s’ajuda de màquines per facilitar la feina. b) L’ofici de ferrer utilitza la tècnica artesanal, ja que en tot el procés de producció s’utilitzen eines manuals. c) La indústria alimentària moderna utilitza la tècnica industrial, ja que la producció està gairebé tota mecanitzada i cada treballador s’encarrega només d’una part del procés. Els treballadors sovint només s’encarreguen de controlar les màquines, que fan la majoria de la feina.
2
La tecnologia de comunicacions que utilitza el GPS (mòbils, ordinadors portàtils, tauletes, etc.) s’integra en indústries lleugeres que transformen els components bàsics procedents d’indústries de components electrònics i plàstics en productes elaborats.
L’artesania produeix articles únics, realitzats per un artesà que els fabrica tots ell amb l’ajuda d’eines manuals. El cost és elevat, la producció, baixa i es destina al mercat local. La indústria fabrica molts objectes, tots iguals i a preus baixos, que poden arribar a tots els mercats. La producció està plenament mecanitzada amb l’ús extensiu de màquines controlades per treballadors especialitzats en la realització de les diferents parts del procés.
7
a) Indústria lleugera; b) Indústria pesant; c) indústria de béns d’equipament; d) indústria de béns d’equipament; e) indústria lleugera; f) Indústria pesant
8
a) vegetal; b) animal; c) artificial; d) sintètica; e) animal; f) vegetal; g) sintètica h) sintètica
9
Cotó en roba interior, camises i pantalons. Llana en jerseis, mitjons, faldilles i pantalons. Lycra, niló i polièster en roba esportiva.
10
b) Gràcies al manuar, s’estiren les cintes de la carda i s’obtenen les vetes. c) El batà és una màquina amb la qual es netegen les fibres i s’extreu la brutícia que contenen. d) El darrer pas consisteix a torçar les cintes per obtenir el fil. 11
Interpreta la imatge Després de cadascun dels cilindres guia hi ha un sensor que detecta la presència o no de la cinta. Si aquesta s’ha trencat o s’ha acabat, s’atura l’operació i un avisador acústic i lluminós avisa l’operari perquè reposi o esmeni la cinta. 3
4
5
Resposta lliure. Cal establir les matèries primeres que entren a la fàbrica i els productes elaborats que en surten. A partir d’aquí cal conèixer els processos de transformació i la feina que duu a terme cada màquina o treballador. a) Matèries primeres. b) Material transformat. Objecte tecnològic. c) Material transformat. Instrument tècnic. d) Matèries primeres. e) Material transformat. Objecte tecnològic. f) Material transformat. Instrument tècnic. g) Reacció química. h) Fenomen meteorològic. El foc i el llamp no són ni primeres matèries ni materials transformats. a) Detecta i avisa les persones de la presència d’un incendi o font de calor perillosa. b) Crea un corrent que renova l’aire i combat les sensacions tèrmiques extremes (calor o fred).
164
a) La carda és un aparell amb el qual es pentinen les fibres.
Màquina
Funció
Producte
Batà
Espolsar i netejar les fibres.
Fibres netes
Carda
Pentinar les fibres i eliminar impureses.
Cinta de carda
Estirar i ajuntar les cintes de carda.
Veta
Manuar 12
Les empreses virtuals solen ser empreses dedicades al sector terciari que no fabriquen cap producte sinó que el distribueixen (botigues de roba i alimentació) o donen serveis (ensenyament, enginyeries).
Així doncs, poden prescindir d’un edifici on ubicar-se ja que:
1) Cada treballador fa la feina des de casa.
2) Les reunions internes de l’empresa, amb els clients i amb els proveïdors es fan de forma telemàtica.
3) S’utilitza Internet per oferir els productes i els serveis i també s’hi lliuren en el cas de serveis.
Tot plegat redueix molt les despeses de l’empresa que pot rebaixar igualment el preu de venda i facilitar la interacció immediata amb el client des de casa seva.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
13
14
15
Internet és la plataforma a través de la qual es realitza tot l’intercanvi d’informació intern de l’empresa, amb els proveïdors o amb els clients. Els clients poden conèixer els productes oferts, el progrés en el lliurament de la seva comanda, fer les reclamacions i en general interactuar des de casa amb tota comoditat i immediatesa.
20
Els palets són unes estructures resistents de fusta preparades per apilar-hi els productes i condicionats per ser fàcilment transportats per carretons elevadors dins del magatzem i als camions de transport i distribució. L’embalatge és un recipient que agrupa els productes per facilitar-ne el transport i a la vegada els protegeix d’impactes i manipulacions indegudes. En un lloc visible duen una etiqueta explicativa del producte que contenen.
21
a) Els metalls fèrrics són productes que contenen ferro com a element principal, sovint barrejat amb petites proporcions d’altres elements per formar aliatges: acer, ferro colat, acer inoxidable.
El plàstic en forma de grànuls s’introdueix en un conducte calent i s’injecta en un motlle amb la forma desitjada.
Injecció
El plàstic s’empeny per un encuny.
Extrusió
El plàstic es fa passar per uns rodets fins que s’aconsegueix una lona.
Calandratge
Els grànuls de plàstic es col·loquen en un motlle calent i a sobre s’hi aplica una gran pressió, de manera que el plàstic adquireix la forma del motlle.
Compressió
a) Per conservar la llet, s’utilitza la tècnica de pasteurització. b) Amb la tècnica de la salaó, es deshidraten els aliments sense aplicar-hi calor, sinó sal. c) El procés pel qual un aliment es conserva per sota dels 5 graus sota zero s’anomena refrigeració.
Els metalls no fèrrics són la resta de metalls utilitzats en la indústria, dels quals són especialment importants l’alumini i el coure.
d) En el procés d’enllaunament, els aliments primer s’escalfen i després s’envasen al buit.
b) Els termoplàstics són plàstics que s’estoven amb facilitat en escalfar-los, de manera que no són adequats per a llocs calents. Aquesta propietat resulta útil per emmotllarlos amb facilitat per fabricar productes de formes molt variades i reciclar els productes fets amb aquest material.
e) El procés pel qual un aliment se submergeix en una substància en la qual no poden proliferar els microorganismes s’anomena adob.
Els termostables són plàstics que només es poden emmotllar en el moment de fabricar-los, fet que n’impedeix el reciclatge. Com que són força estables amb la calor, se’n poden fer aplicacions per a llocs que suporten altes temperatures.
g) Amb la congelació el producte es congela i després es deixa en una cambra de buit. 22
a) almívar; b) fumatge; c) liofilització; d) dessecació; e) pasteurització; f) dessecació; g) refrigeració; h) refrigeració
16
a) teixit pla; b) teixit de punt; c) teixit de punt; d) teixit pla.
23
17
Resposta lliure. Han de parlar dels molls de càrrega, la zona de serveis, la de recepció i control, la de devolucions, la d’estocs i reserves, la de preparació de comandes o picking i preparació, la de sortida i verificació i la d’oficines i serveis.
a) En ambdós casos les primeres matèries són bàsicament els vegetals i els animals. Tant en un cas com en l’altre aquestes primeres matèries s’han de processar amb una neteja i una tria inicials, després s’han de transformar i, finalment, s’han de distribuir i comercialitzar.
18
a) Tauler premsat; b) Tauler contraxapat; c) Tauler aglomerat.
19
a) Adob: els aliments se submergeixen en vinagre, sal i aigua.
f) Per fer l’almívar, primer es cou l’aliment i seguidament es recobreix amb una solució saturada d’aigua i sucre.
b) La indústria tèxtil comença amb una filatura que transforma les fibres per estirar-les, fer-les més resistents i agrupar-les en fibres adequades per al procés de teixir. Posteriorment cal confeccionar les peces de vestir. La indústria alimentària transforma els aliments perquè siguin fàcilment digeribles i alhora millorar-ne la conservació.
b) Dessecació: s’aplica calor fins que el producte s’asseca. c) Pasteurització: un líquid se sotmet a temperatures molt elevades durant un període de temps molt breu.
24
a) Els telers actuals continuen separant els fils d’ordit gràcies als lliços perquè cada passada de la llançadora deixi anar el fil de trama. Un cop feta cada passada el batà estreny la passada contra el teixit ja fet.
b) Els telers actuals han reduït o eliminat les palanques d’accionament de les diferents parts del teler per reduir el soroll i evitar estrebades contínues que poden malmetre el teixit. El fil de trama s’impulsa de banda a banda gràcies a l’aire comprimit. A més, gràcies a les aportacions de Jacquard, actualment es poden programar els dibuixos que farà el teixit.
d) Salaó: l’aliment es deshidrata salant-lo. e) Liofilització: el producte es congela i després es deixa en una cambra de buit.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
165
4
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
25
El teler mecànic realitza el teixit d’una manera més ràpida, segura i sense la necessitat cap persona que l’accioni. Amb una sola persona es poden controlar diversos telers alhora, i reposa el fil quan s’acaba o intervé si hi ha qualsevol avaria o interrupció.
26
b) Va incrementar la productivitat. c) Va permetre fer teixits més resistents. d) Els teixits duren més.
27
c) La bitlla és un carret de fil situat a dins de la llançadora que va descabdellant la trama en cada passada de la llançadora. 29
33
El text parla de la lluita entre un inventor i una marca per l’autoria de l’invent del casset de butxaca o walkman.
L’inventor Andreas Pavel havia inventat i tenia la patent d’un cinturó estereofònic. Sony va pagar per una part de la patent però no en volia reconèixer la totalitat, cosa que els va portar als tribunals durant anys. Finalment Pavel, gràcies a la seva tenacitat i malgrat que s’havia arruïnat, va aconseguir que se li reconegués la totalitat de l’autoria, juntament amb el pagament milionari de drets.
David contra Goliat o La veritat que s’amaga darrere dels invents.
34
El casset de butxaca o walkman era un casset portàtil amb auriculars que permetia escoltar música o gravar converses mentre es feia esport o es passejava.
Posteriorment va sortir el CD de butxaca o diskman, que va substituir el casset per un CD. Actualment es fan servir dispositius basats en la memòria sòlida, com ara els reproductors d’MP3 o MP4.
35
Pavel necessitava una marca que fabriqués i comercialitzés el seu invent a escala nacional o global, però les marques principals no creien que el seu invent tingués èxit. Gairebé 20 anys més tard, l’increment del poder adquisitiu i de la pràctica de l’esport de molta gent va fer creure a Sony que era el moment de llançar l’invent.
36
Les patents serveixen per protegir l’autoria dels invents i evitar la còpia sense compensar el temps, els diners i la propietat intel·lectual invertits per l’inventor.
37
a) Permet fer tasques diferents alhora. c) Contribueix a escoltar música a qualsevol lloc. e) És portàtil.
38
No sempre s’atribueixen als inventors reals, perquè portar un invent de la fase de prototip a la de comercialització és molt car. Les grans empreses s’aprofiten de la debilitat econòmica dels inventors per ofegar la seva autoria o pressionar-los per obtenir els drets de les patents a un preu baix.
Resposta lliure. Tafetà
Sarja
Setí o ras
1 fil per sobre i 1 per sota. Teixits resistents
2 fils per sobre i 2 per sota, però es corre un punt a cada passada
1 fil per sobre i 4 per sota o viceversa. Teixit molt llis i vistós
Teixit de lli, lona
Texans
Vestits i llençols
30
El teler només s’atura si: a) algun fil d’ordit o trama es trenca; b) la llançadora no acaba la passada per alguna incidència.
31
– El teler de Cartwright va significar una important contribució a la revolució industrial.
– El teler aixeca part dels fils que constitueixen l’ordit. Per l’espai que queda, pot passar el fil que constitueix la trama.
– La llançadora va de banda a banda del teler portant el fil de la trama. El carret on s’enrotlla aquest fil s’anomena bitlla.
32
Els primers telers eren verticals i s’havia d’aixecar manualment els fils d’ordit amb l’ajuda d’uns contrapesos. Es requeria molta destresa i el tissatge era molt lent. Algunes tribus africanes encara en fan servir.
Els telers horitzontals permeten aixecar diversos fils d’ordit a la vegada amb l’ajuda d’uns malles o lliços, fer córrer el fil de trama i estrènyer cada passada de teixit, tot plegat gràcies a palanques manuals i pedals que activa l’operador del teler.
Les versions més modernes han mecanitzat i automatitzat totes les palanques, de manera que no cal cap operador per activar-les.
166
Els telers actuals permeten programar el dibuix determinant en cada passada un a un quins fils d’ordit cal apujar o abaixar, mouen el fil de trama i estrenyen cada passada amb rajos d’aire i altres tècniques poc sorolloses, més segures i ràpides.
a) La llançadora porta el fil de trama d’una banda a l’altra del teixit. b) El teler va aixecant alternativament, en cada passada, els fils d’ordit, perquè la llançadora hi pugui passar amb el fil de trama i, d’aquesta manera, es crea un entrellaçat que lliga tot el teixit.
28
39
Resposta lliure.
Museu d’idees i invents de Barcelona: http://www. mibamuseum.com/
Fira d’invents de Las Vegas (Estats Units): http://www. nationalhardwareshow.com/
Saló internacional dels invents de Ginebra: http://www. inventions-geneva.ch/en/
40
Vol dir que els guanyadors, tant a nivell econòmic, militar com de govern, tenen més capacitat per escriure la història al seu gust. Tanmateix, en el món actual, on part de la informació es mou sense passar pels filtres del poder, és més fàcil que persones o col·lectius més modestos també hi puguin dir la seva.
41
Resposta oberta.
En l’àmbit domèstic o escolar és fàcil fer melmelades, almívars, salaons de carn, escabetxos i marinats. A Internet podem trobar moltes receptes sobre aquesta temàtica.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Guió de la unitat i suggeriments didàctics Unitat 5 Ofimàtica
Dia a dia a l’aula. UNITAT 5
Guió de la unitat i recursos didàctics . . . . . . . . . . . . . . 170 Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170 Continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170 Criteris d’avaluació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171 Esquema de la unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171
Ensenyament individualitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173 Repàs i suport • Fitxa 1. Triangles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174 • Fitxa 2. Una lliçó d’anglès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175 • Fitxa 3. Càlcul de mitjanes i elaboració de diagrames. . . . . . . . . . . . . . . 176
Aprofundiment • Fitxa 4. Inserir so, pel·lícules i hiperenllaços. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 179 • Fitxa 5. Exercicis amb fulls de càlcul. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180 • Fitxa 6. Una base de dades en línia: Col·lex. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 183
Recursos per a l’avaluació de continguts . . . . . . . . . . 185 Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186 • Prova B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186 • Prova A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190 Criteris d’avaluació i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191
Recursos per a l’avaluació per competències . . . . . . 195 Prova 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196 Criteris d’avaluació i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200
Solucionari del llibre de l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
169
5
PRESENTACIÓ I SUGGERIMENTS
OFIMÀTICA
OBJECTIUS 1. Conèixer les eines informàtiques bàsiques disponibles per treballar en l’àmbit escolar i laboral.
5. Comprendre la importància de planificar prèviament la feina que s’ha de fer.
2. Mostrar curiositat i interès pels nous avenços tecnològics i per utilitzar la infraestructura informàtica adequada en cada cas per tal de respondre a les necessitats que demana la societat.
6. Saber expressar i comunicar idees utilitzant en cada cas el recurs adient.
3. Conèixer la terminologia bàsica i identificar els diferents menús i icones de les aplicacions de l’ofimàtica.
8. Valorar la importància de fer un ús responsable i adequat de les dades, i els avantatges d’utilitzar el programari lliure i col·laboratiu en el progrés de la societat.
4. Saber les capacitats i les possibilitats d’una presentació multimèdia, un full de càlcul i un gestor de base de dades.
7. Adquirir les destreses elementals necessàries per manejar el programari d’ofimàtica i aplicar-lo en casos reals.
CONTINGUTS SABER
• Ofimàtica: aplicacions comunes. • Les presentacions multimèdia: barres, menús, diapositives. • Eines bàsiques de les presentacions: inserció d’imatges i text, animacions, transicions. • Exemples d’aplicació de les presentacions. • Els fulls de càlcul: aspecte i exemples d’ús. • Eines dels fulls de càlcul: cel·les, formats, fórmules, creació de gràfiques. • El gestor de bases de dades: aspecte i exemples d’ús. • Elements principals d’un gestor de bases de dades: taules, consultes, formularis, informes.
SABER FER
• Saber efectuar una presentació multimèdia fàcil. • Identificar els elements bàsics que intervenen en una presentació. • Decidir els elements que s’adapten més bé a cada presentació. • Identificar els elements d’un full de càlcul. • Operar amb les dades de les cel·les i elaborar gràfics senzills amb un full de càlcul. • Crear una base de dades senzilla utilitzant l’auxiliar de l’aplicació.
SABER SER
• Actitud crítica respecte de les fonts, la validesa i el permís en l’ús de les dades. • Reconeixement de la importància d’un ús i uns continguts adequats a les aplicacions informàtiques. • Gust per l’ordre i la simplicitat en el maneig de dades numèriques. • Valoració de la importància de les aplicacions ofimàtiques i, en particular, del programari lliure i col·laboratiu, per facilitar la feina en l’àmbit laboral i escolar. • Interès per conèixer algunes aplicacions de programari a les quals no estem acostumats. • Respecte i cura pel manteniment dels equips informàtics.
170
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN • Aprenentatge del vocabulari específic dels conceptes i les eines propis dels principals programes d’ofimàtica.
• Explicació dels procediments que cal seguir, adquirir i millorar per analitzar la informació i gestionar-la per obtenir resultats numèrics i gràfics, els quals cal mostrar amb formats clars i atraients.
• Creació, elaboració i ús de les aplicacions d’ofimàtica que proporciona l’oportunitat d’assolir les destreses associades. Obertura a l’oportunitat d’utilitzar-les per facilitar i millorar la gestió de la llar i les tasques escolars.
• Motivació de l’alumnat gràcies al fet que els coneixements adquirits d’ofimàtica són una eina útil que pot ajudar i simplificar les tasques escolars i quotidianes
• Ús d’eines matemàtiques de resolució immediata per fer càlculs i elaborar representacions gràfiques de conjunts de dades que ajuden a millorar-ne la comprensió i a veure-hi una aplicació útil per a l’aprenentatge d’altres matèries.
• Difusió de l’ús de programari lliure i col·laboratiu que fa abastable la informàtica a tota la societat i facilita l’intercanvi d’informació.
CRITERIS D’AVALUACIÓ 1. Conèixer les aplicacions d’ofimàtica bàsiques i proposar-ne exemples d’ús.
6. Realitzar càlculs amb funcions senzilles mitjançant un full de càlcul i representar-los gràficament emprant el diagrama més adequat
2. Emprar la terminologia informàtica adequada.
7. Obtenir el format de les cel·les del full més adient (mida, data, número, vores, etc.) per a les dades introduïdes.
3. Enumerar i descriure els elements necessaris per fer una presentació multimèdia, treballar amb un full de càlcul i elaborar una base de dades.
8. Crear i mantenir una base de dades, modificant-ne i actualitzant-ne les taules, els registres i els camps.
4. Elaborar una presentació amb efectes de transició, animació, interacció, so, etc.
9. Aplicar els coneixements adquirits per presentar continguts, resoldre problemes senzills i ordenar dades de matèries escolars i temes quotidians.
5. Modificar amb desimboltura el format de text, els colors, etc., en una diapositiva.
ESQUEMA DE LA UNITAT OFIMÀTICA Aplicacions serveix per Processadors de text Automatitzar tasques administratives i escolars
Presentacions multimèdia
Navegadors Fulls de càlcul
Cel·les
Llibres incorporen
• Transicions
Vídeo
Organització de dades
• Donem format • Creem fórmules
• Animacions Text
Gestors de bases de dades
apliquem Full
Àudio
Gestors de correu
Taules
• Utilitzem funcions
Taules
• Interaccions
Files
Columnes
Creació de diagrames
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Registres
Camps
171
Ensenyament individualitzat Repàs i suport Aprofundiment
5
REFORÇ I SUPORT
FITXA 1
Triangles
Nom:
Curs:
Data:
Podeu fer presentacions força lluïdes del vostres treballs si cada diapositiva conté alguna imatge. Penseu que Impress és un programa d’ajuda a les presentacions; és un suport al vostre discurs, no és el discurs.
PRACTICA
La imatge anterior ens mostra una diapositiva possible d’inici d’una presentació del tema «Cossos rodons.» Us proposem que feu una presentació completa en cinc diapositives sobre els triangles, que inclogui els trets següents: La primera hauria de contenir el títol: CLASSIFICACIÓ DE TRIANGLES. La segona, el text: si tenim presents els costats, es classifiquen en equilàters, isòsceles, escalens. La tercera, el text: si tenim presents els angles, es classifiquen en acutangles, rectangles, obtusangles. La quarta: rectes i punts importants: altures (ortocentre), mitjanes (baricentre), mediatrius (circumcentre), bisectrius (incentre). La cinquena: la recta d’Euler.
174
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
5
REFORÇ I SUPORT
FITXA 2
Una lliçó d’anglès
Nom:
Curs:
Data:
Podeu fer veritables fitxes (diapositives) resum d’unitats de les assignatures que curseu, en les quals una presentació senzilla reforça el poc text que conté cada diapositiva.
PRACTICA
Seguint la pauta d’aquesta presentació, fes-ne una de semblant, també d’Anglès, però més breu. Entre tots podeu fer una gran col·lecció d’unitats que abastin tot el curs i amb un mateix format. Imprimiu-les i tots tindreu totes les unitats. Si preferiu fer presentacions de Tecnologia, una càmera digital us anirà força bé per fer vinyetes de tipus còmic.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
175
5 Nom:
REFORÇ I SUPORT
FITXA 3
Càlcul de mitjanes i elaboració de diagrames Curs:
Data:
En aquesta pràctica aprendràs a crear fulls de càlcul amb dades de la teva experiència a classe, i a crear i interpretar els diagrames que presenten aquestes dades. En aquest cas, farem servir les notes obtingudes en un examen per analitzar-ne la distribució.
PRACTICA Crea un taula en què a la primera columna hi hagi els noms dels teus companys de classe. A la segona columna, escriu-hi les notes que heu tret a l’últim examen de Tecnologia o de qualsevol altra assignatura que us indiqui el professor. La taula tindrà un aspecte semblant a la de la imatge següent (les dades que hi veus corresponen a un examen real de Tecnologia d’un institut). Tot seguit, calcula la nota mitjana de la classe. Sàpigues que ho pots fer de dues maneres: • Escriu en una cel·la lliure la funció: 5 SUMA(B3:B25)/23 Aquesta funció suma totes les notes de la classe i divideix el resultat entre el nombre d’alumnes. Cal tenir en compte que la primera cel·la ha de coincidir amb la cel·la en la qual consta la primera nota de la teva taula. En el nostre exemple és B3, però a la teva taula pot ser una altra cel·la. Fes servir el mateix criteri per a l’última cel·la. A més, el nombre d’alumnes de la teva classe pot ser diferent que el de l’exemple. Compta’ls. • Escriu en una cel·la lliure la funció: 5 MITJANA(B3:B25) En tots dos casos el resultat és el mateix. Però la segona opció té l’avantatge que no necessita calcular el nombre total dels alumnes de la classe. Si varies aquest nombre, no hauràs de modificar la fórmula. En el nostre exemple, el valor mitjà és 7.
176
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
5
REFORÇ I SUPORT
FITXA 3
Càlcul de mitjanes i elaboració de diagrames
Nom:
Curs:
Data:
PRESENTACIÓ DE GRÀFICS A continuació, representarem en una gràfica les dades que es recullen a la taula. Caldrà que segueixis els passos següents: 1. Selecciona totes les cel·les escrites; és a dir, les cel·les en les quals s’han anotat noms d’alumnes i notes. 2. Amb aquestes dades seleccionades, selecciona l’opció Insereix del menú i, després, fes clic a Diagrama. Apareixerà un quadre de diàleg com el de la imatge de l’esquerra.
3. Prem el botó Següent.
4. Aquí pots escollir el tipus de diagrama que vols per representar les dades. Escull el marcat a la figura (barres) i prem el botó Següent.
5. A la variant de gràfic, escull el que hi ha marcat a la figura de l’esquerra i prem un altre cop el botó Següent.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
177
5
REFORÇ I SUPORT
FITXA 3
Càlcul de mitjanes i elaboració de diagrames
Nom:
Curs:
Data:
PRESENTACIÓ DE GRÀFICS
6. Escull un títol per al gràfic en el quadre de text marcat com a Títol de diagrama. Per exemple, Notes de Tecnologia. Tot seguit, prem el botó Crear per finalitzar.
Notes de Tecnologies
7. El gràfic s’inserirà al teu full de càlcul amb un aspecte semblant al d’aquesta imatge.
PRACTICA 1
Fes un doble clic sobre el diagrama i, tot seguit, prem el botó dret del ratolí. Així podràs canviar les fonts dels textos que apareixen a l’eix X i a l’eix Y, el color dels diagrames i, també, el color de fons del diagrama.
2
Col·loca a la taula de dades els alumnes per ordre de nota; de manera que aquells que han obtingut una qualificació més baixa hi surtin els primers, i els qui han tret una qualificació més alta, els últims. Quina forma té ara el gràfic? On es concentra la majoria de l’alumnat?
178
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
5 1
APROFUNDEIX EN…
FITXA 4
Inserir so, pel·lícules i hiperenllaços
Crea una diapositiva similar a l’exemple sobre música clàssica, o bé sobre el tipus de música que t’agradi. Selecciona Insereix a la barra de menú i, dins del desplegable, tria Multimèdia i, a continuació, Àudio i vídeo. Busca a Internet, o en una ubicació del teu ordinador, algun arxiu de música per carregar-lo a la teva presentació. També ho pots fer des de Eines i llavors seleccionant Reproductor multimèdia.
2
Pots posar enllaços a alguna pàgina web del teu grup de música preferit. http://www.elsamicsdelesarts.cat/ http://www.estopa.com/ http://www.elscatarres.cat/
3
D'altra bada, pots inserir amb el mateix procediment que l’exercici 1 una pel·lícula, un vídeo o una animació, o només un fragment, depenent de la capacitat de memòria de què disposis. Si no vols que la teva presentació pesi massa, sempre ho pots fer amb un enllaç a l’arxiu on hi ha aquest material. En aquest cas, has de vigilar quan moguis la presentació d’ordinador, perquè es perdrà l’enllaç i també hauràs de copiar l’arxiu de vídeo i refer l’enllaç. http://www.thehobbit.com/ https://www.youtube.com/watch?v=Ylx_xRv_Mlc
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
179
5 1
APROFUNDEIX EN…
Exercicis amb fulls de càlcul
Com crear taules. Progressions. Elabora una taula que mostri automàticament els 15 primers termes de les progressions matemàtiques de les columnes A, B, C i D. – Escriu 3 a la cel·la A1 i 6 a la cel·la A2. Selecciona el rang A1:A2 i arrossega el controlador d'emplenament n (escaire inferior dret de la cel·la) fins a completar A15. – Escriu 60 a B1 i 120 a B2. Repeteix el procés que has seguit abans fins a completar B15. – Escriu 8-gen-16 a C1 i ara arrossega el controlador d'emplenament fins a C15. – Escriu dimecres a D1 i repeteix el procés novament.
Pinta cada columna i el títol de la fila 16 com t’agradi més. El resultat pot ser el següent:
180
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
FITXA 5
2
Com relacionar taules amb gràfics. «La Unió Europea en xifres». A partir de les dades d’extensió i habitants dels 15 països membres de la UE (2004), elabora una taula i representa-la en un gràfic.
Aquest podria ser el format de la taula. S’hi ha afegit la columna Densitat de població, amb l’espai per a un comentari explicatiu. Per fer-lo, t’has de situar a la cel·la corresponent i prémer Insereix comentari. Un cop hagis introduït tots els valors, selecciona les columnes País i Superfície. Fes clic amb el ratolí al símbol de gràfic (també pots escollir Insereix gràfic), i escull entre les opcions (circular, columnes, àrees, etc.) fins a obtenir l’aspecte desitjat.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
181
5
APROFUNDEIX EN…
FITXA 5
Exercicis amb fulls de càlcul
Per elaborar el gràfic de la població, has d’inserir aquesta columna al costat dels països respectius, per després poder-ho seleccionar conjuntament (país i població). Vés repetint el procés i posa-hi el nom que calgui.
Superfície (percentatges)
Gràfic circular amb la superfície dels 15 països.
Gràfic de columnes amb la població dels 15 països.
Població (milions)
a
ny
a lem
A
a a a a ia ia ia da da str èlgic marc pany lànd ranç Grèc lan Irlan F B ina in Ho Es F D
Àu
Ara pots representar les tres columnes de dades seleccionant-ho tot, país, superfície, població i densitat de població. Escull el gràfic de columnes, i hauràs recollit en una sola gràfica les principals xifres de la Unió Europea.
it ia al rg lia Ità mbu rtug Suèc e Un o n e g P x e R Lu
Superfície Població Densitat de població
ya ria ca ca ya ia ça ia da da lia rg al ia nit an ust èlgi mar pan lànd ran Grèc olan Irlan Ità mbu rtug Suèc e U m À B na Es Fin F H gn xe Po Ale Di Re Lu
182
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
5
APROFUNDEIX EN…
FITXA 6
Una base de dades en línia: Col·lex
Col·lex és una aplicació que ens ajudarà a construir i entendre millor què és una base de dades. Amb Col·lex podràs crear la teva base (col·lecció) i podràs consultar-la des de qualsevol ordinador, així com també crear col·leccions de fitxes (registres) sobre qualsevol tema. Les entrades (camps) podran ser de text, gràfics o, fins i tot, sonors.
PROCEDIMENT 1
Escriu al teu navegador http://aplitic.xtec.cat/e13_colex i s’obrirà una finestra de presentació de l’aplicació Col·lex.
2
Ara obre una de les col·leccions d’exemple per veure en què consisteix una col·lecció.
3
Si t’agrada la idea de Col·lex pots consultar el manual d’ús del programa des de l’ajuda de la pantalla de benvinguda o directament des de: http://aplitic.xtec.cat/e13_colex/manual/intro.html
4
Per entrar a l’aplicació prem el botó Entra i utilitza el teu identificador i contrasenya de l’edu365 o de la XTEC.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
183
5 4
APROFUNDEIX EN…
FITXA 6
Una base de dades en línia: Col·lex
Nosaltres crearem, com a exemple, una col·lecció d’arbres del Maresme, un àlbum de 5 fitxes (registres) amb els arbres més comuns del Maresme. Les dades corresponen a l’any 2009. Els camps que hem de tenir en compte són els següents: nom, nom científic, imatge, fruit i aprofitament.
obre
afegeix camps
modifica
elimina
PRACTICA 1
Ara, crea tu mateix la col·lecció d’arbres partint de les dades de la taula principal que hem proposat anteriorment.
2
Fixa’t sobretot en els tipus de camp i en les seves propietats (de segur que n’hauràs de modificar alguna).
3
Una opció que ens permet Col·lex és treballar cooperativament. Si voleu, per exemple, treballar els països de la Unió Europea, un grup d’alumnes es pot encarregar de crear l’estructura (cercar dades) de les diferents fitxes (països), per exemple: població, superfície, idioma, bandera, mapa, himne. La resta d’alumnes pot anar creant les fitxes, de manera que tothom acabi tenint totes les fitxes de la col·lecció.
184
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Recursos per a l’avaluació de continguts
5
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
Nom:
1
Curs:
Data:
Completa el mapa de conceptes següent: OFIMÀTICA Aplicacions serveix per Gestors de correu
Processadors de text
Cel·les
Llibres incorporen
• • Animacions
Text
Organització de dades
apliquem Full
Àudio
Gestors de bases de dades
• Donem format • Creem fórmules
Taules
• Utilitzem funcions
• Registres
Vídeo
2
Camps
Columnes
Enumera els elements necessaris per tal de crear presentacions multimèdia.
3
Què és una interacció d’Impress? Explica per a què serveix. Proposa dos casos en els quals pugui ser interessant utilitzar-lo.
4
Reflexiona sobre quines utilitats pot tenir un full de càlcul i posa’n exemples.
186
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA B
5
Defineix què és una cel·la i quina utilitat té en un full de càlcul.
6
Si disposes d’una taula amb una sèrie de dades i decideixes inserir-hi un diagrama, quins passos has de fer per integrar-lo en el full de càlcul?
7
Què és un gestor de bases de dades? Posa exemples de com s'aplica.
8
Proposa 5 camps que ha d’haver-hi en una base de dades d’un aficionat a la música. Justifica el tipus de format (text, numèric, Sí/No, etc.) per a cada camp.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
187
5
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
Nom:
1
Curs:
Data:
Reflexiona sobre quines utilitats pot tenir una presentació multimèdia en l’àmbit escolar, en l’àmbit comercial i en l’àmbit industrial de fabricació de productes. Posa’n exemples d’aplicació.
2
Digues tres tipus de transició de diapositives i tres tipus d’animacions d’imatges que coneguis.
3
Descriu el procediment necessari perquè en clicar una imatge dins d’una presentació... a) soni una música o un so.
b) la presentació vagi a una diapositiva determinada.
c) s’obri una pàgina web. 4
Crea una funció que calculi el canvi de divises entre l’euro, el dòlar i la lliura esterlina durant un mes, d’acord amb la paritat que indica el Banc d’Espanya.
http://www.bde.es/webbde/es/estadis/infoest/tipos/tipos.html
Amb les dades disponibles, crea una gràfica mensual semblant a la que s’adjunta i analitza’n el comportament. TIPUS DE CANVI DIARIS Canvis oficials de l’euro del BCE Unitats per euro
Dòlar nord-americà Lliura esterlina
Unitats per euro
Font: Tipus de canvi de referència publicats pel Banc Central Europeu i l’FMI per al DEG.
188
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA A
5
Descriu, a les cel·les de sota, una funció que calculi l’àrea d’un triangle a partir de la base i l’altura.
6
Enumera els principals tipus de diagrames i proposa una aplicació adequada per a cadascun.
7
En un supermercat volen utilitzar una base de dades per fer el seguiment de les unitats dels productes que entren els proveïdors i com aquests van disminuint a mesura que els compren els consumidors. • Quina o quines taules de dades proposaries fer? Quins camps ha de tenir cada taula i quin format seria el més adequat?
8
Què és una clau primària d’una taula? Per què no pot haver-hi dos camps amb el mateix nom?
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
189
5
AVALUACIÓ
AUTOAVALUACIÓ
Nom:
1
Curs:
c) escrivim els símbols matemàtics a la cel·la que separa les cel·les que volem operar.
Les aplicacions d’ordinador que faciliten la feina administrativa es coneixen amb el nom de...
d) Les tres respostes són correctes.
a) informàtica. b) ofimàtica.
7
c) automàtica. d) pneumàtica. 2
Com es pot fer que una fórmula matemàtica que ha d’utilitzar el valor d’una determinada cel·la es copiï en altres cel·les? a) No és possible, perquè la fórmula va corrent les cel·les d’origen a mesura que es desplaça la còpia.
Quin d’aquests exemples no és una aplicació genèrica de les oficines i les empreses comercials? a) Navegadors d’Internet.
b) Només cal copiar la fórmula i arrossegar-la cap al rang de cel·les on es vol copiar.
b) Gestors de correu electrònic.
c) Cal inserir el símbol de dòlar a la fórmula i després copiar amb el procediment normal.
c) Processadors de textos. d) Fabricació assistida per ordinador. 3
d) Cal inserir el símbol d’euro a la fórmula i després copiar amb el procediment normal.
Una presentació multimèdia és útil per... a) retocar fotografies.
8
b) organitzar una col·lecció de música.
4
Per mostrar els resultats en escons d’unes eleccions s’aconsella el diagrama de...
c) dissenyar un web.
a) barres.
d) presentar un nou automòbil a possibles clients.
b) sectors. c) línies.
Quin d’aquests procediments no és propi d’Impress? a) Generació de taules.
9
En una taula d’una base de dades no hi ha...
b) Interaccions amb els objectes (imatges, símbols, etc.)
a) camps. b) registres.
c) Animacions personalitzades.
c) marques.
d) Transicions de diapositives. 5
6
Data:
10
Un full de càlcul permet...
En un taula d’alumnes d’una escola s’aconsella utilitzar com a clau primària...
a) fer càlculs.
a) el nom de l’alumne.
b) crear bases de dades.
b) el DNI de l’alumne.
c) realitzar gràfics.
c) el cognom de l’alumne.
d) Les tres respostes són correctes.
d) l’adreça de l’alumne.
Per fer operacions entre cel·les d’un ful de càlcul cal que... a) utilitzem el format de cel·la. b) escrivim directament la fórmula matemàtica en la casella del resultat.
1 b; 2 d; 3 d; 4 a; 5 d; 6 b; 7 c; 8 b; 9 c; 10 b. SOLUCIONS 190
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
5
AVALUACIÓ
CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Activitats
Criteri 1. Comunicar els projectes realitzats utilitzant mitjans digitals, emprant el llenguatge tecnològic adient i incloent-hi diferents elements visuals (taules, gràfics, imatges).
Prova B
Prova A
1, 2, 3, 5, 6
1, 2, 7
7,8
3
4
4, 5
3. Seleccionar, gestionar i tractar la informació d’Internet correctament per tal de generar nou coneixement. 12. Representar problemes simples mitjançant algorismes. 13. Dissenyar programes simples seguint estructures clares.
6
PROVA B: SOLUCIONS
1
OFIMÀTICA Aplicacions
serveix per Processadors de text Automatitzar tasques administratives i escolars
Presentacions multimèdia
Navegadors Fulls de càlcul
Cel·les
Llibres incorporen
• Transicions
Vídeo
Organització de dades
• Donem format • Creem fórmules
• Animacions Text
Gestors de bases de dades
apliquem Full
Àudio
Gestors de correu
Taules
• Utilitzem funcions
Taules
• Interaccions
Files
Columnes
Creació de diagrames
Registres
Camps
2
Els elements necessaris per crear presentacions multimèdia són les diapositives, on s’han d’inserir el text i els fitxers d’imatge, àudio i vídeo. Les diapositives poden tenir efectes de transició entre elles, i el text i els fitxers poden tenir efectes d’animació i interacció per atraure l’atenció de l’espectador
3
Una interacció d’Impress fa que, en prémer un objecte d’una diapositiva (imatge, text, so, etc.), es desencadeni una acció. Per exemple, en prémer una icona en forma de fletxa podem anar a una diapositiva determinada de la presentació o en prémer sobre una imatge es pot posar en marxa una música. Determina el comportament de l’objecte seleccionat quan s’hi clica durant la visualització d’una presentació de diapositives.
4
Un full de càlcul és una aplicació molt potent que pot tenir diverses utilitats. La més coneguda és l’aplicació de fórmules per fer càlculs numèrics i posteriorment generar gràfics que en mostrin els resultats. Una altra aplicació és analitzar dades bolcades des d’altres fonts (meteorològiques, eleccions, estadístiques). També pot utilitzar-se per fer una base de dades senzilla.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
191
5
AVALUACIÓ
CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
5
El full de càlcul està format per milers de cel·les que es defineix per una fila i una columna. A cada cel·la o casella s’hi pot escriure una dada numèrica o de text, que es pot fer servir des d’altres cel·les per fer operacions matemàtiques, estadístiques, lògiques, etc. A més, es pot donar format o configurar les característiques individuals de cada cel·la perquè s’adeqüi a les nostres necessitats.
6
S’ha de seleccionar el rang de cel·les que han de formar part del diagrama i activar la icona corresponent. Aleshores, cal triar quin tipus de diagrama volem d’entre els 10 tipus possibles, si hi ha alguna línia de files o columnes que són capçalera, si hi volem afegir algun títol, llegenda, etc.
7
Un gestor de base de dades és una aplicació que permet introduir, emmagatzemar i gestionar dades procedents de col·leccions, inventaris, arxius, etc. La idea és que sigui fàcil d’organitzar les dades, d’introduir-ne de noves, d’obtenir resultats filtrant les dades d’acord amb les nostres necessitats i de mostrar-les en un format adequat.
Seria útil utilitzar una base de dades per organitzar una col·lecció de videojocs, un registre familiar de genealogia, un inventari d’existències en una botiga de roba, etc.
8
Per a una col·lecció de discs de vinil caldria: nom del disc (text), autor (text), any de compra (numèric), durada (numèric), bon estat de conservació (Sí/No) , etc.
192
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
5
AVALUACIÓ
SOLUCIONS
PROVA A: SOLUCIONS 1
En l’àmbit escolar, la presentació multimèdia dels resultats del curs o dels resultats d’un treball de recerca.
En l’àmbit comercial, les campanyes de llançament de nous productes sempre es basen en presentacions multimèdia que busquen l’impacte en els possibles compradors.
En l’àmbit industrial, les presentacions poden servir per il·lustrar amb claredat els procés de fabricació d’un producte, destacant les diverses fases de fabricació, les màquines i els operaris necessaris, les millores que s’hi han introduït, etc. 2
Transició de diapositives: escombrades, girs, barres, cortines, desplaçaments, etc. Animacions d’imatges: espiral, divisió, molinet, ullada, escaquer, etc.
3
Un cop seleccionada la imatge... a) Cal prémer el botó dret i, en el menú que apareix, seleccionar Interacció. Aleshores cal triar Reprodueix l’àudio i, a sota, introduir la localització del fitxer d’àudio. b) Cal prémer el botó dret i, en el menú que apareix, seleccionar Interacció. Aleshores cal triar Vés a una determinada diapositiva. c) Cal triar, des del menú d’ordres, Insereix i, a continuació, Enllaç perquè s’obri un menú on, en l’espai d’objectiu, caldrà introduir l’adreça de la pàgina web.
4
5
6
Columnes o barres: evolució de les vendes d’un o més productes.
Diagrames de sectors: repartiment d’escons en unes eleccions.
Àrea: Superfície acumulada o restada entre dues o més funcions. Integrals, diagrames pressió-temperatura d’un motor tèrmic.
Línia: funcions matemàtiques.
XY: Obtenció de funcions aproximades a partir de l’anàlisi estadística de dades disperses. Alçària dels alumnes segons la seva edat.
Bombolles: Semblant a l’anterior, però s’agrupen els punts de les dades disperses segons la seva freqüència (núvols de punts).
Xarxa: Presentació d’un resultat diferent per a cada entrada, però que permet comparar-los tots ells fàcilment. Llicències esportives en cada província.
Borsa: Tendències del mercat borsari durant un període de temps.
Columna i línia: climogrames de temperatura i precipitació. 7
La taula principal serviria per identificar cada producte. La clau primària seria els nombres del codi de barres, ja que són exclusius per a cada producte. Altres camps inclourien el nom del producte, el nom del fabricant, el país de fabricació, la data de caducitat, el lot del producte. Una segona taula inclouria el codi de barres, el nom del proveïdor, la data d’entrada al supermercat. La tercera taula inclouria el codi de barres i la data de venda.
8
Una clau primària és un camp o combinació de camps que permeten identificar inequívocament un registre. Per exemple, el document nacional d’identitat és una clau primària molt útil perquè cada persona té un número diferent i exclusiu. La matrícula dels cotxes també és una clau primària interessant.
Per contra, no és convenient utilitzar camps en què pugui haver-hi dos registres iguals com a clau primària: seria el cas del nom d’una pel·lícula, perquè sempre n’hi ha alguna nova o versió en diferents països. Aleshores és aconsellable fer servir la combinació de dos camps, com ara el nom de la pel·lícula i el director.
No pot haver-hi dos camps amb el mateix nom perquè, en fer filtres per consultar les dades emmagatzemades, conduiria a errades.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
193
Recursos per a l’avaluació per competències
5
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
Breu història de l’ofimàtica L’ofimàtica o l’automatització de l’oficina moderna comença amb la màquina d’escriure mecànica que es va popularitzar durant la primera part del segle xx, per donar pas a les màquines d’escriure elèctriques cap als anys setanta i vuitanta del segle passat.
sistema operatiu Windows i ocupés la major part del mercat. Un cop arraconada la competència, va poder fixar uns preus més alts pels seus paquets ofimàtics que acompanyaven els sistemes operatius, que aleshores ja eren força més fiables.
Altres aparells, sovint molt voluminosos, que durant aquestes dècades ajudaven en la gestió administrativa de l’empresa són el ciclostil, la fotocopiadora, el fax, el dictàfon, la còpia blava i blanca de plànols, etc. Al final dels anys vuitanta, la irrupció dels ordinadors personals va revolucionar el concepte d’oficina. Inicialment, la seva aplicació es va enfocar a la gestió de dades, gràcies al poder de càlcul i processament dels ordinadors. Els primers processadors de textos, com ara Wordstar o Wordperfect 4.2, o els primers fulls de càlcul, com ara Lotus 123, requerien l’aprenentatge de moltes combinacions de tecles, eren poc intuïtius i costava de fer-s’hi entendre. A més, com que aquests programes sovint es penjaven (bloquejaven), els usuaris havien de desar freqüentment la feina i, malgrat que l’emmagatzematge d’informació als ordinadors i els dispositius de memòria com ara els disquets era prou gran, en acabar-la era recomanable imprimir-la per disposar d’una còpia física en paper.
El pas final dels ordinadors per abastar totes les feines de l’oficina va ser la gestió de l’intercanvi de dades gràcies a les facilitats de les xarxes i la connexió a Internet. En aquest punt, podem dir que totes les funcionalitats d’una oficina clàssica són a un clic de l’ordinador. Ara bé, el gairebé monopoli de Microsoft deixava usuaris i empreses amb l’opció de fer una gran despesa en llicències d’ús o, si no, usar programari piratejat. Mentrestant, una tercera opció s’anava obrint camí gràcies a la col·laboració desinteressada de molts usuaris i programadors que creien fermament que la informàtica havia de posar-se a l’abast de tothom, obrint els codis dels programes.
L’aparició de l’entorn Windows va comportar un salt qualitatiu en la interacció entre l’usuari i l’ordinador, ja que va ser molt més fàcil d’entendre-s’hi. Ara bé, això també va afavorir que Microsoft fes aplicacions d’ofimàtica totalment compatibles amb el seu propi
196
Aquests sistemes operatius (Linux) i paquets ofimàtics lliures (LibreOffice) han anat guanyant adeptes perquè són gratuïts, fiables, amb llicència d’ús lliure, disponibles en moltes llengües, compatibles amb altres sistemes i formats i oberts a la col·laboració de tothom, cosa que els fa millorar i posar-se al dia contínuament. El futur de la informàtica és lliure i col·laboratiu. https://ca.libreoffice.org/caracteristiques/ (adaptació)
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
QÜESTIONS 1
La màquina d’escriure mecànica és un invent que es va popularitzar cap a... a) el segle xix. b) principi del segle xx. c) final del segle xx. d) la primera meitat del segle xx.
2
Les màquines d’escriure elèctriques van aparèixer els anys setanta i vuitanta del segle passat però van durar poc perquè... a) eren molt cares. b) l’ordinador i la impressora les substituïen i a més permetien fer més coses. c) eren molt voluminoses. d) s’espatllaven sovint.
3
Busca informació sobre els aparells següents i explica quina funció feien i com han estat substituïts per alguna aplicació de l’ordinador. Proposa alguna aplicació de l’ordinador que hagi substituït algun aparell o procediment que no sigui a la llista. Aparell
Funció
Nom del programa o aparell que l’ha substituït
Avantatges del nou programa o aparell
Màquina d’escriure Paper carbó Fax Dictàfon Copiadora de plànols Agenda manual Llibreta d’adreces Diccionaris i enciclopèdies Calculadora Llibres i diaris 4
Observa la pantalla del programa Lotus 1-2-3 versió 3.0 de l’any 1989 i compara-la amb el teu full de càlcul actual. • Quines diferències detectes respecte de: icones, barra de menús, tipus de lletra, etc.?
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
197
5
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
• Lotus 1-2-3 patia sovint l’error de desbordament de divisió que era produït per un excés de dades, ja que la seva memòria era limitada. A més, cada fitxer només tenia un full. Quantes cel·les veus en la imatge? Quantes cel·les veus en el teu full de càlcul? • Observa la informació que apareix a l’exemple. Encara que és un full de càlcul, sembla una taula pròpia d’una altra aplicació informàtica. Actualment amb quina aplicació faries aquesta taula? 5
Per què Microsoft va desbancar les aplicacions ofimàtiques més populars dels anys vuitanta? a) Perquè les aplicacions de Microsoft eren més barates. b) Perquè les aplicacions de Microsoft eren millors. c) Perquè les aplicacions de Microsoft eren compatibles amb Windows. d) Perquè les altres aplicacions havien passat de moda.
6
Un dels problemes a què s’enfrontaven els primers usuaris era la incompatibilitat dels diferents formats que tenien els arxius segons el programa utilitzat. • Per què creus que Microsoft Word no admetia la majoria de formats d’altres marques? • Quins avantatges presenten les aplicacions ofimàtiques lliures en aquest aspecte?
7
Quines aplicacions d’intercanvi d’informació des d’ordinador coneixes per a text, per a imatge, per a veu...?
198
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
8
La suite Microsoft Office 2013 inclou diverses aplicacions. Explica per a què serveix cadascuna. Busca informació per a aquelles aplicacions que no coneguis. Programa
Utilitat
Acces 2013 Excel 2013 InfoPath Dessigner 2013 Lync 2013 One Drive para la Empresa 2013 OneNote 2013 Outlook 2013 PowerPoint 2013 Publisher 2013 Word 2013 9
Més enllà dels paquets d’ofimàtica més coneguts, hi ha aplicacions més específiques basades en icones dels productes o en la lectura de codis de barra dels productes que s’utilitzen en bars, botigues, supermercats, empreses. Busca exemples d’aquestes aplicacions en el teu entorn i explica’n les característiques. A quina aplicació d’ofimàtica o combinació d’aplicacions s’assemblen més?
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
199
5
AVALUACIÓ
CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Competència que es treballa
Criteri
Activitats
Coneixement i la interacció amb el món físic
11. Valorar la necessitat d’una compra i un consum responsable dels productes.
Tractament de la informació i competència digital
3. Seleccionar, gestionar i tractar la informació d’Internet correctament per tal de generar nou coneixement.
D’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria
11. Valorar la necessitat d’una compra i un consum responsables dels productes.
6
9. Analitzar els processos de fabricació relacionats amb l’aplicació de tecnologies digitals, específicament amb la impressió en 3D.
9
1, 2, 5
3, 4, 7, 8
QÜESTIONS 1
c) La primera meitat del segle xx.
2
b) L’ordinador i la impressora les substituïen i, a més, permetien fer més coses.
3
Aparell
Nom del programa o aparell que l’ha substituït
Avantatges del nou programa o aparell
Màquina d’escriure
Escriure textos amb rapidesa, amb una lletra normalitzada i clara.
Processador de textos i impressora
Permet guardar el document i retocar-lo sense haver-lo d’escriure de nou.
Paper carbó
Produir 2 textos a la vegada quan s’escriu a màquina.
Processador de textos i impressora
Permet fer tantes còpies del document com es vulgui.
Fax
Enviar textos i imatges entre usuaris allunyats connectats a la línia telefònica.
Internet
Immediatesa, seguretat, el receptor rep l’arxiu idèntic i el pot reenviar.
Dictàfon
Permet gravar la veu per després picar el text a màquina.
Processador de textos i gravadora de veu de l’ordinador
L’arxiu de veu pot ser enviat a qualsevol lloc per xarxa o Internet.
Copiadora de plànols
Fer còpies de plànols a partir de l’original en paper vegetal.
Programes de disseny assistit per ordinador i plòter
Permet retocar els plànols i imprimir-los.
Agenda manual
Recordar dates i esdeveniments importants.
Agendes electròniques
Pot configurar-se per avisar i recordar amb temps.
Llibreta d’adreces
Adreces i telèfons de clients i proveïdors.
Contactes
Es pot imprimir qualsevol adreça o afegir al correu web.
Diccionaris i enciclopèdies
Consulta ortogràfica i de coneixements.
Enciclopèdies i diccionaris en línia
Immediatesa i facilitat de consulta.
Fer operacions matemàtiques.
Full de càlcul i calculadora
Permet manejar moltes més dades i mostrar-les en formats gràfics.
Adquirir coneixements.
Llibres i diaris en línia
Accés via Internet des de qualsevol punt.
Calculadora
Llibres i diaris
200
Funció
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
4
• No hi havia cap icona i tot el maneig del programa s’havia de fer a partir de combinacions de tecles que calia conèixer. L’accés als menús donava pas a poques instruccions. El tipus de lletra era molt limitat i els colors eren blanc i negre o una combinació de dos colors. No es podien incloure massa dades o fer fórmules complexes perquè el programa es penjava.
• En l’exemple es veuen 140 cel·les. Amb els ordinadors actuals es veuen entre 500 i 800 cel·les, a banda que es disposa de diversos fulls que permeten relacionar cel·les i fórmules entre diferents fulls.
• Es tracta d’una taula del departament de recursos humans on s’especifiquen característiques dels empleats de l’empresa. Malgrat que es pot utilitzar un full de càlcul, si es manegen més dades seria força més convenient utilitzar un gestor de base de dades. 5
c) Perquè les aplicacions de Microsoft eren compatibles amb Windows.
6
• Perquè tenia una posició dominant en el mercat i no li interessava que els formats de fitxers dels seus competidors es poguessin obrir des de la seva aplicació. Així obligava a utilitzar els seus formats i, a més, feia imprescindible les seves aplicacions. • Amb el temps es va veure que una major compatibilitat donava més avantatges als usuaris, i actualment gairebé tots els formats són admesos en qualsevol aplicació lliure o sota llicència privada.
7
Per a text, imatges i arxius de veu i vídeo, les aplicacions de missatgeria instantània com Outlook o directament a través d’un navegador amb Google Drive, Dropbox, etc. Una altra possibilitat és l’ús d’aplicacions de xarxes socials com ara Facebook, Twitter, Whatsapp, etc. Per a intercanvi d’àudio i vídeo en temps real el programa Skype o similars.
8
9
Programa
Utilitat
Acces 2013
Base de dades
Excel 2013
Full de càlcul
InfoPath Dessigner 2013
Formularis electrònics
Lync 2013
intercanvi d’àudio i vídeo en temps real
One Drive para la Empresa 2013
Emmagatzematge d’arxius al núvol
OneNote 2013
Agenda electrònica
Outlook 2013
Missatgeria electrònica
PowerPoint 2013
Presentacions multimèdia
Publisher 2013
Processador de textos senzill
Word 2013
Processador de textos
Resposta oberta. Avui dia tots els comerços i activitats de venda al detall disposen d’aplicacions ofimàtiques que faciliten la identificació i el pagament dels serveis i els productes adquirits. Moltes d’aquestes aplicacions es basen en bases de dades combinades amb eines de càlcul, tot plegat en un entorn atractiu format per icones fàcils de visualitzar i comprendre.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
201
Solucionari del llibre de l’alumne
5
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Interpreta la imatge Els microprocessadors amb diversos nuclis poden executar diverses aplicacions a la vegada (multitasca) o executar instruccions molt més ràpid, perquè els nuclis treballen en paral·lel. La memòria cau (memòria ) és una memòria integrada al mateix microprocessador, més ràpida que la memòria RAM. S’utilitza per emmagatzemar dades d’ús imminent o habitual. 1
Resposta oberta.
2
Activant la icona de transició personalitzada apareix un menú amb desenes de possibles efectes de transició. A més, es pot regular la velocitat de l’efecte i acompanyar-lo d’algun so.
La transició de diapositives es pot fer amb un clic o automàticament al cap d’un temps triat per l’usuari. 3
b) Les aplicacions per elaborar presentacions multimèdia permeten mostrar diferents pantalles a una audiència d’una manera dinàmica, i incorporar-hi si cal animacions, efectes d’àudio o vídeo.
c) Els fulls de càlcul s’utilitzen per elaborar pressupostos o presentar informes sobre les vendes, per exemple.
d) Els gestors de bases de dades emmagatzemen grans quantitats d’informació i ofereixen un accés ràpid als registres emmagatzemats.
e) Els navegadors permeten visualitzar pàgines web.
f) Els gestors de correu electrònic permeten enviar i rebre arxius còmodament entre múltiples usuaris usant la xarxa Internet.
14
a) LibreOffice Impress; Microsoft PowerPoint, IBM Symphony Presentations, Keynote, Prezi.
b) LlibreOffice Calc; Microsoft Excel, IBM Symphony Spreadsheets, Numbers.
c) LlibreOffice Base; Microsoft Access.
15
a) Activant la icona de transició personalitzada apareix un menú amb desenes de possibles efectes de transició: escombrada, gir, descobrir, barres, escaquer, persianes, desplaça, cortina, quadrats, dissol, etc. A més, es pot regular la velocitat de l’efecte i acompanyar-lo d’algun so.
b) La interacció permet que clicant sobre un petit símbol que destaca un punt d’interès d’una diapositiva s’obri una nova diapositiva on s’amplia la informació d’aquest punt d’interès.
16
A: Objecte (imatge, text, arxiu de so) sobre el qual es vol fer l’animació personalitzada.
B: Botó d’afegiment d’un efecte d’animació.
C: Botó de supressió de l’efecte d’animació.
D: Botó de modificació de l’efecte d’animació.
E: Menú desplegable per triar quan s’ha d’iniciar l’efecte d’animació.
F: Velocitat d’aparició de l’efecte d’animació.
a) Un cop triat l’efecte d’animació dins del menú desplegable d’inici, podem triar: en fer-hi clic, amb l’anterior o després de l’anterior.
b) Es pot, o bé triar la icona Animació personalitzada de la dreta de la pantalla o bé, dins de la barra de menús, seleccionar Presentació de diapositives i, dins del menú desplegable, triar Animació personalitzada.
17
Hi ha dues opcions:
Dins de la barra estàndard, seleccionar la icona
Dins de la barra de menús, seleccionar Insereix i, dins del menú desplegable, triar Diagrama.
18
Columnes o barres: evolució de les vendes d’un o més productes.
Diagrames de sectors: repartiment d’escons en unes eleccions.
Àrea: Superfície acumulada o restada entre dues o més funcions. Integrals, diagrames pressió-temperatura d’un motor tèrmic.
Resposta oberta. Webs d’exploració de l’espai: http://www.astromontsec.com
http://www.lanasa.net/ http://www.edu365.com/nostranau/ 4
Activant l’avançament automàtic de diapositives i triant el temps.
5
Resposta oberta. Recorda que per seguretat cal desar el document de tant en tant.
6
Resposta oberta.
7
Resposta oberta.
8
Resposta oberta.
9
Resposta oberta
10
Amb el gràfic seleccionat, triem dins del desplegable que apareix a la barra de menús les opcions de sèries de dades que vulguem. Aleshores seleccionem la icona de format a la selecció situada a la dreta del menú per modificar les característiques de les línies i les columnes del gràfic.
11
12
La funció i la paràbola resultant són còncaves, és a dir, les branques de la gràfica van cap avall. La paràbola passarà per l’origen de coordenades.
13
a) Els processadors de textos són les aplicacions utilitzades per generar documents tipus carta, informes, etc.
204
Diagrama.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Línia: funcions matemàtiques.
26
XY: Obtenció de funcions aproximades a partir de l’anàlisi estadística de dades disperses. Alçària dels alumnes segons l’edat.
a) Un diagrama de sectors permet visualitzar immediatament els percentatges i la proporció entre els alumnes aprovats i suspesos.
Bombolles: Semblant a l’anterior però s’agrupen els punts de les dades disperses segons la freqüència (núvols de punts).
b) Cal fer una taula amb dues columnes: la primera columna ha de contenir la categoria de les dades (aprovats i suspesos o les notes numèriques o per nivells), i la segona, el nombre d’alumnes inclosos en cada categoria.
Xarxa: Presentació d’un resultat diferent per a cada entrada, però que permet comparar-los tots ells fàcilment. Llicències esportives en cada província.
27
ATENCIÓ: Hi ha més alumnes practicants que alumnes al centre, cosa que vol dir que n’hi ha que practiquen dos o més esports.
Borsa: Tendències del mercat borsari durant un període de temps.
Columna i línia: climogrames de temperatura i precipitació.
a) Les representacions gràfiques permeten examinar d’un cop d’ull un major nombre de dades alhora, de manera que és més fàcil veure’n l’evolució. Qualsevol dada que canviï amb el temps: velocitat d’un cotxe, despeses mensuals domèstiques, etc.
b) Un gràfic de barres presenta els resultats respecte de l’eix d’abscisses o x, mentre que un gràfic de columnes ho fa respecte de l’eix d’ordenades o y.
19
Resposta lliure.
Casella resultat = casella 1 + casella 2.
Casella resultat = casella 1 + casella 2.
Casella resultat = POTÈNCIA (casella 1; casella 2).
20
Resposta oberta.
21
Cada base de dades (2n B de l’institut) té una o diverses taules on s’inscriuen els registres. Cada registre (alumne) té una sèrie de dades que li són pròpies (nom, cognoms, adreça, curs, tutor, telèfon, etc.) Cada categoria de dades s’anomena camp.
a)
b)
28
a) Resposta oberta. Un diagrama de línies que vagin unint l’esperança de vida a cada data amb la següent per veure’n l’evolució amb el temps
b) Resposta oberta.
29 Resposta
oberta.
30
a) Hi ha centenars de funcions predefinides a Calc. S’agrupen per àmbits comuns d’ús: matemàtiques, financeres, lògiques, estadístiques, dates i hores, etc
b) El resultat és el quocient entre la suma de valors d’un conjunt i el nombre d’elements que el formen. Cal introduir les caselles amb els valors a analitzar dins de la funció = MITJANA(casella1; casella 2; ...; casella final).
22
a) Amb un full de càlcul és senzill calcular la mitjana d’un conjunt de dades. CERT
b) Totes les diapositives que formen una presentació multimèdia han d’incloure el mateix tipus de transició. FALS
c) En un arxiu de Base només hi podem incloure una taula. FALS
d) En una taula de Base hi poden haver dos o més camps amb el mateix nom. FALS
e) En una diapositiva podem incloure diversos elements amb diferents efectes animats. CERT
31
f) Totes les dades numèriques d’un mateix full de càlcul han de tenir el mateix nombre de xifres decimals. FALS
a) Des de la barra de menús cal seleccionar Insereix i des d’allà triar Diagrama en el desplegable.
23
a) Des de la imatge seleccionada cal prémer el botó dret del ratolí i triar Interacció. En la finestra que apareix cal triar l’acció que es desencadena en fer clic. En aquest cas, escollir les diapositives anterior, posterior o una altra de determinada.
b) El procediment és semblant a Calc, ja que s’obre un diagrama d’exemple i apareix un menú on podem accedir a la taula de dades, el tipus de diagrama, la llegenda, etc. Està pensat per treballar amb poques dades, ja que en cas contrari cal anar ampliant manualment la taula de dades.
c) És més fàcil, ràpid i eficient treballar amb Calc les dades numèriques per fer gràfics. De fet, a Impress hi ha l’opció d’inserir gràfics procedents de Calc. Resposta oberta.
Podem trobar l’alçària o el pes mitjà d’un grup d’alumnes, la nota mitjana de la classe en una matèria, etc.
b) Resposta oberta.
24
Resposta oberta.
32
25
Casella resultant = casella distància / casella temps emprat. Cal indicar les dades en la capçalera de la taula de les dades: km per a la distància i hores o minuts per al temps.
33 Desplegable
Inicia: permet triar què desencadena l’aparició de la imatge: en fer-hi clic, alhora o després de l’animació anterior.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
205
5
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Desplegable Retard: determina quants segons trigarà a desencadenar-se l’efecte un cop activat. Desplegable Velocitat: amb quina velocitat, de molt ràpida a molt lenta, es desplegarà l’efecte. Desplegable Repeteix: L’efecte es pot repetir, si cal, diverses vegades o indefinidament fins al proper clic o fins a saltar de diapositiva. 34
a) En la primera fotografia cal triar un efecte que s’iniciï després de l’anterior (títol) i en la segona fotografia cal seleccionar que l’afecte s’iniciï amb l’anterior.
b) Aleshores caldrà prémer el botó Opcions i, a continuació, la pestanya Cronometratge, on escriurem un retard de 5 segons directament o mourem les fletxes per augmentar o disminuir el temps de retard.
35
a) Els efectes fan aparèixer les imatges en l’ordre en què els hem anat afegint. Ara bé, sempre podem reordenar l’ordre d’aparició a la pantalla d’animació personalitzada amb els botons Mou amunt o Mou avall.
b) La velocitat amb què es realitza l’efecte que fa aparèixer l’objecte: imatge, text, etc.
c) A sota del desplegable d’animació personalitzada, cal prémer el botó Modifica l’efecte, que obrirà una pantalla flotant amb pestanyes i opcions per decidir una nova animació en lloc de l’existent.
36
Resposta oberta.
37
Afegeix poc text en cada diapositiva. Una presentació no és una novel·la. S’hi han d’incloure únicament els apartats principals. El text ha de ser gran, i la font, llegible, perquè es pugui llegir sense dificultat des d’una certa distància.
206
38
Resposta oberta.
39
Resposta oberta.
40
Resposta oberta.
41
S’aconsella fer servir un únic fons en tota la presentació relacionat amb el tema que s’hi tracta.
És molt important buscar una tipologia de lletres ben senzilla, clara i fàcil de llegir des de lluny i un color de lletres que contrasti bé amb el fons o amb les imatges que es mostren.
Cal evitar l’abús de colors i contrastos continuats entre diapositives o dins de cada diapositiva, ja que distreuen l’atenció i acaben per cansar la vista.
No cal utilitzar transicions en totes les diapositives, només en la de presentació o índex, en les que introdueixen algun tema nou i en la diapositiva de resum final. Igualment, només s’han de crear animacions personalitzades en un text o imatge que vulguem remarcar especialment.
Les transicions i les animacions personalitzades serveixen per destacar el que apareixerà a continuació i, si tota la presentació en té, es difumina i perd l’efecte d’atenció que volem crear, i fins i tot arriben a avorrir a l’espectador.
42
Resposta oberta.
43
Cal destacar la naturalitat del presentador, dirigir-se sempre al públic i només mirar la presentació com a guió recordatori del que s’està dient. En algun cas imatges, text o sons poden servir per exemplificar o destacar el que s’està explicant.
44
Resposta oberta.
45
Resposta oberta.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Guió de la unitat i suggeriments didàctics Unitat 6 Serveis d’Internet
Dia a dia a l’aula. UNITAT 6
Guió de la unitat i recursos didàctics . . . . . . . . . . . . . . 210 Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 210 Continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 210 Criteris d’avaluació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 211 Esquema de la unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 211
Ensenyament individualitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213 Repàs i suport • Fitxa 1. Pràctiques amb el navegador (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 214 • Fitxa 2. Pràctiques amb el navegador (II). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215 • Fitxa 3. Virus informàtics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 216
Aprofundiment • Fitxa 4. Navegadors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217 • Fitxa 5. Cercadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 219 • Fitxa 6. Buscar informació a Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 221 • Fitxa 7. Enciclopèdies virtuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 223 • Fitxa 8. Cerca d’informació sobre un tema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 225
Recursos per a l’avaluació de continguts . . . . . . . . . . 227 Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 228 • Prova B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 228 • Prova A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 230
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 232 Criteris d’avaluació i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 233
Recursos per a l’avaluació per competències . . . . . . 235 Prova 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 236 Criteris d’avaluació i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 238
Solucionari del llibre de l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 239
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
209
6
PRESENTACIÓ I SUGGERIMENTS
SERVEIS D’INTERNET
OBJECTIUS 1. Descriure breument quins processos permet una xarxa informàtica. 2. Descriure breument què és la xarxa informàtica Internet.
6. Familiaritzar l’alumne amb l’ús dels navegadors i els diversos serveis als quals pot accedir amb el seu ús: world wide web, correu web, xats, fòrums.
3. Presentar els avantatges d’Internet com a canal de comunicació i com a font d’informació.
7. Presentar Internet com un enorme espai on la informació requerida es pot trobar a través dels cercadors.
4. Analitzar detalladament els perills que presenta Internet.
8. Mostrar algunes formes de cerca complexa mitjançant paraules clau.
5. Explicar els serveis que ofereix Internet: world wide web, correu electrònic, missatgeria instantània, xats, P2P, fòrums, telefonia IP i FTP.
9. Aprendre a emprar les enciclopèdies virtuals.
CONTINGUTS SABER
• Xarxa informàtica. Internet. Avantatges i problemes d’Internet. • Hackers, virus, correu brossa o spam, addicció telemàtica. • Navegadors, hipertext i navegació. • Serveis d’Internet: – www. – Correu electrònic. – Missatgeria instantània. – Fòrums. – FTP. – P2P. – Telefonia IP. • Cercadors i portals. • Paraules clau, operadors. Índexs temàtics. • Enciclopèdies virtuals. • Blogs.
SABER FER
• Aprendre a navegar per Internet: – Reconèixer un enllaç. – Saltar d’una pàgina a una altra. – Moure’s «enrere» i «endavant» sobre les pàgines ja visitades. – Copiar text des del navegador. • Buscar informació a Internet: paraules clau i índexs temàtics. • Utilitzar les enciclopèdies virtuals per localitzar informació.
SABER SER
• Apreciar la gran quantitat d’informació i possibilitats de comunicació que ofereix Internet. • Actuar amb precaució davant els diversos perills que ofereix Internet: correu electrònic no desitjat, ús fraudulent en les transaccions econòmiques, etc. • Criticar amb rigor la informació obtinguda d’Internet i verificar-ne l’origen. • Prendre consciència de la bretxa digital i cultural que s’obre entre els qui tenen accés a Internet i els qui no.
210
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN • Internet ha estat, amb seguretat, el fenomen que més ha canviat la nostra societat i que més ha contribuït a atreure molts ciutadans cap a una vida «digital», on el correu electrònic o els blogs són les principals eines de comunicació. A la unitat, els procediments complementaran la formació dels alumnes, perquè molts ja deuen estar habituats a emprar la missatgeria instantània o els cercadors.
• Les pàgines web són un nou aparador on oferir els nostres treballs artístics. Encara que la creació de pàgines web no s’aborda en aquesta unitat, els alumnes en podran apreciar diferents dissenys en les cerques per la xarxa. Internet és, a més, un enorme aparador on es poden donar a conèixer les nostres obres (fotografies digitals, per exemple). • En la utilització d’aplicacions informàtiques l’autoaprenentatge és essencial. Al llarg de la unitat, s’inclouen diversos procediments que mostren als alumnes com dur a terme tasques senzilles emprant navegadors. És interessant motivar els alumnes perquè tinguin curiositat per aprendre a trobar la informació per ells mateixos. Internet ofereix nombroses oportunitats, encara que han d’aprendre a ser crítics.
• Internet ofereix serveis en els quals el contacte amb moltes persones diferents és continu. A l’hora de visitar fòrums, per exemple, és imprescindible respectar el parer dels altres i valorar les nostres opinions abans d’escriure-les, amb l’objectiu que no resultin molestes per a cap grup social.
CRITERIS D’AVALUACIÓ 1. Definir xarxa informàtica i Internet.
5. Buscar informació de forma precisa en un cercador emprant paraules clau. Utilitzar diferents criteris de cerca.
2. Enumerar els serveis que ofereix Internet. 3. Mostrar els principals perills d’Internet.
6. Localitzar informació mitjançant un índex temàtic o amb una enciclopèdia virtual.
4. Navegar amb destresa dins de les pàgines d’un mateix web.
ESQUEMA DE LA UNITAT CERCA D’INFORMACIÓ a
INTERNET ofereix diferents serveis formada per World wide web
Xarxes informàtiques que agrupen diferents
Correu electrònic
Missatgeria instantània
Xats Fòrums
organitzada en
en la qual es busca informació mitjançant FTP
Pàgines web
Ordinadors
Cercadors
Índexs temàtics
visibles amb
Telefonia IP
P2P
Navegadors
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
211
Ensenyament individualitzat Repàs i suport Aprofundiment
6
REFORÇ I SUPORT
FITXA 1
Pràctiques amb el navegador (I)
Nom:
Curs:
Data:
A continuació pots veure un muntatge gràfic confeccionat amb fotografies semblants a moltes altres que pots trobar a Internet. A la xarxa hi ha diversos milions de fotografies disponibles. En l’exercici següent et demanem que en busquis algunes i les incorporis en un document.
PRACTICA
1
Inicia el processador de textos Writer i crea una taula amb tres files i tres columnes. Cerca a Internet imatges semblants a les que es mostren en aquesta pàgina.
2
Una vegada n’hagis trobat alguna que t’agradi, tens dues maneres diferents de desar-la a l’ordinador: a) Clica sobre la imatge triada amb el botó dret del ratolí. De les diferents opcions que t’apareixen, selecciona l’opció «Anomena i desa la imatge»; escriu un nom i desa aquesta imatge en una carpeta de treball. b) Mou el cursor del ratolí per la part superior esquerra de la imatge. T’apareixerà la imatge següent: . Selecciona el botó que mostra el disquet i podràs guardar la imatge a la carpeta de treball que vulguis amb el nom que consideris més adequat.
2
Una vegada que hagis trobat totes les fotografies, insereix-les a la taula creada a Writer. Fes-ho en el mateix ordre que apareixen en aquest full i mostra-les al teu professor o professora.
214
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
6
REFORÇ I SUPORT
FITXA 2
Pràctiques amb el navegador (II)
Nom:
Curs:
Data:
Quan navegues per Internet trobes moltes pàgines que et resulten interessants i de les quals t’agradaria desar l’adreça per poder-hi accedir més tard. Per això, els navegadors et permeten emmagatzemar aquestes adreces al menú «Adreces d’interès». En aquesta pràctica crearàs la teva pròpia pàgina d’enllaços preferits amb les teves adreces d’interès.
PRACTICA 1
Cerca a Internet pàgines web relacionades amb els temes indicats. Les pàgines han de ser rellevants, és a dir, que tractin extensament el tema indicat i presentin informació important. Has de trobar almenys cinc adreces per cada apartat i les has d’escriure a l’espai en blanc (o elabora una taula amb Writer o Word). El valor d’aquesta activitat radica en la qualitat de les adreces que localitzis. quest procés és similar a la creació d’un arxiu d’«Adreces d’interès», però com que es fa en paper, et pots endur A les adreces a casa quan acabis la pràctica; a més, no modifiques l’ordinador i el company següent que el faci servir el trobarà completament net. Sistema operatiu Linux
Openoffice.org
Música
Pàgines de correu gratuït
Emissores de televisió
Emissores de ràdio
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
215
6
REFORÇ I SUPORT
FITXA 3
Virus informàtics
Nom:
Curs:
Data:
Gairebé tots els usuaris d’ordinador han resultat afectats alguna vegada per un virus informàtic. A continuació podràs conèixer-ne les característiques principals i com protegir-te’n.
Què és un virus informàtic? Un virus és un programa informàtic no desitjat que s’introdueix al nostre ordinador. Pot causar danys en el funcionament de l’ordinador, dels arxius, o pot afectar altres usuaris que estiguin connectats amb nosaltres, bé a través d’una xarxa privada, com a les empreses, o bé per Internet. També es pot propagar a través de DVD o CD infectats i mitjançant correus electrònics.
Difusió del virus.
Els efectes que produeix un virus poden ser destructius o simplement molestos: fer que l’ordinador vagi més lent, danyar les dades emmagatzemades, bloquejar l’equip, etc.
Com sabem que tenim un virus? Aquí tens alguns dels símptomes més freqüents:
• Caigudes freqüents del sistema.
• Reducció de l’espai lliure a la memòria o el disc dur. • Aparició de missatges d’error no usuals.
• Les operacions rutinàries es fan amb més lentitud.
• Fallades en l’execució de programes.
• Aparició d’anomalies al teclat o a la pantalla.
Com podem protegir el nostre ordinador de l’atac d’un virus? Res no pot impedir al cent per cent que un virus ataqui el nostre ordinador, però es poden seguir certs passos per protegir-nos dels atacs: • Mantingues sempre els teus programes actualitzats a l’última versió. Molts virus ataquen l’ordinador a través de defectes de programació que ja han estat resolts per l’empresa fabricant. Entra al web del fabricant i instal·la les últimes actualitzacions.
• Mai no obris un correu electrònic desconegut. La majoria dels virus es transmeten així. • Si reps un correu d’algú conegut, però amb un text al camp «assumpte» que et sembli estrany, tampoc no l’obris. Truca per telèfon al teu conegut per assegurar-te que l’ha enviat ell intencionadament. • No instal·lis a l’ordinador còpies de CD-ROM del qual no coneguis l’origen.
PRACTICA 1
Quin és el mitjà més comú de propagació dels virus informàtics?
2
El teu ordinador ha estat infectat alguna vegada per un virus informàtic? Descriu els símptomes que s’hi van produir. Què vas fer per eliminar-lo?
3
Què has de fer sempre amb els correus que reps de desconeguts?
216
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
6
APROFUNDEIX EN…
FITXA 4
Navegadors
Una aplicació per «navegar» per Internet Com ja deus saber, les aplicacions que serveixen per veure pàgines web es diuen navegadors. N’hi ha de diferents, encara que tots disposen d’una sèrie d’ordres comunes per visitar les pàgines, escriure l’adreça URL d’una pàgina, imprimir el que s’observa a la pantalla, etc. Observa la pantalla següent, que correspon a un navegador. Per poder utilitzar Internet amb eficiència és necessari aprendre a utilitzar-ne algun.
1
Localitza a la pantalla superior els botons, menús, etc., corresponents a: • Enllaços amb altres pàgines web. • L’adreça URL de la pàgina mostrada pel navegador. • El botó que permet visitar la pàgina visitada amb anterioritat. • El botó que serveix per aturar la càrrega de la pàgina en cas que aquesta tardi molt de temps a visualitzar-se (perquè hi ha moltes imatges, per exemple). • El botó que serveix per imprimir la pàgina web. • Els botons que permeten un accés fàcil i directe a determinades pàgines web. • El botó que permet carregar directament la pàgina mostrada quan obrim el navegador. • La barra de desplaçament, que permet mostrar la part inferior de la pàgina que està oculta. Per què creus que és interessant emmagatzemar l’adreça d’algunes pàgines web?
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
217
6 2
APROFUNDEIX EN…
FITXA 4
Navegadors
Utilitzar un navegador. Per consolidar el que ja saps sobre navegadors, et proposem una activitat pràctica. 1. Primer obre el navegador que utilitzeu al vostre centre. Per a això, pots fer doble clic a la icona corresponent situada a l’escriptori, localitzar l’aplicació a partir de la barra de tasques, etc. 2. A continuació s’obrirà la pàgina web definida per defecte al navegador. Visita ara alguna de les pàgines web següents. Te’n facilitem l’adreça URL. • Tecnologia en català: web relacionada amb les noves tecnologies: àudio, vídeo, informàtica, Internet…
http://www.tecnologiaencatala.azurewebsites.net
• Softcatala: web amb informació sobre ordinadors: maquinari, programari, Internet…
http://www.softcatala.org
3. Emmagatzema la pàgina que has visitat al teu grup d’adreces d’interès. Per a això hauràs de triar el menú corresponent a Adreces d’interès, Preferits… (segons l’aplicació que utilitzis) de la barra de menús. 4. Després clica sobre algun dels enllaços que apareixen a la pàgina. Clica sobre un enllaç que et porti a una pàgina relacionada amb Internet. 5. Una vegada carregada aquesta última pàgina, prem sobre el botó d’imprimir de la barra d’eines per imprimir-la. 6. A continuació et proposem guardar la pàgina web al disc dur del teu ordinador, per poder consultar-la posteriorment encara que no estiguis connectat a Internet. Per a això, hauràs de triar el menú Arxiu i, dins de les opcions que es presenten, triar l’opció Desa la pàgina com a..., Desa..., etc., en funció del navegador emprat. 7. Després, per tornar a la pàgina inicial d’aquest portal tecnològic, prem sobre el botó corresponent a Retrocedir de la barra de tasques. Apareix representat amb una fletxa en direcció dreta-esquerra (6). També pots fer la mateixa acció sense desplaçar el punter per la pantalla. N’hi ha prou a prémer el botó dret del ratolí i triar l’opció Retrocedir o Enrere. 8. Tanca l’aplicació. 9. A continuació busca l’arxiu corresponent a la pàgina que has guardat, i fes-hi doble clic per obrir la pàgina. 3
Organitzar les adreces d’interès. Visita unes quantes pàgines relacionades amb diferents temàtiques i desa’n l’adreça. Agrupa-les en diferents «carpetes d’adreces d’interès». • Informàtica.
• Notícies.
• Art i disseny.
• Música.
• Educació. • Ciència.
218
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
6
APROFUNDEIX EN…
FITXA 5
Cercadors i índexs temàtics
Cercar informació a Internet Als cercadors, la informació es busca a partir d’una o més paraules que s’escriuen en un camp de text. Per exemple, si escrivim les paraules Montserrat i muntanya, el cercador ens proporcionarà resultats relacionats amb aquest accident geogràfic. En aquest cas, la inclusió de la segona paraula permet seleccionar la cerca automàticament perquè si busquem posant-hi només la paraula Montserrat, segurament també obtindrem resultats referents al monestir, l’escolania i fins l’illa del mar Carib amb el mateix nom.
5
Revisar les opcions que ofereix un cercador. La major part de la informació present a Internet està escrita en anglès. Però existeixen cercadors que solament ofereixen resultats de pàgines escrites en altres idiomes: espanyol, català, basc o gallec. a) Utilitza un cercador per trobar informació sobre: • La ciutat murciana anomenada Lorca. (En aquest cas, en molts cercadors pot ser útil afegir a la cerca –García, per eliminar les referències al poeta de Granada.) • L’illa canària del Hierro. (La presència a la cerca de la paraula illa elimina, per exemple, moltes referències al metall ferro o a noms d’institucions que contenen aquesta mateixa paraula.) • El satèl·lit de Júpiter anomenat Europa. En aquest cas, si solament fem la cerca amb la paraula Europa, ens trobarem amb multitud de referències al nostre continent. Per aconseguir la informació desitjada es fa gairebé imprescindible completar la cerca amb la paraula Júpiter, per exemple. b) Quantes referències retorna el cercador cada vegada? Utilitza diferents cercadors i anota’n els resultats en forma de taula. c) Què passa si només utilitzes una paraula a la cerca? d) L’ordre de les paraules de vegades és molt important. Comprova-ho buscant hotel París i després invertint l’ordre: París hotel. Quines diferències trobes?
Cerca
Lorca (ciutat)
Cercador
Nombre de referències trobades
1 2 3
Hierro (illa)
1 2 3
Europa (satèl·lit)
1 2 3
Hotel París
1 2 3
París hotel
1 2 3
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
219
6 2
APROFUNDEIX EN…
FITXA 5
Cercadors
T robar imatges a Internet. Molts cercadors permeten trobar no solament text relacionat amb la paraula inclosa al camp de cerca, sinó que també permeten buscar imatges. Això és útil, per exemple, quan busquem un esquema, una fotografia, etc. a) Utilitza un cercador que permeti cercar imatges i troba’n alguna de relacionada amb: • Obres del pintor impressionista Vincent van Gogh. • El mapa polític o físic de França. • El plànol urbà de Barcelona. • La fabricació del paper. • Paisatges de l’illa de Menorca. • La científica francesa Marie Curie. • Algun monument famós de Catalunya. • El planeta Saturn. b) Per què és útil mostrar els resultats com a les il·lustracions de la dreta, amb diverses imatges en una mateixa pantalla a una mida reduïda? Quina relació té la mida de la imatge amb el temps que triga a visualitzar-se la pàgina al navegador? c) Les imatges al web apareixen normalment en format gif o jpg, perquè permeten utilitzar arxius de pocs kilobytes. Quina utilitat té això per a l’internauta?
220
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
6
APROFUNDEIX EN…
FITXA 6
Buscar informació a Internet
L’abundància d’informació, un problema a Internet A Internet existeix abundant informació pràcticament sobre qualsevol temàtica. De vegades, aquesta mateixa abundància d’informació dificulta la cerca, perquè és difícil seleccionar les dades rellevants entre milers i milers de pàgines. Precisament, la qualitat d’un cercador s’ha de valorar, no pel nombre de referències trobades i relacionades amb les paraules clau, sinó per la qualitat en la selecció de les referències més interessants (organismes oficials davant de pàgines personals, per exemple). En el cas dels escacs, per exemple, és possible fins i tot trobar pàgines web per jugar via Internet contra l’ordinador o bé contra un altre internauta. Fins i tot es formen a la xarxa campionats entre els internautes; hi ha persones disposades a enviar als internautes informació per aprendre a jugar a aquest joc, etc. 1
Buscar informació a Internet. Localitza i arxiva algunes pàgines sobre escacs. a) Localitza alguna pàgina en la qual s’indiquin les regles dels escacs. Per a això, utilitza algun cercador i prova amb les paraules clau següents: • Escacs
• Escacs regles
• Escacs reglament
b) Localitza ara pàgines en les quals s’imparteixin cursos bàsics d’aquest joc per a principiants. En aquest cas, alguns suggeriments per a les paraules clau que pots emprar són: • Escacs curs
• Escacs bàsics
• Escacs principiants
c) Localitza alguna altra pàgina en la qual es faci referència a la història dels escacs. • Cap a quina època es van inventar els escacs? • Qui van ser els inventors d’aquest joc? d) Entre els noms següents, tria aquells que siguin o hagin estat grans jugadors d’escacs. Indica, a més, la nacionalitat de cada un dels jugadors identificats. Utilitza cerques a Internet per trobar la solució. • Vladimir Tatxenko.
• Víctor Kortxnoi.
• José Raúl Capablanca.
• Robert Fisher.
• Aleksandr Alekhin.
• Charles Barkley.
• Julius Erving.
• Garri Kasparov.
• Anatoli Karpov.
• Francisco Vallejo.
• Miguel Illescas.
• Anatoli Gambitov.
• Viswanathan Anand. • Alexei Shirov. • Boris Spasski. • Rimas Kurtinaitis.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
221
6 2
APROFUNDEIX EN...
FITXA 6
Buscar informació a Internet
Buscar imatges. Utilitza algun cercador per trobar imatges que mostrin: a) Els moviments permesos de cada una de les peces que intervenen en una partida d’escacs. • Rei. • Dama o reina. • Torre. • Alfil. • Cavall. • Peó. b) El moviment del rei i la torre quan s’efectua el moviment «especial» anomenat enroc (tant pel flanc del rei com pel de la reina).
3
E laborar un treball amb la informació obtinguda a Internet. Recull la informació obtinguda de les diferents pàgines que has consultat a Internet i elabora un treball sobre els escacs. Per a això, utilitza un processador de textos i aplica les tècniques que ja has estudiat, organitzant el text amb taules, utilitzant diferents estils de lletra, inserint imatges, etc. a) En el treball has d’incloure: • Alguna dada relacionada amb la història dels escacs: època en què es van inventar, qui en van ser els inventors, etc. • El nom d’alguns grans jugadors d’escacs. • Les característiques del tauler. Quina de les dues posicions per al tauler és correcta? Són vàlides ambdues posicions? Observa les figures de la dreta i, a partir de la informació obtinguda a les diferents pàgines que has visitat, contesta. • Explicació dels moviments permesos per a cada peça, amb diagrames, per exemple, tal com apareix a la figura de la dreta per al cas de la torre, que es pot moure tant en horitzontal com en vertical. • L’adreça d’algunes pàgines web en les quals es pot jugar en línia partides d’escacs. • L’adreça de pàgines web de les quals es poden descarregar aplicacions gratuïtes (freeware) per jugar a escacs a l’ordinador. • L’adreça de les pàgines web de les quals has obtingut la informació utilitzada per elaborar el treball. b) Desa el document i comparteix les dades que has obtingut amb un company o companya de classe. c) Imprimeix finalment el document en format A4.
(Si és possible, inclou alguna imatge a la portada.)
222
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
6
1
APROFUNDEIX EN...
FITXA 7
Enciclopèdies virtuals
Identificar els elements que apareixen a la pantalla d’una enciclopèdia electrònica. Observa la il·lustració i identifica-hi: • El tema principal de l’article. • Enllaços a determinades paraules clau. • Documents multimèdia: fotos, dibuixos, mapes, vídeos, sons, etc.
2
Buscar informació en una enciclopèdia electrònica. Elabora ara una seqüència semblant per a altres casos. a) Tria un tema d’entre els següents (o qualsevol altre en què tinguis un interès especial). • L’antic Egipte. • El Canadà. • La poesia del Noucentisme. • Les missions espacials a Mart. • Els volcans. • Els diferents sistemes de numeració emprats per algunes civilitzacions: maia, romana, sumèria… • L’origen dels Jocs Olímpics. b) Busca informació sobre la temàtica triada. c) Imprimeix algun article dels que hagis trobat perquè et serveixi com a referència. d) Desa alguns documents multimèdia: fotografies, dibuixos, mapes, etc., en una carpeta que tingui el nom de la temàtica.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
223
6 3
APROFUNDEIX EN…
FITXA 7
Enciclopèdies virtuals
E laborar un treball amb la informació obtinguda d’una enciclopèdia electrònica. Recull la informació obtinguda dels diferents articles que has consultat a l’enciclopèdia electrònica i elabora un treball. Utilitza un processador de textos. a) En el treball has d’incloure: • Text amb la informació que creguis convenient. Utilitza diferents colors i mides per als títols. • Alguna imatge obtinguda en consultar l’enciclopèdia. • Alguna taula que reculli dades numèriques d’interès, si ho creus adequat. b) Vés desant la informació periòdicament. Per a això, recorda que tens diverses opcions: triar l’opció Desa a la barra de menús, o bé prémer sobre la icona Desar de la barra d’eines (representada habitualment amb un disquet). c) Imprimeix, finalment, el document.
4
C onèixer les possibilitats que ofereixen les enciclopèdies virtuals. Observa la il·lustració de la dreta i contesta: a) Quines són les opcions que ens ofereix l’enciclopèdia virtual quan l’executem? b) Quins avantatges tenen les enciclopèdies virtuals sobre les enciclopèdies en paper? Contesta la pregunta fent referència als documents multimèdia que incorporen les enciclopèdies electròniques: mapes, fotos, sons, vídeos…
5
B uscar dades concretes en una enciclopèdia electrònica. Un dels avantatges de les enciclopèdies electròniques davant de les enciclopèdies impreses és la rapidesa en la cerca de dades. Et proposem que comparis el temps que trigues a buscar determinades dades utilitzant, d’una banda, una enciclopèdia electrònica o virtual i, d’una altra, una enciclopèdia «clàssica» impresa.
Dada
Solució
Temps emprat utilitzant una enciclopèdia impresa
Temps emprat utilitzant una enciclopèdia electrònica
L’any de naixement de l’inventor Narcís Monturiol La superfície de l’illa de Formentera El nom dels astronautes de la missió Apollo 11 Les principals obres de Jules Verne El nom dels components del grup The Beatles
224
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
6 1
APROFUNDEIX EN…
FITXA 8
Cercar informació sobre un tema
B uscar informació sobre un tema de lliure elecció. Perquè comproveu a l’aula l’abundància d’informació que existeix sobre qualsevol temàtica, us proposem que busqueu informació de manera individual o treballant en parelles sobre un tema que us sembli interessant. Procureu que no hi hagi més de dos grups de treball que triïn una mateixa temàtica. 1. Primer decideix el que tractaràs. Com a suggeriments t’aportem els temes següents, sobre els quals segurament hi ha informació abundant a la xarxa • La fauna catalana.
• Jocs d’ordinador.
• Un cantant o un grup musical.
• Turisme a Catalunya.
2. A continuació, elabora un guió que t’ajudi a cercar. Hi pots apuntar quin tipus d’informació vols trobar: text, fotografies, mapes, dibuixos, algun programari… 3. Utilitza un o més cercadors per buscar informació sobre la temàtica triada. Tingues en compte que hi ha cercadors que retornen pàgines en qualsevol idioma, però que n’hi ha que ofereixen també un servei automàtic de traducció. 4. Desa les pàgines que et van semblant interessants a la carpeta d’adreces d’interès del navegador. 5. Després completa la cerca emprant algun índex temàtic. Torna a arxivar les pàgines que et resultin interessants. 6. Una vegada que ja has comprovat quin tipus d’informació hi ha a la xarxa, elabora un guió sobre el treball que faràs descrivint les cerques: • Introducció i objectius de la cerca. • Eines utilitzades (cercadors, índexs temàtics). • Adreces URL de les principals pàgines web emprades per elaborar el treball. • Diferents apartats relacionats ja amb la temàtica triada. • Conclusions sobre la utilització d’Internet per buscar la informació: avantatges sobre els mitjans tradicionals: llibres, revistes, etc. tilitza un processador de textos i crea un document en el qual més tard inclouràs el teu propi text basat U en la informació trobada al web, imatges obtingudes de les pàgines que has visitat, etc. (Tingues en compte que moltes imatges existents a Internet estan protegides per drets d’autor, per la qual cosa no es poden fer servir sense permís exprés de l’autor a l’hora de crear altres pàgines web, per exemple.) 7. Completa el document amb: • Una portada amb algun títol original (color, mida, tipus de lletra, etc.). • El desenvolupament dels diferents punts elaborats en fer el guió. 8. Desa i imprimeix el document.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
225
Recursos per a l’avaluació de continguts
6
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
Nom:
Curs:
Data:
1
Indica quines són les funcions d’un navegador i digue’n el nom d’almenys dues.
2
Moltes vegades, les pàgines web triguen massa temps a carregar-se perquè inclouen un nombre excessiu d’imatges, o perquè són molt grans. Si estem connectats mentre les llegim, podem perdre molt de temps. Sabries com guardar una pàgina web per llegir-la posteriorment? (Clau: utilitza els menús del navegador.)
3
En la qüestió anterior parlem de pàgines web molt «pesants» que inclouen imatges. No obstant això, ens podem trobar amb pàgines que inclouen molt de text i en les quals necessitem buscar unes idees concretes. Com ho faries? (Clau: utilitza els menús del navegador.)
4
Assenyala quina utilitat pots donar per als teus estudis als serveis d’Internet següents: a) Correu electrònic.
c) World wide web (www).
b) Xat.
d) Telefonia IP.
5
Un dels avantatges dels navegadors és que permeten copiar text i enganxar-lo en altres documents. Busca una notícia en un diari que hi hagi a Internet i enganxa-la en un document del teu processador de textos. Fes la mateixa operació amb una imatge.
6
Esbrina què són i com pots emprar les Adreces d’interès o Marcadors (als navegadors Internet Explorer, Firefox i Google Chrome) per facilitar l’accés a pàgines web del teu interès.
7
Amb l’ajuda d’algun cercador, localitza la informació necessària i defineix els termes següents. Entre parèntesis t’indiquem l’àrea del saber en la qual pots trobar informació. a) Expressionisme (pintura). b) Joc de xips (informàtica). c) Guanina (biologia). d) Leptó (física). e) Volta de creueria (arquitectura).
228
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA B
8
Explica la utilitat de cada funció de la cerca avançada del cercador Google.
9
Una connexió a Internet requereix disposar d’un proveïdor d’accés al qual connectar-te i que gestioni l’accés a Internet. Esbrina el nom de diferents proveïdors d’accés.
10
Utilitzant un cercador, esbrina: quin va ser l’origen d’Internet i quina agència nord-americana es va encarregar de desenvolupar-lo?
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
229
6
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
Nom:
1
Curs:
Data:
Assenyala el servei d’Internet adequat per a cada cas. a) Enviar un missatge escrit urgent a una persona que viu a Nova Zelanda. b) Buscar informació sobre un poeta per elaborar un treball que t’han demanat a la classe de Català. c) Conversar en temps real amb amics dispersos per diversos països. d) Llegir opinions de diferents usuaris que utilitzen el mateix model de consola de joc. e) Mantenir una conversa amb transmissió d’àudio i vídeo en temps real.
2
Observa l’aspecte de la pantalla de l’ordinador en obrir un navegador i retola-hi:
a) El botó per anar cap a la pàgina visitada abans de la que es mostra. b) El botó per actualitzar la pàgina carregada. c) El botó per imprimir la pàgina. d) El botó per accedir a les pàgines assenyalades com a Adreces d’interès. e) La barra de desplaçament.
230
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA A
3
4
Utilitza un navegador i localitza les pàgines web corresponents a les adreces URL següents. Després, clica sobre algun enllaç que incorpori la pàgina. a) http://www.mcescher.com
d) http://www.egiptologia.cat
b) http://www.nineplanets.org
e) http://www.edu365.cat
c) http://www.transit.gencat.cat/ca/
f) http://www.termcat.cat
Observa l’aspecte de la pantalla de l’ordinador en visitar la pàgina web corresponent a un cercador.
Localitza:
5
a) El lloc on s’introdueixen les paraules clau.
c) Els resultats facilitats pel cercador (enllaços).
b) Com s’inicia la cerca.
d) L’adreça URL de les pàgines oposades.
Utilitza un o més cercadors o índexs temàtics per localitzar la informació següent: a) Els guanyadors dels premis de l’Acadèmia de Hollywood a la millor pel·lícula dels 10 últims anys. b) Algun mapa amb la situació de les ciutats següents: – Kíev (Ucraïna). – Kunming (Xina). – Illa Canton (Kiribati). – Erevan (Armènia). – Bahia (Brasil). c) Els països en què existeix alguna ciutat o poble anomenat Toledo. d) Algun fragment de l’obra de Santiago Rusiñol.
6
Accedeix utilitzant la world wide web a alguna enciclopèdia virtual existent a la xarxa i verifica les dades que has trobat a l’activitat anterior. a) Has pogut trobar tota la informació? Per què? b) En quins casos creus que és més útil emprar una enciclopèdia virtual? Per què?
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
231
6
AVALUACIÓ
AUTOAVALUACIÓ
Nom:
1
Curs:
Indica quines funcions s’assignen a una xarxa informàtica.
6
Data:
FTP són les sigles en anglès de... a) file transform protocol.
a) Intercanviar informació.
b) fruits, tomatos and potatos.
b) Compartir maquinari.
c) file transfer protocol.
c) Compartir programari.
d) file transfer problems.
d) Totes les respostes anteriors són correctes. 7 2
Per visualitzar pàgines web necessites...
Podem considerar Internet com un conjunt de xarxes d’ordinadors interconnectades.
a) un programa de processament de textos. b) un navegador.
a) Cert.
c) un client de correu electrònic.
b) Fals. 3
d) Totes les respostes són correctes.
Marca aquells serveis que siguin propis d’Internet. a) Telègraf.
8
Quins elements són necessaris per navegar per Internet? a) Mòdem.
b) FTP.
b) Línia telefònica.
c) www.
c) Un programa client de FTP.
d) Correu postal. 4
5
d) Un alta en un proveïdor de serveis d’Internet.
Marca aquell o aquells serveis d’Internet que permetin la comunicació entre persones en temps real.
9
Quines de les adreces URL següents pertanyen a cercadors?
a) Correu electrònic.
a) http://www.google.es
b) Xat.
b) http://www.msn.com
c) Fòrum.
c) http://www.lycos.es
d) Videoconferència.
d) http://www.buscalotodo.com
Indica si és certa o falsa l’afirmació següent: «Un fòrum permet a molts usuaris accedir a missatges escrits per un altre o uns altres visitants d’aquest fòrum». a) Cert. b) Fals.
10
Una enciclopèdia virtual es pot trobar... a) en suport paper. b) en CD-ROM. c) en DVD-ROM. d) a la web.
1 d; 2 a; 3 b i c; 4 a; 5 a; 6 c; 7 b; 8 a, b i d; 9 a i c; 10 b, c i d. SOLUCIONS 232
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
6
AVALUACIÓ
CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Activitats
Criteri 1. Comunicar els projectes realitzats utilitzant mitjans digitals, emprant el llenguatge tecnològic adient i incloent diferents elements visuals (taules, gràfics, imatges).
Prova B
Prova A
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
1, 2, 3, 4, 5, 6
PROVA B: SOLUCIONS 1
Visualitzar pàgines web i navegar per la www. Permet copiar textos, imatges i altres recursos per utilitzar-los als nostres propis documents. Emmagatzema i organitza les pàgines d’especial interès per a l’usuari. Internet Explorer, Netscape, Mozilla, Chrome.
2
Menú Arxiu, opció «Desa la pàgina com a» i al desplegable «Tipus de fitxer» triar «Pàgina web completa».
3
A Internet Explorer anar a menú Edició, opció «Cerca en aquesta pàgina». A Netscape i Mozilla, el menú és Edita i l’opció, «Cerca».
4
a) Intercanviar missatges i arxius entre companys i amb els professors.
7
a) L’expressionisme consisteix a potenciar l’impacte emocional de l’espectador mitjançant el color, les formes retorçades i la composició agressiva. b) El joc de xips és el conjunt de xips que controla determinades funcions de l’ordinador. c) La guanina és un component de l’ADN. d) Els leptons són partícules subatòmiques de massa molt petita. (Un electró és un tipus de leptó.) e) Una volta de creueria és una volta típica del gòtic formada per la intersecció de dues voltes.
8
Buscar resultats. Amb totes les paraules (permet trobar pàgines on es recullin totes les paraules que s’han inclòs a la cerca).
b) Intercanviar idees. Fer experiències de pluja d’idees. c) Analitzar diferents temes d’interès aportant els nostres comentaris i solucions. Permet un seguiment en el temps dels temes tractats.
Amb la frase exacta (permet trobar pàgines web que tinguin la fase introduïda). Amb algunes de les paraules (permet introduir vocables que poden estar o no introduïts a les cerques).
d) Buscar informació necessària per al nostre aprenentatge i per a l’elaboració de treballs.
Sense les paraules (paraules que han de ser evitades a la cerca).
e) Emprar serveis de telefonia sense col·lapsar la xarxa telefònica bàsica. 5
6
Prement el botó dret del ratolí sobre la imatge s’accedeix a un menú contextual en el qual triem l’opció «Anomena i desa la imatge...», amb el qual una vegada anomenada la podrem col·locar a qualsevol altre document. Amb el text el procediment és seleccionar-lo, prémer «Ctrl 1 C» i després, al document de destinació, prémer «Ctrl 1 V». Per emmagatzemar una adreça d’una pàgina web d’interès s’utilitzen les Adreces d’interès (Internet Explorer) o Marcadors (Netscape o Firefox). Per memoritzar-hi una adreça s’ha d’anar al menú Preferits, opció «Afegeix als preferits» (Internet Explorer), o anar al menú Adreces d’interès, opció «Afegeix la pàgina a les adreces d’interès» (Netscape o Firefox).
Idioma (permet seleccionar pàgines en un determinat idioma). La resta dels elements ja estan comentats. 9
Exemples: Orange, Jazztel, Ya.com, Telefónica, Ono, etc.
10
L’origen d’Internet va ser militar, per evitar que un atac en un node de comunicacions per part d’altres països impedís una ràpida resposta dels míssils nord-americans en cas de guerra nuclear. L’agència encarregada del desenvolupament va ser l’ARPA.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
233
6
AVALUACIÓ
CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
PROVA A: SOLUCIONS 1
a) Correu electrònic.
4
Comenteu als alumnes que hi ha molts cercadors a la xarxa. De vegades, per verificar que la informació que hem trobat és certa, és convenient visitar pàgines web diferents, utilitzant si és necessari cercadors diferents per localitzar-les.
5
a) Resposta variable en funció de l’any que es busca. La utilitat de l’activitat resideix a mostrar als alumnes que una gran part de la informació disponible a la xarxa s’actualitza gairebé diàriament.
b) World wide web. c) Xat. d) Fòrums de discussió. e) Videoconferència. 2
Vegeu el llibre de l’alumne, pàgina 130. Comenteu als alumnes que l’aspecte de la pantalla canvia segons el navegador que utilitzem, però molts elements són comuns: per exemple, el botó per imprimir la pàgina. Alguna cosa que sol variar més d’uns navegadors a uns altres és la manera com organitzen les adreces d’interès i com s’hi accedeix.
3
Resposta pràctica. És interessant que els alumnes comprovin els elements que formen part d’una pàgina web. Indiqueu, així mateix, que la terminació de la URL dóna pistes sobre l’idioma i altres característiques de la pàgina web: governamental, comercial, d’una organització, etc. A més, es pot donar el cas que, en escriure l’adreça URL de la pàgina, es mostra un missatge d’error o que ens indica que la pàgina no existeix. Comenteu a l’aula que això passa de vegades quan canvia l’ordinador (servidor) en el qual s’allotja la pàgina buscada.
234
b) Activitat pràctica. És convenient en aquest apartat mostrar als alumnes que, amb un cercador, també podem buscar imatges (els mapes, en molts casos, són arxius d’imatge, habitualment en format jpg). c) Existeix una ciutat anomenada Toledo a Espanya, Xile, el Brasil, Colòmbia i també als Estats Units. d) Activitat pràctica. 6
a) Activitat pràctica. A les enciclopèdies virtuals, ja siguin en línia o fora de línia, hi ha menys informació que a Internet. Però com que estan més ben organitzades, és més fàcil trobar-hi la informació. b) És més útil buscar en una enciclopèdia virtual que a Internet quan la informació que necessitem és bastant comuna, en llibres de text, per exemple.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Recursos per a l’avaluació per competències
6
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
Et semblen útils i segurs els sistemes d’emmagatzematge al núvol? El servei d’allotjament d’arxius al núvol Dropbox ha presentat al seu blog una nova característica que permetrà a qualsevol persona carregar arxius al compte d’un dels seus usuaris fins i tot sense estar registrada a Dropbox. A través de la nova opció habilitada, anomenada «Sol·licitud d’arxius», l’usuari en pot dotar un altre de la capacitat de pujar arxius al seu compte de Dropbox, en una carpeta de la seva elecció. Aquest pot especificar al seu torn quin tipus d’arxiu està buscant i el motiu pel qual el sol·licita (factures, invitacions, etc.), per enviar, a continuació, un enllaç generat per a la pujada d’arxius a la carpeta o, directament, una sol·licitud al correu electrònic d’una persona determinada. Els arxius pujats pels destinataris es desen al directori «Sol·licitud d’arxius», encara que es pot modificar aquesta ubicació. A més, l’eina permet sol·licitar arxius que estaven allotjats prèviament a Dropbox. Aquesta millora sorgeix com a alternativa a la compartició d’arxius via correu electrònic entre usuaris de diferents serveis d’allotjament al núvol. La plataforma busca agilitar el procés de compartició de documents, així com mostrar el seu servei a nous usuaris poten-
cials. La nova característica implementada a Dropbox té altres avantatges: funciona amb arxius pesants (com vídeos) de fins a 2 GB de mida, que d’altra banda, no seria possible adjuntar en un correu. Segons la companyia, l’opció ja està disponible per a tots els usuaris del servei i arribarà als comptes d’empreses en les properes setmanes. hhttp://www.20minutos.es/noticia/2492663/0/dropbox/ permite/qualsevol-pugi-arxius-carpeta/#xtor= AD-15&xts=467263
QÜESTIONS 1
Quina novetat ha presentat Dropbox al seu blog?
3
Quin és el límit en la mida dels arxius compartits?
4
2
Què ha de fer un usuari que necessiti un arxiu determinat per aconseguir-lo mitjançant aquest nou servei?
236
Observa la imatge i enumera els avantatges que presenten els sistemes d’emmagatzematge al núvol.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
5
Cerca a Internet informació sobre aquests altres sistemes d’emmagatzematge al núvol i completa la taula següent: Servei
Espai gratuït
Lloc web
7
OneDrive iCloud Google Drive
• Feu cerques avançades a Internet.
Mega
• Utilitzeu Dropbox per compartir la informació entre els diferents membres del grup.
Box 6
En grups de tres o quatre persones, dueu a terme un treball de recerca sobre la seguretat dels sistemes d’emmagatzematge al núvol. Seguiu els passos següents:
• Redacteu un informe en Word en el qual proposeu mesures per evitar el risc de robatori d’informació.
Llegeix el titular de notícia següent que s’ha publicat en diversos mitjans de comunicació i contesta les preguntes:
• Exposeu l’informe a classe utilitzant la pissarra digital o el projector.
El 90 % dels usuaris considera que tercers podrien accedir a la seva informació al núvol
a) Quin tipus d’informació comparteixes tu amb altres usuaris?
Dades personals.
Jocs.
Material educatiu.
Aplicacions.
Vídeos.
Música. Notícies Fotos. Altres: b) Prens alguna mesura de seguretat en compartir aquests arxius? En cas afirmatiu, indica quina o quines. c) Opina: creus que poden accedir tercers a la teva informació personal allotjada al núvol?
8
Ara que tens més informació, contesta: Et semblen útils i segurs els sistemes d’emmagatzematge al núvol?
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
237
6
AVALUACIÓ
CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Competència que es treballa
Criteri
Activitats
Tractament de la informació i competència digital
1. Comunicar els projectes realitzats utilitzant mitjans digitals, emprant el llenguatge tecnològic adient i incloent diferents elements visuals (taules, gràfics, imatges).
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
D’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria
1. Comunicar els projectes realitzats utilitzant mitjans digitals, emprant el llenguatge tecnològic adient i incloent diferents elements visuals (taules, gràfics, imatges).
7, 8
QÜESTIONS 1
Dropbox ha presentat al seu blog un nou servei que permetrà a qualsevol persona carregar arxius al compte d’un dels seus usuaris. No fa falta que aquesta persona estigui registrada a Dropbox com a usuari.
2
L’usuari que necessita la informació ha d’utilitzar l’opció «Sol·licitud d’arxius», que també li permet especificar quin tipus d’arxiu està buscant i el motiu pel qual el sol·licita (factures, invitacions, etc.).
6
b) L’alumne reflexionarà sobre les mesures de seguretat que aplica en compartir arxius i les enumerarà. Per exemple: • Utilitzar contrasenyes llargues (almenys de 8 caràcters) i complexes, és a dir, que incloguin minúscules, majúscules, nombres i caràcters no alfanumèrics.
A continuació enviarà un enllaç generat per a la pujada d’arxius a la carpeta desitjada del seu compte de Dropbox o, directament, una sol·licitud al correu electrònic de la persona que li ha d’enviar la informació.
• No allotjar al núvol arxius sensibles. • Revisar les configuracions per defecte dels serveis, no acceptar les condicions sense llegir-les prèviament i ser conscients del que estem acceptant.
Els arxius pujats pel destinatari es guarden al directori «Sol·licitud d’arxius», encara que es pot modificar aquesta ubicació. 3
Es poden compartir arxius fins a una mida de 2 GB.
4
Els sistemes d’emmagatzematge al núvol presenten, entre d’altres, els avantatges següents:
• Emprar eines d’encriptació. c) Després de respondre les dues qüestions anteriors l’alumne opinarà sobre la possibilitat que terceres persones accedeixin a la seva informació desada al núvol. 7
Cada membre del grup ha de fer cerques avançades a Internet fins a trobar la informació desitjada. Després, la compartirà amb la resta del grup mitjançant Dropbox. A continuació seleccionaran entre tots la informació més rellevant i la resumiran en un informe en Word que presentaran a classe.
8
Després de treballar el tema, cada alumne donarà la seva opinió sobre la utilitat i la seguretat dels sistemes d’emmagatzematge al núvol. En la seva resposta tindran en compte els avantatges analitzats, els riscos de robatori d’informació i les mesures de seguretat plantejades.
• Un usuari pot accedir a la informació des de tots els seus dispositius connectats a Internet: portàtil, mòbil, tauleta, etc., i des de qualsevol lloc. • Es pot compartir informació d’una manera fàcil i senzilla. • És un servei ràpid. • Evita haver de portar amb nosaltres dispositius físics com ara memòries USB, discos durs, etc. 5
Servei OneDrive
Espai gratuït 15 GB
https://onedrive.live.com/ about/es-es/
5 GB
http://www.apple.com/es/ icloud/?cid=wwa-ESkwgfeatures-com
15 GB
https://www.google.com/ intl/es/ca/drive/
Mega
50 GB
https://www.mega.nz
Box
10 GB
https://www.box.com/es_Es/
iCloud
Google Drive
238
Lloc web
a) L’alumne ha de seleccionar, entre les opcions donades, el tipus d’informació que comparteix amb altres usuaris. Si comparteix una altra classe d’informació que no aparegui a la llista, l’afegirà a l’opció «Altres».
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Solucionari del llibre de l’alumne
6
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Interpreta la imatge
• Els hackers o pirates informàtics poden utilitzar les xarxes informàtiques i danyar ordinadors d’empreses o institucions.
· Imatge " Internet " Encaminador o router " Portàtil. Si el mòbil està connectat a una xarxa Wi-Fi, abans de pujar la imatge a Internet passarà per un encaminador o router. 1
Resposta lliure.
2
Ens referim al fet que existeix una agrupació d’ordinadors, telèfons, tauletes i altres dispositius connectats entre si, mitjançant cable o amb una instal·lació sense fils, de manera que poden compartir informació.
• Internet és un excel·lent mitjà per propagar virus informàtics que poden danyar ordinadors en poques hores. • Hi ha riscos en les transaccions econòmiques (pagaments amb targeta, transferències, etc.) dutes a terme a través de la xarxa. • En el cas del correu electrònic, un problema és la recepció de missatges no desitjats, la majoria de tipus publicitari (spam o correu brossa).
La connexió d’equips en xarxa fa possible: • Intercanviar informació: arxius de tot tipus, missatges…
• Alguns serveis poden crear addicció en determinades persones si no s’usen amb moderació.
• Compartir el maquinari: impressores, faxos… Tots els ordinadors d’una xarxa poden utilitzar una sola impressora.
• Moltes pàgines estan escrites en anglès. Encara que existeixen traductors automàtics, aquests no són sempre eficaços.
• Compartir el programari: algunes aplicacions poden residir als servidors. • Compartir dades: un conjunt d’imatges o vídeos pot residir als servidors i els usuaris de la xarxa hi accedeixen. Així no és necessari que cada equip emmagatzemi totes les dades. 3
Internet és un mitjà de comunicació a escala mundial i té múltiples avantatges: • La informació s’aconsegueix des de qualsevol lloc. L’arribada de les connexions Wi-Fi i les xarxes mòbils de dades permet utilitzar Internet des de qualsevol lloc, sense cables, utilitzant ordinadors portàtils, telèfons, tauletes, consoles de joc…
Resposta model. • Pots fer la consulta des de casa sense haver de desplaçar-te a la biblioteca. • No existeixen horaris…
5
Activitat pràctica.
6
Activitat pràctica.
7
Activitat pràctica.
8
Activitat pràctica.
9
Activitat pràctica.
10
Pots filtrar pels arxius següents: • PDF d’Adobe Acrobat (pdf)
• La quantitat d’informació disponible és enorme. Administració, particulars, institucions i empreses ofereixen una informació completa a la xarxa. Però... vés amb compte!: la informació no sempre és veraç. Sigues crític amb les fonts d’informació poc conegudes.
• Post Script d’Adobe (ps). Llenguatge de descripció de pàgines.
• Proporciona notícies d’última hora ràpidament. Els mitjans de comunicació han evolucionat per oferir als ciutadans informació en temps real de notícies o esdeveniments esportius.
• Microsoft Word (doc).
• La comunicació és ràpida i eficaç. La missatgeria instantània a través del telèfon mòbil, per exemple, ha revolucionat la manera de comunicar-nos amb companys de feina, família i amics. • No existeixen horaris. A Internet no hi ha hora de tancament ni dies festius. La informació està disponible cada dia a qualsevol hora. No tot el que es relaciona amb Internet és positiu, també hi ha inconvenients. • Cap institució controla Internet, es poden publicar continguts de qualsevol tipus i distribuir-se ràpidament. Així, hi ha qui empra la xarxa per distribuir fotografies o acudits que difamen altres persones o que empren aquest fet com a amenaça: ciberassetjament. No obstant això, les autoritats persegueixen els autors de continguts de tipus bèl·lic, racista o els qui assetgen altres internautes.
240
4
• Autodesk (dwf). Arxius en 2D i 3D. • Google Earth (kml i kmz). • Microsoft Excel (.xls). • Microsoft PowerPoint (ppt). • Format de text enriquit (rtf). • Shockwave Flash (swf). Animació de gràfics vectorials. 11
Activitat pràctica.
12
Activitat pràctica.
13
Activitat pràctica.
14 Activitat 15
pràctica.
Activitat pràctica.
16 Una
xarxa informàtica és una agrupació d’ordinadors, telèfons, tauletes i altres dispositius connectats entre si, mitjançant cable o una instal·lació sense fils. Una xarxa informàtica permet compartir informació de tot tipus entre els seus equips. Si a més està connectada a Internet, la connexió és global: es pot intercanviar informació amb qualsevol altre equip connectat a Internet, sigui on sigui.
17
a) Internet és la xarxa que connecta totes les xarxes informàtiques, ja que ens permet compartir informació amb ordinadors, telèfons, tauletes i altres dispositius.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
b) Des d’Internet pots accedir a multitud de serveis: La world wide web (per a cerca d’informació), el correu electrònic, la missatgeria instantània, la transferència d’arxius (FTP), l’intercanvi d’arxius P2P o la telefonia IP. 18
25
b) El correu electrònic permet enviar missatges de text, incloent-hi vídeos, fotografies i arxius de tot tipus.
a) Sempre està disponible per fer-lo servir.
c) Les xarxes d’intercanvi d’arxius P2P permeten intercanviar arxius entre dos internautes directament sense passar per cap servidor intermedi.
b) Resposta lliure. c) Internet és un excel·lent mitjà per propagar virus informàtics que poden danyar ordinadors en poques hores.
d) La world wide web (www) està formada per milers de milions de pàgines web amb informació de tot tipus.
d) Perquè poden obtenir la teva informació bancària i fer-ne un mal ús. 19
• La informació s’aconsegueix des de qualsevol lloc. • La quantitat d’informació disponible és enorme.
f) El servei FTP permet intercanviar arxius entre un equip i un servidor d’una manera eficient.
Inconvenients • Es poden publicar continguts de qualsevol tipus i distribuir-se ràpidament. • Hackers o pirates informàtics.
• Virus informàtics que poden danyar ordinadors en poques • Proporciona notícies hores. d’última hora ràpidament. • La comunicació és ràpida • Missatges no desitjats (spam). i eficaç. • Fer-ne un mal ús (addicció). • No existeixen horaris. 20
e) La telefonia IP permet mantenir converses telefòniques utilitzant Internet en lloc de les xarxes telefòniques fixes o mòbils.
Resposta model. Avantatges
26
Activitat pràctica.
27
Activitat pràctica.
28
Activitat pràctica.
29
Activitat pràctica.
30
Activitat pràctica.
31
Resposta lliure.
32
Resposta lliure.
33
Activitat pràctica.
34
TELÈFON MÒBIL
Les àrees apareixen en la part superior de la pantalla. Ens classifica la informació de la web en diferents categories. b) Els enllaços apareixen a la dreta de la pantalla. Activitat pràctica.
22
a) No, perquè no em permetria enviar arxius tan pesants. b) El servei FTP, ja que permet pujar i descarregar de manera eficient arxius pesants en contraposició al correu electrònic o al servei de missatgeria instantània, més limitats en aquest aspecte.
23
a) El correu electrònic és un sistema de comunicació molt eficaç, però té un inconvenient: no sabem quan el nostre destinatari veu el missatge enviat i, a més, l’enviament i la recepció no són immediats. b) El correu electrònic permet intercanviar missatges de text als quals es poden adjuntar arxius de qualsevol tipus entre ordinadors, tauletes, telèfons mòbils o altres dispositius electrònics. c) El correu POP empra una aplicació instal·lada a l’ordinador, el telèfon o la tauleta: el client de correu electrònic. El correu web utilitza la pàgina web del nostre proveïdor de correu.
24
S’assemblen perquè tots dos et permeten conversar a distància. La diferència és que els telèfons IP permeten parlar usant el servei IP d’Internet sense necessitat d’emprar la xarxa telefònica o la xarxa de telefonia mòbil.
TELEVISOR
La telefonia IP es pot utilitzar emprant un telèfon que es connecta a una xarxa domèstica amb sortida a Internet.
a) La pàgina inclou textos, vídeos, enllaços…
21
a) La missatgeria instantània permet la comunicació en temps real, de manera que coneixem si el nostre interlocutor està connectat o no.
No és necessari utilitzar un ordinador. Els televisors moderns de gamma mitjana-alta també poden utilitzar una aplicació IP, com Skype, per establir videoconferències.
35
Activitat pràctica.
36
Activitat pràctica.
37
a) El correu electrònic i la missatgeria instantània. b) Perquè tothom fa servir diversos serveis en diferents dispositius. c) Resposta lliure.
38
a) Per enviar arxius i quan no s’espera resposta immediata, perquè el correu electrònic té més capacitat que la missatgeria instantània, però no ens garanteix que el receptor hagi llegit el correu en el moment que se li envia. b) Per a missatges que volen una comunicació immediata.
39
a) Perquè la gent tem per la seguretat en la compra. b) Resposta lliure. c) Resposta lliure.
40
a) Missatgeria instantània, xarxes socials i operacions bancàries. b) Resposta lliure.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
241
6 41
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Resposta model.
43
Resposta lliure.
a) Cal pensar si és lògic o raonable el preu del producte que es vol comprar.
44
Resposta lliure.
45
Resposta lliure.
46
Resposta lliure.
47
Resposta lliure.
48
Activitat pràctica.
49
Activitat pràctica.
b) El símbol que ens identifica que una pàgina és segura, de vegades, solament apareix a les pàgines de pagament. c) Com són les condicions en cas de devolució? 42
a) La «s» al final significa que el lloc és segur, encara que de vegades la «s» només apareix a la pàgina de pagament. b) Resposta lliure.
242
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Guió de la unitat i suggeriments didàctics Unitat 7 Llenguatges de programació
Dia a dia a l’aula. UNITAT 7
Guió de la unitat i recursos didàctics . . . . . . . . . . . . . . 246 Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 246 Continguts. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 246 Competències que es treballen. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247 Esquema de la unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247
Ensenyament individualitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 249 Repàs i suport • Fitxa 1. Scratch I. Guies d’Scratch . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 250 • Fitxa 2. Scratch II. Edició de personatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 252 • Fitxa 3. Python . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 253
Aprofundiment • Fitxa 4. Scratch III. Programar un joc o una aplicació . . . . . . . . . . . . . . . 254 • Fitxa 5. Arduino . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 256 • Fitxa 6. A la xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 258
Recursos per a l’avaluació de continguts . . . . . . . . . . 261 Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 262 • Prova B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 262 • Prova A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 264
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 267 Criteris d’avaluació i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 268
Recursos per a l’avaluació per competències . . . . . . 273 Prova 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 274 Criteris d’avaluació i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 277
Solucionari del llibre de l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 279
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
245
7
PRESENTACIÓ I SUGGERIMENTS
LLENGUATGES DE PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS 1. Conèixer les característiques principals del procés de resolució de problemes utilitzant la informàtica.
4. Desenvolupar les capacitats necessàries per a l’ús d’un llenguatge visual i un d’alt nivell en la resolució de problemes concrets.
2. Saber la terminologia bàsica utilitzada i identificar les parts comunes en tots els programes informàtics.
5. Mostrar curiositat i interès per les eines de programació informàtiques i per la seva utilització amb la finalitat de resoldre problemes.
3. Adquirir les destreses necessàries per dissenyar un algorisme i el diagrama de flux corresponent que resolgui un problema senzill amb eines informàtiques.
6. Valorar l’ús responsable i col·laboratiu dels entorns de programació com a eines indispensables per al progrés de la societat.
CONTINGUTS SABER
• Informàtica: maquinari i programari. • Aplicacions informàtiques: usuari, programador, programa. • Característiques d’un procés resoluble amb l’ús de la informàtica. • Algorisme: dades, seqüència d’instruccions, resultat. • Diagrama de flux: finalitat i simbologia. • Els llenguatges de programació. Exemples. • Programació amb el llenguatge visual Scratch: escenari, personatges, blocs d’instruccions. • Programació bàsica amb el llenguatge d’alt nivell Python: instruccions, estructura, compilació i detecció d’errades.
SABER FER
• Identificar els actors i les parts d’un programa informàtic. • Detectar problemes que poden ser resolts amb l’ús de l’ordinador. • Dissenyar algorismes i elaborar diagrames de flux sobre problemes senzills. • Reconèixer els diferents tipus de llenguatges de programació i les seves parts. • Assimilar la lògica i el processament general del llenguatge computacional. • Crear programes en l’entorn de l’Scratch, utilitzant tots els recursos disponibles. • Crear programes per resoldre problemes senzills amb el llenguatge Python.
SABER SER
• Reconeixement de la contribució dels programes informàtics en la modernització de la societat. • Interès per conèixer els llenguatges de programació i les possibilitats que ens ofereixen. • Inclinació cap a la resolució de problemes quotidians desenvolupant programes informàtics amb l’ús de llenguatges de programació senzills. • Gust per l’ordre, la simplicitat i la claredat en la programació. • Esperit crític i col·laboratiu per a la millora dels programes informàtics.
246
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN Competència social i ciutadana • Aprenentatge del vocabulari específic dels conceptes i les eines propis dels principals llenguatges de programació. • Creació, elaboració i aplicació de programes que proporcionen l’oportunitat d’assolir les destreses associades al llenguatge computacional. Obertura a l’oportunitat de utilitzar-les per a activitats d’oci, gestions quotidianes i tasques escolars d’altres matèries.
• Adquisició, comprensió i millora dels procediments (algorismes, diagrames de flux, etc.) necessaris per crear programes amb maneig de dades alfanumèriques i d’entorns gràfics, que cal mostrar amb formats clars, ordenats i atraients. • Motivació de l’alumnat partint dels coneixements adquirits sobre llenguatges de programació per a principiants i visuals que obren la porta a jugar, experimentar i aprendre a la vegada.
• Ús d’eines lògiques bàsiques que ajuden a formalitzar el raonament i d’eines de càlcul matemàtic senzill que ajuden a millorar-ne la comprensió i a veure’n una aplicació útil per a l’aprenentatge d’altres matèries.
• Difusió de l’ús de llenguatges de programació lliures i col·laboratius que fan abastable la informàtica a tota la societat i faciliten l’intercanvi d’informació.
CRITERIS D’AVALUACIÓ 1. Conèixer les parts i els actors d’una aplicació informàtica bàsica i proposar-ne exemples d’ús. 2. Emprar la terminologia de programació adequada. 3. Analitzar un problema i idear l’algorisme necessari per resoldre’l d’una manera ràpida, clara i senzilla.
6. Enumerar la seqüència necessària per elaborar un programa d’ordinador des de l’establiment del problema fins al desenvolupament del programa en un llenguatge de programació. 7. Dissenyar un programa d’Scratch utilitzant els recursos d’instruccions, personatges i escenaris necessaris per fer-lo senzill i atraient per a l’usuari.
4. Desenvolupar un diagrama de flux que faciliti comprende un algorisme i aplicar-lo en un programa.
8. Dissenyar un programa bàsic amb Python per resoldre un problema senzill.
5. Identificar les característiques i les tipologies dels llenguatges de programació i valorar-ne els avantatges i els inconvenients de cadascun.
9. Analitzar un programa existent, detectar-ne les errades i proposar els canvis necessaris per millorar-ne el rendiment.
ESQUEMA DE LA UNITAT PROGRAMACIÓ INFORMÀTICA Resolució de problemes amb la informàtica
Llenguatges de programació Eines
Procediment Programador
Algorisme Diagrama de flux
Entrada de dades Creació d’un programa Processament Utilitzat per l’usuari Resultat
Seqüència d’instruccions Explicació visual
Baix nivell
Alt nivell
Visual
Codi màquina
Python
Scratch
Estructura
Personatges
Compilació
Bloc d’instruccions
Instruccions
Escenari
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
247
Ensenyament individualitzat Repàs i suport Aprofundiment
7
REFORÇ I SUPORT
Scratch I. Guies d’Scratch
Nom:
Curs:
Data:
L’Scratch és un llenguatge de programació amb una comunitat d’usuaris molt potent. Des del web de l’Scratch pots veure projectes destacats, exemples i seguir guies per ajudar-te en les teves primeres passes.
PRACTICA
1
Selecciona la pestanya d’ajuda i tria Try out step-by-step intro.
2
Ara, des de la pantalla de l’Scratch, segueix el programa d’aprenentatge que s’ha obert a la dreta de la pantalla. Pots anar endavant i endarrere per comprovar si ho fas bé.
250
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
FITXA 1
Nom:
Curs:
Data:
3
Una altra guia molt interessant per començar a entendre com funciona l’Scratch són les targetes. Pots descarregar-te-les i seguir-ne les indicacions.
4
Realitza les accions de cada targeta i guarda-les dins del mateix arxiu de l’Scratch. Per evitar que l’escenari sigui un guirigall de personatges, utilitza els blocs Mostra’t i Amaga’t de la categoria d’Aspecte. D’aquesta manera podràs programar cada targeta sense veure les altres.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
251
7 Nom:
REFORÇ I SUPORT
FITXA 2
Scratch II. Edició de personatges Curs:
Data:
L’Scratch té una interfície que permet dibuixar els personatges i editar-los. Ara aprendrem com funciona i crearem la nostra pròpia historieta.
1
Obre l’Scratch i, amb el gat com a personatge seleccionat, obre la pestanya Vestits. Observa que el gat té dues disfresses i que pots editar-les per canviar-ne les característiques. La interfície recorda bastant el Paint. Prova cada botó d’edició i anota per a què serveix.
2
Ara que ja saps editar, dibuixa el teu propi personatge o baixa’l de la galeria o d’Internet. Amb el botó dret sobre una disfressa, tria duplicar-la. Repeteix l’operació fins a aconseguir 4 disfresses.
3
Edita cada disfressa perquè tingui diferents aspectes (diferents posicions de les parts del cos o colors, canvi de mida, etc.) També pots inserir disfresses que siguin una evolució del personatge.
4
Per acabar, crea un petit programa que combini un moviment repetitiu amb el canvi de vestit i algun so, que en conjunt proporcionarà una sensació de moviment. D’aquesta manera pots crear una petita pel·lícula del naixement d’una planta, d’una posta de sol, del moviment d’un personatge, etc.
252
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
7
REFORÇ I SUPORT
FITXA 3
Python
Nombre: Nom:
Curso: Curs:
Fecha: Data:
El Python és un llenguatge d’alt nivell fàcil d’aprendre perquè les seves instruccions es basen en paraules en anglès fàcils de comprendre per l’usuari no especialista. • En programar, és útil escriure explicacions dels procediments que s’han pensat perquè sigui més fàcil entendre la programació. Aquesta informació no l’ha de llegir el programa sinó el programador, i això s’aconsegueix amb el símbol coixinet #. • Els nombres poden ser enters o reals i automàticament el programa els identifica segons tinguin o no decimals. Ara bé, si fem una operació amb enters que genera un resultat real, cal avisar el programa que volem un resultat real. Això ho podem fer convertint un dels factors enters en real, afegint una coma o, si es tracta d’una variable, afegint float (). • Els operadors matemàtics bàsics són la suma 1, la resta 2, la multiplicació *, l’exponenciació **, la divisió // i el residu d’una divisió d’enters %. 1
Crea un programa perquè a partir de 2 nombres es generin totes les operacions que s’han explicat. Recorda que cal incloure una divisió que generi un resultat exacte amb decimals i la mateixa divisió que generi un quocient i un residu.
• Els operadors lògics de Python són True (Cert) False (Fals) i not (invers), que es poden combinar amb operadors de comparació. Per exemple:
OPERADOR
55 !5 < <5 > >5
2
COMPARACIÓ
Igual que Diferent que Més petit que Més petit o igual que Més gran que Més gran o igual que
Crea un programa que, a partir de 5 nombres aleatoris, els ordeni de més gran a més petit. Recorda que necessites carregar la funció random. import random a = random.radint(1,99) b...
• Ara comença a fer comparacions juntament amb les instruccions if; elif; else o directament al programa perquè generi respostes lògiques True i False. Determina quin nombre és el més gran, quin és el més petit i, en definitiva, ordena’ls. Finalment utilitza l’ordre Print per visualitzar els nombres a l’atzar i comprovar si el programa o l’usuari els ha sabut ordenar correctament.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
253
7
APROFUNDEIX EN...
FITXA 4
Scratch III. Programar un joc o una aplicació
L’Scratch permet fer programes molt diferents: des d’un joc fins a una aplicació. En aquesta fitxa podem aprendre alguns trucs.
PRACTICA 1
Si volem fer un joc amb una pilota, hem d’aconseguir que aquesta reboti quan toqui la raqueta o el porter.
2
Volem que la raqueta es desplaci segons movem el ratolí.
3
Si volem que compti gols o punts cada vegada que la pilota toca una part del camp, hem de crear una variable i anar-ne augmentant el valor.
4
Abans de crear el teu propi joc d’Scratch és molt important planificar-lo. Fes un esquema explicatiu (un guió animat o story board) del teu joc on indiquis els objectes (animacions) que hi haurà i la seqüència del joc que ha de fer cada animació per veure les dificultats que cal superar en fer el programa.
254
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
7
APROFUNDEIX EN...
FITXA 4
Scratch III. Programar un joc o una aplicació
Una possibilitat diferent és crear una aplicació, que pot ser des d’una calculadora fins a una presentació interactiva d’algun treball. Aquí cal treballar sobretot l’aspecte i enllaçar els diferents personatges. Fixa’t en l’exemple.
5
Crea una petita presentació interactiva sobre el teu esport o afició preferida.
6
Per acabar, capbussa’t una mica més en la comunitat d’Scratch. Busca informació sobre l’Scratch day. En què consisteix? Quins esdeveniments d’Scratch hi haurà durant aquest dia a prop del teu poble o ciutat?
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
255
7
APROFUNDEIX EN ...
Arduino
Arduino és una placa electrònica de codi obert, és a dir, accessible per a tothom sense llicència, que permet programar aplicacions electròniques reals des d’un ordinador. La seva versatilitat, simplicitat i preu econòmic l’han convertit en una eina molt adequada per a l’aprenentatge tant de la programació com de l’electrònica.
Observa les parts de la placa.
Arduino té una pàgina web en anglès arduino.cc. Hi ha un subfòrum en castellà http://forum.arduino.cc/index. php?board=32.0 on la comunitat d’usuaris penja guies d’aprenentatge, dubtes, nous projectes, idees, etc. 1
Per començar amb Arduino només et cal la placa, un connector USB entre la placa i l’ordinador i descarregar-te el programa des del web d’Arduino.
256
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
FITXA 5
2
Ara amb un LED, un resistor de 220 Ω i cable rígid pots crear un petit circuit que governarem amb Arduino. Carrega el programa i escriu el codi per aprendre a fer un LED intermitent.
3
Observa les característiques del llenguatge Arduino. • Les instruccions correctes es tornen de color taronja. • Cal obrir i tancar parèntesis () per indicar valors de la instrucció, i separar-los a dins amb una coma. • Les paraules clau a dins dels parèntesis es tornen de color blau. • Els nombres dins dels parèntesis no canvien de color. • Cal finalitzar sempre cada instrucció amb punt i coma. • Podem escriure aclariments per a l’usuari començant amb una doble barra inclinada //. L’estructura de programació es basa en 2 funcions principals: • La funció void setup() es llegeix únicament a l’inici del programa per determinar els modes de treball del pins, o del port sèrie. • La funció void loop() es llegeix cíclicament per permetre la interacció contínua entre les ordres de programació i els sensors de la placa.
4
Amb el programa escrit, pots verificar que no hi hagi cap errada i carregar-lo a la placa. Comprova que tot és correcte i, a continuació, prova de modificar el codi perquè el llum s’encengui 100 ms i s’apagui 900 ms.
5
Pren la iniciativa i crea un semàfor. • Disposa els components electrònics com a la imatge. • Aprofita el programa d’encesa d’un LED vermell. • Repeteix la programació per a cada LED dins del setup i dins del set loop per a cada pin 2,4 i 6. • Recorda que no hi ha temps d’espera entre que s’apaga un LED i s’encén el següent. • Programa l’Arduino perquè faci un cicle verd, groc (poca durada) i vermell. Acabes de crear el teu primer semàfor!!!!
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
257
7
APROFUNDEIX EN...
A la xarxa
CIBERNÀRIUM http://w144.bcn.cat/cibernarium/cat/index.do Programa de divulgació tecnològica de l’Ajuntament de Barcelona obert a la ciutadania i els professionals. Organitza activitats molt pràctiques de curta durada sobre Internet i altres temes tecnològics actuals. També edita materials divulgatius en diferents formats: videocursos, llibres i dossiers d’activitat.
SCRATCH CATALÀ http://scratchcatala.com/ Pàgina web que vol reunir tota la comunitat de l’Scratch de catalanoparlants. Hi ha un munt de recursos sobre Scratch per aprendre amb tutorials i vídeos, organitzar trobades i esdeveniments, conèixer centres escolars que el fan servir, formar grups, etc.
258
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
FITXA 6 4
CODEMADS http://www.codemads.com/ Es tracta d’un grup de professors de diferents països engrescats en temes de tecnologia, programació i educació. És un punt de trobada amb recursos, idees i activitats per aprendre i perfeccionar les destreses relacionades amb la programació.
CITILAB http://www.citilab.eu/ És un centre d’estudi i innovació tecnològica i digital situat a Cornellà de Llobregat. S’hi realitzen tallers, cursos d’aprenentatge, projectes de desenvolupament sobre programació, noves tecnologies, TIC, etc. Són els creadors de l’Scratch for Arduino.
SCRATCH FOR ARDUINO http://s4a.cat/index_ca.html Aquest programa és una reinvenció de l’Scratch per fer-lo compatible amb Arduino. D’aquesta manera es pot fer servir la interfície visual de l’Scratch per programar la placa electrònica Arduino. El resultat facilita molt el salt des del món virtual de l’ordinador al real de la placa electrònica.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
259
Recursos per a l’avaluació de continguts
7
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
Nom:
1
Curs:
Data:
Completa el mapa de conceptes següent: PROGRAMACIÓ INFORMÀTICA Resolució de problemes amb la informàtica Eines Procediment
Baix nivell
Algorisme
Visual
Python Creació d’un programa Estructura Processament Bloc d’instruccions
Explicació visual
Utilitzat per
Instruccions
2
Explica les diferències entre maquinari i programari.
3
Desenvolupa un algorisme que calculi el volum d’un cilindre. Ara, dissenya el diagrama de flux corresponent a aquest algorisme.
4
Explica què és un llenguatge de programació. Per a què serveix?
262
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA B
5
Identifica els elements principals de la pantalla d’Scratch.
6
Explica per a què serveix cada una d’aquestes estructures d’iteració i posa’n un exemple d’ús de cadascuna.
7
Analitza el programa següent realitzat amb Python i explica què fa.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
263
7
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
Nom:
1
Curs:
Data:
Quin és el procediment informàtic de resolució de problemes?
2
Per què hi ha problemes que a dia d’avui la informàtica no pot resoldre o, si ho fa, no aconsegueix resoldre d’una manera correcta i completa? Il·lustra la resposta amb algun exemple.
3
Desenvolupa un algorisme que simuli el comportament del pilot automàtic d’un avió. Ara, dissenya el diagrama de flux corresponent a aquest algorisme.
4
Completa el quadre sobre llenguatges de programació. Un llenguatge de programació és: Categoria de llenguatge
Característiques
Exemple
Llenguatge de baix nivell Terminologia propera al llenguatge humà Scratch
264
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
PROVA A
5
Observa el diagrama de flux següent i descriu l’algorisme a partir del qual s’ha creat. Inici
Introdueix de quin nombre x vols saber el quadrat
Calcula i mostra (x)2
Saps quant val (x 1 1) 2? No Sí
Introdueix el quadrat de
Suma x2 1 2x 11
Compara. Iguals? No Sí
Repassa Matemàtiques
Fi Molt bé
Fi
6
Explica breument què trobarem a cada categoria del menú de blocs de l’Scratch.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
265
7 7
PROVA A
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
Analitza aquesta seqüència d’Scratch i explica per a què serveix.
8
a) Explica per a què serveix cada una d’aquestes estructures condicionals d’Scratch. b) Relaciona-les amb les estructures de Python: if; elif; else.
266
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
7
AVALUACIÓ
AUTOAVALUACIÓ
Nom:
1
2
El programari d’un ordinador és el conjunt de...
Curs:
6
Un programa informàtic ha de constar de...
a) les instruccions de muntatge de l’ordinador.
a) dades, instruccions i resultats.
b) les peces que componen l’ordinador.
b) dades i resultats.
c) les instruccions per realitzar les tasques.
c) sentències, instruccions i algorismes.
d) els perifèrics de l’ordinador.
d) Cap resposta és correcta.
Quin d’aquests exemples és un problema que pot solucionar un programa d’ordinador?
7
L’Scratch es caracteritza perquè... a) té només un sol personatge a la pantalla.
a) Controlar la trajectòria d’un avió.
b) els blocs d’instruccions es van unint com en un trencaclosques.
b) Determinar les pomes que s’han de collir en una finca agrícola.
c) té una àrea de treball on el personatge fa les accions.
c) Preveure el comportament de l’economia d’un país. d) Assajar un nou medicament en un grup de pacients. 3
8
L’escenari de l’Scratch... a) pot fer les mateixes accions que qualsevol personatge.
El conjunt d’instruccions amb les quals es resol un problema és...
b) sempre ha de ser el mateix. c) podem anar-lo canviant.
a) una sentència.
d) podem amagar-lo i mostrar-lo.
b) un diagrama de flux. c) un resultat.
9
Python és un llenguatge de programació...
d) un algorisme. 4
Data:
a) adequat per programar tot tipus d’aplicacions. b) en el qual les instruccions d’han d’escriure en castellà.
Quin d’aquests símbols no és propi d’un diagrama de flux?
c) en què qualsevol errada en l’escriptura d’instruccions bloqueja el programa.
a) Decisió. b) Inici. c) Derivació. d) Acció o procés.
10
Les instruccions if, elif i else permeten... a) repetir les instruccions de la programació. b) introduir condicions en la programació.
5
Els llenguatges de baix nivell són...
c) imprimir frases o resultats per pantalla.
a) aptes per als principiants de la programació. b) per exemple, el codi màquina. c) per exemple, el Python. d) per exemple, l’Scratch.
1 c; 2 a; 3 d; 4 c; 5 b; 6 a; 7 b; 8 c; 9 c; 10 b. SOLUCIONS DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
267
7
AVALUACIÓ
CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Activitats
Criteri
Prova B
Prova A
1, 2, 4
2
12. Representar problemes simples mitjançant algorismes.
3, 5
3, 5, 8
13. Dissenyar programes simples seguint estructures clares.
6, 7
1, 4, 6, 7
1. Comunicar els projectes realitzats utilitzant mitjans digitals, emprant el llenguatge tecnològic adient i incloent diferents elements visuals (taules, gràfics, imatges).
PROVA B: SOLUCIONS 1
PROGRAMACIÓ INFORMÀTICA Resolució de problemes amb la informàtica
Llenguatges de programació Eines
Procediment Programador
Algorisme Diagrama de flux
Entrada de dades Creació d’un programa Processament Utilitzat per l’usuari
Seqüència d’instruccions Explicació visual
Resultat
Baix nivell
Alt nivell
Visual
Codi màquina
Python
Scratch
Estructura
Personatges
Compilació
Bloc d’instruccions
Instruccions
Escenari
2
El maquinari és el conjunt de components físics de l’ordinador (cables, plaques i components elèctrics i electrònics, etc.). Aquest components formen els dispositius de l’ordinador: unitat central de processament, memòria i perifèrics d’entrada i sortida de dades. El programari és el conjunt d’instruccions que rep l’ordinador per fer una tasca concreta.
3
Inici programa; Introduir radi de la base; Calcular superfície de la base π x r2; Introduir altura del con; Multiplicar altura x superfície de la base. Mostrar resultat; Fi del programa.
Inici Introduir el radi de la base?
Calcula base π 3 r2 Introduir l’altura h del cilindre
Mostra resultat volum
Multiplica base 3 h
Fi
268
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
4
Els llenguatges de programació són llenguatges artificials que ens permeten comunicar-nos amb l’ordinador. Així podem escriure i transmetre-li els procediments i les accions que cal que aquest executi per resoldre un problema.
5
6
a) Repeteix una sèrie de blocs d’instruccions 10 vegades o qualsevol altre nombre de vegades.
b) Repeteix una sèrie de blocs d’instruccions fins que es compleixi una condició determinada.
Repeteix una sèrie de blocs d’instruccions indefinidament mentre duri el programa. c)
7
El programa es presenta com una calculadora de la mitjana de notes gràcies a la instrucció print.
La instrucció input demana a l’usuari que introduïm les notes de determinades matèries.
La instrucció if < 5 comprova si hi ha alguna matèria suspesa, i aleshores mostra que cal fer la recuperació.
Si no es compleix la condició if, aleshores la instrucció else fa el càlcul de la mitjana aritmètica de notes i la mostra a l’usuari.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
269
7
AVALUACIÓ
SOLUCIONS
PROVA A: SOLUCIONS 1
Entrada de dades; processament de les dades, sortida de la informació.
2
Els problemes amb un gran nombre de variables molt canviants o que els valors que prenen aquestes variables poden valorar-se de forma subjectiva són difícils de resoldre satisfactòriament amb la informàtica.
Els problemes relacionats amb el comportament humà i/o amb la natura prenen un gran nombre de variables i generen resultats que, encara que siguin oposats, poden ser igualment correctes. Per exemple, fer una predicció meteorològica a llarg termini i decidir si un dia de pluja és adequat o no per practicar una activitat a l’aire lliure dependrà de si volem bronzejar-nos o sortir a buscar cargols. 3
Inici programa; Introduir coordenades actuals; Introduir destí; Introduir altitud desitjada de vol; Establir trajectòria més curta; Si la trajectòria o l’altitud són incorrectes avisar i rectificar; Fi del programa.
4
Un llenguatge de programació és un llenguatge artificials que ens permet comunicar-nos amb l’ordinador, per poder escriure i transmetre-li els procediments i les accions que cal que aquest executi per resoldre un problema. Categoria de llenguatge Llenguatge de baix nivell Llenguatge d’alt nivell Llenguatge visual
5
Característiques Llenguatge directament interpretable per l’ordinador. Codi binari, hexadecimal, etc. Terminologia propera al llenguatge humà. Utilització d’instruccions presentades en forma d’icones i símbols que es van encadenant.
Exemple Codi màquina Python Scratch
Aquest diagrama de flux permet aprendre que, a partir del quadrat d’un nombre, podem deduir el següent quadrat, encara que no el sapiguem de memòria.
Inici; Introduir un nombre; Calcular-ne el quadrat; Preguntar si sap el següent quadrat; Introduir nombre o el programa fa el càlcul; Comprovar coincidència de valors; Correcte o incorrecte. 6
7
Moviment
Moure, girar, situar-se i apuntar.
Aspecte
Parlar, canviar de vestit, canviar efectes i mides, mostrar i amagar.
So
Tocar notes, instruments o melodies i variar-ne les característiques.
Llapis
Traçar línies de diferents colors i gruixos.
Dades
Crear variables i llistes de dades per utilitzar-les en la programació.
Esdeveniments
Crear una interacció amb l’usuari o entre els personatges.
Control
Instruccions de temps, condicionals i de repetició o espera.
Sensors
Preguntes, teclat, ratolí i interaccions entre els personatges
Operadors
Operadors aritmètics i comparatius numèrics o amb paraules
Amb aquesta seqüència podem dibuixar qualsevol polígon. El programa utilitza el bloc de sensors on hem d’indicar el nombre de costats. La resposta és una variable que permet al programa determinar el nombre de segments (repeticions) i l’angle de gir a cada nou segment de forma automàtica gràcies a l’operador divisió.
270
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
8
a) Són estructures condicionals que realitzen una sèrie d’instruccions si es compleixen o no determinades condicions. b) Si... llavors realitzarà un conjunt d’instruccions si es compleix la condició que introduïm a la casella. Equival a if de Python.
Si... llavors; si no realitzarà un conjunt d’instruccions si es compleix la condició que introduïm a la casella. Però si no es compleix realitzarà un conjunt d’instruccions alternatiu; equival a if; else de Python. La instrucció elif de Python permet posar una segona condició si no s’ha complert la primera condició dictada per if. Aleshores else és l’alternativa si les dues condicions if i elif no es compleixen. Aquesta estructura no existeix en l’Scratch però es pot crear afegint dins de la condició si no un nou si, tal com es veu en l’exemple:
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
271
Recursos per a l’avaluació per competències
7
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
El boom de la programació informàtica El codi informàtic està deixant de ser un misteri desxifrable només per professionals. Cada vegada més, el llenguatge dels ordinadors és a l’abast de tothom. Les plataformes que d’uns anys ençà s’han fet populars reprodueixen la lògica i l’estructura de llenguatges professionals, però d’una manera molt més visual i planera. L’exemple més clar és l’Scratch, una eina gratuïta i intuïtiva pensada per a nens, però que utilitza gent de totes les edats. L’èxit de l’Scratch també rau en el fet que Internet ha permès la creació d’una comunitat molt potent on es poden compartir els projectes, veure’ls en el propi idioma i millorar-los. El seu precedent és el llenguatge Logo, creat el 1967 amb una tortuga com a protagonista. Dominar el llenguatge dels ordinadors és beneficiós perquè aporta competències bàsiques del segle xxi: la detecció d’errors, la clarificació, la seqüenciació, l’anàlisi de resultats i el treball en equip. Programar estimula el pensament crític, el pensament creatiu i el pensament estructurat. Per programar una cosa, l’has de planificar molt bé i el problema que vols resoldre l’has de dividir en passos i els has d’anar executant un darrere l’altre. I tot plegat amb un temps limitat i uns recursos fixos. Malgrat aquests requeriments, l’aprenentatge és molt ràpid i en unes quatre hores els alumnes ja són solvents en qüestions bàsiques. Algunes escoles dediquen una hora setmanal a programar i han aconseguit que els alumnes de Primària creïn els seus propis videojocs i que els de Secundària siguin capaços de programar robots i fer les seves pròpies plaques d’ordinador.
La programació ajuda a perdre la por a la tecnologia perquè la veuen com una activitat creativa. L’aprenentatge del codi fa que els joves valorin tota la feina que hi ha darrere d’una aplicació i els canvia la percepció sobre els errors informàtics: en lloc de lamentar-se perquè no funciona un programa assumeixen que hi ha alguna cosa incorrecta perquè no fa el que hauria de fer. Ser competents en el llenguatge dels ordinadors també ajuda a ser crítics amb la tecnologia d’ús quotidià i a veure’n els mals usos que se’n poden fer, com el rastreig i l’espionatge. En definitiva, cal tenir una cultura bàsica de programació per poder entendre el que passa al món. No n’hi ha prou sabent utilitzar les noves tecnologies només com a usuaris o com a consumidors, sinó que cal que aprenguem també a ser creadors i conductors. http://www.ara.cat/premium/boom-del-codi-programacio-popularitza_0_1065493449.html?print=1# (Adaptació)
QÜESTIONS 1
Per què l’Scratch s’ha convertit en un èxit des de la seva creació? a) Perquè el logotip del gatet és molt simpàtic. b) Perquè és gratuït c) Perquè té una comunitat d’usuaris molt potent a Internet.
2
El precedent de l’Scratch era el llenguatge... a) Logo, representat per una tortuga. b) Fortran, representat per una avió. c) BASIC, representat per un quadrat. d) No hi ha cap precedent de l’Scratch.
274
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
3
Explica quin atractiu veus de cara a aprendre a programar amb l’Scratch. Pensa en la facilitat o dificultat de programar, en els dibuixos que té, en la interactivitat, en les aplicacions que pots arribar a fer, etc. Proposa 3 o 4 raons com a mínim i justifica la resposta.
4
Ara explica quins avantatges veus a saber programar. Per a què pot servir aquesta destresa en el teu futur acadèmic o laboral? Raona la resposta.
5
L’aprenentatge de la programació com a activitat lectiva a l’escola... a) requereix d’una gran inversió de temps per arribar a poder programar alguna cosa. b) només serveix per aprendre a fer videojocs. c) permet arribar a programar petits robots i crear plaques electròniques. d) és una moda passatgera.
6
Els alumnes que saben programar han dit que... a) els fa canviar la percepció dels errors informàtics. b) els permet valorar realment la feina que comporta crear una aplicació. c) els fa veure la tecnologia com una activitat creativa. d) Totes les respostes són correctes.
7
Molts mòbils, tauletes i equips informàtics acaben llençats al Tercer Món, perquè allà la mà d’obra és barata i la regulació mediambiental, molt laxa, raó per la qual resulta molt més barat desmuntar-los i abocar-los sense control que no pas reciclar-los als països on s’han utilitzat. Component
Lloc de fabricació
• Com es diu el conjunt d’elements elèctrics i mecànics de l’ordinador?
• Comprova i anota el país de fabricació del teclat, la pantalla, el ratolí, la font d’alimentació, la carcassa i altres components del teu ordinador.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
275
7
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
• Recordes els noms de les persones que hi ha darrere de les empreses que han creat aplicacions i programes informàtics (Facebook, Microsoft, Apple, Scratch)? De quins països són?
• Ara, exposa la teva opinió respecte del desequilibri que representa aquesta situació i proposa alguna mesura per combatre-la. 8
Explica el significat de les paraules següents: – Virus informàtic: – Hacker o furoner: – Rastreig de pàgines web:
• Quines precaucions se t’acuden per evitar que la informació privada que tens a l’ordinador o a la xarxa social pugui ser utilitzada amb finalitats comercials, de pirateria informàtica o delictiva?
276
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
7
AVALUACIÓ
CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Competència que es treballa
Criteri
Activitats
En el coneixement i la interacció amb el món físic
3. Seleccionar, gestionar i tractar la informació d’Internet d’una manera correcta per tal de generar nou coneixement.
1, 2, 8
Autonomia i iniciativa personal
1. Comunicar els projectes realitzats utilitzant mitjans digitals, emprant el llenguatge tecnològic adient i incloent diferents elements visuals (taules, gràfics, imatges).
3
13. Dissenyar programes simples seguint estructures clares.
4
1. Comunicar els projectes realitzats utilitzant mitjans digitals, emprant el llenguatge tecnològic adient i incloent diferents elements visuals (taules, gràfics, imatges).
3
13. Dissenyar programes simples seguint estructures clares.
4
Comunicativa lingüística i audiovisual Tractament de la informació i competència digital Social i ciutadana
12. Representar problemes simples mitjançant algorismes.
11. Valorar la necessitat d’una compra i un consum responsable dels productes.
5, 6
7
QÜESTIONS
1
c) Perquè té una comunitat d’usuaris molt potent a Internet.
2
a) Logo, representat per una tortuga.
3
Resposta oberta.
4
Resposta oberta.
5
c) permet arribar a programar petits robots i crear plaques electròniques.
6
d) Totes les respostes són correctes.
7
Maquinari. Resposta oberta. Històricament els Estats Units i el Japó eren els principals fabricants, però ara solen conservar alguna indústria estratègica (semiconductors) i sobretot la part d’investigació i desenvolupament dels productes. La fabricació en massa i també l’acoblat de components es realitza en països on la mà d’obra és més barata, com ara la Xina, Corea i altres països del sud-est asiàtic. L’Amèrica Central, Costa Rica i Mèxic també participen d’aquesta indústria. Les empreses punteres en desenvolupament de programari pertanyen a països occidentals: els Estats Units, el Japó i Europa occidental. La creació de programari requereix una forta inversió en investigació i desenvolupament, però després no requereix cap inversió en fabricació i per tant el preu de venda es tradueix directament en benefici.
Resposta oberta. Caldria més conscienciació als països rics i l’aplicació de normes mediambientals més estrictes als països receptors de les deixalles informàtiques. 8
Virus informàtic: programa destinat a alterar el funcionament normal d’un ordinador, ja sigui esborrant dades, copiant registres, replicant-se, etc. sense permís de l’usuari.
Hacker (furoner): expert apassionat de la informàtica que crea programes per rebre el reconeixement de la comunitat o per posar a prova la seguretat dels sistemes i denunciar-ne les febleses. En alguns casos els hackers exploten la inseguretat dels sistemes en benefici propi (pirata informàtic).
Rastreig de pàgines web: les pàgines web detecten la identificació de l’ordinador des del qual s’hi està accedint i en guarden la informació. En alguns casos, poden enviar programari malintencionat que s’introdueix al registre de l’ordinador i n’obté informació privada, dirigeix els navegadors cap a determinades pàgines web, etc.
Es recomana disposar d’un programa antivirus a l’ordinador. En general, no hauríem d’entrar mai en pàgines web desconegudes ni instal·lar mai cap programa ni aplicació que no haguem demanat o no en coneguem l’origen ni la fiabilitat. Un bon recurs és buscar informació a Internet sobre la pàgina o el programa dubtós, perquè sovint ens indicarà si causa algun problema.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
277
Solucionari del llibre de l’alumne
7
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Interpreta la imatge • Disposa de diversos sensors que detecten els obstacles que hi davant del robot aspirador. • La informació dels sensors s’envia a l’ordinador central o microprocessador integrat al robot.
3. L’usuari introdueix la solució. 4. Comparar la resposta de l’usuari amb el valor correcte; 5. Si són iguals mostrar ; si són diferents mostrar . 3
• El microprocessador rep el senyal dels sensors, l’analitza i determina les ordres que cal enviar als motors. • Sí, perquè és capaç de actuar sense la intervenció humana en un entorn desconegut.
Interpreta la imatge • Te diferents sensors: 1) El sensor làser detecta tots els obstacles que hi ha al seu voltant. 2) El radar calcula la trajectòria i la velocitat dels vehicles propers. 3) El GPS, la unitat inercial i el sensor de la roda situen perfectament el vehicle i la trajectòria prevista.
4
• El GPS permet identificar la posició inicial del recorregut, la destinació triada per l’ocupant i el mapa de carrers i carreteres actualitzat per triar l’itinerari més adient. Aleshores l’ordinador, que governa el motor, els frens, els llums, etc., pren el control i, amb l’ajuda dels sensors, va traçant la trajectòria immediata que seguirà el cotxe. 1
L es tasques encomanades són progressivament més difícils a mesura que intervenen més circumstàncies o variables i, sobretot, a mesura que aquestes variables poden ser menys estables i, per tant, més canviants. Una màquina que treballi amb humans s’enfronta a un gran nombre de circumstàncies i a patrons de comportament molt variables, que, a més, poden valorar-se de diferents maneres segons el lloc. a) Calcular la nota mitjana d’una assignatura. f) Posar una peça en una cadena de muntatge. b) Portar el control d’un tren. c) Reconèixer una persona concreta en una fotografia. e) Conduir una teràpia psicològica amb una persona que ha patit una crisi nerviosa. d) Determinar si una acció és moral o és immoral.
2
a) 1. Introduir el valor del 1r catet; 2. Introduir el valor del 2n catet; 3. Elevar al quadrat el valor del 1r catet; 4. Elevar al quadrat el valor del 2n catet; 5. Sumar els valors dels quadrats del 1r i del 2n catet; 6. Obtenir l’arrel quadrada de la suma anterior; 7. Mostrar el resultat.
5
b) 1. Introduir el valor del 1r costat; 2. Introduir el valor del 2n costat; 3. Traçar una recta igual al valor del 1r costat; 4. Girar el traçador 90 º i traçar una recta igual al valor del 2n costat; 5. Girar el traçador 90 º i traçar una recta igual al valor del 1r costat; 6. Girar el traçador 90 º i traçar una recta igual al valor del 2n costat i comprovar que coincideix amb l’origen de la 1a traçada. c) 1. El programador ha d’introduir la pregunta i la resposta; 2. Mostrar la pregunta; 3. L’usuari introdueix la resposta; 4. Comparar la resposta de l’usuari amb el valor correcte; 5. Si són iguals mostrar . d) 1. Mostrar la pregunta de la multiplicació; 2. Calcular el resultat de la multiplicació i guardar-ne el valor;
280
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
6
10
Inici
«Quants productes vols?»
«El preu és» dir el preu
«Calcula el preu 5 nombre de productes 3 10»
Fi
7
Resposta oberta.
8
a) L’usuari és la persona que introdueix les dades en un ordinador i n’espera la resposta. b) El programador és la persona que dissenya el procés que l’ordinador ha de dur a terme. c) La tasca que realitza l’ordinador és la de processar les dades.
9
Inici
Quin és el valor dels costats?
Traça en direcció 0º valor costat
Gira traçador 90 º i traça valor costat
Gira traçador 90 º i traça valor costat
Gira traçador 90 º i traça valor costat
Fi
Primer demana a l’usuari que indiqui quants productes vol, després mostra el preu del producte i finalment calcula el preu del nombre de productes pel preu de cadascun (en l’exemple, 10 productes).
11
a) A partir d’unes dades segueix unes instruccions per resoldre un problema. b) El llenguatge de programació és l’entorn que permet la comunicació entre l’usuari i l’ordinador. D’aquesta manera quan introduïm les instruccions del programa per resoldre un problema, l’ordinador entendrà i sabrà què ha de fer. Per exemple, el llenguatge de programació és la llengua que la persona amb qui parles ha d’entendre (català, castellà, etc) i el programa és la conversa amb la persona amb qui parles. c) L’algorisme és el conjunt d’instruccions que, a partir d’unes dades, ens permeten resoldre un problema. El diagrama de flux és la representació visual de l’algorisme a través d’uns símbols que identifiquen l’entrada de dades, el seu processament i l’obtenció d’uns resultats que es mostraran a l’usuari. d) El llenguatge de baix nivell utilitza instruccions que l’ordinador pot entendre directament perquè utilitza codis bàsics de l’ordinador (binari, hexadecimal, etc.), mentre que el llenguatge d’alt nivell utilitza instruccions molt semblants al llenguatge humà. Posteriorment el llenguatge d’alt nivell ha de compilar o traduir aquestes instruccions als codis bàsics de l’ordinador perquè aquest ens entengui. e) Els llenguatges visuals han substituït les instruccions escrites per icones i símbols visuals fàcils de comprendre que requereixen el mínim d’instruccions escrites. Són molt senzills, fàcils d’entendre i de treballar-hi, però també són més rígids i, per tant, no són aptes per a problemes gaire complexos. f) El codi màquina és el llenguatge intern que fa servir l’ordinador basat en codificacions binàries. El 0 equival al fet que no passa corrent, i l’1, que sí que hi passa. Això multiplicat per milions de transistors permet treballar a l’ordinador. L’ordinador també utilitza el codi hexadecimal, que permet combinar el llenguatge binari per fer els símbols numèrics del 0 al 9.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
281
7
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
12
Inici
Inici
Introduir els ingredients: ous, oli i sal
Batre els ous i afegir-hi sal
Introduir nombre
z51
Escalfar oli en una paella
Suma 1 a z
Abocar l’ou batut a la paella
z > 10 No Sí
Remoure perquè es fregeixi tota la massa líquida Fi
Anar plegant la massa consistent sobre si mateixa per donar-hi una forma rectangular
Multiplica z pel nombre
Mostra resultat
16
Fi
13
Inici
Quants llibres has llegit?
Menys de 3? Sí No
17
Molt bé!
Fi Hauries de llegir més!l
Fi
14
Segons el llenguatge del programa hi ha diverses opcions:
a) Inici programa; Mou 100 metres; Gira 180 º; Mou 100 metres; Fi programa. b) Inici programa; Coordenades x = 0 y = 0; Mou a y = 100; Mou a y = 0; Fi programa. c) Inici programa; Mou 100 vegades endavant; Mou 100 vegades endarrere; Fi programa.
15
282
18
Inici programa; Introduir un nombre; assignar a z el valor 1; Repetir fins que z > 10; Multiplicar z pel nombre introduït; Mostrar el resultat; Sumar 1 a z; Fi programa.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
24
19
20
El bucle interior serveix per dibuixar hexàgons, i el bucle exterior els va fent girar respecte del centre de coordenades perquè es formi una figura geomètrica decorativa.
Amb 24 repeticions n’hi ha prou per formar la figura final.
25
21
Resposta oberta.
22
La instrucció Amaga fa desaparèixer l’objecte que dibuixa.
El color del llapis no pot ser blanc sinó fosc, perquè es pugui veure el traç de la línia sobre uns fons clar.
La longitud inicial de la línia és massa llarga i, en girar, el següent segment ja no cap a la pantalla.
Caldria anar reduint la longitud de la línia a cada repetició i aleshores no calen dos bucles sinó 1 de sol.
Es poden augmentar el nombre de repeticions.
Una bona solució es la següent:
23
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
283
7 26
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
29
Processador, port de connexió per a memòries externes i connectors. a) Sí. b) El disc dur intern. Els ordinadors convencionals s’adquireixen amb perifèrics, com ara teclat, pantalla, ratolí. La Raspberry Pi també en necessita.
30
1. Crear un algorisme per controlar el sensor. 2. Dissenyar un diagrama de flux a partir de l’algorisme. 3. Triar un llenguatge de programació. 4. Traduir l’algorisme a un llenguatge determinat. 5. Connectar el sensor a la Raspberry Pi. 6. Carregar el programa que controla el sensor a la Raspberry Pi. 7. Iniciar el programa.
27
Resposta oberta.
31
Resposta oberta.
28
32
a) Sí, cada sensor ha de disposar d’un port de connexió diferent i estarà controlat pel seu propi programa.
Inici
b) Si un dels motors queda bloquejat, augmentarà la seva intensitat i la Raspberry Pi ho podria detectar. Aleshores el programa podria fer que aquest motor invertís el seu gir o que l’altre motor s’aturés o que també canviés de sentit.
Introduir edat
edat > 18 No Sí
Ets major d’edat
33
El Raspberry PI és un ordinador d’una única placa. Es va dissenyar al Regne Unit amb l’objectiu de l’ensenyança de la robòtica. La placa conté un processador i un port per connectar targetes SD.
34
Resposta oberta.
Vols repetir-ho? Sí No
35
Resposta oberta.
36
El projecte consistia en un concurs per als membres de l’Scratch per decidir com havia de ser un nou personatge d’anime. A partir d’aquí, va interaccionar amb milers de membres i va crear més de 200 projectes.
Fi
37
Compartir. Molts programes ja acabats entren en la fase beta d’experimentació perquè alguns usuaris avançats els puguin provar, detectar-ne errades i proposar-hi millores abans de posar-los a disposició del públic.
Ets menor d’edat
284
Aprendre a pensar i dissenyar processos. La programació segueix la metodologia del procés tecnològic que comporta analitzar un problema, proposar-ne la solució (algorisme), construir (escriure el programa) i avaluar (posar-lo a prova) i de nou iniciar el cicle sense fi.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
38
Resposta oberta.
40
Resposta oberta.
39
Llegir equival a saber utilitzar les aplicacions digitals, mentre que escriure equival a saber programar noves aplicacions digitals o millorar-ne les existents.
41
Resposta oberta.
42
Resposta oberta.
DIA A DIA A L’AULA TECNOLOGIA 2 ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
285
Direcció d’art: José Crespo Projecte gràfic: Estudi Pep Carrió Fotografia de coberta: Leila Méndez Cap de projecte gràfic: Rosa Marín Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Il·lustració: Bartolomé Seguí, Félix Moreno, Pablo Pérez, David Cabacas, Ignacio Rada, Enrique Cordero, Emilio del Peso i Jordi Baeza Cap de desenvolupament de projecte gràfic: Javier Tejeda Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés, Rosa Barriga, Olga de Dios, Jorge Gómez i Julia Ortega Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero Coordinació tècnica: Francisco Moral i Jesús Muela Confecció i muntatge: Conchi Garzón Correcció: Anna Rius Documentació i selecció fotogràfica: Sergio Aguilera Fotografies: ARXIU SANTILLANA.
© 2015 by Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. c/ Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica) 08005 Barcelona Printed in Spain ISBN: 978-84-9047-743-4 CP: 732424 Dipòsit Legal: M-35591-2015
Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la propietat intel· lectual correspon a Santillana. Als usuaris legítims només els està permès fer-ne fotocòpies per fer-les servir com a material d’aula en aquelles pàgines en què figura la llegenda «Material fotocopiable». Està prohibida qualsevol utilització fora dels usos permesos, especialment si té finalitat comercial.