T. 28

T. 28: L’àrmbit de llengües en l’educació primària: ensenyament integrat. Transferència de coneixements d’una llengua una altra.

Contribució des de les àrees lingüístiquesensenyament a l’assoliment de la competència plurilingüe i intercultural. l’educació primària: integrat. Transferència de coneixements d’una T. 28: L’àmbit de llengües en llengua a una altra. Contribució des de les àrees lingüístiques a l’assoliment de la competència plurilingüe i intercultural.

1. Introducció El vigent marc normatiu en matèria educativa ( Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació i, a Catalunya, el Decret 142/2007, de 26 de juny , pel qual s’estableix l’ ordenació dels ensenyaments de l’educació primària) estableix, entre d’altres, una gran novetat en relació a l’avaluació. Per primer cop s’exposa un únic referent per tal de considerar la possible promoció d’un/a alumne/a en finalitzar un determinat cicle o etapa: les competències bàsiques: ’’L’alumnat ha d’accedir al cicle educatiu o etapa següent sempre que es consideri que ha assolit les competències bàsiques bàsiques corresponents corresponents i el grau de maduresa adequat. (...)’’ (...)’’ .

En l’esmentat Decret i, i, en el marc de la proposta realitzada per la Unió Europea Europea en matèria d’educació, s’identifiquen s’identifiquen vuit competències competències bàsiques (distribuïdes en 2 grans tipus): · Competències transversals: · Competències comunicatives: 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural · Competències metodològiques: 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència d'aprendre a aprendre · Competències personals: 6. Competència d'autonomia i iniciativa personal · Competències específiques centrades en conviure i habitar el món: 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana

Anne x es recullen la descripció, finalitat i aspectes distintius d’aquestes En aquest Annex competències i es posa de manifest, en cadascuna d’elles, el nivell considerat bàsic que que ha d’assolir tot l’alumnat. Malgrat que estan referides al final de l’educació obligatòria, deixa ben clar que cal que el seu desenvolupament desenvolupament s’iniciï des del començament començament de l’escolarització, l’escolarització, de manera que la seva adquisició es realitzi de manera progressiva i coherent i des de l’àmbit de les diferents àrees del currículum. Pel que fa als objectius generals d’àrea, convé aclarir que aquests també són substancialment diferents als que recollia el currículum del sistema educatiu anterior ( LOGSE , 1990). Abans de tot, però, és molt molt important important tenir en compte compte que el nou currículum currículum LOE comporta comporta importants canvis en l’organització l’organitz ació de l’etapa de Primària, ja que, entre altres aspectes, redefineix algunes de les àrees àrees curriculars tradicionals ( Coneixement del medi natural, social i cultural ara, una àrea única; abans eren dues àrees curriculars perfectament diferenciades- i Educació artística -ara, també, una sola àrea-) i n’introdueix fins i tot una de nova (Educació per a la ciutadania i els drets humans ). També citar que el Departament d’Educació dóna a conèixer en el Decret 142/2007 una nova proposta curricular en la qual, entre les àrees del currículum, es presenta aquesta des d’una perspectiva; es tracta de donar un enfocament interdisciplinar, plurilingüe i intercultural a l’àrea fent-ho des d’un mateix àmbit: ’’ Àmbit de Llengües (Llengua catalana i literatura, literatura, Llengua castellana i literatura, Llengua estrangera)’’ . Annex II del Igualment, l’ Annex del mateix Decret 142/2007 , exposa al començament de cada àrea curricular una sèrie d’ objectius o capacitats a assolir en relació a aquesta àrea, al final de l’etapa de Primària i que caldrà tenir en compte a l’hora de definir el projecte curricular de cada centre. També, com a novetat, explicita els continguts de cada àrea, per primer cop, classificats per blocs i per cicles. Al final de cada cicle (1r, (1r, 2n i 3r), finalment, concreta uns criteris d’avaluació per tal que cada centre consideri el grau d’assoliment de les competències bàsiques establertes des de cada àrea i al final de cada cicle de l’etapa.

-1-

T. 28: L’àrmbit de llengües en l’educació primària: ensenyament integrat. Transferència de coneixements d’una llengua una altra. Contribució des de les àrees lingüístiques a l’assoliment de la competència plurilingüe i intercultural.

2. L’ensenyament integrat de les llengües en el nou currículum català L’objectiu central de l’educació és preparar l’alumnat per afrontar els reptes de la societat plural, multilingüe i multicultural del segle XXI, que significa facilitar que els nois i noies desenvolupin aquelles competències lingüístiques que mobilitzen coneixements, aptituds, actituds i representacions relacionades amb les llengües i les cultures perquè puguin desenvolupar-se tant en el terreny personal com en el social; actuar i reeixir en el seu entorn; comunicar-se amb les altres persones; i compartir els sabers i les referències culturals; és a dir, que puguin construir els fonaments de la ciutadania, del coneixement del que és la condició humana, de la comprensió d’altri. Per aconseguir-ho, en l'Educació primària cal plantejar el desenvolupament integral i harmònic dels aspectes intel·lectuals, afectius i socials de la persona, entre els quals l' educació lingüística ocupa un lloc preferent. Cal formar parlants plurilingües i interculturals; l’assoliment de la competència plena en català, la llengua pròpia de Catalunya, i castellà és la garantia que l’escola proporciona als alumnes la competència que els cal per tenir les mateixes oportunitats. Aquesta competència plurilingüe i intercultural inclou el respecte per la diversitat lingüística, el desig d’aprendre altres llengües i d’aprendre de totes les llengües i cultures. El desenvolupament d’aquesta competència comunicativa plurilingüe i intercultural no ha de ser un afer exclusiu de l'àrea de llengua. Atès que la llengua com a mitjà de comunicació és la base per a la captació, elaboració i comunicació del coneixement, totes les àrees esdevenen també responsables del desenvolupament de les capacitats comunicatives de l’alumnat. Per això, totes les àrees s’han de comprometre des de la seva especificitat i des de les maneres peculiars d’explicar el món en la construcció de les competències de comunicació. La finalitat de l’ensenyament de les llengües és el progressiu domini de llengües, essencial en la vivència de la cultura i l’obertura al món, i un dels factors que contribueix més plenament a la identitat individual social i personal. Per a les escoles de Catalunya, la primera referència que cal tenir en compte és la legislació, l’Estatut i la Llei de Política Lingüística, que estableix que ’’la llengua pròpia de Catalunya és el català i que com a tal, és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament’’ .

A més, el català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà,que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. El reconeixement d‘haver d’aprendre dues llengües, a més, és una oportunitat que obre les portes a desenvolupar-se en una societat plural oberta a altres cultures. Aquesta obertura es reforça, més encara, si considerem la nostra vinculació a Europa tal i com recull el Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de llengües , elaborat pel Consell d’Europa i que estableix com a fita l’objectiu d’ aprendre una o dues llengües estrangeres, en coherència amb la la competència plurilingüe i intercultural. És evident que així s’afavorirà la participació de l’alumnat en la vida escolar, acadèmica, afectiva i relacional, la transferència de coneixements entre llengües, les actituds obertes i de respecte envers la diversitat lingüística pròxima i llunyana, entesa com un dels patrimonis de la humanitat. A més, aquest coneixement de diverses llengües potencia el domini del català i la valoració de la pròpia cultura. Això vol dir que cal precisar el que els nois i les noies, en acabar l’etapa: a) han de dominar el català, llengua vehicular, de cohesió i d’aprenentatge b) també han de dominar el castellà c) han de conèixer una o dues llengües estrangeres per aconseguir que l'alumnat esdevingui usuari i aprenent per tal que siguin capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilingüe i pluricultural d) han de comprendre informacions escrites bàsiques i saber transferir coneixements entre les llengües romàniques (tot i que no les coneguin) e) han de tenir una actitud oberta, respectar les llengües i cultures presents en l’entorn on viuen i interessar-s’hi, també en relació a d’altres de més llunyanes (de les quals poden aprendre i enriquir-se personalment, malgrat no les aprenguin mai).

-2-


L’objectiu d’aconseguir parlants plurilingües competents implica que cada escola, partint d’una anàlisi sociolingüística rigorosa del centre i del seu entorn, estableixi en el seu projecte lingüístic del centre programes precisos de gestió de les llengües per determinar com la llengua vehicular de l’escola, el català, s’articula, en un programa coherent, amb l’ensenyament de les altres llengües i establint acords per a relacionar les diferents estratègies didàctiques. En fer-ho, cal recordar que el català és una llengua que l’escola ha de tractar amb especial atenció, no només pel seu estatus oficial, sinó també i sobretot pel desconeixement que en té una part de l’alumnat pel que fa als seus usos col·loquials i informals. L’escola té, per tant, la missió de transmetre-la perquè tota la població pugui emprar-la en qualsevol situació comunicativa, fet que ha de garantir la cohesió de tota la societat i no la seva compartimentació en comunitats lingüístiques separades. Alhora, l’escola ha de garantir que el seu alumnat tingui també un domini ple del castellà, oferint l’ensenyament d’aquelles formes d’ús menys conegudes pel seu alumnat. També cal, respecte a les llengües estrangeres, considerar que no tenen totes la mateixa presència social i, per tant, cal un tractament diferenciat. El projecte lingüístic de centre pot ser també un instrument de reflexió sobre el perill que comporta, per al desenvolupament de competències lingüístiques i per a la integració social de les persones, la restricció del català als espais vinculats al currículum escolar i la seva desvinculació de les relacions interpersonals, afectives, lúdiques... En aquest sentit, el professorat no pot relativitzar la importància de la llengua ni desvincular-se d’un projecte que proporciona les eines fonamentals per a la formació dels nois i les noies de les nostres escoles. 3. Transferència de coneixements d’una llengua a una altra El paper que juga la llengua i la comunicació en els processos d’aprenentatge fa que el desenvolupament de les competències que estructuren aquesta àrea curricular i el fet que la base del seus ensenyaments se situï en l'ús social de la llengua, fa que els aprenentatges d’una àrea determinada, si hi ha una bona coordinació docent, s'apliquin a l'aprenentatge de les altres i, alhora afavoreixin la dimensió plurilingüe i intercultural de l’alumnat. Les activitats de les àrees lingüístiques tenen, evidentment, una importància remarcable en el desenvolupament de la competència en comunicació lingüística, cal però recordar que aquesta competència és transversal a totes les àrees i, per tant, tal i com ja hem avançat, totes les àrees n’han d’afavorir el seu desenvolupament. La seva condició d’ àrea instrumental; per tant, li proporciona un estatus de matèria clau que permet o facilita l’adquisició de coneixements i continguts propis d’altres àrees, li dóna un tractament diferenciat i de distinció curricular i que connecta amb la pràctica totalitat d’àrees curriculars. No hem d’oblidar que, en síntesi, l’eix de l’educació lingüística en equesta etapa és el desenvolupament de les habilitats d’expressió i comunicació oral i escrita, en diferents contextos i situacions. El desenvolupament d’aquesta competència comunicativa plurilingüe i intercultural no ha de ser un afer exclusiu de l'àrea de llengua. Atès que la llengua com a mitjà de comunicació és la base per a la captació, elaboració i comunicació del coneixement, totes les àrees esdevenen també responsables del desenvolupament de les capacitats comunicatives de l’alumnat . És a dir, totes les àrees s’han de comprometre des de la seva especificitat i des de les maneres peculiars d’explicar el món en la construcció de les competències de comunicació. Hi ha una altra qüestió important a tractar i que relaciona entre sí (en el cas d’algunes comunitats lingüístiques de l’Estat, com Catalunya i Galícia) les llengües pròpies i procedents d’una mateixa arrel lingüística, el llatí (català i castellà i gallec i castellà, respectivament): les estructures lingüístiques comunes. En relació directa amb els continguts plurilingües i interculturals, però tenint en compte molts dels continguts de la dimensió comunicativa, n’hi ha un conjunt que són comuns a totes les llengües ensenyades. No té sentit que cada llengua torni a plantejar-los des de l’inici com si fossin específics, ben al contrari, cal introduir-los més sistemàticament irreflexivament en una llengua per ser aplicats en les altres, i facilitar, així, la transferència necessària d’aprenentatges entre llengües. -3-


Aquests continguts comuns són més freqüents entre la llengua catalana, la castellana, la francesa o qualsevol altra romànica, però també n’hi ha, i força, que es donen respecte a l’anglès, l’alemany o altres llengües. Entre d’altres, a més dels que apareixen explícitament en la dimensió plurilingüe i intercultural, cal tenir presents la majoria dels recursos comunicatius, com les estratègies lectores o la redacció de resums i esquemes; aspectes més globals com els tipus de text o altres més concrets com la puntuació o la terminologia gramatical. Per aconseguir-ho, al que el professorat de llengües es posi d’acord, en primer lloc en quins són els aspectes que es consideraran; també caldrà acord en com s’introdueix el treball d’aquests continguts de les estructures comunes; qui ho fa, i com es farà en les altres llengües, per explicitar les diferències i assegurar la interiorització dels recursos; i, com ja s’ha dit, la transferència a noves situacions comunicatives. Aquest plantejament posa l’accent en el desenvolupament de les competències i evita les repeticions inútils i reduir-ho tot a l’ensenyament gramaticalista. 4. Què és el plurinlingüisme? Segons el Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de llengües , un document elaborat pel Consell d’Europa i presentat l’any 2001 durant la celebració de l’ Any Europeu de les Llengües, en els últims anys, el concepte de plurilingüisme ha estat cada vegada més important en l’aprenentatge de llengües. El plurilingüisme (coneixement de diferents llengües) és diferent del multilingüisme (la coexistència de més d’una llengua en una societat determinada). El multilingüisme pot aconseguir-se amb la simple diversificació de les llengües ofertes en una determinada escola o en un sistema educatiu, o estimulant els alumnes a aprendre més d’una llengua estrangera, o reduint la posició dominant de l’anglès en la comunicació internacional. En canvi, l’enfocament plurilingüe posa l’accent en el fet que així com augmenta l’experiència lingüística d’un individu en el seu context cultural -de la llengua de la llar a la de la societat i d’aquí a les llengües d’altra gent (apreses a l’escola, a l’institut o amb l’experiència directa)- l’individu no manté aquestes llengües i cultures en compartiments mentals separats estrictament, sinó que desenvolupa una competència comunicativa a la qual contribueix tot el coneixement i l’experiència lingüística i en la qual les llengües s’interrelacionen i interactuen.

En situacions diferents, una persona pot recórrer de manera flexible a parts diferents d’aquest a competència per tal d’aconseguir una comunicació eficaç amb un interlocutor determinat. Per exemple, els interlocutors poden canviar d’una llengua o dialecte a un altre, i explotar així la capacitat de cada un per expressar-se en una llengua i per comprendre’n una altra. Una persona pot recórrer al coneixement de diferents llengües per donar sentit a un text, escrit o parlat, en una llengua “desconeguda” prèviament, reconeixent-hi paraules que formen part d’un fons comú internacional i que apareixen amb una forma nova. Els que tenen algun coneixement, encara que sigui molt limitat, poden utilitzar-lo per ajudar aquells que no en tenen cap a comunicar-se, fent de mediad ors entre persones sense una llengua comuna. En absència d’un mediador, es pot aconseguir, de tota manera, un cert grau de comunicació, posant en pràctica el conjunt del bagatge lingüístic, experimentant amb formes alternatives d’expressió en llengües o dialectes diferents, explotant els recursos paralingüístics (mim, gesticulació, expressió facial...) i simplificant radicalment l’ús de la llengua. Des d’aquesta perspectiva, la finalitat de l’educació lingüística es modifica profundament. Ja no es tracta d’aconseguir el domini d’una o dues, o fins i tot tres llengües, preses aïlladament, amb un parlant nadiu ideal com a model definitiu, sinó que la finalitat és desenvolupar un repertori lingüístic en què tinguin cabuda totes les habilitats lingüístiques. Això implica,

evidentment, que les llengües ofertes en les institucions educatives haurien d’estar diversificades, i als estudiants se’ls hauria de donar l’oportunitat de desenvolupar una competència plurilingüe. A més a més, un cop es reconeix que l’aprenentatge de llengües és una tasca de tota una vida, el desenvolupament de la motivació, l’habilitat i la confiança dels joves de cara a una nova experiència lingüística fora de l’escola esdevé d’una importància cabdal. -4-


Les responsabilitats de les autoritats educatives, els organismes certificadors i examinadors i professors no es poden limitar només a l’assoliment d’un nivell determinat de domini d’una llengua concreta en un moment determinat en el temps, encara que, indubtablement, això sigui important. Els desenvolupaments recents dels programes del Consell d’Europa en l’àmbit de la llengua s’han dissenyat per produir eines d’ús per a totes les persones implicades en l’ensenyament de llengües, amb l’objectiu de promoure el plurilingüisme. Especialment, el Carnet Europeu de Llengües (European Language Portfolio : ELP) aporta un format en què l’aprenentatge de llengües i les experiències interculturals de les més diverses classes es poden registrar i reconèixer formalment. 5. Contribució de les àrees lingüístiques a l’assoliment de la competència plurilingüe i intercultural

La primera competència que cal considerar, d’acord amb la finalitat de donar les eines perquè els nois i les noies puguin afrontar el reptes de la societat és la competència plurilingüe i intercultural que, en essència, significa actuar adequadament en un món plural, multilingüe i multicultural . Això suposa que en l’ensenyament de les llengües, a més dels aprenentatges específics de cada una de les llengües caldrà aprendre actituds i habilitats per afrontar llengües desconegudes (conèixer i valorar la diversitat de llengües, saber gestionar el problemes de les interaccions multilingües, respectar altres maneres de veure el món...), en resum, estar obert a l’altre. Les activitats de les àrees lingüístiques tenen, evidentment, una importància remarcable en el desenvolupament de la competència comunicativa, cal però recordar que aquesta competència és transversal a totes les àrees i, per tant, totes les àrees n’han d’afavorir el seu desenvolupament. La llengua, precisament pel paper que juga en el desenvolupament de les competències metodològiques, ajuda a la comprensió dels processos de les competències centrades en conviure i habitar el món. D’una manera molt especial, la competència plurilingüe i intercultural contribueix al desenvolupament d’habilitats i destreses per a l a convivència, el respecte i l'enteniment entre les persones. Aprendre llengües és, abans que altra cosa, aprendre a comunicar-se amb els altres persones, a prendre contacte amb distintes realitats i a assumir la pròpia expressió com a modalitat fonamental d'obertura als altres. Cal tenir present un principi didàctic de gran valor pedagògic és l’ educació en els valors i actituds respecte de les llengües . En primer lloc, perquè introduir l’obertura i sensibilitat envers la diversitat lingüística i cultural -present a l’aula o a l’entorn o bé aportant experiències externesés una de les claus perquè es produeixi la necessària flexibilitat de pensament, perquè tothom aprengui a respectar la llengua i la cultura dels altres. En segon lloc, perquè cal que l’alumnat sigui conscient del perill que la llengua i els diferents llenguatges es puguin convertir en vehicles de transmissió de valors negatius d’etnofòbia, de sexisme, d’intolerància... A l’escola cal fer una aposta seriosa per la lluita contra l’etnocentrisme i totes les varietats d’intolerància. Finalment, en aquest senti, ja que l’objectiu de l’ensenyament de la llengua és aconseguir que els nois i noies esdevinguin persones plurilingües, cal canviar l’avaluació (i la mentalitat del professorat) que podien tenir sentit en un marc monolingüe; cal partir de la idea que hi ha diferents graus de domini d’una llengua, i que cal tenir altres capacitats, desconegudes en un monolingüe. En aquesta avaluació és molt important que l’alumnat sigui conscient de la seva situació plurilingüe. Per això, la consciència de la pròpia biografia lingüística és una eina que caldrà emprar en l’avaluació global de totes les llengües. 6. Bibliografia DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ: Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària

Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA-DEPARTAMENT DE CULTURA DEL GOVERN D’ANDORRAMINISTERI D’EDUCACIÓ, JOVENTUT I ESPORTS DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARSCONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA DEL PAÍS VALENCIÀ (2003): Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar

MINISTERI D’EDUCACIÓ I CIÈNCIA: Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació Madrid. -5-

T. 28

Recommend Documents