EL TEXT EXPOSITIU Definició:
Tipus de text que desenvolupa un tema de forma clara i ordenada amb la finalitat que altres persones l’entenguin. Tema:
El text expositiu tracta temes relacionats amb el saber i la cultura, d’aquí que sigui freqüent en l’àmbit acadèmic, administratiu, jurídic, periodístic o en les disciplines humanístiques. Estructura:
No presenta una estructura fixa. L’organització dels continguts depèn de la intenció de l’autor. Pot adoptar dues modalitats: Estructura deductiva o analitzant (del general al particular) L’autor comença amb l’exposició de la idea principal o tema i, a continuació, aporta dades concretes , exemples... que confirmen o verifiquen la idea. Estructura inductiva o sintetitzant (del particular al general) L’autor parteix d’allò concret per acabar amb una conclusió que coincideix amb el tema del text. •
•
Tipus de textos expositius Si tenim en compte la intenció
de l’escriptor i el tipus de públic al qual es dirigeix,
podem parlar de dues modalitats: a) Divu Divulg lgat ativ iva: a: són són text textos os adre adreça çats ts a pers person ones es que que no són són espe especi cial alis iste tess en la matèria. Per això cal que els continguts siguin clars i estiguin ordenats. b) Especia Especialitz litzada: ada: van adreçats adreçats a un públic públic minoritari minoritari que té amplis amplis coneixemen coneixements ts sobre la qüestió. El tema és tractat rigorosament, cosa que fa necessària la presència de tecnicismes. Caracterització lingüística
Els textos expositius presenten uns trets lingüístics comuns: Nivell morfosintàctic
Nivell lèxic
Nivell textual
Ús de la 3ª persona gramatical gramatical i de la 1ª pers. plural. - Oracions enunciatives. - Prefe Preferèn rència cia per estruc estructu tures res sintà sintàct ctiqu iques es que matise matisenn i precisen conceptes (subordinades adjectives) o que indiquen algu algunn ti tipu puss de conn connex exió ió lògi lògica ca (adv (adver erbi bial alss caus causal als, s, consecutives...). - Lèxic denotatiu, per aconseguir l’objectivitat. - Substantius abstractes. - Tecnicismes. - Presentació ordenada de les idees aconseguida amb l’ús adequat de connectors. -
EL TEXT ARGUMENTATIU Definició
Tipus de discurs que té la finalitat de convèncer, per via racional, mitjançant raonaments lògics o per via emotiva (argumentació de tipus persuasiu, com per exemple la que trobam a la publicitat). Tema
Els textos argumentatius tracten temes polèmics o que duen controvèrsia. Per aquest motiu, és la varietat de discurs habitual en l’ assaig, en les disciplines humanístiques o en els gèneres periodístics d’opinió (editorial, (editorial, columna, article d’opinió). Estructura
Segons l’organització dels elements bàsics, destaquen tres tipus d’estructura: 1) Estructu Estructura ra deduc deductiva tiva o anali analitzan tzant.t. (TESI + ARGUMENTS) La tesi (idea fonamental on es recull l’opinió de l’autor) figura al principi de l’escr l’escrit it i, a conti continua nuació ció,, s’exp s’expose osenn raona raonadam damen entt tots tots aquel aquells ls aspec aspecte tess que confirmen la idea inicial. 2) Estructu Estructura ra induc inductiv tivaa o sinteti sintetitzan tzant.t. (ARGUMENTS + TESI) El text comença amb una anàlisi raonada de fets concrets i acaba amb una conclusió que és la tesi. 3) Estructu Estructura ra enquadra enquadrada da (TESI (TESI + ARGUME ARGUMENTS NTS + TESI) Es diferencia de la primera modalitat perquè conté una conclusió on l’autor es reafirma en la tesi exposada a l’inici del text. Tipus de textos argumentatius
Si tenim en compte l’àmbit d’actuació, poden distingir-se dos tipus de textos: a) Argume Argumenta ntacio cions ns cientí científi fique quess S’elaboren sobre fets que condueixen a una conclusió indiscutible, ja que la seva veracitat veracitat pot comprovar-se a través de l’experiència. l’experiència. b) Argume Argumenta ntacio cions ns subjec subjecti tives ves Versen Versen sobre sobre opi opinio nions, ns, per la qual qual cosa cosa fan fan servi servirr argume argument ntss versem versembl blant antss i probables, però que no són evidències. Classes d’arguments
Segons la funció
Arguments de recolzament: recolzament: serveixen per confirmar confirmar la tesi. Contraar Contraargume gument nts: s’usen s’usen per anul·lar anul·lar els arguments arguments que ha fet servir l’adversari o per invalidar les objeccions plantejades a la tesi.
Segons el contingut
Arguments lògics
d’autoritat: l’autor es es recolza en l’op l’opin inió ió de pers person ones es de prestigi reconegut, i en fa cites textuals. exempli exemplifica ficació: ció: demostre demostrenn la validesa d’una idea de caràcter general citant casos concrets on
aquesta idea es compleix. sentit general de la societat: es sust susten ente tenn en aque aquell llss valo valors rs,, creences o principis morals pels quals es regeix la societat. societat. Així, quan quantt més més alt alt sigu siguii l’ín l’índe dexx d’acceptació del valor en què es reco recolz lzaa un argu argume ment nt,, majo major r consistència tendrà. Arguments analògics analògics Es comparació dedueix la veracitat d’un fet per la seva semblança amb un altre metàfora fet, la certesa del qual en tenim constància Caracterització lingüística:
Nivell morfosintàctic
Nivell lexicosemàntic
Nivell textual
Argu Argume ment ntaació cientí ntífica Arg Argum umeenta ntació ció subj subjeectiva - Ús de la 3ª persona - Ús de la 1ª persona. gramatical i la 1ª pers. plural. - Oraci Oracions ons excla exclamat mative ivess i - Oracions enunciatives. interrogatives. - Ora Oracions impers persoonal nals i - Recurs Recursos os retòri retòrics cs basat basatss passives. en la repetició de paraules - Estructures sintàctiques que o estructures oracionals. matisen i precisen conceptes i - Si Sint ntax axii comp comple lexa xa,, amb amb que indiquen algun tipus de freqüents incisos connexió lògica. explicatius. - Lèxic denotatiu. - Lèxic connotatiu. - Substantius abstractes. - Substantius abstractes. - Tecnicismes. - Tecnicismes. - Presentació ordenada de les idees, per la qual cosa s’usen connectors de naturalesa lògica: per afegir informació ( a més, fins i tot...); d’oposició (això no obstant, al contrari...); de causa (per tant...), etc.